Bitxos marins i esbarjo cuidant es litoral nedant i grimpant
Publicat: dg. oct. 16, 2022 2:59 pm
Oci educatiu esclafant pagellides a pedrades?
I un corn!
Observacions, alguna reflexió i fotos,
per a inspirar.
Alguns visitants de ses voreres marines de roques i cocons hi juguen a pescar i mariscar. Els serveix com a deport, esbarjo i evasió, o també com a forma d'aprendre i practicar habilitats per adaptar-se a es medi, o educar-se, i conèixer costums antics.
I prous persones hi juguen, van a agafar animalons durant ses vacances o es dies festius. Es mouen caminant entre ses roques amb gambaners i poals, i banyant-se o nedant amb careta i tub.
Amb aquests entreteniments de mariscar o pescar a mà o amb gambaners i poals per ses voreres sovint es va "a agafar" varietat d'animalons.
Es capturen crancs i peixets, gambetes, cornets, eriçons, ortigues, estrelles, cranquets ermitans que viuen dins closques, pagellides, dàtils, copinyetes variades i més mol·luscs... Sípies i pops... I a vegades es compagina recollint o reorganitzant es fons de pedres...
Ses pedres a lloc nou es mouran amb ses ones durant bastant temps fins a acomodar-se de nou s'entorn. S'afecta a animals i vegetals durant es joc, i després, i a s'erosió...
Practicants d'aquests jocs per ses voreres a pics també remouen mooooltes de pedres des fons. I les apilen i en fan munts, construccions, fites simbòliques o figures com dibuixos. O els serveix per a crear tanques i cocons submergits. O senzillament es juga a 'netejar' de pedres sa platja, a treure pedres des llocs de pas a s'arena submergida.
Normalment només agafen uns pocs animals i els estotgen una estona dins de poals, cocons, o tanques fetes amb pedres dins de forats a la vista. Així poden continuar jugant i observar animalons, com a entreteniment, o fer-ne fotos.
O hi ha qui s'ho emporta per a cuinar a casa o alguna cuina. I ajuda a fer atractiva sa seva gastronomia, decorar es plats o donar un toc refinat a es brous.
Hi ha qui esclafa cranquets ermitans que viuen dins de closques de caragols marins, per a ús com a esquer per a pesca amb canya, directament o fent una "pasteta". Algun pic he vist acumular i emportar-se una bossa ben plena, de quilograms de closques de caragols o cornets amb cranquets ermitans.
Molts practicants són turistes i gent diferent que practica puntualment, esporàdicament... O hi ha qui ho repeteix més, per exemple qui ve de visita a ses segones residències es dies festius. Donen mal exemple, i arriben a sumar moooltes interaccions, hi ha massa gent practicant-ho, i a llocs amb vida vulnerable i sensible a ses trepitjades...
Un mal exemple, vist mentre feia sa foto des fems que havia recollit com a deport nedant.
Resulta que una nina, ja prou major, estava nedant amb ulleres, tub i un gambaner molt gros. I amb una pedra grossota rodonenca va esclafar aquest grup de pagellides vives aferrades.
I segons ella deia, no pescava, perquè després alliberava viu tot el que recollia...
Ehem, ehem...
Aquestes pràctiques aquí pescant manualment o mariscant per ses voreres en s'estiu es veu de forma molt habitual, o quotidiana. També succeeix de primavera i tardor, es dies festius, caps de setmana... I bastant bastant a es mateixos llocs, encara que cadascú potser alterna a on juga i ses diades. Es podé veure fàcil d'estiu aprop Cala Rajada, devers ses roques baixes de Cala Agulla, o per ses voreres des passeig entre es port i Cala Gat, o Son Moll.
És sa vorera que s'anomena com a "zona d'aigües exteriors" o "estatal" de sa reserva marina.
ULL! "Aigües exteriors" és diferent del que es podria pensar... Si no es coneix com s'han acordat ses línies de llindars entre puntes de sa costa. Això confon a qui no s'hi fixa. Per exemple aquí és "aigua exterior" s'aigua tocant sa vorera!
Sa reserva marina de llevant de Mallorca a aquestes voreres de Capdepera s'inclou a una zona dita com "zona estatal" o també "zona d'aigües exteriors". Una zona que va des de Cap des Freus cap a es sud fins a Sa Pedruscada.
Inclou més o menys, anant vorejant de nord a sud, ses voreres conegudes amb sos topònims de Cala Moltó, s'Agulló, Cala Agulla, S'Entrador, Sa Regata Blava, Cala Lliteres, S'Olla, Cala Gat, Cala Rajada, Es Coconar, Na Ferradura, Son Moll, Caló de Marbella, Sa Pedruscada...
I aquí segons què, o com, no es permet capturar o pescar de forma recreativa des de terra. I per mi que encara menys nedant, en apnea, busseig...
Si ho he interpretat bé, i excepte errors, i dit mooolt resumit, en aquesta
zona de voreres de Capdepera
estatal, des de terra:
Si no ho he interpretat amb error, que ja pot ser ja... Jo no en sé gaire! I és que jo no hi pesc, ni captur vida, ni marisc...
Respecte a pescar pops i sípies, supòs que es permet amb modalitats desde terra amb fil i paupant, tatant directe amb ses mans. Però no sa seva pesca submergint-se, ni amb fitora o gambaner.
Si algú hi té curiositat en tot això, millor consultar-ho a qui ho sàpiga millor. A més poden existir canvis o vedes extra. Com per exemple una veda de pop d'agost de 2022.
És diferent de sa zona de voreres més en es nord cap a Artà, entre devers Cala Mesquida fins a Betlem, i que s'anomena com a "zona autonòmica" o "d'aigües interiors".
Això es llegeix també resumit a cartells a punts d'accés. Millor consultar normativa i publicacions, per exemple en es menú de sa web de s'enllaç de sa imatge següent:
https://www.caib.es/sites/reservesmarin ... ats_0_0_0/
Quan es marisca o pesca no sempre es té es millor criteri per a reconèixer s'espècie, o es seus punts dèbils, el que la pot detorbar. I per mi que mooolts practicans tampoc saben gaire de sa normativa... Potser jo soc es primer que no conec suficientment sa norma de pesca, però es que jo no hi pesc, ni hi captur vida marina.
Hi ha qui defensa aferrissadament aquestes pràctiques de pesca i mariscar. I que s'incomoda molt si se l'informa de sa protecció, inclús es torna com violent o embolicador...
Per mi que a molts practicants de marisqueig fora norma, els sol anar rebé percebre, entendre i sentir-ho emotivament. Com una evasió de sa vida quotidiana urbana. Un sentiment de ser lluny de sa civilització, de tanta norma. A un lloc mooolt natural, poc visitat, poc pescat. A on és enfront casa seva d'estiueig, on es pot practicar jugar a rememorar pràctiques ancestrals. Per a reviure es costums i records d'infantesa, per a saber superar mancances, de temps de supervivència...
Hi influeixen ses expectatives i sa imaginació, sa despesa i s'esforç invertit en arribar, o en mantenir sa vivenda de vacances d'antic, o en tenir un gambaner... Amb interès i desig de recrear-sé, de distreure's ambientats així, durant un cap de setmana, un festiu... O per a aprofitar i ambientar una sobretaula, o una migdiada, amb sos nins distrets.
Però també podria ser com un engany, o autoengany, anant fora norma amb picaresca... O de sentir-se amb cert privilegi, amb algun tret de supremacisme, elitisme? Ui, o especisme de crancs i caragols? (vegeu p. ex. https://ca.wikipedia.org/wiki/Especisme)
I això pot escalar més quan hi ha aquest desig, o engany, i jugant massa gent variada. En copiar-se més algun mal biaix, una mala pràctica de tècniques de pesca vista a gent local, permesa a visitants... Per exemple, a vegades es veuen pares i nins pescant crancs ferint-los, gratant i copejant amb garrots a dins de forats.
No convé veure únicament a aquest entorn i animalets com a juguetes, instruments o eines de joc d'un sol ús.
I ja som massa visitants a ses platges... Mallorca ja no és un lloc tan verge, no és com dècades enrere...
Aquí un altre exemple:
Un cornet observat en una mala situació, a lloc afectable, a Capdepera a principi d'octubre de 2022.
Estava desferrat, "panxa" enlaire, com a un cocó submergit a molt poc fondo, ballant amb ses ones i xocant amb ses roques. En un punt de pas on molts de peus de banyistes trepitgen i accedeixen a la mar. A una rampa d'un antic escar per a embarcacions de roca és llisa i amb alga fina, que patina. En aquests punts sa pedra és mes polida, fent com esglaons amb ses marques de ses trepitjades dia a dia.
Per mi que algú uns minuts abans havia jugat i llençat aquest caragol allà, just a un lloc de pas i d'ones. Aprop hi estaven prenent es sol bastants de banyistes. I entraven i sortien de s'aigua aprop d'aquests cocons i rampes, trepitjant o patinant sense voler. I hi nedaven o botaven de ses roques, i jugaven explorant es racons o fotografiant.
Tenia s'opercle gairebé tancat, però el movia, reaccionava de pressa, era ben viu.
Fotografiat fent equilibris a sobre d'un guà i un sac boia surant, on jo recollia fems nedant, amb sa càmera dins d'una bossa estanca transparent.
Finalment vaig deixar es caragol a uns pocs metres, on em semblà que hi havia més fondària. A on se'n veuen més de tant en tant, amb manco pas de peus de gent que el podria tombar d'una trepitjada, o capturar per a jugar-hí o destorbar-hó.
Quin caragol és? Pot ser guapo aprendre una mica a reconèixer millor aquests caragols. Es corns són pareguts i es poden confondre. I no tenc gaire idea de ses claus per a diferenciar caragols marins, però sí alguna curiositat...
Sa closca li mesurava uns 5 cm o un poc més de llarg, a ull...
Seria un corn blau, Trunculariopsis trunculus? Des que s'empren per a cuinar i gastronomia. I que antigament s'empraven per fer es tint de sa porpra, i tenyir roba per a gent distingida.
Supòs que no seria un altre caragol paregut, també emprat per a sa porpra, es Purpura haemostoma. Ni es corn que torna més grossot, es Charonia nodifera / Charonia lampas, ja escàs, i que es feia servir com a instrument de vent, de bufar i per a fer senyals, com una botzina...
Aquest entorn de roques baixes tan especial ha estat bastant pescat ja, consumint es seus recursos durant anys, gairebé com sa resta de llocs.
Aquesta pràctica i visita tan repetida ha afectat es medi, a espècies o llocs protegits o dins de reserva marina, poc comuns, delicats, afectables, vulnerables... Aquests racons de voreres han estat massa destorbats, sobretot es dies festius.
I sense voler, mentrestant es fan munts o remouen tant ses pedres, s'afecta a animals que hi viuen a s'arena o a davall. Normalment els era un refugi, un lloc mooolt estable, on hi creixien a davall ous i animalons nutritius. I hi eren protegits diferent de ses ones. I també després ses ones actuen diferent i s'erosió. Quan es va jugant tant i tants, n'arriben a moure moltes de pedres i fent munts lluny, cobrint altres roques i forats.
Tot junt suma moltes d'afectacions petites en aquests llocs arrecerats de ses ones, de pedres, roques i cocons amb animals especials i sensibles a ser manipulats.
Ets animalons i sa roca a zona d'ones noten molt es destorb, queden afectats quan s'haurien de reproduir, o queden trepitjats, ferits, estressats, morts...
Part d'una possible infracció per captura furtiva d'una dona que mariscava en Es Coconar / Na Ferradura fa anys. Crec que m'indicà que empraria aquests animals per a recurs educatiu dins peixeres d'un centre escolar. I que prest practicaria aquesta forma de pesca just a sullà tot es grup escolar.
Pentura ella mariscava furtivament, i em va voler confondre?
Em semblaren com una ofïura, dita estrella de mar de potes brunes (Ophioderma longicauda?) i dos sastres, Galathea strigosa?. I que sa dona gratant amb so garrot de pesca danyà sa mordala d'un.
És diferent pets animalons si es va a jugar amb una mica més de cura i responsabilitat. Quan s'aprecia que no cal o no convé destorbar tant a sa vida marina.
Per exemple, millor si es pot utilitzar esquer diferent, sense matar aquests animals. O es pot variar una mica més de lloc. Es pot anar amb més cura on és delicat i hi ha taaantes de visites en dies festius.
O es pot canviar es jocs aprop dets animals...
Es pot jugar i relacionar-se diferent amb sos animals, sense tocar o moure a on estan aferrats, ni ses pedres a on reposen.
Ni convé tampoc que ses captures alliberades quedin sempre a llocs a la vista. No convé facilitar que pateixin molèsties d'altra gent, que els vegi més i els destorbi després de nou.
Aquests animalets en aquest medi a vegades són molt a la vista, i algun dia pot semblar que abunden... Però hi calen en un nombre gros. Ajuden a sa neteja des medi contaminat filtrant-hó. Son clau per a sa salut de s'aigua de ses platges, per a sa recuperació i sa resiliència d'humans i animals en equilibri, i per a gaudir. I sa reserva marina és gairebé com un des llocs més útils per a recuperar sa resta d'illa, si no atreu furtius, que ja succeeix...
Qui practica pesca o mariscar pot llegir i intentar fer cas des cartells amb sa informació de ses normes que hi ha en ets accessos de ses platges i des passeigs. Això evitaria crear afectacions, un ambient d'actituds de permissivitat. No convé afavorir altres pràctiques furtives...
Ànims perquè es crein i trobin alternatives, i llocs a on gaudir de molts d'entreteniment i de curiositats diferents!
Per exemple, es pot practicar un poc de lleure només observant sa vida sense destorbar capturant, tocant o desplaçant cada poc a ets animalons. I es pot practicar en cercar i emprar guies naturalistes gratuïtes o aplicacions i fòrums a internet per a identificar i saber d'aquests animalons. Inclús es pot practicar esbarjo col·laborant observant, fotografiant, i informant a científics... Sa curiositat naturalista pot ser ben rica i engrescadora!
Aqui un exemple amb tres fotos d'un conjunt de detalls:
És una calavera pirata!?
.
És un animal banyut coronat? Uuuuiii...
Serà cosa des déu Bes!
Ben famós a Eivissa a s'antiguitat! ☺
.
Closca de caragol de porcellana (Erosaria spurca / Naria spurca) i un cranquet ermità acomodat.
Idò, que n'és de suggerent es patró des dibuix en es dors des cranquet ermità! ☺
.
Foto d'una curiositat, diferent, però com qualsevol altra que pot estimular i il·lustrar, i que es pot gaudir observant ses voreres. És sa part interior d'una closca depredada de cranc blau, forà i a vegades invasor.
Sembla es perfil d'un felí... O de s'esperit Totoro!
Imatge denTotoro (1988). Es drets possiblement siguin de Studio Ghibli. Aquí es tràiler: https://youtu.be/92a7Hj0ijLs
Observar es crancs amb cura pot enriquir! I inspirar converses naturalistes, es criteri i noves dubtes o motivar actituds de curiositats!
Per exemple,
Es crancs de closca amb dibuixos de cares ferotges, han sobreviscut més a sa nostra pesca?
"...) se puede votar a favor o en contra de la teoría de la selección artificial de los cangrejos heike (...) los resultados, por cierto, asombran:
(...)un 31% se muestra a favor, y un 38% en contra. Hay también un 15% que considera falsas las fotografías. Y un 6% que manifiesta que los pescadores tallan los caparazones…
¡Y un 10% que cree que los heike son realmente espíritus reencarnados de los samuráis! (..."
(Richard Dawkins, segons https://www.labrujulaverde.com/2022/03/ ... de-samurai)
Què votaries tu? Potser ses sopes anirien cap a sa segona opció, i no gaire de sa primera, o no? Probablement existí una llarguíssima selecció natural abans dets humans. Perquè es peixos extrapolen es tamany des cos segons es dets ulls i sa seva distància. I sa conducta i sa dominància segons sa fermesa de sa mirada o en cap a on es mira. I si ets un cranc, i et picotegen, millor que sigui en es dibuix de sa closca, i no a un ull...
I aquest dibuix també va fenomenal d'espantaucells, i ats aeroports, avions i aerogeneradors! Veure-ho clicant a:
1) Aerogeneradors: https://www.iberdrola.com/sala-comunica ... teger-aves
2) Avions: https://airwaysmag.com/ana-paints-eyeballs-on-a380s/
3) Aeroports: https://www.gatechecked.com/scientists- ... y-eyes-573
Imatge modificada, de s'estudi de Hausberger M, Boigné A, Lesimple C, Belin L, Henry L (2018) Wide-eyed glare scares raptors: From laboratory evidence to applied management. PLOS ONE 13(10): e0204802. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0204802
Es dibuix dets ulls sembla que és més creïble i provoca sa il·lusió si 'ets ulls' conserven es nombre parell, sa seva distància relativa i tamany, sa disposició... No funciona tant si són de radi diferent, o un totsol, tres, inclinats, separats poc o massa segons es seu radi...
Oooooh, és com un drac marí que em mira de front! Ah, però sembla simpàtic! Ep, és en Puff, es drac màgic!?
És broma! Només era una closca depredada de cranc blau.
Es cranc blau és forà, pot ser invasor, segons com i on torna com una plaga.
Quines il·lusions òptiques tan útils per as crancs! Ajuden a simular, enganar, espantar, i sobreviure!
Femsukí de nedar vorejant amb sacs boia vorejant. En octubre encara, quan fa bo, s'agrupen centenars de banyistes!
Per a variar a activitats menys consumistes de s'entorn, inclús es pot practicar altre esbarjo, o modificar-ho... I pot ser educatiu pes futur anar cuidant directament es medi. I intentant interactuar menys directament pescant o capturant. Ajudant a restaurar-ho, reforçant sa resiliència...
Anar minvant ses afectacions sumades que desequilibren hàbitats, o que alteraren sa salubritat, es riscs de seguretats, es paisatge...
Aquests darrers anys es passava gust observant gents variades que s'engrescaven de forma natural i improvisada a cercar fems, residus artificials contaminants. Alguns exemples de fa poc, com de deportistes netejadors, fent esbarjo, no esportistes d'esport estàndard. Gent que van jugant a estones lliures de ses visites, observant o cercant fems:
En V. de Capdepera, un nin amb sensibilitat i molts coneixements naturalístics, i bon ull per a recollir trossets de botelles i per a sa creativitat jugant. O n'A. una nina d'Artà, més jove, però també amb una gran ment lúdica, ben divertida i dramatitzada, que torna es fems com a tresors dramàtics, els transforma en mil i un sentits. O en M. d'Artà, un nin que ha sigut un gran cercador de fems àgil, molt entusiasta i constant.
I es veien visitants i turistes amb idiomes diferents curiosejant "tresors" de fems per tooot!
I també s'hi engresquen adults, per exemple pares fent banys amb infants.
O alguna empresa i gent variada en taules de surf a rem, que inclús van remant per dins de grutes gegants recollint fems!
I hi ha qui tot l'any va trescant i gaudint netejant per ses voreres d'arena de ses platges, seguint ses fileres de fems tretes defora s'aigua i alineades per ses ones majors. I hi passen un bon gust, curiosejant i descobrint milers de trossets de fems variats de per damunt s'arena!
(Crèdits imatge: XKCD https://xkcd.com/2208)
Per as futur, convé aprendre a adaptar es jocs i esports a ses platges, es consumisme!
Femsukí de nedar tira-tira de Na Ferradura a Son Moll, Capdepera, ds 29 oct 2022
Recomanacions durant sa lectura
Es tema "Desperta" d'Alanaire clicant a
https://youtu.be/UlttH6e6gsE
Sobre especisme, hi ha un documental ben interessant de 2013, clicant a
https://speciesismthemovie.com/
I un vídeo ben emotiu d'educació ambientalista:
"If you see a piece of litter pick it up!"
des d'UK, clicant a
https://youtu.be/lp7yppOAyPw
Quina allau d'art i brusqueta vital!!
BONS CAPFICOS CUIDANT LA MAR!
Ull amb sos fils enrocats i tirats... Alguns tornen flocs que rodolen dins la mar. Es de devers un metre i de monofils gruixats, com es descartats de palangres, s'aferren menys a sa roca. Tornen una molla que roda àgil pes fons marí, en un moviment hipnòtic d'espiral girant, que rebota inclús per damunt des sortints de ses roques.
Però es flocs sí que s’enganxen a plantes, algues, i animals i colònies que viuen formant com branques o tiges, com ets espirògrafs, o vida similar a sa forma des corall.
Es flocs enganxats a formacions vives, amb so vaivé de ses ones i corrents, arrabassen aquesta vida tan especial, i la maten, l'esmicolen... I continuen rodolant i matant durant anys.
Nota: Ses dades informàtiques dets arxius de ses imatges corresponen a sa seva darrera edició o còpia. Potser no coincideixen exactament amb sa imatge original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge o tema s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.
I un corn!
Observacions, alguna reflexió i fotos,
per a inspirar.
Alguns visitants de ses voreres marines de roques i cocons hi juguen a pescar i mariscar. Els serveix com a deport, esbarjo i evasió, o també com a forma d'aprendre i practicar habilitats per adaptar-se a es medi, o educar-se, i conèixer costums antics.
I prous persones hi juguen, van a agafar animalons durant ses vacances o es dies festius. Es mouen caminant entre ses roques amb gambaners i poals, i banyant-se o nedant amb careta i tub.
Amb aquests entreteniments de mariscar o pescar a mà o amb gambaners i poals per ses voreres sovint es va "a agafar" varietat d'animalons.
Es capturen crancs i peixets, gambetes, cornets, eriçons, ortigues, estrelles, cranquets ermitans que viuen dins closques, pagellides, dàtils, copinyetes variades i més mol·luscs... Sípies i pops... I a vegades es compagina recollint o reorganitzant es fons de pedres...
Ses pedres a lloc nou es mouran amb ses ones durant bastant temps fins a acomodar-se de nou s'entorn. S'afecta a animals i vegetals durant es joc, i després, i a s'erosió...
Practicants d'aquests jocs per ses voreres a pics també remouen mooooltes de pedres des fons. I les apilen i en fan munts, construccions, fites simbòliques o figures com dibuixos. O els serveix per a crear tanques i cocons submergits. O senzillament es juga a 'netejar' de pedres sa platja, a treure pedres des llocs de pas a s'arena submergida.
Normalment només agafen uns pocs animals i els estotgen una estona dins de poals, cocons, o tanques fetes amb pedres dins de forats a la vista. Així poden continuar jugant i observar animalons, com a entreteniment, o fer-ne fotos.
O hi ha qui s'ho emporta per a cuinar a casa o alguna cuina. I ajuda a fer atractiva sa seva gastronomia, decorar es plats o donar un toc refinat a es brous.
Hi ha qui esclafa cranquets ermitans que viuen dins de closques de caragols marins, per a ús com a esquer per a pesca amb canya, directament o fent una "pasteta". Algun pic he vist acumular i emportar-se una bossa ben plena, de quilograms de closques de caragols o cornets amb cranquets ermitans.
Molts practicants són turistes i gent diferent que practica puntualment, esporàdicament... O hi ha qui ho repeteix més, per exemple qui ve de visita a ses segones residències es dies festius. Donen mal exemple, i arriben a sumar moooltes interaccions, hi ha massa gent practicant-ho, i a llocs amb vida vulnerable i sensible a ses trepitjades...
Un mal exemple, vist mentre feia sa foto des fems que havia recollit com a deport nedant.
Resulta que una nina, ja prou major, estava nedant amb ulleres, tub i un gambaner molt gros. I amb una pedra grossota rodonenca va esclafar aquest grup de pagellides vives aferrades.
I segons ella deia, no pescava, perquè després alliberava viu tot el que recollia...
Ehem, ehem...
Aquestes pràctiques aquí pescant manualment o mariscant per ses voreres en s'estiu es veu de forma molt habitual, o quotidiana. També succeeix de primavera i tardor, es dies festius, caps de setmana... I bastant bastant a es mateixos llocs, encara que cadascú potser alterna a on juga i ses diades. Es podé veure fàcil d'estiu aprop Cala Rajada, devers ses roques baixes de Cala Agulla, o per ses voreres des passeig entre es port i Cala Gat, o Son Moll.
És sa vorera que s'anomena com a "zona d'aigües exteriors" o "estatal" de sa reserva marina.
ULL! "Aigües exteriors" és diferent del que es podria pensar... Si no es coneix com s'han acordat ses línies de llindars entre puntes de sa costa. Això confon a qui no s'hi fixa. Per exemple aquí és "aigua exterior" s'aigua tocant sa vorera!
Sa reserva marina de llevant de Mallorca a aquestes voreres de Capdepera s'inclou a una zona dita com "zona estatal" o també "zona d'aigües exteriors". Una zona que va des de Cap des Freus cap a es sud fins a Sa Pedruscada.
Inclou més o menys, anant vorejant de nord a sud, ses voreres conegudes amb sos topònims de Cala Moltó, s'Agulló, Cala Agulla, S'Entrador, Sa Regata Blava, Cala Lliteres, S'Olla, Cala Gat, Cala Rajada, Es Coconar, Na Ferradura, Son Moll, Caló de Marbella, Sa Pedruscada...
I aquí segons què, o com, no es permet capturar o pescar de forma recreativa des de terra. I per mi que encara menys nedant, en apnea, busseig...
Si ho he interpretat bé, i excepte errors, i dit mooolt resumit, en aquesta
zona de voreres de Capdepera
estatal, des de terra:
- -NO es permet pescar amb
- -salabre / gambaner
-fitora
-esquer viu
-més d'una canya o fil
-potera
-NO es permet capturar...- -crustacis
P. ex. cranquets ermitans a closques, crancs, gambetes...
-mol·luscs
P. ex. caragols de mar, pagellides, pades, compinyes, nacres, dàtils, musclos...
-eriçons de mar*
-ortigues de mar*
- -salabre / gambaner
Si no ho he interpretat amb error, que ja pot ser ja... Jo no en sé gaire! I és que jo no hi pesc, ni captur vida, ni marisc...
Respecte a pescar pops i sípies, supòs que es permet amb modalitats desde terra amb fil i paupant, tatant directe amb ses mans. Però no sa seva pesca submergint-se, ni amb fitora o gambaner.
Si algú hi té curiositat en tot això, millor consultar-ho a qui ho sàpiga millor. A més poden existir canvis o vedes extra. Com per exemple una veda de pop d'agost de 2022.
És diferent de sa zona de voreres més en es nord cap a Artà, entre devers Cala Mesquida fins a Betlem, i que s'anomena com a "zona autonòmica" o "d'aigües interiors".
Això es llegeix també resumit a cartells a punts d'accés. Millor consultar normativa i publicacions, per exemple en es menú de sa web de s'enllaç de sa imatge següent:
https://www.caib.es/sites/reservesmarin ... ats_0_0_0/
Quan es marisca o pesca no sempre es té es millor criteri per a reconèixer s'espècie, o es seus punts dèbils, el que la pot detorbar. I per mi que mooolts practicans tampoc saben gaire de sa normativa... Potser jo soc es primer que no conec suficientment sa norma de pesca, però es que jo no hi pesc, ni hi captur vida marina.
Hi ha qui defensa aferrissadament aquestes pràctiques de pesca i mariscar. I que s'incomoda molt si se l'informa de sa protecció, inclús es torna com violent o embolicador...
Per mi que a molts practicants de marisqueig fora norma, els sol anar rebé percebre, entendre i sentir-ho emotivament. Com una evasió de sa vida quotidiana urbana. Un sentiment de ser lluny de sa civilització, de tanta norma. A un lloc mooolt natural, poc visitat, poc pescat. A on és enfront casa seva d'estiueig, on es pot practicar jugar a rememorar pràctiques ancestrals. Per a reviure es costums i records d'infantesa, per a saber superar mancances, de temps de supervivència...
Hi influeixen ses expectatives i sa imaginació, sa despesa i s'esforç invertit en arribar, o en mantenir sa vivenda de vacances d'antic, o en tenir un gambaner... Amb interès i desig de recrear-sé, de distreure's ambientats així, durant un cap de setmana, un festiu... O per a aprofitar i ambientar una sobretaula, o una migdiada, amb sos nins distrets.
Però també podria ser com un engany, o autoengany, anant fora norma amb picaresca... O de sentir-se amb cert privilegi, amb algun tret de supremacisme, elitisme? Ui, o especisme de crancs i caragols? (vegeu p. ex. https://ca.wikipedia.org/wiki/Especisme)
I això pot escalar més quan hi ha aquest desig, o engany, i jugant massa gent variada. En copiar-se més algun mal biaix, una mala pràctica de tècniques de pesca vista a gent local, permesa a visitants... Per exemple, a vegades es veuen pares i nins pescant crancs ferint-los, gratant i copejant amb garrots a dins de forats.
No convé veure únicament a aquest entorn i animalets com a juguetes, instruments o eines de joc d'un sol ús.
I ja som massa visitants a ses platges... Mallorca ja no és un lloc tan verge, no és com dècades enrere...
Aquí un altre exemple:
Un cornet observat en una mala situació, a lloc afectable, a Capdepera a principi d'octubre de 2022.
Estava desferrat, "panxa" enlaire, com a un cocó submergit a molt poc fondo, ballant amb ses ones i xocant amb ses roques. En un punt de pas on molts de peus de banyistes trepitgen i accedeixen a la mar. A una rampa d'un antic escar per a embarcacions de roca és llisa i amb alga fina, que patina. En aquests punts sa pedra és mes polida, fent com esglaons amb ses marques de ses trepitjades dia a dia.
Per mi que algú uns minuts abans havia jugat i llençat aquest caragol allà, just a un lloc de pas i d'ones. Aprop hi estaven prenent es sol bastants de banyistes. I entraven i sortien de s'aigua aprop d'aquests cocons i rampes, trepitjant o patinant sense voler. I hi nedaven o botaven de ses roques, i jugaven explorant es racons o fotografiant.
Tenia s'opercle gairebé tancat, però el movia, reaccionava de pressa, era ben viu.
Fotografiat fent equilibris a sobre d'un guà i un sac boia surant, on jo recollia fems nedant, amb sa càmera dins d'una bossa estanca transparent.
Finalment vaig deixar es caragol a uns pocs metres, on em semblà que hi havia més fondària. A on se'n veuen més de tant en tant, amb manco pas de peus de gent que el podria tombar d'una trepitjada, o capturar per a jugar-hí o destorbar-hó.
Quin caragol és? Pot ser guapo aprendre una mica a reconèixer millor aquests caragols. Es corns són pareguts i es poden confondre. I no tenc gaire idea de ses claus per a diferenciar caragols marins, però sí alguna curiositat...
Sa closca li mesurava uns 5 cm o un poc més de llarg, a ull...
Seria un corn blau, Trunculariopsis trunculus? Des que s'empren per a cuinar i gastronomia. I que antigament s'empraven per fer es tint de sa porpra, i tenyir roba per a gent distingida.
Supòs que no seria un altre caragol paregut, també emprat per a sa porpra, es Purpura haemostoma. Ni es corn que torna més grossot, es Charonia nodifera / Charonia lampas, ja escàs, i que es feia servir com a instrument de vent, de bufar i per a fer senyals, com una botzina...
Aquest entorn de roques baixes tan especial ha estat bastant pescat ja, consumint es seus recursos durant anys, gairebé com sa resta de llocs.
Aquesta pràctica i visita tan repetida ha afectat es medi, a espècies o llocs protegits o dins de reserva marina, poc comuns, delicats, afectables, vulnerables... Aquests racons de voreres han estat massa destorbats, sobretot es dies festius.
I sense voler, mentrestant es fan munts o remouen tant ses pedres, s'afecta a animals que hi viuen a s'arena o a davall. Normalment els era un refugi, un lloc mooolt estable, on hi creixien a davall ous i animalons nutritius. I hi eren protegits diferent de ses ones. I també després ses ones actuen diferent i s'erosió. Quan es va jugant tant i tants, n'arriben a moure moltes de pedres i fent munts lluny, cobrint altres roques i forats.
Tot junt suma moltes d'afectacions petites en aquests llocs arrecerats de ses ones, de pedres, roques i cocons amb animals especials i sensibles a ser manipulats.
Ets animalons i sa roca a zona d'ones noten molt es destorb, queden afectats quan s'haurien de reproduir, o queden trepitjats, ferits, estressats, morts...
Part d'una possible infracció per captura furtiva d'una dona que mariscava en Es Coconar / Na Ferradura fa anys. Crec que m'indicà que empraria aquests animals per a recurs educatiu dins peixeres d'un centre escolar. I que prest practicaria aquesta forma de pesca just a sullà tot es grup escolar.
Pentura ella mariscava furtivament, i em va voler confondre?
Em semblaren com una ofïura, dita estrella de mar de potes brunes (Ophioderma longicauda?) i dos sastres, Galathea strigosa?. I que sa dona gratant amb so garrot de pesca danyà sa mordala d'un.
És diferent pets animalons si es va a jugar amb una mica més de cura i responsabilitat. Quan s'aprecia que no cal o no convé destorbar tant a sa vida marina.
Per exemple, millor si es pot utilitzar esquer diferent, sense matar aquests animals. O es pot variar una mica més de lloc. Es pot anar amb més cura on és delicat i hi ha taaantes de visites en dies festius.
O es pot canviar es jocs aprop dets animals...
Es pot jugar i relacionar-se diferent amb sos animals, sense tocar o moure a on estan aferrats, ni ses pedres a on reposen.
Ni convé tampoc que ses captures alliberades quedin sempre a llocs a la vista. No convé facilitar que pateixin molèsties d'altra gent, que els vegi més i els destorbi després de nou.
Aquests animalets en aquest medi a vegades són molt a la vista, i algun dia pot semblar que abunden... Però hi calen en un nombre gros. Ajuden a sa neteja des medi contaminat filtrant-hó. Son clau per a sa salut de s'aigua de ses platges, per a sa recuperació i sa resiliència d'humans i animals en equilibri, i per a gaudir. I sa reserva marina és gairebé com un des llocs més útils per a recuperar sa resta d'illa, si no atreu furtius, que ja succeeix...
Qui practica pesca o mariscar pot llegir i intentar fer cas des cartells amb sa informació de ses normes que hi ha en ets accessos de ses platges i des passeigs. Això evitaria crear afectacions, un ambient d'actituds de permissivitat. No convé afavorir altres pràctiques furtives...
Ànims perquè es crein i trobin alternatives, i llocs a on gaudir de molts d'entreteniment i de curiositats diferents!
Per exemple, es pot practicar un poc de lleure només observant sa vida sense destorbar capturant, tocant o desplaçant cada poc a ets animalons. I es pot practicar en cercar i emprar guies naturalistes gratuïtes o aplicacions i fòrums a internet per a identificar i saber d'aquests animalons. Inclús es pot practicar esbarjo col·laborant observant, fotografiant, i informant a científics... Sa curiositat naturalista pot ser ben rica i engrescadora!
Aqui un exemple amb tres fotos d'un conjunt de detalls:
És una calavera pirata!?
.
És un animal banyut coronat? Uuuuiii...
Serà cosa des déu Bes!
Ben famós a Eivissa a s'antiguitat! ☺
.
Closca de caragol de porcellana (Erosaria spurca / Naria spurca) i un cranquet ermità acomodat.
Idò, que n'és de suggerent es patró des dibuix en es dors des cranquet ermità! ☺
.
Foto d'una curiositat, diferent, però com qualsevol altra que pot estimular i il·lustrar, i que es pot gaudir observant ses voreres. És sa part interior d'una closca depredada de cranc blau, forà i a vegades invasor.
Sembla es perfil d'un felí... O de s'esperit Totoro!
Imatge denTotoro (1988). Es drets possiblement siguin de Studio Ghibli. Aquí es tràiler: https://youtu.be/92a7Hj0ijLs
Observar es crancs amb cura pot enriquir! I inspirar converses naturalistes, es criteri i noves dubtes o motivar actituds de curiositats!
Per exemple,
Es crancs de closca amb dibuixos de cares ferotges, han sobreviscut més a sa nostra pesca?
"...) se puede votar a favor o en contra de la teoría de la selección artificial de los cangrejos heike (...) los resultados, por cierto, asombran:
(...)un 31% se muestra a favor, y un 38% en contra. Hay también un 15% que considera falsas las fotografías. Y un 6% que manifiesta que los pescadores tallan los caparazones…
¡Y un 10% que cree que los heike son realmente espíritus reencarnados de los samuráis! (..."
(Richard Dawkins, segons https://www.labrujulaverde.com/2022/03/ ... de-samurai)
Què votaries tu? Potser ses sopes anirien cap a sa segona opció, i no gaire de sa primera, o no? Probablement existí una llarguíssima selecció natural abans dets humans. Perquè es peixos extrapolen es tamany des cos segons es dets ulls i sa seva distància. I sa conducta i sa dominància segons sa fermesa de sa mirada o en cap a on es mira. I si ets un cranc, i et picotegen, millor que sigui en es dibuix de sa closca, i no a un ull...
I aquest dibuix també va fenomenal d'espantaucells, i ats aeroports, avions i aerogeneradors! Veure-ho clicant a:
1) Aerogeneradors: https://www.iberdrola.com/sala-comunica ... teger-aves
2) Avions: https://airwaysmag.com/ana-paints-eyeballs-on-a380s/
3) Aeroports: https://www.gatechecked.com/scientists- ... y-eyes-573
Imatge modificada, de s'estudi de Hausberger M, Boigné A, Lesimple C, Belin L, Henry L (2018) Wide-eyed glare scares raptors: From laboratory evidence to applied management. PLOS ONE 13(10): e0204802. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0204802
Es dibuix dets ulls sembla que és més creïble i provoca sa il·lusió si 'ets ulls' conserven es nombre parell, sa seva distància relativa i tamany, sa disposició... No funciona tant si són de radi diferent, o un totsol, tres, inclinats, separats poc o massa segons es seu radi...
Oooooh, és com un drac marí que em mira de front! Ah, però sembla simpàtic! Ep, és en Puff, es drac màgic!?
És broma! Només era una closca depredada de cranc blau.
Es cranc blau és forà, pot ser invasor, segons com i on torna com una plaga.
Quines il·lusions òptiques tan útils per as crancs! Ajuden a simular, enganar, espantar, i sobreviure!
Femsukí de nedar vorejant amb sacs boia vorejant. En octubre encara, quan fa bo, s'agrupen centenars de banyistes!
Per a variar a activitats menys consumistes de s'entorn, inclús es pot practicar altre esbarjo, o modificar-ho... I pot ser educatiu pes futur anar cuidant directament es medi. I intentant interactuar menys directament pescant o capturant. Ajudant a restaurar-ho, reforçant sa resiliència...
Anar minvant ses afectacions sumades que desequilibren hàbitats, o que alteraren sa salubritat, es riscs de seguretats, es paisatge...
Aquests darrers anys es passava gust observant gents variades que s'engrescaven de forma natural i improvisada a cercar fems, residus artificials contaminants. Alguns exemples de fa poc, com de deportistes netejadors, fent esbarjo, no esportistes d'esport estàndard. Gent que van jugant a estones lliures de ses visites, observant o cercant fems:
En V. de Capdepera, un nin amb sensibilitat i molts coneixements naturalístics, i bon ull per a recollir trossets de botelles i per a sa creativitat jugant. O n'A. una nina d'Artà, més jove, però també amb una gran ment lúdica, ben divertida i dramatitzada, que torna es fems com a tresors dramàtics, els transforma en mil i un sentits. O en M. d'Artà, un nin que ha sigut un gran cercador de fems àgil, molt entusiasta i constant.
I es veien visitants i turistes amb idiomes diferents curiosejant "tresors" de fems per tooot!
I també s'hi engresquen adults, per exemple pares fent banys amb infants.
O alguna empresa i gent variada en taules de surf a rem, que inclús van remant per dins de grutes gegants recollint fems!
I hi ha qui tot l'any va trescant i gaudint netejant per ses voreres d'arena de ses platges, seguint ses fileres de fems tretes defora s'aigua i alineades per ses ones majors. I hi passen un bon gust, curiosejant i descobrint milers de trossets de fems variats de per damunt s'arena!
(Crèdits imatge: XKCD https://xkcd.com/2208)
Per as futur, convé aprendre a adaptar es jocs i esports a ses platges, es consumisme!
Femsukí de nedar tira-tira de Na Ferradura a Son Moll, Capdepera, ds 29 oct 2022
Recomanacions durant sa lectura
Es tema "Desperta" d'Alanaire clicant a
https://youtu.be/UlttH6e6gsE
Sobre especisme, hi ha un documental ben interessant de 2013, clicant a
https://speciesismthemovie.com/
I un vídeo ben emotiu d'educació ambientalista:
"If you see a piece of litter pick it up!"
des d'UK, clicant a
https://youtu.be/lp7yppOAyPw
Quina allau d'art i brusqueta vital!!
BONS CAPFICOS CUIDANT LA MAR!
Ull amb sos fils enrocats i tirats... Alguns tornen flocs que rodolen dins la mar. Es de devers un metre i de monofils gruixats, com es descartats de palangres, s'aferren menys a sa roca. Tornen una molla que roda àgil pes fons marí, en un moviment hipnòtic d'espiral girant, que rebota inclús per damunt des sortints de ses roques.
Però es flocs sí que s’enganxen a plantes, algues, i animals i colònies que viuen formant com branques o tiges, com ets espirògrafs, o vida similar a sa forma des corall.
Es flocs enganxats a formacions vives, amb so vaivé de ses ones i corrents, arrabassen aquesta vida tan especial, i la maten, l'esmicolen... I continuen rodolant i matant durant anys.
Nota: Ses dades informàtiques dets arxius de ses imatges corresponen a sa seva darrera edició o còpia. Potser no coincideixen exactament amb sa imatge original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge o tema s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.