Page 36 - Es Busqueret 50

El trencapinyons Loxia curvirostra i disponibilitat de les llavors d’aquests ha impulsat les diferències morfològi-
és un aucell de mida petita, però d’as- boscos, a Balears i a la península Ibèri- ques entre poblacions que podrien ser
pecte fort i robust que pertany a la fa- ca podem observar-los durant tot l’any, el començament de la formació de no-
mília dels fringíl·lids. Posseeix un dels ja que existeixen poblacions residents. ves espècies o subespècies.
becs més sorprenents i especialitzats Als darrers anys hi ha hagut un A Espanya estan reconegudes
de tota l’avifauna europea. Les seves creixent interès en el seu estudi a causa dues subespècies: L. c. curvirostra que
mandíbules creuades els permeten fer de tenir aquest bec tan especialitzat, no està molt estesa a Euràsia, i l’endèmi-
palanca per obrir les pinyes amb extra- sols en el sentit que pugui obrir les pi- ca L. c. balearica restringida a les Illes
ordinària facilitat i extreure els nutritius nyes, sinó pel fet que cada espècie de Balears. No obstant això, estudis més
pinyons que constitueixen la base de la conífera té la seva població de trencapi- recents han revelat una segregació
seva dieta. Es tracta d’una au forestal, nyons perfectament adaptada. És a dir, morfològica i genètica entre poblaci-
que habita preferentment als boscos de diferents coníferes tenen estructures ons adaptades a diferents espècies de
pins, avets i altres coníferes d’Amèrica de cons distintes, i sols un tipus de bec pins. En concret, hi ha quatre espècies
del Nord i Europa. Tot i el seu comporta- pot accedir a les seves llavors (especia- de pins autòctons aptes per al trenca-
ment nòmada, marcat per la producció
lització tròfica). Aquesta especialització pinyons: pi negre Pinus uncinata, pi roig
P. sylvestris, pinassa P. nigra i pi blanc P.
halepensis, sent aquest darrer l’únic que
apareix a Balears. Com hem dit, la diver-
gència entre poblacions pot donar-se
per especialització tròfica, com ocorre
a la península Ibèrica. De fet, alguns
estudis ja han demostrat que aquestes
quatre espècies de pi alberguen pobla-
cions morfològicament diferents. No
obstant això, l’aïllament geogràfic, com
al cas de les Illes, intensifica aques-
ta diferenciació. Per aquest motiu els
trencapinyons de Balears són els més
diferenciats. Els seus cossos i becs més
petits s’han adaptat a les pinyes del pi
blanc de Balears, que són més menu-
Detall del cap i bec d’un exemplar de trencapinyons (Foto de Juan Arizaga) des i tenen escates més curtes i primes

Exemples de pinyes de pi tancades (gènere Pinus)
de les quatre espècies de pins a Espanya que són
potencialment aptes per a les poblacions de tren-
capinyons. D’esquerra a dreta, P. nigra, P. sylvestris,
P. uncinata, P. halepensis (península) i P. halepensis
(Balears). Dibuixos d’Elena Eslava).

36 - EB50