.
Arribada de barquetes de Sant Pere, pòlips de Velella velella.
Una medusa Pelagia noctiluca, adalt esquerra. I abaix dreta, una barqueta de Sant Pere. Cadascuna és una colònia de pòlips de Velella velella.
Dubtes de meduses. Provant trucs.
Ses meduses són belles, un incordi o perilloses. Va bé saber-ne dubtes!
També nomen grumer, born, bromer o brumer.
Més dit antigament referit a caravel·les i barquetes de Sant Pere.
S'agrupen en classes de
cnidaris que formen pòlips i/o meduses:
● Escifozous: escifomeduses i es seus pòlips. Com
Pelagia noctiluca, sa picada més típica aquí. I altres habituals, com s'ou fregit,
Cotylorhiza.
● Hidrozous: hidromeduses, hidroidolins -hidroides, sifonòfors- i es seus pòlips. Com caravel·les portugueses i narcomeduses. Alguns que semblen medusa són pòlips, com ses barquetes de Sant Pere.
● Cubozous: cubomeduses, sa medusa cub/vespa...
N'hi ha altres, com es mixozous amb meduses parasitant organismes. I staurozous amb meduses aferrades en es fons de mars fredes. I ets antozous amb pòlips populars com es coralls i ses anemones.
Per a diferenciar espècies de meduses a Balears, p. ex. vegeu:
● Club d’Immersió Biologia (CIBSUB) Universitat de Barcelona.
https://www.cibsub.cat/biofamilia-06_cn ... duses-1617
● Viquipèdia.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Meduses_a ... atal%C3%A0
Medusa ou fregit. Es peixets protegits, l'ajuden amb detritus i l'esperonen i menen com pilots?
Poc hidrodinàmiques, s'impulsen lent, ses ones les xoquen més a ses voreres.
Urtiquen poc
🪼
i es cuinen lleugerament.
Per mi que la resta de grumers a Balears no serien comestibles, però a Àsia deshidraten i mengen més espècies...
N'arriben tandes d'alguns, a final d'estiu. En es Mar Menor, que és més petit, tancat i amb zones més dolces, se n'agruparen desenes de milions per abocaments d'aigües amb residus orgànics i adobs.
Sa quantitat de meduses podria tenir a veure amb so canvi climàtic, sa temperatura, corrents, vents, tempestes, abocament de residus orgànics i plàncton. Si alteren cicles i acceleren es metabolisme, sa necessitat o disponibilitat d'aliment. I les deuen afavorir ets abocaments, residus orgànics. Però es tòxics que no les afecten tant com a la resta de vida? Es plàstics i deixalles, es fons alterat artificialment i esculleres serveixen de substrat per a pòlips.
A algunes larves les ajuda sa terbolor, o es fósfor de milers de pipís a platges poc fondes o arraconades de corrents, calentes i amb Sol. O un poc de nitrat. Perquè tornen s'aigua verda de fitoplàncton, i s'ompleix de zooplàncton i mortaldat per desequilbris de població, nutrients, més terbolor, falta de llum i d'oxígen... Així hi ha menjar extra per a pòlips i larves de meduses.
Les pot ajudar sa sobrepesca, sa pesca fantasma, contaminacions, massificació i afluències a la mar, s'urbanisme, residus orgànics, escombraries, microplàstics... I menys depredadors de meduses. Ho són alguns peixos, aus, tortugues, ctenòfors, bavoses de mar.
A l'esquerra, campana de cubomedusa? A la dreta,
Pelagia noctiluca.
Ben urticants, i ens arriben tot l'any.
Les compar:
Cubomedusa, medusa cub / vespa
Més incolora i petita. Té una trompa central que a sa foto fa de busca marcant les onze, si sa campana capgirada fos un rellotge. I a sa vora té quatre tentacles com filaments d'uns pocs pams, amb un poc de color o opacitat, però menys a sa part distal. Se'n mig veu un de marronós, a l'esquerra i abaix des cos, i un altre adalt daurat.
Més difícil de veure, sobretot es petitonets, i inesperat per esporàdic i solitari, però si n'hi ha un n'arriba algun altre.
Dificil d'esquivar, té millor vista i és més àgil nedant i de comportament més ric quan ens assetja.
De picada menor, peró més urticant. Em sembla una ona elèctrica potent que va i ve pes cos. I com més efectes retardats de cremor o generals. A sa Mediterránia seria
Carybdea marsupialis, no tan greu com a altres mars llunyans.
Jakob, H. https://www.inaturalist.org/observations/129523207 CC BY-NC
Cubomedusa, medusa cub/vespa
Pelagia noctiluca Sa picada més comuna a Balears.
Campana més acolorida, i es tentacles centrals gruixats curts. A sa vora li pengen en filaments finíssims llargs, d'uns dos metres, o més. Però supòs que quan s'atraca en es litoral en perd bocins i sovint s'escurcen a un metre o menys. I sense tanta defensa es peixos li mengen es tentacles centrals, que podria regenerar tira-tira.
Picada més extensa, però menys urticant. Per mi que sa sensació com elèctrica és fugaç i menys potent. Amb sa cremor més prest, però sa ferida es curaria abans.
Més visible, lenta, esquivable, evident. Bioluminiscent, emetent un flaix esporàdic.
Floracions i eixams de milers. Amb ses ones de vent arriben i formen una teringa alineada a sa costa.
Ronden i s'enganxen mig ocultes o mimètiques entre plàstics i objectes surant. Sobretot quan estan afectades.
Es reprodueix de manera sexual externa, i no crea pòlips. Ses seves larves i meduses petitones, són com invisibles i no viuen aferrades en es fons. Potser per això a vegades sembla que la mar pica?
I aquí davall una medusa de fi d'estiu que no identific:
De devers 5-8 cm de campana. Hidromedusa, hidroidolí, hidroide?
Olindias muelleri / phosphorica? Bastant utrticants, i població creixent per es canvi de clima. O
Aequorea sp? Ses dues serien bioluminescents.
Vaig comprovar sa picada aposta, breu i mínima. Idò, vaja fiblada, com una onota elèctrica! O fou nocebo, placebo negatiu, autosuggestió?
O
Laodicea undulata?
Discomedusa lobata?
Solmissus albescens...?
Hi tenc poc ull...
Crèdits imatge: Esculapio (CC BY-SA) https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... ne_001.jpg
"Arbre de Nadal" de pòlips d'hidrozous urticants
Es PÒLIPS i cnidaris de fons (anemones, coralls)
Molts pòlips són sa mateixa espècie que ses meduses, però a sa seva fase de vida de pòlip. Alguns són minúsculs, com invisibles i urticants. O viuen aferrats as substrat, cobrint es fons i animals grossos des fons, com per exemple a sobre d'esponges, coralls, briozous...
Hi ha pòlips urticants vivint aferrats a restes de boies espenyades, rodes, cordes, plasticots, planxes de metall o fibra de vidre, vidres, teixits... Per això, es pòlips són ets animals que més em piquen mentre netej la mar! Més que ses meduses!
Alguns pòlips formen colònies més visibles, d'aspecte semblant al que a terra seria sa molsa i líquens. O les confonem com a capes de brutor, llim, detritus, o plaques d'algues, briozous i esponges. Altres són més grosses, verticals o ramificades, com per exemple ses colònies des pòlips de
Pennaria disticha, Aglaophenia pluma, Synthecium evansi, Sertularella mediterranea, Eudendrium racemosum, Nausithoë punctata.
Hi ha altres cnidaris urticants per es fons, antozous com es coralls vertaders i anemones. Que s'aferren menys as fems, o nedant es veuen millor. Per això no els toc tan accidentalment.
Per ventura també em piquen uns altres cnidaris hidrozous petitoníssims, dits actinúlides, que viuen entre s'arena. On a vegades s'arena des fons o remoguda pica un poc més del normal. Però no sé si serien larves d'altres cnidaris flotant, o altra mena de vida petita, poc visible.
També pot ser una cremada ben extensa, si hi fregam. En es punts de més contacte fa bòfigues, normalment més petites que sa picada d'un grumer, o més separades. Poden ser bastantes...
Barqueta de Sant Pere (
Velella velella) Aquí a sa foto estan eixutes o retretes, i mortes. En aigua estarien més turgents, amb molts de tentacles blaus petitons estirats, mentre es vent empeny sa seva "vela" incolora transparent. És poc urticant, supòs que passa més per descuid, i es freguen ets ulls, ferides, llavis o mucoses amb ses mans brutes de tocar ses barquetes.
És normal sa seva arribada massiva i de temporada. A vegades es diu que n'arriben més, o setmanes abans, el que s'atribueix a sa
desaparició de depredadors per contaminants i sobrepesca, as canvi climàtic i escalfament marí, canvis de vents i tempestes Però no sé si les ajuda que s'hagi trastocat o desaparegut s'embat, es vent cap a terra diürn d'estiu.
Ses barquetes de Sant Pere són uns cnidaris hidrozous surant, però no meduses!
Idò, la mar i sa vida és ben diversa!
Sa barqueta que observam és sa colònia de pòlips! 
Quina curiositat!
I ses barquetes fan colla agrupades amb ses ones i vent, però cada barqueta es reprodueix totasola, asexualment
i allibera milers d'hidromeduses petitoníssimes! 🪼
Cada micromedusa nova viu i neda per separat, i només es farà grossa fins a devers un mil·límetre, poca cosa! I deu nedar poca fondària de dia, perquè a dins des cos hi té una altra bona curiositat natural, un microsimbiont que s'alimenta de sa llum!
Una zooxantel·la, que és un dinoflagel·lat amb cloroplasts, per a poder fer sa fotosíntesi.
Sa medusa petitoníssima viurà per lliure, nedant totasola. Però es reproduiran entre elles, sexualment, externament, a distància.
I així crearan com uns nous futurs pòlips petitons i lliures. I ja d'ells, sorgiran ses noves colònies de pòlips de cada nova barqueta.
Més barquetes, té relació amb sa quantitat de fems de plàstics surant? 
Confonen es nostros virot gros,
Calonectris diomedea i
virot petit, Puffinus mauretanicus? Confonen ses aus depredadores, que alimenten ses cries amb plàstics, no amb barquetes! Com per exemple, albatros i virots llunyans
Puffinus carneipes,
Puffinus tenuirostris.
Es pollets d'aus marines tenien sa sang com persones amb Alzheimer o Parkinson.
Vegeu
https://www.science.org/doi/10.1126/sciadv.ads0834 
Restes surant i barquetes de pòlips de Velella velella. I a la dreta adalt, una medusa submergida, Pelagia noctiluca.
COM PROTEGIR-SE DE MEDUSES?
Si nedam de travessia superant sortints litorals és útil preveure es desplaçament dets eixams. Segons ses corrents superficials i pujant per es relleu des fons...
I observar-les amb una màscara / careta / ulleres de nedar. Preferesc ses de vidre, i de goma opaca i fosca.
Per a impedir sa picada empr roba de banyador llarg protector, guans, escarpins amb sola especial de natació, fina rugosa. I gorra cobrint cap i coll, si ned amb tub de natació.
Hi ha situacions pitjors, com sa foscor, contrallum, terbolor, emergències, grans recorreguts i neteges, incertesa per estar s'aigua batuda o si hi ha restes de tentacles espenyats flotant. Aleshores convé una careta més àmplia. O cobrir sa resta de cara amb tela elàstica. Ull a arran des llavis, per si dificulta respirar i parlar fort en un imprevist, si es perd es tub de natació.
A sa pell destapada es pot minvar sa picada aplicant crema resistent a s'aigua. I millor, específica per a protegir de picades de meduses. Com sa de
Safe Sea que tendria plàncton. I sa pell sembla una alga o un grumer, es mimetitza enganyant ses cèl·lules urticants de s'anemona o medusa, i no activen tants dards urticants. Tal com es deia que fan es peixets i crancs vivint a anemones.
Safesea em protegí relativament bé de
Pelagia noctiluca. Almenys una mitja hora en mar teba.
No he trobat cera labial protectora de meduses. Serviria una normal mesclada amb crema protectora?
Provaré de mimetitzar es llavis mastegant grumer ou fregit. Poc cuinats són bons. 🪼
(
humor, broma)
No sol emprar una crema com a prevenció, però sí com a tractament per a limitar que em piquin ses restes de medusa aferrades i ja ferint sa pell.
És incert com ses meduses varien de comportament, sembla ric. Van
aprenent d'experiències i d'
observar a altres, sense cervell!
Ets humans amb menys cervell ens reproduïm molt, i perdurarem centenars de milions d'anys com ja han viscut es grumers!?
I tendrien "cultura" pròpia o local tots es grumers? Per mi que a Hawaii ses cubomeduses arriben més es matins a sotavent un dia o dos després des quart de lluna decreixent.
Sa lluna mig il·luminada amb forma de "C", no de "D", mirada des de s'hemisferi nord terrestre.
Ses
Pelagia noctiluca pareix que cerquen sa fondària just per davall de s'ona. De nit d'estiu trien s'ombra d'una llum i certa fondària? Quan eviten s'aigua dolça o freda? Cerquen per olors, sabors o dolçors? S'atraquen empeses o esquivant ses ones de tempesta? Pes moviment vertical circadià des zooplàncton? Persegueixen o eviten segons semblem dominants o presa?
Es seu flaix bioluminescent avisa i evita xocs entre elles?
Idò, potser me'n serviria un d'artificial, per a espantar-les? Però NO emprar es flaix, si és senya de corteig,
en cultura grumer local!
Quins so o vibració les atreu?
Eviten es de rompents d'ones i
bimbolles?
Alguns sons atreuen larves de corall, que són cnidaris com ses meduses.
Vegeu
https://www.whoi.edu/oceanus/feature/ca ... ral-reefs/
Diferents a un banc d'espets grossos vists, que preferien una embarcació on sonava heavy metal? 
Ets eixams de
Pelagia noctiluca que arriben a entrants profunds de sa costa s'acumulen, esgoten s'aliment, i no poden pujar sense xocar. Dèbils, de poca mobilitat, menys capaces d'evitar ser arrossegades per ses corrents i ones de vent. Perden filaments i no piquen, o molt menys. Es peixos mengen es tentacles centrals, i ses campanes perden es color o s'acumulen en es fons on moren.
Excepcionalment vaig nedar [ i no hi tornaria! ] netejant entre més de cent mil Pelagia noctiluca, fa més de deu anys. En una "sopa" més o menys densa de devers dos metres de gruix.
No flotaven gaires bocins de tentacles, no tenien filaments urticants, ni gaires tentacles centrals. Els perderen abans d'acumular-se al llarg de dies en una cala d'uns milers de metres quadrats en es sud-oest de ses Pitiüses. Per defora sa costa li fa un recollidor de cinc quilometres per es sud, i tres per es nord.
No em picaren gaire, però dificultaven s'observació i sa neteja. Sense guants ni gorra, en algun moment vaig haver de treure es cap i mà de s'aigua, per a empènyer-les amb so braç des tratge (OWS 1'5 mm d'Aqua Sphere. Gris i negre, i anterior as model AquaSkin v1. El conserv per a peces, preferides, perquè és un neoprè fi, i no tèrmic)
Plàstics d'etiquetes i bosses recollits flotant a s'aigua, nedant amb sacs boia. Amb devers un centenar de petitons que no es veuen o es bocins més incolors transparents.
En trob d'acumulats pets entrants, d'escorrenties, o de volar. I de triturats des d'emissaris o vells de mar enllà. I rondant ses aigües brutes amb espuma abocades de velers. O caiguts de vaixells entrant i sortint, i desferrats de xarxes.
Capturar aquestes "papallones salades" nedant, 
i esquivar es grumers i tentacles camuflats per entremig surant. És tot un deport! Hi, hi.
COM CURAR UNA PICADA DE MEDUSA?
🪼
Ses meduses comunes aquí afecten almanco similar a "cremades" de segon grau. Segons s'espècie, s'extensió de sa picada, sa permanència a sa pell, sa part des cos, sa persona i època. I de si sa lesió es tracta o neteja de forma adequada.
Netejar ses restes de medusa a sa pell
A vegades queden restes de tentacles o parts urticants aferrades a sa pell, o no es veuen. I no convé treure-ho fegant ni amb sos dits, si ens fereix més.
Van bé guans, lupa o pinces. O una targeta o similar, per a recollir-ho tal com emprant una pala de fems, longitudinalment, paral·lel as tentacle.
I seria útil alguna substància que envolti/tamponi es tentacle i sa descàrrega urticant. Per a això hi ha hagut mooolts anys d'opinions, controvèrsia. Segons parers, estudis, consens entre àmbits acadèmics, sanitaris, territoris, diferents espècies.
Sembla, tot i variar a segons quina font, que es
vinagre SÍ evita descàrrega urticant des filament aferrat d'alguna classe de medusa. Com productes de
StingNoMore amb vinagre i urea específics per a
cubomeduses i
caravel·les portugueses, ses
man-o-war jellyfish (
Physaliidae) que són hidrozous sifonòfors. I per a algunes
hidromeduses.
Però dubt des consens per a alguns hidroidolins hidroids,
Leptomedusae, antomeduses, narcomeduses...
● De
caravel·les portugueses vegeu:
https://doi.org/10.3390/toxins9050149 Wilcox, Christie L., Jasmine L. Headlam, Thomas K. Doyle, and Angel A. Yanagihara. 2017. "Assessing the Efficacy of First-Aid Measures in Physalia sp. Envenomation, Using Solution- and Blood Agarose-Based Models" Toxins 9, no. 5: 149
https://www.minsal.cl/wp-content/upload ... SICION.pdf (Ministeri de Salut de Xile, 2022)
● De
medusa vespa/cub/cubomedusa/cubozou, i de sa Pelagia noctiluca i altres cnidaris vegeu:
https://doi.org/10.3390/toxins13080509 Ballesteros, Ainara, Macarena Marambio, Verónica Fuentes, Mridvika Narda, Andreu Santín, and Josep-Maria Gili. 2021. "Differing Effects of Vinegar on Pelagia noctiluca (Cnidaria: Scyphozoa) and Carybdea marsupialis (Cnidaria: Cubozoa) Stings—Implications for First Aid Protocols" Toxins 13, no. 8: 509.
●D'
anemones (fideus/ortigues marines) vegeu:
https://doi.org/10.3390/toxins14010027 Trial Assay for Safe First-Aid Protocol for the Stinging Sea Anemone Anemonia viridis (Cnidaria: Anthozoa) and a Severe Toxic Reaction. Toxins 14, no. 1: 27. Ballesteros, Ainara, Janire Salazar, Macarena Marambio, José Tena, José Rafael García-March, Diana López, Clara Tellez, Carles Trullas, Eric Jourdan, Corinne Granger, and et al. 2022.
Però que seria ben al revés en altres espècies. Es vinagre provoca sa descàrrega urticant des seu filament aferrat:
Per a netejar picades d'
anemones i
escifomeduses, es
vinagre NO ajuda. I són ses picades més comunes aqui, de
Pelagia noctiluca. I sa
Aurelia sp.,
Cassiopea sp.,
Rhizostoma luteum,
Rhizostoma pulmo...
Per a elles, sa llimona, coca-cola, amoníac, sal o lleixiu també descarrega dards urticants, i no ens serviria per a netejar.
Seria
neutral, i servira més, s'orina o s'aigua dolça o de mar, aigua oxigenada o amb bicarbonat. Des que hi triaria aigua potable amb tintura de iode, per a desinfectar.
Molt millor aplicar inhibidors de sa descàrrega de tentacles d'escifomeduses:
Crèdit: Ainara Ballesteros, Carles Trullas, Eric Jourdan, Josep-Maria Gili. 2022 Inhibition of Nematocyst Discharge from Pelagia noctiluca CC BY Marine Drugs 20, no. 9: 571 https://doi.org/10.3390/md20090571
Fórmules inhibidores de tentacles d'escifomesuses. Sa hidroxiacetofenona, o s'alcohol amb lidocaïna, es poden encomanar a una farmàcia?
M'ha anat bé netejar amb sa crema de
Safe Sea, tot i ser ideada per abans de sa picada. Supòs que també inhibeix de sa descàrrega des filament aferrat a sa pell. Intent no aplicar-la a ferida oberta, però com que ses restes no sempre es veuen, potser l'aplic uns segons.
I si no sabem quina classe de cnidari és sa medusa/pòlip que ens ha picat?
Em semblà que Safe Sea per ara seria s'inhibidor més universal. Si no, s'opció neutral més universal potser seria s'aigua marina. Millor filtrada i esterilitzada amb tintura de iode dissolta, desinfectant i més reactiva que sa povidona iodada per a ferida.
Imatge de Krzysztof Golik (CC BY-SA) https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... rme_02.jpg
Olivella, Escanyacabres (Cneorum tricoccon)
I una crema casolana? De puré de grumer ou fregit (Cotylorhiza) mimetitzant, 🪼 i olivella (Cneorum tricoccon) repulsiva escalfa-pell, i teranyina de moc de pardal de moro (Holothuroidea) desinfectant-analgèsica?
Allunyaria grumers, mosques, abelles, moscards, cabres, 
i peixets que tornen mossega-cames a la mar de >27 °C ? 
🌡
(Ep, és broma! )
Escalfor antiverí termolàbil 
Un cop netejada sa superfície de sa picada, possiblement es pot minvar s'efecte des verí que ens ha quedat a sa pell. Si fos
termolàbil i el desfà sa temperatura alta o es contrast. O a s'efecte urticant, o almenys as dolor i inflamació...
Aleshores, es truc seria aplicar-hi (prest?) sa calor o es contrast de temperatura. I es diu d'uns
vint minuts o mitja hora de bany o dutxa ben calenta i mantinguda a sa zona,
45 °C.
Es diu que tal vegada convé afegir sals de magnesi i potassi,
Stingose, alum, per a baixar ets efectes hipertensius locals, almenys as de cubozous. O també podria ser astringent, desinfectant...
Mentre s'arriba a una dutxa o aixeta calenta es pot apropar un escalfamans de sa farmaciola, tot i que no és tan efectiu. Alguns models elèctrics són rapidíssims (~<4-10 segons) i arriben a 45 °C, o inclús 60 °C durant hores. Però convé comprovar-ho abans. Ara s'ús està més de moda, pets esportistes de vídeojocs, o ses aules obertes en s'hivern de sa pandèmia i com a recàrrega d'smartphones.
Si sa bateria elèctrica fallés i durés només uns minuts, serviria mentre s'encalenteix un altre escalfamans de combustió catalític de fuel, carbó vegetal o teia de pi, que poden pujar a molta temperatura, i moltes hores.
Foto de MASA, via Basilicofresco (CC BY-SA) https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... warmer.jpg
Escalfamans catalític de fuel, sense flama
🪼...... 
Crèdits imatge: @yankrukov (CC SA) https://www.pexels.com/ca-es/foto/dona- ... t-7020048/
Antigament, per a obtenir calor intensa de forma àgil, i curar picades de pues d'escorpènids, de serp o animalons, s'apropava un manat encès de xigarros, herbes seques, encens o teia. Per a evitar cremades, va millor amb un dissipador protector entremig, de paper d'alumini?
Un altre exemple de possible ús, per a sa picada de s'eruga verinosa Comana monomorpha, clicant a https://www.theguardian.com/science/art ... -the-world
Imatge: Maria Clara Tanner 3433869 (CC SA) https://www.pexels.com/photo/palo-santo ... -11013263/
També van bé ses bosses estanques de calor instantània, reutilitzables o no. S'empren estanques, podent funcionar inclús submergides escalfant s'aigua. Si no es foraden i es mesclen líquids irritants a sa cremada. Sa calor elevada hi apareix en un instant, en pocs segons. I després es manté relativament alta. Però no dura molta estona. No sé si algun model arribaria a sa mitja hora. I convé conèixer abans com varia i serveix cada model. Es diu que es models reutilitzables fallarien més a temperatura ambient alta. I segons com es remenen? Si van més lents o fallen, a més de 15 °C ambientals...
O hi ha altres bosses de reacció química exotèrmica més potent, ideades per a cuinar. Es reactiven en remull, i bullen s'aigua durant uns minuts. Servirien per a escalfar una altra bossa amb aigua. A aplicar en una tercera bossa, per a separar ses substàncies químiques que perjudicials, o s'excés de calor.
En sec, també serviria una bossa de calor seca que és gairebé instantània, per reacció química aeròbica. Es venen i s'estotgen en un altre embolcall impermeable a s'aire, amb s'oxidació iniciada aturada. Es reactiven en obrir i treure s'embolcall. S'activen més mantenint-les ventilades. Em sembla que se torben uns deu minuts per a 40 °C, i que n'hi ha que escalfen a uns 55 °C en uns 15-20 minuts. Aquestes sí que escalfen alt durant hores, però per a això no cal. I si no es gasten del tot, es poden estotjar durant un cert temps. En un embolcall relativament impermeable a s'aire.
Supòs que com antiverí no convendrien ses bosses de calor instantània que duen afegida sa capsaïcina (≈ prebe coent)
🌶 Ni cremes o gels "escalfadors", i de substàncies paregudes, que provoquen que s'activi sa calor de sa pell, sa vasodilatació. No sé si s'ha provat es prebe amb cremades de grumer, i a mi em fa com susto experimentar-ho, hi, hi.
Es sistemes ràpids i menuts podrien servir mentre s'escalfa un recipient major amb aigua, per exemple, a damunt un motor de barca o un vehicle.
I quan s'aconsegueix arribar a una aixeta, o obtenir prou litres d'aigua ben calenta, es bany es pot mantenir calent a dedins un
recipient aïllant, com una nevera portàtil apagada, o una bossa d'aïllar aliments congelats.
I potser afegir sals de magnesi i potassi comentades abans?
Fredor anti dolor i inflamació. I contrast de fred intens, antiverí? 🌬
Es fred lleuger desinflama i minva es dolor. I si és un contrast de fred intens, un canvi sobtat de temperatura, per ventura ajuda a limitar més s'efecte des verí, el desfà com un antiverí? A mi em sembla que no gaire, o menys que es xoc de calor.
Es pot baixar sa temperatura si es fa repòs a ombra i lloc fred, o evaporant una gasa banyada plegada, amb vent. I més fred intens aplicant una estona una bossa refredada de fred químic instantani, bossa d'aigua i
cubitos de gel, un refresc fred, o un gelat, amb una bossa amb líquid o pedaç entremig. Amb ull a no cremar, o sa vasodilatació de rebot per excés de fred. P. ex. no aplicar directament i estona a sa pell un gel de congeladors potents, com < -10 °C
Potser es fred lleuger no és antiverí, però retarda i minva ets efectes. Després vendrien més de cop?
Tenc dubtes des consens per a es fred lleuger i des contrast amb fred intens poc després de sa picada. Però l'empr si no aplic calor intensa.
O provaré un súper contrast tèrmic antiverí. 
2 sèries de 10 minuts de bany local en aigua i sals, de 5 minuts a 45 °C, i 5 minuts a 5 °C.
Farà mal, o inspirarà idees! (és humor)
Bielecki et alt. CC BY-SA https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... ophora.png
Un ull primitiu, dit ocel, d'una medusa cub.
Ull a recordar que no convé menjar just després d'una picada, fins a mitja hora almanco.
Convé atendre a si em ve mareig o nàusea, si costa respirar, si afecta a músculs, es cor, vista, si not sensacions rares, en es comportament, o una inflor exagerada. Varia en èpoques, si s'està sensibilitzat, o apareix una al·lèrgia nova.
Ses Pelagia noctiluca al llarg de dècades m'han picat més de cent vegades. Algun any més de deu, potser vint, però de poca picada i breu. Per mi que sa seva picada ara m'afecta menys. Potser em pica més fort sa cubomedusa, però és rara. I sa medusa de radis, Chrysaora hysoscella, només m'ha picàt un parell de pics, i ja fa dècades, però pica fort!
I sa rarísima i bella caravel·la portuguesa només em va "atreure" una vegada, i prou! D'infant, en un bany fent peu, a sa platja de Palma, per mi que de primavera. Idò, em van haver de treure, mig desmaiat!
S'efecte de ses picades varia molt. Entre picades, persones, edat, èpoques, persones, part des cos, cures o calor ambiental. I costa valorar sa part subjectiva des dolor, que és important.
Si ha passat estona sense haver aplicat calor antiverí termolàbil, encara em serviria es tractament amb calor alta? I així minvaria es verí que quedés, tot i que també acceleraria es procés. Em sembla que sí, o que almenys minva es dolor, però no ho sé cert...
I ja després a vegades també aplic localment bany de sals de magnesi comentades abans, tot i que en dubt.
I cremes d'hidrocortisona (antiinflamatori) o lidocaïna (analgèsic).
Per a després d'hores, si s'inflama o fa mal, m'agrada aplicar fred.
Supòs que seria important evitar sa inflamació es primer dia i hores.
I quan han passat uns dos dies, si no sembla massa inflamat, i en vull accelerar o reactivar sa cura, per mi que em serviria espaiar es fred. I inclús aplicar calor lleugera, o un contrast fort de temperatura (tot i que en dubt un poc) I després hi aplic fred si torna a fer massa mal, o s'inflama massa.
Evit allò que ho inflama, com per exemple, sa llum i massa calor, moure-ho massa, o fregar sa pell, certs sabons irritants o algunes cremes solars, menjar picant, cafè, alcohol, moure massa es cos i estona, o en hores de calor. Ah, i molt sucre de gelats tampoc ajudaria gaire, ni xocolati.
O sigui, que són un mal rollo ses meduses, hi, hi...
Un truc més, quan sa calor destorba, i fa nedera, per a no haver de fer tant de repòs, torn a nedar cercant ombra i fred. I protegit amb crema o un apòsit o film adequat, impermeable, que ho fregui poc. Sobretot protegir-ho si hi hagués una erosió o bòfiga, ferida...
En s'estiu és agradable nedar de bon matí, quan la mar no està tan calenta. Una mitja hora o una hora abans de sa sortida des Sol. Si no hi ha més grumers entre sa foscor!
Fent broma...
Passada s'estona llarga d'hores de precaució...
Per a desinflamar, hi aplic, aprop i separat, i a gust, una bona estona des fred local d'un gelat de xocolati.
Si es gelat degotés, ja tocaria tastar-ho, consola! 
I millor si es fa bé, si no toca repetir es "tractament"!
I afegir un d'albercoc, un d'ametla...
(és broma!)
••••••• UN INCÍS •••••
Altres possibles opcions de fred i calor, moooolt antigues...
Crèdits imatge: Kleon3 (CC BY-SA) https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... saeder.jpg
Dodecaedres i icosaedre "romans"
Es dodecaedres i icosaedres romans eren objectes petitons de s'antigor, des que se n'han trobat molts de romputs. Se n'especulen més d'una de dotzena d'usos possibles.
Però jo diria que no es parla de s'ús d'aquestes obres d'art, per a crear i transmetre fred o calor intensa, centrifugades com una fona, 
d'aquesta manera:
● a) Amb pedres petites, grava o arena a dedins, o pedres aferrades defora, i tot es conjunt envoltat amb una cistella o bossa foradada. I banyar-ho i centrifugar repetit. Amb cert art i habilitat, brufaria esquitx i evaporaria s'aigua rapidíssim acumularien fredor! 
Estotjat, suma massa freda, i seca! Útil per a tractaments i teràpies corporals, com reduir inflamacions i dolors de cremades i traumes aguts. Calmar sa calor o insolacions. Una fresquera aïllada a bord...
● b) Amb una fusta resinosa o un carbó vegetal encès a dins, i alguna grava dedins. O pedres aferrades alrededor, i tot envoltat amb una cistella o bossa permeable, foradada. En centrifugar-ho o moure-ho s'encalentiria ràpidament, i molt!
Controlant sa combustió movent-ho, serviria com a fanalet de senyals breus de llum potent incandescents, o per a una llumeta tènue i feble. 
O per a cremar herbes aromàtiques i d'encenser per a perfumar, o fer fum per a controlar insectes. 
I d'escalfamans per a manualtats, 
o de braser petitó de butxaca o llit. 
I per a sa captura i es transport d'una font de flama. 
Sa calor alta o acumulada serviria per a aturar hemorràgies, o cures de picades verinoses termolàbils o escalfar es cos. 
🪼🕸
O abocades en un forat o un recipients de fulles, pell o fusta. Per a escalfar o cuinar brous, infusions, i menjar. 
I no caldria una tassa de ceràmica, ni una olla, ni fer una foganya a bord d'una balsa o una canoa, 
ni en itineraris lleugers per terra. 🏕
I si no es té dodecaedre o icosaedre, també funcionaria o serviria similar només un grapat d'esferes de pedra a dins d'una bossa compacta i foradada, feta de fulles verdes 
o una xarxa humida, cistella o fibres. 
.......
/
.......
Millor amb una bolla amb forats, buida i resistent en es centre. P.ex. d'una closca verda, un crani, o una estructura de branquetes verdes, ossos, bocins de tests. I si és per a calor, plena amb esca, fibres seques, teia, carbó i caliu. O si és per a fred, plena de material que retengui i esquitxi aigua, com una esponja, cabells, llana, fibres de cotó, d'arrels, tubercles, escorça...
Vejam idò, idees sobre pedres antigues que podrien servir per això:
Foto de Johnbod (CC BY-SA) https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... CF6620.jpg
Esfera tallada de pedra, des neolític.
Aquí a sobre, vegeu una esfera de pedra tallada des neolític, de fa un bon grapat de milers d'anys. Se n'han trobat bastantes, i de formes variades, ben sofisticades! Amb gravats ben peculiars! Un art ben fi!
Amb un grapat de pedres a dins una bossa girant es cremaria un carbó vegetal situat a dedins.
Sa forma irregular de ses pedres crea espais entre elles, per on hi passa s'aire amb impuls. I s'espai entre pedres també ajuda a decantar ses cendres. I aquesta forma rugosa les ajuda a mantenir-se una mica més agrupades. I tanta superfície gravada les ajuda a captar sa calor de sa combustió.
Imatge de domini públic.
Esfera de pedra tallada, neolític proper.
Girar una similar en 3D, clicant a https://sketchfab.com/3d-models/carved- ... 2d0f83e91c 
On un comentari la relaciona amb simbologia d'alquímia, de foc. Supòs que no seria de codi alquímic, ni un Sol cèltic, de poblacions posteriors. Però sí d'allò que les inspiraria? Idò, té espirals com girant. Representarien aigua, flames, fum, niguls...?
Quan ja estan calentes, aquests relleus ajudarien a transferir prest sa calor a un brou a on s'aboquen. O escalfarien ses mans mentre es fan treballs manuals, o es caça amb arc, sense combustió ni tanta olor de fum com un cremador d'escalfamans a sobre.
O, per a fred, ja sense combustió, si sa bossa de pedres es banyava i centrifugava. Es gravat i relleu també ajudava a crear més ventilació, evaporació ràpida i fred.
Una bossa foradada aïllaria ses pedres rodones neolítiques, estotja sa fredor millor un metall. Sa seva forma i gravat transferirien temperatura. Servirien com es dodecaedre i icosaedre romà.
Crèdit: The limestone spheroids of ‘Ubeidiya: intentional imposition of symmetric geometry by early hominins? Antoine Muller, Deborah Barsky, Robert Sala-Ramos, Gonen Sharon, Stefania Titton, Josep-Maria Vergès, Leore Grosman. 2023 Royal Society CC BY https://royalsocietypublishing.org/doi/ ... sos.230671
Esferes tallades, paleolític. De diferents usos, inclús simbòlics? Observat un relleu especial, útil per a fixar i esclafar ossos. Per a menjar sa medul·la, moll nutritiva, "tuétano".
En es paleolític, es tallaren esferes de pedra, com ses de sa foto a sobre. Menys sofisticades que ses neolítiques. Més compactes, sense tants de gravats o relleus. Algunes serien de fa centenars de milers d'anys, i altres de fa més d'un milió d'anys!
Vegeu unes a https://www.nationalgeographic.com.es/c ... aron_20680
Idò una bossa de fulles verdes, amb unes esferes de pedra paleolítiques petites a dins, serviria per a estotjar-hi un carbó vegetal encès capturat d'un incendi natural. I per a transportar-ho, mantenir-ho encès, com a una font de flama.
Diuen que abans que noltros, durant centenars de milenis dominaren es foc s'Homo erectus o ergaster, i després altres Homo. Una tecnologia que veuria després sa nostra cultura d'Homo sapiens. Vegeu-ho a https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_de ... ers_humans
Ets homínids probablement ens vam copiar trucs.
Vegeu humor de Gary Larson a thefarside.com, clicant a
https://assets.amuniversal.com/6db35730 ... 5056a9545d
https://assets.amuniversal.com/6b209200 ... 5056a9545d
https://assets.amuniversal.com/739492a0 ... 5056a9545d
Aleshores devia ser mooolt valuós es foc, conservar sa font de flama, sa calor intensa sense fum o es fred sec.
En agrupar pedres petites esfèriques hi queden espais lliures, que faciliten es pas de cendres i aiire, o aigua.
Si es conjunt es remena fort o centrifuga, amb calius dedins, es crea calor molt intensa. O si estan banyades, s'hi acumula fred. Podrien servir per a algun ús com es comentats per a es dodecaedre i icosaedre romans, o ses esferes tallades neolítiques.
I ses pedres esfèriques majors i sense relleu paleolítiques servirien millor per a sa calor o fred sec en un ús lent, durador, a baixa temperatura...
Si abans es dipositaven en un lloc d'aigua freda, una cova, fresquera, neu o gel. I per a calor si abans s'escalfaven ses pedres en un foc, o a davall sa llum des Sol.
Ses pedres majors esfèriques sense relleu és sa forma que acumula més temperatura, i la capta i allibera més lentament, tant de calor com de fred. Per sa relació de sa superfície respecte a sa massa o volum. En ser tan compacta i polida, de menys relleus o rugositats, acumula més sa temperatura. Té més volum i massa en relació a sa seva superfície.
A més, una pedra sense relleu s'embruta i embruta menys, es pot eixugar o netejar abans...
Per tot això, ses esferes de pedra paleolítiques més grosses serien més indicades per a aplicacions de fred o calor captat i alliberat lentament, i de llarga duració.
Idò, per exemple, ideals per a escalfar o refredar un jaç a on descansar, com un llit rudimentari de bivac, o cuinar.
Suggeriment divertit:
Preparació d'un clot calent de bivac, que acaba en accident, o una broma educativa? Pel·lícula Jeremiah Johnson (1972) Entre 19:00-20:45, o 16:00-17:45, o 15:22-17:07, segons versió.
Imatge de Jeremiah Johnson (1972) per a propòsit didàctic altruista. Drets segurament de distribuidora o estudis on s'ha produït.
Ses esferes de pedra grosses i calentes servirien per a cuinar mentrestant es descansa en es jaç. Amb sa calor a devora sense es destorb des fum o flama. Sense llum destorbant, ni risc d'incendi, ni fum amb olors, gas, contaminants, o residus de plantes tòxiques. Idò, modernament encara mor gent menjant el cuinat amb so foc de plantes suculentes tòxiques, o d'altres.
Potser cuinant amb ses pedres a dedins d'un recipient o bossa de pell, com un brou, d'ossos, plantes o tubercles cuinant-se tira-tira. O diferent, en un clot de cuinar tapat, per a escalfar i cuinar a devora o a davall on es descansa.
Cuinar amb pedres en un clot és una forma de cuina lenta a baixa temperatura i sense combustió. Situant ses pedres calentes a sa part baixa des clot, i es menjar a sobre, entre pals i fulles verdes grosses. I envoltant-ho tot de branquetes, fulles verdes, un llit de palla per damunt. Sense olla, ni ceràmica, ni combustió a devora.
Així es menjar voluminós o dur es cuina profundament, lentament. No es crema, torra, ni s'impregna de fum. Típic per a carn i vegetals grossos i durs. En una cocció en es propi suc, sense aigua afegida. Que transforma diferent es menjar, es seu sabor i ses propietats nutritives.
Exemples antics i propers
a https://es.wikipedia.org/wiki/Horno_de_tierra.
O restes de cuinar així un mamut i animals aquàtics, a Txèquia fa 31000 anys,
clicant a https://www.nbcnews.com/id/wbna31085915
I una esplèndida cacera prehistòrica de Pastanagos maximus,
clicant a https://webassets.thefarside.com/upload ... b5c3f2.jpg (humor de Gary Larson a thefarside.com)
Fa 40.000-30.000 anys, devers Danubi amunt cuinaven mamuts amb pedres calentes.
I tenien altres bones tècniques i arts, de talla i musicals!
Vegeu:
(CC BY-SA) Adorant, Geißenklösterle. Landesmuseum Württemberg, Stuttgart / P. Frankenstein/ H. Zwietasch https://bildarchiv.landesmuseum-stuttga ... 251541.jpg
https://bildarchiv.landesmuseum-stuttga ... 109665.jpg
Expressió figurativa de fa uns 35.000 anys Danubi amunt. S'ha relacionat amb sa constel·lació d'Orió, sa des cinturó de guerrer o ses tres Maries. I vuitanta-sis (?) marques relacionades amb so calendari d'aparició/ocultació de s'espatlla, s'estel Betelgeuse. Uns possibles límits de tres llunes, múltiple o alternes a nou llunes de gestació, o altres aconteixements anuals, de meteorologia, collites...
Crèdits: De front, Dagmar Hollmann. D'esquena, Thilo Parg CC BY-SA https://en.wikipedia.org/wiki/Lion-man
Home-lleó de 38.000 anys!
Crèdits: Adalt, Catatine CC BY-SA https://upload.wikimedia.org/wikipedia/ ... s_URMU.jpg Abaix, Derbrauni CC BY-SA https://upload.wikimedia.org/wikipedia/ ... itz_06.jpg
Talles d'aucell, de 38.000 i 33.000 anys!
Crèdits: Lleó, foto de Mogadir. Cavall, foto de Wuselig. Mamut, foto de Thilo Parg (CC BY-SA) https://en.wikipedia.org/wiki/Vogelherd_Cave
Talles de lleó, cavall i mamut de fa 40.000-31.000 anys!
I per devora, intruments musicals, de corda com arcs, o vent com flobiols, de devers 43.000 anys: https://en.wikipedia.org/wiki/File:Floe ... beuren.jpg I un (diatònic!?) d'uns 55.000 anys, dit tidldibab / Divje Babe. De fèmur d'os de les cavernes, Ursus deningeri. As sud-est, en una altra branca Danubi amunt, a Eslovènia. Vegeu-ne una rèplica sonant, clicant a https://en.wikipedia.org/wiki/File:Dimk ... cales.webm
I hi ha humor suggerent: https://siteassets.thefarside.com/uploa ... e78361.jpg
(Humor de Gary Larson a thefarside.com)
S'han descrit aquests usos per a dodecaedres i icosaedre romans o esferes tallades de pedra prehistòriques? Supòs que no hi ha indicis. No he llegit, ni sabut d'indici ni suggeriment d'aquestes formes d'ús comentades es paràgrafs anteriors. Per a calor i combustió, o per a fred. Ho vaig mig suggerir es 28/01/2021, més informal i amb un altre pseudònim a altre lloc d'internet.
Però vaja objectes antiquíssims, ben interessants!
•••••••• FI de s'incís ••••••••••
Un crustaci de puu cavernícola? I restes i barquetes de pòlips de Velella velella.
RESUM des tractament
que empr per a ses picades de medusa🪼
Decidir tot amb calma. Si no després de sa picada, és si o sí.
Supòs que seria similar també per as pòlips de cada classe de medusa. O per a anemones.
Per si convé demanar ajuda mèdica:
Durant sa primera mitja hora, i un poquiu més...
Atenc a si ha afectat a zones delicades, com ets ulls. Si ens els tocam amb sos guans de netejar. O a si apareixen símptomes més greus o generals, com una inflor àmplia, nàusea, vòmit, mareig, desmai, taquicàrdia, hipertensió, visió o percepció i comportaments estranys...
Autovalorar-se és complicat. Es comportament "normal" varia a cadascú. P. ex. és estrany mirar massa banyistes guapes, voler mimitos o besades? Ehem, en principi em semblaria bona idea tornar-me afectuós. Però no mitjançant picades de grumer! Que qui s'apropa tant a sa bella Medusa en es final torna de pedra! (és broma)
I durant 12-24 h 
controlar si apareix una al·lèrgia nova. O si es compliquen alguns símptomes, si tornen greus o generals...
Ull a estar al dia des reforç de sa vacuna des tètanus, sobretot si hi ha ferida oberta. Si no, valorar demanar una injecció de profilaxi, que protegeix durant unes setmanes.
1r● Neteja 
Aplic inmediatament sa possible crema o loció inhibidora universal de
Safe Sea (tot i ser ideada per a abans de nedar i de sa picada, i necessitar una estona per a funcionar com a protecció, evitant futures picades. No per a netejar tentacles).
Si no pot ser, aplic allò possiblement neutral universal, aigua de mar, millor filtrada i esterilitzada, o sèrum salí. I amb tintura de iode desinfectant dissolta.
Intentant filar prim sobre què aplicar per a netejar, tot seguit n'anot opcions, per a mi
(amb molts dubtes entre fonts i estudis, o des consens...)
a) Picades d'anemones.
I picada de meduses o pòlips de classe incerta (si no sé si serien cubozou, hidrozou, escifozou)
Aplic Safe Sea. Si no, aigua de mar/sèrum salí afegint es iode.
b) Picada d'escifomedusa i alguns escifozous...
Lidocaïna amb alcohol?
O Safe Sea. Si no, aigua potable. Si no, es sèrum salí/aigua de mar. Afegint tintura de iode.
Són ses picades de medusa més habituals a Balears, i sa més típica, de Pelagia noctiluca
O bicarbonat sòdic a Chrysaora hysoscella, sa medusa de radis?
c) Picada de cubomedusa/medusa cub/vespa. I hidrozous, hidromeduses, caravel·la portuguesa... (dubte amb hidroids, narcomeduses...)
Aplic loció amb vinagre i urea com StingNoMore, o vinagre. I si no pot ser, Safe Sea. I si no, es sèrum salí/aigua de mar afegint tintura de iode.
Ho aplic repetit, impregnant, que ameri almenys uns minutet.
Amb guans i lupa, netej sa zona amb pinces, targeta i/o un raspador de llengua com a recollidors de metall, o si no fungibles de plàstic a embrutar i tirar. Decantant sa brutor cap a fora de sa lesió disposada inclinada o cap per avall.
Amb atenció a que sa toxina atravessaria certs guans, i que fereix durant hores. No transferir accidentalment toxines entre objectes, mans-boca-ulls. P. ex. no ficar a sa cartera sa targeta o carnet bruts.
2n●Tractament antiverí termolàbil, o que minva es dolor, analgèsic
a)
Calor 🌡
Banyar sa zona en aigua a uns 45 °C durant 20-30 minuts.
Escalf s'aigua emprant una altra bossa de calor instantània o un escalfamans elèctric en una bossa estanca conductora de calor.
Serviria aplicar-ho per primer cop unes hores després de sa picada? I repetit?
Per mi que sí, però en dubt.
Afegir-hi sals de magnesi i potassi, alum, Stingose??
b)
Contrast de fred intens
Analgèsic, o possiblement minvi s'efecte de verí o el desfà.
En tenc més dubtes, i des consens.
Ull a no cremar o vasodilatació de rebot per temperatura massa baixa d'un gel directe massa fred d'un congelador potent.
3r●Tractament de símptomes 🌬
Almenys tòpic i local, anti cremades, antiinflamatori, analgèsic o, si cal, antihistamínic. P. ex. cremes d'hidrocortisona o lidocaïna.
Aplicar fredor, anar a ombra/lloc fresc, i fer repòs. Evitar que hi arribi sa llum solar directa i que hi fregui sa roba o brutor.
Hi serviria un bany local amb sals de magnesi i potassi, alum, Stingose?
En aquesta fase posterior una aplicació lleu d'amoníac alguna vegada em minvà es dolor, però en dubt...
4t● Control amb fred 🌡
a sa zona picada, quan s'inflama o fa mal
(però en dubt un poc des consens, segons quines fonts)
Supòs que es tractaria similar a una cremada. Que varia segons sa gravetat, ferida. Aplicant i evaporant aigua fresca, crema calmant...
Aplic més fred amb sa major calor ambiental, corporal, dolor, baf. Evitar vasodilators, estimulants, irritants o llum directa solar. Tenir aprop remeis calmants, com crema especial, s'ombra, fred, repòs...
En cremades lleus, aplicar un poquiu d'astringent, alum líquid o vinagre?
Quan han passat 24-36 hores, si millora, no aplic tant de fred. Ho contrast amb calor breu i suau, per a accelerar sa curació
(en tenc dubtes però) I si es tornés a inflamar o fer mal, ho refred uns minuts.
(Tot això variaria segons criteri, o consulti estudis/divulgacions...
Aquestes picades i es tractament són tema complex i prou incert.
Per exemple, no convendria aplicar calor local, si pot agreujar-se amb hipertensió o al·lèrgia?)
I ja fent broma...
Per mi que no seguiria gaire alguns consells:
La Medicina falsa, amb efectes secundaris dolorosos podria ser més eficaç que la que no! (segons estudi premi Ig Nobel de Medicina, 2024. Schenk, Fadai, Büchel)
Vegeu a https://improbable.com/ig/winners/?amp=1
Idò...
Adaptat de XKCD https://xkcd.com/2850 (CC BY-NC)
5è Escalfar Menjar tomàtiga/llimona, i mastegar alls. Cantar En Pinxo li va dir a en Panxo.
6è Neteja quàntica Beure tassons d'aigua conductora marina.
Fregar-se un coco/pollo amb llimona, ple de billets amb hologrames, captant es quàntics urticants.
Abocar aquests residus bioradials en es nostro sani-bicicar homollogat (tricicle d'un homo llogat, en mallorquí)
7è Realinear radials Caminar deu passes enrere a ritme de parado de Valldemossa.
8è Relax final Ajeure boca avall a ulls clucs. Contar en veu alta de cent cap enrere.
I a descansar! Fins a sa propera medusa! 
(És broma, humor!)
Un crustaci de puu cavernícola? I restes o detall, de barqueta de pòlips de Velella velella.
Bons capficos jugant cuidant la mar!
Es floc de fil enrocat de sa boia estava enganxat a formacions ramificades de briozous, dites fals corall. Recollit amb cura, i entregat as vigilants de sa reserva marina.
Anit s'ha vist un poquiu d'aurora borealis? Es deia que anit es veuria més que sa que es vegé increïble sa nit anterior...
Es gorro d'alumini va "neutralitzar" es raigs-X, i tooota s'aurora "balearis"! 
.......(
humor)
Foto de fems recollits nedant amb sacs boia, de s'aigua arran zona abalisada de bany de Cala Agulla, 25 maig 2024. Sa peça grossa l'havia intentat desincrustar durant almenys uns quatre anys.
Femsukí recollit de s'aigua surant o submergit a poca fondària a sa zona abalisada de bany de Cala Agulla, 25 juny 2024.
Es poden fullejar temes similars, p. ex. a:
Posidònia, olives de mar, sirenes, foques.
viewtopic.php?t=4900
Cuidar litoral. Neteja nedant amb sacs boia i grimpant. Info, provant trucs, històries
viewtopic.php?t=4769
Fems marins recollits jugant grimpant i nedant. Primavera, 2023
viewtopic.php?t=4911
🌡
Mar càlid, peixos forans, i nedar jugant cuidant la mar
viewtopic.php?t=4871
Dsa 15 de juny.
Sa Regata Blava, a prop Cala Lliteres, octubre 2024.
Dc 15 de maig de s'aigua de zona abalisada de bany.
El text i imatges no propis s'indiquen. I els propis es mostren en obert i públicament amb drets reservats. No copiar-les, ni a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives privatives. Mai a Facebook, Meta, Twitter, X, tiktok, Instagram, WhatsApp...
I un corn! 
Ehem, ehem...
(vegeu p. ex. https://ca.wikipedia.org/wiki/Especisme)
És un animal banyut coronat? 
Uuuuiii... 
Sembla es perfil d'un felí? O s'esperit Totoro!
Oooooh, és com un drac marí que em mira de front! Ah, però sembla simpàtic! 
Quines il·lusions òptiques tan útils per as crancs! Ajuden a simular, enganar, espantar, i sobreviure!
https://youtu.be/UlttH6e6gsE 
cavallets de mar acolorits!
Ull que son ous fràgils!
Inclús nedant i mirant des de sa superfície es poden veure bastantes nacres as llocs més fondos i amb més densitat de mates de posidònia. Sa resta d'any ses fulles son més llargues i les oculten de sa vista.
🪼
A on sa vida incrustada és un popurri de formacions, un jardí florit! 
🏵
un paisatge que evoluciona dia a dia. I es gaudeix bé, nedant còmode surant, a poc a poc, sense tocar ni deixar empremta. 
🏖🏝
que no distregui. Així es pot gaudir més fàcil des lleure, encara que sigui un entreteniment banal. Com ara llegir això a internet, o resoldre uns mots encreuats.
de fems plàstics, "avançant per mal camí"! 
🪼 
quan fa més llum i calor, poca ona, massificació i més residus, detritus...
🕷
una sibil·la, 
bromes i jocs, 
ball i fraternors. Amb remeis casolans o màgics, suggerint protegir de "mals esperits" de puces i moscards. Empolainats d'unguent d'oli de llentiscle, ocre i purpurina de pètals porpres de violer marí, contra serps. 
🪼
i es cuinen lleugerament. 
Per mi que la resta de grumers a Balears no serien comestibles, però a Àsia deshidraten i mengen més espècies...
Quina curiositat!
i allibera milers d'hidromeduses petitoníssimes! 🪼
I així crearan com uns nous futurs pòlips petitons i lliures. I ja d'ells, sorgiran ses noves colònies de pòlips de cada nova barqueta.
Confonen es nostros virot gros, Calonectris diomedea i virot petit, Puffinus mauretanicus? Confonen ses aus depredadores, que alimenten ses cries amb plàstics, no amb barquetes! Com per exemple, albatros i virots llunyans Puffinus carneipes, Puffinus tenuirostris. 
Sa lluna mig il·luminada amb forma de "C", no de "D", mirada des de s'hemisferi nord terrestre.
en cultura grumer local! 
🌡
🌶 Ni cremes o gels "escalfadors", i de substàncies paregudes, que provoquen que s'activi sa calor de sa pell, sa vasodilatació. No sé si s'ha provat es prebe amb cremades de grumer, i a mi em fa com susto experimentar-ho, hi, hi.
O sigui, que són un mal rollo ses meduses, hi, hi...
d'aquesta manera:
O per a cremar herbes aromàtiques i d'encenser per a perfumar, 
o de braser petitó de butxaca o llit. 
I per a sa captura i es transport d'una font de flama. 
O abocades en un forat o un recipients de fulles, pell o fusta. Per a escalfar o cuinar brous, infusions, i menjar. 
I no caldria una tassa de ceràmica, ni una olla, ni fer una foganya a bord d'una balsa o una canoa, 
ni en itineraris lleugers per terra. 🏕 
o una xarxa humida, cistella o fibres. 
/
Aquí a sobre, vegeu una esfera de pedra tallada des neolític, de fa un bon grapat de milers d'anys. Se n'han trobat bastantes, i de formes variades, ben sofisticades! Amb gravats ben peculiars! Un art ben fi!
RESUM des tractament
humor)
