Page 26 - Es Busqueret 30

i la sensació que es pot arribar a sentir en què penses que tot això deu ser una ras són majors, s’escolta un primer renou,
és estranya, quasi a 2000 metres d’altura espècie de llegenda urbana, com la dels que al principi sembla el gemec d’un in-
i ben enmig de l’Atlàntic, en un cim tan mopis als focs de camp i que per aquells fant. La primera impressió és la d’un nin
punxegut com l’Arieiro: sembla no haver- penyals no compareixerà ningú més que plorant a la zona del restaurant de l’Ariei-
hi res més que quilòmetres i quilòmetres el xoriguer que aprofita fins a la darrera ro, tal vegada d’alguna família que enca-
d’oceà a l’entorn nostre. A més, a mida llum per intentar caçar alguna titina de ra no ha marxat del pàrquing, potser uns
que el sol baixa i s’aproxima a l’horitzó, Berthelot, que són abundants i confiades. plors de nin que el vent fan rebotar a les
diversos espectres de Brocken apareixen i En algun moment et sents com aquell parets de la muntanya. Als pocs minuts es
desapareixen sobre les boires que cobrei- jove escolta que temps enrere s’empas- torna sentir un gemec semblant i ja no hi
xen els barrancs i donen un aire misteriós sava sencera la història dels mopis. Quan ha dubtes: aquesta vegada ha pujat di-
al moment i al lloc, que ja és màgic. Final- la foscor és absoluta i el vent i el fred fan rectament des del barranc situat sota els
ment el sol desapareix i la foscor guanya que l’estada al cim sigui incòmoda, i quan nostres peus. Els petrells estan entrant de
definitivament la partida. Hi ha moments els dubtes sobre si compareixeran les frei- cop i en pocs minuts uns canten a la dreta,

26 - EB29