Page 14 - Es Busqueret 50
P. 14
s’han presentat un total de 82 contri- tífic, encarregat de valorar les contribu- Daniel Oro, del CSIC va presentar
bucions de les quals 54 han estat po- cions i de decidir-ne la idoneïtat i quali- una de les ponències més aplaudides,
nències orals de 15 minuts de durada tat, que va estar encapçalat i coordinat tot i el seu nom: Extinció i resiliència:
(exposició més debat), 23 pòsters i 5 pel Dr. Miguel McMinn, biòleg i membre la importància de les escales i les no-
contribucions web. A més, s’han impar- de la Societat d’Història Natural de les linealitats. La seva feina teòrica basada
tit 5 tallers de temàtiques diverses i 5 Balears. Aquest comitè, paritari, va es- en models matemàtics ens va permetre
xerrades plenàries, dues d’elles dedica- tar format per 16 vocals, tots ells i elles acostar-nos a la complexitat del món
des a les aus marines. Algunes ponèn- experts en diferents camps de l’ornito- natural i especialment l’animal, i veu-
cies orals i alguns pòsters es varen re- logia. re com s’apliquen aquests models a la
convertit en contribució web a darrera A partir d’aquí les ponències ana- conservació de les poblacions d’espè-
hora a causa de la impossibilitat de les ven succeint una darrera l’altra amb un cies amenaçades.
persones que les havien presentat d’as- control de temps (15 minuts) exquisit Gerard Bota, del CTFC amb la
sistir al congrés.
per part dels organitzadors i on els po- seva ponència Del coneixement a la
Des del principi es va comptar nents s’adaptaren al temps marcat, tot i gestió. Aspectes clau per a la conserva-
amb la col·laboració d’un comitè cien- que just uns pocs se’n sortiren. Això va ció de la tórtora, Streptopelia turtur ens
permetre un timing ajustat que bene- va presentar els aspectes més impor-
ficiava tant als altres ponents com als tants a tenir en compte per a la gestió
oients, i on quedava espai per a les pre- i conservació d’aquesta espècie relatius
A la doble plana anterior, Pep Arcos a guntes i el debat. Seria impossible aquí a la seva caça, migració, reproducció i
la ponència inagural “Ocells marins, a repassar ni breument totes les ponènci- selecció del seu hàbitat, sobre la base
la corda fluixa”. es presentades, però volem destacar a dels estudis realitzats. Va deixar clar a
continuació de les 5 xerrades plenàries. tots els assistents que l’espècie està
A baix, Toni Llobet, il·lustrador del patint un fort declivi a tot Europa i que
Hand Book of the Mammals of the Pep Arcos, de SEO BirdLife expo- cal revertir urgentment aquesta ten-
World i autor de diverses guies d’iden- sà el primer parlament plenari inaugu- dència.
tificació naturalístiques, firmant autò- ral: Ocells marins a la corda fluixa, ja
grafs i requerit per més d’un admirador. introduint-nos de ple al fil conductor Magnus Robb, expert mundial en
d’aquest congrés. El biòleg va remar- NOCMIG amb el seu parlament Recor-
A la dreta, a dalt, un dels joves de la
car que els marins són els ocells més ding nocturnal migration on islands,
SOM parant atenció a la ponència de
amenaçats del planeta, parant especial va identificar les illes com a llocs molt
Gerard Bota. A baix, el Congrés va
atenció a la interacció entre ocells i pes- especials per enregistrar la migració
generar l’atenció dels mitjans de co-
ca, per ser aquesta darrera una de les nocturna d’ocells. Destacà que illes
municació, i IB3 hi va emetre en directe
activitats humanes que més incideix en com Menorca i Cabrera, entre d’altres,
el programa “Balears fa Ciència”.
la vida d’aquests ocells. veurien recompensat l’esforç de tenir
14 - EB50