Page 10 - Es Busqueret 20
P. 10

Naturalisme




        El fenomen de la migració

                                                                                Per Eduard Amengual
                                                                                eduamengual@hotmail.com
              A força de veure-les cada any, ens hem arribat a acostumar a les anades i vengudes de mol-
               tes espècies d’aus que ens anuncien sovint el canvi d’estacions. Perquè ho fan? Cada any,
              milions d’aus realitzen llargs viatges durant els quals algunes espècies poden recorre milers
              de quilòmetres. L’esforç que han de realitzar aquestes aus tant en la preparació com durant
                             el recorregut és difícil d’imaginar per nosaltres. És la migració.


             Què  és la  migració?  La  migració   migrant de llarga  distància  a romandre   les quals hi ha les espècies hivernants més
        podria descriure’s breument com el movi-  en gran  nombre al  sud  de la  península,   conegudes a Balears como són tords, ro-
        ment regular d’individus d’una espècie des   aprofitant-se de les deixalles dels humans   pits, aloses, titines, xàtxeros, etc. Sovint
        de les seves àrees de reproducció fins a les   i d’un clima cada vegada més suau.  les espècies migrants de llarg recorregut
        àrees d’hivernada. La migració és distinta                              són referides –en el context  europeu-
        a la resta de moviments que poden rea-  La  majoria  de  les espècies  estan   com ‘migrants transaharians’ (que creuen
        litzar les aus, a causa, principalment, de   obligades a migrar, ja que les condicions   el desert del Sàhara), i les de curt o mig
        tres factors:  és estacional,  és predictible   climatològiques a les seves àrees de cria   recorregut com a ‘migrants presaharians’
        i es repeteix any rere any. Altres tipus de   són massa dures durant l’hivern, fet que   (que no creuen aquest desert), tot i que
        moviments, com ara la dispersió de mol-  els impedeix  una  alimentació  adequada.   aquesta diferenciació és un tant ambigua
        tes aus després de la cria o les irrupcions/  Les aus insectívores són un clar exemple   doncs, en molt de casos, poblacions dife-
        invasions que fan determinades espècies   d’aquest fet. Un altre exemple en són mol-  rents d’una mateixa espècie o, fins i tot,
        alguns anys, no poden considerar-se mi-  tes de les anàtides o dels limícoles, espèci-  diferents  individus  d’una  mateixa pobla-
        gracions en el sentit estricte del terme.  es que necessiten aigües lliures i fangs no   ció, poden comportar-se com a migrants
                                            congelats per poder sobreviure.     ‘pre’ o com migrants ‘trans’. El busqueret
             Per què migren les aus? Els despla-                                de capell (Sylvia atricapilla) o l’ull de bou
        çaments migratoris comporten una  gran   Una au insectívora no sobreviurà a   (Phylloscopus  collybita)  són  exemples  tí-
        despesa energètica per a la majoria de les   l’hivern si no pot modificar la seva dieta hi-  pics d’aquestes  estratègies  migratòries
        aus. A més, durant aquests moviments po-  vernal per alimentar-se de fruits i llavors,   ‘mixtes’.
        den trobar-se molts de perills. Per això, els   postes d’invertebrats o altres aliments fà-
        beneficis d’emprar territoris diferents per   cilment disponibles,  per exemple menja-  En altres casos, els moviments a la
        nidificar i hivernar han de ser majors que   dores. Per això, malgrat els riscs greus que   recerca  d’un  clima  més  benigne  o  d’ali-
        els costos. En moltes espècies, els motius   comporta una migració llarga, les espècies   ment abundant són més senzills: les aus
        per fer aquests desplaçaments pareixen   amb una dieta que se compon principal-  simplement  baixen des de les àrees  de
        ser evidents,  però  en  moltes d’altres no   ment d’invertebrats estan obligades a mi-  muntanya, on crien, fins a cotes més bai-
        és senzill establir conclusions. Cada espè-  grar a zones de clima més càlid on el seu   xes de clima més suau. En són exemples
        cie té la seva pròpia estratègia migratòria   aliment  abunda  tot l’any,  principalment   el cabot de roca (Ptyonoprogne rupestris),
        que, en ocasions, pot modificar per adap-  a les àrees tropicals. En serien exemples   el coa-roja de barraca (Phoenicurus och-
        tar-se a les condicions canviants del clima   propers  típics les falzies, papamosques,  ruros)  o  l’hortolà  cellard  (Emberiza  cia).
        del planeta o als recursos alimentaris. És   oronelles, la major part dels busquerets i   Aquests moviments són coneguts com a
        ben conegut que el tristament famós canvi   ulls de bou, abellerols, cucuis, etc.  migracions altitudinals.
        climàtic està modificant, poc a poc, la fe-
        nologia de les migracions de moltes aus,   Altres espècies disposen d’una dieta   Per altra banda, els motius per mi-
        generalment  allargant  l’estada  a  l’àrea   més variada i són capaços de subsistir re-  grar no són tan evidents en moltes altres
        de  cria.  També  la  presència d’abocadors   alitzant migracions més curtes i sense arri-  espècies, especialment les de major mida
        afavoreix  algunes  espècies, acurçant els   bar al Tròpic. Sovint els basta que el sòl no   com paràsits i gavines, virots, àlcids, rapi-
        desplaçaments o fins i tot eliminant-los a   es mantingui gelat per aconseguir cobrir   nyaires, agrons, oques, coloms i tórteres
        causa de la presència constant d’aliment   les seves necessitats d’invertebrats, com-  etc,  tot  i  que  pareix obvi  que  la facilitat
        disponible. El cas de la cigonya a la penín-  plementant, en gran part, la dieta amb lla-  per trobar aliment n’és la seva motivació
        sula ibèrica és ben conegut. L’espècie ha   vors o fruits. L’àrea mediterrània és típica   principal. La capacitat de moltes d’aques-
        passat, durant el segle XX, de ser un típic   per a l’acollida d’aquestes espècies, entre   tes espècies per al vol continuat amb una



















                                                                                                     XAVIER MORANTA

         10 - EB20
   5   6   7   8   9   10   11   12   13   14   15