Page 30 - Es Busqueret 46
P. 30

Sabies que...






        Per Maite Serra-Franco

        Gegants del passat (II)





             El registre fòssil ens mostra que
        tot  i  que  les  aus  no  varen  aconseguir
        assolir unes dimensions  tan  espec-
        taculars com la dels seus parents els
        dinosaures,  algunes  d’elles  sí  registra-
        ren unes magnituds sorprenents, entre
        elles aus corredores, voladores i també
        nadadores, com les que ara passam a
        descriure.



        Mussol gegant cubà
             O també anomenat mussol corre-
        dor  gegant,  Ornimegalonyx,  un  gène-
        re extint de l’illa de Cuba. Es creu que
        fou l´estrigiforme (òlibes i mussols) més
        gros que hi hagi existit mai.
                                            El mussol corredor gegant (per Cuba Museum of Natural History) està emparentat amb moltes
             Les seves restes fòssils es troben   espècies del gènere actual Strix (Martin Mecnarowski)
        arreu de l’illa i es corresponen al perìo-
        de de finals del Pleistocè, fa uns 10.000   La seva dieta hauria consistit principal-
        anys.  Des  de  llavors  hi  ha  dades  que   ment en preses grans, de fins a 35 kg i   Àguila de Haast
        suggereixen l’existència de tres subes-  també mamífers de talla mitjana.   L’àguila  de  Haast  (Harpagornis
        pècies d’aquesta au, emparentada amb                                    moorei)  és  una  espècie  falconiforme
        les moltes espècies del gènere actual   Es creu que Ornimegalonyx va de-  de la família Accipitridae que habitava
        de mussol Strix .                   senvolupar el seu gegantisme a Cuba a   Nova Zelanda. Va ser l’àguila de major
                                            causa de l’absència de grans mamífers   grandària coneguda, de fet les femelles
             Aquest mussol corredor gegant   carnívors a l’illa.
        feia poc més d’1 m d’alt i pesava apro-                                 podien  assolir  una  envergadura  supe-
        ximadament 9 kg. Les ales eren curtes,   Maguire, R. The giant owl and those giant claws.  rior als 3 m, i un pes d’uns 18 kg. S’es-
        el que fa pensar que sols volava distàn-  Arredondo, O. (1982). Los Strigiformes fósiles del   tima que la longitud corporal total era
        cies curtes i per necessitat estricta, és   Pleistoceno  cubano.  Bol.  Soc.  Venez.  Cienc.  Nat,   de més d’1,4 m i una altura en posició
                                            140, 33-55.
        a dir, que preferia córrer, com avui ho fa   Suárez, W. (2009). Biogeografía de las aves fósiles   alçada d’aproximadament 90 cm. Tenia
        una  gallina,  a  volar.  Tenia  cames  molt   de Cuba.                 unes ales curtes que li permetien ma-
        llargues respecte al seu cos, i unes po-  Arredondo, O. (1976). The great predatory birds of   niobrar dins dels boscos, a més d’unes
        tes amb urpes afilades. Una constitució   the Pleistocene of Cuba. Smithsonian Contributi-  urpes majors que les d’un tigre.
        poderosa  li  permetia  caçar  les  seves   ons to Paleontology, 27, 169-187.  Nova Zelanda és un lloc on no hi
        preses a la carrera o saltant sobre elles.   Olson, S. L. (1978). A paleontological perspective of   ha  mamífers  autòctons,  ja  que  aques-
                                            West Indian birds and mammals.




















        Comparació de les urpes d´Harpagornis moorei amb les de l´àguila calçada australiana (2.Bunce, M. et al. 2005.) i representació d´Harpagornis
        caçant moas (John Megahan). L´àguila calçada australiana, parent viu d´Harpagornis moorei (Mirbbans).
     30 - EB46
   25   26   27   28   29   30   31   32   33   34   35