Page 27 - Es Busqueret 30

d’altres a l’esquerra i d’altres per sota. En
alguns moments sembla una cacofonia de
plors i gemecs entre els pares que arriben
i els polls que reclamen des de les coves,
on han passat el dia totalment sols. Són
moments molt especials, únics, d’aquells
que marquen. La foscor és gairebé abso-
luta, però així i tot dos petrells creuen a
pocs metres per sobre de la nostra ubi-
cació. Es només un instant, un flash, una
ombra blanca que creua en dos segons,
però posa la pell de gallina. L’emotivitat
és molt intensa i les cridades entre els
polls i els adults se succeeixen, unes més
intenses (suposo que els adults), d’altres
més apagades (segurament els polls des
de dins les coves, que apaguen els seus
gemecs). Se’m fa molt difícil trobar una
espècie de la qual la primera observació
m’hagi produït sensacions i emocions tan
intenses com les que vaig viure allà dalt OLLI TENOVUO - ©© BY-NC-SA
amb els petrells de Madeira i la visió fu-
gaç de dos exemplars entre la foscor del
cim del Pico Arieiro. No cal dir que no es
tracta del clàssic albirament d’una espècie
nova, ja que els ocells pràcticament ni es Pinsà de la subespècie de Madeira (Fringilla coelebs madeirensis)
veuen i, d’observar-los i fotografiar-los, ni
pensar-hi. És, per tant, una experiència
absolutament recomanable, però només
per a aquells que saben gaudir tant dels
grans moments com de les coses petites;
per als qui són capaços de valorar tant o
més el pas continu de milers de pelicans
que cobreixen el cel, el planar majestuós
d’un trencalòs al Pirineu, com l’instant fu-
gaç en què una ombra blanca creua sobre
el teu cap en només un segon, enmig de
la foscor, mentre s’escolten plors al teu
voltant.
Deixant de banda els petrells, Ma-
deira és una illa que paga molt la pena
per sí mateixa, ja que ens ofereix una lau-
risilva esplèndida, a algunes valls tant o
més ben conservada que la de Canàries;
uns canals, anomenats levadas, que s’in- OLLI TENOVUO - ©© BY-NC-SA
ternen en barrancs i paisatges únics per
on sembla impossible passar-hi; flors a
tot arreu i a qualsevol època de l’any; una
flora i una entomofauna plena d’endemis-
mes (especialment papallones, cavallets
del diable i libèl·lules) i unes muntanyes i Colom de la laurisilva (Columba trocaz)
camins realment espectaculars. Pel que fa cies endèmiques de Madeira. També và- sense parar. A alta mar hi ha abundància
als ocells, tot i no haver-hi gaires espècies rem poder veure passerells molt pintats, d’espècies pelàgiques i, com hem dit, des
nidificants o migrants, hi ha espècies inte- als qual s’anomena pintarroxos (Carduelis de diversos pobles de l’illa s’organitzen
ressants i endèmiques, com el colom de cannabina); caderneres (Carduelis cardu- sortides per observar aus marines. Com
la laurisilva (Columba trocaz), que no vaig elis parva); lluonets (Carduelis spinus); i, a curiositat cal dir que crida l’atenció la
poder veure malgrat que vaig passar molt sorprenentment, almenys per a mi, també inexistència de gorrions teuladers, que no
temps a la laurisilva; el reietó de Madeira ropits (Erithacus rubecula), tant a les zo- són presents a l’illa, tot i que sí hi cria el
(Regulus madeirensis), sempre nerviós i nes més recòndites de laurisilva com a les gorrió roquer (Petronia petronia). En de-
amagadís, però relativament abundant i zones baixes de conreus i que són repro- finitiva, Madera és una illa que és reco-
fàcil de veure; l’espectacular i abundant ductors a l’illa. De rapinyaires lògicament manable de visitar per molts de motius.
canari (Serinus canaria) al qual sempre és no n’hi ha gaire, tot i que són relativament Compensa anar-hi, tot i que només sigui
un plaer veure fora d’una gàbia; el pin- abundants els aligots (Buteo buteo harter- per gaudir dels moments de foscor en els
sà de la subespècie de Madeira (Fringilla ti) i els xoriguers de la subespècie endè- quals arriben les primeres freiras i ens dei-
coelebs madeirensis); el corre-caminhos o mica (Falco tinnunculus canariensis). A la xen glaçats amb els seus crits llastimosos.
titina de berthelot (Anthus berthelotii ma- mar són abundants la gavina (Larus mic- •
deirensis); la lavandeira o xàtxero cendròs hahellis) i la llambritja (Sterna hirundo), i
(Motacilla cinerea schmitzi); i la mèrlera als cels sempre que alcem el cap veurem
(Turdus merula cabrerae), que al parc na- la falzia pàl·lida (Apus pallidus) i la falzia
tural de Sâo Lourenço depreda sobre les unicolor (Apus unicolor) menjant insectes
sargantanes; totes, espècies o subespè-

EB29 - 27