Page 15 - Es Busqueret 44

1 Les parts inferiors dels
virots petits són més clares
que les superiors, però mai són
blanques sinó fosques, en grau
variable segons els exemplars.

2 Les ales són llargues
i primes per poder planejar
per damunt l’aigua. També les
fan servir per bussejar i capturar
5
peixos i altres animals marins dels
quals s’alimenten.

3 Quan vola, les potes li
sobresurten més enllà de la
coa de forma evident.
1
4

4 El bec del virot petit és
prim i llarg i acaba amb una
punta corbada que fa servir
per capturar les seves llefiscoses
preses. Al bec té una glàndula es-
pecial per la qual excreten l’excés
6 de sal, ja que aquestes aus beuen
agua de la mar.
2

5 Tot i que de mida petita
(més o manco com un colom),
l’aspecte general quan vola és
el d’una au rodona i robusta.

6 En finalitzar la cria, gran
part de la població de virot
petit travessa l’estret de Gibral-
tar i se dirigeix cap el Golf de Bis-
caia, on estaran fins la tardor, mo-
ment en que comencen a tornar
cap a les Balears.

Per concloure aquesta secció que shearwater, és a dir, baldritxa de l’illa de en relació al cap i la llargada de les potes i a un munt d’animals com l’escurçó bufa- brunes. En danès Skråpe, en suec Lira, distingien entre Mauritània d’on venen els
s’engegà amb el número 18 d’aquesta, ja Man. Per bé que ja en aquells anys es sa- de les ales. Tot això dugué a considerar els dor (puff adder), els peixos globus (puffer) en islandès Skorfa, d’etimologia incerta. mauros o moros i de Barbaria d’on són els
consolidada, publicació crec que és qua- bia que les aus balears eren molt més fos- nostres virots com a una subespècie de la i el cadafet (puffin). És clar que l’aplicació En alemany canvien un poc i els diuen berbers, ètnia ària d’origen europeu dife-
si obligatori parlar d’una au que ha passat ques a les parts inferiors que les aus brità- yelkouan i així nasqué la Puffinus yelkouan depèn de l’animal; l’escurçó bufa, el peix genèricament cabussadors de tempesta, rent dels àrabs que són semites i d’origen
per diverses vicissituds taxonòmiques fins niques, se les considerava una subespècie mauretanicus. A l’any 2000 es resolgué que s’infla i el cadafet és rodanxó i sembla “in- Sturmtaucher i en neerlandès Pijlstorm- arabo-africà.
arribar a l’espècie que tractarem: el virot d’aquella i se la batejà com a Puffinus puf- calia situar-la en un nou graó i eixí com es- flat”. Curiosament en anglès no empren vogel, aucell-fletxa de les tempestes. En Curiosament el virot petit no cria al
petit. finus yelkouan que abraçaria totes les aus pècie completa de distribució restringida aquest nom per les baldritxes i virots sinó basc és Gabai i en tots ells el llinatge és Marroc sent un de tants dels contrasentits
mediterrànies de ventre, en general, més a les Balears (o això es pensava) amb el Shearwater, literalment, talladors d’aigua, de les Balears o mediterrània.
Primer de tot crec que no ens que- de la taxonomia. Tanmateix estudis més
darà més remei que tractar un poc la ta- fosc que les nominals. Als 80 es considerà nom actual, l’única espècie endèmica de fent referència que, sovint, amb la punta Tornant als noms científics yelkouan recents han esbrinat que els virots petits
les Balears aleshores.
que les diferències de color i mides eren
de l’ala freguen la superfície deixant una
xonomia d’aquest grup d’aus tan comple- prou marcades per separar les dues espè- estela com si l´haguessin tallat. Ja que ve directament del turc yelkovan, penell, que crien a Menorca no són mauretanicus
xa i lluny d’estar definitivament tancat. Als cies i així la P. p. yelkouan esdevingué una Després d’aquesta llarga però ne- som aquí podem repassar altres idiomes. probablement fent referència a la facilitat purs i semblen més propers als yelkouan.
anys 70 a les Balears es pensava que cri- espècie completa dita Puffinus yelkouan. cessària introducció podem començar a En francès no es compliquen i ja fan amb de l’au per volar contra el vent fent gira- Com veieu aquesta qüestió és lluny de ser
ava l’espècie anomenada Puffinus puffinus, En anys posteriors es comprovà que les analitzar els noms que, com quasi sempre, Puffin, això sí, pronunciat totalment dife- volts. En el cas de mauretanicus fa refe- tancada i caldran més estudis per aclarir
d’àmplia distribució atlàntica i mediterrà- aus del llevant tenien el ventre més clar no deixaran de sorprendre’ns. Puffinus, és rent de l’anglès. En italià li diuen Berta, en rència al Marroc però amb el nom llatí de les afiliacions de les aus balears si és que
nia. L’origen de l’espècie es situava a les que les balears a més de diverses diferèn- la llatinització del verb anglès to puff, inflar. portuguès Pardela igual que en castellà i Mauritània en referència a les terres afri- es podrà fer mai. •
Illes Britàniques on se l’anomenava Manx’s L’origen és incert però aquest mot s’aplica canes del nord. Curiosament els antics ja
cies biomètriques en la proporció del bec es refereix al color de les parts superiors

EB44 - 15