Page 62 - Es Busqueret 50

En els anys 60, la societat identifi-
cava els animals silvestres com a “bons”
i “dolents”. Els primers serien els que
es podien menjar (perdius, guàtleres,
conills, llebres...) o mantindre en capti-
vitat (caderneres, verderols, gall faver...),
mentre que la resta eren competència
directa, danyina, els anomenats com a
“salvatgina”, tant de pèl (mart, geneta,
mostel...), com de ploma (rapinyaires,
corbs, agrons, mussols...). A causa d’una
Llei de 1953, que permetia i fomentava
la caça d’aquesta salvatgina, a través de
les Juntes d’Extinció d’animals danyins,
molts rapinyaires i mamífers carnívors
foren abatuts. Curiosament, aquells
cossos sense vida eren admirats per la
seva bellesa i formes, sorgint l’interès
per conservar-los amb aspecte de vius.
Era quan aleshores s’acudia als taxider-
mistes. A Mallorca, aviat, es va fer cone-
gut el nom del mestre fidever, un home
de Sant Joan que rebia els cadàvers
d’aquells animals i els “embalsamava”.

Però qui és el mestre
fidever?
El seu nom és Miquel Gayà Rotger
i, actualment, als seus 81 anys, conserva
intacta tota la passió pel coneixement
de la natura. Va exercir de mestre d’es-
cola a Sant Mateu (Eivissa), a Sant Llo-
renç, a Ariany, a Saldón (Terol) i a Costitx.
De família pagesa humil, va voler estu-
diar, cosa que no era acceptada pels
seus amics que li aconsellaven que fes
feina i no perdés el temps llegint. Però
amb molt d’esforç i dedicació, Miquel
Gayà aconseguí aprovar els tres cur-
sos de magisteri, dos a distància i un a
Palma. El mestre Fidever va dur a terme
activitats molt innovadores en aquella
època: impartí un curs de cultiu de xam-
pinyons a través de l’agència d’Extensió
Agrària de Manacor i la Germandat de
Llauradors i Ramaders de Sant Joan; es
dedicà a la cria de conills de raça; va fer
cria de rates de laboratori per encàrrec amb la finalitat de conservar aquells encàrrecs li varen servir per a poder co-
del metge Antonio Vega Medi naceli; va animals amb aspecte de vius i poder brar uns diners i pagar-se els estudis.
muntar un planter de palmeres… A part gaudir així de la seva bellesa a qualse- Dissecava animals tant de dia com de
de totes aquestes curolles, també va vol moment. Així, a partir d’exemplars nit, aprofitant les hores al màxim. Uns
ser delegat a la sucursal de Sa Nostra que els caçadors coneguts li cedien, animals eren més complicats de mun-
de Sant Joan i, amb la seva esposa i les començà a practicar cercant manu- tar que altres, fins i tot repensà maneres
dues filles, obriren el restaurant Sa Cova als de taxidèrmia a les biblioteques i per aconseguir millors resultats.
al poble. s’apuntà a un curs a distància. Amb el
Com a mestre d’escola, incorporà
temps, va anar millorant i aprenent l’ofi- classes de taxidèrmia a la seva activi-
L’ofici de taxidermista ci. Primer guardava les peces naturalit- tat didàctica: utilitzava una guàtlera de
zades per a la seva col·lecció particular,
La seva admiració pels aucells i però després que fou més coneguda la granja, per exemple, per mostrar tot el
procés als seus alumnes.
la natura en general, va fer que des de seva feina artesanal, començà ben aviat
ben jove s’interessés per la taxidèrmia, a rebre aucells de tot Mallorca. Aquells Igualment va tenir la bona idea

62 - EB50