Page 25 - Es Busqueret 46

Virot petit, Puffinus mauretanicus

El virot petit (Puffinus mauretanicus) té una longitud en- important. Les aus es tiren a les línies de palangre intentant
tre 34-36 cm i una envergadura alar d’entre 83-93 cm. És una agafar l’esquer, provocant una mort accidental que perjudi-
espècie endèmica, és a dir, només nidifica a les Balears, i ho ca també al pescador. En un recent estudi de les aus de la
fa a Formentera, Eivissa, Mallorca i l’Arxipèlag de Cabrera. A colònia de Sa Cella, Mallorca, s’ha calculat que, si es manté
Menorca hibrida amb un altre virot que cria a la Mediterrània, l’actual nombre de captures accidentals, el virot petit s’extin-
el virot de llevant (Puffinus yelkouan), on tots els exemplars girà en uns 60 anys. Amb altres aus marines s’han assajat so-
menorquins mostren trets morfològics i biomètrics d’aquesta lucions que mitiguen les captures accidentals als palangres,
darrera espècie. El virot petit s’alimenta principalment de pe- sistemes que ja s’estan assajant també a Catalunya, i que molt
tits peixos de la família dels clupeids (com sardines i arenga- aviat haurien d’estar implementades a tota la flota pesquera
des) que captura després d’una persecució activa, ja que és del Mediterrani occidental.
un excel·lent nedador, usant les seves ales per desplaçar-se
sota la superfície, com si estigués volant. Pon únicament un Els virots nidifiquen a llocs (illes o penya-segats) sense
ou a finals de febrer o principis de març, i la incubació dura depredadors terrestres i són nocturns per evitar els rapinyai-
52 dies. Els polls abandonen la colònia entre finals de juny res i grans gavines. Així i tot, alguns petits carnívors introduïts
i principis de juliol. Després de la cria els adults i juvenils es per l’home, com són el moix domèstic (Felis silvestris catus) i la
desplacen a les aigües més productives de l’Atlàntic, des de rata negra (Rattus rattus), arriben a algunes de les seves colò-
Portugal fins a Bretanya. Algunes aus, possiblement no re- nies, depredant ous i polls. L’eradicació de depredadors a les
productores, arriben fins al sud de les illes britàniques. Els colònies és una actuació relativament fàcil i econòmica que
adults reproductors comencen a tornar a la Mediterrània pot ajudar a la recuperació. La contaminació lumínica de les
a partir de setembre, primer els mascles i un poc més tard urbanitzacions costaneres suposa un altre perill per als virots,
les femelles. El virot petit comença a criar quan té 5 anys. ja que enlluerna i confon, sobretot als joves, quan abandonen
És una espècie inclosa a la categoria CR “en perill crític d’ex- la colònia. Alguns acaben als carrers de les urbanitzacions i
tinció”. La categoria CR s’aplica a espècies amb un alt risc poden morir atropellats o depredats. També ja s’han trobat
d’extinció, i que requereixen d’urgents mesures de conserva- plàstics a l’estòmac de virots, i només estem començant a co-
ció per prevenir la seva desaparició. És l’au més amenaçada nèixer l’extensió i magnitud del problema. Les aus marines són
d’Europa, i tota la població coneguda nidifica a Balears, per excel·lents indicadores dels canvis que l’increment de tempe-
tant tenim una responsabilitat màxima en garantir la seva su- ratura està produint als oceans. A l’Atlàntic nord ja s’ha detec-
pervivència. tat un desplaçament del virot petit cap a les aigües de les Illes
Britàniques, fet que es relaciona amb un increment de la tem-
Què podem fer per evitar la desaparició del virot petit?
La principal amenaça és l’alta mortalitat que produeixen les peratura de la superfície de l’aigua i una major productivitat.
captures accidentals en arts de pesca. Un estudi recent de la El virot petit és el nostre sentinella de l’estat de conservació i
Universitat de Barcelona ha verificat que cada any moren més dels canvis que s’estan produint en el Mediterrani Occidental.
de 100 virots en el palangre de fons al Mar Balear. Sembla un
nombre petit, però amb l’actual població és un nombre molt

EB46 - 25