Page 67 - Es Busqueret 50

movent-se per tota la cambra tocant les flors fe- Arum pictum és molt abundant a les Gim-
menines i pol·linitzant-les. Passades unes 15 hores nèsies, sobretot al Paratge Natural de la Serra
des de l’obertura de l’espata, les flors femenines de Tramuntana. Hi ha grans poblacions al far de
perden la turgència i no es podran pol·linitzar més. Formentor o a la Comuna de Bunyola, també al
Aquesta maduració està afavorida per un segon cap Farrutx a Artà o a la Marina de Llucmajor.
escalfament, aquesta vegada de menor intensitat A Menorca és fàcil de trobar devora el far de Fa-
(~8 ºC). Just després, les flors masculines (que es vàritx o al far de Cavalleria, així com a gran part
troben damunt de les femenines) del Parc Natural de s’Albufera des
maduren i alliberen el pol·len Grau. Encara que les inflorescèn-
en una pluja que recobreix els cies només romanen obertes un
insectes com si fossin cro- sol dia, Arum pictum és molt
quetes. Tot seguit, els pèls fàcil d’identificar per les seves
també s’eixuguen i perme- fulles, que són grans, de for-
ten als insectes escapar, ma triangular i d’un verd
això sí, ben coberts del fosc amb nervis blanqui-
pol·len i esperant que nosos ben visibles i una
una altra inflores- fina línia vermellosa al
cència els torni a marge de la fulla.
enganar per pol-
linitzar les flors
femenines.

Però el
secret d’aquesta
espècie no aca-
ba aquí, si els pol-
linitzadors (for-
çats) han fet bé la
seva feina, es pro-
duiran els fruits.
L’espata es panseix i
l’espàdix es transfor-
ma en una espècie de
raïm erecte ple de ba-
ies de color verd brillant.
Durant un període d’entre
3 i 5 mesos els fruits creixe-
ELS
ran i, quan s’acosti a la ma-
duresa, aniran canviant des del PoL·LINITzADoRS
verd al groc i finalment a un D’AruM PiCtuM
vermell brillant. Si alguna cosa CErquEn,
sabem segur els botànics és que si
EnCArA quE
una planta té fruits vermells vol in-
sEMBLi EstrAny,
dicar dues coses: o són tòxics o algú se’ls
ha de menjar. Efectivament, els fruits són ExCrEMEnts
tòxics i per tant mai veurem cabres, martes o AniMALs, LLoC on
genetes fent un berenar. Però els ocells sí que les PoDER ALIMENTAR-
poden menjar, i a més són una gran aportació nu-
SE I REALITzAR LA
tricional durant la primavera, època de nidificació
PoSTA DELS ouS
de moltes aus. Algunes de les aus que hem pogut
observar són el busqueret de capell (Sylvia atrica- DE LA PRòxIMA
pilla), la perdiu (Alectoris rufa), el tudó (Columba GEnErACió
palumbus), la merla blava (Monticola solitarius) i la
merla negra (Turdus merula).

EB50 - 67