Page 80 - Es Busqueret 51

A finals de 2019, que ja sembla un
any que pertany a una altra era, vaig te-
nir l’oportunitat de passar uns pocs dies
a l’illa canària de La Palma. L’objectiu
del viatge no fou purament ornitolò-
gic, sinó una oportunitat per descobrir
i recórrer una mica les interminables
rutes i senders a peu que ofereix l’illa,
una de les menys afectades pel turisme
de masses, a causa principalment de la
seva escassetat de platges.
La Palma és una illa d’origen vol-
cànic, com la resta de les Illes Canàri-
es i també les illes Açores, Madeira, les
illes Salvatges i les illes de Cap Verd.
Aquests 5 arxipèlags formen la regió de
la Macaronèsia. És la cinquena illa més
grossa de Canàries pel que fa a super-
fície amb 708 km² i és la seva illa més
occidental. El punt més alt de l’illa és El
Roque de los Muchachos que, amb una
altura per damunt els 2.400 metres, és
el segon cim més alt de les Canàries,
per darrere el Teide, a Tenerife. A la ve-
gada és el punt més alt de Caldera de
Taburiente, localitzada al centre de l’illa,
al Parc Nacional del mateix nom. Des de
2002 tota l’illa és Reserva de la Biosfera.
És una de les illes més verdes amb im-
portants boscos de pi canari Pinus ca-
nariensis i laurisilva.
El seu aïllament geogràfic, així
com l’opinió general que les Canàries
mai han estat connectades al conti-
nent africà, dona lloc a característiques
biològiques interessants pel que fa a
l’evolució i desenvolupament de la seva
biodiversitat. A causa del seu origen
oceànic i volcànic un elevat percentat-
ge de la fauna que alberga és endèmi-
ca. D’entre les 73 espècies d’aus natives
que crien a Canàries, cinc són endèmi-
ques, i tres més que ho són del conjunt
de la Macaronèsia. De les restants, 26
tenen representació endèmica en qua-
litat de subespècies amb característi-
ques que els separen dels seus parents
més propers del continent.

Respecte a La Palma, dins la cap-
sa de Pandora de la taxonomia d’avui
dia, la majoria dels autors reconeixen
al ferrerico blau de la Palma Cyanistes
palmensis com l’única espècie d’au en-
dèmica de l’illa, fruit d’una separació re-
cent del ferrerico africà o canari Cyanis-
tes teneriffae. Per altra banda, la versió
“tunejada” del pinsà present a l’illa, el
pinsà de la Palma Fringilla coelebs pal-
mae, seria l’única subespècie endèmi-
ca. Una altra espècie destacable molt
interessant és la subespècie de gralla
de bec vermell Pyrrhocorax pyrrhocorax
barbarus, que a La Palma troba el seu
80 - EB51