Temperatura marina, fauna i capficos jugant cuidant voreres
Publicat: dj. oct. 13, 2022 8:47 pm
Temperatura marina i nigulets submarins, peixos foranis...
Curiositats de nedar jugant netejant la mar a sa tardor...
...inspirades en observar es peix papagall/lloro/vieja, Sparisoma cretense
Es darrers anys s'aigua superficial de la mar es nota més càlida, i a més fondària, el que és extraordinari, perquè implica molta més massa d'aigua i una energia calorífica estotjada descomunal. Com sempre, i d'antic, al llarg des mesos de sa primavera d'hivern (tardor) a enterra i a s'atmosfera s'aire es refreda abans que s'aigua. S'aire pot estar o venir molt fred des nord i ses borrasques, però la mar es manté més constant, similar a s'aire de ses coves i es subsol.
Tanta massa d'aigua de mar amb calor acumulada crea més inèrcia, manté més sa temperatura a sa tardor o s'hivern. S'aigua calenta perdura més mesos, i torna es capficos més independents de s'estació de s'any, de sa meteorologia i de s'hora des dia, però també afecta d'altres maneres es medi que no van tan bé, provoca contrasts...
Tant d'escalfament marí afecta a sa vida de s'hàbitat marí, o a sa pràctica de cuidar ses voreres grimpant i nedant recollint fems. I a més crea més erosions i escorrenties de residus des de terra.
En s'estiu és ben clar que tanta calor i sequera ha perjudicat, i és important que dia rere dia durant mesos dificulta es descans nocturn, el que també pot afectar greument , tant a persones com a sa vida silvestre. Tanta de calor a la mar afecta a ses plantes, com sa posidònia, ses algues, sa vida animal, es microorganismes...
Amb aigua a més de 28°C vàries espècies de peixets ens tornen agressius, ens mosseguen sa pell, i convé nedar vestit... I amb la mar calenta sa nostra pell pateix més erosions i ferides, que es tornen un cau de cultiu d'infeccions que s'han de tractar abans, i millor, i això limita poder nedar. S'impacte es nota molt mentre es recull fems nedant i patim feridetes! I en es futur proper possiblement arribin microbis molt més perjudicials, de latituds més càlides, que poden tornar ben perillosa qualsevol ferideta.
I amb s'aigua de la mar calenta que arriba cap a sa tardor i hivern hi ha més diferència de temperatura entre la mar i ses borrasques fredes. Es major contrast provoca més gradients, diferències d'energia, i una altra meteorologia puntual i local més violenta, sobtada... Això dificulta nedar o apropar-se a la mar.
Es temps tendeix a una altra forma de ploure, menys beneficiosa pes camp, i també impacta a la mar, amb més erosions, escorrenties de residus... O hi ha més tempestes de llamps que aturen poder fer capficos. Hi ha més sorpresa, fenòmens adversos sobtats, i més escorrenties per ràfegues, pluges torrencials o calabruix, i temporals de ràfegues de vents sobtats. I ens sorprenen noves erosions en es litoral per onatges puntuals extraordinaris. Inclús alguna ona potent, veloç i baixa de meteotsunami o rissagues, que ve de lluny i ens sorpren a racons poc habituals. Són un conjunt de fenòmens que afecten ses voreres i a qui hi neda, que provoquen accidents i desontrol de residus.
Però en general fa més dies d'aigua calenta per a nedar de tardor i bona part d'hivern. I és agradable tanta temperatura, que ajuda a nedar més còmodes i s'allarga sa temporada de capficos amb poca roba d'abrig.
Es nedadors que netegem la mar percebem molt es canvis de temperatura, i més si cercam nedar amb roba àgil i fina! 🏖
Però aquesta ajuda de temperatura alta en es capficos varia prou segons ses ones i sa meteorologia, i d'altres circumstàncies des moment, des lloc... Ens va bé conèixer aquests detalls, per a encertar es millor moment i lloc teb, per allargar es capfico amb menys roba, més còmodes i segurs, adaptats a cuidar s'entorn netejabt s'aigua nedant i passant gust.
Triant lloc poc fondo, assolellat i a recer des vent, per a nedar netejant la mar
En general, sa temperatura es manté més elevada a ses voreres poc fondes de molta extensió. Per exemple ses cales grosses a recer, ses platges àmplies i protegides, amb molta zona calmada, poc fonda i assolejada. I el més senzill de tardor és triar es lloc i hora amb poc nigul, ombra i a recer des vent, amb s'aigua escalfada. Poc després des migdia solar es manté unes hores es màxim de temperatura de cada dia. Això dit en general, si durant es dia no hi ha un refredament sobtat per pluja, niguls, un canvi en s'orientació des vent, de ses corrents, ones...
A s'inici de sa tardor i s'octubre, s'aigua més superficial i calmada marina pot arribar a un diürn d'almanco uns 25°C (ull, això és es màxim diürn superficial a racons de poca fondària extensa es dies assolejats, calma...). A principi de novembre 23-24°C, i 21 a finals. Pes desembre ronda es 17-18 graus. Es mínim anual, des màxim diürn, tendeix a ser cap a finals de febrer amb uns 14-15 graus, i no tant cap a març. I em sembla que dura menys i depèn més de sa meteorologia freda.
En aigua a 23 graus es pot arribar a nedar tira-tira vàries hores sense roba càlida de natació. Com a ses piscines de natació esportiva, que s'encalenteixen a uns 23-26°C. I és diferent a ses piscines d'esbarjo, relaxació, teràpia o aprenentatge, a 27-29 graus.
I és que és clau sa intensitat i sa duració de sa pràctica, a més de s'hàbit, s'adaptació personal, es metabolisme energètic en es ritme circadià, setmanal, mensual... I caldrà més brevetat, equipament de roba, o preparació si ens movem poc. O si només nedam a una petita zona freda. O si realitzam bastants de capficos enfonsant es cos. O si volem netejar i tractar un racó viu amb més tacte, delicadesa i gentilment...
Racons refredats degut a s'orografia, corrent i ones de fons
S'aigua calenta salada és menys densa i 'pesa' menys que sa freda, sura més i tendeix a desplaçar-se cap a sa part superficial de la mar. I defineix una franja visible, com separada, on inclús sa microvida o es seu comportament hi varia. En canvi, com més profund es neda s'aigua es perceb més freda.
Per sobre d'una mar calmada es forma i estructura una capa fina calenta, una franja en estrats. I sa més marcada és sa més superficial. A uns pocs milímetres o centímetres de profunditat es contrast de temperatures és gros.
És peculiar s'efecte a ses voreres més exposades a ses corrents d'aigües profundes. On es flux de ses aigües fondes que s'atraquen a sa costa troben s'obstacle des fons i s'eleven. Aquí el que ve pes fons aflora a sa superfície, entremig de s'aigua superficial càlida, i en baixa sa temperatura. 🌡 Just on aflora s'aigua fonda es capfico i es nedar torna ben fred degut a aquesta relació entre orografia de sa costa i ses corrents fondes.
Això varia segons sa direcció de ses ones de fons i de ses corrents durant aquella estona.
És útil saber veure-ho i diferenciar sinó podem fallar en triar es lloc per a nedar, i anar on és massa fred.
I és que ses corrents i ones de fons poden anar ben diferents a ses ones des vent. I també flueixen diferent tocant es fons. Per exemple, formen rotors i calmes a darrera es sortints des litoral, en es racons a resguard. I des de fora de la mar just allà sembla calmat i pla, però nedant sorprenen ses corrents fortes i es vaivens potents i freds.
Mar refredat per ses precipitacions, surgències i abocaments dolços
S'aigua dolça i freda de sa pluja baixa ràpid sa temperatura de sa superfície de la mar. La pot refredar dos o tres graus de cop!
A s'inici de primavera d'hivern sa temperatura es recupera prest, en un o dos dies, perquè la mar tèbia és grossa, amb molta massa, com amb molta 'inèrcia' de calor.
I a mitjans de novembre ja es nota bastant que no recupera sa temperatura tan ràpid. Es fa més evident sa inclinació i sa manca de Sol, i es suma a més pluges, vents forts i freds...
S'aigua dolça de sa pluja pesa menys, és menys densa i sura més, per no tenir sa sal, encara que sigui més freda que la mar. Aquí s'aigua és més densa per sa sal que per sa fredor. I si està congelada com es calabruix encara flota més.
I hi arriba s'aigua dolça i freda indirecta, que ve de terra amunt d'un vessament o un abocament a una pluvial, un torrent... Per exemple he vist a pluvials sobrants de regadius, de gespa i plantes... I de netejar o regar pistes esportives, alguna de gespa artificial o cautxú, de rentar cotxos, bugada a terraces o comerços... I de sa neteja de carrers amb excrements, sa neteja d'animals a comerços, o granges amb abocaments de residus de ramaderia a torrents... I piscines o pous negres abocant o filtrant arran de mar, o en es subsol a cavitats... I sa neteja d'aceres, carrers i terrasses, platges de piscines... O aigua bruta per incidències i pèrdues des clavegueram cap a ses pluvials, quan es saturen amb ses pluges torrencials. O dets embossos deguts a ses tovalloletes, i és que ens es clavegueram fins tot apareix arena, terra, branques, lones, mobles i matalassos!
En principi ets emissaris d'aigües residuals abocarien i dispersarien sa seva brutor lluny de sa vorera. Això quan funcionen bé, si no s'embossen, foraden o espenyen. I a més, a algunes voreres s'aigua dolça bruta brolla de tubs d'aigües residuals avariats o oberts. O més rar encara, que hi hagi aigua calenta salobre que prové de refrigerar.
S'aigua bruta dolça es comporta una mica com s'aigua dolça natural subterrània que arriba a la mar un temps després de ploure, que brolla i ascendeix d'una surgència submergida en es fons.
Ses plomes o ventalls d'aigües brutes dolces floten, i sa seva taca pot arribar a mesurar més d'un quilòmetre. I segons es vent i s'ona poden arribar surant a sa vorera i acumular-se en es calonet a on nedam.
🏞
S'aigua dolça sura bastanta estona sense mesclar-se amb sa salada. Va per a sobre de la mar durant hores, o encara més si és molta i hi ha calma a la mar. Sa seva capa dolça s'estén com si fos una taca d'oli, escampant-se fina.
S'aigua dolça, bruta o neta, s'acumula en es racons i entrants de sa costa arrecerats des vents sortints. Així a algunes voreres i calonets sa superfície de la mar torna dolça i freda. Hi queda com aturada, tot i ser dins la mar. Forma una bassa freda i estancada, i queda aïllada entre sa gran extensió d'aigua més càlida i salada! Es manté quieta fins que la mouen ses corrents, es vents i ses ones, o es dissol més lentament. 🌩 Si cau o brolla prou aigua dolça, es refreda s'aigua superficial a ses voreres durant uns dies, fins que s'escampa més, es dispersa es seu fred i sa dolçor.
Es punts freds de la mar superficial afecten mooolt a es capficos! Sa diferència de temperatura és grossa, i en pocs metres de separació! Es nota ben prest a sa pell i es cos, i més si es neda sense tratge, hi, hi...
Imatge de XKCD.com a https://imgs.xkcd.com/comics/deep_end_2x.png Fent broma, aquest croquis pot servir? Idò, s'humor va bé pets esbarjos aquàtics amb so fred...
Capficos cercant sa caloreta durant sa tardor,
i veient sa dolçor de s'aigua mirant amb sos ulls!
Quan es neda a mar obert, si es passa a nedar a un racó on s'acumula aigua freda dolça surant es pateix pes canvi de temperatura... Convé fixar-s'hi!
Ajuda atendre a què s'aigua dolça a la mar es veu amb sos ulls. No només es percep amb sa pell o amb sa fredor des cos. Aquesta peculiaritat és ben visible, i es troba fàcil nedant observant amb ulleres de nedar.
Hi ha una capa d'aigua dolça neta translúcida surant degut a es canvi de densitats!
Basta cercar s'efecte òptic creat pes canvi de densitats des medi aquàtic, que és típic des dies que plou i arriba aigua dolça a la mar calmada.
Primer apareix una capa tèrbola o translúcida superficial, que és deguda a aquests efectes òptics de ses diferents densitats de s'aigua. Una persona nedant surant a la mar, si està a sobre de s'aigua salobre i dolça veurà es fons borrós. Inclús si es mira ses mans o es peus semblen borrosos!
I és sorprenent, perquè basta baixar es cap a uns pams de profunditat, i de cop sa vista torna nítida i transparent! Això és perquè quan es baixa a més avall d'aquesta franja superficial dolça i poc densa, s'entra en un entorn d'igual densitat, i s'evita s'efecte òptic de sa terbolor pes canvi de densitats.
I nedant, sorprèn mooolt que en submergir-se s'aigua fonda és més càlida que sa que sura! ☺ Es sent manco fred nedant pes fons que surant! Uau...
O també sorprèn que quan es neda d'hivern en un racó amb aigua dolça freda, i després es va cap a mar obert, hi ha boon gustet! Just a uns pocs metres, fora d'aquest redol dolç, de cop es percep que s'aigua de la mar és càlida i nítida! Uau...
Una situació o particularitat diferent, molt localitzada, succeeix en es punt exacte on hi ha ses surgències submarines, que son com fonts submarines d'aigües dolces. Es seu flux és fred, peró va pujant cap a sa superfície perquè és dolç, sense sal densa. I tot es seu trajecte submarí vertical i aferrat alrededor seu és manté borrós i fred!
I és un bon truc emprar ses surgències a tocar de ses voreres, perquè permeten acabar es capficos amb sa pell més dolça. I en s'estiu, amb la mar calentota, conèixer aquestes surgències permet nedar més agradable i alleugerir sa fatiga pes baf. A sa seva vorera, es dies de més calor, es repòs es pot alternar amb un bany dolç i refrescant! Inclús amb alguna dutxa, omplint-ne una bossa, i així treure's sa sal de sa pell en acabar de nedar. ✌
I si es coneix s'entorn, s'aigua dolça d'aquestes surgències marines potser poden servir per a omplir sa cantimplora. Amb molt ull a si cal potabilitzar-la, o a si podés haver contaminacions terra amunt, per exemple de filtracions o vessaments d'aigües brutes o lixiviats de residus...
.
I també hi ha tels i nigulets dolços colorits!
S'aigua dolça que arriba a la mar amb ses hores es va mesclant amb s'aigua salada, i aleshores es veu en un altre efecte paregut. És com una terbolor diferent, més colorida i visible mlrant horitzontalment. Fa com un tel o franja de 'sopa' fineta, i està aferrat just a davall de sa capa dolça translúcida incolora inicial. Part és un tel finet marró, o grogós o més ample, i mer mi que més verdós a sa seva part de més avall. Supòs que es veu així degut a ets intercanvis de sals i superposicions per ses densitats. O no sé si hi intervindria sa pols, o sa microvida, qualque altre efecte fisic, o de microvida... I aquests tels finets submergits es van estenent o difuminant, creixent com una franja de tons verds o un poc groguencs, a poc a poc, potser durant un dia o dos.
Foto típica estiuenca d'aigua calenta verda a zona de platja poc fonda i a recer d'ones. Amb molts de detrits de dutxes salades, orina, olis de cremes... Sa verdor és per microalgues superficials. Va minvant sa verdor a devers un parell de metres de fondària i ja sortint de sa cala. Ses algues no tendrien perquè ser tòxiques, hi ha moltes espècies! Però poden afectar si després moren de cop i massivament, i es detrits ofeguen es fons.
Es tels finets entre capes d'aigua diferent no són com es canvis de color típics, que succeeixen més en general, a algunes zones o èpoques, on s'aigüa de la mar té més to verd o groguenc fins a bastanta fondària. Això comú seria diferent, ampli i estacional, i no és una franja fina que apareix amb s'aigua dolça d'una pluja.
També és comú i estacional es color verdós quan fa dies de molta calor i hores de Sol. En es racons de ses cales, degut a booms de microalgues, i sa columna d'aigua torna ben verda. Però aquesta darrera situació també és diferent des casos més greus, amb hipòxia des medi, mortaldat, eutrofització, aparició de microbis més tòxics... Que succeiria en es racons més calmats de voreres tancades, amb filtracions d'aigües brutes, molts banyistes... Possiblement també es micro i nano plàstics empitjorin una micona aquest cicle, almanco ho sembla a algun model teòric. Seria degut a què provocarien sa mortaldat de plàncton petit, o microscòpic que caça i acumula es micro i nanoplàstic amb contaminants, que perduren, i afecten més i de cop quan fa calor...
O hi ha nigulets blancs, fets com de micro bimbolletes d'agulla, però sense ser bimbolles!?
És un altre efecte puntual, com de nigulets estacionaris blancs, bromes o boirines submarines superficials! A vegades apareixen sense pluja, però altres pics just quan plou i la mar és calmat. I aquesta boirina subaquàtica pot ocupar grans extensions de mar, o no, i ser nigulets petitons, de pocs metres d'ample. Això passa per exemple a on arriba un broll d'aigua a la mar, que davalla concentrat en un punt a la mar, per exemple després de ploure una mica.
Nedant per sobre d'aquesta boirina o nigulet es veu tot boirós, blanquinós... Per a observar-ho, es millor punt de vista és des de uns metres seu, de través horitzontalment, o submergir-se prou lluny davall seu. I aleshores podeu atinar i veure com aquest nigulet és ben aturat flotant aprop de sa superfície.
Passada una bona estona, unes hores o a vegades un dia, es nigulet es va desfent, i va baixant a mig pam i creix fins a devers uns dos pams de fondària potser.
Aquests nigulets submarins semblen fets com d'aigua tenyida de blanc, encara que sigui prou neta. Alguns potser es veuen més així per sa pols a sa pluja, però per mi que bastants succeeixen només amb so procés físic de contrast de salinitat i temperatura, o potser hi intervé tambè qualcun procés físic o microbiològic, de plàncton, o de reproducció d'animals...
⚗ Aprop dets entrants de ses voreres hi ha baixants de pluvials, i nigulets blancs similars. Ull! Sovint son aigües dolces brutes!
Fan bafs que maregen, irriten si hi ha contacte llarg a parts sensibles i ferides, o quan sortim de s'aigua, perquè s'evaporació concentra sa contaminació a sa pell.
Poden aparèixer de cop, per exemple amb un vessament. I contenir residus de lixiviats, llims contaminats, partícules de brutors, detergents, lleixius, alguicides, biocides, floculants... A vegades provenen netejar a terraces, piscines, contenidors de fems, o cotxos! I aboquen poals i s'aigua bruta enterra, es carrer o en es conductes de ses aigües pluvials. ☣
Altra cosa son ses capes finíssimes que suren a ses calmes i es vent escampa. Poden ser de pols de terres, o si tenen un to grogós o verdós en primavera solen ser de pol·len des pins.
Peró si son capes iridiscents, com aquí a sa foto, és mala senyal!
Solen ser capes de contaminació moolt tòxica que s'escampa, del que nomem vernis que es va desfent (chapapote) o residus de greixos de motors que perden olis, benzina, gasoil... Per exemple, es banyistes a cales o platges, i es nins cercadors de crancs a Mallorca ats anys 70s i 80s gairebé sempre acabaven amb vernis aferrat en es peus! Mala cosa!
En general es tels i nigulets típics de desprès de ploure van creixent durant un dia, i després es van dispersant, dissolvent-se i difumlnant-se en un dia o dos.
Supòs que son processos que poden variar segons s'aigua i el que contingui. Ses etapes per mi que coincideixen sovint en aquest ordre, que son comunes. Però ets efectes i sa durada variarien una mica. Pentura segons variables de ses quantitats, es contrast de ses temperatures, s'horari de sa pluja i sa llum, s'època, ses contaminacions, si hi ha molta microvida, o si tot es dispersa amb ones i vents...
Calor, llum i afectacions a vida petitona filtradora, es menjar de peixos...🌡
A ses voreres calmades es veu més com es formen diferents tels, verdosos, boirines blanquinoses... Inclús algunes de reproduccions, d'ous i esperma d'animals.
Ses ones de ses rompents ho remouen, ho acumulen o hi fan intercamvi, tant de fems flotant com de vida filtradora, com es crancs, i i es plàncton de larves, ous, gambetes, copèpodes, rotífers... Tot això és intens ats entrants de ses voreres, entre esculls, es cocons, basses...
I també hi influeix s'aigua freda dolça que arriba a la mar amb una pluja, o per escorrentia, emissaris... Igualment és així amb s'aigua bruta que sura més, o sa llum artificial, es renou artificial, ses visites trepitjant...
O es Sol i sa Lluna influeixen bastant a aquestes capes superficials, per sa calor, o es tipus de llum. Sa llum de sa Lluna és més freda, però proporcionalment més blava o actínica, potenta, marcant colors diferents i ses etapes. 🌡És un poc com sa llum ultravioleta a una sala de ball torna llampants a alguns colors. Sa lluna, o sa falta de lluna, fa de senyal i de cupido! Hi, hi...
Segons sembla, a partir de certa temperatura alta de s'aigua (>30°C?) i de cop, es fems i contaminants afecten mooolt més a es menjar des peixos, a sa microvida, ats animalons filtradors... I as zooplàncton, que filtra moltíssima aigua i acumula molts de nanoplàstics i contaminants seus o adherits. En canvi es plàstics perduren més anys i es degraden lent a llocs freds, foscs, calmats, ombrívols, fondos o poc airejats...
.
Per un altre costat, a sa zona superficial pot haver altres brillantors, reflexos típics o 'nigulets'. Per exemple uns nigulets més breus, fets de bimbolletes que s'enfonsen amb sos xocs de ses ones. Ben comuns tot l'any, just mirant aprop d'on piquen ses ones, o si nedant s'hèlix d'alguna embarcació o moto subaquàtica ens passa massa aprop. Són nigulets diferents, més dinàmics, i només duren uns segons o poques hores, depenent de si ses ones continuen picant fort a devora.
I és curiós que alguns peixos trien aquests nigulets dinàmics. Com ara ses oblades (Oblada melanura), que hi ha dies que hi cerquen, i que piquen a hams surant de pescadors que ho aprofiten.
Ses oblades neden ben àgils per ses rompents, van com jugant, gairebé semblen surfejar subaquàticament! Hi, hi...
I també es fa molt visible s'espuma surant, feta de sa matèria orgànica microscòpica, de micro vida, o sa seva mortaldat, o de detrits... Es veu fàcil a ses esteles d'embarcacions es dies de calma. I on ses ones i vents piquen fort i estona, i arrosseguen ets seus aerosols cap a terra, a ses voreres es poden formar munts que semblen festes d'espuma natural!
Per mi que alguns efectes d'espuma deuen ser més comuns després des booms de vida i floracions de microplàncton per sa llum i sa calor, i amb so contrast de fred o s'aigua dolça. Potser també vengui més amb alguna mortaldat de plàncton, o de surar massa residus i detrits. En principi son estacionals, de cicles habituals, tot i què si hi ha vessaments de variar.
I si la mar és més calent o hi ha canvis de clima i més grans onates i temporals s'efecte de s'espuma supòs que deu variar.
🖼🏝🏖
Tot això pot passar a entrants marins amb baixants d'aigua dolça aprop, o d'aigües brutes o tèrboles, i de residus i detrits. I poden quedar arraconats des vents i acumulats durant llargs períodes, junt amb objectes que arriben flotant, com fustes o plàstics antics.
Hi pot haver fems erosionats, que ja es desfan fàcil, i que tornen més poblats de vida, o com un substrat amb incrustacions i plaques de microvida.
Aquí a ses voreres es residus pateixen més xocs, canvis de temperatura o llum. Tot junt i acumulat accelera s'erosió des residus, o almenys és diferent. Aquí ses ones des temporals poden tornar aviat es residus petitonets, com es micro i nanoplàstic. Tornar com espurnes salades i aerosols que floten a s'aire, i amb sos vents es dispersen... Així es micro plàstics i detrits tornen terra i aire amunt, floten volant cap a tot es planeta.
A ses voreres a recer des vents i fluxes sortints hi ha acumulacions de fems.
I és un poc similar, i diferent, a llocs en sec, i a ombra, on hi poden quedar anys i enterrar-se, si no es recullen grimpant.
Amb tot això en aquests raconets no seria estrany que certa microvida patògena resistent s'hi adapti i multipliqui, degut a sa presència de residus de medicaments o clavegueram. I aferrada a es microplàstics pot fer més mal...
I es peixos també s'adapten, es senten atrets per aquests olors de sa microvida que creix en es trossets de residus o plàstics, hi noten gustets com de menjar. A pics els masteguen com a xiclets, i els escupen, però no sempre... I es plàstics tous i flonjos per mi que els hi fan més mal a sa panxeta, perquè els hi creen més obturacions i infeccions que ets plàstics durs... Almanco sembla que és així en aus, segons:
Roman, L., Hardesty, B.D., Hindell, M.A. et al. A quantitative analysis linking seabird mortality and marine debris ingestion. Sci Rep 9, 3202 (2019) https://doi.org/10.1038/s41598-018-36585-9
Es peixos poden apreciar i distingir aquests efectes visibles i invisibles, inclús ets olors o es sons o es dolor. I actuen diferent segons es desenvolupa sa microvida des seu entorn, i on hi ha residus i detrits, es canvis meteorològics, d'ones, sa salinitat, sa temperatura més elevada de la mar...
.
Es peixos van adaptant-se i aprofitant ses oportunitats des canvis ambientals...
Com a ses persones, a alguns peixos foranis els agrada s'aigua càlida. I així poden venir o desenvolupar més sa seva població, es lloc a on viuen, a on reposen, on s'alimenten o reprodueixen. Amb sa caloreta alguns animals poden canviar inclús ses seves expressions, sa seva conducta refinada o de color!
Per exemple, vegeu aquí fotos de dues femelles adultes ben acolorides de peix papagall/lloro/vieja, Sparisoma cretense de devers 15-20 i 20-25 cm.
Son omnívores, els agrada anar vorejant i "picotejant" dets extrems d'algues on hi ha animalons aferrats creixent. I anaven així a 1-2 m de fondària, a ses fotos, a mitjans d'octubre de 2022 a Capdepera, aprop una caleta -S'Almadrava?- devers on antigament es pescava amb almadrava. I continuaren cap a s'extrem de sa Punta de Cala Gat. Nedaven similar a com pasturen ses saupes (Sarpa salpa), en itineraris vorejant menjant, però ses saupes son ben vegetarianes.☘
Semblaven relaxades i indiferents a mi nedant en superfície, però mantenien sa distància almenys a un metre. Anaven tranquil·les nedant i menjant, com amb una mica de parsimònia, si no les destorbava, ni hi anava aprop o cap a elles directament.
.
És una espècie comuna a altres bandes des mediterrani, però per mi que era poc comuna a Balears, no sé si rara, o absent i tot. Fa almanco un lustre s'observa més. Es diu que sa seva presència major potser té a veure amb ses temperatures més càlides de la mar.
Ses fotos s'han editat de forma una mica senzillota per a ampliar es peixos i destacar es contrast. Sa saturació es una mica exagerada i sa temperatura de color. Nooo son borroses aposta, ni per a preservar sa seua identitat anònima o sa seua intimitat! Hi, hi...
Quins colors vius tenen aquestes femelles de Sparisoma cretense adultes! Son ben diferents de més joves, o quan de més grans canvien de sexe i tornen mascles.
Deuen ser més acolorides es dies de festeig? I quan estan relaxades? I per sa calor?
Es seus colors vius recorden una mica a s'aspecte d'altres espècies, com es Labrus mixtus que nomem paregut com a papagall/lloro/tord ver/gallet de rei/grívia/xuclà...
I es colors vius també apareixen en un altre peix forani que nomem fadrí/donzella (Thalassoma pavo) que també amb sa calor s'ha tornat comú a la mar Balear des de fa dècades. És propi d'altres mars més càlids, i aquí en pocs anys s'ha multiplicat molt ràpid, i potser cada any més.
Es fadrí no té escates tan grosses, i es to és una mica més brillant, no tan mat. I sol ser més petit i de comportament mooolt més actiu, frenètic!
Donzella és un nom comú, que coincideix entre dues espècies, que també coincideixen en costums, colors diferents entre sexes o en es progrés des canvi de sexe. I a més son peixos que poden ser de forma i tamany un mica similar.
Aquí una foto amb ses dues espècies curiosejant juntes mentre recollia un carretó de supermercat fa anys.
Adalt a la dreta dos fadrins/donzella (Thalassoma pavo) femelles, amb ses seves cinc bandes transversals, verticals, clares o blavoses i fines. Es mascles no apareixen aquí, i només presenten només una banda tranversal, vertical, i és més gruixada i ben aprop de ses brànquies i és ben colorida, blava i vermellosa.
I abaix a l'esquerra una donzella (Coris julis) femella. Es mascle seria de color més clar i ataronjat, però tampoc apareix aqui.
Es fadrins i donzelles s'aferren molt curiosejant es fems que cerc! Hi ha moments en què son una mica pesats curiosejant! Hi, hi
.
I aquí una foto de part des fems des capfico cuidant la mar, que ha coincidit amb ses dues femelles de papagall/lloro/"vieja" (Sparisoma cretense). Ses llaunes i sa roba espanyada de la dreta eren just allà, en es fons per on nedaven es peixos, davall d'unes roques que sobresurten a s'exterior i habitualment s'empren per a pesca amb canyes.
Amb so increment de temperatures al llarg dels anys es van observant algunes espècies més que altres. Per exemple va variant a més sa llampuga/llampec/daurat (Coryphaena hippurus), però que em passa fugaçment i poc nedant arran vorera. O s'espet (Sphyraena sphyraena) pot fer més grans moles i a vegades em passen aprop vorejant com patrullant.
O creix sa població de fadrins (Thalasoma pavo) o sa de sa saupa (Sarpa salpa). O apareixen grans moles d'escoles de milers de peixets de s'alatxa (Sardinella aurita) que tal vegada pot competir i variar pesqueres com ara sa de s'anxova/seitó (Engraulis encrasicolus) i sardina/sarda (Sardina pilchardus)
I hi ha més espècies de mars més càlids, i algunes exòtiques o rares... En dic tres o quatre més, i de ses que podrien crear certa interacció amb so deport femsukinant amb capficos a ses voreres:
Vegeu-ne dues fotos d'un aleví de peix ballesta/surer (Balistes capriscus) a devora de fems surant, un recipient de plàstic espanyat i vell, poblat per vida. Es surers petltons els trob entre es fems surant. I quan creixen molt, a es ballesta grans, quan s'apropen a roegar fustes pes fondo. I es diu que poden fer mal a cultius de musclos.
Potser algun pic l'he confós amb un dets altres des peixos foranis de mar càlida que nomen peixos conill (Siganus sp.). I alguna espècie de peix conill encara és més rara, més poc comuna o exòtica aquí... I poden afectar poblacions de peixos d'aquí, per exemple competint amb ses dorades (orada/daurada/doradeta, Sparus aurata).
O potser també a vegades em costa diferenciar es peix surer respecte a un altre rar i exòtic que podria arribar, que nom peix llima reticulat (Stephanolepis diaspros), però aquest sembla que aniria més aferrat as fons, que nedaria diferent.
I un altre cas ben rar és es peix escorpí/lleó (Pterois sp.) que va més pes fons que es peix surer, però a pics no gaire fondo. Amb ses seves aletes llargues espectaculars recorda a es peix gall/gall de Sant Pere (Zeus faber). A es peix escorpí/lleó l'havia observat fa anys aprop de roques poc fondes, enmig d'un arenal ben popular a ses Pitiüses, però no en mostr foto aquí.
Que es peix lleó sigui tan bell atreu a es practicants d'esnòrquel o de busseig fotografiant, però cal anar amb cura perquè ses seves espines tòxiques poden ferir greument. I perquè pot mostrar comportaments sobtats agressius i sorprenents si no es coneix.
Aquí una foto de Wikipèdia d'un peix lleó Pterois miles a un aquari:
Crèdits de sa foto: Pterois miles at Alexandria Aquarium by Hatem Moushir. Llicensed under the Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 International. https://upload.wikimedia.org/wikipedia/ ... shir_1.JPG
Suggeriment de cine, música, curiositats...
Danubi blau de La Trinca a https://youtu.be/mYPqWmfRV-A
O na María Nada que comunica sobre molts temes crítics, per exemple amb so tema Consumir, amb bons ritmes inspiradors a https://youtu.be/4HE2xNKKpmg
I un bocinet de sa peli, Erin Brockovich basada en fets reals, a on diferencia es crom III i crom VI, més contaminant a https://youtu.be/mKAE8I6j_Fc
I apunt a una interacció observada des fems marí i s'estat d'oxidació des crom. S'aigua amb residus de crema solar i microplàstics torna es crom III similar a es crom VI, molt més tòxic:
Sorption Behavior, Speciation, and Toxicity of Microplastic-Bound Chromium in Multisolute Systems. Wai-Kit Ho, Japhet Cheuk-Fung Law, Jason Cho-Wai Lo, Isaac Kai-Xin Chng, Catherine Hong-Huan Hor, and Kelvin Sze-Yin Leung. Environmental Science & Technology Letters Article ASAP. https://pubs.acs.org/doi/10.1021/acs.estlett.2c00689
I es plus, de què es nanoplàstics assolejats tornen més oxidants i reactius es metalls des medi, afectant més a ses cèl·lules:
Oxidative Roles of Polystyrene-Based Nanoplastics in Inducing Manganese Oxide Formation under Light Illumination. Zhenwei Gao, Ping-I Chou, Jing Liu, Yaguang Zhu, and Young-Shin Jun. ACS Nano 2022 16 (12), 20238-20250. https://pubs.acs.org/doi/10.1021/acsnano.2c05803
Tres fotos de tres femsukís nedant consecutius, per a poder descarregar es sacs boia. Sa peça de metall grossa supòs que és un dispensador de bosses per a popó de cans vandalitzat. I hi assenyal dues bateries i un envoltori de medicament.
Nota: Ses dades informàtiques dets arxius de ses imatges corresponen a sa seva darrera edició o còpia. Potser no coincideixen exactament amb sa imatge original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge o tema s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.
Curiositats de nedar jugant netejant la mar a sa tardor...
...inspirades en observar es peix papagall/lloro/vieja, Sparisoma cretense
Es darrers anys s'aigua superficial de la mar es nota més càlida, i a més fondària, el que és extraordinari, perquè implica molta més massa d'aigua i una energia calorífica estotjada descomunal. Com sempre, i d'antic, al llarg des mesos de sa primavera d'hivern (tardor) a enterra i a s'atmosfera s'aire es refreda abans que s'aigua. S'aire pot estar o venir molt fred des nord i ses borrasques, però la mar es manté més constant, similar a s'aire de ses coves i es subsol.
Tanta massa d'aigua de mar amb calor acumulada crea més inèrcia, manté més sa temperatura a sa tardor o s'hivern. S'aigua calenta perdura més mesos, i torna es capficos més independents de s'estació de s'any, de sa meteorologia i de s'hora des dia, però també afecta d'altres maneres es medi que no van tan bé, provoca contrasts...
Tant d'escalfament marí afecta a sa vida de s'hàbitat marí, o a sa pràctica de cuidar ses voreres grimpant i nedant recollint fems. I a més crea més erosions i escorrenties de residus des de terra.
En s'estiu és ben clar que tanta calor i sequera ha perjudicat, i és important que dia rere dia durant mesos dificulta es descans nocturn, el que també pot afectar greument , tant a persones com a sa vida silvestre. Tanta de calor a la mar afecta a ses plantes, com sa posidònia, ses algues, sa vida animal, es microorganismes...
Amb aigua a més de 28°C vàries espècies de peixets ens tornen agressius, ens mosseguen sa pell, i convé nedar vestit... I amb la mar calenta sa nostra pell pateix més erosions i ferides, que es tornen un cau de cultiu d'infeccions que s'han de tractar abans, i millor, i això limita poder nedar. S'impacte es nota molt mentre es recull fems nedant i patim feridetes! I en es futur proper possiblement arribin microbis molt més perjudicials, de latituds més càlides, que poden tornar ben perillosa qualsevol ferideta.
I amb s'aigua de la mar calenta que arriba cap a sa tardor i hivern hi ha més diferència de temperatura entre la mar i ses borrasques fredes. Es major contrast provoca més gradients, diferències d'energia, i una altra meteorologia puntual i local més violenta, sobtada... Això dificulta nedar o apropar-se a la mar.
Es temps tendeix a una altra forma de ploure, menys beneficiosa pes camp, i també impacta a la mar, amb més erosions, escorrenties de residus... O hi ha més tempestes de llamps que aturen poder fer capficos. Hi ha més sorpresa, fenòmens adversos sobtats, i més escorrenties per ràfegues, pluges torrencials o calabruix, i temporals de ràfegues de vents sobtats. I ens sorprenen noves erosions en es litoral per onatges puntuals extraordinaris. Inclús alguna ona potent, veloç i baixa de meteotsunami o rissagues, que ve de lluny i ens sorpren a racons poc habituals. Són un conjunt de fenòmens que afecten ses voreres i a qui hi neda, que provoquen accidents i desontrol de residus.
Però en general fa més dies d'aigua calenta per a nedar de tardor i bona part d'hivern. I és agradable tanta temperatura, que ajuda a nedar més còmodes i s'allarga sa temporada de capficos amb poca roba d'abrig.
Es nedadors que netegem la mar percebem molt es canvis de temperatura, i més si cercam nedar amb roba àgil i fina! 🏖
Però aquesta ajuda de temperatura alta en es capficos varia prou segons ses ones i sa meteorologia, i d'altres circumstàncies des moment, des lloc... Ens va bé conèixer aquests detalls, per a encertar es millor moment i lloc teb, per allargar es capfico amb menys roba, més còmodes i segurs, adaptats a cuidar s'entorn netejabt s'aigua nedant i passant gust.
Triant lloc poc fondo, assolellat i a recer des vent, per a nedar netejant la mar
En general, sa temperatura es manté més elevada a ses voreres poc fondes de molta extensió. Per exemple ses cales grosses a recer, ses platges àmplies i protegides, amb molta zona calmada, poc fonda i assolejada. I el més senzill de tardor és triar es lloc i hora amb poc nigul, ombra i a recer des vent, amb s'aigua escalfada. Poc després des migdia solar es manté unes hores es màxim de temperatura de cada dia. Això dit en general, si durant es dia no hi ha un refredament sobtat per pluja, niguls, un canvi en s'orientació des vent, de ses corrents, ones...
A s'inici de sa tardor i s'octubre, s'aigua més superficial i calmada marina pot arribar a un diürn d'almanco uns 25°C (ull, això és es màxim diürn superficial a racons de poca fondària extensa es dies assolejats, calma...). A principi de novembre 23-24°C, i 21 a finals. Pes desembre ronda es 17-18 graus. Es mínim anual, des màxim diürn, tendeix a ser cap a finals de febrer amb uns 14-15 graus, i no tant cap a març. I em sembla que dura menys i depèn més de sa meteorologia freda.
En aigua a 23 graus es pot arribar a nedar tira-tira vàries hores sense roba càlida de natació. Com a ses piscines de natació esportiva, que s'encalenteixen a uns 23-26°C. I és diferent a ses piscines d'esbarjo, relaxació, teràpia o aprenentatge, a 27-29 graus.
I és que és clau sa intensitat i sa duració de sa pràctica, a més de s'hàbit, s'adaptació personal, es metabolisme energètic en es ritme circadià, setmanal, mensual... I caldrà més brevetat, equipament de roba, o preparació si ens movem poc. O si només nedam a una petita zona freda. O si realitzam bastants de capficos enfonsant es cos. O si volem netejar i tractar un racó viu amb més tacte, delicadesa i gentilment...
Racons refredats degut a s'orografia, corrent i ones de fons
S'aigua calenta salada és menys densa i 'pesa' menys que sa freda, sura més i tendeix a desplaçar-se cap a sa part superficial de la mar. I defineix una franja visible, com separada, on inclús sa microvida o es seu comportament hi varia. En canvi, com més profund es neda s'aigua es perceb més freda.
Per sobre d'una mar calmada es forma i estructura una capa fina calenta, una franja en estrats. I sa més marcada és sa més superficial. A uns pocs milímetres o centímetres de profunditat es contrast de temperatures és gros.
És peculiar s'efecte a ses voreres més exposades a ses corrents d'aigües profundes. On es flux de ses aigües fondes que s'atraquen a sa costa troben s'obstacle des fons i s'eleven. Aquí el que ve pes fons aflora a sa superfície, entremig de s'aigua superficial càlida, i en baixa sa temperatura. 🌡 Just on aflora s'aigua fonda es capfico i es nedar torna ben fred degut a aquesta relació entre orografia de sa costa i ses corrents fondes.
Això varia segons sa direcció de ses ones de fons i de ses corrents durant aquella estona.
És útil saber veure-ho i diferenciar sinó podem fallar en triar es lloc per a nedar, i anar on és massa fred.
I és que ses corrents i ones de fons poden anar ben diferents a ses ones des vent. I també flueixen diferent tocant es fons. Per exemple, formen rotors i calmes a darrera es sortints des litoral, en es racons a resguard. I des de fora de la mar just allà sembla calmat i pla, però nedant sorprenen ses corrents fortes i es vaivens potents i freds.
Mar refredat per ses precipitacions, surgències i abocaments dolços
S'aigua dolça i freda de sa pluja baixa ràpid sa temperatura de sa superfície de la mar. La pot refredar dos o tres graus de cop!
A s'inici de primavera d'hivern sa temperatura es recupera prest, en un o dos dies, perquè la mar tèbia és grossa, amb molta massa, com amb molta 'inèrcia' de calor.
I a mitjans de novembre ja es nota bastant que no recupera sa temperatura tan ràpid. Es fa més evident sa inclinació i sa manca de Sol, i es suma a més pluges, vents forts i freds...
S'aigua dolça de sa pluja pesa menys, és menys densa i sura més, per no tenir sa sal, encara que sigui més freda que la mar. Aquí s'aigua és més densa per sa sal que per sa fredor. I si està congelada com es calabruix encara flota més.
I hi arriba s'aigua dolça i freda indirecta, que ve de terra amunt d'un vessament o un abocament a una pluvial, un torrent... Per exemple he vist a pluvials sobrants de regadius, de gespa i plantes... I de netejar o regar pistes esportives, alguna de gespa artificial o cautxú, de rentar cotxos, bugada a terraces o comerços... I de sa neteja de carrers amb excrements, sa neteja d'animals a comerços, o granges amb abocaments de residus de ramaderia a torrents... I piscines o pous negres abocant o filtrant arran de mar, o en es subsol a cavitats... I sa neteja d'aceres, carrers i terrasses, platges de piscines... O aigua bruta per incidències i pèrdues des clavegueram cap a ses pluvials, quan es saturen amb ses pluges torrencials. O dets embossos deguts a ses tovalloletes, i és que ens es clavegueram fins tot apareix arena, terra, branques, lones, mobles i matalassos!
En principi ets emissaris d'aigües residuals abocarien i dispersarien sa seva brutor lluny de sa vorera. Això quan funcionen bé, si no s'embossen, foraden o espenyen. I a més, a algunes voreres s'aigua dolça bruta brolla de tubs d'aigües residuals avariats o oberts. O més rar encara, que hi hagi aigua calenta salobre que prové de refrigerar.
S'aigua bruta dolça es comporta una mica com s'aigua dolça natural subterrània que arriba a la mar un temps després de ploure, que brolla i ascendeix d'una surgència submergida en es fons.
Ses plomes o ventalls d'aigües brutes dolces floten, i sa seva taca pot arribar a mesurar més d'un quilòmetre. I segons es vent i s'ona poden arribar surant a sa vorera i acumular-se en es calonet a on nedam.
🏞
S'aigua dolça sura bastanta estona sense mesclar-se amb sa salada. Va per a sobre de la mar durant hores, o encara més si és molta i hi ha calma a la mar. Sa seva capa dolça s'estén com si fos una taca d'oli, escampant-se fina.
S'aigua dolça, bruta o neta, s'acumula en es racons i entrants de sa costa arrecerats des vents sortints. Així a algunes voreres i calonets sa superfície de la mar torna dolça i freda. Hi queda com aturada, tot i ser dins la mar. Forma una bassa freda i estancada, i queda aïllada entre sa gran extensió d'aigua més càlida i salada! Es manté quieta fins que la mouen ses corrents, es vents i ses ones, o es dissol més lentament. 🌩 Si cau o brolla prou aigua dolça, es refreda s'aigua superficial a ses voreres durant uns dies, fins que s'escampa més, es dispersa es seu fred i sa dolçor.
Es punts freds de la mar superficial afecten mooolt a es capficos! Sa diferència de temperatura és grossa, i en pocs metres de separació! Es nota ben prest a sa pell i es cos, i més si es neda sense tratge, hi, hi...
Imatge de XKCD.com a https://imgs.xkcd.com/comics/deep_end_2x.png Fent broma, aquest croquis pot servir? Idò, s'humor va bé pets esbarjos aquàtics amb so fred...
Capficos cercant sa caloreta durant sa tardor,
i veient sa dolçor de s'aigua mirant amb sos ulls!
Quan es neda a mar obert, si es passa a nedar a un racó on s'acumula aigua freda dolça surant es pateix pes canvi de temperatura... Convé fixar-s'hi!
Ajuda atendre a què s'aigua dolça a la mar es veu amb sos ulls. No només es percep amb sa pell o amb sa fredor des cos. Aquesta peculiaritat és ben visible, i es troba fàcil nedant observant amb ulleres de nedar.
Hi ha una capa d'aigua dolça neta translúcida surant degut a es canvi de densitats!
Basta cercar s'efecte òptic creat pes canvi de densitats des medi aquàtic, que és típic des dies que plou i arriba aigua dolça a la mar calmada.
Primer apareix una capa tèrbola o translúcida superficial, que és deguda a aquests efectes òptics de ses diferents densitats de s'aigua. Una persona nedant surant a la mar, si està a sobre de s'aigua salobre i dolça veurà es fons borrós. Inclús si es mira ses mans o es peus semblen borrosos!
I és sorprenent, perquè basta baixar es cap a uns pams de profunditat, i de cop sa vista torna nítida i transparent! Això és perquè quan es baixa a més avall d'aquesta franja superficial dolça i poc densa, s'entra en un entorn d'igual densitat, i s'evita s'efecte òptic de sa terbolor pes canvi de densitats.
I nedant, sorprèn mooolt que en submergir-se s'aigua fonda és més càlida que sa que sura! ☺ Es sent manco fred nedant pes fons que surant! Uau...
O també sorprèn que quan es neda d'hivern en un racó amb aigua dolça freda, i després es va cap a mar obert, hi ha boon gustet! Just a uns pocs metres, fora d'aquest redol dolç, de cop es percep que s'aigua de la mar és càlida i nítida! Uau...
Una situació o particularitat diferent, molt localitzada, succeeix en es punt exacte on hi ha ses surgències submarines, que son com fonts submarines d'aigües dolces. Es seu flux és fred, peró va pujant cap a sa superfície perquè és dolç, sense sal densa. I tot es seu trajecte submarí vertical i aferrat alrededor seu és manté borrós i fred!
I és un bon truc emprar ses surgències a tocar de ses voreres, perquè permeten acabar es capficos amb sa pell més dolça. I en s'estiu, amb la mar calentota, conèixer aquestes surgències permet nedar més agradable i alleugerir sa fatiga pes baf. A sa seva vorera, es dies de més calor, es repòs es pot alternar amb un bany dolç i refrescant! Inclús amb alguna dutxa, omplint-ne una bossa, i així treure's sa sal de sa pell en acabar de nedar. ✌
I si es coneix s'entorn, s'aigua dolça d'aquestes surgències marines potser poden servir per a omplir sa cantimplora. Amb molt ull a si cal potabilitzar-la, o a si podés haver contaminacions terra amunt, per exemple de filtracions o vessaments d'aigües brutes o lixiviats de residus...
.
I també hi ha tels i nigulets dolços colorits!
S'aigua dolça que arriba a la mar amb ses hores es va mesclant amb s'aigua salada, i aleshores es veu en un altre efecte paregut. És com una terbolor diferent, més colorida i visible mlrant horitzontalment. Fa com un tel o franja de 'sopa' fineta, i està aferrat just a davall de sa capa dolça translúcida incolora inicial. Part és un tel finet marró, o grogós o més ample, i mer mi que més verdós a sa seva part de més avall. Supòs que es veu així degut a ets intercanvis de sals i superposicions per ses densitats. O no sé si hi intervindria sa pols, o sa microvida, qualque altre efecte fisic, o de microvida... I aquests tels finets submergits es van estenent o difuminant, creixent com una franja de tons verds o un poc groguencs, a poc a poc, potser durant un dia o dos.
Foto típica estiuenca d'aigua calenta verda a zona de platja poc fonda i a recer d'ones. Amb molts de detrits de dutxes salades, orina, olis de cremes... Sa verdor és per microalgues superficials. Va minvant sa verdor a devers un parell de metres de fondària i ja sortint de sa cala. Ses algues no tendrien perquè ser tòxiques, hi ha moltes espècies! Però poden afectar si després moren de cop i massivament, i es detrits ofeguen es fons.
Es tels finets entre capes d'aigua diferent no són com es canvis de color típics, que succeeixen més en general, a algunes zones o èpoques, on s'aigüa de la mar té més to verd o groguenc fins a bastanta fondària. Això comú seria diferent, ampli i estacional, i no és una franja fina que apareix amb s'aigua dolça d'una pluja.
També és comú i estacional es color verdós quan fa dies de molta calor i hores de Sol. En es racons de ses cales, degut a booms de microalgues, i sa columna d'aigua torna ben verda. Però aquesta darrera situació també és diferent des casos més greus, amb hipòxia des medi, mortaldat, eutrofització, aparició de microbis més tòxics... Que succeiria en es racons més calmats de voreres tancades, amb filtracions d'aigües brutes, molts banyistes... Possiblement també es micro i nano plàstics empitjorin una micona aquest cicle, almanco ho sembla a algun model teòric. Seria degut a què provocarien sa mortaldat de plàncton petit, o microscòpic que caça i acumula es micro i nanoplàstic amb contaminants, que perduren, i afecten més i de cop quan fa calor...
O hi ha nigulets blancs, fets com de micro bimbolletes d'agulla, però sense ser bimbolles!?
És un altre efecte puntual, com de nigulets estacionaris blancs, bromes o boirines submarines superficials! A vegades apareixen sense pluja, però altres pics just quan plou i la mar és calmat. I aquesta boirina subaquàtica pot ocupar grans extensions de mar, o no, i ser nigulets petitons, de pocs metres d'ample. Això passa per exemple a on arriba un broll d'aigua a la mar, que davalla concentrat en un punt a la mar, per exemple després de ploure una mica.
Nedant per sobre d'aquesta boirina o nigulet es veu tot boirós, blanquinós... Per a observar-ho, es millor punt de vista és des de uns metres seu, de través horitzontalment, o submergir-se prou lluny davall seu. I aleshores podeu atinar i veure com aquest nigulet és ben aturat flotant aprop de sa superfície.
Passada una bona estona, unes hores o a vegades un dia, es nigulet es va desfent, i va baixant a mig pam i creix fins a devers uns dos pams de fondària potser.
Aquests nigulets submarins semblen fets com d'aigua tenyida de blanc, encara que sigui prou neta. Alguns potser es veuen més així per sa pols a sa pluja, però per mi que bastants succeeixen només amb so procés físic de contrast de salinitat i temperatura, o potser hi intervé tambè qualcun procés físic o microbiològic, de plàncton, o de reproducció d'animals...
⚗ Aprop dets entrants de ses voreres hi ha baixants de pluvials, i nigulets blancs similars. Ull! Sovint son aigües dolces brutes!
Fan bafs que maregen, irriten si hi ha contacte llarg a parts sensibles i ferides, o quan sortim de s'aigua, perquè s'evaporació concentra sa contaminació a sa pell.
Poden aparèixer de cop, per exemple amb un vessament. I contenir residus de lixiviats, llims contaminats, partícules de brutors, detergents, lleixius, alguicides, biocides, floculants... A vegades provenen netejar a terraces, piscines, contenidors de fems, o cotxos! I aboquen poals i s'aigua bruta enterra, es carrer o en es conductes de ses aigües pluvials. ☣
Altra cosa son ses capes finíssimes que suren a ses calmes i es vent escampa. Poden ser de pols de terres, o si tenen un to grogós o verdós en primavera solen ser de pol·len des pins.
Peró si son capes iridiscents, com aquí a sa foto, és mala senyal!
Solen ser capes de contaminació moolt tòxica que s'escampa, del que nomem vernis que es va desfent (chapapote) o residus de greixos de motors que perden olis, benzina, gasoil... Per exemple, es banyistes a cales o platges, i es nins cercadors de crancs a Mallorca ats anys 70s i 80s gairebé sempre acabaven amb vernis aferrat en es peus! Mala cosa!
En general es tels i nigulets típics de desprès de ploure van creixent durant un dia, i després es van dispersant, dissolvent-se i difumlnant-se en un dia o dos.
Supòs que son processos que poden variar segons s'aigua i el que contingui. Ses etapes per mi que coincideixen sovint en aquest ordre, que son comunes. Però ets efectes i sa durada variarien una mica. Pentura segons variables de ses quantitats, es contrast de ses temperatures, s'horari de sa pluja i sa llum, s'època, ses contaminacions, si hi ha molta microvida, o si tot es dispersa amb ones i vents...
Calor, llum i afectacions a vida petitona filtradora, es menjar de peixos...🌡
A ses voreres calmades es veu més com es formen diferents tels, verdosos, boirines blanquinoses... Inclús algunes de reproduccions, d'ous i esperma d'animals.
Ses ones de ses rompents ho remouen, ho acumulen o hi fan intercamvi, tant de fems flotant com de vida filtradora, com es crancs, i i es plàncton de larves, ous, gambetes, copèpodes, rotífers... Tot això és intens ats entrants de ses voreres, entre esculls, es cocons, basses...
I també hi influeix s'aigua freda dolça que arriba a la mar amb una pluja, o per escorrentia, emissaris... Igualment és així amb s'aigua bruta que sura més, o sa llum artificial, es renou artificial, ses visites trepitjant...
O es Sol i sa Lluna influeixen bastant a aquestes capes superficials, per sa calor, o es tipus de llum. Sa llum de sa Lluna és més freda, però proporcionalment més blava o actínica, potenta, marcant colors diferents i ses etapes. 🌡És un poc com sa llum ultravioleta a una sala de ball torna llampants a alguns colors. Sa lluna, o sa falta de lluna, fa de senyal i de cupido! Hi, hi...
Segons sembla, a partir de certa temperatura alta de s'aigua (>30°C?) i de cop, es fems i contaminants afecten mooolt més a es menjar des peixos, a sa microvida, ats animalons filtradors... I as zooplàncton, que filtra moltíssima aigua i acumula molts de nanoplàstics i contaminants seus o adherits. En canvi es plàstics perduren més anys i es degraden lent a llocs freds, foscs, calmats, ombrívols, fondos o poc airejats...
.
Per un altre costat, a sa zona superficial pot haver altres brillantors, reflexos típics o 'nigulets'. Per exemple uns nigulets més breus, fets de bimbolletes que s'enfonsen amb sos xocs de ses ones. Ben comuns tot l'any, just mirant aprop d'on piquen ses ones, o si nedant s'hèlix d'alguna embarcació o moto subaquàtica ens passa massa aprop. Són nigulets diferents, més dinàmics, i només duren uns segons o poques hores, depenent de si ses ones continuen picant fort a devora.
I és curiós que alguns peixos trien aquests nigulets dinàmics. Com ara ses oblades (Oblada melanura), que hi ha dies que hi cerquen, i que piquen a hams surant de pescadors que ho aprofiten.
Ses oblades neden ben àgils per ses rompents, van com jugant, gairebé semblen surfejar subaquàticament! Hi, hi...
I també es fa molt visible s'espuma surant, feta de sa matèria orgànica microscòpica, de micro vida, o sa seva mortaldat, o de detrits... Es veu fàcil a ses esteles d'embarcacions es dies de calma. I on ses ones i vents piquen fort i estona, i arrosseguen ets seus aerosols cap a terra, a ses voreres es poden formar munts que semblen festes d'espuma natural!
Per mi que alguns efectes d'espuma deuen ser més comuns després des booms de vida i floracions de microplàncton per sa llum i sa calor, i amb so contrast de fred o s'aigua dolça. Potser també vengui més amb alguna mortaldat de plàncton, o de surar massa residus i detrits. En principi son estacionals, de cicles habituals, tot i què si hi ha vessaments de variar.
I si la mar és més calent o hi ha canvis de clima i més grans onates i temporals s'efecte de s'espuma supòs que deu variar.
🖼🏝🏖
Tot això pot passar a entrants marins amb baixants d'aigua dolça aprop, o d'aigües brutes o tèrboles, i de residus i detrits. I poden quedar arraconats des vents i acumulats durant llargs períodes, junt amb objectes que arriben flotant, com fustes o plàstics antics.
Hi pot haver fems erosionats, que ja es desfan fàcil, i que tornen més poblats de vida, o com un substrat amb incrustacions i plaques de microvida.
Aquí a ses voreres es residus pateixen més xocs, canvis de temperatura o llum. Tot junt i acumulat accelera s'erosió des residus, o almenys és diferent. Aquí ses ones des temporals poden tornar aviat es residus petitonets, com es micro i nanoplàstic. Tornar com espurnes salades i aerosols que floten a s'aire, i amb sos vents es dispersen... Així es micro plàstics i detrits tornen terra i aire amunt, floten volant cap a tot es planeta.
A ses voreres a recer des vents i fluxes sortints hi ha acumulacions de fems.
I és un poc similar, i diferent, a llocs en sec, i a ombra, on hi poden quedar anys i enterrar-se, si no es recullen grimpant.
Amb tot això en aquests raconets no seria estrany que certa microvida patògena resistent s'hi adapti i multipliqui, degut a sa presència de residus de medicaments o clavegueram. I aferrada a es microplàstics pot fer més mal...
I es peixos també s'adapten, es senten atrets per aquests olors de sa microvida que creix en es trossets de residus o plàstics, hi noten gustets com de menjar. A pics els masteguen com a xiclets, i els escupen, però no sempre... I es plàstics tous i flonjos per mi que els hi fan més mal a sa panxeta, perquè els hi creen més obturacions i infeccions que ets plàstics durs... Almanco sembla que és així en aus, segons:
Roman, L., Hardesty, B.D., Hindell, M.A. et al. A quantitative analysis linking seabird mortality and marine debris ingestion. Sci Rep 9, 3202 (2019) https://doi.org/10.1038/s41598-018-36585-9
Es peixos poden apreciar i distingir aquests efectes visibles i invisibles, inclús ets olors o es sons o es dolor. I actuen diferent segons es desenvolupa sa microvida des seu entorn, i on hi ha residus i detrits, es canvis meteorològics, d'ones, sa salinitat, sa temperatura més elevada de la mar...
.
Es peixos van adaptant-se i aprofitant ses oportunitats des canvis ambientals...
Com a ses persones, a alguns peixos foranis els agrada s'aigua càlida. I així poden venir o desenvolupar més sa seva població, es lloc a on viuen, a on reposen, on s'alimenten o reprodueixen. Amb sa caloreta alguns animals poden canviar inclús ses seves expressions, sa seva conducta refinada o de color!
Per exemple, vegeu aquí fotos de dues femelles adultes ben acolorides de peix papagall/lloro/vieja, Sparisoma cretense de devers 15-20 i 20-25 cm.
Son omnívores, els agrada anar vorejant i "picotejant" dets extrems d'algues on hi ha animalons aferrats creixent. I anaven així a 1-2 m de fondària, a ses fotos, a mitjans d'octubre de 2022 a Capdepera, aprop una caleta -S'Almadrava?- devers on antigament es pescava amb almadrava. I continuaren cap a s'extrem de sa Punta de Cala Gat. Nedaven similar a com pasturen ses saupes (Sarpa salpa), en itineraris vorejant menjant, però ses saupes son ben vegetarianes.☘
Semblaven relaxades i indiferents a mi nedant en superfície, però mantenien sa distància almenys a un metre. Anaven tranquil·les nedant i menjant, com amb una mica de parsimònia, si no les destorbava, ni hi anava aprop o cap a elles directament.
.
És una espècie comuna a altres bandes des mediterrani, però per mi que era poc comuna a Balears, no sé si rara, o absent i tot. Fa almanco un lustre s'observa més. Es diu que sa seva presència major potser té a veure amb ses temperatures més càlides de la mar.
Ses fotos s'han editat de forma una mica senzillota per a ampliar es peixos i destacar es contrast. Sa saturació es una mica exagerada i sa temperatura de color. Nooo son borroses aposta, ni per a preservar sa seua identitat anònima o sa seua intimitat! Hi, hi...
Quins colors vius tenen aquestes femelles de Sparisoma cretense adultes! Son ben diferents de més joves, o quan de més grans canvien de sexe i tornen mascles.
Deuen ser més acolorides es dies de festeig? I quan estan relaxades? I per sa calor?
Es seus colors vius recorden una mica a s'aspecte d'altres espècies, com es Labrus mixtus que nomem paregut com a papagall/lloro/tord ver/gallet de rei/grívia/xuclà...
I es colors vius també apareixen en un altre peix forani que nomem fadrí/donzella (Thalassoma pavo) que també amb sa calor s'ha tornat comú a la mar Balear des de fa dècades. És propi d'altres mars més càlids, i aquí en pocs anys s'ha multiplicat molt ràpid, i potser cada any més.
Es fadrí no té escates tan grosses, i es to és una mica més brillant, no tan mat. I sol ser més petit i de comportament mooolt més actiu, frenètic!
Donzella és un nom comú, que coincideix entre dues espècies, que també coincideixen en costums, colors diferents entre sexes o en es progrés des canvi de sexe. I a més son peixos que poden ser de forma i tamany un mica similar.
Aquí una foto amb ses dues espècies curiosejant juntes mentre recollia un carretó de supermercat fa anys.
Adalt a la dreta dos fadrins/donzella (Thalassoma pavo) femelles, amb ses seves cinc bandes transversals, verticals, clares o blavoses i fines. Es mascles no apareixen aquí, i només presenten només una banda tranversal, vertical, i és més gruixada i ben aprop de ses brànquies i és ben colorida, blava i vermellosa.
I abaix a l'esquerra una donzella (Coris julis) femella. Es mascle seria de color més clar i ataronjat, però tampoc apareix aqui.
Es fadrins i donzelles s'aferren molt curiosejant es fems que cerc! Hi ha moments en què son una mica pesats curiosejant! Hi, hi
.
I aquí una foto de part des fems des capfico cuidant la mar, que ha coincidit amb ses dues femelles de papagall/lloro/"vieja" (Sparisoma cretense). Ses llaunes i sa roba espanyada de la dreta eren just allà, en es fons per on nedaven es peixos, davall d'unes roques que sobresurten a s'exterior i habitualment s'empren per a pesca amb canyes.
Amb so increment de temperatures al llarg dels anys es van observant algunes espècies més que altres. Per exemple va variant a més sa llampuga/llampec/daurat (Coryphaena hippurus), però que em passa fugaçment i poc nedant arran vorera. O s'espet (Sphyraena sphyraena) pot fer més grans moles i a vegades em passen aprop vorejant com patrullant.
O creix sa població de fadrins (Thalasoma pavo) o sa de sa saupa (Sarpa salpa). O apareixen grans moles d'escoles de milers de peixets de s'alatxa (Sardinella aurita) que tal vegada pot competir i variar pesqueres com ara sa de s'anxova/seitó (Engraulis encrasicolus) i sardina/sarda (Sardina pilchardus)
I hi ha més espècies de mars més càlids, i algunes exòtiques o rares... En dic tres o quatre més, i de ses que podrien crear certa interacció amb so deport femsukinant amb capficos a ses voreres:
Vegeu-ne dues fotos d'un aleví de peix ballesta/surer (Balistes capriscus) a devora de fems surant, un recipient de plàstic espanyat i vell, poblat per vida. Es surers petltons els trob entre es fems surant. I quan creixen molt, a es ballesta grans, quan s'apropen a roegar fustes pes fondo. I es diu que poden fer mal a cultius de musclos.
Potser algun pic l'he confós amb un dets altres des peixos foranis de mar càlida que nomen peixos conill (Siganus sp.). I alguna espècie de peix conill encara és més rara, més poc comuna o exòtica aquí... I poden afectar poblacions de peixos d'aquí, per exemple competint amb ses dorades (orada/daurada/doradeta, Sparus aurata).
O potser també a vegades em costa diferenciar es peix surer respecte a un altre rar i exòtic que podria arribar, que nom peix llima reticulat (Stephanolepis diaspros), però aquest sembla que aniria més aferrat as fons, que nedaria diferent.
I un altre cas ben rar és es peix escorpí/lleó (Pterois sp.) que va més pes fons que es peix surer, però a pics no gaire fondo. Amb ses seves aletes llargues espectaculars recorda a es peix gall/gall de Sant Pere (Zeus faber). A es peix escorpí/lleó l'havia observat fa anys aprop de roques poc fondes, enmig d'un arenal ben popular a ses Pitiüses, però no en mostr foto aquí.
Que es peix lleó sigui tan bell atreu a es practicants d'esnòrquel o de busseig fotografiant, però cal anar amb cura perquè ses seves espines tòxiques poden ferir greument. I perquè pot mostrar comportaments sobtats agressius i sorprenents si no es coneix.
Aquí una foto de Wikipèdia d'un peix lleó Pterois miles a un aquari:
Crèdits de sa foto: Pterois miles at Alexandria Aquarium by Hatem Moushir. Llicensed under the Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 International. https://upload.wikimedia.org/wikipedia/ ... shir_1.JPG
Suggeriment de cine, música, curiositats...
Danubi blau de La Trinca a https://youtu.be/mYPqWmfRV-A
O na María Nada que comunica sobre molts temes crítics, per exemple amb so tema Consumir, amb bons ritmes inspiradors a https://youtu.be/4HE2xNKKpmg
I un bocinet de sa peli, Erin Brockovich basada en fets reals, a on diferencia es crom III i crom VI, més contaminant a https://youtu.be/mKAE8I6j_Fc
I apunt a una interacció observada des fems marí i s'estat d'oxidació des crom. S'aigua amb residus de crema solar i microplàstics torna es crom III similar a es crom VI, molt més tòxic:
Sorption Behavior, Speciation, and Toxicity of Microplastic-Bound Chromium in Multisolute Systems. Wai-Kit Ho, Japhet Cheuk-Fung Law, Jason Cho-Wai Lo, Isaac Kai-Xin Chng, Catherine Hong-Huan Hor, and Kelvin Sze-Yin Leung. Environmental Science & Technology Letters Article ASAP. https://pubs.acs.org/doi/10.1021/acs.estlett.2c00689
I es plus, de què es nanoplàstics assolejats tornen més oxidants i reactius es metalls des medi, afectant més a ses cèl·lules:
Oxidative Roles of Polystyrene-Based Nanoplastics in Inducing Manganese Oxide Formation under Light Illumination. Zhenwei Gao, Ping-I Chou, Jing Liu, Yaguang Zhu, and Young-Shin Jun. ACS Nano 2022 16 (12), 20238-20250. https://pubs.acs.org/doi/10.1021/acsnano.2c05803
Tres fotos de tres femsukís nedant consecutius, per a poder descarregar es sacs boia. Sa peça de metall grossa supòs que és un dispensador de bosses per a popó de cans vandalitzat. I hi assenyal dues bateries i un envoltori de medicament.
Nota: Ses dades informàtiques dets arxius de ses imatges corresponen a sa seva darrera edició o còpia. Potser no coincideixen exactament amb sa imatge original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge o tema s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.