Page 10 - Es Busqueret 20
P. 10
Naturalisme
El fenomen de la migració
Per Eduard Amengual
eduamengual@hotmail.com
A força de veure-les cada any, ens hem arribat a acostumar a les anades i vengudes de mol-
tes espècies d’aus que ens anuncien sovint el canvi d’estacions. Perquè ho fan? Cada any,
milions d’aus realitzen llargs viatges durant els quals algunes espècies poden recorre milers
de quilòmetres. L’esforç que han de realitzar aquestes aus tant en la preparació com durant
el recorregut és difícil d’imaginar per nosaltres. És la migració.
Què és la migració? La migració migrant de llarga distància a romandre les quals hi ha les espècies hivernants més
podria descriure’s breument com el movi- en gran nombre al sud de la península, conegudes a Balears como són tords, ro-
ment regular d’individus d’una espècie des aprofitant-se de les deixalles dels humans pits, aloses, titines, xàtxeros, etc. Sovint
de les seves àrees de reproducció fins a les i d’un clima cada vegada més suau. les espècies migrants de llarg recorregut
àrees d’hivernada. La migració és distinta són referides –en el context europeu-
a la resta de moviments que poden rea- La majoria de les espècies estan com ‘migrants transaharians’ (que creuen
litzar les aus, a causa, principalment, de obligades a migrar, ja que les condicions el desert del Sàhara), i les de curt o mig
tres factors: és estacional, és predictible climatològiques a les seves àrees de cria recorregut com a ‘migrants presaharians’
i es repeteix any rere any. Altres tipus de són massa dures durant l’hivern, fet que (que no creuen aquest desert), tot i que
moviments, com ara la dispersió de mol- els impedeix una alimentació adequada. aquesta diferenciació és un tant ambigua
tes aus després de la cria o les irrupcions/ Les aus insectívores són un clar exemple doncs, en molt de casos, poblacions dife-
invasions que fan determinades espècies d’aquest fet. Un altre exemple en són mol- rents d’una mateixa espècie o, fins i tot,
alguns anys, no poden considerar-se mi- tes de les anàtides o dels limícoles, espèci- diferents individus d’una mateixa pobla-
gracions en el sentit estricte del terme. es que necessiten aigües lliures i fangs no ció, poden comportar-se com a migrants
congelats per poder sobreviure. ‘pre’ o com migrants ‘trans’. El busqueret
Per què migren les aus? Els despla- de capell (Sylvia atricapilla) o l’ull de bou
çaments migratoris comporten una gran Una au insectívora no sobreviurà a (Phylloscopus collybita) són exemples tí-
despesa energètica per a la majoria de les l’hivern si no pot modificar la seva dieta hi- pics d’aquestes estratègies migratòries
aus. A més, durant aquests moviments po- vernal per alimentar-se de fruits i llavors, ‘mixtes’.
den trobar-se molts de perills. Per això, els postes d’invertebrats o altres aliments fà-
beneficis d’emprar territoris diferents per cilment disponibles, per exemple menja- En altres casos, els moviments a la
nidificar i hivernar han de ser majors que dores. Per això, malgrat els riscs greus que recerca d’un clima més benigne o d’ali-
els costos. En moltes espècies, els motius comporta una migració llarga, les espècies ment abundant són més senzills: les aus
per fer aquests desplaçaments pareixen amb una dieta que se compon principal- simplement baixen des de les àrees de
ser evidents, però en moltes d’altres no ment d’invertebrats estan obligades a mi- muntanya, on crien, fins a cotes més bai-
és senzill establir conclusions. Cada espè- grar a zones de clima més càlid on el seu xes de clima més suau. En són exemples
cie té la seva pròpia estratègia migratòria aliment abunda tot l’any, principalment el cabot de roca (Ptyonoprogne rupestris),
que, en ocasions, pot modificar per adap- a les àrees tropicals. En serien exemples el coa-roja de barraca (Phoenicurus och-
tar-se a les condicions canviants del clima propers típics les falzies, papamosques, ruros) o l’hortolà cellard (Emberiza cia).
del planeta o als recursos alimentaris. És oronelles, la major part dels busquerets i Aquests moviments són coneguts com a
ben conegut que el tristament famós canvi ulls de bou, abellerols, cucuis, etc. migracions altitudinals.
climàtic està modificant, poc a poc, la fe-
nologia de les migracions de moltes aus, Altres espècies disposen d’una dieta Per altra banda, els motius per mi-
generalment allargant l’estada a l’àrea més variada i són capaços de subsistir re- grar no són tan evidents en moltes altres
de cria. També la presència d’abocadors alitzant migracions més curtes i sense arri- espècies, especialment les de major mida
afavoreix algunes espècies, acurçant els bar al Tròpic. Sovint els basta que el sòl no com paràsits i gavines, virots, àlcids, rapi-
desplaçaments o fins i tot eliminant-los a es mantingui gelat per aconseguir cobrir nyaires, agrons, oques, coloms i tórteres
causa de la presència constant d’aliment les seves necessitats d’invertebrats, com- etc, tot i que pareix obvi que la facilitat
disponible. El cas de la cigonya a la penín- plementant, en gran part, la dieta amb lla- per trobar aliment n’és la seva motivació
sula ibèrica és ben conegut. L’espècie ha vors o fruits. L’àrea mediterrània és típica principal. La capacitat de moltes d’aques-
passat, durant el segle XX, de ser un típic per a l’acollida d’aquestes espècies, entre tes espècies per al vol continuat amb una
XAVIER MORANTA
10 - EB20