Gràcies a les magnífiques indicacions, via telefònica, de na Jéssica (de guàrdia al Cofib), poguérem practicar els “primers auxilis” a l’au: eixugar plomatge (la seva temperatura corporal es de 40 graus) etc. i aplicació de suero fisiològic per evitar deshidratació.
Va respondre molt bé al “tractament”. Una vegada eixut i recuperada la seva temperatura corporal, aviat ja va mostrar força amb les seves urpes, però finalment la història no va acabar bé. Al matí següent, quan ja ho teníem a punt d’entregar al Cofib, durant el trajecte en barca fins a Sant Elm, se va morir de pura inanició. Tot i així, la relació amb l’animal durant aquelles hores, guanyant la seva confiança etc. no la canvio per res.





Ja sabeu que durant aquests mesos d’estiu, al parc rebem la visita de uns 30-40 exemplars de xoriguer joves que, la majoria d’ells, acaben morint debilitats intentant una i altra vegada caçar qualque sargantana. En quatre anys que duc a sa Dragonera només en una ocasió (fa uns dies) he vist com un xoric aconseguia caçar una sargantana, també molt jove.
Ja se que hi han molts d’exemplars a Mallorca etc, però, per si tornam a rescatar viu qualque exemplar més, ja tenim preparada carn crua capolada per si encara som a temps de salvar a un au tan maca com son els xorics. Sap greu però, poca cosa més podem fer.
Salut.
Jaume