Page 14 - Es Busqueret 50
P. 14

s’han presentat un total de 82 contri-  tífic, encarregat de valorar les contribu-  Daniel Oro, del CSIC va presentar
        bucions de les quals 54 han estat  po-  cions i de decidir-ne la idoneïtat i quali-  una de les ponències més aplaudides,
        nències orals de 15 minuts de durada   tat, que va estar encapçalat i coordinat   tot i el seu nom: Extinció i resiliència:
        (exposició  més  debat),  23  pòsters  i  5   pel Dr. Miguel McMinn, biòleg i membre   la importància de les escales i les no-
        contribucions web. A més, s’han impar-  de la Societat d’Història Natural de les   linealitats. La seva feina teòrica basada
        tit  5  tallers  de  temàtiques  diverses  i  5   Balears. Aquest comitè, paritari, va es-  en models matemàtics ens va permetre
        xerrades plenàries, dues d’elles dedica-  tar format per 16 vocals, tots ells i elles   acostar-nos a la complexitat del món
        des a les aus marines. Algunes ponèn-  experts en diferents camps de l’ornito-  natural  i  especialment  l’animal,  i  veu-
        cies orals i alguns pòsters es varen re-  logia.                        re com s’apliquen aquests models a la
        convertit en contribució web a darrera   A partir d’aquí les ponències ana-  conservació de les poblacions d’espè-
        hora a causa de la impossibilitat de les   ven succeint una darrera l’altra amb un   cies amenaçades.
        persones que les havien presentat d’as-  control de temps (15 minuts) exquisit   Gerard Bota, del CTFC amb la
        sistir al congrés.
                                            per part dels organitzadors i on els po-  seva  ponència  Del  coneixement  a  la
             Des  del  principi  es  va  comptar   nents s’adaptaren al temps marcat, tot i   gestió. Aspectes clau per a la conserva-
        amb la col·laboració d’un comitè cien-  que just uns pocs se’n sortiren. Això va   ció de la tórtora, Streptopelia turtur ens
                                            permetre  un  timing  ajustat  que  bene-  va  presentar  els  aspectes  més  impor-
                                            ficiava  tant  als  altres  ponents  com  als   tants a tenir en compte per a la gestió
                                            oients, i on quedava espai per a les pre-  i conservació d’aquesta espècie relatius
            A la doble plana anterior, Pep Arcos a   guntes i el debat. Seria impossible aquí   a la seva caça, migració, reproducció i
            la ponència inagural “Ocells marins, a   repassar ni breument totes les ponènci-  selecció del seu hàbitat, sobre la base
            la corda fluixa”.               es presentades, però volem destacar a   dels estudis realitzats. Va deixar clar a
                                            continuació de les 5 xerrades plenàries.  tots els assistents  que l’espècie està
            A baix, Toni Llobet, il·lustrador del                               patint un fort declivi a tot Europa i que
            Hand Book of the Mammals of the     Pep Arcos, de SEO BirdLife expo-  cal  revertir  urgentment  aquesta  ten-
            World i autor de diverses guies d’iden-  sà el primer parlament plenari inaugu-  dència.
            tificació naturalístiques, firmant autò-  ral:  Ocells  marins  a  la  corda  fluixa,  ja
            grafs i requerit per més d’un admirador.  introduint-nos  de  ple  al  fil  conductor   Magnus Robb, expert mundial en
                                            d’aquest  congrés.  El  biòleg  va  remar-  NOCMIG amb el seu parlament Recor-
            A la dreta, a dalt, un dels joves de la
                                            car que els marins són els ocells més   ding nocturnal migration on islands,
            SOM parant atenció a la ponència de
                                            amenaçats del planeta, parant especial   va identificar les illes com a llocs molt
            Gerard Bota. A baix, el Congrés va
                                            atenció a la interacció entre ocells i pes-  especials per enregistrar la migració
            generar l’atenció dels mitjans de co-
                                            ca, per ser aquesta darrera una de les   nocturna d’ocells. Destacà que illes
            municació, i IB3 hi va emetre en directe
                                            activitats humanes que més incideix en   com Menorca i Cabrera, entre d’altres,
            el programa “Balears fa Ciència”.
                                            la vida d’aquests ocells.           veurien  recompensat  l’esforç  de  tenir











































     14 - EB50
   9   10   11   12   13   14   15   16   17   18   19