Page 24 - Es Busqueret 30

la seva vida, concretament els caps cimals De fet, és una espècie que es va donar per de l’habitat de les muntanyes del massís
de les muntanyes. El seu nom portuguès, extingida fins que, a l’any 1969, Paul Zino oriental on crien. El resultat ha estat un
freiras (monges), es deu al fet que, se- (en anglès se l’anomena zino’s Petrel) va increment de la població fins a un nombre
gles enrere, quan eren més abundants, els descobrir-ne alguns exemplars vius als entorn dels 200 o 225 individus. Així i tot,
crits nocturns que emetien en arribar a les cims de l’Arieiro. Se calcula que llavors hi és una xifra encara baixíssima, que fa que
zones de cria s’escoltaven des del poble havia només entre 6 i 8 parelles reproduc- sigui una de les espècies més amenaçades
del Curral das Freiras, segurament el po- tores. A partir d’aquí es va iniciar una re- de tot Europa, ja que bastaria qualsevol
ble més maco de l’illa, aïllat i enfonsat dins cuperació molt lenta, al mateix temps que petita alteració de la zona de cria per a
una espècie de cràter gegant. Quan s’hi se’n descobriren nous nius. L’administració provocar la desaparició de l’espècie.
escoltaven els crits dels petrells, es deia va adquirir totes les terres altes de la zona
que eren les ànimes en pena de les mon- i això va permetre treure-hi les ovelles, ca- Un nombre tan reduït d’exemplars
ges mortes a les muntanyes, on es refu- bres i conills que n’havien arrasat la vege- habitant una superfície tan immensa com
l’oceà Atlàntic que envolta Madeira (amb
giaven fugint dels atacs pirates, i això els tació natural, fet que millorà l’ecosistema
va donar nom. i la vegetació natural on crien els petrells. una superfície de 708 km2, els mateixos
En plena fase de recuperació de l’espè- que Menorca) fa que, malgrat que se’n co-
A aquestes alçades molts us estareu cie, a finals dels anys 80, es varen trobar neguin els bancs de pesca i les zones més
preguntant, què és el que fa tan especial morts fins a 10 freiras, adults i joves, amb freqüentades, sigui molt difícil observar-
el petrell de Madeira i la seva observació clars símptomes de depredació i, des de los a l’entorn pelàgic on passen la major
a l’àrea de cria? Idò que aquesta zona no llavors, es va iniciar un ambiciós progra- part de la seva vida diürna. Des de Madei-
es troba, com succeix a la gran majoria ma de control de predadors, especialment ra s’organitzen sortides en barca per albi-
d’espècies pelàgiques, a illots o penyals moixos i rates. Ambdues espècies, com la rar aus i mamífers marins (alguns tornen
marins prop de la mar, sinó que, de forma cabra, l’ovella i el conill, hi foren dutes per els diners si no es veuen balenes,) i alguns
sorprenent, els petrells de Madeira (també l’home durant els darrers 500 anys. Tant el afortunats aconsegueixen observar-los en-
ho fan els de Barau a l’illa de la Reunió programa de control i eliminació de depre- tre els esbarts de petrells, nonetes i virots;
a l’Índic i algun d’altre) excaven els seus dadors com l’exclusió d’herbívors i conills però a causa del seu reduït nombre no és
nius a les parets més esquerpes i altes de continuen en actiu actualment i sembla gens fàcil, i cap vaixell torna els diners si
les vessants orientals del massís més alt que donen molt bons resultats, ja que han no es veuen freiras. L’altra opció, bastant
de Madeira, format pels cims Arieiro, das permès incrementar progressivament el més segura però sense la bona llum que
Torres i Ruivo. Allà situen els seus nius nombre de parelles reproductores: a l’any permet observar-los i fotografiar-los a pla-
dins coves que poden arribar a tenir una 2001 se’n detectaren entre 30 i 40 pare- er si es veuen a la mar, és esperar-los a
fondària de fins a 180 cm, als replans de lles, i actualment les estimacions estan la zona de cria, tot i que els llocs d’obser-
les parets gairebé verticals d’altures entre entre les 65 i 80 parelles. Com es pot veu- vació terrestre queden suficientment lluny
els 1600 i els 1800 metres, un entorn més re, s’ha multiplicat per 10 el nombre inicial per evitar la més petita molèstia als ocells.
alpí que marítim. La zona de cria es troba situada prop dels
d’aus, gràcies al control dels predadors in-
L’altra qüestió que fa especial aques- troduïts, contra els quals els petrells no te- cims més alts de l’illa, concretament a les
ta au és el seu reduït nombre d’exemplars. nien defensa, i a la protecció i recuperació parets i penyals, per sota dels cims i colls

Dofí motejat, Stenella frontalis

24 - EB29