Fauna marina, temperatura i cura litoral nedant jugant

[Tord blau]

Flocs mucilaginosos surant. Abans, entapissaven es fons, davall lixiviats de reg de gespa a Cala Lliteres,~39.71999°N, 3.46101°E


Temperatura, nigulets submarins i peixos forans

Durant sa canícula, costa caminar carregat per anar a fer un capfico a la mar. Però necessitam moure'ns, per salut, no quedar massa quiets durant dies.
Sa calma i baf ens inunda d'alta temperatura humida. Ses onades de calor, abans extraordinàries, ara normals. S'anticicló queda estacionari, arriba aire calent en alçada sec d'Àfrica, o es crea cúpula de calor.
Enterra mor es vent, sobretot de nit, i sense flux de nord fresc sec. La mar s'escalfa profunda, i contagia a ses zones urbanes, on ja patíem efecte illa de calor.
Setmanes consecutives sense mínimes templades a s'aire. P. ex. Capdepera, 2026, només durant es mes d'agost, 27 tòrrides (>25 °C) i 4 tropicals (>20 °C).


IBMETEO -comptadors. Dades d'AEMET

Una sensació tèrmica mooolt pitjor, complicada de valorar, per s'alta pressió atmosfèrica, poc oratge o ventilació, s'humitat i irradiació... o efecte forn en interiors. Sensacions paregudes a sa d'una nit infernal (>30 °C) amb bona part a >35 °C.
O ens sorprenen ratxes seques nocturnes a més temperatura, d'esclafit càlid i ponentades

Nits sense mínimes templades, amb insuficient pic de recuperació des cansanci per sa calor, alteren es cicle diari, circadià. Si s'encadenen tres jornades així, tanta fatiga afecta as descans, salut, productivitat, conducta...


Juza, M., et al. (2023) TIAMAT (Web app) SOCIB (CC BY-NC-SA 4.0)

A vegades costa adaptar-mos a sa xafugor, per exemple, si no entrenam a ses hores de calor es mesos abans de sa canícula. I durant ella, si no trobam un refugi climàtic, lloc tranquil on reposar refrescant es cos.
Ses onades de calor llargues i seguides augmenten sa inactivitat, tan quiets i durant setmanes, ens afecta a sa productivitat, o a sa salut, inclús mata
Desitjam un entorn adaptatiu, convenient per a moure'ns. Per exemple, valoram una cala urbana propera petita, ombrívola, profunda, de substrat amb enfonyalls, agrest i prou vertical. On pugi corrent profund fred, o suri surgència dolça d'aigua natural neta freda. Ui, quina pau i que bé s'hi està en s'estiu! Ideal per a capficos.


Adaptat de XKCD (CC BY-NC)
Cal potenciar aquesta idea fresca de luxe. 🛳
🌡 Es baf i calorassa la milloren.
(és humor, broma!)


Convé aprofitar es millor lloc si volem observar i recollir escombraries nedant, amb seguretat i còmodes.
Esquivam contaminacions concentrades, capes dolces i sa rompent amb nigulets de bimbolles que ceguen, tèrboles, i allò que ens cansa o apropa a vaivens ferint.
A pics, rissaga, meteotsunami, en llocs nous. Cada cala l'embuta, amplifica o ressona diferent, respirant en tandes, a ritme propi.
En voreres profundes és ona baixa, però xoca potenta. On inundà, davalla arrossegant i danyant. Una mortal, a Cala Egos, de Santanyí, 16 juliol 2018. Que quilòmetres as nord, a sa Punta de Cala Gat, Capdepera, en un vessant sud profund, ja semblava poca cosa, ona baixa... Però llarguíssima i relativament veloç, potent, i bufadors petits, rars per tan poca alçada d'ona! Es minut previ as capfico, que vaig cancel·lar, de bona sort.

Netejar nedant també es complica per motius humans diversos. Un entorn amb dificultats complexes, difícils de descriure resumides.
Ens aterra un interès recreatiu global, consumista des medi natural sensible, i que el converteix en un parc aquàtic viral on explorar un entorn "verjo i desconegut" a un minut de carrers i bars. Tandes invasives d'estades puntuals esporàdiques de gent amb diferents coneixements, percepció, costums, sensibilitat, estat emocional, respecte, expressions i idiomes. Entre qui cerca catarsi, descontrol, disbauxa, intoxicacions o excessos, dispersos entre afluències descomunals. Es veuen i pateixen situacions repetides d'elements peculiars que van superant límits, repetint errors i molèsties, abusos que es permeten.
I sovint es menysté o silencia a qui es sent afectat o se'n queixa -ehem, si no és VIP o viral. Entre desigualtats socials, precarietat, picaresca i alguna actitud crispada, cridanera, inclús violenta o sàdica, i pluges d'embolics i desinformacions. Educant aporofòbia



Adaptació didàctica altruista. Drets reservats/autoria: Quino

Junt amb un altre interès, que recorda a colonial, i inversor internacional, serveis i negoci, d'oci, immobiliari, construcció, turisme... I complicacions per burocràcia, de normes i competències, embulls per a una imatge i poder, aconseguir recursos, s'urbanisme desenfrenat, dificultats per a evitar abocaments i accidents, despeses extra de neteja...


Sa pell xopa tan calenta torna tova, fàcil de ferir. Una erosió, cau de cultiu d'infeccions. S'ha de tractar abans, amb cura. Mantenir-la eixuta i neta limita es banys.
Prolifera vida adaptada a latituds càlides. Davall ses baixants de pluvials és un entorn amb residus de carrers, tractaments, lixiviats...
Apareix població de microvida seleccionada, agressiva. Patògens que construeixen films resistents a tractaments, o guanyen a antibiòtics. Alguna soca torna perillosa una ferideta, sa neteja i consum de pesca o marisqueig.
També hi ha floracions de tapís mucilaginós, que es dispersa platges enllà, en tandes de primavera, estiu i tardor. P. ex. calonet de s'Escull, 39.72006N, 3.45909E
Semblen un poc tòxiques, però costa verificar-ho.


Adaptat per propòsit didàctic altruista de (c) Villefranche Sur Mer

Es patògens i contaminacions es controlen millor a ses voreres amb bones condicions per a plantes submarines i diversitat de filtradors, es zooplàncton, copèpodes, puu, cranquets, gambetes, aglans, cucs, bivalves, pagellides...


A s'inici de sa primavera d'estiu meteorològica sa calor puja relativament més que a s'hivern. I en es final, copia s'antic estiu! Incrementant es metabolisme, reproducció i mortaldats animals.
Aquest cranc sabater anava afamegat! Em menjava sa pell des peu! Quines pessigolles! I el feia fugir, però en no res tornava per sorpresa, quins espants! No em deixava fotografiar una cigarreta electrònica desbotifarrada tirada just sullà.
Es residus de productes químics artificials, p.ex. lixiviats, llosques de cigarros o molta d'orina amb cafeïna en platges massificades poden modificar es comportament animal, augmentar risc de depredació i alterar sa dinàmica de s'ecosistema.


És vergonyós que, inclús davant afluència de vianants, es maltractin botant-se prohibicions, jugant a "anar a agafar crancs", marisqueig/pesca "sense mort", de "captura i alliberament".
Amb poca destresa i escrúpol, es copeja i grata a sa seva roca, a les braves! Amb pedres, pals i gambaners.
Estressen sa captura estotjant-la dedins pots i poals, o "sense voler" la lesionen greu o maten, torturant sa que sent emocions i se'n recorda afectada.
Això s'ha repetit durant anys habitualment en certes hores i dies. P. ex. a sa zona marina des Parc Natural de Llevant, a Cala Agulla, en un racó d'esculls a 39.7210°N, 3.4550°E
I a sa reserva marina, prop Na Ferradura, entre esculls a 39.7079N, 3.4609E Trepitjant crosta de vermet mediterrani, vulnerable, Dendropoma lebeche (D. petraeum sembla que no) O excavant grava i amuntegant pedres, arran arrel de s'herba submarina algueró, Cymodocea nodosa, aquí a flor d'aigua. També en s'hivern, quan costa saber-ne s'extensió, per tenir poques fulles, noves, curtes i fines.
Ull, ses plantes marines mantenen a retxa es patògens resistents a tractaments i antibiòtics.



Majoria de llamps de 15:00 a 15:30 h. Possiblement una branca dets assenyalats fou sa que matà dos banyistes eixuts defora de s'aigua.

A sa primavera d'hivern, sa tardor, meteorològica
De sempre, s'atmosfera i enterra es refreden setmanes abans que ses coves, es subsol. I que la mar, aquí més calenta que en primavera d'estiu venint de s'hivern. Després d'una nit de tardor, ploure, onejar i bufar-hi una mica de vent, sa temperatura marina es recupera abans que en primavera d'estiu.
En acabar s'estiu meteorològic arriben fàcil ses depressions atmosfèriques. Sa gran massa d'aire superficial calent i humit s'hi pot elevar fàcil. Potent i amunt, s'expandeix i refreda, condensant. On s'activa sa precipitació, ara és violenta, de tempestes de llamps, torrencials i esclafits de vent huracanat.

Per s'ús de combustibles fòssils, provocant major efecte hivernacle, s'escalfament global i es canvi climàtic, aquí la mar i aquesta meteorologia han tornat i aniran tornant proporcionalment violentes, incertes, locals, breus i sobtades.
Sa tendència ja no es pot resoldre en bastantes dècades -o segles?
Una reducció d'ús significativa ara mateix, i mantinguda, evitaria empitjorar-ho mooolt.
Es desgel àrtic no reflecteix sa calor, i crea un cercle viciós allà, la mar i s'aire s'escalfen relativament més. Es vòrtex de corrents en alçada girant es pol nord es debilita. I s'ondulen es corrents en jet polars fins a aquí. Sembla que ens alteren o tornen incertes ses baixes pressions, o s'arribada de bosses d'aire fred en alçada.

Es darrers anys, amb tant d'escalfament marí, i profund, aquesta inèrcia càlida és major, i s'allarga sa temporada de capficos tebs. 🏖 Però ses ràfegues, ones i pluges fortes, sobtades i imprevisibles, remouen i incontrolen escombraries. Intentam evitar ensurts esquivant objectes en rompents, escorrenties, una ona màxima esporàdica, fiblons arribant davant un front i episodi, o es llamps.



Juza, M., et al. (2023) TIAMAT (Web app) SOCIB (CC BY-NC-SA 4.0)
Temperatura mitjana diària superficial a mar oberta, observada per satèl·lits i prevista per models.

Cercant capficos càlids
A sa vorera, sa temperatura de s'aigua on nedam pot canviar de pressa i en poca distància, per circumstàncies diferents que, si es saben, es distingeixen millor:
○ Menor, on es relleu submarí prou vertical eleva corrents d'aigües profundes o ones de fons arribant. I en un racó a ombra, amb vent, rompents esquitant, bimbolles i aerosol evaporant-se. On un torrent, baixant o surgència aporta aigua dolça, que sura freda. O, davall capes d'aigua verda o bruta, mig "opaca".
○ Major, a sa vorera poc fonda, extensa, plana i horitzontal, a recer, amb calma de vent i ones, assolejada. O, damunt capa tèrbola.

Per a allargar es capficos, còmodes i àgils, amb roba fina, triam on destaca sa temperatura marina màxima més superficial, es primer mig metre. Normalment, unes hores després des migdia solar, on està calmat, assolejat i és somer. A recer de vents, corrents, ones i esquits, en una zona poc profunda extensa, horitzontal i plana.

No anam tant a un entrant alt ombrívol que embuta vents forts i evapora esprais gèlids durant dies. Ni on passarà es cim d'un nigulot, creant ones marines incertes i sobtades just a davall. Ni on arriben corrents o ones de fons llargues i baixes, discretes, rompent elevades i potents, aflorant sa fredor profunda. Fogim d'on arriba aigua dolça, freda, que queda surant, sempre amb terbolesa.

A s'inici de sa tardor i s'octubre, entre jornades de calma i Sol, durant sa màxima diària, superant 25 °C, bastanta gent sana pot nedar dues hores, tira-tira o banyant-se activament. Amb un gustet diferent que en una piscina coberta de natació esportiva a ~24-26 °C, o sa d'esbarjo, relaxació, teràpia o aprenentatge, a ~27-29 °C.


Però van arribant tandes de pluja, vent i ones intensos, meteorologia imprevisible, sobtada. I ens destorben diferent... En es Sol, no ens encalentim com a finals de primavera, ara es raig arriba inclinat, no el veim tan elevat. Es dia d'onze i dotze hores, no catorze o quinze, amb horabaixes curts i matins freds, ens limiten.
Cap as novembre i desembre, sa temperatura marina mitjana diària davalla ràpid, a devers 19 °C. I d'hivern, a uns 14 °C, tendint a avançar-se, d'inici de març cap a mitjants de febrer. Però es desvia si uns dies bufa molt fort de nord.



Adaptació personal a nedar en mar freda

Es metabolisme energètic i sa temperatura corporal canvia seguint ritmes mensuals personals, o setmanals d'entrenament i recuperació, o diaris, es cicles circadians vitals, de son i vigília, digestió...
S'adaptació a s'aigua freda, instintiva i fisiològica involuntària, millora practicant habitualment, i fins fa poques setmanes. Sa resposta s'activa prou just abans de nedar. Recorda a altres efectes involuntaris, com es de salivar recordant o mirant un menjar, o es d'excitar i calmar es cor via un record, art emotiva, postura o respiració diafragmàtica.

Idò, podem millorar-ho, recrear allò específic per a minvar es fred, tàcticament.
Intentam modular processos sovint instintius o involuntaris, s'actitud, pensaments, sa resposta a alerta, sa respiració, postura, to muscular, temperatura corporal... Relacionats amb sos pèls ejòlits, sa pell de gallina, suor, músculs envoltant vasos sanguinis, sa tensió i més des sistema cardiocirculatori, digestiu, neuroendocrí...

Estant actius ses hores i sobretot es minuts anteriors. Abans de nedar, imaginam vívidament es fred sobtat que patirem i superarem. Emotivament, dramatitzant, exagerant...
Escalfar i ventilar, també amb resistència i retenint respiracions. A ritme creixent activant, o decreixent calmant. Enriquit, cadascú as seu estil, p. ex. com un clown casolà, o sa típica 'arengada' -no es peix, sinó arengues. O, cançó simbòlica des tema, 'atmosfèrica'. I mobilitzant, ballant... Com un ritual -ancestral?
Salutacions al Sol dinàmiques, En s'estiu d'inici activació observant s'entorn, Wa yeah! i +activant... Eram, sam, sam, Som els cavallers, Hei bugui bugui, o adaptar ventilació/postura/gest Haka, 🗣 Caminem Lluny, Agafant l'horitzó, 🏝 Vol volar o versió estel·lar

Llavors banyar-se per parts, aprofitant sa resposta reflexa a sa conducció de fred. Primer, almenys un minutet, només ses zones sensibles i irrigades, en es coll, eixelles, ingles... I durant uns segons, submergir sa cara nua, sense màscara, en aigua neta i salada, evitant contaminants i patògens en nas i ulls.

Surar quiet, i ja després nedar, a poca intensitat inicial, mobilitzant amb gest ampli. Atenent a sa respiració, propiocepció, es mapa emocional de sa resposta corporal dinàmic. Com anam governant tira-tira, postures o contraccions 'paràsites'. Detalls en s'expressió espontània aporten informació clara.
Ull, intentar centrar s'actitud i significació en un "estic aquí i ara, gaudint". Evitar i esquivar sentir-se en una "escapada de ses dificultats", "desfogar-se" o experimentar "catarsi".


S'adaptació as fred és diferent cada dia. Sorprèn positivament sa sana, en haver passat devers cinc minuts en remull.
Llavonses, intentar mantenir una intensitat major, constant. I poques interrupcions, de mínim temps, pocs segons. Amb un ritme mantingut, estil d'anar fent: Un Minut Estroboscòpica Vitamina Sol però reorientada as medi marí natural, com a sa Cançó dels disbarats
Practicant, es crea habilitat i automatisme per a revisió repetida àgil i estona.
És clau si hi ha prous desplaçaments, o si enfonsam repetit es cap i cos. Si recollim fems només en un racó o amb gentilesa cap ats animals, nedarem menys temps o usarem equipament càlid.
No acumular orina en es vestit, sa massa destorba, finalment refreda, embruta i irrita.
Sovint ned relaxat començant amb s'estómac mig ple, no buid. Amb fam, m'emergeixen renouets misteriosos d'un calamar a la romana subconscient a sa mirada, i es pops o es peixets fugen espantats.

Nedant, pic menjar lleuger, p. ex. puré de verdura o fruita, que aporten magnesi i potasi lentament. I recordar hidratar-se, amb líquid teb, no massa fred o calent.
Beure canyella escalfa, però no convé habitualment. Menys d'una cullereta rasa per dia de Cinnamomum verum, sa veritable/dolça/fina. O C. zeylanicum de Ceilan/Sri Lanka. Menys de ses més tòxiques C. cassia/aromaticum de Xina, o C. burmannii, d'Indonèsia, o C. loureiroi de Saigon/Vietnam.

Per a minvar risc de vòmit, o mareig, rampes i d'altres mals... Evit o minv allò massa greixós, feixuc, o amb fosfat i nitrat afegits. I també el deshidratant, ressec, salat, que aporti massa sodi i calci ràpids. P. ex. evit carn processada, formatge, embotits, peix en conserva, guilletes d'oli, pa, panses, fruits secs salats, arroç/pasta/cereal que no s'hagi inflat de líquid abans de refredar-se. Ets envinagrats tampoc ajuden.

Ull, no explorar sempre arreu, evitar on incomodam o ens exposam a perills i gamberros. I no ens ajuda, escoltar de lluny i veure apropar-se a qui espanta jugant navegant gamberro amenaçant amb atropellaments sàdics. Nedant, es pànic és del més perillós. Aleshores, pot servir intentar una mena de take a knee passat per aigua. Seguir sa mirada tranquil·la des peixetlos suggestiona bé, ajuda, i ens reconeixem d'estar-hi amistosos dies abans.

Ull a massa males experiències, i es dies llavors anar a la ronsa recreant límits abstractes, pors o indignació. Va millor, triar relaxar-se i distreure's activament.

Si ens sentim calents i amb coratge, i clissam escombraries en un mal lloc lluny, revisar si ens tempten massa, as límit de risc. Es perills o incerteses, solucions a imprevists, accidents improbables, s'equipament, es cansanci, s'exposició a fred que acumularem i tolerarem, o si farà vergonya demanar ajuda.
Es millora abans en situacions de poc risc i perill controlat. Amb boia o prop on fer peu, a la vista de socorristes. Amb valentia, governar ses pors o espants, centrats en continuar s'anar fent, tira-tira, ben acompanyats.





AGU Advances / W. Xiao, et al. 2026
Hi ha espècies fotosintètiques que segresten molt carboni, desaccelerant s'escalfament global. Moren i cauen a sa profunditat submarina, on es queda enmagatzemat. Es cianobacteris davallen protegits en agregats. Però, ses microalgues eucariotes es descomponen més abans de davallar tant, retornant es carboni amunt.


Racons refredats per s'orografia, corrents, esquits i ones de fons.

Es primer pam i mig de la mar s'escalfen destacant si fa Sol, calma d'ona i poc vent. Sa temperatura màxima diària es diferencia respecte a sa que hi ha a un metre i mig. No tant, sa mitjana. Poc, si la mar no s'escalfa gaire, a ombra, ennigulat, bufant vent, onejant...
I anant profund, fred! Qui es submergeix, nota que a partir de devers uns cinc o deu metres es refreda amb menys contrast per cada metre davallat. O, sobtat a sa capa termoclina, a fondària, variable estacionalment i en tocar sa vorera vertical, difuminant-se un poc.

S'evaporació i vent davalla prou sa temperatura des primers mil·límetres. Sa roca esquitxada exposada torna gèlida, i s'escorrentia des retorn de s'ona que ens davalla cap a la mar. S'oratge empeny s'esprai terra endins, i es seu aerosol refreda quilòmetres a sa tardor.

Es corrents i ones de fons troben s'obstacle de sa costa submergida, emergeixen i afloren s'aigua profunda freda. Si apunten a sa vorera on nedam, ens hi refreden s'aigua superficial. 🌡
Es corrents potents que passen aferrats a una punta, la superen desviant-se cap a sa costa sotacorrent. Creen rotors i es giren cap sa cala on ens intentam resguardar, a centenars de metres. Ens pot semblar plana i calmada, amb petits vaivens ràpids, però, nedant, s'hi nota un vaivé profund i fred, es substrat es remena fort, sovint a ritme espaiat en tandes variables.

Ses ones de fons llunyanes també poden semblar una mar relativament calmada, llargues per seva alçada, marcant un vaivé equidistant lent, relaxant. Però desplacen més massa... En tocar sa costa, s'eleven amb un front a davant, i creen rompents potents. Pugen terra amunt i davallen arrossegant, inclús formen més corrents de retorn.
Ses ones de vent llunyanes solen ser més curtes, vistoses, àgils, i en ràfegues o rolant, una superfície desordenada, o xotets mar enllà. Desplacen llargues distàncies as fems i grumers que suren. En tocar es fons no acumulen tant de front.
Es surfers i socorristes diferencien prest ses ones. I es banys volent fer peu que s'incomoden per es vaivé sobtat i alt d'ones de fons. I ses pagellides, tomàtigues i aglans esperant una oportunitat, anant al revés des contructors de castells d'arena.


Escorrentia acumulada de calabruixada arran de mar. Tardor de 2021.




Pluja, surgències i abocaments refredant

S'aigua vessada o abocada a la mar, neta o bruta, és aigua dolça, si no s'ha tornat salobre per infiltracions, buidar una piscina salada, o salmorra residual de dessalar. Freda, però lleugera, hi sura, similar a una taca d'oli.
La mar de sa vorera és més densa per sal que per fredor o brutor.


Es Noudiari (CC BY-NC)
+Infos:
https://www.noudiari.es/local-ibiza/de- ... -vertidos/
https://www.vilaweb.cat/noticies/proble ... es-fecals/
https://www.periodicodeibiza.es/pitiusa ... tidos.html


En principi, hauria arribar poca brutor des de depuradores. Però hi ha incidències... Quan s'infiltra massa sal en es tubs, o contaminacions, ses aigües no es tracten ki regeneren bé. I en temporada alta i zona turística sovint es superen capacitats.
Es sistemes saturats, embossats o avariats vessen en pluvials, carrers... I hi ha emissaris abocant en torrents, coves marines, o a mig trajecte submarí.
I més en pluges torrencials!
Es formen taps de branques, fulles, plasticots, lones que bufa es vent... Fins i tot ferralla, i bocins de mobles... I uns tubots gegants ballant i matalassos sencers! Entren a sa claveguera per es forat d'una obra?
I es taps de monstres de claveguera! D'olis, greixos, teixits, tovalloles higièniques biodegradables -no compostables.

Hi ha diversitat d'abocaments, filtracions o escorrentia cap a torrents, baixants, pluvials, coves i voreres marines. Regadius de gespa, cultius i jardins, amb residus lixiviats de tractaments fitosanitaris, adobs i plàstics esmicolats vells. I d'esbandir pistes esportives o gespa artificial, amb pèl·lets. I de buidar una piscina hivernant, o per sa renovació diària normal. I bruta de pous negres, sentines, ramaderia.
I cau aigua mesclada amb sediments remoguts netejant es sistemes de recollida de pluvials. En ploure, de racons com pipicans incontrolats. I escorrentia amb sobrants de reparacions o bricolatge, canvi d'oli de vehicle, recarregar radiador, neteja i decapar un casc d'embarcació, dissolvents i pintures de netejar pinzells... També, amb residus d'incendis, rodes i frens de trànsit, neteja d'aceres i carrers, contenidors de fems, cuines i terrasses de restaurants, platges de piscines, cotxes, de cobertes d'embarcacions, destriar pesca de xarxes, netejar plats, dutxes de platja ensabonant cremes solars... I algun domicili i comerç aboca bugades o xampú d'animals de companyia a pluvials.

Molts nedadors pateixen per aigua bruta surant
(traduir copiaferrant s'URL a https://translate.google.com)

Suggeriment musical inspirador:
Jo vinc d'un silenci - Raimon

Contrastar-ho amb com és de sà nedar en mar neta



S'autora, a The Guardian



S'aigua bruta que es vessa o s'aboca tractada des d'un emissari submarí, si és dolça, sura similar a sa que ascendeix d'una surgència natural submergida en es fons de la mar, talment com una font.
Sa taca pren sa forma de ploma o ventall, superant un quilòmetre, segons vent i ona.
🏞
Sura sense mesclar-se, hores o dies si hi ha calma. S'acumula en entrants arrecerats des vents sortins o es calonet on ens banyam i ens hi torna sa superfície dolça, freda i tèrbola. Una bassa estancada, aïllada per damunt de la resta de s'aigua salada calenta a davall i mar enllà. 🌩

Es punts freds dolços de la mar afecten as capficos. Sa diferència de temperatura és gran, o en pocs metres de separació. Es noten prest a sa pell i en es cos, si es neda sense tratge, hi, hi.  



Adaptat de XKCD (CC BY-NC)
Aquest croquis, serviria? Idò, s'humor va bé per a tolerar es fred.

Capficos cercant sa caloreta durant sa tardor,
i veient sa dolçor de s'aigua mirant amb sos ulls!

Quan es neda a mar obert, i es passa a nedar a un racó on s'acumula aigua freda dolça surant, es pateix per es canvi de temperatura. Convé fixar-s'hi!   
S'aigua dolça a la mar, i sa seva fredor, es poden veure d'una mica lluny, observant amb ulleres de nedar. No només es percep de prop amb sa fredor a sa pell, es sabor o sa coïssor en ets ulls. I si són d'aigua dolça bruta de popó o tèrbola de llims i fangs, inclús es veuen caminant o navegant!
S'aigua dolça neta surant sempre es translúcida. Per es canvi de densitat, similar a s'aire damunt gasolina, o una carretera calentíssima.
Nedant-hi, vegem borrós s'entorn submarí, inclús ses mans. Però submergits a davall, a uns pams de profunditat, s'hi veu bé,  perquè és aigua d'igual densitat. I si miram amunt, clissam millor es fems surant.
S'està càlid, nedant submergit a un pam o dos de fondària. Però, a devers un metre i mig, o tres, ja sentim fred. O en emergir i evaporar-se s'aigua des cap.
Si es passa a nedar mar enllà, hi ha gustet! Fora des redol tancat dolç i fred de sa cala, s'aigua està completament salada, càlida i nítida!

En es punt exacte on hi ha ses surgències submarines, una font submergida d'aigua dolça, es flux fred puja, sense sal, poc dens, amb trajecte vertical borrós.
Ses surgències també tenyeixen de verdet ses voreres. Permeten acabar es capficos amb sa pell menys salada, o alleugerir es cansanci des baf, en un bany refrescant. També, si no hi ha ona i habilitat, omplir una bossa per a treure's sa sal de sa pell en acabar de nedar. ✌
Algunes surgències grans enmig de la mar, o arran dedins entrants calmats, serveixen per a omplir sa cantimplora. Amb ull a si convé potabilitzar, o a contaminacions antigues terra amunt, de filtracions, vessaments d'aigües brutes, de lixiviats de residus vells...



Foto sobre s'erosió, aprofitant s'efecte de sa perspectiva, que torna gros es tall.

A vegades, es defineixen tels a sa cara de davall des nigulets dolços colorits. A sa cara inferior, submarina, d'una nova capa d'aigua dolça amb llims, arena fina de picadís, argila, o pluja de pols. Mirant-ho submergits, horitzontalment i d'aprop.
Amb s'aspecte d'una membrana d'una cèl·lula titànica de ficció!
Evoluciona de color, entre mig verd, marró, groc... Amb puntets petitoníssims i brillantors dedins, amb onetes i moviments interns. Supòs que són efectes físics d'intercanvis de concentracions, fluxes i decantacions, i algun plàncton. Es va difuminant, normalment, en un grapat d'hores o un dia.


Un efecte verdós comú:

Racó de platja urbana popular on va s'escorrentia de dutxes salades. Verdor de microalgues superficials.

Hi ha un tipus de color verdós comú estacional, després de setmanes de llum, que s'acumula on no arriben corrents i ones netejant. Són floracions, blooms de microalgues no tòxiques.
Però s'ombra de sa verdor, es residus, restes d'escombraries surant i sa calor canvien s'activitat de plantes des fons i hi minven s'oxigen.
Sa hipòxia des fons pot provocar mortaldat, eutrofització i població de microbis patògens tòxics.
En platges amb gran afluència de banyistes, i a sa pesca i marisc cultivat, o en alguns ports, es prenen mostres analitzant sa població de ses espècies i soques patògenes, p. ex. de Vibrio sp, E. coli, Shigella spp.

Una altra mala situació serien ses desembocadures o zones amb aigües estancades. S'hi formen franges, com capes que no es mesclen, amb gran diferència de temperatura o composició entre elles. S'oxigen d'algues profundes es distribuiex poc, i hi ha mortaldat general.

Quan fa calor, es micro i nanoplàstics augmenten sa mortaldat. Modifiquen sa quantitat d'algues, nutrients, CO₂, oxigen, transparència i color de s'aigua.



Kvale et al. (2021)
Zooplankton grazing of microplastic can accelerate global loss of ocean oxygen.


Hi ha altres canvis de color per cicles estacionals, plàncton que torna la mar de to verdós o groguenc. Fins a bastanta fondària, almenys cinc o deu metres.
I a final d'estiu o inici de tardor, moren poblacions d'algues. Sense hores de gran llum, per inclinació des Sol, i vent fort, fred... Per exemple, uns dies llavonses de ses primeres grans precipitacions fredes. Varia segons s'hora, és circadià, per sa migració vertical de zooplàncton. O segons corrents i detritus, restes orgàniques.


Thoral et al. (2026)

I hi ha capes d'aigua blanca superficial calmada, amb aspecte que recorda a nigulets, broma o boirina submarins.
Es de milers de metres, amb algun petit cap prim davallant devers un metre. Possiblement de dissoldre pluja o ventalls d'aigua dolça, neta o bruta o amb pols. Per ventura amb efecte en plàncton microscòpic, però no sé si seria només fisic, per contrast de fred, concentracions i partícules.
Es de pocs metres, on arriba un broll d'aigua dolça d'unes hores.
Es poden observar des de metres lluny, o submergits a davall. No nedant a sobre, on veuríem borrós i blanquinós.
En unes hores o un dia, creixen fins a devers uns dos pams de fondària, i es van difuminant.





⚗ Ull, que sovint són aigües dolces brutes abocades. Amb bafs que maregen, o irriten ses zones de pell sensible i ferides, on es concentra, en eixugar-se evaporades. ☣

Altra cosa són ses capes finíssimes de pols que sura a ses calmes i es vent escampa. Si tenen un to grogós o verdós en primavera, serien pol·len des pins.


Ses capes iridescents, com a sa foto, solen ser de greixos, olis, dissolvents, combustibles, o residus de desfer-se un quitrà, vernis, chapapote de petroli.
Prop on neix alguna taca s'observen es líquids o partícules densos enfonsant-se. Per exemple, just on una embarcació n'aboca en un moll.

Ats anys 70 o primers 80s, sovint hi havia vernis a ses voreres. Potser no quitrà, sinó pilotes de residus urbans i de greix, pilotes de monstre de claveguera, fatberg.
Vegue un estudi a Austràlia,
i una notícia:

Raindwick City Council



Bimbolles que perduren, d'abocament d'embarcació fondejada. Les notam en calmes i vent fluix arribant.



Niguls de brillantors per bimbolles enterboleixen, de rompents d'ones.
O d'hèlix d'embarcació i jet de moto aquàtica. Pitjor, espantant jugant, venint de lluny ràpid i gir es darrers metres, amb gran ona o tocant.

Similar, qui mena moto subaquàtica roja, un seabob, underwater scooter.
Una estampida de peixos els delata, i em passen a màxima velocitat fregant.
Em ceguen abocant-me amb un dispersor un nigul de bimbolles. D'aire comprimit, que també inspiren bussejant a fondària.
I m'agredeixen xocant fort i repetit, frontal en es pit, o passant per sobre.
Un, home com fanfarró, i un altre jove abusiu fora corda, i una dona major de grans rialles sàdiques. Se m'apropen en diferents dies, per separat, assetjant divertint-se, alliçonant, mig ofegant-me per pànic. De manera descarada i intencionada.
Probablement, per a intimidar, provocar, confondre... Sense disculpar-se, ni justificar-se de forma raonable. Ho aparenten, s'excusen amb embolics de tenir dret a gaudir de llibertat natural, no limitats, i que fa tres lustres que ho practiquen.
Cometen infraccions navegant temeraris, on fa anys que es restringeix. També hi cal permís per a bussejar. Un temps d'activitat, i zona, que superen.
És molt greu agredir, espantar o molestar a qui neda. Creen pànic en es moment, i afecta en es futur, ja no hi vaig a nedar.
Ens minven sa llibertat a les males, on diuen que és es "seu territori".



Espuma i rompent amb bimbolles atreuen oblades Oblada melanura "surfejant" subaquàtiques. I sa pesca amb canya i suro.



"Festa" d'escuma.

En alguns llocs es veu espuma surant. Per detritus, bloom i mortaldat de microalgues o zooplàncton. On apareix un contrast d'ombra, temperatura, salinitat, contaminants... Major durant canvi estacional, amb minva de llum general, precipitacions, vent fort sec i ones evaporant de pressa, fred.
Esteles d'embarcacions n'afloren en calmes.

S'espuma i es fems triturats surant en rompents d'ones de fons arribant potents, després a vegades s'allunyen mar enllà, on hi guanya es flux des corrent de retorn, una torrentada o vent sortint.
Suren estacionats en una zona petita enfront un entrant, o una teringa enfront sa costa recta. On es fluxos entre rebots i corrents de retorn, allunyant-se en un sentit, s'equilibren amb so vent i ona de fons arribant, en s'altre sentit.
Un pic fora des recer, queden desprotegits si llavors allà hi empeny vent sortint, i superen puntes i caps, o van mar enllà.
Sa resultant varia segons ses direccions dets entrants i on coincideix, o no, es sentit des vent i s'ona.
És habitual que es sumin es flux de s'ona de fons, sa de vent i s'esquit, i guanyin as flux de rebot, escorrentia i corrent de retorn. S'espuma i fems esmicolat surant es solen acumular arran de sa vorera, superant-la empesos o esquitats, i terra endins en esprai i aerosol.
On s'acumulaven floracions de plàncton i detritus, un temporal ens els torna com una festa d'espuma i brusqueta d'espurnes salades.
.

Contaminants tensioactius i surfactants viatgen milers de quilòmetres en espuma, esquit, esprai i aerosol.
A baixíssima concentració, alguns influeixen en patologies que boten generacions.
Alguns, duraran, "per sempre", milers d'anys, com es PFO, PFA i d'altres, de residu de plàstic, electrònica, teixits, productes de neteja, higiene, antiadherent, retardant de flama, antitaca, espuma antiincendi forestal o simulat en aeroport...

Una illa remota té la contaminació de PFA més alta d'Escòcia. S'ha relacionat amb s'espuma i esprai oceànics






Gif geocities.com/Heartland/Valley/1371/shfish2.gif

Fems, calor, llum i afectacions a sa vida filtradora. 🌡

Infinitat de vida filtra en es racons d'entrants, esculls i cocons. Acumulen el que flota, i noten s'escalfor, oxigenació o esquits evaporant, i s'aigua dolça que cau. I infinitat de residus artificials amb efectes incerts o greus amb poca quantitat.
Hi influeix sa llum i renous artificials, ses ombres de visites, i el que trepitgen o remouen.
També hi flota plàncton, reproduccions, esperma, secrecions... I algun pic, grums tòxics entre vaivens, creant una teranyina gegant adhesiva:

T. Chen et al. 2023

Són espais resguardats, amb fluxos intermitents plens de detritus, microalgues i zooplàncton. Es crancs, cuquets, mol·luscs, larves i gambetes els van filtrant i menjant.
Nombrós zooplàncton minúscul viu i mort flota discretament entre microalgues i detritus.
Es copèpodes o rotífers sumen un gran volum de població, massa animal. I cadascun filtra moooolta aigua, capturant i ingerint micro nanoplàstics, i els esmicola! En digereix i excreta un caramull!
Creen un nombre i massa descomunals de micro nanoplàstics que espenyen, amb major superfície respecte as pes, on s'adhereix microvida patògena.



Retall de foto b/n, publicada es març 1902, de La cala encantada, pintura de Mir. 🖼 Versió, amb altra similar, i altra de pinzell diferent.


A ses voreres, en certes hores i circumstàncies sa vida marina petitona abunda. La mar absorbeix sa franja vermella de sa llum de Lluna. Davall s'aigua, de nit, es torna com un aquari il·luminat per una llum actínica, blava, "freda". Amb unes longituds d'ona energètiques, que ets animals perceben millor de nit, i que també emeten amb bioluminiscència.
Sa llum o sa falta de llum nocturna delimita etapes de vida, d'alimentació, reproducció... És descomunal sa migració marina vertical entre dia i nit! Es major moviment de biomassa des planeta.
Sa llum de Lluna també ens estimula a noltros, a ballar, o festejar

O, influeix sa calor, que activa metabolismes, a pics massa. A partir de certa temperatura d'aigua (~23-29 °C), es contaminants i es plàstics afecten més a peixos, i as filtradors, com musclos i crancs, copèpodes o zooplàncton.
Es plàsticots aquí s'erosionen prest, per canvis de temperatura i llum, acumulats fregant-se a ses rompents d'ones. S'enfonsen en aconseguir es pes de sa vida adherida, o els sura un tapís de bimbolles. Algun rar arriba a sa vorera tan vell que es desfà en miques només amb un toc. Es paregut a tocar un paper cremat.
En canvi, es plàstics es degraden lent en es punts freds, foscs, calmats, ombrívols, poc airejats, en es fons lluny de ses voreres.


Fems recollits aprofitant calma després d'un temporal que els desincrustà.

🖼🏝🏖


Plàstic incontrolats surant a la mar es pobla de substrat de vida microscòpica o major, sa plastisfera. Esmicolat petitoníssim flota i es dispersa en remull i surt des recer. O s'esquita en esprai, aerosol aire i terra amunt, torna plàncton aeri artificial, antroaeroplàncton Més dens que s'aire, però interactua físicament diferent, inclús elèctroestàticament? Com una ploma dedins un oceà de melmelada.
Respirats o menjats, penetren teixits des cos. Amb una superfície descomunal respecte as pes. Gran zona d'intercanvi físic, químic i biològic, on captar i acumular tòxics i generar placa de patògens.


X. Zhao, F. You, 2024
Microplàstics en dieta i aire. En interiors està més contaminat, afectant repetit i d'aprop. Des desgast d'objectes, matalassos, coixins, roba, envasos, mobles, trispol, parets, productes d'higiene i neteja, cuinar, bricolatge...
Es fum en cuines i foguenyes, té altres particules, i toxines. Només de llenya, ja és molt tòxic i contaminant, com d'incendis forestals i foguerons festius.
Menjar fumat, o cuinat entre fum, provoca intoxicació i absorció diferent. Pitjor, de plàstic cremat, carbons, o plantes tòxiques! Com algun Tofu fumat de plàstic cremat



A terra i aigua, es fems s'acumulen a recer des vents i corrents sortint.

Sa plastisfera microscòpica des plàstics fa olor i gust, i aus i peixos ho masteguen, potser n'escupen.
Quant se n'ha de tragar per a morir?
Probabilitat des 90%: Una au, sis peces de cautxú sintètic menors que un pèsol. Una tortuga gran, 342 bocinets de plàstics tous, bosses, de mida d'un pèsol. Un catxalot gran, 28 peces menors que una pilota de tenis.
En aus, es plàstics tous flonjos creen més adherències, obturacions i infeccions.

Vegeu un animal tastant plàstic flonjo elàstic
(vinyeta còmica sense relació, de Gary Larson, www.thefarside.com)


Amb s'aigua salobre desenfocant, ho mostr saturat/molt contrastat.
Femelles de peix lloro/vella.


Es peixos i sa vida marina s'adapten a sa calor, a diferents velocitats, o no.  

Distingeixen efectes visibles i invisibles, d'olors, sons, canvis meteorològics, d'ones, salinitat, temperatura... Actuen diferent si hi ha residus i detritus, microvida patògena, i quan senten dolor.
Per sa calor, es peixos varien sa motricitat, expressions, sa conducta refinada o de color. En aigua a >27 °C, diferents peixos ens mosseguen sa pell. Normalment és poca cosa, un toc. Si ens fereixen, per a nedar relaxats, vestim pantaló llarg de nou.
Nedant, ses oblades em piquen crosteres on no mir, i tornen as banc dissimulant. O, incursionen un instant entre altres espècies que ens estan picant sense ferir. Mirant des de fora de s'aigua costa veure'ls. Es mimetitzen aprofitant colors i llums.


🌡
Vida de vorera marina càlida

A Balears, per s'escalfament marí, s'adapten ses espècies marines pròpies de zones càlides. Sa majoria ja ens visitaven o vivien aquí, però poc freqüents, inclús rares. Arriben de lluny infinitat de virus, microbis, bacteris, algues, plàncton, larves de futurs peixos, crustacis... Flotant en corrents, vents, escombraria, casc de bucs, cadena d'àncora i aigua de llast mal filtrada. Aquí, passen de llarg o moren, o alguna sobreviu millor, o s'adapta, reprodueix i prolifera en alguna zona.

Sa Mediterrània més oriental, a l'est, és més càlida de forma mantinguda, i s'hi han adaptat espècies de la Mar Roja. Inclús, a sa Mediterrània central. Via Canal de Suez, i per això les nomem lessepianes.
No per es metro de plaça Lesseps de Barcelona, on ell també ajudà.

Hi ha poques espècies foranes perilloses o invasores. Com s'alga japonesa ramificada marró okamurae, en hàbitats de posidònia a Andalusia, afectant multitud d'espècies, xarxes de pesca i banyistes.


Aquí davall, exemples d'espècies de mars càlides ara comunes aquí, i dubtes o errors meus amb lessepianes:



S'atraquen bancs o moles similars a alatxa, Sardinella aurita? Competiria amb pesqueres d'anxova/seitó o sardina/sarda, Sprattus sprattus?


Dues femelles adultes de papagai/lloro/vella, Sparisoma cretense. Acolorides en zel, calor o relaxades? De mascles són color gris-blau.

Comuns fa un lustre.

Prop d'elles, aquest fems submergit, just on es pesca amb canya.



I es "Gamberrus Iracundus" acalorats aboquen "Carretus supermercatis" amb aquesta reixa de filats de sa foto.

On dos fadrins/donzella (Thalassoma pavo) femelles, i abaix esquerra, una donzella (Coris julis) femella, comuns fa dècades per s'escalfor.

Aquests peixetlos també curiosegen es fems que fa vaivens pes fons, just es que vaig a tocar i agafar, capturar o caçar!
Idò, aquest deport no és només recollir un fems aturat.



Yamil
Saupa, Sarpa salpa. Segons de que s'alimenta, en és tòxica.
Menja plantes, fulla de posidònia i algueró, Cymodocea nodosa. I diversitat d'algues, com pèl sauper/herba saupera, Cystoseira spp. Controlen sa població d'una invasora des gènere Caulerpa, al·lucinògena?


VicJ Fotosub
Llampuga. Es fems surant l'atreu, i a mi.


J.R Yamil
Espet/Barracuda. Per s'astorament, uns em semblaren de >1.2 m. Potser fossin Sphyraena sphyraena que creix >1.6 m? No Sphyraena barracuda, només en altres mars, i creix 2 m.



alzzal
Rajada violeta, Pteroplatytrygon violacea ve a poca fondària càlida.
En canvi, sa rajada clavellada, Raja undulata tria on s'està fred.


aggelinanaf
Serviola americana, Seriola fasciata voreja en estol divers, i sola prop objectes surant, o peixots, o em segueix si ned decidit.


Michael Bommerer
Serviola d'aigues profundes, Seriola rivoliana. S'apropen fugaces, tímides, agrupades.


Theodoros Alexandropoulos
Es cuc de foc, Hermodice carunculata. Es pèls fràgils ens poden desmaiar. Recomanen eixugar sa picada amb alcohol i netejar-la amb cinta adhesiva.


S'aleví de peix ballesta/surer, Balistes sp., forà, s'enfadà en perdre es "cau".

De major va a fondària, però roega fustes a <2 m. Feriria cultiu de musclos.

O he confós surer per peix conill, o altres:

Falk Viczian Solarboot-Projekte gGmbH
Peix Gitano Críptic Siganus sp., lessepià, Mediterrània central. Competint amb daurades, Sparus aurata.


sloow
Es peix llima reticulat, Stephanolepis diaspros lessepià, a Mediterrània central. Però neda arran des substrat.


evangrimes, JamesLaFontaine
Lobotes surinamensis, atlàntic. Un petit estava un recipient, un altre em mossegà, i un altre major vist lluny.

O, en confonc amb salpa brasilera, Kyphosus sectatrix petita?

ed_flagler
Adulta:

Rahul Joshi


Phil Hastings
Peix rem des Pacífic. Aquí seria de s'Atlàntic, Regalecus glesne. Rar, un xocà en es ponent de Mallorca.
Ui, també mossega cames? (és broma!)


Dos cranc aranya/pla, Percnon gibbesi, entre molts, Cala Rajada. Invasor de dècades.




Jofre, Chris Taklis, tomatix
S'agulla, Belone svetovidovi, seria més d'Atlàntic. De peix trompeta/corneta, lessepià, per mi que n'he vist almenys un, zona Cala Gat, Capdepera, fa anys.


Almendras, D., Daniel, Rogalla, I., shahar chaikin
1.Peix bola Sphoeroides pachygaster 2. Bola atlàntic Lagocephalus lagocephalus 3. Porc espí Diodon hystrix 4. Bola platejat, lessepià Lagocephalus sceleratus.
No menjar!
Rars aquí. N'he vist, fa anys, tres exemplars ressecs, o un repetit, a Formentera. I dos, o un repetit, vora Cala Gat, Capdepera.
I almenys dues figures rodones d'arena de <1 m de diàmetre, a uns -6 m, prop sa platja de Son Moll...

Gökçe Coşkun
Com es nius en estrella d'un peix globus invasor no establert aquí, Torquigener flavimaculosus, sí a Grècia.
Serien figures artificials? Com altres de línies o lletres d'arena, o ses de pedres, que erosionen, i també indirectament després reajustant-se substrats.



Hatem Moushir
Peix escorpí/lleó, Pterois sp., agressiu d'espines tòxiques. Lessepià, fins a Sicília.
Vist un en una platja de Formentera, fa més de deu anys, on un megaiot abocà un poal amb contingut d'aspecte similar hores abans.










Suggeriments

Danubi blau - La Trinca

Consumir - María Nada

○ Crema solar i microplàstics tornen tòxic es crom

● Escena d'Erin Brockovich (2000) diferenciant crom

○ Sol i nanoplàstics tornen reactius as metalls, creant estrés oxidatiu




Dispensador de bossa popocà vandalitzat. Medicaments, en trob més des plens.


🌡
Vorera de port, a 1 m de profunditat, quina temperatura màxima!

SOCIB

Pocs dies llavonses, a 10 milles nàutiques a l'oest de s'illa Dragonera i Mallorca, en mar oberta, sa "Boia Dragonera"...

Portus
Supòs és de ses que pren sa temperatura a ~3 m

IEO-Santander

[Tord blau]

Triant roba de natació a vorera freda
Per a cuidar i netejar la mar jugant

Nedar i atendre es fems incontrolats flotant a s'aigua de sa vorera marina és diferent quan fa fred, poc Sol, vent i precipitacions.
S'aigua dolça freda surant enterboleix sa visió marina, encara que estigui neta. Per a veure es panorama i clissar es fems flotant, millor enfonsar-se a almenys uns pams, on està tot salat, d'igual densitat, nítid. Però refreda més es cap, en tornar a pujar i evaporar s'aigua des cabell.
Quan ve es fred i mal temps, hi ha desplaçaments de fems per ses voreres marines. Ones de vent n'apropen de mar enllà. Pluja i vents en davallen de terra. I ses ones de fons el copegen, desenterren, erosionen... Amb so seu vaivé, s'enreden, emboliquen o arrabassen algues, plantes, i afecten a animals marins.


Inici de tram submarí d'emissari d'aigües residuals desenterrat per s'erosió, 6 de febrer de 2023.
Es punt assenyalat ja es desencaixà i reparà l'any passat. I només fa uns deu (?) anys que l'instal·laren, però ara no ho record exacte.
A la dreta, un surfer sortint de s'aigua. Bona ona!


🌬 Es temporals de vent apropen i acumulen a sa vorera es fems que estaven mar enllà. Ses onotes marines alliberen fems incrustats o enterrats a poca fondària, almenys una estona, i si va bé, fins a sa calma després.

Una part del que vola i cau en escorrentia va as conductes de recollida d'aigües residuals mixtes, s'ajunta a fems típics des clavegueram, o pot embossar.
🌬 ⛈  🗑 
Es temporals d'ones més forts poden desplaçar arenals i afectar es tram proper dets emissaris submarins d'aigües residuals.
I si plou prou i de cop, es conjunt des sistemes de recollida i tractament d'aigües residuals s'umplen. S'embossen, col·lapsen o avarien, s'aboquen aigües brutes en es torrentets i baixants, que acaben a la mar.  Es que suren, s'acumulen més en ets entrants marins que queden arrecerats des vents sortints.
Anirà a més, per sa tendència a meteorologia violenta i imprevisible. Degut as consum de combustibles fòssils, que han provocant efecte hivernacle, escalfament global i canvi climàtic.


Modificat de XKCD a https://xkcd.com/2737 (CC BY-NC)
Es registres i serveis meteorològics són bastant útils i bastant confiables per a anar a nedar. I també un motiu més d'humor.



Jugar abrigat i àgil fa miracles,
veus fems "invisibles"!


👁 Molt de fems incontrolat flotant és difícil d'atendre i percebre des de fora de s'aigua passejant o navegant. Està en entrants, entre roques, dins forats i racons fora de sa vista, o estan inaccessibles.
Des d'una embarcació, alguns són complicats de veure, o navegar entre esculls. Inclús clissar-ne amb un mirafons,  amb punt de vista zenital vertical estret, que no veu cap es costats.
Hi ha un caramull de dificultats per a observar es fems flotant si miram des de fora de s'aigua. Per es reflexos de llum o foscors, ones, refraccions, difusions, brillantors de partícules o bimbolles, restes naturals flotant, o terbolesa per partícules o algues. I es contrallums, i sa diferent lluminositat des medi des d'on s'està observant, a sa que ens adaptam. I es miralls entre aire i aigua, sa terbolesa àmplia per aigua dolça o canvis de densitats, interfases, per olis o de franges marcades per diferents concentracions o temperatura.
I hi ha fems translúcids, transparents, incolors, alguns només visibles nedant amb ulleres idònies. Sobretot si estan estesos a sa interfase aire-aigua.
I hi ha fems erosionats, espenyats, o mig coberts o enterrats, mimetitzats amb so medi, sobretot dets antics, colonitzats de biofilms, o amb vida major incrustada.
S'atenció i percepció poden variar per algun biaix. Recollir un fems pot incomodar, si ens mira algú, es sent vergonya? Es fems incontrolat i contaminant és un problema complicat de resoldre i d'assumir. 🏖
És difícil compaginar aquest mal amb sa inèrcia de tant de consum, estil de vida urbà, i sa massificació d'oci d'evasió de caps de setmana o de temporada.
Hi ha molts factors personals i socials que compliquen reconèixer que hi ha residus incontrolats. 🗣O, informacions parcials, equivocades, i mooolta incertesa. A més de manca de divulgacions o estudis i recerques, i sa globalitat de s'educació quotidiana, des mitjans i s'ambient cultural, i de grup, de costums, en sentit ampli.

Ses reaccions a davant un fems incontrolat surant, el poden tornar com invisible. Hi ha un ventall embolicat de possibilitats. És diferent, si ens pot afectar as temps lliure i a s'oci. Si és un disgust trobar un fems en un bany. Varia segons es rol i s'actitud en es lloc. Si té a veure amb so nostro paper en es lloc de feina, o amb sous. Si sa neteja crea esforços i despesa extra. Normalment, sa dispersió des fems és descomunal, inabastable, fins i tot d'allò fàcil de recollir. I pot afectar a sa imatge o es prestigi, a sa credibilitat i confiança d'un servei, govern, entitat...
Sa resposta as problema va canviant, ses normes, sa distribució de responsabilitats i competències, sa burocràcia, sa gestió, es recursos... 🗄
Sa sensibilitat i ses solucions varien amb sa tolerància a continuar incrementant es consum d'objectes, productes, transports i mercaderies, turisme, construcció, negoci immobiliari... 🏗🛠
Interessa mantenir bona imatge i paisatge d'ordre i netedat. Contraria i incomoda que es vegi fems a la mar, o reconèixer que es descuida. Fins i tot algun pic hi ha qui sembla agressiu i escandalós, o torna embolicador o desinformador, quan em veu recollir i amuntegar fems a la vista, a sa vorera. Però potser després, quan es calma, se'm disculpa en privat, ehem!
Una altra tipus d'anècdota, repetida diferents anys i velers embarrancats. Per exemple, durant un mes, jo grimpava i amuntegava centenars de quilograms, den grans embalums i de fems triturat esquitats a ses roques, d'un veler embarrancat en una rompent baix un acantilat. Dia rere dia, en calmes, alternades amb sos temporals freds d'hivern. Idò, si ho amuntegava en es llindar des vial, accessible per a vehicles de serveis de recollida, en haver acabat de jugar, de capvespre fosc, m'hi trobava homes, possiblement amb cert interès, que ho tornaven a tirar tot acantilat marí avall. En canvi, ningú ho tocava si ho amuntegava més enfora, un poc massa avall i lluny des carrer.


Modificat de XKCD.com https://xkcd.com/731 (CC BY-NC)
Es paisatge i ses tendències de s'oci es valoren molt! Podrien enlluernar i tapar altres "tresors", o ses interaccions físiques i relacions de s'entorn, es criteri propi, i no gaudir cuidant es medi.


I hi pot haver varietat d'efectes. Per exemple, segons sembla, d'algun estudi des factors de salut, resulta que sa percepció o valoració personal de sa brutor en es barri a on es viu, és del més perjudicial per a sa salut. Sorprenentment, diuen, afecta significativament a sa longevitat i a sa qualitat de vida de gent vella! ☠
Quan es fems incontrolat es veu com incòmode i difícil, destorba prou. És lògic que creem algun mecanisme de supervivència i de defensa. I eliminam remordiments, i el minimitzam, banalitzam, no hi atenem. Torna mig com un tabú.
Sovint, es desvia i es culpa massa a factors llunyans, aliens. A la llarga s'evitació i desatenció ens modifica automatismes, tant, tant, com a sa percepció.
Es torna un fems desconegut i no reconegut. Que, si no es sap on va, en un medi sensible, i s'allarga i acumula, complica sa cura, s'afectació i sa resiliència.
Però pot ser al revés!
Pot servir i agradar, una pràctica lúdica amb s'objectiu de cercar fems. Es descobriment i sa solució es vivencien, significatius, d'interès!
És diferent a practicar un joc i lleure habitual, un passeig o un capfico amb sos objectius comuns i típics d'oci, turístics o esportius. On, trobar i observar un fems incontrolat dificulta objectius de plaer, i s'evita.

👁 Jugant a cercar fems, s'até i es percep diferent. Es 'veu' tot millor! I més si es joc és agradable, i ens hi apropam amb predisposicions, s'equipament adequat, si es pot recollir de tota mida, estotjar-ho, transportar-ho durant un recorregut llarg.
P. ex. es 'veu' més fems en un racó fred, si es neda ben abrigat, amb sa roba apropiada, agil, còmoda. Però convé saber triar-la.
Un efecte similar, ens ve de nedar amb sacs o bosses boia surant, on estotjar es fems surant lleuger, àgilment i estona. S'ajuda i es bon recursos, practicant repetit, ajuden de forma sorprenent a sa disposició, creen automatismes d'atenció, discriminació i percepció, actituds i valors adaptatius.
Es descobreix que hi ha mooolt de fems on just abans no se'n 'veia', però es passa gust! ☺
Sa solució queda en sa memòria situacional. Útil i fàcil de transferir a altres rondant per ses voreres marines.  


🏍 Fems densos que estaven submergits. Recollits nedant durant unes dues hores a s'hivern. A la dreta, planxa de fibra de vidre camuflada amb vida. Restes de naufragi desplaçat per corrents, a un racó aprop vorera.
Més visibles en primavera d'hivern, sa tardor, i principi d'hivern. Ses mates de sa planta posidònia han perdut sa fulla vella i estan menys espesses. Si han quedat desenganxats, es desplacen com una ala planejant, o estirant amb politges penjant des de sacs boies surant a sa superfície. I finalment, tot es regal s'arrossega nedant tira-tira.



Dos ouets de rajada que uns temporals d'hivern han desenganxat des fons submarí i tret defora de s'aigua. Han quedat allà, a sa vorera.
I més monedes que deu haver, hi, hi!
Succeeix similar amb ses escombraries poc denses enterrades o encaixades pes fons. A la llarga, una onota les desenterra o desenganxa, i després les trobam surant o a sa vorera. No es mouen com una roda o ferralla, molt denses.
Tanmateix, sa moneda estaria rovellada!
No era com papers liles que hi havia mig xops entre ses algues. Plens de brillantors de nanoplàstics, perquè molts papers indicaven que en tenien 500! Els vaig recollir perquè, tanmateix, plàstics tan petits no es distingeixen en una foto. (és broma, ehem)

És útil abrigar-se amb peces de neoprè, o un vestit des que en deim 'un neoprè' escurçant xerrant.
N'hi ha com més sostenibles, de reciclats o amb minerals calcaris i menys derivats de petroli, ja en alguns models de marques de triatló.
Inclús n'hi ha de cautxú o de gomes naturals, com antigament, i de làtex. I de cultiu sostenible, o de comerç més just. Ja en alguns models de marques de surf.
Són robes que es cenyeixen as cos i moviments, prou impermeables i aïllants. Son tratges dits humits, o alguns millors, semi-secs. Abriguen inclús amb una capa fina humida a sa pell. Minven es refredament i risc d'hipotèrmia, i permeten allargar es capficos en s'hivern, fins i tot hores.
Es disseny, sa talla, flexibilitat i elasticitat han de ser còmodes, equilibrats respecte a s'aïllament tèrmic.
Ses capes de teixits menys elàstics, o poc flexibles, o es gruix, el poden tornar massa incòmode o rígid, minvant s'agilitat.
Si comprimeix massa, incrementa sa resistència circulatòria i respiratòria, esgota físicament.
En canvi, si és poc cenyit i fa plecs, estotja aigua i refreda, o frega, pesa i crea resistència a moviments.
Es cerca abrigar-se amb sa roba més fina, però sense patir malestar per fred durant s'estona que estam banyats, i que tremolem.

Es tanteja s'adaptació a cada roba, amb capficos breus de control, si fa setmanes que no es neda. I de ses limitacions personals i des dia. Per exemple, dificultats musculoesquelètiques, d'esforç, cardiocirculatòries, respiratòries, es ritmes digestius...
Atents a anar tira-tira, amb poques pauses i breus, amb cura a ses circumstàncies que exposen a fred, i s'esgotament. I, específicament, de sa compresió i resistència per a alenar de cada roba.


Llevantada de primavera de 2022. Ha sigut similar es temporals de febrer de 2023. Aquest passeig s'havia renovat després de quedar afectat per sa gran llevantada de sa borrasca Glòria es gener de 2020.
Es voladís de ses fioles des mur sobresurten com una 'T'. A sobrecorrent, la mar arrossega i aixeca, com una vela aquàtica a cada esquit gran d'ona. Hi fa palanca, sa llosa empesa vibra i es separa.
Podria servir, tallar es voladís, inclinat o arrodonit, hidrodinàmic.


A s'inici d'hivern, aprofitant ses temperarures més màximes, molt superficials, amb bona meteorologia, en aigua al voltant des 18 °C, ens podria servir un vestit amb un gruix d'entre 0'5 i 2 mm. I a ple hivern, prop de 14 °C, més gruix, i variable, diferenciat per zones.
Segons on està es fems, o per canvis en s'entorn, hi ha diades més incertes, que finalment sumen major exposició as fred. Per exemple, nedant amb moltes pauses, poc actius, sortint de s'aigua repetit... Per a fer fotos, o molts fems acumulats només en un raconet. O usant més gentilesa prop vida sensible. I si realitzam moltes immersions breus a dos metres, on fems floten, o perquè així clissam tot nítid, davall sa capa tèrbola poc densa d'aigua dolça surant. 🌬 I caminar banyat, o nedar en un racó on bufa vent a ombra. O, on corrents o ones de fons arriben i afloren aigua freda profunda. I on una baixant o abocament d'aigua dolça sura fredor... 🌧 O a tota la mar, si passa un nigulot, o si plou i calabruixa. 🌩🌧



Fems que estava submergit o surant, recollit nedant unes hores durant es pas des solstici de s'hivern de 2022-2023 prop Cala Agulla.


Es taps d'oïdes són útils per a minvar es fred, especialment per vent. Recordant treure'ls una mica en immersions, que no tanquin del tot es pas d'aigua, si en sabem per as model. Per a poder compensar sa pressió en es timpans, via maniobres similars a sa de Valsalva, o Toynbee.

També, va bé una caputxa fina de natació. Si alenam sense girar es coll, amb so tub frontal, una caputxa amb coll, flexible, amb poc elàstic comprimint. Diferent de sa caputxa d'estiu, que reutilitza sa tela d'una bona camiseta de color cridaner protectora de Sol i grumers.
I guants i escarpins de natació, amb superfície rugosa facilitant s'impuls aquàtic.

A vegades, usam roba de neoprè que nomem tèrmic.🌡  Té una capa com de "pintura" o forro interior especial, finíssim, que reflecteix sa calor des cos. Algun de zirconi, metall, o grafit.
Així irradiam menys sa calor cap a sa roba de goma i d'ella as medi. Permet aprimar bastant gruix de goma, que ens aïlla de sa conducció de calor i fred.
Sa part de forro tèrmic és flexible, no tan elàstic, i comprimeix menys. Útil quan es neda durant hores, perquè cansa menys per a respirar.
Però només convé si es disseny, menys elàstic, s'ajusta prou bé as cos i es moviments, si no deixa espais buits, plecs. Per això, alguns dets interiors des vestits més avançats tenen només algunes zones amb forro tèrmic, no a ses parts més mòbils, on va només neoprè, més elàstic.
Ara hi ha de tot, però antigament ses parts tèrmiques interiors es veien amb més superfície, com amb pèls de tovallola, o vermelles, blaves o brillants. En canvi, ses parts amb només neoprè, sense forro tèrmic, solien ser negres.

Es dies de més fred, és útil afegir un guardapits interior fi, de 0'5-2 mm. Millor extra adherent, llis, sense cap forro "no tèrmic" interior reforçant sa goma. Potser sí un forro tèrmic interior finíssim, i as seu exterior, perquè queda cobert per es tratge.
Es guardapits interior separa es cos respecte a ses cremalleres, o ses seves filtracions. També és pràctic sol, sense vestit, en aigua templada. O, mentre anam desembotonats de sa part alta des tratge, manté sa calor comprimint menys es cos. Per exemple, a s'aproximació per terra, o en sortir de s'aigua per a buidar es fems, o en voler fer una pausa de sentir-se tan comprimit. O si no es vol fer pipí, menjar o beure flotant, sinó a terra.

Però combinar tratge i guardapits sol ser menys funcional que nedar només amb un tratge més calent. Sa combinació acumula compressió, gruixos de material i d'espais entremig, desajusts, resistències, plecs... Modifica sa flotabilitat, atraca es punt de flotació cintura amunt. A més, cal un tratge major, o que deixi prou espai per es guardapits interior, sense comprimir massa.
Si un plec fa bossa, acumula aire o aigua. Amb s'aigua ens refreda, i acumula una massa extra, com un llast per a cada moviment. I amb s'aire, destorba as gests, o desajusta i mou de lloc sa roba.

Per a tant de fred, es valora un patró diferenciat per zones, tèrmiques i de gruix variable, major o menor adherència, flexibilitat, elasticitat, lliscament, impermeabilitat, forros de teixits, aïllament, flotació, o densitat de cada capa...
Per exemple, devers un o dos mil·límetres de gruix a ses aixelles i laterals des cos, braços i part baixa de ses cames. I tres mil·límetres en es pit, panxa, cintura, part alta de ses cuixes. I disseny refinat en es coll, una micona més estanc i adherent, però flexible per a alenar, no massa elàstic comprimint. I amb cremalleres més estanques i aïllades des cos. Proper a un vestit semi-sec.

Es vestits de natació per a competir solen ser es més sofisticats -i cars. Variats en talles, inclús a mida, i en es patrons diferenciats. Amb detalls a ses costures, estanques i llises, sense irritar. De gruix variable en parts laterals, anteriors-posteriors, articulacions, tronc-cadera-cames...
Valorar un vestit sofisticat es complica bastant amb tanta diversitat de materials. Es criteri des gruix des neoprè varia, perquè se n'usa de diferents densitats i aïllament,més o menys flotants, amb diferents bimbolles o densitats... Coberts diferents tipus de forros, capes, teixits... De més flexibles en certes direccions des teixit, i no en altres. I igual en ser més elàstic o menys, tot direccional, ajudant as moviment en aquella part des cos, i en un o altre estil.

Semblen diferències tècniques subtils, sovint invisibles. Per averiguar i testejar, si es desitja valorar amb encert tratges que semblarien pareguts -però no es preu!
Tant de refinament, especificacions, informacions i tests de camp, es troba més publicitat i de sèrie, en es tratges de nedar més tècnics i cars, es vestits destinats a sa competició esportiva, normalment de triatló. Menys, es d'entrenament, o de perfil bàsic. I menys de swimrun i OWS.




Fems que estava submergit i l'he recollit jugant a Femsukí nedant unes hores en remull. Platja de Son Moll, hivern de 2022-2023.


Sa roba o vestit de neoprè (o combinació de peces) que sovint preferesc tendeix a sa des tipus 'per a natació i entrenament a fora de piscina', també dit per a 'natació en aigües obertes', o Open Water Swimming (OWS). Es més prims, i especialment, es que floten menys de cintura i cuixes avall, genolls i cames.
Cerc combinacions de roba que faciliten desplaçar-se en diferents estils de natació, i encara més llibertat de moviments, estant voltant en un punt, amb girs i inclinacions des cos. Per a recollir nombrós fems dispers que envolta es cos de prop, flotant entremesclat com una sopa, en entrants o racons entre esculls estrets. On cal realitzar canvis de sentit freqüents, i postures agrupades, inclinades o verticals, lliscaments i impulsions d'estils i gests molt diversos.
És roba ideada per a entrenar, no per a competir. Més resistent as desgast, i més econòmica. Sense tants de models de vestits, ni amb materials de sa màxima qualitat, sofisticacions o refinaments de sèrie on poder triar.

A vegades va bé combinar un tratge o peces de swimrun, que és una activitat de nedar i córrer, vestint sa mateixa roba i sabates que per a córrrer. És un equipament bastant pràctic per a caminar a ses aproximacions, o en sortir de s'aigua grimpant, o per a descarregar fems a sa vorera i tornar a nedar tot seguit. Però ull, que normalment són molt gruixats i flotants a sa cintura, cuixes, i en peces de sa part baixa de ses cames. Perquè així es neda millor amb so llast de ses sabates.

També pot ser prou útil un tratge de natació de triatló. Són molt diversos però per a competir i entrenar desplaçant-se amb estils i moviments estàndards de s'esport, o sigui, crol. Potser algun adaptat per a facilitar també d'esquena, peus de papallona, o braça.
N'hi ha inclús especials per a aigua a 12, 10, 8, o 6°C. Però calculats nedant sense pausa i menys d'una hora, es temps d'una competició.
No amb minva d'intensitat o pauses com ses que succeeixen nedant recollint fems surant.

Es neoprè de triatló o swimrun és molt 'flotant' a sa cintura i cames. Les manté elevades, esteses i amunt. Permet nedar en es seus estils amb molt menys esforç.
Es models dissenyats per a un punt de flotació i equilibri poc modificat, els nomen de flotació natural. Propis des bons nedadors, a qui no costa tant mantenir sa postura hidrodinàmica horitzontal nedant, i no se'ls hi enfonsen tant ses cames sense voler.
Però, gairebé sempre tenen més de 3 mm a sa cadera i cuixes, o més de dos en es genolls i cames, molt flotants!
Es models comuns més, i es de "suport" flotant baix, mooolt més!
Es vestits de triatló estan optimitzats per a nedar a recorreguts llargs, d'una tirada, amb poques pauses i pocs girs o canvis de sentit en un punt.
Útils si volem explorar territori nedant, seguint un recorregut llarg. Amb pocs girs entre racons o aturades girant entre fems.
O sigui, són vestits bons per a 'tirar milles' nedant.

Però creen s'efecte de vestir una taula de surf o matalàs inflable. Amb ells costa agrupar-se, girar amb canvi de sentit, marxa enrera en poc espai... Tomben sa postura inclinada o vertical. Costa mantenir-s'hi en joli, enjòlits. Al revés d'un efecte "tente en pie" o tentetieso", hi, hi.

Ull, que si es flota massa de cames, es modifica s'equilibri estant aturat. Es cap i es pit relativament davallen respecte a sa cintura i cames. I en una situació d'esgotament imprevista, convé mantenir es cap molt alt amb so mínim d'esforços, alenant inclinat aturat, panxa amunt. O cara avall, potser amb so tub de respirar. I millor amb un sac boia on recolçar-se.


Imatge d'AEMET, reduïda a poca qualitat.
Exemple de meteorologia extrema. Alguns rècords de precipitació per sa borrasca Juliette, febrer 2023. I per mi que a Bunyola plogué més de 180 l/m².
I rècords de neu en almanco quatre dècades. Almenys tres metres en es cims, o un metre en zones altes habitades. O més, però ara no sé si seria d'escorrentia o de decantar-se a recer.
I ràfegues de vent de nord de més de 120 km/h. Afectà a uns 400.000 arbres!
A la mar no fou tan extraordinari, ones de fons de cinc o sis metres, però de nord, que aquí és predominant i es tolera millor.



Amb molts fems dispersos arran nostro, ens cal 'fer peus i cames' de molta més varietat de moviments per a desplaçaments. Equilibris estant inclinat i dret, amb girs parcials i canvis de sentit freqüents, acceleracions, anar cap enrera...
Per això, per a capturar fems nedant, normalment, preferesc un vestit o combinació de peces d'OWS, i es de cames menys flotants.

Un exemple de vestit OWS que empr per a netejar, amb poc gruix a ses cames, que permet es gest àgil de braços i sa flotació realment més natural:
Model Atlantic de Sailfish. Complet, amb mànigues. Un des models de menor preu de sa marca. Té tot es cos, cintura i cuixes de 1.5 mm. I només 0.5 mm a sa part baixa de ses cames.
Per a més fred, algun pic afegint un guardapit interior tèrmic fi, i pantaló curt similar.
Sa combinació no em crea gaire desajust, rigidesa o compressió. Sum menys gruix a sa cintura, cuixes, i sobretot a ses cames, que moltíssims models més calents d'OWS, swimrun i triatló.


Hi ha pocs tratges de natació amb detalls específics per a nedar durant moltes hores, millorats per a patir menys per pipí, rritacions, o cansanci per compressió i rigidesa. Per això, em va bé personalitzar parts de forma creativa i casolana.  
No teixits per a alta pressió, profunditat, ni amb calefacció elèctrica, de busseig tècnic, que serien massa rígids i densos.


Escorrentia acumulada de calabruixada arran de mar. Tardor de 2021.



Si fa poc fred, o si es neda poc o poca estona, pot bastar un banyador elàstic llarg de protecció solar i meduses.
De fet, gaudesc més nedant amb només un banyador, o nuu. D'hivern però, en tandes d'uns 15-30 minuts cadascuna, en calmes assolejades.

Si ens desplaçam nedant surant en superfície pocs centenars de metres, entre no massa fems envoltant-se d'aprop, també ens serveix un vestit d'aigua de moltes altres activitats.
Per exemple, un neoprè de surf, kitesurf, snorkeling, barranquisme, navegació, busseig, apnea, pescasub...  

Per exemple, un vestit d'immersió d'apnea o pesca submarina és més estanc o cálid, útil si es fems està més enfonsat. Però es dissenya per a menys freqüència, volum i intensitat de flux respiratori.
És menys flexible, més elàstic, més compressor. I en llocs clau, com es coll, articulacions, espatlles i laterals des tronc. Amb ells costa més impulsar, o gests àgils amb sos colzes, braços, genolls i cames.
Tenen diferent patró de flotació, i costa inclinar-se, reposar dret...
Estan ideats per a nedar ben diferent, usant llast, ploms! Que serà un pes a afegir quan caminam traginant sacs i bosses.
De cintura avall, i es braços, floten més i són menys àgils. Hi costa més moure i baixar ses extremitats tal com en diferents estils de natació, fer braça, girs àgils, canvis de sentit, frenades o acceleracions, cap enrera, en raconets estrets i poc fondos...
Usar ses seves aletes, mitjanes o llargues d'apnea, frena més es moviment des braç per a nedar, i sa captura manual freqüent i àgil de fems petits flotant junts.

I encara ens enreda pitjor aquest equipament si, a més de nedar, també trescam i grimpam per sa vorera.


Alguna diada es podria triar una aleta una mica major que ses d'entrenament de natació, extremadament curtes.
En llocs amplis, va bé una aleta curta o retallada d'snorkeling, busseig o apnea.
No gaire, ses llargues típiques de pesca submarina, excepte en llocs molt amplis i fems separats més metres.

Una aleta potent és útil quan es neteja nedant lliscant endavant, recte. I en llocs amplis, entre fems separats almenys uns metres.

Hi ha qui empra un gambaner molt petit, sense pal, o molt curt.
No va tan bé nedant, impulsant amb sos braços, en cicles repetits. També cal poder doblegar es colze capturant i manipulant fems, si és nombrós, a prop, a tocar. I convé poder impulsar-se estant inclinat o vertical, fent canvis de sentit, desplaçaments curts, laterals, enrera i envant...

Una situació peculiar és realitzar un trajecte llarg nedant, on hi hagi molts de fems, i que ens envoltin, però submergits a uns dos metres de fondària. Aquí, cal submergir repetidament es cos breument, devers uns cinc segons. Aleshores, és útil es tratge de natació semi-sec més estanc, sobretot a sa cremallera i en es coll.

I si tots aquests fems a dos metres de fondària, estan acumulats en només un racó, ens serviria un petit llast de plom. No, si nedam llargs trajectes i grimpam entre esculls, o si ens pesarà massa a s'aproximació, i en sortir, carregant fems cap a ses papereres, i caminant cap a casa.





Femsukí recollit d'aigua a ~13'8-14'2°C, nedant amb sacs boia, vorejant de Cala Lliteres a Cala Agulla, 12 febrer 2023.
Vestit OWS tèrmic 1'5 mm AquaSkin v3 d'Aqua Sphere. Guardapits interior tèrmic 2 mm Zone3.
Tres hores nedant, amb un bany nuu final tooot petitonet. Sumant 4h xop.
Després, canvi a roba seca.... I separar fems, i anar cap a papereres, i caminar lluny, a descansar.
Allò voluminós, electrònic o reutilitzable quedà arrecerat d'ones i vents, destacat apart, vistós o mig senyalitzat. Accessible per a serveis de neteja urbana, i platja.

Noooo vaig trobar monedes! Un grapat de papers liles tendrien molts de nanoplàstics brillants, hi deien "500"! Els vaig estotjar, perquè quedarien malament, tan petitons no es veurien a sa foto! (és broma!)



I ja és un altre tema, ben diferent, no de natació en superficie, sa pràctica de netejar més submergit, més freqüent i bastant més temps que cinc segons, inclús minuts. On encaixarien millor es tratges i equipaments típics d'apnea, immersió a pulmó. O pescasub, pesca subaquàtica. O es de bussos i submarinisme.
Mar avall també es treu mooooolt i de toooot! Però no és natació en superfície, sinó desplaçar-se en immersions. Seria per a escriure a altres missatges, temes o històries. O una neteja fent surf a rem, navegant, o terra amunt, grimpant i nedant per torrents amb prou aigua, i gorgs freds! Són pràctiques on va millor un vestit amb detalls especifics, apropiats per a cada entorn i activitat.



Es deport (esbarjo) de sa natació i grimpar atén d'aprop es fems descontrolats que van apareixent o ocultant-se freqüentment, surant dispersos en estols marins, o acumulats a raconets poc fondos i ses voreres.
Nooooo és com netejar es fons de la mar més fonda!
A sa superfície o a flor d'aigua es fems marins s'acumulen o dinamitzen més amb ses corrents! S'hi degraden més i ràpid, il·luminats pes Sol i es contrast de temperatures. 🌬🌦🌡 I a ses voreres se capolen i s'esmicolen ràpid! Estan més implicats en interaccions i erosions mecàniques potents que els desgraden, copejats amb estructures de sa costa, embolicants a plantes, o picotejats per escoletes d'animals... I viceversa, es fems suquí també afecten a tot això!
I suquí abunda i s'acumula més fems acabat d'arribar a la mar, més nou i sencer, amb més contaminants 'per sempre', menys cobert de vida. Es fa més accessible i viable observar i recollir es fems en un bon moment.
I practicar sa neteja grimpant o nedant per sa vorera també aporta un tipus d'exercici i entreteniment prou dinàmic i divers!
I vet aquí que fins i tot hi ha rumors de què algú molt àgil per sa vorera un dia va aconseguir capturar fems en un moviment llegendari! Que perseguí i capturà un fems rodolant, en caçà d'un bot un altre volant, i en caure a s'aigua en pescà varis flotant i de submergits!!   Tot d'un pic!! Hi, hi☺   
Seria com un Ronaldinho, sa gimnasta Simone Biles o es comediant saltimbanqui Harold Lloyd




Una garsa i corb marí cooperaven per a halar peixets, prop sa vorera.
Ets animals silvestres, urbans o de companyia i ses persones, varien de comportament durant sa primavera d'hivern, amb sa calma, sense massificació turística.
D'hivern, ses platges urbanes tornen més adequades per a què ens passegin es cans.
Però, ull no tornin un pipicà!
Ses restes de merdes ens compliquen caminar, asseure o nedar-hi.

Fa anys, en aquesta platgeta, hi vaig trobar almanco uns cinquanta punts amb restes de popó de ca. I unes canyes espenyades em serviren per a senyalitzar-ne dotzenes. Com marcant-les amb banderins, en una protesta mig còmica.


És pràctic conèixer sa limitació i es benefici de cada roba i equipament, perquè pot servir per a triar amb encert, i adaptar-se jugant passant gust.
Segons ses circumstàncies, a pics costa apreciar quin equip és es més idoni. Va bé experimentar, combinar opcions, inclús adaptacions personals casolanes. És com una recerca i estratègia això de conèixer, triar i experimentar entre equipament per a un ús alternatiu com és sa neteja nedant. ❤
A més sa disponibilitat dets equips i models depèn des preus i des mercat, del més demanat, de ses tendències i estils més practicats.
Per sort es material i ses pràctiques populars han evolucionat i diversificat bastant en unes dècades. Hi ha més gent que coneix i s'apropa a activitats i capficos a la mar d'hivern. Van apareixent més opcions.

Salut i bons capficos
curiosos cuidant i gaudint!



Aquests hams estaven a devers uns metre de profunditat en es centre de sa platja urbana.
Era en s'hivern, serien un perill i risc per a qui es banya tot l'any.
Fent broma, si m'enganxen ets hamots, seria una pesca fantasma, o sa pesca d'un fantasma?



A dalt i abaix, dues fotos de dos munts de jugar unes hores nedant amb sacs boia. De fems suquí Na Ferradura. La mar estava baixa, amb minves o baixes. Aigüa a ~14°C. Aire en calma i entorn assolellat, es dilluns 20 febrer 2023.


Es conjunt de sa peça de fibra és dens degut a es canvi de marxes, s'eix i s'hèlix. Estava submergit a uns pams de fondària, a mal lloc, entre esculls i afectant un entorn únic i delicat. Extret surant, i traslladat nedant amb sos sacs boia. Fa poc més d'un any que se separà des motor pesat i intern que encara és a sullà. I aprop hi ha altres peces encaixades similar, que son pesades i denses, des casc o un motor auxiliar, de dos velers embarrancats un estiu fa uns anys. I més restes, per exemple unes tuberies de plàstic ben gruixades i grosses, mig enterrades. Per mi que d'antigues baixants d'aigües residuals, abandonades, molt comunes per sa costa.

Detall de foto i fems explicat fa anys, a viewtopic.php?p=18387&sid=3ab75bcb8c015 ... fdb#p18387

[Tord blau]

Restes després de sa borrasca Juliette

Crèdits imatge: modificat de WINDY.com
Previsió de ràfegues de vent de sa darrera passada final de sa borrasca Juliette, per a les 14h dt 28 Febrer 2023.



Restes a platja urbana dies després de sa borrasca Juliette. En avisar, es serveis professionals ho recolliren prest.
Si no incomoda massa veure-ho, es contrast emocional de sa imatge pot ajudar a sensibilitzar des temporals extrems pes canvi climàtic.



Fems recollit nedant aprop de s'Agulló, a sa seva vessant de Cala Agulla. Quasi tots eren pes fons marí, entre roques, arena i restes de posidònia. Ds 11 mç 2023.

Sullà pes fons submergit hi havia més fems de fibra de vidre. Es tros més gros vist faria uns quatre metres quadrats de mida mal presa.

(PS: Ses restes des casc desenterrades es 2024 després de sa tempesta Dorothea)
Semblaven trossos des casc d'una embarcació petita espenyada anys enrere. Que s'han desenterrat i alliberat ara amb sos temporals d'ones.
A aprox. 3 m de fondària i coordenades GD (LAT, LNG) 39.7250, 3.4534 / GMS 39°43'30"N, 3°27'12"E (WGS 84), devers sa zona marcada a sa foto aèria:

Crèdit: modificat de Govern de les Illes Balears https://ideib.caib.es

És un fons d'arena entre roques polides, sense ocultar entre plantes o altres formacions grosses de vida creixent a la vista. S'arena s'hi va desplaçant vertical, potser devers un metre.
Pes voltants hi ha almenys dos pesos morts de fondeig de fa anys amb s'anella metàl·lica sencera. Un és una pedra quadrada enterrada, i s'altre és un cilindre gros de ciment, potser d'uns 50 litres, si no ho record malament. I hi ha restes d'un ancoratge de cinta fermada a sa roca, potser de fa anys.

(PS: Ses restes des cilindre desenterrades es 2024 després de sa tempesta Dorothea)

Si hi ha bona sort de moviments d'arena, i aquest fems no s'enterren o s'encaixen massa, també es podrien apropar a sa vorera. Per a tornar-ho més accessible a serveis de neteja comuns. Sa peça major es podria moure tira-tira nedant amb equipament lleuger, elevant-la amb ajuda de sacs boia surant i politges. O entre varis nedadors de forma veloç, de forma pareguda a com es mou una ala planejant.


Aleshores aquest racó estava arrecerat des vent, i sa temperatura de s'aigua marina a sa vorera ja pujava a un 14-15°C. Sa temperatura marina superficial ha anat davallant fins a finals de febrer o primers de març. Ara ja frena sa tendència i ja va ascendint.
Ja ve sa primavera!

Bons capficos jugant cuidant la mar!


■○■●■●■○■○■●■●○■○■○■●■■●●●■■○■●■●■


PS, Dia 7 d'abril recollint fems allà mateix, nedant sense tratge uns 45 minuts en aigua ~16°C. Una mostra del que hi havia:


S'arena des fons a dos i tres metres s'havia mogut prou allà. Possiblement ses restes de fibra de vidre grosses desenterrades amb Juliette explicades aquí abans, han tornat a quedar cobertes d'arena..
Supòs que s'arena es desplaçarà i es desenterraran de nou i similar, quan hi entrin unes ones amb sa fondària i direcció convenient. Però pot torbar-se molts mesos, anys, o no...

[Tord blau]

.

Fotos d'animalons marins, algun animalot, o "animalades"...
I de meteorologia cuidant la mar nedant i grimpant.
De fa poc, uns mesos, o menys.



Ou de tauronet. Fallit, sense eclosió. Ses onotes el van treure de la mar i està ressec.
Es va deixar allà on es va trobar, a sa vorera marina eixuta.



Un peix morena caçant en un racó estret, entre esculls. La mar estava baixa per un anticicló, una minva habitual durant cada hivern.

Era un mal moment i lloc per a destorbar-la! I aquest animal era més gros i actiu que s'ou de tauronet, hi, hi...



Erosió de platja i avaria d'emissari d'aigües residuals, fa un grapat de mesos.
I el van reparar quan passà es temporal d'ones:




Flor vista entre cocons des parc natural.
A vegades trob restes com de rituals, de galls sense cap, no tan "belles", ehem...

Flocs de fils de pesca que rodolaven per es fons submarí:

Aquesta casta d'embolics s'enganxen a formacions, plantes, algues... I les arrabassen, esmicolen i maten, i tornen a enganxar a una altra. Van fent pesca fantasma durant anys i anys!
I a devora hi havia més fems, com d'animals gamberros:


I hi havia molts més "souvenirs". En mostr uns pocs més de sa zona, o d'aprop.

●Un fems recollit trescant:


Ha estat molts mesos davall des passeig voramar.

●Cadires "submarines", i fems recollits de s'aigua.


Serien per a asseure i descansar, d'uns nedadors de pell fina i cansins?


●Art urbà i esquitx de tovalloleta "submarina"


●"Roda submarina" pescada amb fils penjant des de sacs boia surant a sa superfície.

Decorada per a senyalitzar-la, i no entristir a qui la vegi mentre passeja.
( Nooo, sa roda nooo pot passejar totasola... Ella queda quieta, esperant un cotxo que la vulgui dur de passeig)




🌬Meteorologia remoguda de finals de febrer.
S'aire des nord gèlid ve a gran alçada, i contrasta amb s'aire marí càlid a davall que intenta pujar.


Crèdits: AEMET www.aemet.es
Ones previstes per a les 13h de 28 febrer de 2024.


Crèdits: WINDY www.windy.com
Ràfegues previstes per a 6h dc 28 febr 2024.

Aquesta boreasca, dita Dorothea, a Mallorca no ha provocat tant de vent, fred, precipitacions, i ones de fons com Juliette, des mateixos dies de l'any passat. I menys ona de fons, més de vent de nord, però és una direcció i vaivé as que aquesta costa està avesada i no l'afecta tant.
Però no convé atracar-s'hi massa!


S'ona màxima pot superar el doble d'alçada que ses majors, ses que indiquen es mapes, ses més freqüents.
S'instant d'arribada d'una ona màxima és més incert, i suceeix un pocs pics cada dia o durant s'episodi d'arribada dets efectes de sa tempesta.
Alguna ona màxima esporàdica crea més risc que ses més comunes ones majors.
I també altres ones superen aquestes alçades. Algunes de ses que xoquen a sa vorera exposada i a ses rompents. I més, es seus esquitxos i aerosols, allà on els espitja es vent.
Ses ones més altes de vent, o ses de fons, aixequen i esquiten escombraries i pedres que s'han mogut aprop de sa vorera. Inunden més terra eixuta amunt, a nous llocs i diferents, arrossegant cap a la mar. Es pot patir lesió travelant esquivant-ho, o s'esquit, i una escombreria o una pedra que algú mouria a lloc nou.




Restes recollides nedant després des temporal de Dorothea.



Allguna resta de vela blanca, que em semblà des veler embarrancat es desembre més as nord de Cala Agulla. I s'ha desincrustat des fons sa peça grossa de fibra de vidre i resina sintètica, d'una embarcació embarrancada es 2020.
I s'hamaca colorida, es cendrer de coco i es trabuc de pim-pam-pum de jugueta, està claríssim, serien d'un pirata, o un corsari!



■○■●□●■●■●●●●●■●■○○■○■●●●●□□●●
PS:





Roca amb algues i foradets des cucs marins de vermet mediterrani Dendropoma lebeche (espècie protegida, amenaçada vulnerable)
I a devora, hi havia plastiaglomerat / plastitar/ plasticrosta
i vernis / betum de petroli/ chapapote...

Plastipedra de plàstic cremat/incinerat.
Són fotos de peces d'algun des vernis, o com betum, plàstic cremat... Des que ha quedat aferrat, que era més vell, antic o ressec... Des que embrutava menys per a sa foto. Es més oliós costava de moure i fotografiar, però n'hi havia poc. Només n'he recollit alguns, i a diferents llocs. I costa aturar-se tant per a netejar-se ses mans o s'equipament, i continuar nedant amb prou calor, transportant-ho...



Fems recollits nedant, de 0-2m de fondària. Sa bossota groga també... Però el més gros observat estava mig enterrat o incrustat, i no s'ha recollit. Zona de bany de Cala Agulla, 3 abril 2024.

♡♧ Bons capficos cuidant la mar



Fems recollits de s'aigua amb sacs boia, nedant per devers sa zona de bany. A aquesta roda feia anys que l'observava, però es desenterrava rarament i poca estona. Cala Agulla, abril 2024.

[Tord blau]

Interaccions amb cavallet marí, fems i grumers en un crepuscle tard.

Es primers dies de juliol són ben llargs, es crepuscles i sa claror s'endinsen a sa nit i l'escurcen. Encara es pon es Sol més tard de les nou i quart.
Enguany han arribat més pluges i calitja amb pols. Mar alta i rissagues, ones marines de fronts llargues i ràpides sense vent, sorprenents, com una mena de meteotsunami.
Són capvespres i nits de calors tòrrides o tropicals. I continuades, que limiten es cicles i cims des descans, de sa recuperació, s'adaptació o enfortir-se.
Aquestes circumstàncies motiven a nedar tard, i estona...



S'aigua marina calenta afecta a sa vida de ses voreres. Se la veu activa, amb fam que l'envalenteix i descobreix cranquets frenètics, peixets, pops...
S'ompl sa vorera de residus nous nous i locals de sa massificació urbana i caiguts amb ses darreres escorrenties. O n'arriben de vells i de lluny amb sos vents més des sud. S'acumulen en es vessants que durant uns dies reben es vent entrant. Especialment davall de ses voreres altes, amb s'aigua a recer des vent sortint.
S'oci i turisme grossos destorben més, amb comportaments fora corda, d'interessats, de deixadesa... Renous i banyistes arreu, i embarcacions, espants, massa llums de nit, i potentes! Música forta, crits com tribals, i raigs làser o focus de colors des terrats i cel amunt!
S'entorn litoral torna més destirotant per a animals marins i aus, per as descans, sa son...



En netejar la mar nedant és més entre terbolors, residus, brutors flotant... I grumers i restes de filaments urticants!
A davall dets acantilats hi ha més ombres i foscor, xocs d'ones... I hi costa enfocar es retrat des fems surant en vaivé, i en no voler emprar es flaix, per a no destorbar.

A s'auba i capvespre s'observen animals marins diferents, o en circumstàncies peculiars. Per exemple, ses rajades i espets s'atraquen més. Tal com es moixos, que tornen atrevits. I més quan em veuen dedicat a remenar i pescar brutoretes. Hi volen ensumar, pellucar... Aferrats i com ballant, o jugant tal com fan es canets i porquets en es fang, hi hi...
Coses que costen d'explicar, entendre o de creure, inclús amb una foto. Que també poden ser situacions desagradables...



Avui capvespre de dimecres 3 juliol de 2024 nedava a sa zona marina d'ús limitat des Parc natural de la Península de Llevant. On ses ones havien atracat i acumulat un estol de fems surant, a davall un acantilat.

Era tot de bosses i fils flotant, bocins de films o bosses de plàstics incolors vells, suro blanc... Fulles i tiges verdes de posidònia amb una altra planta marina amb ses arrels, sa Cymodocea nodosa amb algues ramificades d'herba saupera amb ses bolletes surant. Una mescla arrancada des fons, per alguna àncora o des descart d'una pesca?
A més, devers una dotzena de grumers ben urticants, Pelagia noctiluca, envoltaven es fems surant!
I entremig hi havia atrapat un peix cavallet de mar, Hippocampus hippocampus? Embolicat i enganxat més de mig cos a dedins un floc de residus adherents. De fibres, fils, cordes i restes de tovalloletes o pedaços bruts. Amb una capa i bolles de greix adhesiu, una pasta groguenca amb un poc de vernis o taques d'olis. I bolletes de plàstic velles, algunes com de suro blanc.
Semblava fatigat, pentura sufocat, intoxicat per algun residu? Lesionat per un trauma? El pujaren massa ràpid enganxat a una xarxa?

Astorava veure així a aquest animal tan rar i bell.
Normalment és fugisser, mimètic, i està a més fondària. A pics en veia un parell de petits lluny, durant pocs segons. Aferrats o pujant i baixant ben atracats a una fulla llarga d'una mata grossa de posidònia. Com colcant un ascensor seguint una guia, a un edifici de pepes fet de vegetals, hi, hi...

Ses meduses estaven vives, s'atracaven fent voltes, s'apropaven a menys d'un metre de distància des floc, i hi passaven per sobre. Fregaven es plàstics amb sos tentacles de filaments, però de menys de dos pams, perquè n'anaven perdent.
M'ha semblat que ens notaven o assetjaven, a mi i as cavallet marí!

Quina situació més delicada!


Crèdits imatge: adaptat de https://caib.es/sites/espaisnaturalspro ... ant-21675/
Localització des cavallet marí afectat a zona marina d'ús limitat des parc natural.

Idò, he netejat s'estol de restes, separat fems en uns quants trajectes. Amb esperes observant-ho, tira-tira, amb molta precaució per a ell... I jo nedava només mig protegit des grumers o des youtubers, tiktokers... Amb so cabell llarg, barba i bones ulleres de nedar. Però sense aletes, ni tratge ni guans...
Poca broma amb sos filaments urticants!

Aclarint s'enredo de fems, a la fi he separat a poc a poc es floc amb so cavallet, i lluny de sa zona des grumers i ombres.
A lloc amb més visió i espai tranquil podia tractar s'embolic amb cura. I es floc s'ha anat desfent, es peix s'ha alliberat de ses restes grosses!
Però li han quedat unes fibres fines aferrades i grumolls de greix o vernis. Per a això, l'hi he atracat a sa pell uns films suaus de plàstic relativament nets i flonjos. Sense estirar ni ferir, amb atenció, gentilment...
Es greix s'ha transferit a es plàstic!
Finalment, ses brutors menudes han anat cap a fora! Esquitxades, les he separat amb tacte i un flux molt fort d'aigua.
Es cavallet ha quedat ben lliure i polit! Vegeu ses dues fotos. Net de fibretes de tovalloletes, greix, oli o vernis!
Per mi que ha quedat content, agraït! Movia sa coa i tot!



Es cavallet marí, després de sa neteja. En mostr dues fotos on se'l reconeix. Sense flaix, comprimides i editades elevant llum i color.



I ja fent broma...
A sa panxa se li veia com unes bateries i un codi gravat:
"Ʞ∩N ⵑƎᗡ∀W"
Seria un cavallet robot de jugueta? O una balisa emissora i marca d'identificació naturalista, de cavallet migrador?








Suggeriment



La Ponyo al penya-segat (2008) Hayao Miyazaki. Producció de Studio Ghibli.
Una pel·lícula entranyable, bella i acurada.

GRATIS clicant a https://www.3cat.cat/3cat/la-ponyo-al-p ... o/6290413/ fins a 12/04/2025
(Potser hi preferireu evitar sa pantalla inicial de registre. Amb una recàrrega i sense guilletes. Ni localització a estranger, real o virtual)

[Tord blau]

.




(Exemple per a il·lustrar) Cortina/columna de pluja. Octubre, 2024

P͛͛͛l͛o͛v͛i͛en 1332 litres/m² per hora d'intensitat?
Es 4 de setembre es preveien tempestes de pluja torrencial i vent molt fort. Arribarien des sud-oest i passarien, o es desenvoluparien de cop, molt localitzades, en llocs incerts de Mallorca. Es dia abans, en es Torrent de Pareis, un esclafit de pluja torrencial i vent huracanat afectà greu, hi matà excursionistes estrangers.


Imatge adaptada de www.windy.com
Intensitat de precipitació segons radar. Dc 4/09/2024 10:06 (hora local d'estiu GMT+2)



Idò, a damunt la mar Balear, enfront Barcelona, es radar de precipitació ha mostrat hores amb vaivens de pluges fortes i breus, dedins de nuclis que es desplaçaven tira-tira. Tampoc no anaven molt lent, ni estacionàries. Finalment, han tocat es sud de França, inundat Marsella.



Possiblement, per algun error (o no) fins 1332 litres per metre quadrat i hora. Per saturació des radar, i d'algoritmes? Per càlculs diferents, de dispersió de Mie, de gel o calabruix, i no de dispersió de per pluja, de Rayleigh?
I semblava que, on hi havia encavalcament de ses circumferències des diversos radars, apareixein valors o imatges fantasma?
O, a més, jo podria patir errors, en girar sa pantalla des meu dispositiu i recarregar sa imatge?
No ho sé.

Rècords mundials d'intensitat de pluja serien 31 o 38 litres/m² durant un minut.
Extrapolant, teòricament, equivaldrien a 1860 i 2280 l/h/m².
Vegeu:
https://www.divulgameteo.es/uploads/Indice-n.pdf
(El índice n de la precipitación intensa -Robert Monjo)



PS 2026:
S'octubre de 2026, incert enmig de la mar, devers 160 litres/m² en deu minuts (intensitat equivalent a 960 litres/m²/hora) acumulant 600 l/m² en una hora.




Imatge adaptada de www.windy.com
Intensitat de precipitació segons radar. Dc 4/09/2024 11:40 (hora local d'estiu, GMT+2h)





Adaptat de XKCD https://xkcd.com/831 CC BY-NC
Seria una broma de meteoròlegs?
No ho crec! Però s'acudit sí que en fa broma! Hi, hi.




Es niguls, espectaculars!
Grans ones concèntriques de niguls, gravitatòries! No s'aprecien en es vessant cremat per llum directa de Sol de dematí. Sí contrasten on es gran cim de nigulot fa ombra:

Imatge adaptada de www.windy.com
Temperatura dalt des niguls. Dimecres 4/09/2024 10:03 h (hora local d'estiu GMT+2)

METEOSAT dc 4/09/2024 08:45 h (hora local d'estiu GMT+2)
Cortesia rebuda de J.C.S., Servei Meteorològic de Catalunya, Meteocat.
Més detall, en piulada:
https://nitter.net/meteocat/status/1835656496857715047
(si no va, canviar nitter.net per x.com a s'adreça URL, però mostra menys)





Fent broma:
Aquest embut ha sigut el que ha xuclat i fet cercles de nigulots davant de Barcelona!?

Adaptat de IA Craiyon v4 Beta 2024 https://www.craiyon.com
Propulsant nàutica d'elit per un embut!
Prototip TOP SECRET. Test camuflat coincidint amb sa Copamérica'24, per a 2025.

Adaptat de IA Craiyon v4 Beta 2024 https://www.craiyon.com
S'embut atreu tempestats Titàniques,
a pedal de biciclista!
"A s'inici ens costa bombejar pedalant. Però si s'embut fila un nigul, aleshores es tub fa sifó, i la resta de nigulots baixen totsols. I empenyen, navegam volant! Quan entri 'corrent en jet', navegarem a més de 80 nusos!"
Urooo!

Ep, tot això darrer és broma, humor ficció!
Nooo és mig metàfora des dubtes sobre possible greenwashing o fraus de 60 milions d'euros...
Vegeu p. ex.:
https://beteve.cat/societat/no-copa-ame ... a-directa/
https://www.vilaweb.cat/noticies/plataf ... barcelona/
https://directa.cat/la-plataforma-contr ... la-platja/







Imatge adaptada de XKCD https://xkcd.com/1324 CC BY NC



🌡🌪



MÉS PROPORCIÓ DE METEOROLOGIA VIOLENTA,
PER ES CANVI CLIMÀTIC

Aquests anys ha fet més calor a terra, mar i aire, degut s'ús de combustibles fòssils. Acumulen gasos d'efecte hivernacle, que provoquen escalfament global, i d'aquí ve un gran canvi climàtic.


Imatge adaptada CC BY-NC-ND Cheng, L., Zhang, J., Wu, Y. et al. Westerly jet waviness modulates mid-latitude hydroclimate variability. Nat Commun 16, 10928 (2025). https://doi.org/10.1038/s41467-025-65904-8
Es gel reflectint llum mantenia es fred polar, un vòrtex estable i fort, i es corrents en jet rectes. Però s'efecte hivernacle i es cercle viciós d'escalfament per desgel, ha debilitat es vòrtex, i es jets es tornen sinuosos.
S'han alterat grans masses d'aire fred i càlid, creant un altre clima, més extrem.

En es pols des planeta es gel es fon o s'enfosqueix, reflectint menys sa calor. S'escalfen més que sa majoria des planeta.
Això, modifica es corrents d'aire fred, que s'atraqui a Balears sa baixa pressió atmosfèrica.
S'apropa i estanca durant dies o setmanes s'anticicló en s'estiu. O arriba més aire calent des nord d'Àfrica. En alçada, crea efecte de cúpula de calor, que impedeix pujar a s'aire calent humit superficial. I s'eleva es termòmetre i sa temperatura humida.
Tanta calor, mantinguda dies, crea una onada de calor. I aquí, també sensació tèrmica major.


"Un corrent a jet polar estancat atrapà calor extrema a Amèrica del Nord, Europa i Àsia alhora es juliol 2023. Imatge: UK Met Office" segons https://doi.org/10.64628/AAI.e3xthk77h

Hi ha més xafugor vora de la mar, dia i nit. Sense vent sec i fred de nord, no s'envà. Millora ses hores que n'arriba, però darrerament això succeeix poca estona en s'estiu.

Cap a inici de tardor, s'aire i la mar estan més calents que fa dècades.
I es manté més sa major calor acumulada de s'estiu cap a sa primavera d'hivern, sa tardor. És diferent en primavera d'estiu, ja que la mar comença menys calenta, llavonses de s'hivern.

De dia, es vapor d'aigua es va acumulant. S'aire calent humit, més lleuger i dilatat, tendeix a expandir-se i anar cap amunt. Però en s'estiu no pot tant, si adalt ja està calent i sec.
A sa tardor, s'aire superior arriba més fred. S'aire calent humit superficial hi ascendeix millor. Aleshores, ja cel amunt, s'espandeix, baixa de pressió, i es refreda.
Se n'acumula tanta quantitat, que és molta energia tèrmica i inèrcia. Tant d'escalfament de s'aire, terreny i mar, acumula molta energia ascendent.
Puja ben de pressa, i més amunt. Allà dalt s'expandeix, i es refreda molt i ràpid, a més, coincideix amb capes molt fredes. Es condensa o congela, i molta aigua torna pesada, on s'activa sa precipitació, cau amb grans fluxos d'aire i contrasts.
Meteorologia violenta, de molta energia, potent. Tempestes de llamps, calabruix, pedra i pluja torrencial. O caps de fibló i esclafits com un huracà.

S'entorn global ara facilita s'aparició d'huracans, ones i tempestes locals fortes, fenòmens violents puntuals. Es consum de combustibles provocant canvi climàtic influeixen amb més freqüència d'incertesa i precipitació intensa, breu, locals. P. ex. vegeu
https://doi.org/10.1038/s41586-025-08647-2




Crèdits imatge: humor adaptat de XKCD https://xkcd.com/1487 CC BY-NC


També, sembla que s'escalfament global minvaria es corrents tèrmics marins profunds atlàntics, i es superficials amb s'equador. P. ex. vegeu
https://doi.org/10.1038/s43247-025-02793-1
Si fos així, a la llarga, possiblement aquí tendríem un clima més àrid, de més sequera, incendis, pluja torrencial amb escorrentia, erosió de terreny empobrit o infèrtil, desèrtic. Però per mi que encara no ho sabem tant, que sembla massa incert.

Es corrents submarins profunds, almenys fins ara, eleven molts nutrients llunyans. Alimenten grans pesqueres atlàntiques de vida marina més superficial. I transporten cap as nord d'Europa sa calor superficial de s'equador. I aquí, aportarien pluges constants, bondadoses i productives. Minvarien un clima violent i sa pluja torrencial.



Ús didàctic no lucratiu. Adaptat de: Net-Zero Consulting Services LTD 2023. All rights reserved https://net-zero.blog/book-blog/carbon- ... lion-years
En poc temps, des de sa revolució industrial, hem provocat un gran canvi. S'ecosistema global no s'adapta tan veloç.



Sa calor solar arriba enterra i ascendeix rebotant, des de davall de s'atmosfera baixa.
I antigament s'allunyava més cap a s'espai.
S'escalfament ens ve de s'efecte hivernacle provocat per s'increment a s'aire des gasos que retornen sa calor solar. Estan flotant a s'aire principalment degut a es nostro residu d'ús i extracció massiu modern de combustibles fòssils, o per sa seva repercussió. Menys quantitat prové de fonts naturals, sense intervenir ets humans moderns.
Amb sa industrialització i s'ús massiu des motors de combustió, directament o indirectament usam gran quantitat de combustibles. Per a obtenir energia els cremam, oxidam i dividim ses seves molècules complexes de carboni, les tornam una molècula senzilla, es diòxid de carboni, CO₂.


Adaptat de IPCC 2007 https://www.ipcc.ch/report/ar4/wg1/chan ... ve-forcing
Ull a confondre's amb aquesta grafica:
● Per a cada gas usa escales o unitats diferents de concentració.
● S'escala a l'esquerra, serveix tant per a ppb com per a ppm.
● I ppm indica parts per milió (no parts per miler).
● Crea confusió lingüística, perquè ppb indica una part per billion, en anglès, mil milions, 10⁹. No, un bilió en català, un milió de milions, 10¹².
Es 2005...
Es diòxid de carboni (CO₂) arribava a 380 ppm. [430 ppm es 2025]
○ Uns centenars de vegades menys, es metà (CH₄) a 1'78 ppm, 1780 ppb. Ull, en dibuixa més. [1933 ppb es 2025]
○ Unes mil vegades menys, s'òxid nitrós (N₂O) a 0'319 ppm, 319 ppb. [338 ppb es 2024]


Es diòxid de carboni (CO₂) a s'aire és es gran protagonista de s'efecte hivernacle, crea un 65% de s'escalfament global. N'hi ha molt més a s'aire, més concentració, que d'altres gasos hivernacle, com es metà (CH₄), òxid nitrós (N₂O) o molècules de fluorocarbonis.


Hi ha molt menys metà a s'aire que CO₂, i per això globalment no escalfa tant, devers un 17% de s'escalfament global.
Sa majoria és metà "nou", el creen ara es microbis de zones humides, torberes, boscs, prats, abocadors, rumiants, arròs... p. ex. vegeu
https://www.pnas.org/doi/10.1073/pnas.2411212121
Tanta creació de metà nou enterra, sembla que podria ser deguda a es CO₂, sa calor, combinacions des clima alterat, d'extrems de sequera i pluja, si es ferro torna més biodisponible... Un conjunt divers i complex de mecanismes que activen una gran producció mundial de metà microbià.
P. ex. a zones fredes, vegeu https://doi.org/10.1038/s43247-022-00407-8




Adaptat de: 2009 GRID-Arendal https://www.grida.no/resources/6608 CC BY NC SA
Ara, un 60% des metà a s'aire prové d'activitat humana, per ramaderia, cremes, incendis, abocadors de deixalles, extracció i ús de combustibles, cultiu d'arròs, dessecant zones humides i torberes...
Ull, que també n'incrementam sa producció amb sos residus orgànics que abocam enterra i a zones humides, rius, torberes, voreres poc profundes... P. ex. de clavegueres, ramaderia, adobs, remoure terres per mineria, contruccions, urbanisme, ports... O, indirectament, d'escorrentia per es nostro canvi climàtic, que provoca més erosió, sequeres amb fenòmens atmosfèrics violents, incendis descomunals, inundacions...

Fa segles, mil·lennis o milions d'anys sa geologia i sa vida acumulà un altre metà, "antic". Ets humans, amb perforacions i mines, l'extreim, alliberam, o s'hi escapa incontrolat. Altre, brolla de volcans, fons submarí, llacs i permafrost.
Es metà "antic" és protagonista de sa hipòtesi des gatell de metà. Ve a dir que, si s'escalfament global i canvi climàtic fon es permafrost, alliberarà de cop a s'atmosfera quantitats descomunals de metà. Tot i aixi, a s'atmosfera encara hi hauria més diòxid de carboni (CO₂) que metà. Però cada molècula de metà provoca desenes de vegades més efecte hivernacle, i apareixeria un gran efecte hivernacle de cop. Fent un símil, tal com prémer un gatell per a fer un tret, i d'aquí ve es nom.
Tantes molècules des gatell de metà a s'atmosfera tal vegada perdurarien dècades? Es desfan de forma abiòtica, i també incrementen sa microvida que el consumeix.

I, tot i que es canvi climàtic escalfa relativament més s'aigua marina a certa fondària... supòs que és molt més difícil, i diferent, que també es pugui alliberar de cop es metà des fons submarí i des seus clarats. Tant metà, escalfaria o crearia clima glacial? Vegeu p. ex. https://doi.org/10.64628/AB.mjc753ky7

Un extrem de s'efecte hivernacle, seria s'atmosfera de Venus a nivell d'enterra, a >450 °C.
Però cel amunt, té una franja de temperatura i pressió "habitable", per a...
○ un aerobot reinflable? https://www.universetoday.com/articles/ ... -for-years
○ vida, d'aeroplàncton àlien?
○ noltros en dirigible? https://youtu.be/0az7DEwG68A

Qui sap!
○ Hi pescarem un aeroplàncton terrestre, que hi arribà fa milions d'anys? https://doi.org/10.1029/2025JE009296
○ Els darrers mil milions d'anys, desenes de milers de milions de cèl·lules podrien haver estat transferides viables, de Terra a Venus:
https://www.hou.usra.edu/meetings/lpsc2026/pdf/1235.pdf
○ Hi sembrarem un extremòfil terrestre, que abans era extraterrestre? https://doi.org/10.1093/pnasnexus/pgag018







Adaptat de: ESA 2011 GMES MACC-II project. Envisat’s Sciamachy instrument https://www.esa.int/ESA_Multimedia/Imag ... ic_methane
Metà observat a s'aire.

Per altre banda, cada molècula d'òxid nitrós proporcionalment produeix més efecte hivernacle. Però a s'aire n'hi ha molt menys que metà, o CO₂. Es seu s'efecte hivernacle escalfa devers un 6% des global.
Per cert, es microplàstics i nanoplàstics incontrolats enterra, hi creen òxid nitrós o l'alliberen. Empobreixen es terrenys naturals desnitrificant es sembrats, i hi cal més adob, p. ex. vegeu https://doi.org/10.1021/acs.est.5c04981.

I hi ha molt menor concentració a s'aire de molècules de fluorocarboni, com CFCs, HCFCs HFCs, HCs... Però algunes hi poden resistir més de cent anys, i proporcionalment escalfen molt més... inclús unes 24.000 vegades més que sa molècula de CO₂. Però com que no n'hi ha tanta quantitat, escalfen globalment prop un 12%, devers el doble que s'òxid nitrós.



CC BY-NC XKCD https://xkcd.com/2889


A més, alguns des gasos d'efecte hivernacle també alteren o desfan s'ozó estratosfèric, sa capa que ens protegeix dets UV-C. I més d'ells ens afecten quan els respiram, contaminen, intoxiquen...

Es planeta se torbarà segles en captar tantes molècules de CO₂. I sa natura que l'absorbeix minva, i torna menys eficaç. Acidifica la mar, afectant a plàncton que n'acumula i enfonsa.
Per cert, es fems de nanoplàstics incontrolats a la mar podrien arribar a afectar significativament es plàncton, responsable de s'absorció i enfonsament de molt de CO₂, p. ex. vegeu https://doi.org/10.1038/s41893-025-01632-7


Adaptat de XKCD https://xkcd.com/3226 (CC BY-NC)


Una curiositat més des metà
Sa combustió aboca composts contaminants, diòxid i òxid de nitrogen... Aquests, faciliten sa generació natural d'hidroxils netejadors, que desfan es metà a s'aire.
Durant es confinaments globals per sa pandèmia de COVID-19, s'aturà molta de sa combustió i contaminació global. A causa d'això, davallà sa generació natural d'hidroxils netejadors.
Mentrestant, continuaven igual ses emissions de metà des de zones humides, torberes eixutes, ramaderia, d'agricultura i incendis, abocaments, deixalles, mineria i extracció de combustible...
A causa de sa davallada d'hidroxils netejadors, no es desfeia tant de metà. Per això, durant sa pandèmia pujà molt es nivell global de metà a s'aire. Vegeu:
https://theconversation.com/why-global- ... wns-278128




Crèdits imatge: humor adaptat de XKCD https://xkcd.com/2965 CC BY-NC


○○○●■■■●□○□■●■○□○■●■○□○■●■○□○○○○○○○



Més curiositats meteorològiques

Durant sa passada nit de ds 21 a dg 22 set 2024 a Menorca, un pluviòmetre indicà que recollí 88,39 mm/m², però no sé si en mitja hora o més. I una intensitat equivalent a 188 l/h/m², però no sé si durà mitja hora o menys. Vegeu:
https://nitter.net/balearicsmeteo/statu ... 7957001540
(si no va, canviar "nitter.net" per "x.com" a s'adreça. Però X mostra menys)

A Balears es rècord de pluja recollida en mitja hora fou a Sineu, es 2012, plovent prop 88 litres/m². Seria una intensitat equivalent a 176 l/h/m².

Hi ha altres registres altíssims de pluges torrencials al llarg de l'any, p. ex. a Girona i Mallorca, fa no res:

Imatge adaptada de Balears Meteo www.balearsmeteo.com



Imatges adaptades de www.windy.com

Supòs que algunes d'aquestes lectures o registres serien per errors... per ploure calabriux? errors de radar en estimacions?
Però no sé si plouria així de fort, tal vegada en un punt petit, uns pocs segons?


Imatge adaptada de avamet.org
Registre de pluviòmetre. Intensitat de 1543.2 litres/hora/m². Durant un interval de cinc minuts.
[PS: m'indiquen d'AVAMET, que fou un error breu. Hi havia hagut una incidència elèctrica en es poble, i s'havia esgotat sa bateria de s'estació meteorològica.]

També, per a extrapolar des de volums d'aigua d'intervals molt breus, cal molta precisió. És més confiable una estimació d'un pluviòmetre que s'hagi calibrat comparant amb un d'homologat. Es pluviòmetres de lectura automàtica més comuns i no homologats són més incerts, però solen aportar bones lectures. O almenys, aporten indicis. I qui ho coneix d'aprop hi veu millor ses pistes d'algun possible error, saturació, avaria...



Collage amb dades de s'horabaixa de 12 de maig de 2025 a www.balearsmeteo.com
Seria un error per tall de llum? Per saturació o precipitar en forma de pedra de gel, calabruix?




Darrerament, s'han popularitzat ses estacions automàtiques.
Vegeu, p. ex.:

Exemple usat per motiu didàctic altruista, (c) The Weather Company.
https://www.wunderground.com/dashboard/pws/IPALMA240 (enllaç a una estació d'exemple, a l'atzar)

https://www.meteoclimatic.net/mapinfo/ESIBA

http://www.balearsmeteo.com/mapa_estaciones.php?lang=ct

https://ibmeteo.com



Moltes estacions amb pluviòmetres poden recollir una ploguda extraordinària que passa de llarg, i si registren cada pocs segons. Permeten diferenciar una pluja breu i local, precipitacions que passen veloces, o sobtades, d'un nucli de tempesta variable.
Costa observar precipitacions que varien ràpid, en uns centenars de metres, que es desplacen veloces, en un zona oculta darrere de boira, niguls, cims, de nit...


Imatge de Meteoclimatic www.meteoclimatic.net (CC BY-NC-ND) Exemple de registre d'intensitat de pluja extrema.

Es sensors i programari àgils i robusts amb dades de s'entorn en directe ens podrien advertir de risc d'inundacions, una segons abans de que baixi a davall de ses conques de recollida petites i verticals, veloces, arribant així a zones urbanes.

Ens afecta més, si es nigul es desplaça lent o queda estacionat prous minuts, acumulant molt volum de pluja. Més risc, si es relleu de s'orografia n'oculta sa visibilitat, darrere un cim proper, de nit... O si es registres fiables són d'interval massa gran i no locals, difuminant es punt amb pics d'intensitat.

És interessant s'aplicació RiscBal, i sa pàgina web.
Vegeu https://youtu.be/dnv3bGZz_cQ
En part, ja aporta dades de sensors diversos i ses probabilitats d'inundació, segons s'extensió i sa verticalitat de ses conques de recollida.

És important conèixer sa permeabilitat, que varia per s'urbanisme i barreres d'escorrentia.
Útil, sa informació en directe des nivells de canals i tubs pluvials, o tancs de tempesta protegint es barri. Si es deriva a clavegueres, i si van sobrecarregades, avariades, embossades amb branques rompudes o tovalloletes... o si tornen com un gèiser!
Ets esclafits de vent, o un calabruix de pedra, trenquen ses branques d'arbres, que obturen embornals i desguassos d'aigua. Poden aparèixer inundacions en pocs minuts.
Es punts exactes que s'inundaran poden ser difícils de predir en grans ciutats.


Pedaços, tovalloletes i fems diversos, trets de s'aigua en un capfico. No eren algues ni plantes. Recollits entre rompents d'ones en roques i arena flotant. Una quantitat normal, després de pluges fortes, a vegades n'hi ha més del triple, dedins sa zona abalisada per a bany de sa platja de Son Moll. Foto agost 2024.


Adaptat de www.windy.com
Radar d'intensitat de precipitació, ampliant moooolt es mapa.

Seria útil un programari que avisi de pluja molt intensa i petita, a sa capcelera d'una micro conca de recollida molt inclinada.
Costa de descobrir-la en es radar, fins i tot ampliant sa imatge. Es lloc petit, sa intensitat i brevetat queden com difuminats. Mig ocults entre pluja àmplia poc intensa alrededor, i s'interval de lectura.

Es van desplegant radars més àgils, detallats i en 3D. Mostren sa formació ràpida de pluja, calabruix i pedra a diferents altituds dedins des niguls.



Adapta tde XKCD (CC BY NC)
Sa predicció meteorològica que empra globus té limitacions, i límits!





Atendre a previsions, avisos... i estar a l'aguait de canvis
https://www.aemet.es/ca/eltiempo/prediccion/avisos (avisos d'AEMET)
També, a ses recomanacions i precaucions indicades. I que s'emetin i rebin àgils ses alertes/alarmes d'emergència.

Sa recepció d'una alerta de nivell 1 (sistema EU/ES-Alert) no es pot desactivar des telèfon mòbil. Sí, ses (pre)alertes de nivell 2, 3, 4 o d'informació i altres diverses.

Però ull, que ses de nivell 1 no sempre arriben a tothom:
• Juliol de 2025, unes alertes de nivell 1 no van arribar a alguns usuaris d'una companyia de telefonia, o d'altres companyies que en depenien, p. ex. vegeu www.3cat.cat/3cat/per-que-alguns-usuari ... o/6349821/
www.vilaweb.cat/noticies/enquesta-opera ... gota-freda

• Febrer de 2026, similar: https://www.vilaweb.cat/noticies/el-gov ... -missatge/

Altres "senyals" arriben físicament, o des d'altres "serveis", per es tubs, amb flux veloç i potent des de ses clavegueres i pluvials anegades de cop.
Com fonts ufanes fosques bufant pudent des bany. Amb més sorpresa de tovalloletes greixoses on hi ha un monstre de claveguera fent tap.



Tovallloletes, pedaços i més fems recollits de la mar. Son Moll, tardor 2022.

P. ex. De nit, muntaya amunt, caigué pluja intensa a sa conca de recollida de sa capcelera de sa Riera que desemboca a Cadaqués. Davallà com una torrentada, i arribà a sa desembocadura de matinada.
Uns conductors hi havien estacionat es vehicle prop, tot i que un semàfor avisava d'alerta taronja. Possiblement confiats, perquè no s'havia inundat tant durant ses alertes de ses setmanes abans, ni en dècades.
S'aigua hi arrossegà uns 35 vehicles. Una dotzena taponà un pont, i s'embós pujà es nivell de sa Riera. Es baixos d'edificis i banys a devora s'inundaren i enfangaren:

https://www.3cat.cat/3cat/la-pluja-prov ... o/6309279/

https://www.3cat.cat/3cat/un-temporal-a ... o/1223855/


Un altre dia, a Menorca, brollaren aigües brutes des banys, i dedins domicilis:
https://www.menorca.info/menorca/local/ ... nells.html





Llençols recollits nedant a Cala Agulla. Possiblement d'un veler embarrancat i retirat temps enrere.



Adaptat de WINDY www.windy.com
Temperatura de niguls: roig < groc < verd < blau < gris.
Gota freda/DANA, coincidint amb pluja intensa. Es matí, s'aigua acumulada i s'escorrentia aturà carreteres, inundà es port de Manacor.





Imatge modificada de WINDY.com
Predicció de llamps just abans de pluges torrencials a València, 29 d'octubre de 2024.
Dies abans, un embossament d'aire fred en alçada s'apropà per s'oceà, per es sud-oest de sa Península Ibèrica. Llavors, arribà a València per l'oest i, girant contra rellotge, hi tocà com vent de sud en alçada fred.
Es vent superficial de llevant, carregat d'humitat de mar calenta, ascendia ajudat per s'orografia de serres de muntanya.

Imatge modificada de: TV3 3cat.cat informatiu especial, dies després de sa pluja torrencial a València d'octubre de 2024.
Sa vertical de sa imatge és ≈NNE.
Croquis explicatiu de sa DANA i pluges torrencials des 29 d'octubre de 2024 a València.

Es contrast condesà pluja, i precipitant torrencial, de rècord. Coincidí damunt de ses conques inclinades de recollida. Inundà veloç poblacions i sa zona urbana de ciutat de València, amb gran catàstrofe.


Modificat de: AVAMET Associació Valenciana de Meteorologia (CC BY-NC-SA) https://www.avamet.org/activitats.php?i ... 09&art=885




Imatge modificada de: pancarta, autor desconegut.
Reconeixement per es voluntariat que ajudà ats afectats per ses inundacions de València, i protesta.


.

[Tord blau]

Observació
🌧meteorològica
naturalista
amb humor i bromes!



Puu incolor en una branca surant a Capdepera, 2025.
Rissaga xoca a posidònia i torna "zombi" puu i gavina
(dia 19 juny 2024)


Una rissaga (meteotsunami) creà una rompent final que esquitava posidònia i puu, que són crustacis diversos d'isòpodes, amfípodes... I ses gavines de bec vermell l'intentaven caçar esquivant-la, que enganava!


Aprop, anys enrera, una gavina de bec vermell, Ichthyaetus (Larus) audouinii amb gana i confiança, cercava puu entre fems trets nedant un capfico.

Abans d'arribar s'ona més alta de rissaga, s'aigua semblava prou quieta. Ses gavines i corbs marins descansaven eixugant-se a sa vorera d'esculls en es sud-est de Cala Agulla, devora sa foto:


Però, de cop, ses aus es comportaren rar!
Es corbs marins nedaren cap es centre de sa platja d'arena, on no descansen gairebé mai. Caminant arran de banyistes, fins a una cresta de roques lluny de vorera.
Ses gavines van per tot, però també s'allunyaren, més al llarg de sa vorera de s'arenal, disposades a uns cinc metres de s'aigua. Algunes devora munts de restes eixutes de sa planta posidònia, que popularment nomem "alga".


En pocs minuts, el cel s'encapotà difús. Plovia sense vent i sonaven uns pocs trons de llamps a alguns quilòmetres.
Una processó improvisada de centenars de banyistes partiren accelerats, i sa cala es buidà. Si arribés un llamp sa platja seria mal lloc, i convenia entrar en un edifici tancat.


Sorgien nigulets baixos per sa muntanya de sa talaia des telègraf òptic antic, en runes. Fileres de boira densa hi brollaven amb calma, aferrades a ses fulles des pinars espessos, on fa un circ de vessants i bosc ombrívol.


Bocí de paret de runes de sa talaia des telègraf òptic. Es bosc ombrívol davall. Cala Agulla, 2025.


..... ~ ~~ ~~~> .....
[NOTA: vegeu s'incís "Telegrafia òptica? Dubtes i curiositats",
anant molts paràgrafs avall.]



Vingué un moment de dubte...
Es niguls de tubs definits i esvelts pujant cap a sa talaia des telègraf, serien de fum d'incendi per llamps?
Ascendien lent ondulant elegants aferrats a sa muntanya, no recte vertical cap el cel. En arribar a sa carena més alta no pujaven més, sa inversió tèrmica els aturava. S'unien en un sol nigulot a s'espai obert prop des cim, i un ventet horitzontal els estirava, però no gaire.

Podrien recordar a unes serps blanques marines gegants sortint de ses profunditats, pujant ses baixants i arribant en es comellars freds?
Que es recolçaven en es cimals de pins per a grimpar es vessants, ondulant airós es cos, amb bon art i gràcia.
S'agrupaven dalt sa carena, a fer l'amor surant plàcidament prop de sa talaia!
Es conjunt, finalment l'acollia una graaan serp distingida que s'arrufava recollint es caps mirant avall i enrera. Una hidra titànica, un drac de molts caps!

Hercules and the Hydra of Lerna (1608) d'Antonio Tempesta.
Antigament, un ajudant de telegrafista les somniaria, entre trons de llamps?
Uuuuh! 🌩

Fa molts anys, volant en una avioneta, tal vegada aquests fenòmens inspirarien s'aviador Antoine de Saint-Exupéry o que li semblarien? A Le Petit Prince, per mi que vendria a dir, pets adults casolans, seriosos, de formes tan civilitzades i racionals, que tots pareixen com de capells gegants, i cal un dibuix ben gràfic explicant el que en realitat són:
(Espòiler / sopes!) sʇuɐɟǝlǝ ʇuıɐd ɐoq sdɹǝs 🖼






Encongits, es corbs marins s'apretaren més a davall sa pluja i trons, agrupats descansant damunt sa cresta de roca enmig de s'arenal.
Quina calma, i què rar!
🌦

Idò, tal vegada aproximadament a les sis i mitja arribà una ona rara, la mar pujava un poc més d'un pam en uns pocs segons. Però ses marees normals, de cada dia, aquí no són tan ràpides... Serien ones de marea ciclònica?
Era una ona llarga davallant, inundant des d'una zona més alta. Una tanda de rissaga! Un meteotsunami! Bastant plana, excepte quan arribava, en es seu rompent frontal. I enganava! Apareixia per sorpresa, fent com un front de cresta d'espuma, què estranya!
S'ona sumava relativament poca alçada, amplitud. Però, molts metres de longitud, era llarga, amb gran superfície horitzontal. Movia molta energia a sa columna d'aigua. Sense vent, semblava relativament ràpida respecte a s'alçada, potent i intensa, empenyent un gran volum per tanda.
No era una ona de fons comuna, que no es tan llarga i té cadència cada pocs segons, de moviment relaxant fent vaivé, anant i tornant similar.

Inundava, però variant una mica d'alçada i de freqüència, es ritme era incert. I no sé si es podria classificar com una sola rissaga amb una succesió d'ones en tandes variant, o diverses rissagues, en un episodi de dies. Mirau paràgrafs més avall, hi ha una gràfica.
I cada cala embuta i ressona amplificant diferent sa rissaga. Com en tandes de "respiracions" pròpies.

A ses voreres laterals d'aigua profunda tocant paret de roca, enganava! Era menys visible arribant, i es frenava poc. Pujant poc cim, sense cresta d'espuma en es front.
A s'acantilat i escull on pegava perpendicular, picava fort, amb esclafit i petits bufs entre es forats a ses roques, esquitant un parell de metres.
On pegava lateral, creava rebots com ecos i turbulències estranyes, com vibracions ràpides rares, onetes i remolins en clapes d'ondulacions.


Creixent, arribava encavalcant, retallant sa vall i es període, inundant paregut a una torrentada, però amb so front més alt cap a terra.
I llavonses, quan minvava, sa platja inundada retornava a la mar, davallant una gran escorrentia surant, o submergida, arrossegava de tot! Tira-tira, directe mar enllà, sense es típic vaivé rítmic.
Segons es relleu des fons i sa profunditat, depenent des flux, s'hi apreciaven ondulacions, remolins i rebots com petites vibracions de ressons, ara partint, diferents as retorns d'ones habituals.



A sa foto, s'aigua a prop frena o davalla, en remolins rars, inclús superficials. Es mig veu que lluny arriba sa línia blanca d'espuma des rompent.
Terra enllà, a la dreta, part de sa base on puja es puig de sa talaia des Telègraf, de Son Jaumell. I en es centre-esquerra es puig de s'Àliga/Àguila.


A s'inici des dia, s'aigua estava bastant transparent, més o menys havia reposat uns dies. Ses fulles de posidònia ajeien en es fons, lluny des moviment superficial. Poques flotaven remogudes aixecades en un brou tèrbol dens mig surant, que hagués frenat més s'ona de rissaga.
A sa vorera seca hi havia munts de fulles eixutes de posidònia. Un a poques desenes de metres meu, però no el vaig enquadrar en aquestes fotos.
S'ona xocava menys veloç en es munts, afectant poc, no desferrava gaire fulla. A sa cara més xopa, es sortint des munt era un escull vegetal, una barrrera trencaones o un mirador litoral d'un castell en miniatura.

Però, on feia entrant i embut, s'impuls des rompent de s'ona hi explotava més i gratava trossets. Escopia bocinets de fulles, algun grum s'elevava cap al cel fent de coet o bala de canó de posidònia, i queia a uns metres, damunt restes eixutes.

Un exemple d'un buf petit d'alga, foto de 2026.

Acidentalment, un puu volava amagat dedins des buf de grumolls de sa pasta esquitada.
Quins trontolls fent voltes de cap, atordit i alterat!
Per ventura avui es ritme i flux explosiu impulsant li era més imprevist. L'enganava i expulsava sorprès, fora corda. Volaven més crustacis de l'habitual.



Imatge de robertovi CC BY-NC https://www.inaturalist.org/photos/482775137


Vídeo d'IRL 3614, Station Biologique de Roscoff/CNRS, SU, clicant a
https://youtu.be/gGzgaJQAwVA via https://www.sciencenews.org/article/cru ... tion-algae
Es puu nedant "pol·linitza" ses algues i plantes marines, comportant-se igual que abelles entre flors.


Idò, encara que es puus vagin mig zombis, a ses gavines les hi encanta menjar-ne! S'hi afuen frenètiques, igual que as cranquets. Les excita més si es crustacis són un dard de bufador!

Una gavina va menjar almenys mitja dotzena de puus en devers mitja hora. I defensava es lloc, espantava a sa competència amb gests tremends! Volia estar totasola, sense distreure's, o tot es puu per a ella?



Puu color d'alga roja o marró, parda en castellà. Altre gairebé negre viu mimetitzat en es brou tèrbol de fulles més velles caigudes i més enfosquides de sa planta posidònia, que informalment nomem "alga".


En caure s'esquitx, ses gavines s'apropaven caminant correntsos, sense botar gaire, ni volar. Hi cercaven es puu atordit remogut patint, i el capturaven en un clicar d'ulls, abans que fogís i s'enterrés ocult, camuflat. O, feien mitja volta igual, si només eren restes de fulles fosques, sense s'animaló mimètic. També giraven coa cap amunt per a aconseguir panoràmica i allunyar-se de s'espant explosiu! Amb un caminar còmic, amb passa de Charlot, hi, hi.


Gif a geocities.com
Antigament, a Mallorca, es cinema es projectava a s'aire lliure. Sembla que en Charlot degué agradar a ses gavines a la fresca i l'han copiat!?
O una gavina inspiraria es caminar d'en Charlot?


La desconcertava més, un segon o tercer buf coincidint totseguit, mentre estava a mitja captura tatant es puu entre ses fulles.
Si s'esquit l'enganxés, rebria cops amb una mica de detritus, fems, closques o pedretes disparades. S'embrutaria, o amb mala sort patiria una busca, ferida, o una ona se l'emportaria xopa.


Es cranquets també encanten a ses gavines.


Per si tot li queia a sobre, i no perdre es puu de vista, s'au fogia amunt en una infinitat de girs de coll i bec!
Alerta amunt i avall, envant i enrere!
Mirant a la vegada cap adalt as nou grum amb puu, i avall a s'anterior grum caigut enterra, i avall a la mar per si arribava un altre esquit, i endavant amunt a sa duna eixuta per a no travelar! I en no res hi tornava per a recollir es puus fugissers!
Eren jugades de poc ritme, descompassades, d'accelerades i frenades. Mig tatant i esquivant, caçant, tastant menjant... Si s'esquit rebufava canviant es ritme, idò, malament! Ella variava de sentit enmig des gir, i de rumb.
Tentinejava tan de pressa que semblava encalçar mosques! En juguesques més caòtiques que aquestes d'en Harold Lloyd:

Gif a tenor.com/ZtO1.gif


Què en són d'expressives i dramàtiques ses gavines!
Assegut observant-les, se m'escapà una rialla i, per mi que una m'hi dreçà ses "orelles"! Em mirà recte expectant interrogant mig espantada. I tot d'una vaig callar, fent un "ui!" en silenci, amb sos morros tancats demanant perdó, mostrant que no li volia dominar es lloc -ni halar puu. S'empegueï davallant es cap amb reülls inclinats, i en arribar un esquit continuà sa bacanal.
En certs moments mostraven més espant i titubeig. Superant es límit d'incontrol de direcció, canvis de girs, mirades i mitges cucaveles. Es moviments de coll i es gests eren frenètics! Quin memeu! Quina grandiloqüència espatarrant espantat sa competència!
Servirien d'actrius per a una peli futurista de zombis caçant! (És broma!)



Seagull thieving GIF https://media4.giphy.com/media/v1.Y2lkP ... /giphy.gif


Per aquesta conducta tremenda i gests tan remoguts, nooo s'avisa es Centre Recuperació de Fauna! I tantmateix, curen zombis? (És broma!)


Ses gavines són així d'expressives i peculiars. Fins i tot, tenen admiradors imitadors!
Vegeu una darrera competició europea d'imitadors de "codi gavina", clicant a
https://youtu.be/Z93Cl_tG5QQ
(subtítols diversos en es menú des video)


Collage adaptat des vídeo de: DRM News https://youtu.be/Z93Cl_tG5QQ

És una bona competició, útil per a conèixer i respectar ses aus litorals, i divertir-se!




Llavonses de ses darreres fotos, arribà una altra tanda de rissaga. Una ona llarga i rapidissima per a sa seva alcada, enganava! S'endugué aquests fems de plàstics col·locats aquí feia minutets, per a retratar. Trets de s'aigua, nedant abans des llamps, i estotjats més d'una hora endarrera.

A sa foto, aprop, s'aigua mig frena o davalla, i fa com remolins superficials. Però lluny es mig veu arribar sa línia blanca d'escuma de sa rompent final. Es Puig de s'Àliga / Àguila destaca terra endins, en es nord-oest.


Es vespre i nit sa rissaga arribà a altres llocs, i major l'endemà. Vegeu-ne una notícia de premsa, clicant a
https://www.menorca.info/menorca/local/ ... della.html
Però, no diuen res de disbauxes de puu, gavines, ni zombis! (És broma!)

Anomalies del nivell del mar, previsió 19/06/2024 (c) 2024 ICTS SOCIB Usat per a propòsit didàctic altruista https://viewers-system.apps.socib.es/vi ... 9T00:00:00







Puu d'ulls color "zombi" (és humor!) colcant barquetes de St Pere.


"Ducked and Covered: A Survival Guide to the Post Apocalypse" (2010)
Ull amb sos zombis!
Acotat a cobert: guia de supervivència post-apocalipsi
https://youtu.be/VoYEh9jw7OM
(subtítols en es menú des video)



(c) Warm Bodies (2013) Fotograma adaptat per a propòsit didàctic altruista.
Mirar escena, directament en es temps 1 minut 30 segons,
clicant a https://youtu.be/qZhej91uGlE?t=1m30s



Adaptat de: https://prettycoolsite.com/smartphone-z ... -shortage/
Ull amb sos zombífons !
https://prettycoolsite-com.translate.go ... x_tr_tl=ca

















i n c í s


..... ~ ~~ ~~~> .....


Runes de sa talaia des telègraf òptic de Son Jaumell (Capdepera, Mallorca)

Telegrafia òptica?
Dubtes i curiositats


Imatge via Carlos Garau Fullana a https://pe.linkedin.com/posts/carlos-ga ... 57728-41D1
Croquis s. XIX, telègraf òptic de sa talaia de Son Jaumell. Marcant un codi, significant una lletra, número o consigna. A sa xarxa de nodes de telegrafia òptica:

A 43 km, es node des Semàfor, a Ciutadella, a es Bajolí (Menorca, 40.0174N, 3.8001E) Foto quan no fa senya d'envelats, banderes, panells, cilindres o esferes:

Dos exemples de senyes de telegrafia òptica:

Es llegien amb telescopi gran de molts augments, de lents modernes acromàtiques, o algun d'apocromàtic, amb menys aberracions.
Es telègraf òptic de Son Jaumell va fer servir una talaia d'una xarxa de segles abans:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sistema_d ... e_Mallorca Uns des nodes tan antics només serien una elevació pelada, però altres una torre de defensa amb canons i tot. Es comunicaven amb variacions de foc, fum, canonada de fogueig, inclinant branca, palma... o potser, no ho sé del cert per a tots es llocs, un ram en es Pujolet del Ram (Eivissa, 38.9652N, 1.2491E), sa Torre del Ram (Menorca, 40.0121N, 3.8090E), o a sa Fita Autèntica 'del Ram' (Mallorca, 39.6521N, 2.5520E)


I ull, que no es faci trampa, que es hackegi es missatge! Vegeu:
https://www.microsiervos.com/archivo/in ... inero.html 🛡



Humor adaptat de XKCD https://xkcd.com/3182 CC BY-NC




Com serien es codis de senyals més antics?
Al món, es farien senyes abans de s'edat de pedra, i p. ex.:
-Sonant corns marins a mines neolítiques
https://www.labrujulaverde.com/2025/12/ ... la-iberica
-Possibles senyes de fum i foc a s'edat de bronze
https://www.labrujulaverde.com/2017/12/ ... e-en-siria

Per l'estil de The Lord of the Rings https://youtu.be/i6LGJ7evrAg
Idò, com seria una fogatera ideal? Una estrella plana ventilant o girant, de cistelles de ceràmica refractària? Amb carbó vegetal a altíssima temperatura, separada entre parets i pàmpols reflectants? I com a obturador ocultant-ne sa llum, una manta, biombo o persiana de làmines girant?
Devers es s. ≈III AEC a s'Antiga Grècia, Demòclet i Cleoxenes crearien es codi pyrseia, de caràcters, una comunicació versàtil. Inspirant es famós quadrat a/de Polibi, es s. ≈II AEC. Usant 10 torxes, en dos grups de cinc (2x5). Per a emetre un caràcter, cada grup en mostrava un cert nombre (1-5). I pausa entre caràcters, creixent entre paraules i frases. Així, donen 25 possibles combinacions, caràcters, vegeu:
https://schoolpress.sch.gr/lexith/?p=958
Imagín que, marcant així, basten 9 torxes, en tres grups de tres (3×3), per a crear 27 combinacions, caràcters. Aquí sa taula il·lustrada:
...mig "contextualitzada" i tot!

A més, si cada grup podés marcar "cero", surten 64 combinacions!


Una altra xarxa, antiquíssima, traçava un línia principal de centenars de quilòmetres, i l'envoltaven ramificacions menors. Tenia nodes separats més de cinquanta quilòmetres! Però de codi menys versàtil, de missatges preestablerts, indicats amb so temps que es fa senya de foc, fum, reflex... mesurat amb rellotges d'aigua, iguals i sincronitzats entre nodes. Vegeu:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sistema_t ... d%27Orient

De quilòmetres lluny, es podrien comunicar amb dues fogateres, utilitzant es quadrat de Polibi, si cadascuna marcava 1-5 batecs. O, si dues no es podien separar prou en un cim, com per a distingir-les des de desenes de quilòmetres, segons s'agudesa visual... només una foguera en dues tandes de 1-5 batecs
Però tants de batecs i pauses torbarien i allargarien molt es temps de transmissió. No tant, si es missatge es rebia i passava simultàniament... així aniria relativament veloç entre molt nodes. Però requeriria molta agilitat, pràctica i aprenentatge conjunt.

Amb una o dues torxes, seria molt més breu usar dos tipus de senyal, com (x) retxa/llarg/batec (de llum) i (p) punt/pipelleig/curt (de llum) P. ex:
○ 1-2 retxes i 1-3 punts, dona 25 combinacions: 1p1p 1p2p 1p3p 1p1x 1p2x 2p1p 2p2p 2p3p 2p1x 2p2x 3p1p 3p2p 3p3p 3p1x 3p2x 1x1p 1x2p 1x3p 1x1x 1x2x 2x1p 2x2p 2x3p 2x1x 2x2x
○ Amb 1-3 ratlles i 1-3 punts dona 36 combinacions. O, si no, també 1-2 retxes i 1-4 punts, en una taula una mica diferent: 1p1p 1p2p 1p3p 1p3p 1p1x 1p2x 2p1p 2p2p 2p3p 2p4p 2p1x 2p2x 3p1p 3p2p 3p3p 3p4p 3p1x 3p2x 4p1p 4p2p 4p3p 4p4p 4p1x 4p2x 1x1p 1x2p 1x3p 1x4p 1x1x 1x2x 2x1p 2x2p 2x3p 2x4p 2x1x 2x2x

I més breu, o aportaria algunes combinacions útils, afegir un tercer tipus de senyal, (0) s'ocultació de senyal/cero. P. ex. 1 ratlla, 1-3 punts i una ocultació, aporten 25 combinacions: 1p1p 1p2p 1p3p 1px 1p0 2p1p 2p2p 2p3p 2px 2p0 3p1p 3p2p 3p3p 3px 3p0 x1p x2p x3p xx x0 01p 02p 03p 0x 00

Ull, que sovint mostr es conjunts de combinacions... sense revisar-ho gaire! P. ex. sa darrera combinació 00 no serveix, es confon amb una pausa, i s'ha d'eliminar.


Imatge de domini públic. Frederic Remington, 1905.
Senyals de fum americanes.

Amb quins codis podrien comunicar-se? Triarien ses combinacions breus, i rebutjarien ses que es confonen o solapen amb espais i pauses. Per exemple, destriau ses que trobeu més pràctiques per entremig des tres conjunts de combinacions anteriors. Quedaria paregut a es codi morse.
O, hi hauria un codi un poc més optimitzat per a una, dues i més fogateres? Elegint ses combinacions més distingibles de lluny, quan s'empren fogateres tocant en conjunt dalt d'un cim. P. ex. eliminar x0 i triar només 0x, o al revés.
O, usant es màxim nombre de torxes, per a més velocitat, si es podien distingir... O al revés, per a usar poc combustible, persones, mans... evitant combinacions amb molts punts per caràcter, si així cal moure de pressa un obturador massa gegant i si això esgota massa?

Algunes combinacions, o una cadena de caràcters (p. ex. hh, k4k, xyz...) servirien per a indicacions especials. Com, advertir de passar a usar una altra taula d'equivalències, que podrien significar números, accent, interrogant... o de missatges prefixats... o per a quantificar sa intensitat i qualitat de recepció, avisar de sa línia de nodes establerta, inici de missatge, interrupció, error de lectura/emissió, repetició d'última lletra... o es "codi postal" de destí, sa branca de sa xerxa. O també, quina taula de caràcters aleatoris emprar, com a precaució, quan es missatge no s'hagués creat abans xifrat, per a que es missatgers l'entenguessin.


Imatge adaptada de XKCD https://xkcd.com/257 CC BY NC
Exemple de codi costós i poc útil
Sa diversitat de metàfores en navajo serví per a sa guerra EUA-Japó, sense traductors, vegeu https://ca.wikipedia.org/wiki/Locutor_de_claus
En poques generacions, parlar català serà tan desconegut, i es glosadors poetes seran mercenaris? (És broma!)
Tanmateix, una traducció no resol tot, tot, vegeu:
https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/ ... 93y328.jpg

(Pau, www.escapula.com/ca/ via "Pau per tots" a https://www.diariodemallorca.es/humor/2 ... 07774.html)




A pics es confondrien ses fogueres emetent en conjunt dalt d'un cim llunyà. Per a diferenciarles i distingir millor sa seva disposició, s'observador deixaria fixa una mira de ranura o creu apuntant en es seu centre -ses modernes han sigut de fil de teranyina: https://youtu.be/DNJM7OiqoCI. Sa mira, tan antiga, supòs que seria sense lents. Perquè, per ara, no em sembla que hagi una evidència clara de telescopi fins segles després. Tal vegada, Leonard Digges (≈1550), Joan Roget (≈1590), Zacharias Janssen (≈1590)...?
Abans, no hi ha evidència de jugar enfilant lents de cristall de roca amb bona corba, ni més nítides per a telescopi, que....
Sa famosa des palau assiri de Nimrud ≈730 AEC
https://www.britishmuseum.org/collectio ... t/W_-90959

I ses lupes de zona grega s. ≈XVI AEC
https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... 145083.jpg
igual serien per a micro esculpir joies així:
https://magazine.uc.edu/editors_picks/r ... piece.html
O, també, aquestes lents plano-convexes ≈700 AEC
https://www.labrujulaverde.com/2023/12/ ... -2700-anos
Per mi que algun autor parlava de possible ús de telescopi a s'antigor. Per algun detall descrit d'estels? O, s'imaginaria un mirall en es far d'Alexandria, que ampliaria sa visió d'embarcacions? Tal vegada només són llegendes atractives, qui sap.



Per a nodes a distància menor, seria més breu combinar 3 torxes/fogueres. P. ex. en una formació en línia, o un triangle.
Tres fogueres emetent caràcters amb només 1-3 batecs, aporten 27 combinacions. És sa mateixa taula il·lustrada abans per a 3x3 torxes -subtituint es nombre de torxes d'abans, per es nombre de batecs d'ara. Però caldria molta més pràctica, una corba inicial d'aprenentatge dura.

Serien diferents, i ja molt més breu, tres torxes comunicant un caràcter marcant només un pic totes. Es podria, combinant només una (x) ratlla, o només una (0) ocultació, o un (p) punt. Donen 26 combinacions, eliminant 000:


Per a no enredar i fatigar fent senya de (p) pipelleig, es podrien emprar cinc torxes. Si es nodes estan prou aprop, i hi ha prou mans, àgils i descansades. P. ex. en una formació en línia, o en estrella de cinc puntes.
Utilitzant cinc torxes així, cada lletra és rapidíssima! Sempre sense emetre (p) punts, sa duració d'una retxa (x) o una ocultació (0) seria com un punt. Gran velocitat! Un caràcter per batec curt!
Cinc torxes marcant (x) batecs o (0) ocultació, són tan ràpides com... ses deu torxes dites a s'inici, fent un 2x5... o ses nou en un 3x3. Però cal més agilitat, pràctica i aprenentatge conjunt.
Així, cinc torxes donen 32 combinacions, 31 eliminant 00000. Vegeu sa taula:

O, sis torxes combinen similar: 000000 00000x 0000x0 0000xx... i en donen el doble, 64 combinacions, 63 eliminant 000000. Disposades p.ex. en una formació en estrella de cinc puntes de torxes i una més central.


Nota a viatger des temps: ven es codi de fogateres i miralls a Polibi, o a Enees Tàctic, o a Filípides de sa Marató, per a avisar de la fi de sa guerra!


Adaptat de https://xkcd.com/3251/ (CC BY-NC)


I no tan d'aprop, almenys es poden distingir 4 torxes? En formació de rombe, línia...
Si es té pressa, parlen sense pipellar(p), amb només 19 caràcters. Unificant b/v/u, k/q, g/j, s/ç/z, i/y, l/l·l.
O, sense tanta pressa, si una torxa "especial" també pot enredar pipellant (p), es parlaria menys estrany, hi, hi. Perquè hi sumaria 8 combinacions, un total de 27 -eliminant 0000:



S'emperador Teòfil en pagaria quilograms de púrpura?
Idò, not que hi ha moltes possibilitats! Almenys de millora!

Quines combinacions serien més visibles i/o diferenciarien millor ses torxes?
Imaginant... per ventura, p. ex:
●3 torxes, on qualsevol fa una retxa o 1-2 punts, o sa central també s'oculta, aporten aquestes combinacions: 1p01p 1p02p 1p0x 2p01p 2p02p 2p0x x01p xp2p x0x 1p1p1p 1p1p2p 1p1px 1p2p1p 1p2p2p 1p2px 1px1p 1px2p 1pxx 2p1p1p 2p1p2p 2p1px 2p2p1p 2p2p2p 2p2px 2px1p 2px2p 2pxx x1p1p x1p2p x1px x2p1p x2p2p x2px xx1p xx2p xxx
● 4 torxes, on qualsevol fa retxa o un punt, o només una de només un extrem lateral també s'oculta, aporten aquestes combinacions: pppp pppx ppxp ppxx pxpp pxpx pxxp pxxx xppp xppx xpxp xpxx xxpp xxpx xxxp xxxx 0ppp 0ppx 0pxp 0pxx 0xpp 0xpx 0xxp 0xxx 0ppp 0ppx 0pxp 0pxx 0xxx
● 5 torxes, on qualsevol fa ratlla, o una o dues qualsevols fan un punt, o sa torxa central també s'oculta, aporten altres combinacions: ppxxx pxpxx px0px pxxpx px0xp pxxxp pxxxx px0xx xppxx xp0px xpxpx xp0xp xpxxp xpxxx xp0xx xxppx xx0pp xxpxp xxpxx xx0px xxxpp xxxpx xx0xp xxxxp xxxxx xx0xx
En aquests tres exemples és fàcil afegir algunes combinacions d'una torxa marcant en solitari. I en es dos darrers exemples, amb ses dues torxes dets extrems.

Seria molt més vistós i distingiria més ses torxes, fer senyal al revés del dit fins ara, "marcant en negatiu" -símil d'un negatiu de fotografia. S'espai, pausa sense senyal i ocultació de senyal, tots ells serien fets de llum, marcant amb llum. En canvi, sa senya de batec, punt o ratlla, aquests es farien marcant amb foscor, per entremig. S'usarien ses mateixes taules de combinacions.




Exemple utòpic
Un estat rodó (ideal) fa mil quilòmetres de diàmetre. Té una xarxa utòpica amb punts elevats fent-se senyes visuals de fogateres/torxes, o bé fum, panells, miralls quan fa molt Sol. Comunica desenes de regions, més comarques i més municipis, que sumen centenars de poblets.
Sa xerxa mirada des del cel és un floc de neu descomunal! Comparant, ses línies de Nazca són dibuixets, hi, hi. Sa forma de floc diuen que és deguda a ses muntanyes, que separen es nodes com en una jerarquia centralitzada? Ehem, ehem...
Està millorada, indicant es "codi postal" per a destins particulars. I algun salt entre branques que gairebé es toquen, tal com es vasos de saba d'una fulla vegetal:

Imatge adaptada de: https://doi.org/10.1038/s41528-025-00381-z Barua, A., Gogoi, R., Reddy, P.G. et al. Biomimetic freestanding microfractals for flexible electronics. npj Flex Electron 9, 10 (2025).
Idò, una xerxa estatal com una descomunal fulla rodona ideal... es piscolabis preferit de sa famosíssima vaca esfèrica:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Vaca_esf%C3%A8rica

Es missatge o comunicació de nivell "estatal" sempre es comunica amb una sola fogatera o torxa. Va i ve a així per tot, fins i tot entre poblets propers i nodes amb més fogateres o torxes disponibles.
Idò, posem que una fogatera es torba un minutet per a marcar un missatge estatal de tres caràcters, indicant es nou preu des gram d'or. Cada node el llegeix i transmet simultàniament, enreda pocs segons. Per a això tothom està en forma i a l'aguait, hi, hi.
Des que es crea es missatge estatal en un punt qualsevol de sa xerxa, fins que arriba a tooots es poblets de s'estat, només passen dos o tres minuts!
Peeerò... l'endemà va lent! Massa regions es queixen, o diverses comarques s'apunten a aquest estira-i-amolla negociant. Es torrers mig s'acuben traginant carbó i marcant senyals! Hi ha diversos errors o confusions, i finalment unes branques principals s'embossen.

En canvi, altres missatges són només regionals, com per a dir es mes i es dia de sa propera reunió des Parlament Autonòmic. O també s'envien moviments jugant a escacs, hi, hi... Aquests es comuniquen sempre amb dues fogateres, i marquen i passen menys lent. També van així entre es municipis i poblets, però pocs hi fan cas, si no hi viuen dirigents importants.

Uns altres missatges, es de tres fogateres, són per a només dedins de sa comarca. Com ara acordar es nou lloc des mercat mensual. Aquests sí que es solen passar a tots es municipis i pobles, sempre combinant tres fogateres, i va molt millor! Ideals per es comerciants, per demanar carros de comandes, mestres, mudances i intercanvis.

Amb quatre fogateres hi ha xerrades dia i nit abans de ses trobades de ball entre municipis i pobles. Hi reorganitzen es protocol cada dos per tres, com es complements de sa roba, i infinitat de petits detalls i manies. Ho parlen en codi de quatre torxes, que així tot es diu i va més airós. Remogut! D'embolics i bromes, o van de festejar! Mai se sap qui ho clissa, però diuen que només hi xafardegen per a riure.

I cada poblet xerra amb so veïnat, sempre a ritmes de cinc torxes. Per exemple... que fa no res s'ha vist a na Blanqueta devora d'un rusc d'abelles? Sa cabra que sovint es perd mirant papallones... On estarà? En es dematí, han estat hores preocupats cercant-la, i ja ve es migdia.
A s'horabaixa, de bona sort, dos ninets la descobreixen engrunada amb branques bevent a un gorg. Xiulen fort un flobiol dues vegades, de tres pics dos cops, per a dir que tot està bé.
Amb això, es torrers dalt des cim els escolten fàcil, els divisen... i calmen es dos poblets amb un instant de missatge de fogatera. Afegint que anit, es farà un gran sopar conjunt celebrant-ho, a sa clariana enmig des bosc.





Més curiositats:

● A final de s. XIX, a distàncies majors, s'emprà telescopi portàtil i telègraf solar, de mirall petit reflectint codi morse o similars. I es creà sa telegrafia per ràdio, fins i tot un "fax":
https://www.labrujulaverde.com/2025/07/ ... -siglo-xix
i un "telèfon" de raig de llum:
https://www.labrujulaverde.com/2022/11/ ... uz-del-sol
Sa telegrafia per cable fou anterior, de mig segle abans:
https://spectrum.ieee.org/telegraph-chess
Anà millor per a jugar a escacs, també amb boira i pluja!

● Respecte un codi tam-tam que fes cops d'igual duració, timbre, to i volum. Amb un tronc, un tambor, un intrument de percussió... Seria similar a un codi de toc-tocs, cops.
Idò, només amb so temps sense so d'entremig de percussions, es poden comunicar caràcters o missatges preestablerts. Codificant s'espai, pausa o silenci... i ritmes, tempos, repeticions, sèries... o si es combinen tocant, en conjunt. Una funció semblant as temps de llum o so piulant en altres codis, com per exemple es codi morse.
Es pot adaptar codi morse per aquest tam-tam marcant sense so, "insonor". Es sons poden durar tots igual, però entre tocs, una unitat de temps sense so, seria una marca curta, es punt. I, per exemple, tres temps, una marca llarga, sa retxa. Entre ses marques (de silenci) que formen un sol caràcter no hi ha intercalat espai sense so. Però, entre caràcters, amb sons marcant es seus límits, intercala un espai sense so de quatre temps, almenys.
O, aniria millor una ratllla de dos temps i espai de tres?

https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... claves.jpg
https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Clapsticks.JPG by Andrewa CC BY-SA
Claves i bastons de ritme australians.

No és com un codi de toc-tocs marcant amb sons, "sonor", com p. ex.
https://en.wikipedia.org/wiki/Tap_code que els suma i combina en un quadre de Polibi.
Depenent de ses combinacions o codi, comunicar-se amb sons potser seria més breu, o no.
Per altre banda, marcar amb castanyeta i tamborino és més àgil que amb timbal, o gong. Sa vibració minvant enterboleix es temps "sense so", i l'allarga.
Amb alguns intruments de percussió seria més àgil marcar codi sense sons que amb sons? Per ventura amb ets intruments de període de toc més llarg, com ara un gong, que aprofitarien es temps "sense so" per a finalitzar sa vibració més intensa?

Un codi de tocs, cops, ja sigui marcant amb sons o silencis, serviria especialment per a comunicar-se sense observació visual. P. ex. a traves de parets, entre miners, presoners, rescatistes... O via aire, en un bosc tancat. O a s'aigua.

● Fins fa unes dècades, ens arribava una xerxa ̶d̶e̶ ̶̵̶l̶̵̶l̶̵̶u̶̵̶m̶̵̶ ̶̵̶l̶̵̶à̶̵̶s̶̵̶e̶̵̶r̶̵̶ ̶̵̶i̶̵̶n̶̵̶f̶̵̶r̶̵̶a̶̵̶r̶̵̶o̶̵̶i̶̵̶g̶̵̶ ̶a̶m̶b̶ ̶n̶o̶d̶e̶ ̶̵̶en̶ ̶e̶s̶ ̶p̶̵̶u̶̵̶i̶̵̶g̶̵̶ ̶̵̶d̶̵̶e̶̵̶l̶̵̶ ̶̵̶T̶̵̶o̶̵̶r̶̵̶o̶̵̶ ̶̵̶ -Oops, error meu, no era òptica! Ehem... de feix de microones reflectint-se a sa tropopausa. Especialment valuós post explosió nuclear -que no succeí! I es node, estava a sa Base d'USA a s'Enclusa (Menorca, 39.9973N, 4.0054E)
https://www.usarmygermany.com/Units/Sig ... OM%203.htm
Més detall, marcant casella 486L MEDCOM a
http://rammstein.dfmk.hu/~s200/tropo.html




..... ~ ~~ ~~~> .....




Per a nous amors, comunicar-se jugant llums!
Vegeu: https://youtu.be/MYmeEyeigkU

















GIF a geocities.com


.
GIF a geocities.com
Uns temes similars en es fòrum:

Gavina de 26 anys i 8 mesos
viewtopic.php?t=4960

Somnis de dinosaures
viewtopic.php?t=4920

Dofí caça usant ormeig proper
viewtopic.php?t=4965

Vessament marí, cura nedant i dofí?
viewtopic.php?t=4915

Au liada i emissari "apisonadora" fantasma
viewtopic.php?t=4941

Posidònia, olives de mar, sirenes, foques.
viewtopic.php?t=4900

Cuidar litoral. Neteja nedant amb sacs boia i grimpant. Info, provant trucs, històries
viewtopic.php?t=4769

Art d'IA per a inspirar, i cuidar es litoral jugant
viewtopic.php?t=4866

Fems marins recollits jugant grimpant i nedant. Estiu/tardor, 2022
viewtopic.php?t=4870

Fems marins recollits jugant grimpant i nedant. Primavera, 2023
viewtopic.php?t=4911

Bitxos marins i esbarjo cuidant es litoral nedant i grimpant
viewtopic.php?t=4872




Temperatura 9 i 10 gener 2024, Capdepera (AEMET)
Uns dies de gener amb temperatura elevada a s'aire a ombra.

Sa "caloreta de gener" dita, s'ha aprofitat per a femsukinar nedant sense tratge. Si no, s'hagués esmicolat tot això, que estava xop a sa vorera. Unes 36 h després hi picaren onotes directes de ràfegues de vent de 90-100 km/h. 🌬



Encalentiment per ventades de nit d'hivern.

Adaptat d'AEMET www.aemet.es
Temperatura i vent a Capdepera, nit 27-28 gener 2025.
En gener i febrer, si bufa Ponent, convé més nedar de nit?
(és broma!)

Adaptat d'AEMET, 10-11 febrer 2026 www.aemet.es
Ventada de calor eixuta, inclús de nit! Uuh!
Seria una mena d'efecte Foehn? Unes infos d'aquest efecte:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Efecte_foehn 🌬🏔🌡
Però reescalfant Balears en anticicló i mar Mediterrània relativalent calenta?
Vent superficial humit càlid anava des nord de Canàries cap es continent, i hi coincidí amb so gir i vent fort d'una borrasca a sa Península:

Imatge de base adaptada de Windy.com
I també coincidí amb corrents en jet ondulats i destirotats. Just abans de dia 12 aquests corrents estaven més en es sud. I anaven més d'oest a est -no tan inclinats N-S com en aquest mapa:

Imatge de base adaptada de Metcheck.com
En es continent, es vent humit ascendiria per sobrevent de cims freds. Allà, es descomprimiria i refredaria, condensant, perdent s'humitat, eixugant-se. Tornarien aire molt sec en alçada.
I sa ventada, passant ja a sotavent des cims, davallaria, i a damunt la mar Mediterrània. Baixant tan ràpid d'alçada, es comprimiria i s'escalfaria, sense prou temps com per a agafar humitat. I també reescalfaria sa superfície de terra Balear, relativament calenta, en anticicló?

O... Eren esclafits tèrmics?




Capcer de pesca amb roda de cotxe, fems recollits de s'aigua i en remull arran vorera.






Clissau sa dona amb vestit roig?
Al·legoria casual, comportament i meteorologia litoral. Fems recollit en remull, nedant en un racó a recer d'ones, minuts abans.
Foto d'un tret.









Nota: Ses dades informàtiques dets arxius d'imatges corresponen a sa darrera edició/còpia. No coincideixen exactament amb s'original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Es text s'aprofita millor si llegint s'és comprensiu i generós. Reeditat aquí mateix, i a sobre del que hi començà com un esbós de guió, més difícil d'entendre que un telegrama. Teclejat amb dificultats ergonòmiques, en un mini teclat tàctil virtual que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats o amb feridetes curant
S'indiquen els crèdits de text i imatges no propis.
El tex i imatges propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats.
No copiar, estotjar, emailar, ni publicar-ho en xarxes socials o missatgeria lucratives i privatives, com Facebook, Meta, Twitter, X, TikTok, Instagram, WhatsApp...
.