Page 13 - Es Busqueret 46
P. 13

Notícies del món






        Per Maite Serra-Franco



        Les aus sense cries pròpies
        ajuden a altres en la criança
        a canvi de certs beneficis            Sjouke Anne kingmA
             Fins ara era conegut que algunes
        aus sense cries pròpies ajudaven única-
        ment a altres parelles del mateix grup
        familiar a surar els seus polls. Però ara,
        un estudi recent demostra que certes
        aus estan disposades a posposar les se-
        ves pròpies possibilitats de reproduir-se
        per dedicar-se a ajudar a altres parelles,
        fora del nucli familiar. Sembla ésser que
        col·laborar en la cria dels polls d’altres
        parelles  pot  comportar  beneficis  com
        ara el de ser acceptats dins el territori
        de reproducció de la parella propietà-
        ria, o bé tenir la possibilitat d’heretar el
        mencionat territori en un futur.
        Sjouke A. Kingma. Direct benefits explain interspe-
        cific variation in helping behaviour among coope-  norca. El grup objecte de l’experiment   es va comportar d’una forma una mica
        ratively  breeding  birds.  Nature  Communications,   va ser dividit en tres : un de control, un   singular. Segons l’estudi, aquest darrer
        2017; 8 (1) DOI: 10.1038/s41467-017-01299-5.
                                            altre als quals se’ls va aplicar una dis-  grup, en comptes d’orientar-se correc-
                                            rupció  magnètica  i  un  tercer  grup  al   tament cap a la seva colònia, en trajec-
        Les aus marines s’orienten          qual  se’ls  va  privar  temporalment  de   tes més o manco rectes com ho feien
        amb l’olfacte                       l’olfacte amb una solució nasal de sulfat   els altres, sempre iniciaven la ruta amb
                                            de zinc.                            una orientació equivocada, tot i que la
             L’olfacte és clau per a les aus ma-                                corregien  i  milloraven  en  el  moment
        rines quan recorren llargues distàncies,   Totes  les  aus  que  varen  sortir  a   d’acostar-se a les costes de Menorca.
        és el que va confirmar un estudi realit-  cercar  aliment  lluny  de  les  costes,  en   Això va fer pensar als investigadors que
        zat amb el virot gros (Calonectris diome-  viatges d’entre 3 i 10 dies de durada, va-  la manca d’olfacte afectava l’orientació
        dea), una espècie que viu al Mediterrani   ren guanyar pes i tornaren al niu sense   a  la  zona  pelàgica  a  l’hora  d’iniciar  el
        i migra a la tardor per passar l’hivern a   diferències destacables en el seu com-  camí de retorn, i fins al moment en què
        l’oceà Atlàntic. L’experiment va tenir lloc   portament habitual d’alimentació. Però   podien comptar amb punts de referèn-
        a l’estiu, amb un grup d’aquests aucells   durant el viatge de retorn cap a l’àrea de   cia  visuals  del  paisatge  per  guiar-se.
        nidificants a les costes rocoses de Me-  cria,  el  grup  de  virots  privats  d’olfacte   L´estudi  va  concloure  que  els  virots,
                                                                                quan sobrevolen el mar i estan lluny de
                                                                                terra, necessiten consultar el seu mapa
                                                                                olfactori per tornar a casa.
                                                                                Padget, O., Dell’Ariccia, G., Gagliardo, A., González-
                                                                                Solís, J., & Guilford, T. (2017). Anosmia impairs ho-
                                                                                ming  orientation  but  not  foraging  behaviour  in
                                                                                free-ranging  shearwaters.  Scientific  reports,  7(1),
                                                                                9668.



                                                                                Si ella és infidel, ell es torna
                                                                                mal pare

                                                                                    Els teuladers formen parelles es-
                                                                                tables i monògames a cada estació
                                                                                reproductiva,  tot  i  que  de  vegades  es
                                                                                donen  casos  d’infidelitat.  Així,  quan  el
                                                                                mascle  sospita  que  la  seva  parella  es
                                                                                veu amb un altre, la “castiga” aportant
          jrPol                                                                 una menor quantitat de menjar a la llar
                                                                                familiar.
        Teulader, Passer domesticus.                                                Els mascles dels teuladers són

                                                                                                           EB46 - 13
   8   9   10   11   12   13   14   15   16   17   18