Page 83 - Es Busqueret 51

darrer refugi canari.
el corriol coablanc Calidris fuscicollis,
picaplatges semipalmat Charadrius se-
Sortint des del petit poble de Fu-
encaliente, també conegut com Los mipalmatus o el moretó de collar Aythya
collaris.
Canarios, l’únic poble que trobam al
sud de l’illa, ens dirigim primer a la Seguint el recorregut amb cot-
península de la punta més al sud, una xe per la costa occidental, amb albi-
llengua de lava que guanyà terreny al raments pel camí de la subespècie
mar durant la darrera erupció del vol- canària de xoriguer Falco tinnunculus
cà Teneguía el 1971, i on ara s’ubiquen canariensis, comença l’ardua pujada al
unes petites salines amb unes poques Parc Nacional Caldera de Taburiente,
basses blanques que contrasten amb no apte per aquells que són sensibles
el negre del paisatge. El lloc és un dels als revolts, i observam que, amb l’altura,
millors reclams de l’illa per a les espèci- la vegetació experimenta un canvi cap
es aquàtiques migrants, i aquell dia vaig al pi canari Pinus canariensis. La caldera,
trobar uns grupets de picaplatges gros que té origen submarí i emergí fa uns 2
Charadrius hiaticula, girapedres Arena- milions d’anys, és increïble i manifes-
ria interpres, unes poques xivitones Acti- ta el poder de la geologia. És el cràter
tis hypoleucos, a més d’un solitari xàtxe- emergit més gran del món, amb 28 km
ro blanc Motacilla alba. de circumferència i uns 1.500 m de pro-
funditat. Abans d’arribar al cim de Los
Seguint el recorregut pel costat
occidental de l’illa, passam per grans Roques de los Muchachos atravessam
extensions de plataners. Per aquesta l’Observatori Astrofísic del mateix nom,
zona fou fàcil trobar una espècie em- que dona lloc a un paisatge de cièn-
blemàtica: el canari Serinus canaria, cia-ficció pels diferents telescopis que
sempre en petits grups. També ob- acull. Durant una aturada vaig observar
servàrem alguns busquerets de ca- exemplars de canari Serinus canaria i
pell Sylvia atricapilla i mèrleres Turdus l’omnipresent titina de Berthelot Ant-
merula. Al centre ens trobam amb Los hus berthelotii, una espècie simpàtica i
Llanos de Aridane, una població que curiosa, endemisme de la Macaronèsia.
supera en nombre els habitants de la La sorpresa del moment fou una fugaç
capital Santa Cruz, situada a l’extrem observació d’un exemplar de falcó ber-
oposat de l’illa. A prop de Los Llanos, ber Falco pelegrinoides dels quals crien
a la zona coneguda com Las Martelas, unes poques parelles a l’illa. En arribar
trobam una sèrie de basses de reguiu, finalment a dalt, amb unes vistes im-
uns petits oasis on vaig poder observar pressionants sobre tota l’illa, que ja per
algunes poques fotges Fulica atra soli- elles totes soles justifiquen la serpente-
tàries. La Palma és una illa poc vigilada jada i la vertiginosa pujada, ens espe-
ornitològicament parlant, i a part de po- raven molt confiades les gralles de bec
der trobar-nos amb les espècies aquàti- vermell a l’aparcament del mirador. La
ques hivernants europees, com la cetla baixada, ja de nit, obliga a fer una nova
rossa Anas crecca, el coer, Anas acuta aturada entre els telescopis, aquesta
o el moretó de plomall Aythya fuligula, vegada per a la contemplació del cel
alguna visita esporàdica d’algú ornitò- nocturn en aquesta localitat de nul·la
leg ha donat com a resultat la detecció contaminació lumínica, mundialment
d’espècies divagants americanes com famosa i que no defrauda. Et quedes
amb estels als ulls..!
Titina de Berthelot, Anthus berthelotii.
EB51 - 83