Ou fosc rar: blancor a dins. On era moneder de sirena♥
Festes, bèsties, bòtils tirats...
Polesia, literatura, ficció i humor,
remesclats com una truita d'ous 
amb so cuidar es litoral netejant
i més històries d'aucells!









Es moneder de sirena que explicava abans, s'ou gros eclosionat de rajada blanca, ja ha arribat a es laboratoris de LIMIA a Andratx!
Suquí sa platja, on era es moneder de sirena, sa gent per lliure segueix netejant es litoral. S'ajuda trescant, curiosejant passejant per sa platja, i agrupant munts des fems a recer. Es fems que es pot es separa per a reciclar o es duu fins a papereres aprop camins i carrers.
.
I com sovint, hi ha dies que no s'acaba es fems a ses platges!
Ara ses papereres a s'arena eren plenes o tombades, i es munts són vistosos.
🌬Bastant fems havia arribat gairebé de cop amb aquesta primavera d'hivern moguda. En un parell de tandes,
⛈ atracat amb ventades de devers 100 km/h i temporals d'onotes ràpides de per devers es nord-est.
I uau!
Pareix que hi ha bastanta gent que recull i agrupa es fems de sa platja discretament, com a deport, per a esbarjar-sé i cuidar s'entorn!






🗑
👁


Pes fons de la mar a tocar de s'arena de ses voreres on jugam a sa platja amb sos anys també s'han acumulat i enterrat botelles de vidre que no s'han recollit. Any rere any hi he netejat prou i tret bastantes i milers de trossos, però amb ses ones es fons varia.
Per exemple, hi ha incrustades almanco una vintena de botelles a pocs metres de sa vorera on més van famílies amb infants. Una zona poc fonda i arrecerada, en es principi de sa platja.
Sovint aquestes botelles estan enterrades, com fent una soldadura amb sa roca amb s'aspecte com de conglomerat o travertí tou. Costen de recollir sense espenyar-lés! A vegades, com ara, qualque botella es destapa amb ses onotes, i si es veu es pot provar de desincrustar. Però no les forço massa, perquè estan ja copejades i tensionades i velles, i a pics es solen espenyar de cop.
Si s'alliberen totsoles rodolen entre ses roques i poden espenyar-sé i ferir abans d'esfonsar-sé a s'arena xopa.
Aquí sa foto mostra part d'aquests bòtils, recollits aprofitant una calma. En un capfico d'una hora, triat entre es dies d'ones grosses de nord-est que descobrí d'arena ses botelles.

Aquí part d'un femsukí a zones similars. Són de vidres i hams, i qualque reste metàlics i de fibres des naufragis que destorben en remoure's amb ses ones.
(Nota actualització: Ho havia deixat visible i estés, clar per a recollir. Però aquest pic no s'han torbat gaire en tornar-hó a tirar més desordenat, i cap a ses roques i pes camí, per enterra, i amb més llaunes noves de regal des vandalismes!)

I en un altre lloc i dia proper, vaig cuidar des fems a aquesta nacra de sa foto. Era afectada per un fems dens i pesat que era per devora movent-se com una piconadora. Gairebé fent peu, a uns dos metres de fondària. Va ser nedant uns 70 minuts, amb una mica de mar de fons, com una corrent discreta, un mar baix i ràpid, remogut fi des de feia dies, però ja calmant. Potser encara emprava roba de nedar pantaló curt i guà de primavera.
Supòs que aquesta nacra és una
Pinna rudis o
P. rugosa? Són d'espècie de devers un pam, amb poques punxes, i relativament grosses, no com sa famosa i dissortada nacra més grossa,
P. nobilis. Estava viva, però tenia ses punxes una mica erosionades.

Sa nacra era a uns pams d'aquests fems de sa foto, que ja mostr a defora la mar, on els vaig deixar. Quan aquests fems eren pes fons estaven a mal lloc, es movien amb ses ones baixes que a instants eren ràpides i fortes pes fons. Sa barra de devers dos metres de llarg era a punt de rompre sa nacra com una piconadora! -
apisonadora-
Sa vida marina i des litoral, sa natació i es fems descontrolat van canviant de temporada!
Uns dies després, hi havia més bona mar, poc vent i sense tempestes, però qualque nigul i es sol amb s'angle baix, gairebé ja des mínim des solstici d'hivern. Vaig provar nedant uns 100 minuts, en un entorn d'ones més 'còmode' que es dies abans, i ja amb tratge llarg i guants d'hivern per a natació.

Comença sa temporada de readaptar-sé a es major estretor de sa roba, a sa falta de sensacions a sa pell mentre es neda, i es cansanci de moure's amb roba llarga a espatlles i cames.
Amb equip adequat es limitant sol ser sa resistència que crea sa roba a es moviment de cos i a sa respiració. No tant es fred, tot i que es primer moment sempre fa susto! 
Per a nedar netejant en s'hivern va bé una configuració de roba de natació de ses més econòmiques. I ja hi ha material un poc més sostenible, reciclat de pneumàtics combinat amb pedra calcària.
Es sol triar roba prou càlida per a què es fred arribi més tard que pes cansanci des moviment. Amb aigua de 14-16°C convé una roba amb millor patró...
Com sa roba típica per a natació més activa, de swimrun o travessa en aigües obertes, però més fredes, per a 9-14°C, per poder practicar diferent. Per exemple combinant parts aïllants de fins a 2-3mm a extremitats i 5 mm pes tronc. Sinó es té més de 3mm, es pot afegir un guardapits (0'5-2mm) o sobretratge, que no és tan còmode, però més comú. O funciona prou bé es material reflectant de calor, almanco a guans, escarpins de natació, o sa caputxa.
⛑
Si es tria bé recorregut i com recollir fems, es fred arriba més tard. Per exemple, cap a ses tres hores, segons equipament, es vent, horari, sol, corrents arribant de fons...
Si es pot es practica mantenint exercici poc intens, poques pauses, i breus. Ses variacions pes fems casuals, capficos, grimpars o traginars afecten més a es fred i intensitat.
Si hi ha encert i sort es pot allargar sa diada!

Amb so fred, es dies i moments de més claror i poca ona, puja molta vida, com celebrant-hó!
Pugen crancs, fins i tot ermitans grossos i d'esponja, llimacs... I moltes més espècies que es relaxen. S'apropen i es confien amb so poc renou i sa bona perspectiva per a advertir gents i incerteses.
Es veuen més i fàcil i tranquils es pops grossos, bancs d'espets, rajades grosses, torpedes grossos a penombres d'arena, morenes i estols de peixos, o colles de dorades ben grosses, i molt més...
.
Foto: Doris just per on havia vist sa barra de fusta densa uns dies abans, a uns dos metres i escacs de fondària. Sa corrent la destorbava una mica.
Aquests animals són sensibles a flaixos, sobretot quan van per lloc fosc. Fins i tot els afecta un flaix lateral o amb llum de rebot. Pot emblar contraintuitiu, però quan es més fosc millor fotos sense flaix, per a destorbar menys.
Sullà on havia estat es fems piconador hi havia aquest llimac de mar, a s'altra foto poc nítida. Només s'aprecia una mica, no es veu es seu 'cap' ni ses 'banyes', amagats a la dreta, a davall ses arrels de posidonia.

Però ja se li veu 'esquena', 'coa'... I cap as final de s'esquena sa seua típica 'flor' pes cul de Doris, unes brànquies voltant s'anus, fent vaivé, amb ses corrents pes fons.
Aquestes dDoris són comunes suquí, i hi festegen, apretant-se i ses parts des cos que se'ls inflen, fent com bimbolles grogues i verdes! Són com cosines d'uns altres llimacs, gasteròpodes heterobranquis nudibranquis, però que no tenen brànquies per devers es cul sinó per tot es cos, ets
aeolids que també els nomen com
eolids, eolics...
Si cercau a entrades anteriors mostr fotos moooltt belles d'
aeolids, per exemple unes peregrines (Cratena peregrina) fent família, amb sa seua posta des filaments d'ous!
Més amunt de la mar ( i des missatges ) hi ha bones fotos de belleses! Unes belleses afectades, però a pics ben amoroses!
.
Aquesta altra Doris des Palma Aquarium seria sa mateixa espècie. Crèdits: Photo of left side view of Felimare sp. in Palma Aquarium. 2012. Autor: Bajoelmar. This file is licensed under the Creative Commons Attribution-Share Alike 3.0 https://upload.wikimedia.org/wikipedia/ ... anquio.jpg
Ses Doris són un caramull d'espècies o subespècies!
Sa Doris de sa foto devora sa piconadora de fems nomeria
Felimare picta, també dita Hypselodoris elegans, i antigament
Doris elegans o informalment Doris gegant,
Giant Doris..
A aquesta Doris li agraden unes esponges que també són de ses transportades i utilitzades com a camuflatge pes crancs d'esponja...

I si aquest llimac encalça s'esponja des crancs potser els enganxa i lluiten!
Es crancs d'esponja són uns discrets, van com dormidots. Uns nomen
Dromia personata i existeixen altres amb noms divertits com
Dromia dormia!
S'aturen bastant mentre filtren camuflats davall s'esponja que estimen! Els va creixent, i els envolta cada pic més, i entre es dos s'ajuden fent simbiosi.
Fan una mica com es crancs ermitans amb s'abdomen més tou, que viuen dins d'esponges o qualsevol recipient si no troben closca de caragol.
Es crancs d'esponja grossos són ben peluts, amb molt vellut fi, i es que he vist tenen qualque pèl ben llarg ros i rogenc.
Són més peluts que es coneguts 'crancs peluts'
Eriphia verrucosa àgils i que antigament eren típics a ses voreres de ses roques superficials, ses cuines i es mercats, fins ser gairebé rar. Ara ja està més protegit, no es pot destorbar!
Es crancs d'esponja són poc coneguts popularment, i si es pesquen sol ser accidental. Van més fondo i a poc a poc, i tan camuflats amb una esponja fent de capa no es perceben fàcil!
Sostenen ses esponges grossotes amb unes potes de darrera que recorden una mica ses potes de cullereta des crancs voladors. I potser es crancs d'esponja grossos poden nedar amb aquestes culleretes, i també serien des crancs voladors? Seria sorprenent, perquè es crancs d'esponja són feixucs, lents, dormidots...
Es crancs voladors són un popurri d'espècies que neden àgils amb ses potes de darrera amb forma de rem o cullera. Quan neden recorda a com vola un insecte, batent ses ales rapidíssim!
Unes entrades abans explicava un encontre nedant amb un cranc volador desorientat. Era estilitzat, taronja amb pinces o mordales blanques. Estava a una alga surant enmig de la mar, i en veure'm em va perseguir àgil i fer pessigolles per tot es cos i fins que se'm va refugiar devora es llombrígol. I el vaig intentar ajudar duent-ló a reposar a un lloc millor...
I a només uns pams damunt sa Doris i sa nacra, a devers dos metres de fondària, hi havia almanco aquesta nacra més de sa foto.

Aquesta altra era similar i també viua, però com més sencera, amb més punxes.
Ara moltes nacres es veuen més fàcil, perquè encara no ha crescut massa sa fulla nova de posidònia! 



Ses llavors i fulles de tardor de posidonia ja han caigut i fuit amb ses ones i cada pic reposen més lluny pes fons o a defora. I qualcunes fulles caigudes també fan com un jaç que va i ve, i reposa a ses pauses d'ones. Inclús aprop llocs espesos de plantes, per ses clapes redonenques, dites cercles de fades

i que són ben curioses:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Cercle_de_fades

Ses fulles velles de posidonia fan com un jaç que si és reposant atreu moooolta vida variada que en gaudeix! Com es puu i animalons des detrits, com cuquets, i caramulls d'estols de peixets carnívors que els cerquen com pasturant nedant pes fons. És ben bell de veure, neden entre colors blaus i grisos, i són molta varietat de peix relaxat, com pastant, sobretot quan es Sol està baix!



Aquestes dues nacres es van salvar per ben poc! Sa fusta que vaig treure a defora era molt marinera, una barra d'escar, mooolt densa i pesada. Es dies abans, quan venia més mar de fons ràpida, baixa i discreta, sa fusta mig rodolava, fregava i rebotava pes fons fent botets i vaivens un poc caòtics, amb sorpreses.
Ses deixalles denses i dures, descontrolades removent-se pes fons des litoral poden ser com una
piconadora fantasma! -'apisonadora' en castellà- Provoquen com una pesca o erosió fantasma ferint!
Una deixalla de construccions o de naufragis a fora de lloc erosiona es fons, mentre troba com recol·locar-sé amb ses ones! És un poc com quan anomenam pesca fantasma a sa mort que creen ets arts de pesca perduts, però diferent, amb ses deixalles de construccions i de naufragis o vandalisme.




. .

. ...
⛏

'
Ses piconadores fantasmes' són fàcils de recordar!
Sona a títol de peli de ficció de terror, en 3D, i ben gore!
I ja fent més humor, ficció i broma... 
Ai!
I si ara que els ha arribat, es laboratoris troben un ADN rar en es moneder de sirena?
És un ou de pes fems...
Pot ser que hi trobin remesclats dins es pot un parell d'ADNs, i els costi distingir es meu o es d'un d'ase?
Perquè quan jug nedant amb tant fems a pics sent xerrars de lluny, de comitives passejant, de sorpresa i confidència que en fan comentaris. Com fent ritmes creatius amb autoritat, de polesies:
- Quins ous! Que n'hi ha d'ase per la mar!
- ... 
-
Etsous de mules i ases
són grossos com carbasses!
- ...
Qui sap! Per ventura descobrim que no és un ou de rajada, i que genèticament és 100% un ou de somera!!

Seria una variant rara? O tal posta dependria d'un fenotip extraordinari?
Ves a saber com es desenvolupa aquesta pastura salada!
Quina incògnita, camuflada entre tant fems...
Per si de cas m'ho he mirat, i sí que he trobat curiositats!
Resulta que a sa literatura de savis i llegendes ja fa anys que donen pistes sobre ous d'egos, ases o someres.
Per exemple, fa moooltes dècades en Jacint Verdaguer, a 'Els tres savis prudents dels Piteus' parlava dets ous d'egos.
Es pot mirar a: http://ampaelvinyetcontes.blogspot.com/ ... iteus.html 
I no és tant secret, però van ben cercats. Qui aconsegueix un ou d'ego ben gros i guapo pot guanyar fires!
No es fan per tot, mirau per exemple: https://forum.socpetit.cat/viewtopic.php?t=59592 
Més premi, com més grossos o guapos es mostren ets ous!
Tants sous deuen ajudar a fer créixer molt s'ego! I més ous i més festes! 
.

Imatge parcial, adaptada i derivada de Cartell de la Fira d'ous d'Euga de 2021. Disseny gràfic de Lledó Peraire. Il·lustració de Gemma López. http://turismesolsones.com/wp-content/u ... 4x1024.jpg
Quina fira! Ben creativa, expressiva i divertida!
Ponen ous també ses mules i ases? Tots ets animals que s'aturen a reposar en sentir un
"Ooou! OOooouu..."

Segons conten de ses someres i ases, es tema dets ous dóna per molts entreteniments.
Es truc amb sos sous i ets ous de ses someres és que per fer bon negoci s'han de covar en es llit personalment!
Així calentons durant dies, reposant discretament, sense dir ni piu! 
Ja fa molt que es detall s'estudia de rondalles com sa dets 'Ous de somera'. I s'ha narrat, musicat, il·lustrat... O se n'ha fet guions, representats a escoles i esplais. Fa anys em tocà fer es personatge des vicari!
I sa rondalla ha aparegut en arts ben curiosos moderns i entretenguts:
https://contacontalles.blogspot.com/201 ... omera.html
https://youtube.com/watch?v=c3DXc4jWs6E&ucbcb=1

.

Imatge retallada de http://3.bp.blogspot.com/-_ApU90mZob8/T ... somera.jpg
Apareix similar a discs on sa rondalla "Ous de somera" s'adapta, amb bons ritmes i humor! Per internet i a tot arreu, very sonada! Versionada per Joan Bibiloni, inclús en es disc Contant, Cantant! Vol. 3 - Rondalletes (2010) Satie Producciones Audiovisuales.
Recollint fems jugant pes litoral a poc a poc tot es veu millor! 
Mirau sinó, vet aquí un altre ou sorprenent des fems:

Passiflora edulis, Maracujà ?
És un ou silvestre fermentat? Sembla gairebé com de xocolati!
Ui! Dedins també té una raya blanca, però de crema de llet!?
També deuen fer ous tots ets animals lleters i de càrrega

Quin embull! Vénen dubtes i tem si caldrà tornar a fer gestions per una nova troballa!



Amb tanta incertesa convé anar viu, i cercar bones fonts a sa literatura!
Com Totes les bèsties de càrrega de Manuel de Pedrolo Aquí unes pistes més: https://ca.wikipedia.org/wiki/Totes_les ... de_càrrega

Quins misteris, pors i dubtes!
Millor que tengui a veure amb Halloween!
O que sigui un ou de conill o llebre!
De primavera d'hivern o d'estiu, com de Pascua...
Una llepolia per a jugar amb sos simbolismes i sa fantasia, aprofitant s'argument de faules ancestrals. Que tractaven es misteris de ses forces naturals i sa fertilitat simplificant amb simbolismes, tornant aquestes éssers mítics, deus i animals interactuant i parlant, ben humanitzats:
Conten que n'Ostera per a ajudar a fer tornar sa fertilitat,
protegí d'Orió
a una au marina simpàtica amb sos ous vulnerables.
Transformà s'au com una llebre o un conill, àgil i fecund,
i d'ous mooolt dolços amb colorins alegres.
I cada primavera en agraïment, s'au com un conill pon molts ous de premi per enterra. I a mà, just tatant entre ses roques i s'arena. I aquets ous de regal es poden cercar jugant, celebrant festejant sa fertilitat.
Es dies marcats aquests ous dolços i vistosos es poden tatar i tastar passant gust jugant. Si es saben veure i recollir!
Atents!
Ets ous de regal boooons van ben cercats!
També agraden a naturalistes!
Ull! Que fugen aviat! 


I famalaquí-famalallà, tant suquí com a sullà, acabant amb so solstici, com a màgia de final d'any 2021:



🗞
Abundaren de nou il·lusions, teixint morralls efímers
, evitant flaires de ses 'colònies', perdent un piu de cuidar o expressar natura,
més grossa que un elefant o un fruit de sa passió, de maracujà...
Uep! Ai! 
Es maracujà s'olvidà, o traspapelà!



.