Page 11 - Es Busqueret 20

mínima despesa energètica (remuntada i (4-6 ous), que les tropicals (2-3 ous); so-
planatge) també facilita, sens dubte, els vint realitzen dues postes per temporada i,
seus moviments de llarg recorregut. generalment, el temps de permanència de
la pollada en el niu és bastant més reduït.
També pareix difícil explicar perquè
les aus que hivernen a les zones tropi- Aquesta explicació ens aproxima a
cals fan migracions tan costoses en lloc una altra qüestió interessant: són les es-
de quedar-se tot l’any en el Tròpic, on les pècies migradores de llarg recorregut (les
condicions climatològiques solen ser més conegudes com transaharianes a Europa)
estables i sembla que són adequades du- aus nòrdiques que migren escapant del
rant tot l’any, amb aliment abundant sem- fred a la recerca d’aliment? O, pel contrari,
pre disponible. Aquesta paradoxa aparent són aus tropicals que migren cap al nord
s’explica pels avantatges evidents que les a la recerca de millors condicions per a la
aus troben per a la reproducció en latituds cria? Potser la nostra percepció del feno-
septentrionals (o meridionals, segons de men estigui ‘viciada’ a causa de residir en
quin hemisferi parlem) en comparar-les la zona temperada del planeta; però pen-
amb les condicions del Tròpic. Aquestes sau quina serà l’estimació d’un ornitòleg
espècies s’aprofiten de l’abundància esta- afrotropical. Per a ell, senzillament part de
cional d’insectes, de moltes més hores de les “seves” aus se’n van per criar més al
llum per engreixar els polls i d’una menor nord durant uns mesos cada any…
pressió de depredadors i paràsits (compa-
rat amb els tròpics), per trobar compensa- En una nova ocasió continuarem
ció a uns moviments migratoris tan llargs i examinant el fenomen migratori i ens atu-
perillosos, i aposten per una descendència rarem a estudiar els diferents tipus de mi-
abundant que compensi les baixes inevita- gració, com s’orienten i naveguen les aus,
bles. D’aquesta manera, les espècies mi- el paper de les reserves de greix, etc. •
gradores que crien en àrees temperades o CATI ARTIGUES
fredes fan postes majors, en terme mitjà

L’estudi de la migració

Per Manel Llabrés i Xavier Llabrés
fringilla.coelebs@gmail.com
Des de molt temps enrere, l’ésser es que migren a gran altura (algunes fins
humà ja es fitxava en el fenomen de la als 11277 metres, com el cas del voltor de
migració dels aucells. En trobam exem- Rupell, Gyps rueppellii) i que són imper-
ples a les referències de llibres tan reco- ceptibles visualment des de terra. Presen-
neguts dins la història de la literatura com ta el mateix problema d’identificació que
la Ilíada d’Homer: “els troians marxaven l’anterior, però facilita millor la detecció de
amb cridòria i estrèpit igual que ocells, tal volums absoluts.
com s’alça davant del cel el crit de les gru-
es, quan fugen de l’hivern i de l’indicible A més d’aquests estudis sobre el ter-
aiguat”. reny, també s’han fet molts experiments
de laboratori que ens han permès conèi-
Com no podia ser d’una altra ma- xer aspectes importants sobre l’orientació
nera, fins fa relativament poc temps (ben i la navegació de les aus durant la migra-
entrada la segona meitat del segle XX) ció. No obstant, el mètode per excel·lència
l’única forma d’estudi coneguda era l’ob- per a mesurar paràmetres relacionats
servació directa: en un primer moment, amb la migració és, sense cap dubte, el
es feia d’una manera més aleatòria que marcatge individualitzat de les aus i, molt
sistemàtica i, posteriorment, des de punts especialment, l’anellament científic. És un
estratègics per al pas d’aus migrants. Un sistema pel qual s’identifica i marca cada
dels grans inconvenients, era la desco- au amb una anella amb remitent oficial
neixença d’allò que succeïa durant la nit, i, posteriorment, les dades es centralitzen
moment important per al viatge migratori per tal que, si un dia es recupera l’au, la
de moltes espècies d’aus. A partir de 1955 informació es pugui comunicar. El recull i XISCO LLADó
s’inicià l’estudi de la migració mitjançant l’estudi de les dades obtingudes és el que
l’observació del disc lunar. Per fer això, es ha fet possible la majoria d’arguments i El marcatge individualitzat dels aucells, com
disposava d’òptica fixa i es contaven cada alhora ha donat suport a la base científi- en el cas de l’anellament científic, necessita de
una de les ombres que passaven entre la ca dels llibres i articles que tracten sobre la captura dels exemplars mitjançant sistemes
Lluna i l’observador. Un bon mètode, però aquesta qüestió. incruents i que depenen del tipus d’aucell i de
amb dues dificultats manifestes: la impos- la seva espècie. La manipulació dels animals
sibilitat de la identificació i la necessitat Avui en dia, sistemes molt sofisti- ha de ser ràpida i curosa, sempre realitzada
de temps excel·lent. Fou al 1990 quan es cats que inclouen fins i tot emissors via per mans expertes, mantenint-los en captivi-
tat el mínim temps necessari per marcar-los i
començà a usar el radar dins la feina de satèl·lit estan revolucionant l’estudi del adquirir les dades biomètriques que siguin ne-
camp a l’ornitologia i, més concretament, moviments migratoris i auguren un futur cessàries. El benestar de l’aucell sempre prima
amb l’activitat migratòria. Aquest mètode ple de sorpreses. • sobre qualsevol altra consideració.
resultà molt útil per a la detecció d’espèci-

EB20 - 11