Page 37 - Es Busqueret 46
P. 37

nostres contrades.                   Hortolà menut, Emberiza pusilla

             Depenent del moment de l’any, hi
        veurem sobretot migrants presaharians
        (març,  començaments  d’abril,  octubre,
        novembre) o transaharians (abril, maig,
        setembre). Entre els primers cal des-
        tacar les aloses (Alauda arvensis), titi-
        nes  sordes  (Anthus pratensis),  xàtxeros
        blancs (Motacilla  alba), rupits (Eritha-
        cus  rubecula),  blavetes  (Luscinia  sveci-
        ca), coa-roges de barraca (Phoenicurus
        ochruros),  tords  de  diferents  espècies
        (gènere  Turdus), busquerets de capell
        (Sylvia atricapilla), ulls de bou (Phyllos-
        copus collybita) i diferents espècies de
        fringíl·lids.
             Però són sense dubte els transa-
        harians,  migrants  de  llarg  recorregut,
        els  que  fan  les  delícies  dels  observa-
        dors  que  van  a  Cabrera.  Entre  les  es-
        pècies  més  freqüents  (algunes  d’elles
        realment abundants!) cal citar les titines
        dels arbres (Anthus trivialis),  els  xàt-
        xeros  grocs  de  diferents  subespècies
        (Motacilla  flava), les coa-roges (Phoe-                                                                cAti ArtigueS
        nicurus phoenicurus), les coablanques
        (Oenanthe oenanthe), els vitracs barba-
        roigs (Saxicola rubetra), els capsigranys                       port
        (Lanius senator) i diferents espècies de
        busquerets (gènere Sylvia), ulls de bou
        (gènere Phylloscopus) i menjamosques
        (Muscicapa striata, Ficedula hypoleuca),
        però n’hi ha moltes més (Oriolus oriolus,
        Hippolais  spp,  Acrocephalus  spp, etc.).
        Entre els no-passeriformes destaquen
        els abellerols (Merops apiaster), les tór-
        tores (Streptopelia  turtur) i algunes es-
        pècies  de  rapinyaires  migrants  (Pernis
        apivorus,  Circus aeruginosus,  Accipiter
        nisus...).

             I  entre  tanta  espècie  freqüent  hi
        ha de tant, com no podia ser d’altra ma-
        nera tractant-se d’un lloc tan ben situat
        com Cabrera, alguna que  altra raresa.
        De fet, i encara que pugui semblar una
        paradoxa, l’aparició d’una o més rareses                                        campament
        no és un fet rar a Cabrera. O dit d’altra
        manera, lo rar és no veure cap raresa,
        sempre que un es pugui dedicar inten-
        sament a la recerca i identificació pau-
        sada i sistemàtica de totes les aus que
        es poden anar observant al llarg del dia,
        al menys en els moments de pas migra-
        tori més intens.                                                                     platja
             Entre les rareses observades amb
        més freqüència es troben el busqueret
        emmascarat (Sylvia hortensis), busque-
        ret  xerraire  (S. curruca), busqueret de
        garriga oriental (S. cantillans cantillans/
        albistriata),  busqueta  pàl·lida  (Iduna
        opaca), ull de bou cellard (Phylloscopus
        inornatus), menjamosques menut (Fice-

                                                                                                           EB46 - 37
   32   33   34   35   36   37   38   39   40   41   42