Page 33 - Es Busqueret 46

El pingüí (nom que es feia servir m. a. al mar del Japó, però sols a l’illa
antigament per anomenar aquesta es- d’Ainoshim. 1
pècie, i que més tard es va transferir 1. Olson, S. L., & Hasegawa, Y. (1996). A new genus
popularment a tots els pingüins de l’he- and two new species of gigantic Plotopteridae
misferi sud) va ser duit a l’extinció a cau- from Japan (Aves: Pelecaniformes). Journal of Ver-
tebrate Paleontology, 16(4), 742-751
sa de la caça massiva que perseguia
obtenir les seves plomes, carn i greix.
L’última parella a la qual se li va donar
mort estava a l’Illa Eldey, Islàndia, el 5 Encara que les aus més espectaculars
de juny de 1844, i el darrer exemplar viu quant a grandària estan extingides, a
va ser vist al 1852 a Terranova. 1,2 l’actualitat hi ha algunes espècies que,
sense ser tan colossals, són les més
Però hi va haver un representant
encara més gran que va viure fa uns grans de les quals es té constància
7,4 milions d’anys i fins uns 470 m. a., el dins els seus respectius ordres (ja sigui
Miomancalla howardae. Mesurava 92 perquè és així o a causa que el registre
cm d’alçària i pesava uns 5 kg. Aquesta fòssil és confús o inexistent). Exemple
espècie era més aviat un “proto-àlcid”, d’això són: els apodiformes (aus com les
una família antiga i variada, alguns re- falzies o colibrís) que tenen com a mà-
presentants de la qual eren molt grans. xims representants a la falzia de clatell
També eren aus no voladores, d’hàbits blanc (Streptoprocne semicollaris) i la
marins. Vivien a la costa del Pacífic, per falzia de les Célebes (Hirundapus ce-
l’actual Califòrnia i Mèxic. Es desconei- lebensis) amb 25 cm de llarg i un pes
xen les causes de la seva extinció. 3 d’uns 200 g. El corb becgròs (Corvus
crassirostris) pot superar els 65 cm de
1. Bengtson, S. A. (1984). THE GREAT AUK (PINGUI- llarg i té una envergadura de fins a 1,3
NUS IMPENNIS): ANECDOTAL EVIDENCE AND.
The Auk, 101, 1-12. m, amb un pes superior a 1 Kg, per tant
Exemplar dissecat de Pinguinus impennis considerant el major passeriforme co-
(Museu de Lepzig) 2. Pacheco, F. (2014). Ciclo de vida del Pingüino
Emperador (Aptenodytes forsteri). negut. Dins l’ordre Psittaciformes (lloros
3. Smith, N. A. (2015). Evolution of body mass in the i cacatues), el guacamai jacint (Ano-
Pan-Alcidae (Aves, Charadriiformes): the effects dorhynchus hyacinthinus) pot arribar a
Charadriiformes of combining neontological and paleontological
data. Paleobiology. fer 1 m de llarg, assolir una envergadura
Els Charadriiformes és un ordre de 127 cm i un pes de 1.7 Kg. I el Kakapo
d’ocells que inclou nombroses espè- (Strigops habroptila) que és més petit
cies de característiques molt diferents, Copepterix titan però el més pesat, ja que arriba als 4 Kg.
i que s’agrupen aquí per la necessitat L’ordre Pelecaniformes inclou aus Com veis, hem de valorar el que tenim,
comuna de tenir el medi aquàtic al seu com els pelicans, corbs marins, fraga- les aus encara presents, i ser consci-
abast (limícoles, gavines, llambritges i tes i sotelers entre d´altres. Actualment, ents del que ja s’ha perdut a causa de
àlcids). Avui dia, entre tots ells, destaca el més gros del grup és el pelicà cresp l’ésser humà. Cal posar remei perquè no
com el més gran el gavinot atlàntic (La- (Pelecanus crispus) que arriba a fer 1,7 m es tornin a perdre espècies que formen
rus marinus) que arriba a mesurar fins a de llarg, superar els 3 m d’envergadura part del nostre patrimoni natural. •
79 cm de longitud, amb una envergadu- i tenir un pes de fins a 15 Kg, el que la
ra de fins a 1,6 m i un pes que pot arribar fa una de les aus voladores més cor-
als 2 Kg. Fins fa relativament poc existia pulentes de l’actualitat. En el passat va
un charadriiforme encara més gros, que existir un altre pelecaniforme més gran,
malauradament es va extingir de la mà el Copepteryx titan, de dimensions sem-
de l’home. Es tractava del pingdai ge- blants al pelicà cresp, però amb l’inca-
gant (Pinguinus impennis), una au marina pacitat de volar. Fou una de les aus bus-
no voladora d’entorn els 80 cm d’altu- sejadores més grans que hagin viscut
ra i un pes de fins a 5 Kg. Era un aucell mai. Semblava un corb marí de quasi 2
perfectament adaptat a la vida aquàtica metres d’alçària i va viure fa uns 28 a 23
fins al punt que havia perdut tota ca-
pacitat de volar. Les seves potes eren
fosques i palmejades i es situaven molt
enrere respecte al cos amb la finalitat
d’aconseguir més potència mentre ne-
dava i bussejava. Segons els registres,
s’estenia al llarg de les costes de l’Oceà
Atlàntic, des de Florida a Groenlàndia,
Islàndia, Escandinàvia, Illes Britàniques,
Europa Occidental i el Marroc, obser-
vant-se també a tot el Mar Bàltic i més
ocasionalment a l’oest del Mar Mediter-
rani. 1 Corvus crassirostris (Donald Macauley). Streptoprocne semicollaris (Joseph Smit). Ano-
dorhynchus hyacinthinus (Peter Meenen). Strigops habroptila (Brent Barrett)

EB46 - 33