Page 33 - Es Busqueret 50
P. 33
o desconeguts són dipositats a una col-
lecció entomològica per la seu poste-
rior anàlisi i determinació. Gran part de Pyrausta sanguinalis
les papallones amb les quals treballem
es poden determinar in situ, no obstant
això, hi ha certs tàxons que necessi-
ten dissecció i treball de laboratori per
completar la seva identificació. Les papallones nocturnes no són perilloses
Per a totes aquelles espècies que Sigui pels seus valors biològics, pels seus grans potencials com a ani-
necessiten ser preservades, general- mals d’estudi o per la seva bellesa, les papallones nocturnes formen part
ment es realitza una anàlisi morfològica d’un patrimoni natural magnífic, el qual cal estudiar per protegir-lo de la
de la seva estructura abdominal-geni- millor forma que siguem capaços. Per això, i per moltes raons més, hem
tal. I com es fa això? Doncs bé, amb aju- de tenir cura dels seus hàbitats i de la resta d’éssers vius. En general, les
da de lupa binocular, i algunes vegades papallones no tenen la capacitat de picar o mossegar, i a les Balears cap
microscopi, es sotmeten les mostres a de les espècies que coneixem en forma adulta pot suposar un problema
certs reactius químics que afavoreixen pels éssers humans, tot i que coneixem algunes espècies, com la processi-
la visualització d’unes estructures ana- onària del pi Thaumetopoea pityocampa, la qual en estat larvari és urticant.
tòmiques molt concretes, i si tot surt
com toca, es pot arribar a determinar, Usualment les persones observam papallones nocturnes a les llums
a nivell d’espècie, aquell exemplar tan dels fanals o als exteriors de casa nostra, sobretot als mesos càlids de
desconegut fins aleshores. Després l’any. Algunes persones maten aquests animals suposant que són perillo-
d’identificar l’espècie, totes aquestes sos, però no ho són gens. Per això, quan tornem a veure papallones, foto-
preparacions i mostres queden emma- grafiem-les, apreciem-les, i ajudem-les a sortir de casa si entren. Són és-
gatzemades i anotades a la col·lecció, sers inofensius, amb un rol essencial a l’ecosistema, que cal mantenir per a
de tal forma que, un cop es torni a mos- seguir gaudint-les molts anys més!
trejar, ja no calgui tornar a recol·lectar
cap altre individu. •
EB50 - 33
