Page 14 - Es Busqueret 45

björn marTen PhiliPs

Però la sorpresa més gran la tro- pel sud de Madrid i tornar al novembre Bibliografia
bam en el comportament post-repro- a Palma, i no sense abans visitar el Nord Steigerwald, E. C., Igual, J.-M., Payo-Payo, A., & Ta-
ductor. Aquí l’absència de patrons és de Menorca (mapa 10). vecchia, G. 2015. Effects of decreased anthropoge-
encara més patent, fins i tot sembla que Per poder realitzar anàlisis es- nic food availability on an opportunistic gull: evi-
dence for a size-mediated response in breeding
és independent d’on van ser capturats tadístics que permetessin trobar ten- females. Ibis, 157:439-448.
els individus. Dels 8 individus marcats, dències, a part d’acumular més dades Payo-Payo, A., Oro, D., Igual, J.M., Jover, L., Sanpe-
pràcticament tots han tingut moviments temporals (a la majoria dels individus ra, C. and Tavecchia, G. 2015. Population control of
post-reproductors diferents. Hi ha in- encara no hem observat un cicle anual an overabundant species achieved through con-
secutive anthropogenic perturbations. Ecological
dividus que després de la cria no han complet), caldria marcar més individus, Applications 25:2228-2239
sortit de Mallorca, però la majoria es cosa amb la qual pretenem continuar a Real E., Oro, D., Martínez-Abraín, A., Igual, J-M, Ber-
desplacen fora (fig 2, mapes 6-10). Tots les properes temporades. No obstant tolero, A., Bosch, M., Tavecchia, G. 2017. Predictable
travessen la Mediterrània fins a la cos- això, per ara i en resum, tot apunta que anthropogenic food subsidies, density-dependen-
ce and socio-economic factors influence breeding
ta de la Península, però cap a diferents la població mallorquina pot ser molt investment in a generalist seabird. Journal of Avian
llocs. Un ha remuntat la costa mediter- més oberta del que sembla, amb una Biology (in press)
rània cap al Nord, internant-se fins i tot capacitat de dispersió per alimentar-se
a França; un altre s’ha desplaçat cap al i per connectar amb altres poblacions, Agraïments
sud, arribant a la Manga del Mar Menor. també més gran del que es pensava.
Una ruta que sembla freqüent és creuar Hem comprovat, veient les àrees de Tots els membres del GEP de l’IMEDEA
la Península a través de la vall de l’Ebre farratge, que hi ha variació individual a (Dani Oro, Meritxell Genovart, Ana Sanz,
fins al Cantàbric, cosa que es sospitava l’especialització per l’explotació de re- Ana Payo, Enric Reial, Noelia Hernández,
gràcies a algunes lectures, però que no cursos. I que tot aquest coneixement Andreu Rotger, Julia Bos, Flor) han parti-
estava confirmat fins aleshores. Un cop pot ser molt útil a l’hora de gestionar cipat en aquest projecte. Volem agrair a
a la costa basca, no tots fan el mateix: l’espècie i prendre decisions en la seva Victor García Matarranz (OAPN) i al GOB,
uns es queden a la zona o es mouen cap gestió més enllà de l’àmbit local (cu- especialment a Toni Muñoz i Manolo
al nord, entre Baiona i Bordeus. La ruta lling). Potser, la conclusió més impor- Suàrez per la seva ajuda a l’equipament
més llarga l’ha realitzada un dels exem- tant del nostre estudi és que fins i tot individual dels emissors. A Martí Mayol i
plars capturats a Son Oliva, un animal una espècie tan comuna com la gavina personal del Parc Natural de Dragonera
eminentment urbà durant la primave- no deixa de sorprendre’ns cada dia. • pel seu suport logístic, l’equip directiu i
ra, però que a l’estiu, després de creuar professors de Son Oliva pel seu suport i
per la vall de l’Ebre, s’ha desplaçat pel a Creuers Margarita. Aquest projecte ha
Cantàbric cap a l’oest, envoltant Galícia estat finançat parcialment pel projecte
i arribant fins al nord de Porto. A aquesta IBISES del Plan Nacional de Investiga-
zona s’ha alimentat durant uns mesos, ción (MINECO).
per després baixar per la costa cap a
Aveiro i creuar ràpidament la penínsu-
la d’oest a est fins a València, passant
14 - EB45