Page 15 - Es Busqueret 20

de veu; o la cara que posen els calàpets. espècies. Les caricatures es poden fer de
També em fan molta gràcia els insectes moltes maneres i són molt més creatives.
pal amb els seus moviments lents que imi- De totes maneres, també es poden fer ca-
ten una branqueta. Són tots genials. ricatures d’aucells.
EB - I els peixos també et fan grà- EB - Hi ha persones que s’assem-
cia? blen a determinats animals?
XC - Sí, i, a més a més, són guapís- XC - Sí, i tant! De fet, identific les
sims. Crec que els ulls dels peixos són els persones amb animals. L’altre dia vaig
més bonics del món. I, evidentment, fan veure pel carrer un home treballant en
molta gràcia, especialment els que tenen una obra. Era molt rodó i fort, transporta-
formes extravagants com el peix globus o va una carreta amb material de construc-
el peix trompeta. ció. A més, a més, portava un casc negre XC - La cala de Banyalbufar. És la
lluent. Era idèntic a un escarabat merder platja del meu poble. He provat d’anar a
EB - Ja que som a la revista Es Bus- arrossegant una bolla de fems. També moltes platges, però la que més m’agrada
queret, hauríem de xerrar un poc d’orni- quan veig algun “punk” em ve al cap un és aquesta.
tologia… puput (Upupa epops) i tenc un amic que
XC - Per parlar d’ornitologia, m’agra- és clavat a un gran ós bru. EB - Pensava que parlaries de la Tor-
daria destacar la característica que fa re de ses Ànimes.
únics els aucells entre la resta d’animals. EB - Podries identificar algun polític XC - No, perquè allà no hi descans
Perquè quan demanam a la gent quina és amb una espècie d’au? i quan som a dalt em fa un poc de verti-
aquesta característica responen: el bec, XC - I tant. Zapatero és una grua: gen.
que volen, que ponen ous, que caminen a alt, de plomatge fosc i cara d’aucellot. Ra-
dues potes, que tenen ales, que fan niu…i joy, en canvi, és més un mussol nival, tot EB - I has vist ovnis allà?
quasi mai encerten amb una sola paraula: i que l’identificaria millor amb un mamí- XC - Alguna vegada, però tampoc
plomes!! Només els aucells tenen plomes, fer. De La Vega és clavada a la tortuga li he donat gaire importància. De fet, si
fins i tot modificades en forma de parpe- matamata, però com aucell seria un emú. són naus espacials, els extraterrestres ja
lles, de cues, crestes i corones, etc. Francesc Antich sembla més un pingüí im- vendran quan hagin de venir, de moment
perial… allà queden…
EB - Quines són les espècies d’aus
que més t’atrauen? EB - També disseques animals. Per EB - Si un extraterrestre et demanàs
XC - L’arner (Alcedo att- què ho fas? una mostra representativa de la biodiver-
his), el setmesó (Tachybap- XC - Hauriem de definir sitat de Mallorca, quins animals escolliries
tus ruficollis), l’àguila pei- dissecar, que és un procediment per posar-los a la seva nau espacial?
xatera (Pandion haliaetus), de taxidèrmia. També podem XC - Seguint criteris humans, que
el mussolet (Otus scops) i xerrar de naturalitzar, conser- segurament no serien els mateixos dels
el formiguer (Jynx torqui- v a r , momificar i embalsamar, àliens, escolliria tres espècies de caragols
lla). que són coses dife- endèmics, un busqueret balear, quatre
rents. La taxidèrmia espècies d’escarabats endèmics, cinc es-
EB - Per què aquestes? sempre m’ha atret pècies de plantes endèmiques i totes les
XC - Són rares quant a molt, però actualment exòtiques (coatís, bàlsam, cotorres argen-
comportament, són singulars. crec que s’han d’aprofi- tines, becut vermell…) perquè se les en-
Quan tens un arner a la mà, per tar els cadàvers, sem- duguessin lluny.
exemple, no es mou, es queda qui- pre de manera legal,
et girant el cap de banda a banda per a estudis posteri- EB - Hem xerrat de moltes coses,
contínuament. El setmesó és senzillament ors, o per qui ho pugui però encara en podríem xerrar d’alguna
genial, un magnífic bussejador que apa- necessitar. Els caça- més, si vols.
reix flotant en qualsevol lloc com una pi- dors volen trofeus per a XC - Hi ha tantes coses en aquesta
loteta. El mussolet és una miniatura dels decoració, però els naturalistes i científics vida per aprendre, i la vida és tan curta…
grans mussols, molt mono i simpàtic. La volem aprofitar aquells animalets que han jo crec que hauríem de viure dos-cents
peixatera és una deessa, una dama preci- mort a les carreteres, per exemple, per- anys, els cent primers per aprendre i fer
osa que es fa respectar i no té res a veure què la seva mort no hagi estat inútil. feina, i els cent següents per seguir apre-
amb les àguiles vertaderes. Mentre que el nent, madurar, envellir i fer coses. Una
formiguer és rar, rar, per a mi que està EB - Creus que la taxidèrmia és una persona de cent anys seria com una de
malament del cap, he, he. ciència un poc incompresa? cinquanta i una de dos-cents com una de
XC - No és una ciència, sinó una dis- vuitanta. •
EB - Què representa per a tu el ciplina que comprèn art i ciència. Aquí està
GOB? molt incompresa. En moltes pel·lícules els
XC - Un grup ideal per coincidir amb taxidermistes són boigs o assassins. Hi
els altres naturalistes. Un lloc de trobada i ha gent que veu els taxidermistes com
intercanvi d’experiències. Un grup en què a “matadors d’animals” i no és així.
saps que sempre t’escolten i t’obrin portes Els animals arriben morts. Però, a
a nous projectes. Evidentment, també re- la resta d’Europa i especialment
presenta l’entitat ecologista de més renom a Amèrica, la taxidèrmia és tan
de Balears, a la qual li devem molt. I no ho valorada que se’n celebren grans
dic per fer la pilota. competicions, se’n fan cursos,
exposicions…
EB - Què t’agrada més, dibuixar ani-
mals o fer caricatures de persones? EB - Un lloc de Mallorca on
XC - Per dibuixar animals s’exigeix t’agradi perdre’t però que vul-
un estil realista, per poder identificar les guis compartir amb nosaltres…

EB20 - 15