Cuidar litoral. Neteja nedant amb sacs boia i grimpant. Info, provant trucs, històries...

[Tord blau]

FOTOTEXT REAL/MITE

Nuda neda bella radiant
com musa jove de color amorosa!♥
M'assetja!
Es rellotge!

Enfonyà sa boca entre sa meua pell i es metall lluent des rellotge! I m'hi ponyia!
L'atreia es reflex d'ella mateixa o es des Sol? S'olor, es gust o sa caloreta?
I em vaig començar a xapar de riure ☺ mentre intentava alenar nedant!

(Exemple d'interacció netejant nedant com a deport, esbarjo)

Ella nedava tornejant-se, ràpida i activa a recer, on ses ones arribaven lent, pets entrants de ses voreres i des calonets.

És moooolt garrida!
Llueix vuit cintes decorant-hi es cos que destaquen mooolt quan neden a ombra, perquè són bioluminescents, com ses papallums!
I tenen moltes llums!
I s'encenen i apaguen seguint uns ritmes capritxosos!
Però a més es llumets van a la seua per ses fileres, s'hi desplacen com uns trens com fent espurnes
i radiant hipnòtiques, en onades astoradores!
I uau! Són llums de coloraines iridescents! 




Aquesta Nuda seria una Beroe, un animal des phylum des ctenòfors, de sa classe Nuda, ordre Beroida, i de qualcuna espècie des gènere Beroe. Dit tot seguit, de més a menys troncal a s'arbre de sa vida, seria una Ctenophora Nuda Beroida Beroe sp...

  Pets amics... És na Nuda, o na Beroe, o no?
Ben garrida, salada i guapa és!


.

Sa part metàl·lica des rellotge era com un radiador des meu calor. Potser això l'atreu? Potser ses fileres luminiscents serien sensibles a sa llum o sa calor, i tot es seu cos pentura seria com un gran termòmetre o ull?






Es phylum des ctenòfors com ella poden semblar grumers, però són diferents.
No ens poden picar amb dards urticants, tot i que ens freguin... Excepte qualque ctenòfor molt rar i diferent a ella, que fa com seves i integra ses parts urticants des grumers que menja!

I es ctenòfors són tenen cossos més complexos que es grumers!
Per exemple tenen boca i anus, com un cuc o una babosa, un llimac...
I en canvi, es grumers només tenen boca!




Ses cintes de ses Nuda son de colors lluminosos!
Són com fetes amb fileres, clenxes o trinxes de pèls mòbils petitons i transparents, amb sa forma d'una pinta fina per pentinar-se. Son unes bandes fetes de cilis que l'empenyen àgil per la mar.
Mira tu! Un animal tan gros i amb cilis! Quina curiositat!



I es ctenòfors tenen un sistema nerviós ben especial, i un comportament i motricitat que sembla més variat, qualcuns quan festegen fan com balls...
Ses nudes trob que ballen molt més!
Són uns ctenòfors ben àgils!



M'agrada provar d'interactuar amb ses nudes que són molt actives, com ballant.
Però intent anar alerta, a no interrompre es seus moments de cacera o festeig... Hi ball poc, i després de varis dies observant com arriben, cacen i després exploren i juguen després de dies d'alimentar-sé a gust. Per mi sembla que ho fan, i interactuen molt. Supòs que és part de sa seva preparació pes festeig. Neden amb molts vaivens, ràpid i com ballant. Semblen ben atretes, pentura es confonen amb sa caloreta des meu cos.



Aquests dies de final d'estiu arribaven molts altres ctenòfors, com ara ses típiques nous de mar, una mica diferentes de ses Nuda.
Tots coincideixen ara on hi ha plàstics vells, residus flotant, detritus i fems orgànic que atreu larves i caramulls d'animalons des plàncton

Però ses nous de mar i més ctenòfors son diferents a sa Nuda , perquè tenen uns filaments llargs, uns tentacles. Ses Nudes no tenen tentacles!





Qualcuns ctenòfors com ses nous de mar grossotes i de tentacles provenen de la mar més profunda. I amb sos tentacles van caçant plàncton d'ous i larves de crustacis, crancs, gambes, peixos... Es mengen es futurs peixos i altres animals que de grans seran grossos i que ets humans pescam!

Normalment ses nous de mar o altres ctenòfors amb tentacles no són un mal, tot i que pesquen es futurs peixos que pescarem, perquè ses Nuda Beroe ja se n'encarreguen. I tant!
Ses nudes cacen ses nous de mar de tentacles! Se'n deuen omplir bé sa panxa!

Però a vegades es ctenòfors amb tentacles aturen sa pesca durant anys, com ja va passar a llocs com es Mar Negre i Caspi!
Segons quan, en menjar tant de plàncton, poden ser com una plaga quan vénen massivament a es nostros mars propers Quan ses nous de tentacles mengen massa plàncton de larves de peixets i crustacis, i alteren s'equilibri des medi i de sa pesca propera.
Quan va succeir sa plaga no es podé pescar! I aixís anà durant anys!
Però fou tot per errors humans, en haver apropat amb sos bucs uns ctenòfors amb tentacles! Aleshores per corregi'ns, on hi havia sa plaga que vam dur, ets humans vam dur i alliberar nudes Beroe per a què els cacessin...
I va funcionar!
Ses nudes van anar menjant ses nous de mar grosses i de tentacles, i quedà tot en un reequilibri per sa vida i s'ecosistema marí.
Ses Nudes Beroe corregiren sa plaga, es va reequilibrar es medi i sa pesca retornà.



.

M'agrada això d'aquesta descripció antiga de sa Beroe! Ve a dir que és una meravella! Ben garrida!
I uep! És de s'any 1756 !!! Degué ser una de ses primeres publicades impreses a lo gros?
Fent broma... En es segle XVIII es naturalistes a Jamaica nedaven amb careta i 'patos'? Ja hi havia tant bater de plàstics com ara?
CRÈDITS d'imtage: retall modificat de sa foto des text de sa pàgina 384 des llibre  "The civil and natural history of Jamaica : in three parts. In three dissertations. The whole illustrated with fifty copper-plates : in which the most curious productions are represented of the natural..." Autors: Browne, Patrick, 1720?-1790 i Ehret, Georg Dionysius, 1708-1770. Publicat a Londres pets autors cap es 1756. Venut per T. Osborne i J. Shipton a Gray's-Inn, 1756. Holding Institution: Missouri Botanical Garden, Peter H. Raven Library. Sponsor: Missouri Botanical Garden. Copyright: Public domain. The BHL considers that this work is no longer under copyright protection.
DOI  https://doi.org/10.5962/bhl.title.10826
Segons: https://www.biodiversitylibrary.org/ite ... #page/398/




Potser per casualitat que ses llegendes antigues de mitologia sobre sa nimfa Beroe coincideixen amb sa natura? En qualque punt sembla que es relacionen ficció i natura amb sa Nuda Beroe... Com ella fereix ses nous de mar de ses profunditats, uns éssers grossos, invasors i destructius... O que pot servir per a salvar allò estimat i comú...
Mai se sap amb ses llegendes!
Per mi uns contaven, diferent de com altres deien que, qui sap si pentura que...
Na Beroe fou una musa i nimfa aquàtica, i de ses més garrides i de confiança, nobles i engrescants! Es diu que fins i tot dóna nom a sa ciutat fenícia de Beirut!
I que na Beroe era n'Amymone, una filla de n'Europa i en Danaus, o sigui una nimfa Danaide o danesa. O des rius i des Danubi? O pentura una Danuna de tribus marineres a s'illa Dana, 🏝 que faria com una muntanya enmig de la mar, dita Pitusu per un rei babilònic (Neriglissar) o Pithyussa pes grecs o romans.
Quin embolic! Tots són dubtes i incerteses amb ses llegendes de s'aigua!
Conten que Na Beroe (Amymone) fou obligada a casar-sé amb so fill de n'Aigyptos, un governant d'Aràbia i rei d'Egipte Antic, d'unes dinasties mig deïficades. Es futur marit resultà ser un príncep que nomia -oh, casualitat!?- com un éssser grossot i ben destructiu de ses profunditats, n'Enkelados! (Encèlad) Que és un gegant bigalot, que encara avui dia quan alena fa tremolar es fons de Sicília i es seus volcans!
Na Beroe (Amymone) per salvar allò comú o apreciat se casà obligada, però en secret va fer el li digué son pare seu, en Danaus... A sa primera nit de casament, degué afalagar es nou marit, dient-li coses com "Oh, mon bigalot, que n'ets de gros!", i en estar confiat i desprevingut, na Beroe se n'aprofità i el va ferir! 🗡
L'eliminà com a marit, però vaja, no va acabar d'anar com preveien... Altres s'hi tornaren, i la van castigar a fer feines per s'aigua durant una eternitat!


Aquest mite dóna nom a s'animal Beroe? Qui ho sap!?
I com varien ses llegendes de boca en boca!? Bona part com es joc des missatges i telèfons encadenats, de 🗣 '-Per aquí m'han dit (...), però per aquí dessà jo he dit...'
Ses llegendes orals van encadenant-se amb variacions, i se transmeten en petites rondalles de generació en generació!
En conten coses p. ex. a  https://www.theoi.com/Heroine/Amymone.html  on traduït, vendria a dir: "Pseudo-Apollodorus, Bibliotheca 2. 16: "Ses quatre filles de Danaus i Europa, anomenades Automate, Amymone, Agaue i Skaia, van ser assignades en matrimoni a es fills d'Aigyptos i d'Argyphia, en Bousiris, Enkelados, Lykos i Daiphron. Ses Danaides van matar cadascuna a es seu marit sa nit des casament." " ⚰




Avui dia, pentura diríem que una Nuda Beroe té s'aspecte dets éssers populars fantàstics, bondadosos i entranyables des dibuixos de Barbapapà? O es juganers de sa peli Flubber? O uns éssers de sa peli The Abyss, uuuuh...

Fotograma de sa peli The Abyss (1989) a baixa resolució per a propòsit didàctic altruista. Els drets i autoria segurament son de sa distribuidora o dets estudis on s'ha produït.

.
S'observació i sa interacció amb sa Beroe em coincidí cuidant es medi com a deport, esbarjo. Mentrestant anava netejant fems de la mar trescant, grimpant i nedant estotjant o penjant es fems a sacs boia.
Sa Nuda anava fent espirals i serpentejant per ses voreres, on es fems vell havia arribat flotant, amb qualque grumer ou fregit, altres grumers més típics i moltes nous de mar.
Em voltà per sullà fins jo acabar de nedar i recollir fems i plàstics surant.
Aquí unes de ses fotos 'porques' de qualque muntet de femsukí properes a aquests dies.







.




.

Sobre aquest deport de femsukinar,
pentura es podria dir amb
humor un piu irreverent
que...
Es darrers aconteixements ⚜ 
suggereixen que surt a compte

CAÇAR PLÀSTICS,
NO ELEFANTS!




.
Entretenir-se i jugar pes medi és estimulant!
Pot servir pes confi'na'fent i desconfinafent
de ses pandèmies ☣




Quan se surt a moure's i distreure's,

⛱

si es juga un poc cuidant o netejant es medi, 🏙
TOOoooot es veu millor!
🕊
🏞🌦



.

[Tord blau]

Ànims per a sa neteja litoral amb so GOB
♥


Foto: Temperatura de la mar es darrers set dies. Imatge derivada i adaptada a menor tamany i qualitat, de sa web d'AEMET, que varia cada dia a:
http://www.aemet.es/es/eltiempo/observa ... v?opc2=mar
Uau, la mar és a 28°C a UK? És error? És lluny, però per si de cas ho he cercat millor a altres webs. Mai se sap... Segons aquest mapa d'avui dissabte 9 octubre 2021 es darrers set dies sa temperatura de sa superfície de la mar a una zona per devers es sud-oest d'UK, i es nord-oest de França és mooolt alta! Almanco a uns 28 °C
Com és que apareix aquesta anomalia?
Ja succeeix a vegades que s'ha de valorar observant més d'una font. A altres webs de meteorologia aquesta superfície marina és a 16-18°C, sa normal per aquesta època. Supòs aquí hi ha hagut qualque error de lectura o tractament de dades...
(Serveix com exemple sobre valorar sa meteorologia abans de sortir a nedar a netejar)


Sa temperarura a la mar voltant Mallorca és aprop de 25°C. Que és una temperatura una mica alta, com de piscina de natació amb aigua climatitzada!

I avui dissabte es GOB coopera amb s'equip educatiu d'una activitat per experimentar es voluntariat de neteja litoral pes Parc Natural de Llevant, cap a s'Arenalet d'Albarca.

Amb aquesta aigua encara calenteta, bona per nedar i Sol...
Pentura no fa massa ones, i qualcú s'anima a fer un capfico i netejar nedant?


Enviï destijos de bones neteges pes litoral!
❤




Mentrestant per allà devora...
Més cap a es sud, a Cala Moltó, gairebé a tocar des Parc Natural de Llevant, avui dissabte també n'he recollit, jugant durant una hora d'exercici, en intervals.

Aquest fems de sa mascareta, va ser des primers que vaig fitar. Però entre tants fems desordenats dispersos i venir sa foscor en es final no l'he recollit, ha quedat talment sullà!
Sa majoria de captures han sigut petites, recollides nedant, sumant uns cinquanta minuts a dins sacs boia. Normalment ned més temps, però ses ones ràpides de fons removien ses fulles d'algues. I cap es final des dia la mar era cada pic més moguda, tèrbola. I quan és tèrbol i ombrívol torna massa fosc, incert...
Hi havia bastants grumers acumulats en ets entrants, però ferien poc perquè eren prou desfets, o almanco sense es filaments llargs, i així són fàcils d'esquivar... Ehem, si s'hi veu bé!
Ah, i a darrera hora arribaven flotant moltes branques grosses d'herba saupera arrancada, una alga ramificada de color marró amb unes bolletes que suren molt.



Foto de bretolada vista a Cala Moltó.
Qualcunes pintades solen ser un dany de paisatge, patrimoni natural, cultural o moral i de respecte, d'exhibició contra norma, desafiament... O sovint impliquen una simbologia teritorial, tribal, d'apropiació simbòlica d'espais, de foment de costums de domini poc constructiu, de poc respecte per es lloc visitats.
Aquesta pintada aquí és un mal encara puntual per a sa vida incrustada a sa roca. El que ja fa dècades o segles que acumula molta pintura tòxica a la mar normalment són ses escates de sa pintura d'embarcacions. Hi ha bastanta més contaminació i afectacions per això del que aparentment es veu, i més del que es sol pensar. I continua creixent en quantitat i en ritme, tot i que milloren qualcunes pintures i productes.



Veure fems descontrolat fomenta actituds de deixadesa!
ON ES PERCEP FEMS DESCONTROLAT,
S'HI TIRA MÉS FEMS.
Treure i agrupar tota casta de fems descontrolat de la mar ajuda a què no n'hi tirin més.
Si es veu fems atès, es lloc és més respectat, no es tira tant, s'ajuda recollint i cuidant més.



Qualcuns des fems més grossos els he recollit a sa zona de platja, on arribaren dies abans amb ses ones més grosses, i no els vaig poder recollir aleshores.
Entre es fems grossos hi havia restes de vàries estructures petites flotants, uns capcers de pescar llampuga, que estaven destirotats entre ses pedres banyades per la mar, a terra. Els he pujat més a recer d'ones i han quedat sullà. He pensat que tal vegada es pescadors els vulguin, que pentura recolirien i recomposarien aquests capcers.
La resta de fems ho he pogut dur a ses papereres de reciclar.
Tot d'un cop!


Acabada sa diada deportiva, sa cala ha quedat més sanota, polida i segura per a nedar-hi de nou!
🏖
Tot es veu millor!


I un 'parei' de dies enrera suquinetes...
Afegesc unes infos i fotos més sobre aquest lloc. Sobre ses restes descontrolades d'accidents d'embarcacions, que creen molt de fems difícil de resoldre i que impacta a aquestes voreres de caletes.
Són llocs desitjats com a paisatge, oci, on per mi qualcunes embarcacions hi vénen a atracar-hi especialment a ses nits. Tot i haver-hi lloc a port o a altres parts ben properes més segures.
Aquí a aquestes caletes per mi a vegades es fondeja de vespre sense atenir-se massa a certs controls d'ancoratge sobre posidònia o de situar-se massa aprop de sa vorera, de parts zonificades, balissades, de bany...
Quan hi ha embarcacions fondejades a llocs així, si ses ones hi entren prou, s'àncora pot fallar més, garrejar, desplaçar-se pes fons sense enganxar be. Similar a com fan ses urpes d'un moix que rapinyen i se desllissen.
Si falla s'àncora o es fondeig de s'embarcació, si és de nit, pot estar mal vigilada o sense qualcú que la.governi, conegui es fons, o vegi bé ses roques, corrents... I tan aprop des fons i de sa vorera se va desplaçant diferent. Una avaria, dubte o error o una lentitud per maniobrar afecta més. Pot encallar es timó, i amb bona sort varar a s'arena. Però a pics acaba per encallar del tot, embarrancar, aprop de roques.
Si vénen ones, una embarcació embarrancada pateix més, amb so vaivé i es xocs repetits a la llarga es romp i forada.


Aquí una foto des típic residu de plàstics i metall d'embarcació capolada empotrat. Està situat uns tres metres de fondària, a sa zona de bany de Cala Agulla. És d'una embarcació embarrancada aprop, que s'enfonsà i s'ha anat capolant amb ses ones.

Ses embarcacions grosses que se rompen contaminen mooolt. I es fems seus són complicats de netejar en es llocs rocosos poc fondos de ses voreres. Finalment se solen capolar en milers de trossos, i molts no es solen recollir!
Ses zones de mar poc fondo i roques solen estar plenes de raconets i escletxes on es fems s'incrusten, queden ocults. Se tornen difícils de recollir amb ses ones, i amb so temps se van capolant discretament i dispersant, contaminant o destorbant sa vida marina, sa seguretat o es paisatge quotidianament per molt temps.
En aquest tema des fòrum, a ses respostes anteriors, he mostrat i comentat ja un grapat d'exemples que he trobat i on he ajudat a netejar fems seu durant anys...


Foto d'uns dies abans, dia 4 d'octubre va venir mala mar i alerta meteorològica taronja amb ones cada pic més grosses cap a dins Cala Moltó. Es dematí una embarcació que no apareix a sa foto ja va partir. Per mi ja li havia fallat s'ancoratge, s'àncora li garrejava, se desplaçava pes fons.
I es migdia, aquesta altra embarcaciò de sa foto encara resistia, ancorada per duplicat i fort a roca grossa.
.

Foto des dematí des 23 d'agost, devora Cala Moltó, a s'altre costat de s'Agulló, a Cala Agulla.
Supòs que era un varament que se complicà, un veler encallat i embarrancat a s'arena, un accident que va de menester ajuda. I que li fallaria s'àncora, li garretjaria de nit.
S'embarcació va ser atesa i remolcada amb èxit per Salvament Marítim. I per mi hi havia molts altres serveis i agents, que van dedicar-hi atencions. Però no sabria dir bé qui o quants. Potser uns eren es Vigies de sa Reserva Marina i Agents Rurals, que observaven si hi hagué vessaments o contaminació per s'accident, però no ho sé diferenciar bé.
Per mi no va haver mals personals greus, i també hauria hagut bona sort amb sos residus contaminants.







.

[Tord blau]

Gràfics+info. Cuidar♥cercant:
Cercant ON/QUAN
s'acumula plàstic, torna petit, dispers, dens i s'enfonsa

Aquí unes infos d'una recerca llarga de la mar Mediterrània, divulgada fa poc:



.


"(...) La fragmentació en partícules més petites és un altre procés important, resultant de la degradació dels plàstics que s’activa principalment per la radiació ultraviolada (UV) de la llum solar, regulada també per la disponibilitat d’oxigen, la temperatura i l’abrasió mecànica (...). Aquest mecanisme és més eficient per als plàstics que es troben a les platges, ja que es retarda significativament a l’aigua de mar, a causa de les temperatures ambientals més baixes i de la reducció de la radiació d’oxigen i UV que és inhibida encara més per la contaminació biològica (...). Altres tipus de processos de degradació, com la hidròlisi i la biodegradació, es consideren molt més lents en comparació amb l’oxidació induïda per la llum, almenys per a polímers que es troben habitualment (per exemple, polietilè) en el medi marí ( Andrady, 2011 ; Booth et al. , 2018 ). Tot i que la fragmentació dels plàstics probablement actua en escales de temps relativament llargues (anys, Song et al., 2017 ), proporciona un vincle entre plàstics de diferents mides i, per tant, s’hauria de considerar en futurs esforços de modelització. (...) "
(Gràfics i text adjunt traduït automàtic, de Tsiaras K, Hatzonikolakis Y, Kalaroni S, Pollani A and Triantafyllou G (2021) Modeling the Pathways and Accumulation Patterns of Micro- and Macro-Plastics in the Mediterranean. Front. Mar. Sci. 8:743117. doi: 10.3389/fmars.2021.743117 https://doi.org/10.3389/fmars.2021.743117 )



I segons sa mateixa font, sembla que ses voreres és on s'acumulen i s'erosionen més plàstics, abans de tornar petits, dispersar-se o enfonsar-se:
"(...)From this load, ∼84% ends-up on the beach and the remaining ∼16% ends-up on the seafloor and water column, on an annual basis. Kaandorp et al. (2020) estimated a more balanced loss from beaching (49–63%) and sinking (37–51%)(...)"
Supòs que Balears és a sa zona que diuen com a nord-occidental, i per mi comenten que és amb més plàncton, que densifica abans i més es fems que inicialment flota. Pel que supòs seguint això, en general, sa proporció de plàstic a sa platja de ses Balears seria menor, estaria a sa franja baixa des 49%. Però ho he de rellegir millor, sols n'he fet una lectura ràpida.
Aquesta recerca i sa seu divulgació també mostra més simulacions, models, i gràfics. I els situa a mapes, com ara mapes des fems flotant a la mar Mediterrània. O altres mapes que poden ser útils per a preveure on i quan interactua sa vida a sobre, es plastiferi. I també situa a mapes es plàstics segons ses estacions meteorològiques i ses zones de rius o ciutats, corrents...


Hi ha molta més gent i investigacions! Entretenir-s'hí i curiosejar pot ser profitós per motivar a netejar a sa costa! Sembla que a ses voreres hi ha molts des plàstics, que van arribant a la mar, i que tornen, i després s'hi espenyen més, i costen massa de recollir. Vegeu que a vegades es parla de 80% des plastic marí!
Anot una divulgació més, una pista d'autors diferents a es d'abans:
Global simulations of marine plastic transport show plastic trapping in coastal zones. Victor Onink, Cleo E Jongedijk , Matthew J Hoffman , Erik van Sebille  and Charlotte Laufkötter. Published 2 June 2021 by IOP Publishing Ltd. Environmental Research Letters, Volume 16, Number 6.


Quines curiositats!





Pentura tanta info pot animar a anar pes litoral nedant, grimpant o trescant capturant plàstics, almanco es majors d'un centímetre, abans què s'erosionin i tornin petits.
Si s'erosionen fins ser d'una mida petita s'accelera es procés, tornen més densos i ja van més pes fons, costen de recollir, i van mar endins.




Es fems plàstic a ses voreres es pot capturar aprofitant finestres d'oportunitats d'ones, quan està acumulat a terra o en ets entrants, cales i platges.
Per trobar on s'acumula a sa costa també serveix estar atent localment a ses ones de vent mantingudes uns dies cap a terra. Això pot variar segons a quin costat de terra siguem. Per exemple, varia molt en pocs quilòmetres a ses costes entre es caps, com ara es quatre 'cantons' de Mallorca d'Andratx-Pollença-Capdepera-Ses Salines. O a cada badia o cala segons com s'orienta a es vents, sa llargada de ses puntes que la protegeixen... Poc a poc es pot intuir, aprendre i explicar.


A sa costa banyada per la mar, a dins o fora de s'aigua, es procés de capolar un plàstic pot ser ben complicat, a més de ràpid.
Es plàstics a dins s'aigua de ses voreres entren en cicles ràpids d'erosió repetida. Floten entre acúmuls de residus flotants o remoguts des fons, ses escumes i ets esquitxos, es xocs per ses ones i es vent.
En remull solen mesclar-se amb s'aigua calenta, oxigenada i assolellada, que els romp més. I similar quan torna plena d'algues i d'escumes de plàstics acumulats i detrits que els fan surar, i que atreuen vida que n'accelera s'erosió, dispersió i els torna densos.
Es plàstics densos petits a tocar de terra, en remull poden flotar a sobre escumes, o ser remoguts, tenen dinàmiques diferents quan xoquen entre ones i altres restes.


A sa zona dets esquitxos a terra es plàstics xoquen amb ones, i poden retornar a sa zona intermareal, o just per escorrenties.
Ets esquitxos de fems fins també poden tornar com uns esprais, i sovint retornen a terra i a s'atmosfera. Un pic es fems se degraden molt i s'omplen de vida, com a nano plàstics, si tornen dens qualcuns van a pluvials, com fa sa pols des desgast de milions de pneumàtics a es carrers, o flueixen per s'aire volant com aerosols.





.

Ànims cercant com 'caçar' es fems, cuidar ses voreres!
Pot ser un esplai educatiu, per a canvis culturals i d'actituds, i una pràctica deportiva cooperativa diferenta.
Una activitat i exercici físic saludable o un joc.
Són una ajuda per un mateix, pes demés i pes medi que ens ajuda!
.
.

[Tord blau]

Curiositats per davall dets acantilats


Restes de VIROT PETIT?

Davall acantilats hi havia aquestes restes, entre botelles de cerveses rompudes. En es principi vaig pensar que eren d'un corb marí jove... Però m'he fixat en es nas gros, (es seu nas, no 'amb so nas' gros meu, ehem..)
Amb aquest nas gros, són d'un virot balear, virot petit, Puffinus mauretanicus? S'aucell europeu que és en major risc crític de desaparèixer...




A ses fotos de troballes solen posar-s'hi monedes per extrapolar sa mida.
De patecos, quan ens mostraven fotos de restes on sortien monedes, crèiem que havíem atinat un tresor! Ben cert!
I sí, segons com es miri, si es planteja tot de manera poètica, sí que són com fotos de cercar un tresor! Ben natural!





Aquí ses fletxes mostren com sol arribar fems flotant amb ses ones i s'acumula suquí. Si no s'incrusta entre roques se sol rompre ràpid quan fan ones.
Sa cala està protegida dets altres vents per acantilats i està orientada com un embut a es vents predominants que entren fems. Es fems no surt d'aquí fins a ser mooolt romput. Si torna com polsim es mescla i puja damunt d'escumes, o vola mooolt!
Aquí es fems es capola més prest fregant-se tot juntet, xocant amb sa vorera, i fent una sopa relativament calenta i oxigenada poc fonda.
Es fems que sura va entre detrits i sa vida s'hi incrusta, i aquests encara el desfan més, o es peixets que el tasten.
En es principi ses algues que el cobreixen el fan surar més, però després agafen densitat.
Sa fragmentació es frena una mica per ser una zona molt a ombra, o si és freda s'aigua, i si aquesta aigua és tèrbola o verdosa i atura sa llum. Sa llum des Sol i es seus calors, IR i UV, no arriben tant, degraden més lent es fems.
I sa fragmentació és encara més complexa, perquè hi cau aigua dolça des de pluvials i escorrenties, bruta d'enterra i des residus de productes de neteja oxidants, i a pics d'olis o dissolvents...
I d'adalt també cauen altres fems esmicolats per ses pluvials, o de qui passeja i perd objectes. O hi ha qui hi tira de tot, de tot... Bosses, llaunes, botelles, mànigues de jardí, cordes, mobles, ferros... Fins i tot hi ha rodes que semblen com de bicicleta o moto, cables, tubs o maquinari elèctrics. I molts altres objectes complicats de treure i de desempotrar d'entre ses roques.
Tot això hi cau, a més a més de ses restes que arriben des de la mar, com per exemple estris de pesca, o ses estructures, mobles i matalassos des naufragis.
Milers des seus trossos en ser petits no es solen recollir suquí davall acantilats i ets entrants poc fondos de roques. Són llocs estrets per nedar, i on a pics s'accés és difícil a peu o en barca, sobretot quan hi ha ones.


Es plàstics desfets tornen com pols, i s'aferren a sa vorera seca entre ets esquitxos i es racons des cocons. Quan s'eixuguen fan com una crosta, i amb sos detrits es crea un substracte diferent. Es mescla tot junt esmicolat amb sos additius des plàstics, una micona d'arena, sal, i es trossos d'algues.
Es fems antròpic com a terreny i substracte pot complicar sa vida i menjar a ses algues petites que hi viuen, es crancs, gambetes, caracoles, copinyes, ortigues, esponges...

A més un lloc ple de fems i deixalles no és gaire guapo com a paisatge, distreu, és incert, un estímul poc natural a es que sa vida silvestre es va adaptant a ritmes diferents...




Foto: Munt típic de jugar a Femsukí grimpant i nedant, just abans de destriar-hó. Aquest tipus de fems era descontrolat davall de camins i acantilats litorals. S'acumula i es fragmenta en ets entrants i cales.
Molt d'aquest litoral és inaccessible a peu, i sembla terra de ningú. Amb ses estretors i ses ones aquest lloc sovint és complicat per a visitar-hó en barca o fent un bany, i va millor recollir-hó nedant amb sacs flotants.
És una mica a la vista, aprop de platges i vies de turisme massiu, on esporàdicament passen accidents o errors, nàutica recreativa, pesca, ports i obres, qualque festa de focs, llums, covets, petards... O aprop hi ha abocadors i papereres que puntualment poden tenir fems que vola per defora. I per damunt també hi ha zones de pas típiques, i poden ser llocs discrets entre festes clandestines i 'botellons' de nit.


Hi ha turisme i oci d'evasió que cerca llocs discrets, poc control i catarsi, i que a pics juga brut... Aquí ses bretolades esporàdiques poden sentir-se poc vigilades, impunes, i ser més freqüents. Sols se n'entem qui les reb!

Per a una au fer nit en aquests acantilats li deu semblar estrany...
Hi plou fems de la mar cap a munt i des cel cap avall, ☄ com en un bombardeig de residus.
Fent-ne humor i ficció... Es centres de recuperació de fauna silvestre, quan curen i alliberen aus amb anells, també els hi donarien un mapa i una clau per entrar a un búnker, o almanco un casc?
⛑

Com en Calimero, es pollet fantàstic famós que duu un capell de closca d'ou!



Entre tant de fems una mica d'humor va bé:
Amb so deport (esbarjo) de netejar també es troba salut, expressió, art, humor, evasió i distreure's... Intentar estar atent a s'entorn de fons, en es detall, ajuda. Ses bones arts que hi ha darrera des deport aixequen s'ànim alliberant graaaans 'penotes'!

És bo mantenir un piu d'humor en observar detalls a sa natura, en es fems que es pesca, en cuidar es medi. S'humor anima a relativitzar i a enquadrar aquests arts i jocs dins sa cultura deportiva, s'esbarjo.
Amb s'oci i es lleure no cal ser sempre passiu culturalment. Resignar-sé just amb el que s'ens ofereix habitualment o per mantenir jerarquies i aparences és poc creatiu, poc lúdic. I es pot intentar tastar viure un lleure diferent, menys consumista des medi. I ajudant sense vergonya, amb molta dignitat tot i ser informal, tot i ses aparences còmiques! Disfrutar-hó és un canvi personal, però pot ser comú. Una societat ociosa avança per adaptar-se, quan és evident que cal maniobrar molt i fi. I així també després s'acostuma millor, fins i tot sa cultura, ses creences o sa tradició.







I dimarts 26 he reendreçat es tubs complicats per a que els vegin millor i els recullin.
I hi he nedat i recollit més Femsukí cercant en es fons devora, amb una mitja hora nedant, o quaranta minuts entrant i sortint.
Aquí hi he netejat grimpant i nedant dotzenes de vegades en un any, i antigament molt més.
Es vidres romputs apareixen sovint. És fems delicat de dur, que talla molt, que incomoda una mica. Potser incomoda i enreda bastant més que trobar coses com roba íntima o molt altre fems.



Aquests fems típics suquí, i entrants de sa zona, i qualcuns fems delicats es van acumulant entre pedres des fons.
Es vides espenyats tallen! Amb guants i tot espanten! Si són de botelles mig buides a vegades arriben i es rompen on es fa peu, i podrien ferir greu.

Per mi ses botelles s'acumulen de festes nocturnes amb alcohol pes racons foscs discrets. I en tiren de licors, cava, cervesa, o llaunes i més castes de fems i embolics... Sol ser mala senyal i anar afegit a moolts més fems, bosses plenes de restes de menjar i envoltoris... I amb alcohol i informalitat, si hi ha descontrol i és un lloc amagat, s'incivisme, ses bretolades o es vandalisme no són rars, coincideixen.




Un altre efecte nocturn és fems que sol provenir de banys de festa improvisats. Són banys típics davall sa lluna o en acabar, a sa sortida des sol. Es solen fer per viure una experiència vital plaentera i sensual en roba interior, o no. 

Sa roba íntima té elàstics diferents a un banyador, i en ser banyada cau o es perd entre es frenesís... I més d'una calça es treu mentre es neda, s'exhibeix com una fona i es llança volant com un joc divertit. Però torna una mica com un ritual o una moda juvenil, o mes granada, perquè també en trob de grossa... A vegades són un esplet com de comiat de soltera i roba íntima tan grossa com sa meva camiseta, o tot de togues i pijames! Apareix llenceria fina i gruixada, de tota mena i mida... Un dia nedant en vaig recollir més de trenta! Després ja passa que de cop ja no, durant molts temps sols un grapat...
Si no es recull sa roba de la mar hi ha dies en què sa corrent n'acumula mooolta pes racons. Aleshores amb poques captures sa bossa costa de moure i s'ompl, i cal aturar de nedar i sortir de s'aigua a buidar de fems des sacs boia cada dos per tres.
Quan passa repetit sol quedar sense recollir, i es fons d'arena i fulles de posidònia i algues sembla un tapís de teles desfetes i fils, com de llenceria d'encaix rompent-se. Així en es fons es conjunt natural torna  molt fosc... verd!?
I en recollir fems es practica prou exercici, però si és en un sol punt cal dossificar-hó segons sa protecció pes fred. Després d'una hora o dues nedant a un lloc ja no tat per segons quin punts foscs espesos nous! Me n'afluix! Pas de llarg una estona, per no aturar tant de nedar i entrant i sortint per a buidar sacs, i refredar-me massa.

Potser quan es fan banys improvisats nocturns a llocs discrets és millor nedar sense roba interior, jo ho preferiria. Tal com es fa sovint a platges apartades ben aprop, on neden molt de nit, i que embruten molt menys.

Per davall acantilats són més esporàdiques ses captures de pots de pintura, tarjetes de pagament, ulleres, o restes des típics ancoratges directes romputs, es peus de boies romputs i d'estris perduts que fan pesca fantasma, es morts de fondeig casolans espenyats, o ses àncores perdudes velles, tot ben destirotat.










Fent-ne ficció i humor, com de pirates i tresors moderns... 

Si nedant es troben targetes de plàstic de bancs és enredós, mai se sap si són valuoses o no.
Pentura millor si es perden targes de plàstic de codi QR de criptomonedes...
Cercar una tarja de plastic valuosa amb un QR de criptomonedes seria mooolt motivant! Molta gent de cop recordaria com nedar cercant plàstics!
        
La mar seria plena de nedadors netejant cercant una tarja de plàstic valuosa! Tant estiu i hivern, com de dia i de nit!
De cop s'entendria, semblaria lògic, valdria la pena deixar la mar aclarit d'altres fems antròpics que distreuen i que dificulten atinar un plàstic de criptomonedes!
No caldrien més motius per a netejar si es premi és una tarja de plàstic amb criptomonedes!

I quedaria clar que un dibuixet ens val més que netejar i cuidar es litoral just pes paisatge o per salvar qualque vida irrepetible. Ai, oh, ui... Atenció Campaneta! ​ Som com pirates per a ets infants de tots es temps i 'Nunca Máis'...

Sa civilització humana amb tant poder i responsabilitats, quin valor social i cultural dóna a cuidar es litoral?
Es valor de sa natura i es seus paisatges, aquesta font de tants souvenirs i de records, benestars i estímuls rics, meravellosos, preciosos...
Es medi ens ha aportat uns estímuls naturals que inclús ara curen es mals des confinaments i es desequilibris de sa pandèmia...

Com es valora sa natura i es medi litoral? Quant val?

Quant et costa a tu cuidar-la?
És més fàcil i menys costós ser responsable i cuidar!
I sense vergonya i embolics és un gust cuidar es litoral grimpant i nedant, jugant divertit, responsable, però alliberat i sense enganys, com en Peter Pan!? A en Peter des conte li costà recordar el que es lleure significa...


Per a recordar i connectar amb s'entorn a pics convé practicar situacions bàsiques, reaprendre sense tants condicionants culturals complexos.
Un joc senzill, de llibertat, com infants és un bé que s'olvida amb s'edat i sa civilització, sotmesos a tants biaixos i allunyats entre una mar de diferències, rols i jerarquies, dependències immerses en coneixements i classificacions simbòliques, codis...
Es joc instintiu i natural és cultura, art i expressions.

Per animar-sé i inspirar-sé, aquí dos audiovisuals d'Elisapie, una cantant inuit, amb Wolves Don't Live by the Rules a https://youtu.be/9fLtMcVPDVM i un plus més femení, Arnaq a https://youtu.be/Nz-iVxjOxGE

Practicar entre animals de companyia o silvestres a qui no destorbem pot ajudar. Per a reaprendre tornar a començar, vivenciant ses interaccions i emocions vitals senzilles, belles i naturals. Esperar es seus tempos, recrear complicitats i observar.
Una situació o una pràctica com un joc o dansa, totsols o amb animals afins, amb un fi en si mateix, inspirar-se en s'ara i aquí...

Pentura inclús serveix observar i entonar aquest bell tema de na
Mar Grimalt
Cossos
(clicar en es text blau d'enllaç: https://youtu.be/IqHnjLxyVfs )
A veure com va, si 'es temps balla entre cossos desconeguts!




.


Dues fotos de cuidar es litoral quotidianament com a deport. Pausa per sa foto, nedant 100 minuts tira-tira en intervals, amb sacs boia. 17nov2021, Cala Gat.


.

[Tord blau]

'Moneder de sirena', un ou gros de raja guapa ♥ per identificar.
Fotos amb monedes i fems per a extrapolar mides.




Entre fems davall d'unes papereres massa plenes de sa platja de Cala Agulla hi havia una càpsula d'ou de cos pla i ample, típic de rajada.
Però era un ou ben gros! Per si podria ser d'interès, i identificar-ho millor, no l'he tornat a ses escombraries o es medi i he demanat ajuda, avisat i consultat a diferents entitats.


És un ou ben opac a contrallum. I de superfície de textura poc brillant, fa un reflex semblant a cuir d'ant negre. No apreciava gaires estries longitudinals.
Deshidratat feia uns 11-12 cm de llarg, segons si es suma o no sa seva vora similar a un davantal. I uns 8-10 cm d'ample, segons si es suma o no sa seua vora similar a una quilla. Sembla ben alt, de ventre ample, però en general deformat i minvat per sa ressecor.
Tot això mesurat sense comptar es braços o ses banyes amb què s'enganxa a es substracte. No he atinat cap circell ni fibres laterals d'enganx.
Amb ses banyes resseques i deformades costa saber com eren, cap a on apuntaven...

Aquest ou seria d'una rajada mosaic (Raja undulata) ben grossa? Em costa de saber sense diferenciar bé ses banyes o cap a on apuntaven...
O seria de rajada rosa (Raja brachyura) per sa mida, tot i que s'ou té poca falda anterior?
O seria un ou rar, d'una rajada blanca (Rostroraja alba) adulta, però petita? (Nota actualització: més endavant, em comentaren que ets ous seus mediterranis són més menuts que es referents que solen ser atlàntics)

Segurament hi ha altres proporcions i detalls amb sos que s'identificaria més bé quin animal deu ser, i jo no en sé tant, cal cert ull i criteri...

Per ventura seria com aquest cas de 14 cm de s'enllaç:
https://corsica-requins-de-mediterranee ... vaille-n2/


Decidesc recollir-hó, documentar-hó millor, i anar informant i consultant a entitats, per si pot ser d'interès. I el rehidrat en fred per a ajudar a solventar dubtes.

.

Foto: Femsukí variat recollit en uns 15 minuts suara mitjans de novembre, en es costat d'altre antic gros, un capcer de pescar llampuga arrecerat a principi d'octubre que mostrava a una entrada d'abans.

Aquest dies si es tata per ses cales orientades a es nord, després des temporals de tramuntana, es troben molts fems! 
Arribà molt de fems flotant de la mar. Hi ha hagut bastants dies de moltes ones de nord i nord-est. I entre tandes d'ones sa gent ha anat pujant fems que sumen centenars de litres d'objectes a recer, lluny de ses ones o aprop papereres ja plenes o caigudes pes vent fort. Hi havia inclús qualque bicicleta a sa platja, desenes de barrals o bidons i recipients romputs, milers de plàstics, cordes, residus flotant...
És un lloc perfecte pes joc de cercar fems i cuidar es litoral!
Es pot fer molt exercici i ajudar molt! 



Per ajudar a apreciar alguns detalls i saber s'espècie l'he posat en aigua freda un poc salada. En submergir-hó m'ha semblat atinar qualque detall sobre s'eclosió o més foradets, fisures de respiració en un extrem, però encara no estic segur què són. Per mi és en bon estat, eclosionat i sense forats grossos de depredadors.
Quant estigui més temps en repòs en aigua poc salada i freda durant unes hores o un dia tornarà a estar rehidratat. I es veurà millor qualcuns trets, i recuperarà sa forma, es volum i sa mida original, s'orientació de ses banyes... I es podrà saber més si és d'interès...
ACTUALITZACIÓ:


Fotos de s'ou rehidratat submergit durant aproximadament 36h. en aigua poc salada freda.
Es manté opac, però apareixen estries fines. Sa llongitud de sa càpsula es de 12-13 cm, amb un de vores o faldes gruixades. Ses quilles i s'amplada han crescut bastant. Té un foradet com un porus a sa base d'una banya i anterior, foradant sa falda i sa càpsula, i supòs que és una fisura respiratòria. I té una obertura a sa vora devers sa falda posterior, on hi he inserit sa moneda a sa foto. Es forat està fet com separant ses dues cares de sa càpsula sense rompre gaire.
Supòs que es forat coincideix amb s'aspecte d'un ou eclosionat, amb un forat petit i llis per on sortí viva sa nova cria de rajada. Seria una bona nova! 

Per mi ses banyes llargues i convergents, creuant-se, sa poca falda anterior i aquests tamanys coincidirien amb un ou eclosionat d'una rajada blanca adulta, però no molt grossa de tamany. Per mi es diu que ets ous solen ser de 12-13 cm o majors. Però dubt amb ses voreres laterals tan grosses o quilles, tot i que coincideixen bastant amb aquesta espècie... Algú amb criteri i ull sabria identificar molt millor aquest ou! Jo per ara no en sé gaire!
Una rajada blanca eclosionada per ventura seria molt bona nova!  Em sona que és una espècie valuosa en es medi, que es pot fer ben grossa. O poc comuna suquí a sa Mediterrània des nord-oest... O que és molt en risc, des ses més protegides a Europa o que en es planeta seria com una espècie amenaçada, en perill d'extinció.
Quina curiositat!



Finalment l'he submergit dins un pot gros en alcohol de farmaciola de 96 graus, per conservar-hó.
I he anat contactant més amb diversitat de gent per a demanar orientació, o insistint més amb entitats per telèfon o email, per a consultar o informar, o per si pot ser d'interès.
Comunicar una s'observació a pics serveix per a registrar-hó, per a possibles còmputs de població a sa zona.
S'espècimen conservat deshidratat en alcohol pentura serviria per a educands, motivaria i il·lustraria a qualcuna aula de ciències o un petit museu? O d'un centre educatiu, o exposat entre altres espècimens amb motius naturalistes...
O per exemple, se m'ha comentat que com l'he conservat encara pentura es podria integrar dins una recerca actual on revisen ses claus per identificar aquests ous amb s'ADN...
Quina casualitat i bona sorpresa! Mai se sap!

[Tord blau]

Bon viatge a Andratx per a s'ou des fems!♥

Servirà per a estudis d'ADN, il·lustrar i ensenyar?


Per això he endreçat millor es pot amb s'ou que mostrava a sa foto a s'entrada d'abans. I l'he etiquetat més pulcre 🏷 o decorat amb colorins i cintes, proteccions...

Ha quedat ben polit per a exposar! Com vestit de gala per a s'ocasió!

Pes viatge l'he protegit amb moltes capes per damunt, com una ceba.
Es paquet es veu ben rar!

Es transport és gràcies a sa cortesia de personal de sa Reserva Marina de Llevant, a qui els ho he demanat.


Quan arribi en es Port d'Andratx l'acollirà es ⚗ Laboratori d'Investigacions Marines i Aqüicultura (LIMIA).
Gent de LIMIA em comentà que s'ou per ventura es podria emprar en un estudi d'ADN d'ous. Qui sap si ajudarà com un granet d'arena d'una gran mostra, per a millorar es criteri i ses claus que permeten identificar s'espècie a què pertany cada ou en es futur.
Perquè són ben similars ets ous de rajada i elasmobranquis com tauronets...
... ...

I s'ou disposat en un pot de vidre en alcohol, grossot i guapo pot fer servei durant anys. Per ventura pot servir aprop sullà, entre laboratoris i piscines d'aquïcultura, i on s'Associació Cayume cuida i cerca recuperar ous vius de rajades, i tot junt es pot observar, contrastar... I hi han altres investigadors, i animals marins a estudiar, com per exemple peixos per a cultiu, i cranques o tauronets per a recuperar. Aquest ou pentura serviria, com un especimen més per complementar, podria animar a curiosejar, estudiar, il·lustrar...
Per ventura s'ou exposat pot motivar i servir per a ensenyar o aprendre, per a visitants...🗺


Bon destí per s'ou eclosionat de Rostroraja!
Quin èxit per un ou des fems!🗑


.

[Tord blau]

Ou fosc rar: blancor a dins. On era moneder de sirena♥
Festes, bèsties, bòtils tirats...
Polesia, literatura, ficció i humor,
remesclats com una truita d'ous
amb so cuidar es litoral netejant
i més històries d'aucells!



Es moneder de sirena que explicava abans, s'ou gros eclosionat de rajada blanca, ja ha arribat a es laboratoris de LIMIA a Andratx!



Suquí sa platja, on era es moneder de sirena, sa gent per lliure segueix netejant es litoral. S'ajuda trescant, curiosejant passejant per sa platja, i agrupant munts des fems a recer. Es fems que es pot es separa per a reciclar o es duu fins a papereres aprop camins i carrers.
.





I com sovint, hi ha dies que no s'acaba es fems a ses platges!
Ara ses papereres a s'arena eren plenes o tombades, i es munts són vistosos.


🌬Bastant fems havia arribat gairebé de cop amb aquesta primavera d'hivern moguda. En un parell de tandes,⛈ atracat amb ventades de devers 100 km/h i temporals d'onotes ràpides de per devers es nord-est. 





I uau!
Pareix que hi ha bastanta gent que recull i agrupa es fems de sa platja discretament, com a deport, per a esbarjar-sé i cuidar s'entorn!
🗑👁





Pes fons de la mar a tocar de s'arena de ses voreres on jugam a sa platja amb sos anys també s'han acumulat i enterrat botelles de vidre que no s'han recollit. Any rere any hi he netejat prou i tret bastantes i milers de trossos, però amb ses ones es fons varia.
Per exemple, hi ha incrustades almanco una vintena de botelles a pocs metres de sa vorera on més van famílies amb infants. Una zona poc fonda i arrecerada, en es principi de sa platja.
Sovint aquestes botelles estan enterrades, com fent una soldadura amb sa roca amb s'aspecte com de conglomerat o travertí tou. Costen de recollir sense espenyar-lés! A vegades, com ara, qualque botella es destapa amb ses onotes, i si es veu es pot provar de desincrustar. Però no les forço massa, perquè estan ja copejades i tensionades i velles, i a pics es solen espenyar de cop.
Si s'alliberen totsoles rodolen entre ses roques i poden espenyar-sé i ferir abans d'esfonsar-sé a s'arena xopa.



Aquí sa foto mostra part d'aquests bòtils, recollits aprofitant una calma. En un capfico d'una hora, triat entre es dies d'ones grosses de nord-est que descobrí d'arena ses botelles.




Aquí part d'un femsukí a zones similars. Són de vidres i hams, i qualque reste metàlics i de fibres des naufragis que destorben en remoure's amb ses ones.
(Nota actualització: Ho havia deixat visible i estés, clar per a recollir. Però aquest pic no s'han torbat gaire en tornar-hó a tirar més desordenat, i cap a ses roques i pes camí, per enterra, i amb més llaunes noves de regal des vandalismes!)




I en un altre lloc i dia proper, vaig cuidar des fems a aquesta nacra de sa foto. Era afectada per un fems dens i pesat que era per devora movent-se com una piconadora. Gairebé fent peu, a uns dos metres de fondària. Va ser nedant uns 70 minuts, amb una mica de mar de fons, com una corrent discreta, un mar baix i ràpid, remogut fi des de feia dies, però ja calmant. Potser encara emprava roba de nedar pantaló curt i guà de primavera.

Supòs que aquesta nacra és una Pinna rudis o  P. rugosa? Són d'espècie de devers un pam, amb poques punxes, i relativament grosses, no com sa famosa i dissortada nacra més grossa, P. nobilis. Estava viva, però tenia ses punxes una mica erosionades.


Sa nacra era a uns pams d'aquests fems de sa foto, que ja mostr a defora la mar, on els vaig deixar. Quan aquests fems eren pes fons estaven a mal lloc, es movien amb ses ones baixes que a instants eren ràpides i fortes pes fons. Sa barra de devers dos metres de llarg era a punt de rompre sa nacra com una piconadora! -apisonadora-




Sa vida marina i des litoral, sa natació i es fems descontrolat van canviant de temporada! 
Uns dies després, hi havia més bona mar, poc vent i sense tempestes, però qualque nigul i es sol amb s'angle baix, gairebé ja des mínim des solstici d'hivern. Vaig provar nedant uns 100 minuts, en un entorn d'ones més 'còmode' que es dies abans, i ja amb tratge llarg i guants d'hivern per a natació.
Comença sa temporada de readaptar-sé a es major estretor de sa roba, a sa falta de sensacions a sa pell mentre es neda, i es cansanci de moure's amb roba llarga a espatlles i cames.
Amb equip adequat es limitant sol ser sa resistència que crea sa roba a es moviment de cos i a sa respiració. No tant es fred, tot i que es primer moment sempre fa susto!
Per a nedar netejant en s'hivern va bé una configuració de roba de natació de ses més econòmiques. I ja hi ha material un poc més sostenible, reciclat de pneumàtics combinat amb pedra calcària.
Es sol triar roba prou càlida per a què es fred arribi més tard que pes cansanci des moviment. Amb aigua de 14-16°C convé una roba amb millor patró... Com sa roba típica per a natació més activa, de swimrun o travessa en aigües obertes, però més fredes, per a 9-14°C, per poder practicar diferent. Per exemple combinant parts aïllants de fins a 2-3mm a extremitats i 5 mm pes tronc. Sinó es té més de 3mm, es pot afegir un guardapits (0'5-2mm) o sobretratge, que no és tan còmode, però més comú. O funciona prou bé es material reflectant de calor, almanco a guans, escarpins de natació, o sa caputxa.
⛑
Si es tria bé recorregut i com recollir fems, es fred arriba més tard. Per exemple, cap a ses tres hores, segons equipament, es vent, horari, sol, corrents arribant de fons...
Si es pot es practica mantenint exercici poc intens, poques pauses, i breus. Ses variacions pes fems casuals, capficos, grimpars o traginars afecten més a es fred i intensitat.
Si hi ha encert i sort es pot allargar sa diada!


Amb so fred, es dies i moments de més claror i poca ona, puja molta vida, com celebrant-hó!
Pugen crancs, fins i tot ermitans grossos i d'esponja, llimacs... I moltes més espècies que es relaxen. S'apropen i es confien amb so poc renou i sa bona perspectiva per a advertir gents i incerteses. 

Es veuen més i fàcil i tranquils es pops grossos, bancs d'espets, rajades grosses, torpedes grossos a penombres d'arena, morenes i estols de peixos, o colles de dorades ben grosses, i molt més...


.

Foto: Doris just per on havia vist sa barra de fusta densa uns dies abans, a uns dos  metres i escacs de fondària. Sa corrent la destorbava una mica.
Aquests animals són sensibles a flaixos, sobretot quan van per lloc fosc. Fins i tot els afecta un flaix lateral o amb llum de rebot. Pot emblar contraintuitiu, però quan es més fosc millor fotos sense flaix, per a destorbar menys.

Sullà on havia estat es fems piconador hi havia aquest llimac de mar, a s'altra foto poc nítida. Només s'aprecia una mica, no es veu es seu 'cap' ni ses 'banyes',  amagats a la dreta, a davall ses arrels de posidonia.     Però ja se li veu 'esquena', 'coa'... I cap as final de s'esquena sa seua típica 'flor' pes cul de Doris, unes brànquies voltant s'anus, fent vaivé, amb ses corrents pes fons.

Aquestes dDoris són comunes suquí, i hi festegen, apretant-se i ses parts des cos que se'ls inflen, fent com bimbolles grogues i verdes! Són com cosines d'uns altres llimacs, gasteròpodes heterobranquis nudibranquis, però que no tenen brànquies per devers es cul sinó per tot es cos, ets aeolids que també els nomen com eolids, eolics...

Si cercau a entrades anteriors mostr fotos moooltt belles d'aeolids, per exemple unes peregrines (Cratena peregrina) fent família, amb sa seua  posta des filaments d'ous!


  Més amunt de la mar ( i des missatges ) hi ha bones fotos de belleses! Unes belleses afectades, però a pics ben amoroses!

.

Aquesta altra Doris des Palma Aquarium seria sa mateixa espècie. Crèdits: Photo of left side view of Felimare sp. in Palma Aquarium. 2012. Autor: Bajoelmar. This file is licensed under the Creative Commons Attribution-Share Alike 3.0 https://upload.wikimedia.org/wikipedia/ ... anquio.jpg


Ses Doris són un caramull d'espècies o subespècies!
Sa Doris de sa foto devora sa piconadora de fems nomeria Felimare picta, també dita Hypselodoris elegans, i antigament Doris elegans o informalment Doris gegant, Giant Doris..

A aquesta Doris li agraden unes esponges que també són de ses transportades i utilitzades com a camuflatge pes crancs d'esponja...


    I si aquest llimac encalça s'esponja des crancs potser els enganxa i lluiten!
Es crancs d'esponja són uns discrets, van com dormidots. Uns nomen Dromia personata i existeixen altres amb noms divertits com Dromia dormia!
S'aturen bastant mentre filtren camuflats davall s'esponja que estimen! Els va creixent, i els envolta cada pic més, i entre es dos s'ajuden fent simbiosi.
Fan una mica com es crancs ermitans amb s'abdomen més tou, que viuen dins d'esponges o qualsevol recipient si no troben closca de caragol.
Es crancs d'esponja grossos són ben peluts, amb molt vellut fi, i es que he vist tenen qualque pèl ben llarg ros i rogenc.
Són més peluts que es coneguts 'crancs peluts' Eriphia verrucosa àgils i que antigament eren típics a ses voreres de ses roques superficials, ses cuines i es mercats, fins ser gairebé rar. Ara ja està més protegit, no es pot destorbar!
Es crancs d'esponja són poc coneguts popularment, i si es pesquen sol ser accidental. Van més fondo i a poc a poc, i tan camuflats amb una esponja fent de capa no es perceben fàcil!
Sostenen ses esponges grossotes amb unes potes de darrera que recorden una mica ses potes de cullereta des crancs voladors. I potser es crancs d'esponja grossos poden nedar amb aquestes culleretes, i també serien des crancs voladors? Seria sorprenent, perquè es crancs d'esponja són feixucs, lents, dormidots...

Es crancs voladors són un popurri d'espècies que neden àgils amb ses potes de darrera amb forma de rem o cullera. Quan neden recorda a com vola un insecte, batent ses ales rapidíssim!

Unes entrades abans explicava un encontre nedant amb un cranc volador desorientat. Era estilitzat, taronja amb pinces o mordales blanques. Estava a una alga surant enmig de la mar, i en veure'm em va perseguir àgil i fer pessigolles per tot es cos i fins que se'm va refugiar devora es llombrígol. I el vaig intentar ajudar duent-ló a reposar a un lloc millor...




I a només uns pams damunt sa Doris i sa nacra, a devers dos metres de fondària, hi havia almanco aquesta nacra més de sa foto. Aquesta altra era similar i també viua, però com més sencera, amb més punxes.


Ara moltes nacres es veuen més fàcil, perquè encara no ha crescut massa sa fulla nova de posidònia!

Ses llavors i fulles de tardor de posidonia ja han caigut i fuit amb ses ones i cada pic reposen més lluny pes fons o a defora. I qualcunes fulles caigudes també fan com un jaç que va i ve, i reposa a ses pauses d'ones. Inclús aprop llocs espesos de plantes, per ses clapes redonenques, dites cercles de fades i que són ben curioses: https://ca.wikipedia.org/wiki/Cercle_de_fades
Ses fulles velles de posidonia fan com un jaç que si és reposant atreu moooolta vida variada que en gaudeix! Com es puu i animalons des detrits, com cuquets, i caramulls d'estols de peixets carnívors que els cerquen com pasturant nedant pes fons. És ben bell de veure, neden entre colors blaus i grisos, i són molta varietat de peix relaxat, com pastant, sobretot quan es Sol està baix!



Aquestes dues nacres es van salvar per ben poc! Sa fusta que vaig treure a defora era molt marinera, una barra d'escar, mooolt densa i pesada. Es dies abans, quan venia més mar de fons ràpida, baixa i discreta, sa fusta mig rodolava, fregava i rebotava pes fons fent botets i vaivens un poc caòtics, amb sorpreses.


Ses deixalles denses i dures, descontrolades removent-se pes fons des litoral poden ser com una piconadora fantasma! -'apisonadora' en castellà- Provoquen com una pesca o erosió fantasma ferint!
Una deixalla de construccions o de naufragis a fora de lloc erosiona es fons, mentre troba com recol·locar-sé amb ses ones! És un poc com quan anomenam pesca fantasma a sa mort que creen ets arts de pesca perduts, però diferent, amb ses deixalles de construccions i de naufragis o vandalisme.

.          . .    ... ⛏ 
'Ses piconadores fantasmes' són fàcils de recordar!
Sona a títol de peli de ficció de terror, en 3D, i ben gore!   






I ja fent més humor, ficció i broma...
Ai!
I si ara que els ha arribat, es laboratoris troben un ADN rar en es moneder de sirena?
És un ou de pes fems...
Pot ser que hi trobin remesclats dins es pot un parell d'ADNs, i els costi distingir es meu o es d'un d'ase?
Perquè quan jug nedant amb tant fems a pics sent xerrars de lluny, de comitives passejant, de sorpresa i confidència que en fan comentaris. Com fent ritmes creatius amb autoritat, de polesies:

- Quins ous! Que n'hi ha d'ase per la mar!
- ...
-  Etsous de mules i ases
són grossos com carbasses!
- ...


Qui sap! Per ventura descobrim que no és un ou de rajada, i que genèticament és 100% un ou de somera!! 

Seria una variant rara? O tal posta dependria d'un fenotip extraordinari?
Ves a saber com es desenvolupa aquesta pastura salada! Quina incògnita, camuflada entre tant fems...

Per si de cas m'ho he mirat, i sí que he trobat curiositats!
Resulta que a sa literatura de savis i llegendes ja fa anys que donen pistes sobre ous d'egos, ases o someres.

Per exemple, fa moooltes dècades en Jacint Verdaguer, a 'Els tres savis prudents dels Piteus' parlava dets ous d'egos.
Es pot mirar a: http://ampaelvinyetcontes.blogspot.com/ ... iteus.html  
I no és tant secret, però van ben cercats. Qui aconsegueix un ou d'ego ben gros i guapo pot guanyar fires!
No es fan per tot, mirau per exemple: https://forum.socpetit.cat/viewtopic.php?t=59592
Més premi, com més grossos o guapos es mostren ets ous!
Tants sous deuen ajudar a fer créixer molt s'ego! I més ous i més festes!
.

Imatge parcial, adaptada i derivada de Cartell de la Fira d'ous d'Euga de 2021. Disseny gràfic de Lledó Peraire. Il·lustració de Gemma López. http://turismesolsones.com/wp-content/u ... 4x1024.jpg
Quina fira! Ben creativa, expressiva i divertida!


Ponen ous també ses mules i ases?  Tots ets animals que s'aturen a reposar en sentir un
"Ooou! OOooouu..." 


Segons conten de ses someres i ases, es tema dets ous dóna per molts entreteniments.
Es truc amb sos sous i ets ous de ses someres és que per fer bon negoci s'han de covar en es llit personalment! Així calentons durant dies, reposant discretament, sense dir ni piu!
Ja fa molt que es detall s'estudia de rondalles com sa dets 'Ous de somera'. I s'ha narrat, musicat, il·lustrat... O se n'ha fet guions, representats a escoles i esplais. Fa anys em tocà fer es personatge des vicari!
I sa rondalla ha aparegut en arts ben curiosos moderns i entretenguts:

https://contacontalles.blogspot.com/201 ... omera.html

https://youtube.com/watch?v=c3DXc4jWs6E&ucbcb=1  

.


Imatge retallada de http://3.bp.blogspot.com/-_ApU90mZob8/T ... somera.jpg
Apareix similar a discs on sa rondalla "Ous de somera" s'adapta, amb bons ritmes i humor! Per internet i a tot arreu, very sonada! Versionada per Joan Bibiloni, inclús en es disc Contant, Cantant! Vol. 3 - Rondalletes (2010) Satie Producciones Audiovisuales.



Recollint fems jugant pes litoral a poc a poc tot es veu millor!
Mirau sinó, vet aquí un altre ou sorprenent des fems:

Passiflora edulis, Maracujà ?

És un ou silvestre fermentat? Sembla gairebé com de xocolati!
Ui! Dedins també té una raya blanca, però de crema de llet!?

També deuen fer ous tots ets animals lleters i de càrrega
Quin embull! Vénen dubtes i tem si caldrà tornar a fer gestions per una nova troballa!  
Amb tanta incertesa convé anar viu, i cercar bones fonts a sa literatura!
  Com Totes les bèsties de càrrega de Manuel de Pedrolo  Aquí unes pistes més: https://ca.wikipedia.org/wiki/Totes_les ... de_càrrega  

Quins misteris, pors i dubtes!
Millor que tengui a veure amb Halloween!
O que sigui un ou de conill o llebre!    De primavera d'hivern o d'estiu, com de Pascua...
Una llepolia per a jugar amb sos simbolismes i sa fantasia, aprofitant s'argument de faules ancestrals. Que tractaven es misteris de ses forces naturals i sa fertilitat simplificant amb simbolismes, tornant aquestes éssers mítics, deus i animals interactuant i parlant, ben humanitzats:

Conten que n'Ostera per a ajudar a fer tornar sa fertilitat, protegí d'Orió a una au marina simpàtica amb sos ous vulnerables.
Transformà s'au com una llebre o un conill, àgil i fecund, i d'ous mooolt dolços amb colorins alegres.
I cada primavera en agraïment, s'au com un conill pon molts ous de premi per enterra. I a mà, just tatant entre ses roques i s'arena. I aquets ous de regal es poden cercar jugant, celebrant festejant sa fertilitat.
Es dies marcats aquests ous dolços i vistosos es poden tatar i tastar passant gust jugant. Si es saben veure i recollir!

Atents!
Ets ous de regal boooons van ben cercats!
També agraden a naturalistes!
Ull! Que fugen aviat! 





I famalaquí-famalallà, tant suquí com a sullà, acabant amb so solstici, com a màgia de final d'any 2021:
🗞Abundaren de nou il·lusions, teixint morralls efímers   , evitant flaires de ses 'colònies', perdent un piu de cuidar o expressar natura, més grossa que un elefant o un fruit de sa passió, de maracujà... Uep! Ai! Es maracujà s'olvidà, o traspapelà! 




.

[Tord blau]

+Fotos i humor per inspirar, ensenyar o aprendre cuidant i netejant la mar amb deport




☺ Saludet de primer de maig amb fems capturat a 1-3 m de fons a Sa Pedruscada, Capdepera.
Durant uns 40 minuts nedant sense neoprè amb aigua a uns 17-18 graus centígrads.
Amb sa bonança ja fa gust col·locar es fems i fer fotografia...
Quina exposició! És ben entretinguda sa captura d'aquestes 'papallones salades' remogudes!


S'entreteniment i deport cuidant es medi
perseguint fems per dins la mar
és un bon exercici i activitat física!

Amb so joc hi 'guanya'
es paisatge, es medi i sa vida,
tothom qui hi juga,
o qui ho mira!
☺
Després de jugar a Femsukí netejant
tot es veu millor!


.

Observant rodes mig cremades pes port de Cala Rajada. Supòs que eren restes de vandalismes.
Aquestes no les vaig tocar!





Un cartell similar a anteriors, que he recuperat des fons després de setmanes desaparegut i cercant on acabaria... Supòs que era de vandalisme, a Cala Gat. Entregat a treballadors de sa foto.
En sis mesos potser és es segon, o es tercer que he tret suquí. Almenys n'han tirat cap a la mar quatre ​pics.
Aquests tipus de restes dures, denses i grosses a vegades van canviant de lloc pes fons amb ses corrents i ones. I on toquen erosionen, mentre troben on enterrar-sé o encaixar. Afectant plantes i sa vida incrustada durant anys, si no es treuen de la mar.
Aquesta peça ja no hi tornarà, almanco en un temps


.

Femsukí de plasticots i una mascareta amb so paisatge emboirat des cims des Cap Vermell.
Encara tenien etiquetes noves. Per mi eren de materials d'obres des passeig i port de Cala Rajada.
Es contrast des paisatge guapo és ben expressiu, sensibilitza diferent! ☺


.

Ui, quina garrafeta d'oli més mona! ☠ A Cala Moltó, Capdepera.
Detall des femsukí de devers una hora nedant amb neoprè de natació en aigües obertes, amb aigua a uns 17 graus.
Tot i ficar-là en una bossa flotant apart, tot s'embrutà d'oli adeherent. Quina porqueria i sufoc per a tanta vida!



.

Fems de medicaments a sa vorera marina, un test per sa covid19 trobat amb de tot a dins sa capça, per mi emprat. Trescant per voreres devers Cala Agulla, Capdepera.
Es medicaments i es seus residus són delicats, perquè amb un poquiu poden afectar sa vida.
Succeeix massivament a través de ses aigües brutes depurades, o en zones de bany massives.
Ull que un test emprat no cura, ni vacuna de sa covid... És una altra cosa...

.

Observant un extrem des tentacle d'un cuc de devers dos pams, dit bonèlia (Bonellia viridis) que caçava a un pam i mig de fondària. Aquests animals solen ser a llocs un poc més fondos. Però en aquest lloc abunden, potser perquè està arrecerat de ses onotes i manté certa corrent pes vaivé de ses rompents.
A anteriors entrades de sa plana des principi comentava més coses d'aquest cuc tan especial. Ho explicava en es peu d'una foto d'un tunicat (Aplidium proliferum?) com un penis humà, motiu d'humor facilot.
D'aquests i d'altres cucs semblants es van fent estudis per a medicines importants per a alguns mals moderns.
Hem de cuidar on viuen! En es futur pentura podrien curar el que més estimam!

.

I hi ha molts mes tunicats per a zona... Per exemple, devora de sa bonèlia hi havia aquesta tomàtiga de mar.
I està ben aferrada, a un lloc privilegiat, una tenassa blanquinosa, de vermet (Dendropoma petraeum)
Aquest escull blanquinós de vermet éstà molt protegit i valorat. Però sovint pateix, afectat per contaminants , o per qui no va amb prou cura amb el que trepitja mentres va caminant entre roques, com ara gent amb poc coneixement o ull entre banys, o marisquejant i curiosejant jugant malament es cranquets, pellegides, cornets...
Es vermet forma aquest escull blanquinós amb aquests foradets on hi viu. Són tot de cuquets fent simbiosi amb unes algues mooolt petites. Amb molts anys vivint bé creen aquests esculls blancs, plens de raconets meravellosos per a sa vida



.

Detall des fems agrupat, amb arts de pesca que eren enrocats submergits a devers un metre i mig, a sa zona de bany i platja de Cala Gat, Capdepera.
Femsukí de nedar sense neoprè, una mitja hora amb aigua a uns 15 graus.

Després de parlar-hó amb un nins turistes curiosos els vaig tirar en es fems.
(Ets hams dins es fems! No es nins dins es fems... )


Nedar sense neoprè en s'hivern, quan s'aigua és a 13-15 graus, pot durar una mitja hora segons quan... Té s'avantatge que permet moure's i respirar amb menys resistència.

En canvi, nedar amb un tratge de neoprè pot ser més estona perquè no es perd tant calor, però ses sensacions son diferentes, es viu amb estretors, resistència per a respirar, es cos está comprimit...
Es tratges de natació en aigües obertes o swimrun son prims, amb un disseny per a moure's i respirar ventilant fort, i sovint permeten nedar més d'una hora amb aquest fred.
Però s'estretor pot arribar a fatigar, en es final inclús més que es fred.
Nedar tan vestit no és tan sensual, perquè molta de sa percepció de ses ones a sa pell es perd, i varia sa flotació, sa dinàmica de sa natació...

Sa temperatura de la mar per primavera puja ràpid. Varia segons es dies, però ja es aprop de 17 o 18 graus centígrads a s'aigo pes primers de maig.
En primavera es temps varia, és més remogut... Varien es vent i ses ones, o s'aigüa dolça freda de ploure o de surgències i torrents, i tanta fredor a sa pell per s'evaporació ràpida en sortir a buidar es fems pot modificar bastant sa diada.




.

​ Oooh, és com un drac marí que em mira de front!
Ah, però sembla simpàtic!
"-Ep, ets tu en Puff, es drac màgic!? "
​És broma! Només era una closca depredada de cranc blau.
Es cranc blau és forani, i a vegades podria ser invassor, i segons on tornar com una plaga.
Aquesta closca era aprop d'una zona de grutes, on hi ha qualque petit sortint d'aigua dolça esporàdic a Cala Agulla. Just a s'extrem de sa platja oposat i més lluny de sa desembocadura des seu torrent.

.

Fensukí de celebració especial de dia primer d'any 2022.
Recollit en un capfico nedant dues horetes amb sacs boia, just devers s'embarcador de s'Entrador a Cala Agulla. Acabant amb una micona de bany extra sense neoprè, com a celebració sensual amb so Sol i tanta bonança.
Gairebé tot era a menys d'un o dos metres de fondària. Com a molt fondo qualque peça seria a uns tres metres.
Bona excusa per a sa motivació!


.

Aquest muntet de femsukí es deixà a peu de passeig marítim pendent de recollir, a finals de desembre de 2021, passat Nadal. Era recollit de dins la mar, a mig trajecte netejant nedant entre cales, sa majoria provinent de naufragis embarrancats sullà ja feia molt temps.



Pot disgustar a altra gent veure un munt de Femsukí per sorpresa mentre es va passejant...

Perô amb so dibuix des peixet s'entén més!
Es fems torna com un record o 'souvenir' des deport, un bon esbarjo i entreteniment informal.
Mostra què és fems que ja està en qualque procés mig controlat, cuidant s'entorn, facilitant sa tasca a qui ho recull treballant, o noltros en tornar-hí...
Es turistes ho entenen prest, i riuen en veure-hó, se'n fan fotos. I qualcún inspirat així, fins i tot comença a cercar fems sullà o en poca estona passejant.
🏖



.


A vegades quan hi ha massa ganes de nedar es neda es dies que plou un poc, aprofitant que no fa vent ni ones.
Ull a nedar plovent! És més risc pes llamps! Tot i estar mooolt atent a evolucions de niguls, trons llunyans, i mapes on observar s'evolució de llamps llunyans fins fa una hora, o alguna previsió de tempesta...🌩
Com més ganes i impulsivitat hi ha, convé revisar tot més... Encara que només sigui per evitar un esglai o patir massa pressa per acabar de nedar




Ses passejades i nedades son una bona oportunitat
per a moure's i aprendre,
jugar a cercar qualque fems que es va degradant quotidianament.

Un pic s'entra en sa dinàmica des joc,
amb sacs boia, un bon sistema de recollida,
varia molt sa predisposició, s'atenció selectiva i sa percepció.

On abans es 'veien' pocs fems, ara se'n veuen molts!



Però es fems no sempre es poden recollir, per exemple molts fems grossos encaixats o incrustats, o mig enterrats, a llocs fondos o incòmodes, restringits, arriscats...

I es fems no sempre es fotografien, per exemple quan n'hi ha molt, i s'han dedicat hores nedant, i fa fred i vent. En sortir de s'aigua banyat amb so vent i es fred costa més atutar-sé a recol·locar i fotografiar a poc a poc.


Suquí alguns des fems des dies millors per a fer-né fotos amb so cos encara humit, gràcies a que feia Sol i poc vent:

















.

[Tord blau]

Varis exemples, inspiracions, humor, curiositats primaverals:
Erosió patrimoni històric? /Serp /Oli brut /Sac d'ous gegant♥ /+Fems de nedar jugant



.


Fems de tres pauses per a buidar es sacs boia. Era a 0-2m de fondària. Itinerari nedant de sa platja de Na Ferradura a sa platja de Son Moll, 10 de maig.


.


Dues fotos d'un munt des fems. Recollit nedant amb sacs boia, en uns 80 minuts, de 0-2m de fondària. A Son Moll, 15 de maig.

Però algun fems molt contaminant o complicat quedà pendent de recollir del tot:

L'endemà vaig poder tornar a ajudar. Algú contribuí a fer munt de femsukí afegint un para-sol rovellat.

Hi havia devers mig litre d'oli de motor brut en es cul d'aquest tros de recipient. Alrededor seu no semblava gaire brut d'oli.
Era a Es Caló de sa Marbella, una caleta de còdols entre acantilats i inaccessible a peu. És a tocar de sa platja de Son Moll, Capdepera.
Grimpant i desgrimpant per s'acantilat ho he pujat a poc a poc sense vessar gaire. Ho vaig trobar mentre era nedant explorant amb sos sacs boia es dia abans, i ho vaig deixar pendent de recollir, però ja vaig treure una botella d'uns dos litres buida però bruta d'oli.
.


I un pic pujat as camí, altra gent professional treballant s'ho han pogut emportar, ben cortés i atenta
.

I mentre era descalç netejant-mé de s'oli amb so necesser m'ha passat una serpota molt activa aprop!
Semblava sa serp de ferradura, forana invasora, Coluber hippocrepis. La he intentat capturar, però ha tornat molt agressiva i se m'ha escapat.


.

Fems de 0-2m de fons, recollit nedant, platja de Son Moll, maig de 2022.

.

Fems de 0-2m de fons, recollit nedant a Cala Agulla, maig de 2022.


​
Quina de curiositats i dubtes es troben jugant a femsukí nedant!
A vegades mostrant-hó sorgeixen diàlegs divertits, que sobten, ara com...
-Ui, i jugant així, quan no hi ha fems, i tot es lloc és bell... Què avorrit!?

​ -Ui sí! Exacte!



.

Fixau-vós, a devora des plastiquet que pesc i sa mà amb so guà colorit...
Per mi hi ha un sac gelatinós gros ple d'ous i larves!
És poc visible, com transparent, translúcid gelatinós i amorf. Feia devers un metre de llarg i ample.
Ses larves i ous serien aquests centenars de puntets foscs per dins des sac.
Serien larves de pota o de calamar? (Illex coindetii, Todarodes sagittatus, Ommastrephes caroli...?)
És un bon motiu per estimular sa curiositat! Per a dubtes divertits i fer-né humor, com per exemple:
Aquest sacot ple d'ous es va inflar molt i créixer després de sa posta?

O tooot es va pondre suxí de gros, i sa mamà calamar era gegantina!? I sa calamarassa ja seria lluny i mar endins, o sa mamà encara se'n cuida? Sa mamà calamar geganta era amagada vigilant sa neteja?
Ai, Ai... Què es allò blanc i allargat que es veu per darrera? És gros com un monstre? Uuuui...
(és broma, humor)


.

Fems de Cala Agulla, de 1m de fons, maig de 2022.


.
SOPES:

Es 'monstre' era fems!
Tovalloletis Sanitarium sp.?





.

Planxa rompuda de fems de fibra grossa inclinada, recol·locada encaixada fa poc, erosionant un possible patrimoni històric, una pedra antiga a davall, sa pedra B.
No es veu gaire encara que era a poc fons. Sa foto és amb poca llum, passades les 20h sense flaix.
Sa pedra B antiga es veu millor a sa propera foto:

Sa pedra B esculpida antigament aquí en una foto de fa anys, i des des punt de vista zenital, quan era una mica erosionada pes fems d'un naufragi fa uns pocs anys. Amb forma de rombe d'una mica més d'un metre de llarg. Es seu forat central rodó fa uns 20cm de diàmetre mínim en tot es conducte. Sa pedra B és ben guapa, no?


S'octubre de 2020 ja estava una mica erosionada per culpa de fems pesat d'un naufragi modern que havia girat a sobre durant mesos, i que per mi succeiria cap a darrers dies de juliol o primers d'agost anteriors. A més hi havia infinitat d'altres peces de fems seves grosses de fibra, ferros, cordes, sa 'sopa' des seu fems triturat... Tot aquest fems el vaig treure cap a fora, a vegades amb ajudes puntuals, per a deixar-hó a ses roques pujant-hó a poc a poc per etapes, de s'aigo cap a sa vorera més propera, a recer d'ones de fons directes que pujarien almenys uns 3 o 4m vorera amunt. I així anant fent intensament durant moltes nedades durant setmanes i mesos...

I hi havia més pedres antigues similars i així sullà. Potser inicialment eren una dotzena o més. També foren erosionades o rompudes pes naufragi modern a damunt. Es conjunt de pedres i des medi natural patí, remogut amb sos xocs i es vaivé de ses ones des temporals de final d'estiu.
Aquí davall afegesc fotos d'algunes d'aquestes pedres més que vaig descobrir per casualitat i juntes a suquí netejant. Tenien forats esculpits antigament. Són fotos de quan ja havia netejat durant mesos molt des fems que tenien a damunt erosionant-lés:





Ui, i per imaginar, una mica en broma: I si sa pedra D era un espoló de proa, i de pedra!?
Uuuhh, de pirates!?

No en tenc ni idea què eren, per això cal tenir millor ull que jo...
Pentura eren pedres de llast, fondeig, àncores lítiques...?
Ses pedres amb varis forats, serien de tipologia almenys posterior a es període hel·lènic de fa milers d'anys? Però tal vegada són de fa menys de 100 anys? Quins dubtes i curiositats!

Aquestes pedres eren prou més senceres abans d'aquesta erosió i desencaixos provocats pes naufragi modern a damunt seu. Es notava que ses erosions eren fresques!
Abans ses pedres reposaven més juntes, estables i compactes, més fortes per a resistir ses dinàmiques de ses onotes, tot i ser a poc fondo.

Ara sa majoria d'aquestes pedres antigues esculpides s'han remogut, romput prou, i gairebé totes han quedat tocades. I son a lloc nou, pel què es conjunt pot patir en anar reencaixant amb ses ones i ets anys.

Ara només queden alguns fems grossos empotrats des naufragi encaixats entre ses roques, però són ja més lluny seu o amb menys riscs erossius.


I he pogut desencaixar sa placa de fibra grossota que erosionava, inclinada encaixada a damunt sa pedra antiga B, i recollir-là nedant amb sacs boia suara.


Tot es veu millor amb sa neteja grossa ja feta, i
sobretot gràcies a què altra gent professional va gestionar i netejar el que havia arrecerat a ses voreres amunt. O per exemple es novembre de 2020 van treure de la mar unes restes denses amb so motor gros des naufragi, que encara rodolava per allà damunt amb ses ones grosses.

Així avui aquest raconet des medi marí
i es seu possible patrimoni antic,
ara llueixen bastant més segurs i sanots 🏖





.


Dos femsukís de nedar de travessia. Després de pluges intenses d'una DANA meteorològica. Recollit nedant amb sacs boia, de ses platges de Son Moll a Na Ferradura, dissabte 28 maig de 2022.

Aquest darrer femsukí amb so farcit de tovallons i sa roda de cotxo que eren dins de la mar... L'he deixat talment sullà! En part degut a limitacions des lloc, com ses obres en es passeig, ses papereres, i per imprevists encavalcats...
Quan succeeixen imprevists convé reevaluar bé i ràpid com poden complicar altres temes, preveure i evitar mals majors. I si cal, no dubtar i aturar s'activitat ja! I així a pics es fems queda on es pot, i si pot ser, almanco protegit des vent, estès i visible.
Aquí, per exemple dos dets imprevists suara:

Vessament mig lixiviat i flaires que marejaven arribant cap on era es femsukí recollit.

Millor aturar activitat, ombra i fred local ja! No només uns minuts i una crema de sa farmaciola de dins es sac boia...
Picada d'un grumer petitó incolor amb forma de tasseta i filaments finets. Es veu poc, apareix més per sorpresa, solitari i varia una mica ses dinàmiques nedant amb so fems.
Provoca cremades una mica més traumàtiques que ets altres grumers més habituals, i que apareixen més en tandes i floracions.



Prendre precaucions i cuidar evita mals majors,
permet més gaudir nedant i grimpant un altre dia,
i cuidar toooot AVUI per DEMÀ




.



Femsukís de tres dematins consecutius. En una zona petita de Cala Agulla sovintejada per infants trepitjant es fons. Aquí aprofitava després d'un temporal d'ones de dies abans, que s'endugué arena i detrits, i tornà més visible es fems des fons a un metre i remogué es fems antic.




.

[Tord blau]

Darrers femsukís primaverals jugant, imatges i ficció per inspirar.


Un peixot mutant ben guapo ♥ Na Doradota, un temps ençà es va adaptar a menjar plàstics! I resulta que ara troba fada la resta, i té molt èxit! Ben grassoneta que s'ha feta!
Antigament vivia a una tanca d'aqüicultura, però li donaren pinso amb cucs menja-plàstics de poliestirè i polietilè... I com per un encanteri, ella guanyà es seus poders de cop!
Pentura va fer seus es bacteris digestius de plàstics d'una d'aquestes larves, s'anomenada com a súper cuc, es Zophobas morio o es des cuc de sa farina, Tenebrio molitor. O qui-sap-com, se li van transferir horitzontalment gens per salivar de sa larva i eruga Galleria mellonella que menja cera d'abelles i polietilè (PE)...
El més meravellós per a Na Doradota va ser quan aprengué a mastegar i digerir es plàstics, perquè no patí més gana, i va començar a crèixer molt!
Un dia roegant com un ratolí, foradà ses xarxes de sa tanca on vivia, i sortint pes forat podé anar a descobrir més món!


Deport (esbarjo) fems i art amb Na Doradota, es peixot menja-plàstics

Són dues fotos d'un Femsukí jugant nedant. Just abans de destriar es plàstics i envasos, separats de teixits, tovalloletes, hams, vidres...


Per altra banda, fa dècades que en alguns àmbits de lleure ja es sabia que certs plàstics eren devorats per uns larves, que supòs eren de Zophobas morio. O almanco s'hi assemblaven, amb un tamany major que es cuc de sa farina, i amb unes dents majors, i que deien eren foranes, no europees...
I això es mostrava pedagògicament, mitjançant lleure naturalista. Ho vaig observar directament, fa uns quaranta anys a una casal de colònies a Catalunya, com a lleure organitzat per s'Ajuntament de Palma, gaudit gràcies a un premi per un concurs seu de dibuix.
Era similar a donar restes orgàniques de carn o vegetals a altres larves com de mosques, o a cucs de terra per a vermicultura.
Per mi després sa seva femta i ses sobres es remesclarien i es deixarien reposar o fermentar, o es tractarien després amb molta escalfor compostant-hó.
Finalment obtendrien adobs per un costat, i per s'altre costat, aconseguirien més cries d'aquestes larves. Però no sé si es contaminants i additius 'per sempre' quedarien acumulats, concentrats o desfets...
Ses properes larves si fossin prou netes servirien com es fa ja d'antic, per a farina o aliment gairebé directe, per a animals ben variats, i inclús per a cuinar gastronomia humana d'estil tropical.

Un enllaç a una recerca de sa saliva amb enzims digestius de sa larva que menja plàstics i cera d'abelles:
Sanluis-Verdes, A. et al.(2022). "Wax worm saliva and the enzymes therein are the key to polyethylene degradation by Galleria mellonella" https://www.biorxiv.org/content/10.1101 ... 8.487620v1




.

Femsukí recollit nedant, sa majoria desincrustant-hó i desencaixant-hó d'on era des de fa uns anys. Després de molts femsukís així en aquesta zona propera a sa vorera, i on juguen infants sovint, sa zona ha quedat bastant més neta de vidres romputs i botelles.


.



.



.



.






Tres fotos d'etapes d'un munt, de diferents femsukís de fa poquet:









.






.

De cop, un divendres de primavera sa vorera semblava una discoteca. Era plena de gent gaudint des bany en companyia i sa música a s'aire lliure. I amb tant de trui, es va aturar sa neteja i sa cura nedant amb sos sacs boia per un altre dia.



.



.









.










Salut, bons jocs d'estiu i capficos nous!





.

[Tord blau]

Art d'IA per inspirar ♥ des tema a faules, sensibilitzar d'éssers afectats, ensenyar/aprendre,
i tenir-né cura jugant per ses voreres


Ses imatges han sigut traslladades a un tema i missatge apart.
Ocupen molts megabytes...
Així s'agilitza es servidor i s'observació.


Veure a
viewtopic.php?p=18508#p18508

[Tord blau]

Ouot de Rajada Blanca? Entre fems a platja massificada. Eclosionat, similar a s'anterior ou de novembre

.

Sa closca d'ouot de rajada. Sembla antiga, amb incrustacions. I buida, aparentment eclosionada amb èxit després de sa posta.
Foto en recollir-là nedant amb ses boies, entre fems a un metre de fondària, a Cala Gat







S'ouot era a s'aigo, a 1m de fondària aproximadament, mig surant entre es fems, arena i detrits de fulles de posidònia. En es centre de sa platja arran arena, i a sa zona exclusiva de bany balisada de Cala Gat, a Capdepera. Es fems grossos eren fems antròpics submergits o mig surant de plàstics, tovallons, vidres, llaunes, i més residus d'incivisme, vandalisme o accident.
És una zona d'arena i passeig amb acantilats, molt visitada per a banys a altres hores, més centrals des dies, i per a altres activitats informals i celebracions nocturnes.
La vaig veure una estona després de sa sortida de Sol de dissabte, 2 de juliol de 2022 i recollir un poc després.

Sembla un ou gros de rajada, gros, com de Rostroraja, buid i antic, amb ses banyes erosionades i que amb sos mesos hi ha crescut vida incrustada. I que es va pondre i després va sobreviure sense ser espenyat ni depredat, i eclosionà amb èxit..
Si és un ou de Rajada Blanca seria molt bona nova per a ses rajades en perill d'extinció!
Actualment Rostroraja alba és a sa llista roja d'espècies amenaçades de sa UICN amb un estat de conservació 'En perill' 'Endangered' (EN) i anava empitjorant...

Per mi aquest nou ou servirà per estudiar-hó per interès científic, mediambiental, educatiu, de divulgació i sensibilització... I es interessant pentura com a observació de sa seva població, o de ses zones de posta. Anirà a s'Associació Cayume que se n'ha interessat per a recollir-hó. O supòs que potser podria coincidir també per a recerca des laboratoris de LIMIA, a Andratx, o IMEDEA... I per a informació des Servei de Protecció d'Espècies i DAPERA....
És com s'altre ou similar de novembre passat, que podeu veure a una entrada anterior, més amunt, cap a es principi d'aquest tema i plana des fòrum de GOB.






Enguany per ara, d'entre el que trob nedant, localment, per mi hi ha menys fems descontrolats, respecte ets altres anys més habituals. Tant per nombre de captures, es seu pes, volum, o sa impressió personal de sa seva freqüència. I que hi ha menys casos clars de fems per incivisme gros, o vandalismes puntuals.
Moolt menys fems que altres mesos i anys més bruts.
Tant des fems que sembla provenir des de terra, com des d'embarcacions enfront sa costa suquí.
I clar, enguany per ara hi ha moltíssim menys que ets anys i racons on hi hagué naufragis nàutics o torrentades. O quan succeïren algunes pluges o forts vents mantinguts extraordinaris, localment.

Però a vegades ses captures creixen ràpid en pocs dies, ja veurem com va aquest estiu!

Per mi es fems varia prou segons es llocs i ses circumstàncies naturals o humanes, molt locals. No sols depèn de si varia sa neteja per altra gent... Per exemple, nedant així, m'apareix mooolt de fems de cop amb sos accidents nàutics embarrancats i espenyats a sa vorera poc fonda, entre ses roques i a entrants. Perquè un naufragi aquí sa vorera és a un lloc proper, però també és on mooolts de fems no se recullen del tot, per dificultats especials, com ses estretors i sa poca fondària, i on s'amaguen sa seva infinitat de restes esmicolats, amb molts de raconets on costa veure'ls pes fondo.

I es fems en aquests llocs no es solen recollir quotidianament per massa altra gent així, a mà un a un, sense gambaners, i cercant es trossets amb cura, i dia rere dia, i a mesura que s'alliberen es trossos enterrats o encaixats, emprant sacs que ajuden a tenir predisposició nedant. Perquê s'accessibilitat de fems surant o pes fons varia, per exemple segons ses circumstàncies des medi, i ses finestres d'oportunitats marines, o varia sa seva detecció segons ets angles de sa llum solar, sa transparència de s'aigo...

Si es fems no es recullen prest a sa vorera van espenyant-sé molt ràpid, amb sos xocs, s'aire, sa temperatura, sa llum... S'hi acumulen amb sos vents en ets entrants, protegits des vents sortints. Es trossos després es van dispersant, i encaixonant-sé. Un cop ocults o enterrats després esporàdicament van capolant-sé finet. I en es final ses restes de ses voreres tornen fluides com es plàncton -antroplàncton - com es borrissols o sa pols, i formen una contaminació sortint enlaire o mar enllà. Progressivament, si no es controla, aquests fems de ses voreres cada dia afectaria es medi viu de forma més incerta, poc visible, difícil de netejar i difusa.







FINALITZANT ES TEMA
Aquest tema i plana acaba aquí, perquè té massa bits per fotos, i podria saturar es servidor o alentir sa descàrrega i sa lectura.

Es missatges o entrades anteriors en alguns eren com apunts desenvolupant-sé i escrits amb dificultats. Com més escrit, més errors, més dubtes i rectificars... Sa 'fe d'errata' seria tremenda! S'han revisat un poc, però sa lectura és difícil en alguns paràgrafs! Cal que es lector sigui mooolt generós! Devers més de 200 fulls! Llegir-hó és deport educatiu i ambientalista!
Bones arts! Que hi passeu gust!
Per ventura vos agrada com a mi, submergir-vos-hí amb música creativa de fons, com ara Batiscafo Katiuskas d'Antònia Font amb The New Royal Cuatro Quesos Philarmonic Orchestra a: https://youtube.com/watch?v=7Txi_evc5QI    



Ànims amb ses deixalles grosses que calen de solucions sofisticades! Ull, que apareixen com bolets! Un berenar ben refinat!
Es deport i moure's pot ser una expressió diversa! A vegades és humil, i altres èpic o glamurós. Inclús amb moviments, expressions i estils similars a aquest toc bo den Rosendo:  https://youtube.com/watch?v=M7P_MiIsdL4  




I aquests temes potser continuen una mica a altres llocs.
Per exemple clicant en es text blau a:

Alguns des fems recollits jugant grimpant i nedant per la mar, estiu/inici primavera d'hivern 2022
viewtopic.php?t=4870

Art d'IA per a inspirar, i cuidar es litoral jugant
viewtopic.php?t=4866

Mar càlid, peixos foranis, i nedar jugant cuidant la mar de tardor
viewtopic.php?t=4871

Bitxos marins i esbarjo cuidant es litoral nedant i grimpant
viewtopic.php?t=4872




BONS DESITJOS
PES CAPFICOS, I ES JOCS I DEPORTS MOVENT-SÉ,
I AMB SO CUIDAR
SES VORERES DELICADES AMB AMOR !







Per anar enrera cap a ses entrades de sa plana anterior, clicar en 
es títol principal des tema,
o a s' que hi ha en es cantons drets.