I un corn!
Observacions, alguna reflexió i fotos,
per a inspirar.
Alguns visitants de ses voreres marines de roques i cocons hi juguen a pescar i marisquejar. Els serveix com a deport, esbarjo i evasió, o també com a forma d'aprendre i practicar habilitats per adaptar-se a es medi, o educar-se, i conèixer costums antigues.
I prous persones hi juguen, van a agafar animalons durant ses vacances o es dies festius. Es mouen caminant entre ses roques amb gambaners i poals, i banyant-se o nedant amb careta i tub.
Amb aquests entreteniments de marisquejar o pescar a mà o amb gambaners i poals per ses voreres sovint es va "a agafar" varietat d'animalons.
Es capturen crancs i peixets, gambetes, cornets, eriçons, ortigues, estrelles, cranquets ermitans que viuen dins closques, pagellides, dàtils, copinyetes variades i més mol·luscs... Sípies i pops i tot.
I a vegades es compagina recollint o reorganitzant es fons de pedres...
Ses pedres a lloc nou es mouran amb ses ones durant bastant temps fins a acomodar-se de nou s'entorn. S'afecta a animals i vegetals durant es joc, i després, i a s'erosió...
Practicants d'aquests jocs per ses voreres a pics també remouen mooooltes de pedres des fons. I les apilen i en fan munts, construccions, fites simbòliques o figures com dibuixos. O els serveix per a crear tanques i cocons submergits. O senzillament es juga a 'netejar' de pedres sa platja, a treure pedres des llocs de pas a s'arena submergida.
Normalment només agafen uns pocs animals i els estotgen una estona dins de poals, cocons, o tanques fetes amb pedres dins de forats a la vista. Així poden continuar jugant i observar animalons, com a entreteniment, o fer-ne fotos.
O hi ha qui s'ho emporta per a cuinar a casa o alguna cuina. I ajuda a fer atractiva sa seva gastronomia, decorar es plats o donar un toc refinat a es brous.
Hi ha qui esclafa cranquets ermitans que viuen dins de closques de caragols marins, per a ús com a esquer per a pesca amb canya, directament o fent una "pasteta". Algun pic he vist acumular i emportar-se una bossa ben plena, de varis quilograms de closques de caragols o cornets amb cranquets ermitans.
Molts practicants són turistes i gent diferent que practica puntualment, esporàdicament.... O hi ha qui ho repeteix més, per exemple qui ve de visita a ses segones residències es dies festius. Dónen mal exemple, i arriben a sumar moooltes interaccions, hi ha massa gent practicant-ho...
Un mal exemple, vist mentre feia sa foto des fems que havia recollit com a deport nedant.
Resulta que una nina, ja prou major, estava nedant amb ulleres, tub i un gambaner molt gros. I amb una pedra grossota rodonenca va esclafar aquest grup de pagellides vives aferrades.
I segons ella deia, no pescava, perquè després alliberava viu tot el que recollia...
Ehem, ehem...
Aquestes pràctiques aquí pescant manualment o marisquejant per ses voreres en s'estiu es veu de forma molt habitual, o quotidiana. També succeeix de primavera i tardor, es dies festius, caps de setmana... I bastant bastant a es mateixos llocs, encara que cadascú potser alterna a on juga i ses diades. Es podé veure fàcil d'estiu aprop Cala Rajada, devers ses roques baixes de Cala Agulla, o per ses voreres des passeig entre es port i Cala Gat, o Son Moll.
És sa vorera que s'anomena com a "zona d'aigües exteriors" o "estatal" de sa reserva marina.
ULL! "Aigües exteriors" sol ser diferent al que es podria pensar... Si no es coneix com s'han acordat ses línies de llindars entre puntes de sa costa. Això confon a qui no s'hi fixa. Per exemple aquí és "aigua exterior" s'aigua tocant sa vorera!
Sa reserva marina de llevant de Mallorca a aquestes voreres de Capdepera s'inclou a una zona dita com "zona estatal" o també "zona d'aigües exteriors". Una zona que va des de Cap des Freus cap a es sud fins a Sa Pedruscada.
Inclou més o menys, anant vorejant de nord a sud, ses voreres conegudes amb sos topònims de Cala Moltó, s'Agulló, Cala Agulla, S'Entrador, Sa Regata Blava, Cala Lliteres, S'Olla, Cala Gat, Cala Rajada, Es Coconar, Na Ferradura, Son Moll, Caló de Marbella, Sa Pedruscada...
I aquí segons què, o com, no es permet capturar o pescar de forma recreativa des de terra. I per mi que encara menys nedant, en apnea, busseig...
Si ho he interpretat bé, i excepte errors, i dit mooolt resumit, en aquesta
zona de voreres de Capdepera
estatal, des de terra:
- -NO es permet pescar amb
- -salabre / gambaner
-fitora
-esquer viu
-més d'una canya o fil
-potera
-NO es permet capturar...- -crustacis
P. ex. cranquets ermitants a dins de closques de caragols, crancs, gambetes...
-mol·luscs.
P. ex. caragols de mar, cornets, pagellides, pades, compinyes, nacres, dàtils, musclos...
-eriçons de mar*
-ortigues de mar*
- -salabre / gambaner
Jo no en sé gaire! I és que jo no hi pesc, ni hi captur vida, ni hi marisqueig...
Respecte a pescar pops i sípies, supòs que es permet amb modalitats desde terra amb fil i paupant, tatant directe amb ses mans. Però no sa seva pesca submergint-se, ni amb fitora o gambaner.
Si algú hi té curiositat en tot això, millor consultar-ho a qui ho sàpiga millor. A més poden existir canvis o vedes extra, com una de pop d'agost de 2022.
Això es llegeix també a cartells a punts d'accés. O millor consultar normativa i publicacions, en es menú de sa web de s'enllaç:
https://www.caib.es/sites/reservesmarin ... ats_0_0_0/
És diferent a sa zona de voreres més en es nord cap a Artà, entre devers Cala Mesquida fins a Betlem, i que s'anomena com a "zona autonòmica" o "d'aigües interiors".
Quan es marisqueja o pesca no sempre es té es millor criteri per a reconèixer s'espècie, o es seus punts dèbils, el que la pot detorbar. I per mi que mooolts practicans tampoc saben gaire de sa normativa...
Potser jo soc es primer que no conec suficientment sa norma de pesca. Però es que jo no hi pesc, ni hi captur vida marina.
I hi ha qui defensa aferrissadament aquestes pràctiques de pesca i marisqueig, que s'incomoda molt si se l'informa, inclús es torna com violent o embolicador...
Per mi que per a gaudir més, a molts practicants de marisqueig fora norma, els sol anar rebé percebre, entendre i sentir-ho emotivament. Com una evasió de sa vida quotidiana urbana, o d'engany fora norma, amb picaresca o supremacisme o elistime... I sentiment de ser lluny de sa civilització i norma, a un lloc mooolt natural, poc visitat, poc pescat. A on és casa seva o on es pot practicar jugar a rememorar pràctiques ancestrals. A reviure es costums i records d'infantesa, per a saber superar mancances, de temps de supervivència...
Em sembla que hi influeixen ses expectatives i sa imaginació, sa despesa i s'esforç invertit en arribar, o en mantenir sa vivenda de vacances d'antic, o en tenir un gambaner... Amb interès i desig de recrear-sé, de distrure's ambientats així un cap de setmana, un festiu... O per a aprofitar i per a fer una sobretaula o migidada, amb sos nins distrets, sense que nedin.
Quan hi ha aquest desig o engany de molta gent variada jugant-hi, pot aparèixer i copiar-se més algun mal biaix, una mala pràctica, de tècniques de pesca. Per exemple, a vegades es veuen pares i nins pescant crancs ferint-los, gratant i copejant amb garrots a dins de forats.
No convé veure únicament a aquest entorn i animalets com a juguetes, instruments o eines de joc d'un sol ús. Som massa visitants a ses platges, Mallorca ja no és un lloc tan verjo, ni és com dècades enrera...
Aquí un altre exemple:
Un cornet observat en una mala situació, a lloc afectable, a Capdepera a principi d'octubre de 2022.
Era desferrat, "panxa" enlaire, com a un cocó submergit a molt poc fons, ballant amb ses ones i xocant amb ses roques. En un punt de pas poc fondo, just per on molts de peus de banyistes trepitgen i accedeixen a la mar. A una rampa d'un antic escar per a embarcacions. Allà sa roca és llisa i amb alga fina, i patina, i en aquests punts sa pedra és mes polida, fent com esglaons amb ses marques de ses trepitjades dia a dia.
Per mi que algú uns minuts abans havia jugat i llençat aquest caragol allà, just a un lloc de pas i d'ones. Aprop hi estaven prenent es sol bastants de banyistes. I entraven i sortien de s'aigua aprop d'aquests cocons i rampes, trepitjant o patinant sense voler. I hi nedaven o botaven de ses roques, i jugaven explorant es racons o fotografiant.
Tenia s'opercle gairebé tancat, però el movia, reaccionava ràpid, es mol·lusc era ben viu.
Fotografiat fent equilibris a sobre d'un guà i un sac boia surant, on jo hi recollia fems nedant, amb sa càmera dins d'una bossa transparent.
Finalment vaig deixar es caragol a uns pocs metres, on em semblà que hi havia més fons, i on es solen veure algun de tant en tant, amb manco peus de gent que el podria tombar d'una trepitjada, o capturar per a jugar-hí o destorbar-hó.
Quin caragol és? Pot ser guapo aprendre una mica a reconèixer millor aquests caragols. Varis corns són pareguts i es poden confondre. I no tenc gaire idea de ses claus per a diferenciar caragols marins, però sí alguna curiositat...
Sa closca li mesurava uns 5 cm. o un poc més de llarg, a ull...
Seria un corn blau, Trunculariopsis trunculus? Des que s'empren per a cuinar i gastronomia. I que antigament s'empraven per fer es tint de sa porpra, i tenyir roba per a gent distingida.
Supòs que no seria un altre caragol parescut, també emprat per a sa porpra, es Purpura haemostoma. Ni es corn que torna més grossot, ja escàs, i que era emprat com a instrument de vent, de bufar i fer senyals, com una botzina, es Charonia nodifera/Charonia lampas...
Aquest entorn de roques baixes tan especial ha estat bastant pescat ja, consumint es seus recursos durant anys, gairebé com sa resta de llocs.
Aquesta pràctica i visita tan repetida ha afectat es medi, a espècies o llocs protegits o dins de reserva marina, poc comuns, delicats, afectables, vulnerables... Aquests racons de voreres han estat massa destorbats, sobretot es dies festius.
I sense voler, mentrestant es fan munts o remouen tant ses pedres, s'afecta a animals que hi viuen a s'arena o a davall. Normalment els era un refugi, un lloc mooolt estable, on hi creixien a davall ous i animalons nutritius. I hi eren protegits diferent de ses ones. I també després ses ones actuen diferent i s'erosió. Quan es va jugant tant i tants, n'arriben a moure moltes de pedres i fent munts lluny, cobrint altres roques i forats.
Tot junt suma moltes d'afectacions petites en aquests llocs arrecerats de ses ones, de pedres, roques i cocons amb animals especials i sensibles a ser manipulats.
Ets animalons i sa roca a zona d'ones noten molt es destorb, queden afectats quan s'haurien de reproduir, o queden trepitjats, ferits, estressats, morts...
Part d'una possible infracció per captura furtiva d'una dona que mariscava en Es Coconar/Na Ferradura fa anys. Crec que m'indicà que empraria aquests animals per a recurs educatiu dins peixeres d'un centre escolar. I que prest practicaria aquesta forma de pesca just a sullà tot es grup escolar.
Pentura ella mariscava furtivament, i em va voler confondre?
Em semblaren com una ofïura, dita estrella de mar de potes brunes (Ophioderma longicauda?) i dos sastres, Galathea strigosa?. I que sa dona gratant amb so garrot de pesca danyà sa mordala d'un.
És diferent pets animalons si es va a jugar amb una mica més de cura i responsabilitat, quan s'aprecia que no cal o no convé destorbar tant a sa vida marina.
Per exemple, millor si es pot emprar esquer per a pescar diferent, sense matar aquests animals. O es pot variar una mica més de lloc. Es pot anar amb més cura on és delicat i hi ha taaantes de visites en dies festius.
O es pot canviar es jocs aprop dets animals...
Es pot jugar i relacionar-se diferent amb sos animals, sense tocar o moure a on son aferrats, ni ses pedres a on reposen.
Ni convé tampoc que ses captures alliberades quedin sempre a llocs a la vista. No convé facilitar que pateixin molèsties d'altra gent, que els vegi més i els destorbi després de nou.
Aquests animalets en aquest medi a vegades són molt a la vista, i algun dia pot semblar que abunden... Però hi calen en un nombre gros. Ajuden a sa neteja des medi contaminat filtrant-hó. Son clau per a sa salut de s'aigua de ses platges, per a sa recuperació i sa resiliència d'humans i animals en equilibri, i per a gaudir. I sa reserva marina és gairebé com un des llocs més útils per a recuperar sa resta d'illa, si no atreu furtius, que ja succeeix...
Qui practica pesca o marisqueig espontani pot seguir més es cartells amb sa informació de ses normes que hi ha en ets accessos de ses platges i des passeigs. Això evitaria crear afectacions, un ambient d'actituds de permissivitat. No convé afavorir altres pràctiques furtives...
Ànims per a què es crein i trobin alternatives, i llocs on gaudir de molts d'entreteniment i de curiositats diferents!
Per exemple, es pot practicar un poc de lleure només observant sa vida sense destorbar capturant, tocant o desplaçant cada poc a ets animalons. I es pot practicar en cercar i emprar guies naturalistes gratuïtes o aplicacions i fòrums a internet per a identificar i saber d'aquests animalons. Inclús es pot practicar esbarjo col·laborant observant, fotografiant, i informant a científics... Sa curiositat naturalista pot ser ben rica i engrescadora!
Aqui un exemple amb tres fotos d'un conjunt de detalls:
És una calavera pirata!?
.
És un animal banyut coronat? Uuuuiii...
Serà cosa des déu Bes!
Ben famós a Eivissa a s'antiguitat! ☺
.
Closca de caragol de porcellana (Erosaria spurca / Naria spurca) i un cranquet ermità acomodat.
Idò, que n'és de suggerent es patró des dibuix en es dors des cranquet ermità! ☺
.
Foto d'una curiositat, diferent, però com qualsevol altra que pot estimular i il·lustrar, i que es pot gaudir observant ses voreres. És sa part interior d'una closca depredada de cranc blau, forani i a vegades invassor.
Sembla es perfil d'un felí... O de s'esperit Totoro!
Imatge denTotoro (1988). Es drets possiblement siguin de Studio Ghibli. Aquí es trailer: https://youtu.be/92a7Hj0ijLs
Observar-ne amb cura pot enriquir o inspirar converses naturalistes, es criteri i noves dubtes o motivar actituds de curiositats. Per exemple,
Es crancs de closca amb dibuixos de cares ferotges, han sobreviscut més a sa nostra pesca?
"...) se puede votar a favor o en contra de la teoría de la selección artificial de los cangrejos heike. Y los resultados, por cierto, asombran:
Si un 31% se muestra a favor, y un 38% en contra. Hay también un 15% que considera falsas las fotografías. Y un 6% que manifiesta que los pescadores tallan los caparazones…
¡Y un 10% que cree que los heike son realmente espíritus reencarnados de los samuráis! (..."
(Richard Dawkins, segons https://www.labrujulaverde.com/2022/03/ ... de-samurai)
Què votaries tu? Potser ses sopes anirien cap a sa segona opció, i no gaire de sa primera, o no? Probablement existí una llarguíssima selecció natural abans dets humans. Perquè es peixos extrapolen es tamany des cos segons es dets ulls i sa seva distància. I sa conducta i sa dominància segons sa fermesa de sa mirada o en cap a on es mira. I si ets un cranc, i et picotegen, millor que sigui en es dibuix de sa closca, i no a un ull...
I aquest dibuix també va fenomenal d'espantaucells, i ats aeroports, avions i aerogeneradors! Veure-ho clicant a:
1) Aerogeneradors: https://www.iberdrola.com/sala-comunica ... teger-aves
2) Avions: https://airwaysmag.com/ana-paints-eyeballs-on-a380s/
3) Aeroports: https://www.gatechecked.com/scientists- ... y-eyes-573
Imatge modificada, de s'estudi de Hausberger M, Boigné A, Lesimple C, Belin L, Henry L (2018) Wide-eyed glare scares raptors: From laboratory evidence to applied management. PLOS ONE 13(10): e0204802. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0204802
Es dibuix dets ulls sembla que és més creïble i provoca sa il·lusió si 'ets ulls' conserven es nombre parell, sa seva distància relativa i tamany, sa disposició... No funciona tant si són de radi diferent, o un totsol, tres, inclinats, separats poc o massa segons es seu radi...
Oooooh, és com un drac marí que em mira de front! Ah, però sembla simpàtic! Ep, és en Puff, es drac màgic!?
És broma! Només era una closca depredada de cranc blau.
Es cranc blau és forani, i a vegades podria ser invassor, i segons on tornar com una plaga.
Quines il·lusions òptiques tan útils per as crancs! Ajuden a simular, enganar, espantar, i sobreviure!
Femsukí de nedar amb sacs boia vorejant s'horabaixa de 20 octubre 2022. Quan fa bo, a ses hores més centrals des dia, s'hi agrupen centenars de banyistes encara en octubre.
Per a variar a activitats menys consumistes de s'entorn, inclús es pot practicar altre esbarjo, o modificar-ho... I pot ser educatiu pes futur anar cuidant directament es medi. I intentant interactuar menys directament pescant o capturant. Ajudant a restaurar-ho, reforçant sa resiliència...
Anar minvant ses afectacions sumades que desequilibren hàbitats, o que alteraren sa salubritat, es riscs de seguretats, es paisatge...
Aquests darrers anys es passava gust observant gents variades que s'engrescaven de forma natural i improvisada a cercar fems, residus artificials contaminants. Alguns exemples de fa poc, com de deportistes netejadors, que van jugant a estones lliures de ses visites, observant o cercant fems:
En V. de Capdepera, un nin amb sensibilitat i molts coneixements naturalístics, i bon ull per a recollir trossets de botelles i per a sa creativitat jugant. O n'A. una nina d'Artà, més jove, però també amb una gran ment lúdica, ben divertida i dramatitzada, que torna es fems com a tresors dramàtics, els transforma en mil i un sentits. O en M. d'Artà, un nin que ha sigut un gran cercador de fems àgil, molt entusiasta i constant.
I es veien visitants i turistes amb idiomes diferents curiosejant "tresors" de fems per tooot!
I també s'hi engresquen adults, per exemple pares fent banys amb infants.
O alguna empresa i gent variada en taules de surf a rem, que inclús van remant per dins de grutes gegants recollint fems!
I hi ha qui tot l'any va trescant i gaudint netejant per ses voreres d'arena de ses platges, seguint ses fileres de fems tretes defora s'aigua i alineades per ses ones majors. I hi passen un bon gust, curiosejant i descobrint milers de trossets de fems variats de per damunt s'arena!
(Crèdits imatge: XKCD https://xkcd.com/2208)
Per as futur, convé aprendre a adaptar es jocs i esports a ses platges, es consumisme!
Femsukí de nedar tira-tira de Na Ferradura a Son Moll, Capdepera, ds 29 oct 2022
Recomanacions musicals durant sa lectura
Es tema "Desperta" d'Alanaire a https://youtu.be/UlttH6e6gsE
I un vídeo ben emotiu d'educació ambientalista!
"If you see a piece of litter pick it up!"
des d'UK, clicant a https://youtu.be/lp7yppOAyPw
Quina allau d'art i brusqueta vital!!
BONS CAPFICOS CUIDANT LA MAR!
Ull amb sos fils enrocats i tirats... Alguns després tornen flocs que rodolen dins la mar. Es de devers un metre i de monofils gruixats, com es descartats de palangres, s'aferren menys, i tornen una molla que roda àgil, en un moviment hipnòtic d'espiral girant, que rebota inclús per damunt ses roques.
Però es flocs sí que s’enganxen a plantes, algues, i animals i colònies que viuen formant com branques o tiges, com ets espirògrafs o similars a corall. I es flocs enganxats, amb so vaivé de ses ones i corrents, arrabassen aquesta vida tan especial, i la maten, ho esmicolen... I dezprés continuen rodolant i matant...
Nota: Ses dades informàtiques dets arxius de ses imatges corresponen a sa seva darrera edició o còpia. Potser no coincideixen exactament amb sa imatge original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge o tema s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.