.
Dubtes de meduses, provant trucs...
Ses meduses són belles, i un incordi o perilloses! Va bé saber-ne dubtes...
També nomen grumer, born, bromer, brumer...
Antigament més dit per a caravel·les i barquetes de Sant Pere.
Són cnidaris, milers d'espècies, que agrupades en classes algunes formen meduses:
● Escifozous: escifomeduses com
Pelagia noctiluca, sa picada més típica. I altres habituals aquí, com s'ou fregit.
● Hidrozous: hidromeduses, hidroidolins -hidroides, sifonòfors... Caravel·les portugueses, narcomeduses...
● Cubozous: cubomeduses, sa medusa cub/vespa...
N'hi ha altres, com ses meduses de mixozous parasitant dedins organismes. I staurozous, ses stauromeduses, petitones i aferrades pes fons de mars fredes. I de populars, com es coralls vertaders i anemones, que són antozous.
Medusa ou fregit,
Cotylorhiza tuberculata? i peixets colcant protegits. L'ajuden amb detritus? La informen?
N'arriben tandes d'alguns, a final d'estiu. En es Mar Menor se n'agruparen desenes de milions per abocaments d'aigües amb residus orgànics, adobs...
Poc hidrodinàmiques, s'impulsen lent i xoquen més a ses voreres.
Urtiquen poc
🪼
i es cuinen lleugerament.
Per mi que la resta de grumers a Balears no serien comestibles, però a Àsia deshidraten i mengen més espècies...
Jakob.H https://www.inaturalist.org/observations/129523207 CC BY-NC
Cubomedusa, medusa cub / vespa
A l'esquerra, campana de cubomedusa? A la dreta,
Pelagia noctiluca. Ben urticants, i ens arriben tot l'any.
Les compar:
Cubomedusa, medusa cub / vespa
Més incolora i petita. Capgirada a sa foto, si fos un rellotge, sa "busca" de trompa central marca les onze. A sa vora té quatre tentacles com filaments d'uns pocs pams, amb un poc de color o opacitat, però menys a sa part distal. Se'n mig veu un de marronós, a l'esquerra i abaix des cos, i un altre adalt daurat.
Més esporàdic, i solitari, però si n'hi ha un en sol arribar algun altre. Ens sorprèn més, difícil de veure o esquivar, sobretot es petitonets. Té millor vista i és més àgil nedant i de comportament més ric quan ens assetja.
De picada més urticant, però a menor zona. Recorda a una ona elèctrica potent que va i ve. A sa Mediterránia seria
Carybdea marsupialis, no tan greu com a altres mars.
Pelagia noctiluca Sa picada més comuna a Balears.
Campana més acolorida, i també es tentacles centrals gruixats curts. Bioluminiscents emetent un flaix esporàdic. A sa vora li pengen en filaments finíssims llargs, d'uns dos metres, o més... Però supòs que quan s'atraca en es litoral en perd bocins i sovint s'escurcen a un metre o menys. Sense tanta defensa, es peixos li mengen es tentacles centrals, que podria regenerar tira-tira.
Picada com menys urticant, i menys elèctrica. Sa ferida pot ser més extensa.
Ronden i s'enganxen mig ocultes o mimètiques entre plàstics i objectes surant. Sobretot quan estan afectades.
Més visible, lenta, esquivable, evident. Floracions i eixams de milers. Amb ses ones de vent arriben més. Formen una teringa alineada amb sa costa. I si nedam de travessia, superant es sortints de sa costa, és útil preveure'n es desplaçament segons ses corrents superficials i de fons per es relleus.
Aquesta espècie es reprodueix de manera sexual externa, i no crea pòlips. Ses seves larves o meduses petitones, invisibles, no viuen aferrades en es fons. Potser per això a vegades sembla que la mar pica?
És incert com ses meduses varien de comportament. A algunes sembla més ric. No tenen cervell, però van
aprenent d'experiències i d'
observar a altres.
Tendran "cultura grumer" local? Per mi que a Hawaii ses cubomeduses arriben més es matins a sotavent un dia o dos després des quart de lluna decreixent.
Sa lluna mig il·luminada amb forma de "C", no de "D", mirada des de s'hemisferi nord terrestre.
Ses
Pelagia noctiluca pareix que cerquen sa fondària just per davall de s'ona. De nit i crepuscle d'estiu, trien s'
ombra d'una llum, a certa fondària? A fi de tardor, però no a s'inici, eviten entrants amb s'aigua dolça superficial? S'atraquen empeses o esquivant ses onotes de tempestes? Varien segons es moviment diürn/nocturn vertical des zooplàncton? Les atreu es contrast d'olors, sabors o dolçors surant?
Persegueixen o
eviten, segons semblem
dominants o una presa?
Es seu flaix avisa i evita xocs entre elles?
Idò, potser me'n serviria un d'artificial, per a espantar-les?
Quins so o vibració les atreu?
Eviten es de rompents d'ones i
bimbolles? Alguns sons atreuen larves de corall, que són cnidaris com ses meduses. Vegeu
https://www.whoi.edu/oceanus/feature/ca ... ral-reefs/
Supòs que les agradaria so diferent a un banc d'espets grossos que un pic preferiren una embarcació d'on sonava heavy metal...
Ets eixams que arriben i s'acumulen molt espesos per es litoral afecten a ses meduses. Hi deuen esgotar s'aliment? Semblen no poder pujar sense xocar. Cadascuna torna com una campana de gelatina sense filaments ni tentacles. I no piquen, o molt menys, no s'alimenten... Dèbils, de poca mobilitat, incapaces d'evitar ser arrossegades per ses corrents i ones de vent.
Excepcionalment vaig nedar netejant entre almanco cent mil Pelagia noctiluca que gairebé ja no picaven, a una tardor de fa més de deu anys.
Com una sopa més o mens densa de fins a dos metres de gruix. A una cala d'un grapat de milers de metres quadrats. A defora seu sa costa hi fa com de recollidor natural. Recte, amb pocs entrants, de cinc quilometres per es sud, i tres per es nord. Un litoral de ponent en es sud-oest de ses Pitiüses.
Gairebé totes estaven afectades, amb pocs o gens de filaments llargs urticants. Sa majoria ni tenia tentacles centrals. Els perderen abans d'acumular-se a sa cala.
Ses ones de ponent les havien desplaçat aferrades i apilotonades fent vaivé per quilòmetres des litoral rocós durant bastants dies. Primer venien ones de llebeig, i deprés de mestral.
No em van picar de forma significativa, o gens, però dificultaven s'observació nedant i sa neteja de fems flotant. No semblava haver-hi restes de filaments espenyats a s'aigua, ni vaig notar ses seves picors. En algun moment vaig trobar a faltar es guants i gorra, i haver de treure es cap i mà de s'aigua, per a empènyer-les amb so braç des tratge (OWS 1'5 mm d'Aqua Sphere. Gris i negre, i anterior as model AquaSkin v1. El conserv per a peces, i preferides, perquè és neoprè fi i no tèrmic)
Es blooms massius o sa quantitat de meduses podrien tenir a veure amb so canvi climàtic, sa temperatura, corrents, vents, tempestes, abocament de residus orgànics, plàncton... Si s'alteren cicles, s'accelera es metabolisme, sa necessitat o disponibilitat d'aliment...
Les deuen afavorir ets abocaments, residus orgànics. I es tòxics que no les afecten tant? A es pòlips els pot servir per a aferrar es plàstics, fems i fons alterat.
Per mi que a algunes larves les ajudaria indirectament es fósfor de milers de pipís a platges poc fondes o arraconades de corrents, calentes i amb Sol. I també un poc es seu nitrat. Que tornen s'aigua verda de fitoplàncton, i després molt zooplàncton. Com un menjar extra per a pòlips i larves de meduses.
I les ajuden sa sobrepesca que minva es seus depredadors, com certs peixos, aus, tortugues, ctenòfors, bavoses de mar...
Aquí davall una medusa de fi d'estiu que no identific.
De devers 5-8 cm de campana. Hidromedusa, hidroidolí, hidroide?
Olindias muelleri / phosphorica? Bastant utrticants, i població creixent per es canvi de clima. O
Aequorea sp? Ses dues serien bioluminescents.
Vaig comprovar sa picada aposta, breu i mínima. Idò, vaja fiblada, com una onota elèctrica! O fou nocebo, placebo negatiu, autosuggestió?
O
Laodicea undulata?
Discomedusa lobata?
Solmissus albescens...?
Hi tenc poc ull...
Per a diferenciar més espècies de meduses a Balears, p. ex. vegeu
● Club d’Immersió Biologia (CIBSUB) Universitat de Barcelona:
https://www.cibsub.cat/biofamilia-06_cn ... duses-1617
● Viquipèdia:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Meduses_a ... atal%C3%A0
COM PROTEGIR-SE DE MEDUSES?
Va rebé observar mentre es neda, si es desplacen i sa tendència amb ses ones. Amb una màscara / careta / ulleres de nedar. Preferesc ses de vidre, i de goma opaca i fosca.
Per a impedir sa picada empr roba llarga de banyador protector de Sol, guans, escarpins amb sola especial de natació, fina rugosa. I gorra cobrint cap i coll, si ned amb tub de natació.
Hi ha situacions pitjors, com sa foscor, contrallum, terbolor, emergències, grans recorreguts i neteges, incertesa per estar s'aigua batuda, si hi ha restes de tentacles espenyats flotant... Aleshores convé una careta més àmplia, o cobrir sa resta de cara tela elàstica. I arran des llavis, si es va respirant amb tub de natació. Però ull, que situar una tela cenyida arran de llavis dificulta respirar i parlar fort en un imprevist, si es perd es tub de natació.
Per això, preferesc a pell destapada, minvar sa picada aplicant, abans de nedar, ses cremes específiques protectores de picades de meduses. Com una crema de
Safe Sea, creada per investigadors de meduses, per mi que algun israelià. Amb part de plàncton, per tornar sa pell com una alga o un grumer? Així "enganyam" a ses cèl·lules urticants de medusa, que es confonen i no activen tants dards urticants. Tal com es peixets i crancs vivint a anemones.
En aplicar-la, eixut, cal esperar una estona abans de nedar entre restes de grumers.
Em protegí relativament bé de
Pelagia noctiluca almenys una mitja hora, a mar teba. Després un poc menys potser, però encara protegiria bastant.
No la sol emprar com a prevenció nedant. Sinó com a protectora de sa neteja de sa zona picada. Per a evitar que ses restes de medusa aferrades em piquin més mentre les trec de sa pell. No és una crema ideada per a aplicar després de sa picada, ni per a sa neteja des tentacles, però supòs que hi ajuda.
No he trobat cera labial protectora de meduses, però serviria mesclar una cera labial amb una mica de crema protectora?
O mimetitzar es llavis mastegant ses parts menys urticants d'un grumer ou fregit? (dit fent humor, broma) Idò, diuen que cuinats són bons, inclús poc fets! 🪼
COM CURAR UNA PICADA DE MEDUSA?🪼
Ses meduses aquí afecten almanco similar a "cremades" de segon grau. Segons s'espècie, s'extensió de sa picada, sa permanència a sa pell, sa part des cos... I de si sa lesió es tracta o neteja de forma adequada.
Netejar ses restes de medusa a sa pell
A vegades queden restes de tentacles o parts urticants aferrades a sa pell, o no es veuen...
Per a treure-ho va bé utilitzar una lupa i pinces, i guans fins. I recollir-ho amb cura, amb una targeta. Supòs que longitudinalment, paral·lelament as tentacle. Tal com qui empra una pala o recollidor de fems.
No convé fregar sa picada amb sos filaments urticants, que ens picarien més.
Seria útil alguna substància que envoltés es tentacle i limités sa descàrrega urticant mentre en netejam de sa picada. Per a això hi ha hagut mooolts anys d'opinions, controvèrsia... S'ha anat canviant de parer segons s'estudia milor, o de si es comunica, de si i hi ha consens en diferents àmbits, acadèmics, sanitaris, territoris llunyans...
Sembla, tot i variar a segons quina font, que es
vinagre sí ajuda a evitar sa descàrrega urticant des filaments d'alguna classe de medusa. I hi ha alguna crema específica per a això, com
StingNoMore amb vinagre i urea. Per a
cubomeduses i
caravel·les portugueses, ses
man-o-war jellyfish (
Physaliidae) que són hidrozous sifonòfors. I per a algunes
hidromeduses.
Però dubt des consens, almenys per a alguns hidroidolins hidroids, Leptomedusae, antomeduses, narcomeduses...
Vegeu per a
caravel·les portugueses:
●Wilcox, Christie L., Jasmine L. Headlam, Thomas K. Doyle, and Angel A. Yanagihara. 2017. "Assessing the Efficacy of First-Aid Measures in Physalia sp. Envenomation, Using Solution- and Blood Agarose-Based Models" Toxins 9, no. 5: 149. https://doi.org/10.3390/toxins9050149
● Document amb indicacions i informacions sobre sa
caravel·la portuguesa, des ministeri de salut de Xile, 2022:
https://www.minsal.cl/wp-content/upload ... SICION.pdf
O vegeu d'
anemones, dites comunament també fideus/ortigues marines:
●
Ballesteros, Ainara, Janire Salazar, Macarena Marambio, José Tena, José Rafael García-March, Diana López, Clara Tellez, Carles Trullas, Eric Jourdan, Corinne Granger, and et al. 2022. "Trial Assay for Safe First-Aid Protocol for the Stinging Sea Anemone Anemonia viridis (Cnidaria: Anthozoa) and a Severe Toxic Reaction" Toxins 14, no. 1: 27. https://doi.org/10.3390/toxins14010027
O sobre sa
medusa vespa/cub/cubomedusa/cubozou, i de sa Pelagia noctiluca i altres cnidaris vegeu:
●
Ballesteros, Ainara, Macarena Marambio, Verónica Fuentes, Mridvika Narda, Andreu Santín, and Josep-Maria Gili. 2021. "Differing Effects of Vinegar on Pelagia noctiluca (Cnidaria: Scyphozoa) and Carybdea marsupialis (Cnidaria: Cubozoa) Stings—Implications for First Aid Protocols" Toxins 13, no. 8: 509. https://doi.org/10.3390/toxins13080509
Diuen que en
anemones i
escifomeduses es
vinagre NO ajudaria, sinó que sembla que incrementaria sa lesió en netejar. Provocant sa descàrrega des filaments urticants.
Ses
escifomeduses són ses picades més comunes aqui Balears, sobretot de sa
Pelagia noctiluca. I seria similar en altres escifomeduses com
Aurelia sp.,
Cassiopea sp.,
Rhizostoma luteum,
Rhizostoma pulmo.
També en almenys algunes escifomeduses descarregaria es dards urticants sa llimona, coca-cola, amoníac, sal o lleixiu, i no servirien...
Hi perjudicaria menys, seria més
neutral, i ens servira més, s'orina o s'aigua dolça o de mar, aigua oxigenada o amb bicarbonat.
D'aquests darrers, per ara hi triaria aigua potable amb tintura de iode, per a evitar que s'embruti i infecti sa cremada.
I aparentment m'ha anat prou bé netejar alguna així amb sa crema de
Safe Sea (tot i ser ideada per a aplicar abans de nedar i de sa picada, i necessitar una estona per a funcionar com a protecció, evitant futures picades. No creada per a netejar tentacles, però la empr per això...). Per mi que hi evita sa descàrrega urticant des filament i ses picades, que em seria un possible inhibidor de sa picada, millor que una solució neutral.
Crèdits imatge: Ballesteros, Ainara, Carles Trullas, Eric Jourdan, and Josep-Maria Gili. 2022. "Inhibition of Nematocyst Discharge from Pelagia noctiluca (Cnidaria: Scyphozoa)—Prevention Measures against Jellyfish Stings" (CC BY license) Marine Drugs 20, no. 9: 571. https://doi.org/10.3390/md20090571
Hi ha fórmules inhibidores de tentacles d'escifomesuses. Per exemple, sa quarta fórmula, amb hidroxiacetofenona, o sa segona, d'alcohol amb lidocaïna. Servirien per a cubomesuses i hidrozous? Es poden encomanar a una farmàcia de barri?
I si no sé de quina classe és sa medusa que ha picat?
En tal cas, supòs que aniria bé netejar ses restes de tentacles amb sa crema que evita més varietat de picades, sa més universal.
Atendre a això seria especialment útil en picades de pòlips, sa mateixa espècie que ses meduses, però en una altra etapa. Peró sovint costa saber quina i si són cubozous, hidrozous, escifozous...
Per mi que per ara sa opció més universal i inhibidora de descàrrega possiblement seria sa crema especial meduses de Safe Sea. Ideada per a aplicar abans de sa picada, no per a després... Però imagín, amb dubtes, que per a després també serviria.
I filant prim, intentaria no tacar de crema on hi hagi ferida o bòfiga oberta sense tentacle aferrat. Però ses restes no sempre es veuen, i supòs que sovint preferiria aplicar crema per gairebé tota sa zona.
O si no, netej amb s'opció neutral més universal, que perr mi que seria s'aigua marina. Però si pot ser esterilitzada i filtrada. I desinfectant, afegint tintura de iode dissolta.
Imatge de Krzysztof Golik (CC BY-SA) https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... rme_02.jpg
Olivella / Escanyacabres / Herba per es fics (Cneorum tricoccon)
I millor que ho compliquem més, i inventem una crema casolana protectora de grumers! 🪼
Amb una mica d'aspror, de puré de grumer ou fregit, proteïna de posidònia...
I olivella, que fins i tot disgusta a ses cabres, i a més escalfa sa pell!
Allunyaria grumers, mosques, abelles, moscards i cabres!
I es peixets que ens tornen mossega-cames en mar a >27 °C 🌡
(Ep, tot això darrer és humor, broma!)
Escalfor antiverí termolàbil
Un cop netejada sa superfície de sa picada, possiblement es pot minvar s'efecte des verí que ens ha quedat a sa pell. Perquè es verí de bastantes meduses (sifonòfors, cubomeduses i escifomeduses) sembla que seria
verí termolàbil, que sa temperatura alta el desfà, o a s'efecte urticant. O almenys as dolor i inflamació...
Aleshores, es truc seria aplicar-hi prest sa calor. I es diu d'uns
vint minuts o mitja hora de bany o dutxa ben calenta i mantinguda a sa zona,
45 °C. I que tal vegada es pot afegir sals de magnesi i potassi,
Stingose, alum, per a baixar ets efectes hipertensius locals des verí, almenys as de cubozous. També podria ser astringent, desinfectant...
Mentre s'arriba a una dutxa o aixeta calenta es pot apropar un escalfamans de sa farmaciola, tot i que no és tan efectiu. Alguns models elèctrics són rapidíssims (~<4-10 segons) i arriben a 45 °C, o inclús 60 °C durant hores. Però convé comprovar-ho abans... Ara s'ús està més de moda, pets esportistes de vídeojocs, o ses aules obertes en s'hivern de sa pandèmia i com a recàrrega d'smartphones.
Si sa bateria elèctrica fallés i durés només uns minuts, serviria mentre s'encalenteix un altre escalfamans de combustió catalític de fuel, carbó vegetal o teia de pi, que poden pujar a molta temperatura.
Foto de MASA, via Basilicofresco (CC BY-SA) https://commons.m.wikimedia.org/wiki/Fi ... warmer.jpg
Escalfamans catalític de fuel, sense flama
••••••••••••••••• UN INCÍS... ••••••••••••••••••••
Altres possibles opcions moooolt antigues...
Crèdits imatge: Kleon3 (CC BY-SA) https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... saeder.jpg
Dodecaedres i icosaedre romans
Es dodecaedres i icosaedres romans eren objectes petitons de s'antigor, des que se n'han trobat molts de romputs. Se n'especulen més d'una de dotzena d'usos possibles...
Però jo diria que no es parla de s'ús d'aquestes obres d'art, per a crear i transmetre fred o calor intensa, centrifugades com una fona, d'aquesta manera:
● a) Amb pedres petites, grava o arena a dedins. I banyar-les repetidament, amb una mica d'aigua, i centrifugar-les. Amb cert art i habilitat, girant anirien brufant esquitxos i amb so vent evaporarien s'aigua de sa grava rapidíssim, hi acumularien fredor! Si es repeteix amb més grava i s'estotja, suma prou massa freda i es crea una font de fred sec.
Per a tractaments i teràpies corporals, com reduir inflamacions i dolors de cremades i traumes aguts. Calmar sa calor, insolacions... Ajudar a conservar aliments en una fresquera aïllada a bord, en ambients calorosos...
● b) Amb una fusta resinosa o un carbó vegetal encès a dins, i alguna grava. En centrifugar-ho o moure-ho això ho encalentiria ràpidament, i a una temperatura elevada!
Controlant sa combustió movent-ho, serviria com a fanalet de senyals breus de llum potent incandescents, o per a una llumeta tènue i feble. O per a cremar herbes aromàtiques i d'encenser per a perfumar, o fer fum per a controlar insectes... I d'escalfamans per a manualtats, o de braser petitó de butxaca o llit... I per a sa captura i es transport d'una font de flama.
Sa calor alta o acumulada i sumada serviria per a aturar hemorràgies, o cures de picades verinoses termolàbils o escalfar es cos. 🪼🕸 O abocades en un forat o un recipients de fulles, pell o fusta. Per a escalfar o cuinar brous, infusions, i menjar. I no caldria una tassa de ceràmica, ni una olla, ni fer una foganya a bord d'una balsa o una canoa, ni en itineraris lleugers per terra. 🏕
I és interessant que també funcionarien i serviria similar...
......
Només un grapat d'esferes de pedra a dins d'una bossa compacta i foradada, feta de fulles verdes o una xarxa humida.
Vejam idò, idees sobre pedres antigues que podrien servir per això...
Foto de Johnbod (CC BY-SA) https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... CF6620.jpg
Esfera tallada de pedra, des neolític.
Aquí a sobre, vegeu una esfera de pedra tallada des neolític, de fa un bon grapat de milers d'anys. Se n'han trobat bastantes, i de formes variades, ben sofisticades! Amb gravats ben peculiars! Un art ben fi!
Amb un grapat de pedres a dins una bossa girant es cremaria un carbó vegetal situat a dedins.
Sa forma irregular de ses pedres crea espais entre elles, per on hi passa s'aire amb impuls. I s'espai entre pedres també ajuda a decantar ses cendres. I aquesta forma rugosa les ajuda a mantenir-se una mica més agrupades. I tanta superfície gravada les ajuda a captar sa calor de sa combustió.
Imatge de domini públic.
Esfera de pedra tallada en es neolític.
Una similar es pot girar en 3D, clicant a https://sketchfab.com/3d-models/carved- ... 2d0f83e91c, on es 2021 un comentari hi veu relació amb simbologia d'alquímia, de foc. Supòs que no seria de codi alquímic, o un Sol cèltic, més moderns. Però sí que em recorda a espirals girant d'aigua o flames i fum, niguls...
Quan ja estan calentes, aquests relleus ajudarien a transferir prest sa calor a un brou a on s'aboquen. O escalfarien ses mans mentre es fan treballs manuals, o es caça amb arc, sense combustió ni tanta olor de fum com un cremador d'escalfamans a sobre.
O, per a fred, ja sense combustió, si sa bossa de pedres es banyava i centrifugava. Es gravat i relleu també ajudava a crear més ventilació, evaporació ràpida i fred.
A més, unes bosses foradades aïllen bé ses pedres refredades. Es conjunt de pedres en una bossa estotja sa fredor. I millor que un icosaedre de metall amb pedres a dins. Sa seva forma i gravat transferirien igualment sa temperatura baixa.
Així, ses pedres rodones neolítiques servirien també per a altres usos de fred i calor, com es comentats abans per as dodecaedre i icosaedre romà.
Imatge de "The limestone spheroids of ‘Ubeidiya: intentional imposition of symmetric geometry by early hominins?" Antoine Muller, Deborah Barsky, Robert Sala-Ramos, Gonen Sharon, Stefania Titton, Josep-Maria Vergès, Leore Grosman. 2023 Royal Society (CC BY) https://royalsocietypublishing.org/doi/ ... sos.230671
Esferes tallades de pedra, des paleolític. Es diu que poderen servir per a diferents usos, inclús simbòlics. O que s'hi ha trobat un relleu especial, ideal per a fixar i esclafar ossos per a menjar sa medul·la, sa moll nutritiva, es "tuétano".
En es paleolític, es tallaren esferes de pedra, com ses de sa foto a sobre. Menys sofisticades que ses neolítiques. Més compactes, sense tants de gravats o relleus. Algunes serien de fa centenars de milers d'anys, i altres de fa més d'un milió d'anys!
Vegeu unes a https://www.nationalgeographic.com.es/c ... aron_20680
Idò una bossa de fulles verdes, amb unes esferes de pedra paleolítiques petites a dins, serviria per a estotjar-hi un carbó vegetal encès capturat d'un incendi natural. I per a transportar-ho, mantenir-ho encès, com a una font de flama.
Diuen que abans que noltros, durant centenars de milenis dominaren es foc s'Homo erectus o ergaster, i després altres Homo. Una tecnologia que veuria després sa nostra cultura d'Homo sapiens. Vegeu-ho a https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_de ... ers_humans
Ets homínids probablement ens vam copiar trucs. Vegeu unes figures dramàtiques a
https://assets.amuniversal.com/6db35730 ... 5056a9545d
https://assets.amuniversal.com/6b209200 ... 5056a9545d
Aleshores devia ser mooolt valuós es foc, conservar sa font de flama, sa calor intensa sense fum o es fred sec.
En agrupar pedres petites esfèriques entre elles hi queden espais lliures. Que faciliten es pas de cendres, i també d'aire o aigua. Si es centrifuguen o mouen en bosses amb calius es crea calor molt intensa prest. O, sense caliu, totasoles i banyades, s'hi acumula fred. Podrien servir per a es conjunt d'usos des fred i calor ràpid comentats uns paràgrafs abans, per a es dodecaedre i icosaedre romans o ses esferes tallades neolítiques.
I ses pedres esfèriques majors i sense relleu paleolítiques servirien millor per a sa calor o fred sec en un ús lent, durador, a baixa temperatura...
Si abans es dipositaven en un lloc d'aigua freda, una cova, fresquera, neu o gel... I per a calor si abans s'escalfaven ses pedres en un foc, o a davall sa llum des Sol.
Ses pedres majors esfèriques sense relleu és sa forma que acumula més temperatura, i la capta i allibera més lentament, tant de calor com de fred. Per sa relació de sa superfície respecte a sa massa o volum. En ser tan compacta i polida, de menys relleus o rugositats, acumula més sa temperatura. Té més volum i massa en relació a sa seva superfície.
A més, una pedra sense relleu s'embruta i embruta menys, es pot eixugar o netejar abans...
Per tot això, ses esferes de pedra paleolítiques més grosses serien més indicades per a aplicacions de fred o calor captat i alliberat lentament, i de llarga duració.
Idò, per exemple, ideals per a escalfar o refredar un jaç a on descansar, com un llit rudimentari de bivac, o cuinar.
Suggeriment divertit: Mirar a sa pel·lícula Jeremiah Johnson (1972) unes escenes de preparació d'un clot de caliu per a bivac. Amb terra, pedretes i calius o carbons vegetals, per a dormir-hi a damunt. Acaba en un susto, un accident, o una broma educativa?Està entre 19:00-20:45, o 16:00-17:45, o 15:22-17:07... Varia segons versió, idioma, si inclou s'obertura musical de tres (!) minuts...
Crèdits imatge: des film Jeremiah Johnson (1972) a baixa resolució per a propòsit didàctic altruista. Els drets i autoria segurament són de sa distribuidora o dets estudis on s'ha produït.
Ses esferes de pedra grosses i calentes servirien per a cuinar mentrestant es descansa en es jaç. Amb sa calor a devora sense es destorb des fum o flama. Sense llum destorbant, ni risc d'incendi, ni fum amb olors, gas, contaminants, o residus de plantes tòxiques. Idò, modernament encara mor gent menjant el cuinat amb so foc de plantes suculentes tòxiques, o d'altres.
Potser cuinant amb ses pedres a dedins d'un recipient o bossa de pell, com un brou, d'ossos, plantes o tubercles cuinant-se tira-tira... O diferent, en un clot de cuinar tapat, per a escalfar i cuinar a devora o a davall on es descansa.
Cuinar amb pedres en un clot és una forma de cuina lenta a baixa temperatura i sense combustió. Situant ses pedres calentes a sa part baixa des clot, i es menjar a sobre, entre pals i fulles verdes grosses. I envoltant-ho tot de branquetes, fulles verdes, un llit de palla per damunt. Sense olla, ni ceràmica, ni combustió a devora.
Així es menjar voluminós o dur es cuina profundament, lentament. No es crema, torra, ni s'impregna de fum. Típic per a carn i vegetals grossos, durs... En una cocció en es propi suc, sense aigua afegida. Que transforma diferent es menjar, es seu sabor i ses propietats nutritives.
Vegeu exemples d'aquesta modalitat de cuina, antics i propers en es temps, a Europa o lluny, a https://es.wikipedia.org/wiki/Horno_de_tierra.
O unes restes arqueològiques de cuinar amb moltes pedres un mamut i més animals variats, inclús aquàtics, a Txèquia fa 31000 anys, clicant a https://www.nbcnews.com/id/wbna31085915 I d'altres abans, fa 40.000-30.000 anys, no gaire lluny cuinaven mamuts amb pedres calentes, devers es riu Danubi amunt...
Vegeu una esplèndida cacera prehistòrica de Pastanagos maximus, clicant a https://webassets.thefarside.com/upload ... b5c3f2.jpg
I ja demostraven altres bones tècniques i arts, de talla i musicals! Vegeu
Crèdits foto: de Dagmar Hollmann de front, i Thilo Parg d'esquena (CC BY-SA) https://en.wikipedia.org/wiki/Lion-man
Home-lleó de 38.000 anys!
Crèdits fotos: Adalt, de Catatine (CC BY-SA) https://upload.wikimedia.org/wikipedia/ ... s_URMU.jpg Abaix, de Derbrauni (CC BY-SA) https://upload.wikimedia.org/wikipedia/ ... itz_06.jpg
Talles d'aucell, de 38.000 i 33.000 anys!
Crèdits: Lleó, foto de Mogadir. Cavall, foto de Wuselig. Mamut, foto de Thilo Parg (CC BY-SA) https://en.wikipedia.org/wiki/Vogelherd_Cave
Talles de lleó, cavall i mamut de fa 40.000-31.000 anys!
I per devora, intruments musicals, de corda com arcs, o vent com flobiols, de devers 43.000 anys: https://en.wikipedia.org/wiki/File:Floe ... beuren.jpg I un (diatònic!?) d'uns 55.000 anys, dit tidldibab / Divje Babe. De fèmur d'os de les cavernes, Ursus deningeri. As sud-est, en una altra branca Danubi amunt, a Eslovènia. Vegeu-ne una rèplica sonant, clicant a https://en.wikipedia.org/wiki/File:Dimk ... cales.webm
Algú ja havia descrit abans aquests usos per a ses esferes tallades de pedra? No he llegit, ni sabut d'indici ni suggeriment d'aquestes formes d'ús comentades es paràgrafs anteriors, de foc, combustió, calor i fred... Tant per es dodecaedre i icosaedre romà com per a ses pedres tallades rodones neolítiques i paleolítiques. Ho vaig suggerir més informal i amb altra pseudònim, a un altre lloc, es 28/01/2021... Supòs que no s'han trobat indicis d'aquests usos.
Però vaja objectes antiquíssims, ben interessants!
•••••••• FI ••••••••••
🪼......
Crèdits imatge: @yankrukov (CC SA) https://www.pexels.com/ca-es/foto/dona- ... t-7020048/
Antigament, per a obtenir calor intensa de forma àgil, i curar picades de pues d'escorpènids, de serp o animalons, s'apropava un manat encès de xigarros, herbes seques, encens, teia... Per a evitar cremades, va millor amb un dissipador protector entremig, de paper d'alumini?
Un altre exemple de possible ús, per a sa picada de s'eruga verinosa Comana monomorpha, clicant a https://www.theguardian.com/science/art ... -the-world
Imatge de @maria-clara-tanner-3433869 (CC SA) https://www.pexels.com/photo/palo-santo ... -11013263/
També van bé ses bosses estanques de calor instantània, reutilitzables o no. S'empren estanques, podent funcionar inclús submergides escalfant s'aigua. Si no es foraden i es mesclen líquids irritants a sa cremada... Sa calor elevada hi apareix en un instant, en pocs segons. I després es manté relativament alta. Però no dura molta estona. No sé si algun model arribaria a sa mitja hora... I convé conèixer abans com varia i serveix cada model. Es diu que es models reutilitzables fallarien més a temperatura ambient alta. I segons com es remenen? Si van més lents o fallen, a més de 15 °C ambientals...
O hi ha altres bosses de reacció química exotèrmica més potent, ideades per a cuinar. Es reactiven en remull, i bullen s'aigua durant uns minuts. Servirien per a escalfar una altra bossa amb aigua. A aplicar en una tercera bossa, per a separar ses substàncies químiques que perjudicials, o s'excés de calor.
Just després, en sec, servirien es remeis dits anteriorment. O una bossa de calor seca que és gairebé instantània, per reacció química aeròbica. Es venen i s'estotgen en un altre embolcall impermeable a s'aire, amb s'oxidació iniciada aturada. Es reactiven en obrir i treure s'embolcall. S'activen més mantenint-les ventilades. Em sembla que se torben uns deu minuts per a 40 °C, i que n'hi ha que escalfen a uns 55 °C en uns 15-20 minuts. Aquestes sí que escalfen alt durant hores, però per a això no cal. I si no es gasten del tot, es poden estotjar durant un cert temps. En un embolcall relativament impermeable a s'aire.
Supòs que com antiverí no convendrien ses bosses de calor instantània que duen afegida sa capsaïcina (≈ prebe coent)
🌶 Ni cremes o gels "escalfadors", i de substàncies paregudes, que provoquen que s'activi sa calor de sa pell, sa vasodilatació... Però no sé si s'ha provat es prebe amb cremades de grumer, i a mi em fa com susto experimentar-ho, hi, hi...
Es sistemes ràpids i menuts anteriors podrien servir mentre s'escalfa un recipient major amb aigua, per exemple, a damunt un motor de barca o un vehicle.
I quan s'aconsegueix arribar a una aixeta, o obtenir prou litres d'aigua ben calenta, es bany es pot mantenir calent a dedins un
recipient aïllant, com una nevera portàtil apagada, o una bossa d'aïllar aliments congelats... I potser afegir sals de magnesi i potassi comentades abans?
Fredor anti dolor i inflamació. I contrast de fred intens, antiverí? 🌬
Es fred lleguger desinflama i minva es dolor.
I si és un contrast de fred intens, un canvi sobtat de temperatura, per ventura ajuda a limitar més s'efecte des verí, el desfà com un antiverí?
Es pot baixar sa temperatura si es fa repòs a ombra i lloc fred, o evaporant una gasa banyada plegada, amb vent... I més fred intens aplicant una estona una bossa refredada de fred químic instantani, bossa d'aigua i
cubitos de gel, un refresc fred, o un gelat, amb una bossa amb líquid o pedaç entremig. Amb ull a no cremar, o sa vasodilatació de rebot per excés de fred. P. ex. no aplicar directament i estona a sa pell un gel de congeladors potents, com < -10 °C
Potser es fred lleuger no és antiverí, però retarda i minva ets efectes. Després vendrien més de cop?
Tenc dubtes des consens per a es fred lleuger i des contrast amb fred intens poc després de sa picada. Però l'empr si no aplic calor intensa.
O provaré un súper contrast tèrmic antiverí.
2 sèries de 10 minuts de bany local en aigua i sals, de 5 minuts a 45 °C, i 5 minuts a 5 °C.
Farà mal, o inspirarà idees! (és humor)
Crèdits imatge: Jan Bielecki, Alexander K. Zaharoff, Nicole Y. Leung, Anders Garm, Todd H. Oakley (CC BY-SA) https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... ophora.png
Ocel, s'ull primitiu d'un cubozou.
Ull a recordar que no convé menjar just després d'una picada, fins a mitja hora almanco.
Convé atendre a si em ve mareig o nàusea, si costa respirar, si afecta a músculs, es cor, vista, si not sensacions rares, en es comportament, o una inflor exagerada... Varia en èpoques, si s'està sensibilitzat, o apareix una al·lèrgia nova.
Ses Pelagia noctiluca al llarg de dècades m'han picat més de cent vegades. Algun any més de deu, potser vint, però de poca picada i breu. Per mi que sa seva picada ara m'afecta menys. Potser em pica més fort sa cubomedusa, però és rara. I sa medusa de radis, Chrysaora hysoscella, només m'ha picàt un parell de pics, i ja fa dècades, però pica fort!
I sa rarísima i bella caravel·la portuguesa només em va "atreure" una vegada, i prou! D'infant, en un bany fent peu, a sa platja de Palma, per mi que de primavera. Idò, em van haver de treure, mig desmaiat!
S'efecte de ses picades varia molt. Entre picades, persones, edat, èpoques, persones, part des cos, cures, calor ambiental... I costa valorar sa part subjectiva des dolor, que és important.
Si ha passat estona sense haver aplicat calor antiverí termolàbil, encara em serviria es tractament amb calor alta? I així minvaria es verí que quedés, tot i que també acceleraria es procés. Em sembla que sí, o que almenys minva es dolor, però no ho sé cert...
I ja després a vegades també aplic localment bany de sals de magnesi comentades abans, tot i que en dubt.
I cremes d'hidrocortisona (antiinflamatori) o lidocaïna (analgèsic).
Per a després d'hores, si s'inflama o fa mal, m'agrada aplicar fred.
Supòs que seria important evitar sa inflamació es primer dia i hores.
I quan han passat uns dos dies, si no sembla massa inflamat, i en vull accelerar o reactivar sa cura, per mi que em serviria espaiar es fred. I inclús aplicar calor lleugera, o un contrast fort de temperatura (tot i que en dubt un poc) I després hi aplic fred si torna a fer massa mal, o s'inflama massa.
Evit allò que ho inflama, com per exemple, sa llum i massa calor, moure-ho massa, o fregar sa pell, certs sabons irritants o algunes cremes solars, menjar picant, cafè, alcohol, moure massa es cos i estona, o en hores de calor... Ah, i molt sucre de gelats tampoc ajudaria gaire, ni xocolati.
O sigui, que són un mal rollo ses meduses, hi, hi...
Un truc més, quan sa calor destorba, i fa nedera, per a no haver de fer tant de repòs, torn a nedar cercant ombra i fred. I protegit amb crema o un apòsit o film adequat, impermeable, que ho fregui poc... Sobretot protegir-ho si hi hagués una erosió o bòfiga, ferida...
En s'estiu és agradable nedar de bon matí, quan la mar no està tan calenta. Una mitja hora o una hora abans de sa sortida des Sol. Si no hi ha més grumers entre sa foscor...
Crèdits imatge: Esculapio (CC BY-SA) https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... ne_001.jpg
"Arbre de Nadal" de pòlips d'hidrozous urticants
Es PÒLIPS i cnidaris de fons (anemones, coralls)
Molts pòlips són sa mateixa espècie que ses meduses, però a sa seva fase de vida de pòlip. Alguns són minúsculs, com invisibles i urticants. O viuen aferrats as substrat, cobrint es fons i animals grossos des fons, com per exemple a sobre d'esponges, coralls, briozous...
Hi ha pòlips urticants vivint aferrats a restes de boies espenyades, rodes, cordes, plasticots, planxes de metall o fibra de vidre, vidres, teixits... Per això, es pòlips són ets animals que més em piquen mentre netej la mar! Més que ses meduses!
Alguns pòlips formen colònies més visibles, d'aspecte semblant al que a terra seria sa molsa, líquens... O les confonem com a capes de brutor, llim, detritus, o plaques d'algues, briozous, esponges... Altres són més grosses, verticals o ramificades, com per exemple ses colònies des pòlips de
Pennaria disticha, Aglaophenia pluma, Synthecium evansi, Sertularella mediterranea, Eudendrium racemosum, Nausithoë punctata.
Hi ha altres cnidaris urticants per es fons, antozous com es coralls vertaders i anemones. Que s'aferren menys as fems, o nedant es veuen millor. Per això no els toc tan accidentalment.
Per ventura també em piquen uns altres cnidaris hidrozous petitoníssims, dits actinúlides, que viuen entre s'arena. On a vegades s'arena des fons o remoguda pica un poc més del normal. Però no sé si serien larves d'altres cnidaris flotant, o altra mena de vida petita, poc visible.
També pot ser una cremada ben extensa, si hi fregam. En es punts de més contacte fa bòfigues, normalment més petites que sa picada d'un grumer, o més separades. Poden ser bastantes...
Fent broma... Passada s'estona llarga d'hores de precaució...
Per a desinflamar, hi aplic, aprop i separat, i a gust, una bona estona des fred local d'un gelat de xocolati.
Si es gelat degotés, ja tocaria tastar-ho, consola!
I millor si es fa bé, si no toca repetir es "tractament"!
I afegir un d'albercoc, un d'ametla...
(és broma!)
Barqueta de Sant Pere (Velella velella) Aquí a sa foto estan eixutes o retretes, mortes... En aigua estarien més turgents, amb molts de tentacles blaus petitons estirats, mentre es vent empeny sa seva "vela" incolora transparent. És poc urticant, supòs que passa més per descuid, i es freguen ets ulls, ferides, llavis o mucoses amb ses mans brutes de tocar ses barquetes.
És normal sa seva arribada massiva i de temporada. A vegades es diu que n'arriben més, o setmanes abans, el que s'atribueix a sa desaparició de depredadors per contaminants i sobrepesca, as canvi climàtic i escalfament marí, canvis de vents i tempestes... Però no sé si les ajuda que s'hagi trastocat o desaparegut s'embat, es vent cap a terra diürn d'estiu.
Ses barquetes de Sant Pere són uns cnidaris hidrozous surant, però no meduses! Idò, la mar i sa vida és ben variada! Hi, hi... Perquè sa barqueta que observam és sa colònia de pòlips! Quina curiositat!
I ses barquetes fan colla agrupades amb ses ones i vent, però cada barqueta es reprodueix totasola, asexualment i allibera milers d'hidromeduses petitoníssimes! 🪼
Cada micromedusa nova viu i neda per separat, i només es farà grossa fins a devers un mil·límetre, poca cosa! I deu nedar poca fondària de dia, perquè a dins des cos hi té una altra bona curiositat natural, un microsimbiont que s'alimenta de sa llum! Una zooxantel·la, que és un dinoflagel·lat amb cloroplasts, per a poder fer sa fotosíntesi.
Sa medusa petitoníssima viurà per lliure, nedant totasola. Però es reproduiran entre elles, sexualment, externament, a distància. I així crearan com uns nous futurs pòlips petitons i lliures. I ja d'ells, sorgiran ses noves colònies de pòlips de cada nova barqueta.
Que hi hagués més barquetes tendria relació amb sa quantitat de fems de plàstics surant? Perquè confonen a aus depredadores de pòlips surant, barquetes de Sant Pere i caravel·les portugueses. I alimenten ses cries amb plàstics! Això s'ha vist que afecta almenys a aus pelàgiques llunyanes com albatros o baldrigues, Puffinus carneipes, Puffinus tenuirostris. I pentura també ho mengen es nostros virot gros, Calonectris diomedea i virot petit, Puffinus mauretanicus?
Plàstics d'etiquetes i bosses recollits nedant amb sacs boia. A sa foto hi ha devers un centenar de petitons que no es veuen, es bocins més incolors transparents.
En trob d'acumulats pets entrants, d'escorrenties o de volar. I de triturats des d'emissaris o vells de mar enllà. I rondant ses aigües brutes amb espuma abocades de velers. O caiguts de vaixells entrant i sortint, i desferrats de xarxes.
És un deport fluid capturar aquestes "papallones salades" nedant, i esquivar es grumers i tentacles camuflats per entremig surant.
RESUM des tractament
que empr per a ses picades de medusa🪼
Decidir tot amb calma. Si no després de sa picada, és si o sí...
Supòs que seria similar també per a es seus pòlips. I per a anemones
Per si convé demanar ajuda mèdica:
Durant sa primera mitja hora, i un poquiu més...
Atenc a si ha afectat a zones delicades, com ets ulls. Si ens els tocam amb sos guans de netejar... O a si apareixen símptomes més greus o generals, com una inflor àmplia, nàusea, vòmit, mareig, desmai, taquicàrdia, hipertensió, visió o percepció i comportaments estranys...
Autovalorar-se és complicat, i es comportament "normal" varia a cadascú. P. ex. és estrany mirar massa a ses banyistes guapes, voler mimitos o besades? Ehem, en principi em semblaria bona idea tornar-se afectuós, però no mitjançant picades de grumer... Qui s'apropa massa a sa bella Medusa en es final torna de pedra, hi, hi... ( és humor!)
I durant 12-24 h controlar si apareix una al·lèrgia nova. O si es compliquen alguns símptomes, si tornen greus o generals...
Ull a estar al dia des reforç de sa vacuna des tètanus, sobretot si hi ha ferida oberta. Si no, valorar demanar una injecció de profilaxi, que protegeix durant unes setmanes.
1r● Neteja
Aplic inmediatament sa crema o loció dita de Safe Sea (tot i ser ideada per a abans de nedar i de sa picada, i necessitar una estona per a funcionar com a protecció, evitant futures picades. No creada per a netejar tentacles...).
Si no tenc inhibidors universals de tentacle, aplic allò neutral universal. Possiblement aigua de mar (seria millor filtrada i esterilitzada, o sèrum salí) I si pot ser, amb tintura de iode desinfectant dissolta.
Intentant filar prim sobre què aplicar per a netejar, tot seguit n'anot opcions, per a mi (entre dubtes entre fonts, estudis, consens...)
a) Picades d'anemones.
I picada de meduses o pòlips de classe incerta Quan no sé si sa picada és d'un cubozou/cubomedusa, hidrozou/hidromedusa, escifozou/escifomedusa...
Aplicar el dit es paràgrafs just abans: Safe Sea, o si no aigua de mar/sèrum salí amb so iode.
b) Picada d'escifomedusa i alguns escifozous...
Aplicaria lociò Safe Sea. I si no, aigua potable -tot i que en dubt un poc. Si no, com abans, allò neutral, es sèrum salí o s'aigua de mar amb so iode.
Són ses picades de medusa més habituals a Balears. I sa típica Pelagia noctiluca
c) Picada de cubomedusa/medusa cub/vespa.
I picada d'alguns hidrozous, hidromeduses, caravel·la portuguesa (dubt un poc des consens, sobretot per a alguns hidroids, narcomeduses...)
Aplic vinagre, o una loció amb vinagre i urea com StingNoMore. I si no, supòs que aplicaria sa loció dita de Safe Sea.
Si no hi ha uns possibles inhibidors, aplicaria allò neutral, sèrum salí o s'aigua de mar amb sa tintura de iode dissolta.
Ho aplic repetit, impregnant, que ameri es tentacles, potser almenys uns minutet.
Amb guans i lupa, després netej sa zona amb pinces, targeta i/o un raspador de llengua com a recollidors. De manera que sa brutor urticant sempre decanti o degoti lluny des cos, disposant sa pell de sa picada en posició inclinada o cap per avall.
Ull que alguna toxina atravessaria certs guans. Alguns tentacles poden picar durant hores. Separar, tirar/netejar s'intrumental. No transferir residus per descuid a altres superfícies i mans-boca-ulls. P. ex. no ficar a sa cartera sa targeta o carnet emprats de recollidor, bruts o humits.
2n●Tractament antiverí termolàbil, o que minva es dolor, analgèsic
a) Calor 🌡
Banyar sa zona en aigua a uns 45 °C durant 20-30 minuts.
Escalf s'aigua emprant una altra bossa de calor instantània o un escalfamans elèctric en una bossa estanca conductora de calor.
Serviria aplicar-ho per primer cop unes hores després de sa picada? I repetit? Per mi que sí, però en dubt.
Afegir-hi sals de magnesi i potassi, alum, Stingose??
b) Contrast de fred intens
Analgèsic, o possiblement minvi s'efecte de verí o el desfà. També en tenc dubtes, i des consens.
Ull a no cremar o vasodilatació de rebot per temperatura massa baixa d'un gel directe massa fred d'un congelador potent.
3r●Tractament de símptomes 🌬
Tòpic i local, més o menys... Anti cremades, antiinflamatori, analgèsic o, si cal, antihistamínic. P. ex. cremes d'hidrocortisona, lidocaïna...
Aplicar fredor, anar a ombra/lloc fresc, i fer repòs. Evitar que hi arribi sa llum solar directa i que hi fregui sa roba, sa brutor...
Hi serviria un bany local amb sals de magnesi i potassi, alum, Stingose?
En aquesta fase posterior una aplicació lleu d'amoníac alguna vegada em minvà es dolor, però en dubt...
4t● Control amb fred 🌡
a sa zona picada, quan s'inflama o fa mal (però en dubt un poc des consens, segons quines fonts)
Supòs que es tractaria similar a una cremada. Que varia segons sa gravetat, ferida... Aplicant i evaporant aigua fresca, crema calmant...
Aplic més fred amb sa major calor ambiental, corporal, dolor, baf. Evitar vasodilators, estimulants, irritants, llum directa solar... Tenir aprop remeis calmants, com crema especial, s'ombra, fred, repòs...
En cremades lleus, aplicar un poquiu d'astringent, alum líquid o vinagre?
Quan han passat 24-36 hores, si millora, no aplic tant de fred. Ho contrast amb calor breu i suau, per a accelerar sa curació (en tenc dubtes però) I si es torna a inflamar o fer mal ho refred uns minuts.
(Tot això variaria segons criteri, o consulti estudis/divulgacions...
Aquestes picades i es tractament són tema complex i prou incert. Per exemple, no convendria aplicar calor local si pot agreujar-se amb hipertensió o al·lèrgia?)
I fent broma, per mi que no seguiria gaire alguns consells:
"La Medicina falsa amb efectes secundaris dolorosos podria ser més eficaç que la que no" (Schenk, Fadai, Büchel) Premi Ig Nobel de Medicina 2024 https://improbable.com/ig/winners/?amp=1
Idò...
Imatge adaptada de XKCD https://xkcd.com/2850 (CC BY-NC)
5è Escalfar: mastegar tomàtiga/llimona, i alls. Cantar En Pinxo li va dir a en Panxo
6è Beure tassons d'aigua marina. Fregar-se un coco amb billets dedins O un pollastre amb llimona.
Es billets de major valor tenen hologrames atractors dets quàntics urticant. I s'aigua marina els condueix i acumula a sa llet i suc.
Residu bioradial. Evitar contacte posterior. Deixar en es nostro Sani-bicicar homollogat
7è Caminar deu passes enrere.
Realineant radials. Ritme des Parado de Valldemossa. Si no, La Macarena lenta.
8è Relax: ajeure boca avall a ulls clucs. Contar en veu alta de cent cap enrere
I a descansar, fins a sa propera medusa!
És broma, humor!
Bons capficos jugant cuidant la mar!
Es floc de fil enrocat de sa boia estava enganxat a formacions ramificades de briozous, dites fals corall. Recollit amb cura, i entregat as vigilants de sa reserva marina.
Es vegé un poquiu d'aurora? Es deia que es veuria més que sa increïble de sa nit anterior
Amb so gorro d'alumini es van "neutralitzar" es raigs-X i s'aurora (humor)
Sa peça grossa estigué incrustada anys. Seria una tumbona, o un naufragi? De fi d'agost de 2020?
Femsukí recollit surant o submergit a poca fondària, a zona de bany.
Es poden fullejar temes similars, p. ex. a:
Posidònia, olives de mar, sirenes, foques...
viewtopic.php?t=4900
Cuidar litoral. Neteja nedant amb sacs boia i grimpant. Info, provant trucs, històries
viewtopic.php?t=4769
Fems marins recollits jugant grimpant i nedant. Primavera, 2023
viewtopic.php?t=4911
🌡Mar càlid, peixos forans, i nedar jugant cuidant la mar
viewtopic.php?t=4871
Ds 15 de juny.
Sa Regata Blava, a prop Cala Lliteres, octubre 2024.
Dc 15 de maig de s'aigua de zona abalisada de bany.
Aquest missatge s'aprofita millor si llegint s'és comprensiu i generós. Reeditat aquí a sobre d'un esbós d'anotacions. Teclejat amb dificultats ergonòmiques.
El text i imatges no propis s'indiquen. I els propis es mostren en obert i públicament amb drets reservats. No copiar-les, ni a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives privatives. Mai a Facebook, Meta, Twitter, X, tiktok, Telegram, Signal, Instagram, WhatsApp...