Page 32 - Es Busqueret 46

gran envergadura d’ales, l´aleteig no
era habitual i era sols emprat de forma
esporàdica i necessària. Per enlairar-se
és probable que aprofitàs el vent i els
vessants de les muntanyes per iniciar el
vol. Presumiblement era carnívor, però
no era un caçador actiu. La seva forma
corporal i una musculatura relativament
feble indica una alimentació carronyai-
re. És possible que la seva extinció
estigués lligada als canvis climàtics i
ecològics soferts a causa de la deriva
continental que va produir una disminu-
ció constant de la temperatura global i
l’augment de la sequera que va provo-
car una minva considerable del nombre
d’espècies, entre ells els herbívors que Pelagornis sandersi (James Gurney)
en no poder adaptar-se al nou entorn i
condicions, arrossegaren als seus de-
predadors també a l’extinció. A l’actua- uns 22 a 40 kg de pes, li valen a aquest nordenskjoeldi, d’1,8 m d’alçària i que
litat el còndor andí (Vultur gryphus) és el animal el títol honorífic de l’au volado- arribava a pesar 90 kg. Els seus fòssils
parent més proper d´Argentavis. 1,2,3,4 ra descoberta més gran de la història s’han trobat a l’illa Seymour, a les cos-
del planeta. P. sandersi va viure fa uns tes de l’Antàrtida, i a Nova Zelanda, i ens
1. Vizcaíno, S. F., & Fariña, R. A. (2000). El vuelo de 25 m. a., tenia potes curtes i gruixudes, indiquen que va viure entre els 45 i 37
un gigante. Museo.
mesurava uns 1,5 m d’alçària i molt pro- m. a. Una altra espècie de gran pingüí
2. «The aerodynamics of Argentavis, the world’s
largest flying bird from the Miocene of Argentina». bablement sols tenia la capacitat d’en- i considerada una de les més pesades
PNAS 104 (30): 12398-12403. 24 de julio de 2007. lairar-se saltant des d’un penyal. S’ha és Pachydyptes ponderosus, que va ar-
doi:10.1073/pnas.0702040104.
estimat que era capaç de volar a uns 60 ribar a mesurar prop d’1,6 m d’alçària i a
3. Vizcaíno, Sergio F.; Palmqvist, Paul & Fariña, km per hora. 1,2,3 pesar uns 100 Kg. Va ser descoberta a
Richard A. (2000): ¿Hay un límite para el tamaño
corporal en las aves voladoras? [“Is there a limit to No hi ha una raó òbvia per a l’ex- Nova Zelanda dins estrats que daten de
body size in flying birds?”]. Encuentros en la Bio- fa 34 a 37 m. a. Però el més gran de tots
logía 64 (Artículo en español) Texto completo en tinció de les aus pseudodentades. Un
HTML escenari de canvi ecològic generalitzat conegut fins ara, i descobert pels cien-
4. Palmqvist, Paul & Vizcaíno, Sergio F. (2003): Eco- és la causa més probable. 1,2,3 tífics al 2012 a l’illa de Seymour, fou el
logical and reproductive constraints of body size in Palaeeudyptes klekowskii, el qual s’esti-
the gigantic Argentavis magnificens (Aves, Thera- 1. Mayr, G., & Rubilar-Rogers, D. (2010). Osteology of ma que mesurava més de 2 m d’alçària i
tornithidae) from the Miocene of Argentina. Ame- a new giant bony-toothed bird from the Miocene of
hiniana 40(3): 379-385. Chile, with a revision of the taxonomy of Neogene tenia un pes de 115 kg aproximadament.
Pelagornithidae. Journal of Vertebrate Paleonto- Les seves restes fòssils daten entre els
logy, 30(5), 1313-1330.
37 i 40 m. a. 1,2,3,4,5
Pelagornis sandersi 2. Bourdon, Estelle (2005): Osteological evidence
for sister group relationship between pseudo- Sembla que hi ha consens entre
toothed birds (Aves: Odontopterygiformes) and
Els pelagornítids són un grup ex- waterfowls (Anseriformes). Naturwissenschaften la comunitat científica que sols un petit
tint d’aus marines amb falses dents 92(12): 586–591. doi 10.1007/s00114-005-0047-0 grup de pingüins va aconseguir evitar la
que, a diferència de les veritables dents, (HTML abstract) Electronic supplement (requires seva extinció, migrant a Sud-Amèrica i,
subscription
contenien canals microscòpics amb va- a partir d’ells, s’originaren els pingüins
sos sanguinis i terminacions nervioses. 3. Ksepka, Dan T. (7 de julio de 2014). «Flight per- actuals. 4,5,6
formance of the largest volant bird». Proceedings
Atès que les dents es trencaven amb of the National Academy of Sciences. doi:10.1073/ 1. Gerald Mayr, Vanesa L. De Pietri, R. Paul Scofield.
facilitat, es creu que les preses dels pe- pnas.1320297111. (2017)A new fossil from the mid-Paleocene of New
lagornítids tendrien cossos tous, com Zealand reveals an unexpected diversity of world’s
oldest penguins. The Science of Nature, 104 (3-4)
els dels cefalòpodes i peixos de pell DOI: 10.1007/s00114-017-1441-0
tova. 1,2,3 Pingüins 2. Myrcha, A.; Jadwiszczak, P.; Tambussi, C. P.; No-
riega, J. I.; Gazdzicki, A.; Tatur, A.; Valle, R. A. (2002).
Les seves restes fòssils s’han tro- Amb una alçada d’1,20 m i entre 20 «Taxonomic revision of Eocene Antarctic penguins
bat a moltes parts del món, en roques i 45 kg de pes, l’emperador (Aptenody- based on tarsometatarsal morphology». Polish
que daten des de fa uns 50 m. a. fins a tes forsteri) és el major dels pingüins Polar Research (en inglés) 23 (1): 5-46..
uns 2,5 m. a., pel que aquestes aus ma- actuals. Hi va haver un temps, però, en 3. Mayr, G. (2009). Aquatic and semiaquatic taxa. In
Paleogene Fossil Birds (pp. 61-86). Springer Berlin
rines varen ser dominants a molts oce- què alguns pingüins varen aconseguir Heidelberg.
ans al llarg de molt de temps, arribant grandàries molt més elevades. De fet, 4. Descubren un pingüino enano de 34 millones.
els últims pelagornítids a ser contem- fa uns 40 m. a., a l’hemisferi sud, hi ha- https://youtu.be/q37ivmNQuOE
poranis d´Homo habilis. 1,2,3 via una bona diversitat de pingüins de 5. Hospitaleche, C. A. (2014). New giant penguin
formes i grandàries diferents perquè hi bones from Antarctica: Systematic and paleobi-
El seu aspecte recorda als actuals 1,2,3 ological significance. Comptes Rendus Palevol,
albatros, no obstant això són parents havia molts recursos disponibles . 13(7), 555-560.
molt antics del grup de les oques i les D’entre els tots els pingüins des- 6. Pingüinos gigantes vivieron en las costas
ànneres, i la majoria eren immenses. coberts i descrits, cal destacar el gè- peruanas hace 36 millones de años. http://
www.20minutos.es. EFE. 26.06.2007
L’espectacular grandària del Pelagornis nere extint Anthropornis, on trobam la
sandersi, amb uns 7,5 m d’envergadura i major espècie coneguda: Anthropornis

32 - EB46