Fòrum del GOB

.



Temperatura marina i nigulets submarins, peixos forans...
Curiositats de nedar jugant netejant la mar a sa tardor (primavera d'hivern)
Inspirades observant es peix papagai/lloro/vieja, Sparisoma cretense

Durant ses setmanes que arriba sa tardor s'atmosfera i enterra es refreden abans que s'aigua marina o ses coves des subsol. Però es darrers anys s'aigua marina superficial està més càlida. I a més fondària! Això implica una massa d'aigua, com una inèrcia, i una energia calorífica estotjada descomunal!
Es capficos tebs de tardor són més agradables i independents de s'estació, de sa meteorologia, de s'hora, de si fa Sol... Però sa temperatura afecta indirectament, d'altres maneres, que no van tan bé. Que impacten a sa pràctica de nedar o cuidar es medi, i a sa vida marina, s'erosió...

Diferència amb s'estiu
En s'estiu, a inici o mitjans d'agost, sa calorassa marina afecta a ses algues i plantes com sa posidònia, i ats animals, i ompleix tot de baf...  Costa fer res, moure's a certes hores, anar a peu a la mar per a nedar... Es descans i sa recuperació per ats animals és ben difícil. Hi ha menys freqüència pluja i escorrentia de fems, i sa que arriba torna violenta, de cop, amb ventada, o llamps...
I també s'ha trastocat es vent d'estiu diari de s'embat, de mar cap a terra. No es remou igual s'aigua verda a sa vorera, ni es retorn des fems surant que havia caigut a la mar. En canvi, es vents que duren varis dies i ses ones de fons comanden més as fems que sura i as grumers.
Sa pell calenta banyada torna més tova, i és fàcil patir erosions i ferides. I es crea més cau de cultiu d'infeccions. S'han de tractar ses raspadetes a sa pell abans i millor, i tanta cura limita es bany, nedar, o recollir fems nedant.
I sembla que també tanta calor empitjora s'efecte des contaminants i plàstics... Que quan es supera certa temperatura de s'aigua de cop afecten mooolt a sa vida marina.
O ses temperatures marines de més 28°C duren més setmanes. Ses que supòs que activen es metabolisme i sa fam des crancs, peixets... I ens mosseguen més sa pell, ben tova, i ens convé nedar vestit.
En es futur pròxim, amb s'aigua tan calenta, possiblement s'adaptin aquí soques de microbis de latituds càlides, que tornen perillosa qualsevol ferideta nedant.

Canvis de tardor
Sa zona i mar Mediterrània està més afectada i escalfada per es canvi climàtic, comparant amb la resta des planeta. I aquesta calor acumulada ara arriba més a sa tardor i hivern. I es contrast quan arriba es fred, provoca meteorologia puntual i local violenta. De vents, onotes, torrentades, gotes fredes, esclafits o caps de fibló... Ses corrents en jet destirotades per es canvi climàtic també hi poden afectar més.
Són un conjunt de fenòmens que afecten ses voreres i a qui hi neda, que provoquen més imprevists i descontrol de residus. I sa terbolor de s'aigua, es risc i fatiga per ses ones, es fred variable... Hi ha més erosions i escorrenties. I ses tempestes de llamps també aturen capficos. Inclús alguna ona potent, veloç i baixa de meteotsunami o rissagues, que ve de lluny i ens sorpren a racons poc habituals.
I sa temperatura de s'aigua de tardor i bona part d'hivern no és tan freda, permet nedar més còmodes, s'allarga sa temporada de capficos amb poca roba d'abrig. Es nedadors a la mar perceben molt es canvis de temperatura, i més si es cerca nedar amb roba àgil i fina. 🏖

Triant lloc poc fondo, assolellat i a recer des vent, per a nedar netejant la mar

Sa temperatura alta en es capficos de tardor encara varia prou segons ses ones i sa meteorologia, i d'altres circumstàncies des moment, des lloc... Ens va bé conèixer aquests detalls, per a encertar es millor moment i lloc teb, per allargar es capfico amb menys roba, més còmodes i segurs, adaptats a cuidar s'entorn netejant s'aigua nedant i passant gust.
En general, sa temperatura es manté més elevada a ses voreres poc fondes de molta extensió. Per exemple ses cales grosses a recer, ses platges àmplies i protegides, amb molta zona calmada, poc fonda i assolejada. I el més senzill de tardor és triar es lloc i hora amb poc nigul, poca ombra i a recer des vent, amb s'aigua encalentida per es Sol. Poc després des migdia solar es manté unes hores es màxim de temperatura de cada dia. Això dit en general, si durant es dia no hi ha un refredament sobtat per pluja, niguls, un canvi a s'orientació des vent, de ses corrents, ones...
A s'inici de sa tardor i s'octubre, s'aigua més superficial i calmada marina pot arribar a un diürn d'almanco uns 25°C. I ull, que això seria es màxim ben superficial, i a racons extensos de poca fondària, a ses hores més càlides i des dies més assolejats, a recer, amb calma marina...
A principi de novembre serien uns 23-24°C, i 21 a finals, i pes desembre ronda es 17-18 graus.
Es mínim anual, des màxim diürn, per mi que varia un poc segons es temporals, però sovint tendeix a ser cap a finals de febrer amb uns 14-15 graus, i no tant cap a març. Em sembla que hi ha anys que dura menys, però depèn de sa meteorologia freda.
En aigua amb una màxima de 23 graus de tardor, és gairebé talment com sa normal o mitjana des darrers dies de final de primavera. Però de tardor es Sol va més baix, i es dies s'omplen més de niguls, vent, ones...
Quan fa bon dia, en aigua superficial a 23 graus, es pot intentar nedar tira-tira almanco dues hores, per exemple, sense sa roba càlida de natació, es neoprè... Gairebé és com sa temperatura de ses piscines de natació esportiva. Perquè algunes s'encalenteixen a uns 23-26°C. A menys que ses piscines d'esbarjo, relaxació, teràpia o aprenentatge de 27-29 graus.
S'adaptació as fred varia molt. És clau sa intensitat i sa duració de sa pràctica. I s'hàbit, s'adaptació personal, es metabolisme energètic en es ritme circadià, setmanal, mensual...
I és especial quan volem netejar i tractar un racó viu amb més tacte, delicadesa i gentilment... Si nedant ens movem poc ens caldrà més brevetat, equipament de roba i preparació... I també quan només nedam netejant bastant quiets, i a una zona més freda, ombrívola, amb pocs desplaçaments, i hi enfonsam es cap...

Racons refredats degut a s'orografia, corrent i ones de fons
S'aigua calenta salada és menys densa i 'pesa' menys que sa freda, sura més i tendeix a desplaçar-se cap a sa part superficial de la mar. I defineix una franja visible, com separada, on inclús sa microvida o es seu comportament hi varia. En canvi, com més profund es neda s'aigua es perceb més freda... Però, ull, no és així sempre, sempre, llegiu a un grapat de paràgrafs més avall, el que succeeix quan sura aigua freda dolça a la mar...
Per sobre d'una mar calmada s'estructura una capa fina calenta, com una franja en estrats. I sa més marcada és sa més superficial. A uns pocs milímetres o centímetres de profunditat es contrast de temperatures pot ser gros si hi ha molta calma i fa Sol, poc vent...
És peculiar s'efecte a ses voreres més exposades a ses corrents d'aigües profundes. On ses aigües fondes que s'atraquen a sa costa troben s'obstacle des fons i s'eleven. I el que ve pes fons aflora a sa superfície, entremig de s'aigua superficial càlida, i en baixa sa temperatura.  🌡   Just on aflora s'aigua fonda es capfico i es nedar torna ben fred degut a aquesta relació entre orografia de sa costa i ses corrents fondes.
Això varia segons sa direcció de ses ones de fons i de ses corrents durant aquella estona. És útil diferenciar-ho, per a no nedar on és massa fred.
I és que ses corrents i ones de fons poden anar ben diferents a ses ones des vent. I tocant es fons i entre puntes de sa costa flueixen diferent. Per exemple, formen rotors i calmes a darrera es sortints des litoral, en es racons a resguard. I just allà, vist des de fora de la mar sembla calmat, però en nedar-hi ens sorprenen ses corrents fortes i es vaivens potents i freds.



Mar refredat per ses precipitacions, surgències i abocaments dolços
S'aigua dolça i freda de sa pluja baixa ràpid sa temperatura de sa superfície de la mar. La pot refredar dos o tres graus de cop!
A s'inici de primavera d'hivern sa temperatura es recupera prest, en un o dos dies, perquè la mar tèbia és grossa, amb molta massa, com amb molta 'inèrcia' de calor.
I a mitjans de novembre ja es nota bastant que no recupera sa temperatura tan ràpid. Es fa més evident sa inclinació i sa manca de Sol, i es suma a més pluges, vents forts i freds...

S'aigua dolça de sa pluja pesa menys, és menys densa i sura més, per no tenir sa sal, encara que sigui més freda que la mar. Aquí s'aigua és més densa per sa sal que per sa fredor. I si està congelada com es calabruix encara flota més.

I hi arriba s'aigua dolça i freda indirecta, que ve de terra amunt d'un vessament o un abocament a una pluvial, un torrent... Per exemple he vist a pluvials sobrants de regadius, de gespa i plantes... I de netejar o regar pistes esportives, alguna de gespa artificial o cautxú, de rentar cotxos, bugada a terraces o comerços... I de sa neteja de carrers amb excrements, sa neteja d'animals a comerços, o granges amb abocaments de residus de ramaderia a torrents... I piscines o pous negres abocant o filtrant arran de mar, o en es subsol a cavitats... I sa neteja d'aceres, carrers i terrasses, platges de piscines... O aigua bruta per incidències i pèrdues des clavegueram cap a ses pluvials, quan es saturen amb ses pluges torrencials. O dets embossos deguts a ses tovalloletes, i és que ens es clavegueram fins tot apareix arena, terra, branques, lones, mobles i matalassos!
En principi ets emissaris d'aigües residuals abocarien i dispersarien sa seva brutor lluny de sa vorera. Això quan funcionen bé, si no s'embossen, foraden o espenyen. I a més, a algunes voreres s'aigua dolça bruta brolla de tubs d'aigües residuals avariats o oberts. O més rar encara, que hi hagi aigua calenta salobre que prové de refrigerar.
S'aigua bruta dolça es comporta una mica com s'aigua dolça natural subterrània que arriba a la mar un temps després de ploure, que brolla i ascendeix d'una surgència submergida en es fons.
Ses plomes o ventalls d'aigües brutes dolces floten, i sa seva taca pot arribar a mesurar més d'un quilòmetre. I segons es vent i s'ona poden arribar surant a sa vorera i acumular-se en es calonet a on nedam.
🏞
S'aigua dolça sura bastanta estona sense mesclar-se amb sa salada. Va per a sobre de la mar durant hores, o encara més si és molta i hi ha calma a la mar. Sa seva capa dolça s'estén com si fos una taca d'oli, escampant-se fina.
S'aigua dolça, bruta o neta, s'acumula en es racons i entrants de sa costa arrecerats des vents sortints. Així a algunes voreres i calonets sa superfície de la mar torna dolça i freda. Hi queda com aturada, tot i ser dins la mar. Forma una bassa freda i estancada, i queda aïllada entre sa gran extensió d'aigua més càlida i salada! Es manté quieta fins que la mouen ses corrents, es vents i ses ones, o es dissol més lentament. 🌩 Si cau o brolla prou aigua dolça, es refreda s'aigua superficial a ses voreres durant uns dies, fins que s'escampa més, es dispersa es seu fred i sa dolçor.

Es punts freds de la mar superficial afecten mooolt a es capficos! Sa diferència de temperatura és grossa, i en pocs metres de separació! Es nota ben prest a sa pell i es cos, i més si es neda sense tratge, hi, hi...   



Modificat de XKCD.com https://imgs.xkcd.com/comics/deep_end_2x.png
Aquest croquis, serviria? Idò, s'humor va bé per es fred jugant... 

Capficos cercant sa caloreta durant sa tardor,
i veient sa dolçor de s'aigua mirant amb sos ulls!

Quan es neda a mar obert, si es passa a nedar a un racó on s'acumula aigua freda dolça surant es pateix pes canvi de temperatura...  Convé fixar-s'hi!   
Ajuda atendre a què s'aigua dolça a la mar es veu amb sos ulls. No només es percep amb sa pell o amb sa fredor des cos. Aquesta peculiaritat és ben visible, i es troba fàcil nedant observant amb ulleres de nedar.

Hi ha una capa d'aigua dolça neta translúcida surant degut a es canvi de densitats!
Basta cercar s'efecte òptic creat pes canvi de densitats des medi aquàtic, que és típic des dies que plou i arriba aigua dolça a la mar calmada.
Primer apareix una capa tèrbola o translúcida superficial, que és deguda a aquests efectes òptics de ses diferents densitats de s'aigua. Una persona nedant surant a la mar, si està a sobre de s'aigua salobre i dolça veurà es fons borrós. Inclús si es mira ses mans o es peus semblen borrosos!
I és sorprenent,  perquè basta baixar es cap a uns pams de profunditat, i de cop sa vista torna nítida i transparent!    Això és perquè quan es baixa a més avall d'aquesta franja superficial dolça i poc densa, s'entra en un entorn d'igual densitat, i s'evita s'efecte òptic de sa terbolor pes canvi de densitats.
I nedant, sorprèn mooolt que en submergir-se s'aigua fonda és més càlida que sa que sura!  ☺ Es sent manco fred nedant pes fons que surant! Uau... 
O també sorprèn que quan es neda d'hivern en un racó amb aigua dolça freda, i després es va cap a mar obert, hi ha boon gustet!  Just a uns pocs metres, fora d'aquest redol dolç, de cop es percep que s'aigua de la mar és càlida i nítida! Uau... 

Una situació o particularitat diferent, molt localitzada, succeeix en es punt exacte on hi ha ses surgències submarines, que son com fonts submarines d'aigües dolces. Es seu flux és fred, peró va pujant cap a sa superfície perquè és dolç, sense sal densa. I tot es seu trajecte submarí vertical i aferrat alrededor seu és manté borrós i fred!
I és un bon truc emprar ses surgències a tocar de ses voreres, perquè permeten acabar es capficos amb sa pell més dolça. I en s'estiu,  amb la mar calentota, conèixer aquestes surgències permet nedar més agradable i alleugerir sa fatiga pes baf.  A sa seva vorera, es dies de més calor, es repòs es pot alternar amb un bany dolç i refrescant!  Inclús amb alguna dutxa, omplint-ne una bossa, i així treure's sa sal de sa pell en acabar de nedar.  ✌
I si es coneix s'entorn, s'aigua dolça d'aquestes surgències marines potser poden servir per a omplir sa cantimplora. Amb molt ull a si cal potabilitzar-la, o a si podés haver contaminacions terra amunt, per exemple de filtracions o vessaments d'aigües brutes o lixiviats de residus...



I també hi ha tels i nigulets dolços colorits!
S'aigua dolça que arriba a la mar amb ses hores es va mesclant amb s'aigua salada, i aleshores es veu en un altre efecte paregut. És com una terbolor diferent, més colorida i visible mlrant horitzontalment. Fa com un tel o franja de 'sopa' fineta, i està aferrat just a davall de sa capa dolça translúcida incolora inicial. Part és un tel finet marró, o grogós o més ample, i mer mi que més verdós a sa seva part de més avall. Supòs que es veu així degut a ets intercanvis de sals i superposicions per ses densitats. O no sé si hi intervindria sa pols, o sa microvida, qualque altre efecte fisic, o de microvida... I aquests tels finets submergits es van estenent o difuminant, creixent com una franja de tons verds o un poc groguencs, a poc a poc, potser durant un dia o dos.


Aigua de mar verda en s'estiu, amb molta llum i temperatura, a zona de platja a racó on va s'escorrentia de dutxes salades. Amb dies de calma d'ones de fons, moltes setmanes de llum, temperatura...
Sa verdor és per microalgues superficials. Miven a poc a poc, sortint de sa cala i a aigua fonda. Possiblement no són molt tòxiques per a sa vida marina, i a ses platges hi ha controls. Hi ha moltes espècies!
Però amb s'ombra poden afectar sa microvida i plantes des fons. I si després hi ha mortaldat, s'acumulen detrits i sa manca d'oxígen per es fons. I ja després potser apareixeria altra microvida més tòxica.
Tot dependrà de si arriben ones de fons, i així es dilueix...


Es tels finets entre capes d'aigua diferent no són com es canvis de color típics, que succeeixen més en general, a algunes zones o èpoques, on s'aigüa de la mar té més to verd o groguenc fins a bastanta fondària. Això comú seria diferent, ampli i estacional, i no és una franja fina que apareix amb s'aigua dolça d'una pluja.
També és comú i estacional es color verdós quan fa dies de molta calor i hores de Sol. En es racons de ses cales, degut a ses floracions, es blooms de microalgues, i sa columna d'aigua torna ben verda. Però aquesta darrera situació també és diferent des casos més greus, amb hipòxia des medi, mortaldat, eutrofització, aparició de microbis més tòxics... Que succeiria en es racons més calmats de voreres tancades, amb filtracions d'aigües brutes, molts banyistes... Possiblement també es micro i nano plàstics empitjorin una micona aquest cicle, almanco ho sembla a algun model teòric. Seria degut a què provocarien sa mortaldat de plàncton petit, o microscòpic que caça i acumula es micro i nanoplàstic amb contaminants, que perduren, i afecten més i de cop quan fa calor...

O hi ha nigulets blancs, fets com de micro bimbolletes d'agulla, però sense ser bimbolles!?
És un altre efecte puntual, com de nigulets estacionaris blancs, bromes o boirines submarines superficials! A vegades apareixen sense pluja, però altres pics just quan plou i la mar és calmat. I aquesta boirina subaquàtica pot ocupar grans extensions de mar, o no, i ser nigulets petitons, de pocs metres d'ample. Això passa per exemple a on arriba un broll d'aigua a la mar, que davalla concentrat en un punt a la mar, per exemple després de ploure una mica.
Nedant per sobre d'aquesta boirina o nigulet es veu tot boirós, blanquinós... Per a observar-ho, es millor punt de vista és des de uns metres seu, de través horitzontalment, o submergir-se prou lluny davall seu. I aleshores podeu atinar i veure com aquest nigulet és ben aturat flotant aprop de sa superfície.
Passada una bona estona, unes hores o a vegades un dia, es nigulet es va desfent, i va baixant a mig pam i creix fins a devers uns dos pams de fondària potser.
Aquests nigulets submarins semblen fets com d'aigua tenyida de blanc, encara que sigui prou neta. Alguns potser es veuen més així per sa pols a sa pluja, però per mi que bastants succeeixen només amb so procés físic de contrast de salinitat i temperatura, o potser hi intervé tambè qualcun procés físic o microbiològic, de plàncton, o de reproducció d'animals...



⚗ Aprop dets entrants de ses voreres hi ha baixants de pluvials, i nigulets blancs similars. Ull! Sovint son aigües dolces brutes!
Fan bafs que maregen, irriten si hi ha contacte llarg a parts sensibles i ferides, o quan sortim de s'aigua, perquè s'evaporació concentra sa contaminació a sa pell.
Poden aparèixer de cop, per exemple amb un vessament. I contenir residus de lixiviats, llims contaminats, partícules de brutors, detergents, lleixius, alguicides, biocides, floculants... A vegades provenen netejar a terraces, piscines, contenidors de fems, o cotxos! I aboquen poals i s'aigua bruta enterra, es carrer o en es conductes de ses aigües pluvials. ☣


Altra cosa son ses capes finíssimes que suren a ses calmes i es vent escampa. Poden ser de pols de terres, o si tenen un to grogós o verdós en primavera solen ser de pol·len des pins.

Peró si son capes iridiscents, com aquí a sa foto, és mala senyal! Solen ser capes de contaminació moolt tòxica que s'escampa, del que nomem vernis que es va desfent (chapapote) o residus de greixos de motors que perden olis, benzina, gasoil... Per exemple, es banyistes a cales o platges, i es nins cercadors de crancs a Mallorca ats anys 70s i 80s gairebé sempre acabaven amb vernis aferrat en es peus! Mala cosa!


En general es tels i nigulets típics de desprès de ploure van creixent durant un dia, i després es van dispersant, dissolvent-se i difumlnant-se en un dia o dos.
Supòs que son processos que poden variar segons s'aigua i el que contengui. Ses etapes per mi que coincideixen sovint en aquest ordre, que son comunes. Però ets efectes i sa durada variarien una mica. Pentura segons variables de ses quantitats, es contrast de ses temperatures, s'horari de sa pluja i sa llum, s'època, ses contaminacions, si hi ha molta microvida, o si tot es dispersa amb ones i vents...

Calor, llum i afectacions a vida petitona filtradora, es menjar de peixos...🌡
A ses voreres calmades es veu més com es formen diferents tels verdosos o ses boirines blanquinoses, a vegades d'algunes de reproduccions, d'ous i esperma d'animals.
Ses ones de ses rompents ho acumulen, remouen... Influeix a sa vida que hi viu, com es crancs, o a sa que hi flota, com es plàncton de larves, ous, gambetes, copèpodes, rotífers... Tot això és intens ats entrants de ses voreres, entre esculls, en es cocons o basses...
I també hi influeix molt s'aigua freda dolça que arriba amb una pluja o escorrentia... I igual s'aigua bruta que sura més, o sa llum artificial, es renou de ses barques, ses ombres de ses visites, o que van trepitjant...
Inclús es Sol i sa Lluna hi influeixen bastant a aquestes capes superficials, per sa calor, o per es tipus de llum.
Sa llum de sa Lluna és més freda, però proporcionalment més blava o actínica, no és intensa, però sí potenta, i marca ben diferent es colors, i ses etapes de molta vida marina. 🌡Com sa llum ultravioleta a una sala de ball, que torna llampants a alguns colors, i ens inspira a festejar!? Inclús llum de lluna artificial de planetari,
vegeu https://youtu.be/lNFbbWOM5FU
Sa lluna, o sa falta de lluna, fa de senyal, i de cupido per a sa vida!
Sa llum que varia influeix en es peixos, es plàncton, sa pesca i festeig. Sa migració vertical diària a és descomunal!
Vegeu https://ca.wikipedia.org/wiki/Migraci%C ... i%C3%A0ria

I a partir de certa temperatura alta de s'aigua (>29°C?) es fems i contaminants de cop afecten mooolt més, a es menjar des peixos, a sa microvida. Ats animals filtradors i as zooplàncton que filtren moltíssima aigua. Per això acumulen molts de nanoplàstics, i es seus additius tòxics o es contaminants adherits. En canvi, es plàstics perduren més anys i es degraden lent a llocs freds, foscs, calmats, ombrívols, fondos o poc airejats...



O suren altres brillantors, reflexos típics. Per exemple nigulets breus de bimbolletes de xocs d'ones. Ben comuns tot l'any, on piquen ses ones, o si ens passa arran s'hèlix d'alguna embarcació. O si ens les amolla una moto subaquàtica gamberra... Són nigulets diferents, més dinàmics, i només duren uns segons o poques hores, depenent de si ses ones continuen picant fort a devora.
I és curiós que alguns peixos trien aquests nigulets dinàmics. Com ara ses oblades (Oblada melanura), que hi ha dies que hi cerquen, i que piquen a hams surant de pescadors que ho aprofiten.
Ses oblades neden ben àgils per ses rompents, van com jugant, gairebé semblen surfejar subaquàticament! Hi, hi...

I també es fa molt visible s'espuma surant, feta de sa matèria orgànica microscòpica, de micro vida, o sa seva mortaldat i de detrits... Es veu fàcil a ses esteles d'embarcacions es dies de calma.
Per mi que s'espuma deu ser més comuna després de sa mort des blooms de vida, amb un contrast de fred o s'aigua dolça...
A vegades s'espuma apareix aprop d'on s'aboquen clavegueres o aigües residuals, cosa que succeeix inclús a grutes marines! Just a entrants on s'acumulen residus aprop de sa costa.
A ses voreres amb molts residus i restes orgàniques on ses ones i vents piquen fort durant hores o dies, i cap a terra, es formen com "festes d'espuma" natural!
En principi ses "festes" d'espuma natural són estacionals, de cicles habituals, quan arriba es fred... Però supòs que deuen variar si abans hi ha hagut molts vessaments orgànics, o contaminants, mortaldat... I si la mar estava prou calent, i de cop torna més fred amb una pluja.
Ull que espumes, esquitxos i aerosols possiblement porten contaminants! Uns que floten formant espuma, tensioactius, surfactants... - surfers d'ones i enlaire! Alguns són "per sempre", com es PFOS i PFAS afegits a plastificants, es microplàstics, o productes de netejar sq roba, i residus de mooooolts productes. S'acumulen espenyats i esquitxats entre roques, van terra amunt, floten llargues distàncies, centenars o milers de quilòmetres! i alguns ens causen patologies greus a baixíssima concentració, o en transferim mitjançant sa reproducció a ses següents generacions.


Fems recollits de s'aigua arran costa nedant de travessia amb sacs boia. Aprofitant una calma marina enmig de dies d'ones de fons que els van desenterrar o desincrustar. Alguns de naufragis moderns embarrancats. Na Ferradura, 2023.

🖼🏝🏖
Tot això pot passar a entrants marins amb baixants d'aigua dolça aprop, o d'aigües brutes o tèrboles, i de residus i detrits. I poden quedar arraconats des vents i acumulats durant llargs períodes, junt amb objectes que arriben flotant, com fustes o plàstics antics.
Hi pot haver fems erosionats, que ja es desfan fàcil, i que tornen més poblats de vida, o com un substrat amb incrustacions i plaques de microvida.

Aquí a ses voreres es residus pateixen més xocs, canvis de temperatura o llum. Tot junt i acumulat accelera s'erosió des residus, o almenys és diferent. Aquí ses ones des temporals poden tornar aviat es residus vells. I els van fent surar o enfonsar segons guanyen vida aferrada i pes, o al revés, algues que els tornen a fer surar uns dies... I amb sos xocs es fan més petitonets, com es micro i nanoplàstic, que van mar i aire enllà. Com "espurnes" salades i aerosols que floten a s'aire, i es dispersen... Així es micro plàstics i detrits tornen a terra i aire amunt, floten volant cap a tot es planeta. Una mica com sa pols des pneumàtics...


Tant a terra com a s'aigua, es fems arriben per corrents o vents. I si queden a recer des vent i corrents sortints es van acumulant.

Amb tot això junt, sa microvida més patògena o resistent s'adapta i multiplica, degut a sa presència de residus de medicaments o clavegueram. I queda més aferrada a es microplàstics vells i acumulats, i pot fer més mal...

I es peixos també s'adapten, es senten atrets per aquestes olors de sa microvida que creix en es trossets de residus o plàstics, i per això hi noten gustets com de menjar. A pics els masteguen com a xiclets, i els escupen, però no sempre... I es plàstics tous i flonjos per mi que els hi fan més mal a sa panxeta, perquè els hi creen més obturacions i infeccions que ets plàstics durs... Almanco sembla que és així en aus, segons:
Roman, L., Hardesty, B.D., Hindell, M.A. et al. A quantitative analysis linking seabird mortality and marine debris ingestion. Sci Rep 9, 3202 (2019) https://doi.org/10.1038/s41598-018-36585-9






Es peixos s'adapten a sa calor, a diferents velocitats, o no...  

Es peixos poden apreciar i distingir aquests efectes visibles i invisibles, inclús ses olors o es sons, o es dolor. Actuen diferent segons es desenvolupa sa microvida des seu entorn, o on hi ha residus i detrits, es canvis meteorològics, d'ones, sa salinitat, sa temperatura més elevada de la mar...
Com a ses persones, a alguns peixos forans els agrada s'aigua càlida. I així poden desenvolupar més sa seva població, ampliar es territori a on viuen, a on reposen, on s'alimenten o reprodueixen...
Amb sa calor alguns animals canvien es moviments, expressions, sa seva conducta refinada, o de color!


Quan sa temperatura de la mar puja a més de 27°C, diversos peixos variats ens mosseguen sa pell. Se'ns atraquen per s'esquena, o per on sa llum els mimetitza. I just un instant després fugen entre altres peixos, com fan ses oblades petites dissimulant, o costen de veure...


Amb so increment de temperatures marines a Balears, al llarg dets anys es va observant població d'espècies de zones i mars més càlides.

Per exemple, vegeu dos peixos ben acolorits. S'aigua superficial tèrbola i salobre desenfocava ses fotos, que s'han ampliat i saturat per a més contrast:

Semblaven relaxats i indiferents nedant prop de sa superfície, però mantenien sa distància almenys a un metre. Amb parsimònia, si no els destorbava, ni hi anava aprop o cap a ells directament.
Idò, quins colors tan vius! De devers 15-20 i 20-25 cm i tan acolorits, per mi que serien dues femelles adultes de papagai/lloro/vieja, Sparisoma cretense.
Deuen ser més acolorides es dies de festeig? I quan estan relaxades? I per sa calor? Són ben diferents de més joves, o més grans, quan tornen mascles.

Son peixos omnívors, anaven vorejant i "picotejant" dets extrems de plantes i d'algues plenes d'animalons aferrats cresquen-hi. Un moviment similar a altres peixos vegetarians, que pasturen sa porció vegetal de sa posidònia i algues, com per exemple ses saupes, Salpa salpa.

Es papagai/lloro/vieja, Sparisoma cretense era una espècie més comuna a altres zones des mediterrani. En canvi, a Balears fins fa un grapat d'anys era rara, o absent.
Fa un lustre que se n'observa més a Balears, per sa temperatura més càlida de la mar.



Es colors vius recorden a s'aspecte d'altres espècies, com es Labrus mixtus, que també nomem paregut, com a papagai/lloro/tord ver/gallet de rei/grívia/xuclà...
O de colors com d'un altre peix forà que nomem fadrí/donzella, Thalassoma pavo, que sa calor ens ha tornat comú a la mar Balear, però només des de fa unes dècades. Era propi d'altres mars més càlides, i en pocs anys s'ha multiplicat ràpid aquí, i més cada any.
Es fadrí no té escates tan grosses, i és una mica més brillant, no tan mat. De tamany més petit, i comportament mooolt actiu, frenètic!

Donzella és un nom comú, que coincideix entre dues espècies, que també coincideixen en costums, colors diferents entre sexes o en es progrés des canvi de sexe. I a més son peixos que poden ser de forma i tamany un mica similar.
Aquí una foto amb ses dues espècies curiosejant juntes mentre recollia un carretó de supermercat fa anys.
Adalt a la dreta dos fadrins/donzella (Thalassoma pavo) femelles, amb ses seves cinc bandes transversals, verticals, clares o blavoses i fines. Es mascles no apareixen aquí, i només presenten només una banda tranversal, vertical, i és més gruixada i ben aprop de ses brànquies i és ben colorida, blava i vermellosa.
I abaix a l'esquerra una donzella (Coris julis) femella. Es mascle seria de color més clar i ataronjat, però tampoc apareix aqui.

Es fadrins i donzelles s'aferren molt curiosejant es fems que cerc!  Hi ha moments en què son una mica pesats curiosejant! Hi, hi



Prop de ses dues femelles de papagai/lloro/"vieja", Sparisoma cretense hi havia unes llaunes i roba espanyada. Per davall d'unes roques que sobresurten, on van es pescadors de canya.


I hi ha més espècies relacionades amb so escalfament marí. Per exemple:

●Creix moltíssim sa població de sa saupa, Sarpa salpa. Per cert, qui en mengi es podria intoxicar, si es peix s'ha alimentat d'herba suapera, que és una alga marró ramificada.

Crèdits: Yamil J.R CC0 https://www.inaturalist.org/observations/239229039

●Creix molt sa població de llampuga, Coryphaena hippurus. Que neda per sa superfície i prop de fems surant, o passa fugaçment arran vorera.

Crèdits: VicJ Fotosub CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/254903389

●S'espet, Sphyraena viridensis, anava a més. Potser localment i es darrers quatre anys m'ha semblat notar un vaivé, o davallada des majors i des bancs. Però possiblement sigui molt local.

Yamil J.R CC0 https://www.inaturalist.org/observations/240965329
Ses moles d'espets em passen vorejant o m'envolten si estic aturat a lloc ample. A s'hora blava des crepuscles segons s'època de s'any es majors surten des mimetisme de ses ombres. No fan tanta mola envoltant, però també s'atraquen i passen vorejant. Astoren, perquè arriben a gairebé un metre i un pam. O a ull i nedant em semblen més grossos, segurament per s'astorament, hi, hi...

●Apareixen grans moles d'escoles de milers de peixets que em recorden a s'alatxa, Sardinella aurita? Competeix i varia ses pesqueres d'anxova/seitó, o de sardina/sarda, per ventura Sprattus sprattus?

I hi ha més espècies amb èxit amb sa calor marina. O foranes que arriben des de mars més càlides i s'adapten. Algunes amb èxit, i altres no tant, o aquí rares o absents, que van arribant cada pic més a zones a uns centenars de quilòmetres...


Crèdits: aggelinanaf CC BY https://www.inaturalist.org/observations/179941322
Serviola americana, Seriola fasciata. Ara més comunes, per s'escalfament marí. Voregen a lloc un poc profund, a vegades en estol d'espècies variades. O solitàries prop objectes surant, i seguint peixos grossos. Interactuen fàcil si ned decidit, perquè elles van cercant líders.


Crèdits: alzzal CC BY-NC https://www.inaturalist.org/photos/153345589
Sa rajada violeta, Pteroplatytrygon violacea, s'adapta a sa calor. Per això darrerament és més freqüent a Balears i Catalunya, inclús prop de sa vorera a poca fondària. Al revés de sa rajada clavellada, Raja undulata d'aigua freda, i que ara sembla menys freqüent.


Crèdits: Michael Bommerer CC BY https://www.inaturalist.org/observations/239996218
Serviola d'aigues profundes, Seriola rivoliana Ses adultes voregen passant aprop meu, fugaces i tímides, en estols de 3 o 4. Més freqüents aquí per s'escalfament marí.


Theodoros Alexandropoulos https://www.inaturalist.org/photos/4924911
Ja ens ha arribat es cuc de foc, Hermodice carunculata, forà de mar calenta. Es pèls tornen com pues fràgils calcificades. Diuen que es verí només dura unes hores, però pot desmaiar. O que va bé eixugar sa picada amb alcohol per a treure sa pua aferrada a cinta adhesiva. No amb pinces.

Tomas Pocius CC0 https://www.inaturalist.org/photos/262542610
Dos cucs de foc i un bocí de grumer.



Un surer, es peix ballesta de petit. Viatjant dedins d'un recipient envellit i ple de plastisfera d'algues. Arribà just després de dies de molt vent.

Vegeu dues fotos d'un aleví de peix ballesta/surer (Balistes capriscus?) a devora de fems que m'arribà surant. Era un recipient de plàstic espenyat i vell, poblat per vida. A es surers petltons els trob entre es fems surant, es nom és fàcil de recordar. Són defensius, s'enfaden molt si els hi toc es seu fems que fa de refugi... És ben estranya sa seva agressivitat, tot i ser ben petitó.
I quan es surers creixen els nomem ballesta. I es seu cos, quines corbes fa, són forts i guapos! Aleshores ja viuen a més fondària, però els veig quan s'apropen a roegar fustes de ses voreres, a menys de dos metres de profunditat. D'ells es diu que així també poden fer mal a cultius de musclos.

Observat un peix surer, es peix ballesta de pateco. Moolt enfadat defensant es fems casa seva!


Crèdits: Adalt, evangrimes CC BY https://www.inaturalist.org/photos/8725638 Abaix, JamesLaFontaine CC BY https://www.inaturalist.org/observations/249785627
Lobotes surinamensis de gran i de petit.

Lobotes surinamensis seria atlàntic, però ens ve més per s'escalfament mari.
L'he vist de petit, solitari prop voreres a entrants calmats entre restes surant o dedins recipients. Passiu i quiet, per mi que es molestà molt quan vaig treure ses restes de fems aprop seu. Un per mi que em mossegà una cama per aixó...
Potser també un pic de lluny en vaig veure un de gran...


O en confonc algun de petit, amb una salpa brasilera? Kyphosus sectatrix, petitona i robusta:

ed_flagler CC BY-NC https://www.inaturalist.org/photos/449436316
Salpa brasilera de petita.


Rahul Joshi CC0 https://www.inaturalist.org/photos/29747497
Sa salpa brasilera de gran.

Per mi que sa salpa brasilera també seria una de ses espècies de peixos que ens mossega ses cames en s'estiu.



Crèdits: Phil Hastings CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/1958340
Un peix rem, Regalecus russellii en es Pacífic.
Es Regalecus glesne, és similar i Atlàntic, tropical i rar aquí, però més probable per s'escalfament marí. Un de gros xocà a sa vorera de roca, a ponent de Mallorca? Una femella de 10m que fogia de mascles?



Algunes espècies foranes de mar càlida serien "lessepianes", quan provenen des Mar Roig via Canal de Suez, ben càlid. I s'adapten aquí perquè la mar Mediterrània va tornant més càlida.
No venen de -ni es vénen a- sa plaça de Lesseps de Barcelona! Però sí que es nom ve den Lesseps... Venen des Canal de Suez, que en Lesseps impulsà. I també ajudà a Barna, on li dedicaren sa plaça.



Es cranc aranya/pla, Percnon gibbesi forà invasor de fa unes dècades a Balears ha tornat comú per s'escalfament marí. És de mars càlides, atlàntic, però també lessepià.


Potser algun pic he observat algun peixet forà lessepià, però l'hauria confós amb un surer de petit...

Foto: Falk Viczian Solarboot-Projekte gGmbH (CC BY-NC) https://www.inaturalist.org/observations/253814511
Peix Gitano Críptic, Siganus luridus
Tal vegada algun peix conill, Siganus sp. que són moltes espècies... Com un peix conill que nom peix gitano críptic Siganus luridus que és un lessepià que ja ha arribat en es centre de sa Mediterrània. Però no sé s'ha observat a Balears. Aquests peixos conill podrien afectar s'equilibri de s'entorn, per exemple competint amb ses dorades, Sparus aurata.


Foto by sloow (CC BY-NC) https://www.inaturalist.org/observations/250354013
Peix llima reticulat Stephanolepis diaspros
Es peix llima reticulat, Stephanolepis diaspros també és similar as peix surer de petit.
Es peix llima reticulat també és un peix lessepià que ja ha arribat en es centre de sa Mediterrània. Però potser nedaria més aferrat as fons, diferent des peix surer de petit?





Crèdits: 1. Jofre CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/35034329 2. Chris Taklis CC BY https://www.inaturalist.org/observations/62307264 3. tomatix CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/252417904
1. Agulla prima, Belone svetovidovi. Més comuna a s'Atlàntic.
2. Agulla prima, Belone belone gracilis. Més mediterrània.
3. Peixos trompeta/corneta, Fistularia commersoni. Amb franges tranversals de dos tons, i més ample, i gros solitari que es peix més comú aquí paregut peix agulla. Es peix trompeta/corneta seria lessepià, invasor des Mar Roig i Indopacific. N'he vist algun ben gros a Balears.


Crèdits: 1. Diego Almendras G. CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/38316890 2. Daniel CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/197031650 3. Ingo Rogalla CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/256170892 4. shahar chaikin CC BY https://www.inaturalist.org/observations/149535869
1. Sphoeroides pachygaster, peix bola d'aigues profundes, oceànic. 2. Lagocephalus lagocephalus, peix bola oceanic, Atlàntic. 3. Diodon hystrix, peix porc espí, de mar i oceà càlid. 4. Lagocephalus sceleratus, peix bola platejat, comú en es Mar Roig.
Són alguns des peixos bolla/globus que ja han arribat a Balears. S'escalfament marí els ajuda.
He vist un o dos peix porc espí nedant a Balears, i més de morts ressecs a sa vorera, però són rars. Ull, que si es mengessin alguns podrien ser moooolt tòxics...

Es peix forà escorpí/lleó, Pterois sp. va atracant des Mar Roig i ja s'ha adaptat per devers Itàlia o Grècia. Però aquí Balears sembla absent, ni rar, no observat.
D'aletes llargues espectaculars, recorda a es peix gall/gall de Sant Pere, Zeus faber.
Exòtic i bell, a certa fondària, però a pics no gaire. Atreu a fotògrafs i practicants d'esnòrquel o de busseig. Però cal anar amb cura, perquè mostra comportaments agressius sobtats, i fereix greu amb espines tòxiques.
N'havia observat un, només un pic, fa anys, prop de roques poc fondes, enmig d'un arenal popular pitiús. Es seu comportament era estrany. Em va impressionar tant que el vaig evitar prest. I imaginar que no arribà de larva en aigüa de llast de bucs de lluny. Sinó com un residu d'una peixera exòtica, d'un megaiot?

Hatem Moushir CC BY-SA https://upload.wikimedia.org/wikipedia/ ... shir_1.JPG
un peix lleó, Pterois miles, a s'aquari d'Alexandria.










Suggeriment de cine, música, curiositats...

● Danubi blau de La Trinca
clicant a https://youtu.be/mYPqWmfRV-A

● Es tema Consumir, amb bons ritmes inspiradors i crítics de na María Nada
clicant a https://youtu.be/4HE2xNKKpmg

● Un bocinet de sa peli Erin Brockovich on es diferencia es crom III i crom VI, més contaminant,
clicant a https://youtu.be/mKAE8I6j_Fc

○ I apunt sa interacció observada amb sa crema solar i es microplàstics que tornen tòxic es crom III de la mar, similar a es crom VI
Vegeu: Sorption Behavior, Speciation, and Toxicity of Microplastic-Bound Chromium in Multisolute Systems. Wai-Kit Ho, Japhet Cheuk-Fung Law, Jason Cho-Wai Lo, Isaac Kai-Xin Chng, Catherine Hong-Huan Hor, and Kelvin Sze-Yin Leung. Environmental Science & Technology Letters Article ASAP. https://pubs.acs.org/doi/10.1021/acs.estlett.2c00689

○ I un extra:
Amb sa llum des Sol, es nanoplàstics tornen més oxidants i reactius as metalls, afectant més a ses cèl·lules, via estrés oxidatiu. Vegeu:
Oxidative Roles of Polystyrene-Based Nanoplastics in Inducing Manganese Oxide Formation under Light Illumination. Zhenwei Gao, Ping-I Chou, Jing Liu, Yaguang Zhu, and Young-Shin Jun. ACS Nano 2022 16 (12), 20238-20250. https://pubs.acs.org/doi/10.1021/acsnano.2c05803





Tres fotos de tres femsukís nedant consecutius, per a poder descarregar es sacs boia. Sa peça de metall grossa supòs que és un dispensador de bosses per a popó de cans vandalitzat. I hi assenyal dues bateries i un envoltori de medicament.







Nota: Ses dades informàtiques dets arxius d'imatges corresponen a sa darrera edició/còpia. No coincideixen exactament amb s'original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge s'aprofita millor si llegint s'és comprensiu i generós. Reeditat aquí mateix, i a sobre del que hi començà com un esbós de guió, més difícil d'entendre que un telegrama. Teclejat amb dificultats ergonòmiques, en un mini teclat tàctil a pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant
S'indiquen els crèdits de text i imatges no propis.
El tex i imatges propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No copiar-ho, estotjar ni emailar sense permís únic i individual per escrit. Ni a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives i privatives. Mai a Facebook, Meta, Twitter, X, TikTok, Telegram, Signal, Instagram, WhatsApp...

.


Triant neoprè a vorera freda
Per a cuidar i netejar la mar jugant

Nedar i atendre es fems descontrolats per sa vorera marina és diferent quan fa fred, vent i precipitacions gelades...
Es temporals d'hivern també apropen prou fems nou! I afecten més així a sa costa i alteren ets hàbitats de ses voreres, hi erosionen, i arrabassen algues i plantes, o compliquen sa vida a ses poblacions d'aus, peixos i ses seves cries.
Afecten més s'entorn removent es fems descontrolats a la mar, i perquè n'arrastren més des de terra.


Inici de tram submarí d'emissari d'aigües residuals. Fa uns (deu?) anys que l'instal·laren nou. S'ha anat desenterrant amb s'erosió. Es punt assenyalat es desencaixà i reparà l'any passat.
Foto des 6 de febrer de 2023. A la dreta, un surfer sortint de s'aigua. Bona ona!


🌬 Es temporals de vent apropen i acumulen a sa vorera es fems que eren mar enllà. O ses seves onotes marines tenen una utilitat curiosa! Perquè resulta que alliberen alguns des fems grossos incrustats o tapats pes fons aprop de ses voreres. Així ens poden ser més accessibles després nedant!
A més, es ventots fan volar es fems de terra amunt, des carrers, camins, papereres, i poden acabar a ses voreres.
I si plou fort es fems van a caure cap a es conductes pluvials i a la mar. Tot i que una part va a es conductes de recollida d'aigües residuals mixtes, on s'ajunta a fems típics des clavegueram, i es poden tractar i filtrar.
🌬 ⛈  🗑 
Però a més, es temporals d'ones més forts poden afectar sa costa, es desplaçament dets arenals i a es trams menys fondos dets emissaris submarins.
I si plou prou i de cop, es conjunt des sistemes de recollida i tractament d'aigües residuals que van amb més fems i aigua poden funcionar pitjor, i quedar més embossats, col·lapsats o avariats, i abocar bruts en es torrentets i baixants cap a la mar... 
I així en es final, amb sos temporals de pluges, ones i vents, molt de fems pot acabar a entrants marins arrecerats des vents sortints, i apareix descontrolat per ses voreres, i acaben surant, a mitja aigua o pes fons.
I per mi que es temporals removent es fems succeiran més amb so temps fora corda i extrem des canvi climàtic. Si la mar ve més càlida i amb més potencial tempestuós des de s'estiu fins a s'hivern, i contrasta més amb ses borrasques i gotes fredes. I més si ses borrasques vénen més gèlides i potents, o amb sos corrents en jet destirotats.


Modificat de XKCD a https://xkcd.com/2737 (CC BY-NC)
Es registres i serveis meteorològics i de la mar són bastant útils i confiables per a anar a nedar. I motiu d'humor!

Veure o no veure fems descontrolat a ses voreres marines
👁 Molt de fems descontrolat a ses voreres és difícil d'atendre i percebre des de fora de s'aigua passejant o navegant. Perquè és acumulat entre ses roques i ens es racons ocults per sa costa. Fins i tot pot ser complicat d'atinar observant detingudament amb un mirafons.   Perquè en mirar des d'un punt de vista zenital costa de veure es fems en es laterals, inclús a poc fons o surant entre s'aire i s'aigua. I hi ha un caramull de factors més que dificulten s'observació des de fora de s'aigua!
Creen dificultat d'observaciò es reflexos, ses ones, ses refraccions, difusions, brillantors de partícules i bimbolles, sa terbolor de s'aigua, contrallums, sa diferent lluminositat des medi des d'on s'està observant i a sa que ens adaptam, es miralls entre aire i aigua, ets enmirallaments pes canvis de densitats, ses interfases aire-aigua o de salinitats... I hi ha prous fems ben translúcids i transparents, o mig enterrats, coberts, i que es tornen com mimètics i camuflats, i d'antics colonitzats de vida...
I pot dificultar s'observació, atenció o percepció algun biaix, quan veure i recollir un fems pot incomodar. Es fems descontrolat i contaminant és un problema complicat de resoldre i d'assumir a sa societat moderna, que incomoda.🏖 És difícil de compaginar amb sa inèrcia de tant de consum, estil de vida urbà, i massificació d'oci d'evasió de caps de setmana o de temporada.
I hi ha molts factors personals i socials que poden complicar atinar, percebre, 'veure', i reconèixer es residus descontrolats. 🗣Per exemple pot haver algun biaix per ses informacions i costums, de ses divulgacions dets estudis i recerques, i a sa globalitat de s'educació quotidiana, en sentit ampli. I ses reaccions poden variar en un ventall enmaranyat de possibilitats. I és diferent segons com es fems ens pot afectar a es temps lliure i a s'oci, a es rol i actitud mentre som per a sullà aprop. I pot tenir implicacions en es nostro paper social, a es lloc de feina i a es sous, o si crea esforços i despesa, o pot afectar a sa imatge o es prestigi, a sa credibilitat i confiança... I sa resposta a es problema varia segons ses normes i sa distribució de responsabilitats i competències, sa burocràcia, sa gestió... 🗄I és important com sa percepció i ses solucions varien segons es desig de mantenir sa prioritat a continuar incrementant es sector de transports i mercaderies, es turístic, constructiu o immobiliari, productiu, econòmic...🏗🛠
Pot interessar, per exemple as sector turístic o inmobiliari, mantenir una imatge i paisatge d'ordre i netedat. I a alguns des sector els contraria i incomoda bastant que es vegi que hi ha fems a la mar, o que es descuida. Fins i tot algun pic algun em ve com agressiu i escandalós, però després quan es calmat se'm disculpa -en privat, ehem...


Modificat de XKCD.com https://xkcd.com/731 (CC BY-NC)
Es paisatge i ses tendències de s'oci es valoren mooolt! Podrien enlluernar i tapar altres tresors! Ses interaccions de s'entorn, es criteri i gaudir cuidant-ho...


I hi pot haver prous més implicacions variopintes, per exemple, segons sembla, d'algun estudi des factors de salut, resulta que sa percepció o valoració personal de sa brutor en es barri a on es viu és del més perjudicial. Sorprenentment, diuen, és del que afecta més a sa longevitat i a sa qualitat de vida de gent vella! ☠
Quan es fems descontrolat es veu com incòmode i difícil, destorba prou, i és lògic algun mecanisme de supervivència i de defensa. I eliminam remordiments, i ho minimitzam,  banalitzam, no hi atenem, com a un tabú, o es desvia i es culpa massa a factors de incertesa o llunyans, aliens.... A la llarga s'evitació i desatenció ens pot modificar automatismes, tant, tant, com a sa percepció. I ens torna un fems massa incert, desconegut i poc reconegut. I si no es sap bé on va es fems en es medi sensible, i això s'allarga massa, es pot complicar més s'afectació i sa resiliència.
Però pot ser al revés, pot servir i agradar una pràctica lúdica amb s'objectiu de cercar fems, i aleshores es descobriment i sa solució es vivèncien i son significatius, d'interès.
És ben diferent de practicar s'altre joc i lleure habitual, com un passeig o un capfico amb sos objectius més comuns i típics d'oci, turístics o esportius,  on trobar i observar un fems descontrolat dificulta s'objectiu des plaer i s'evita.
👁I jugant a cercar fems s'atè i es percep i 'veu' diferent! I més si es joc és agradable, i ens hi apropam amb predisposicions i s'equipament adequat, si és factible... P. ex. Es 'veu' més fems a un racó fred si es neda ben abrigat, amb roba apropiada de nedar amb fred, i convé saber triar-là! O va millor si es neda amb uns sacs o bosses boies on estotjar es fems. S'ajuda i es bon recurs varia de forma sorprenent s'atenció, sa discriminació i sa percepció. Es descobreix que hi ha mooolt de fems on just abans no se'n 'veia'!☺ I sa solució i s'actitud, si es repeteix, queda més en sa memòria situacional. Útil per a transferir a altres rondant per ses voreres marines.  


🏍Aquests fems densos grossos estaven submergits pes fons marí. Recollits nedant durant unes dues hores aquest hivern.
A la dreta hi ha una planxa de fibra de vidre, mig camuflada i poblada de vida. Era d'un naufragi de fa anys, que es va anar desplaçant amb ses corrents, i en es final s'encaixà a un racó pes fons aprop de sa vorera.
Aquests fems son més visibles en primavera d'hivern i a principi d'hivern, perquè ses mates de sa planta de sa posidònia son menys espesses. Aleshores es poden descobrir o revisar fàcil amb un capfico. I si han quedat desenganxats es poden extreure. I per exemple es poden pujar ràpid, com movent una ala planejant, o bé estirant amb politges penjant des de sacs boies a sa superfície. I finalment 'tot es regal' es pot arrastrar surant, nedant tira-tira.
Voreres devers Cala Gat, gener 2023.[/size]


En una calma marina, després de ses onotes, és viable apropar-se a s'aigua, per a grimpar i nedar per a observar millor i recollir aquests fems. Just abans de què es desfaci o s'incrusti i s'enterri de nou i es perdi s'oportunitat.

🌡Amb uns trucs per a es fred ens podem adaptar millor a es capficos llargs i a grimpar banyats!
Per exemple, per a fer fugir es fred podem preparar i estotjar una beguda calenta dins un termo a un sac boia, i beure mentre nedam.
I és senzill obtenir escalfor pujant s'activació des metabolisme energètic corporal. Es seus cicles varien, per exemple segons ets hàbits setmanals i diaris d'exercici o repòs. I fixant-s'hi, es pot triar millor es dia i hora en què es cos és més calent. Que no és en despertar-se o en anar a dormir...
I és típic es truc de s'escalfament mobilitzant-se per a una activitat. I just abans de nedar podem anar escalfant es cos amb algunes mobilitzacions àmplies i activitats d'exercici aeròbic,   potser durant un quart d'hora o mitja horeta, segons ses necessitats. I en es principi des capfico també ens podem mobilitzar extra, o contrastar s'adaptació a es fred.



Dos ouets de rajada que uns temporals d'hivern han desenganxat des fons submarí i tret defora de s'aigua. Han quedat allà, a sa vorera, i també hi deu haver més monedes.
És similar amb sos residus antròpics, humans, poc densos que a vegades queden enterrats o encaixats pes fons. A la llarga alguna onota els pot desenterrar o desenganxar, i després nedant els observam surant o a sa vorera.
No es mou com es fems dens d'una roda o sa ferralla.
A més sa moneda segur que estava rovellada, no era com es billets banyats que hi havia sullà entre ses algues... ( és broma!)


I és ben útil abrigar-se amb un vestit per a aigua freda, un 'tratge de neoprè', dit 'un neoprè' escurçant xerrant. I n'hi ha que semblen fets de neoprè, però més sostenibles, de reciclats, o amb compostos de minerals calcaris, amb menys derivats des petroli (p. ex. alguns models de marques de trialó ) Inclús n'hi ha sense neoprè, ni des petroli, com de cautxú o de gomes naturals i làtex. Podent provenir de cultiu sostenible i de comerç més just (p. ex. alguns models de marques de surf )

Un neoprè serveix per a nedar surant quan fa fred perquè sa seva goma és cenyida, impermeable i aïllant. I abriga inclús si hi ha una capa fina humida a sa pell. I així es minva es refredament i es malestar o es risc d'hipotèrmia. Permet allargar es capficos en s'hivern, fins i tot durant hores.
I és peculiar i especial nedar amb aquesta roba de neoprè, elàstica, compressora, i tanta estona i amb tant de fred...
Es disseny, sa talla i sa flexibilitat i elasticitat de sa roba ha de ser còmode, equilibrat respecte a s'aïllament tèrmic. Perquè ses capes de teixits poc elàstics o poc flexibles, o es gruix gros elàstic poden tornar incòmode o rígid es vestit. Si és massa rígid minva s'agilitat nedant. O si comprimeix massa, incrementa sa resistència circulatòria i respiratòria, que esgota físicament. En canvi, si és poc cenyit i fa plegs, pot estotjar aigua i refredar, o fregar, pesar i fer resistència a es moviment.
Es cerca abrigar-se amb sa roba de neoprè més fina, però sense patir malestar pes fred durant s'estona que estam banyats. Que no sigui un tratge tan prim que tremolem nedant.
Es pot anar tantejant, i connèixer com ens hi hem adaptat darrerament. Per exemple, pot servir fer abans uns capficos breus de control, sobretot si fa setmanes que no es neda. I és útil atendre a ses limitacions personals i des moment des dia. Per exemple, ses dificultats musculoesquelètiques pes fred, d'esforç motriu, cardiocirculatòries, respiratòries, o inclús va bé atendre detalls com es ritmes digestius, i sincronitzar-ho tot per a gaudir més nedant.
I va bé estar atents en practicar, i anar tira-tira, amb poques pauses i breus, i amb cura a ses circumstàncies que exposen a es fred i a s'esgotament fisic.


Llevantada de primavera de 2022. I ha sigut similar es temporals de febrer de 2023. Vegeu-ho a: https://www.capvermell.org/index.php/ac ... e-cala-gat
Aquest passeig s'havia renovat després de quedar afectat per sa gran llevantada de sa borrasca Glòria des gener de 2020.
Es voladís de ses fioles des mur arran de mar sobresurten com una 'T', una mini bauma o una vela aquàtica petitona. Amb cada esquitx gros d'ona, es voladís a sobrecorrent s'arrastra i aixeca, com una vela aquàtica. I a sotacorrent sa bauma fa pressió avall, o fins i tot crea cert buid a davall. Així sa força de sa corrent hi fa palanca, i sa llosa empesa va vibrant, se separa i arrossega. I succeeix tant a s'anada com en es retorn de s'ona, si s'esquitx és gros.
Per a cercar menys resistència hidrodinàmica podria servir retallar del tot es voladís, i que sigui en un tall almanco una mica inclinat, arrodonit. I així a ses dues vessants des mur, tant a sa marina com a sa des passeig.[/size]


A s'inici d'hivern s'aigua és a uns 16-18°C, i pot servir sa roba de neoprè amb un forro especial reflectant de calor, "tèrmica". Amb un gruix variable d'entre 0'5 i 2 mm per a devers una hora, o dues si es neda prou actiu. I ja a ple hivern s'aigua salada és més freda, a uns 14-15 graus i convé una mica més de gruix, i més variable, filar un poc més prim...
Però en s'hivern i a inici de primavera d'estiu pot haver diades que sumen situacions i circumstàncies més exposades a es fred que unes hores en aigua a 14°C. Equivalents a nedar a bastant menys graus centígrads, ben actius i menys d'una hora.

Ses situacions més exposades a es fred poden ser, per exemple, quan cal fer moltes de pauses, i nedar poc actiu. Com ara a ses pauses per a fer fotos, o per a recollir molts de fems acumulats en un sol punt. O si nedant realitzam prous immersions breus, baixant es cap a un metre o dos de fondària durant un instant per a capturar fems. 🌬 I també és més exposat nedar o caminar banyat en un racó on fa vent fred i ombra. O en s'hivern en passar per un racó amb una baixant activa d'aigua dolça, on hi queda surant com si fos una taca d'oli per sobre de la mar, i que hi pot arribar a bastant menys que 14 graus... 🌧 O si ha plogut o calabruixat fa poc encara baixa més, i per tota la mar... 🌩🌧



Fems que era submergit o surant, recollit nedant unes hores durant es pas des solstici de s'hivern de 2022-2023 aprop Cala Agulla.


I també son ben útils per a es fred es taps d'oïdes! (però ull, que s'han de treure almanco una mica en fer inmersions, que no tanquin del tot es pas d'aigua) O una caputxa fina de natació... I es guants i escarpins de natació, que son amb una superfície rugosa a s'aigua, que facilita impulsar-la.


I és una bona opció sa roba de neoprè "tèrmic", amb forro es feflectant, sa roba "tèrmica", si s'ajusta bé, i s'adapta bé as moviment des cos.... 🌡 
Es tratges tèrmics tenen un forro interior elàstic finíssim reflectant de sa temperatura alta, de sa calor des cos. Gràcies as seus components afegits de zirconi, metall, grafit... Així sa calor irradiada retorna! S'escapa menys 'radiació' directa de calor i temperatura cap a sa resta de sa peça de roba i es medi. Això compensa prou com per a aprimar sa part gruixada feta de goma o neoprè, que fa sa funció d'aïllar i minva sa 'conducció' de calor o temperatura alta cap a es medi.
Aquesta capa finíssima tèrmica és flexible, però no tan elàstica. Minva s'elasticitat i comprimeix menys tot es cos. Això pot ser mooolt útil quan es neda durant hores! Cansa menys! Però només convé si es disseny s'ajusta prou bé a es cos, si no deixa espais buids, si es tratge "no fa massa "bosses" que s'omplen d'aire o aigua que perjudiquen as fred, sa flotació, es desplaçament, moviment...
Per això alguns interiors de tratges més avançats només tenen algunes parts amb forro "tèrmic", situat just on és més útil i s'escapa més sa calor. I no a ses altres parts més mòvils, que només estan fetes amb so neoprè, més elàstic.
Ara hi ha de tot, però antigament ses parts tèrmiques es veien acolorides, o amb més superfície, amb pèls... Com per exemple ses vermelles, sovint de zirconi, o altres semblants a roba de tovallola.
Ses parts de neoprè més comú normalment eren negres i llises. I altres parts més dinàmiques eren només fetes de neoprè totsol, o amb un forro o capa més fina o elàstic, per a adaptar-les millor as relleus i moviments des cos, sense fer bosses.

Es dies de més fred es pot afegir un abrig extra, com un guardapits interior molt fi, de 0'5-2 mm. I que sigui ben adherent, possiblement sense cap forro interior. I si no hi pot ser un forro tèrmic interior adherent, pot servir una micona en es seu exterior, perquè es guardapits interior queda cobert pes tratge. I també es guardapits interior permet separar millor es cos respecte a ses cremalleres des tratge, i de ses seves filtracions d'aigua. O és pràctic totsol a aigua templada, o per qualsevol pausa a zona de terra templada, mantenint certa caloreta i descomprimir es cos, mentre anam desembotonats de sa part alta des tratge, per exemple en caminar a s'aproximació, o en sortir per a buidar es fems, fer o buidar algun pipí diferent, o si no es vol menjar i beure flotant.

Però sa superposició i combinació d'un tratge i un guardapits pot ser menys funcional que nedar amb un tratge totsol. Es guardapits acumula més gruix en es tronc, i espai entremig de ses peces, i això varia sa flotabilitat, perquè s'atraca es punt de flotació cintura amunt. I també cal que es tratge sigui ample, amb espai per es guardapits. En tot cas, sempre hi ha un poc de desajust i fregs entre ses peces, o podria arribar a acumular massa aigua entremig, que refreda, destorba i torna sa flotació variable. I és important valorar sa compressió, que amb dues peces superposades és major.


Si s'utilitza un tratge totsol, podria ser millor si aquest és tèrmic i més aïllant, més gruixat. En aquest cas, sí que es nota molt si es tratge tè un patró encertat. O si es gruix, adherència, sa rigidesa, es forro de teixit i sa flotació son diferents a algunes parts clau des cos.
Per exemple, sa roba pot tenir devers un o dos mil·límetres de gruix a ses aixelles i laterals des cos, braços i part baixa de ses cames. I de tres a quatre mil·límetres en es pit, panxa, cintura, part alta de ses cuixes... També convé més que es coll sigui de  disseny refinat, una micona més estanc i adherent, però flexible per a alenar molt. I igualment ses cremalleres són útils aquí més estanques i aïllades des cos.
I tot això es pot enriquir, sofisticar repecte a ses talles, inclús a mida, o variar es patró. I detalls a ses costures, més estanques o llises. I gruix variable, diferent a parts laterals, anteriors, inferiors, plegs... I hi ha forros, teixits i materials amb prestacions diferents. Per exemple, just sa porció de neoprè pot ser d'un material fabricat més o menys flotant, elàstic, flexible, resistent, reflectant o aïllant de calor, sostenible ecològicament... I això crea gran varietat!  I diferències grosses, però a vegades subtils! I convé averiguar aquests detalls, i fer tests de camp, si es desitja valorar es beneficis i detalls, diferenciar amb encert es tratges que a primera vista semblarien pareguts.
Però tant de refinament, especificacions i informacions de tests de camp, es sol trobar, publicitar o oferir de sèrie en es tratges de nedar més tècnics i cars destinats a sa competició esportiva.



Fems que era submergit i l'he recollit jugant a Femsukí nedant unes hores en remull. Platja de Son Moll, hivern de 2022-2023.


Es tratge de neoprè triat pot ser des tipus per a natació i entrenament a fora de piscina, des que es diuen per a 'natació en aigües obertes', Open Water Swimming (OWS).
Es vestits d'OWS permeten nedar en estils variats, el que va rebé per a recollir fems surant dispers i entremesclat com una sopa! Perquè es fems a la mar sovint suren dispersos i freqüents, i si ens hi apropam nedant floten envoltant es cos. I per a recollir-ne així cal realitzar girs i canvis de sentit freqüents. I aleshores és ben adequat un tratge d'OWS, que permet adaptar i variar s'estil de natació.
I aquests tratges d'OWS no floten massa a ses extremitats i ses parts des cos que cal enfonsar per a poder realitzar es lliscaments i impulsions d'estils variats de natació. I no resisteixen o restringeixen tant es moviments a ses articulacions mentre es practiquen aquests estils o ses captures freqüents de fems envoltant es cos. A ses articulacions d'espatlles, colzes, cintura, genolls...  
Peeeero, això no és del tot exacte en tot... Perqué es tratges d'OWS solen ser per a entrenar, no tant per a competir. Són més resistents a es desgast, peró no es cerca tant sa màxima qualitat i inversió de materials. Normalment no hi ha tant de refinament ni es fila tan prim en es tratges d'OWS, ni tants models o equips variats.

A vegades va bé combinar un tratge o peces de swimrun, que és una activitat de nedar i córrer amb sa mateixa roba i sabates de córrrer. És un equip bastant pràctic per a caminar a ses aproximacions, o en sortir de s'aigua a mig trajecte des capfico, per a descarregar fems a sa vorera i tornar a nedar tot seguit. Però ull, que normalment son ben gruixats a sa cintura i cuixes per a córrer. I també a ses peces de sa part baixa de ses cames, molt flotants, per a poder nedar millor amb ses sabates.

També pot ser prou útil un tratge de natació de triatló. Son ben variats i refinats, per a ses seves competicions. N'hi ha fins i tot per a aigua a 12, 10, 8, 6°C... Calculats per a nedar ben actius amb aquestes temperatures a ses seves competicions de menys temps, normalment menys d'una hora. I gairebé sense minva d'intensitat o pausa. No es fan aturades com ses que succeeixen en netejar la mar nedant i recollir fems surant agrupats.
Es neoprè de triatló és gairebé sempre molt 'flotant' a sa cintura i cames. Les manté elevades, esteses i flotants, i això permet nedar amb molt menys esforç. Inclús és així en es seus models dissenyats per a un punt de flotació i equilibri poc modificat. Es que nomen com a models per a natació amb un 'estil natural'. I que son propis de bons nedadors, a qui no els costa tant mantenir sa postura hidrodinàmica horitzontal nedant, i no se'ls hi enfonsen massa ses cames sense voler.
Son tratges optimitzats per a nedar només a crol, idonis pes recorreguts llargs, d'una tirada, amb poques pauses i pocs girs o canvis de sentit. És útil si volem explorar nedant, seguint un recorregut llarg, però amb pocs girs entre racons i fems. O sigui, per a 'tirar milles' nedant, aturant poc pes fems.

Però es neoprens de triatló i swimrun a pics dificulten massa nedar variat i a braça. Si ses cames floten molt, costen de davallar per a impulsar.
En un capfico amb molts fems dispersos i freqüents no convé un tratge que ens condicioni a només nedar en un estil o dos. Per exemple cal poder impulsar 'fent peus i cames' de crol, però també de papallona i braça, o en situar-se inclinat i dret, fent girs parcials i freqüents, acceleracions, anar cap enrera...
I a més, si nedant es flota massa de cames, també es varia s'equilibri estant aturat, quan es fa un descans o en una pausa. Flota menys i es puja menys es cap i es pit, pel què relativament els davallen respecte a sa resta de cos. I si sa flotació de sa part inferior des cos és prou grossa, podria complicar elevar es cap per a alenar en un descans aturat surant horitzontal, panxa amunt o avall. I convé saber-ho, perqué al llarg d'una diada nedant es practica o necessita algun descans hortizontal imprevist, i aleshores serviria tenir accessible i prest es tub de respirar o algun sac boia on recolçar-se còmode.


Imatge d'AEMET, reduïda a poca qualitat.
Exemple de meteorologia extrema. Alguns rècords de precipitació per sa borrasca Juliette, febrer 2023. I per mi que a Bunyola plogué més de 180 l/m². I rècords de neu en almanco quatre dècades. Pentura gruixos acumulats d'aprop de tres metres en es cims, o un metre a zones altes habitades, però no sé si d'escorrentia o decantar neu... I ràfegues de vent de nord de més de 120 km/h.
Afectà a uns 400.000 arbres! A la mar no fou tan extraordinari, amb ones de fons de cinc o sis metres, però de nord, que aquí és predominant.


El més indicat per a capturar fems nedant podria ser una combinació de peces per a OWS. Si no, de triatló o swimrun, corregint tanta flotació equilibrada, per a un estil de natació realment ben natural, que no sigui més flotant a ses cames. Normalment si no, tenen més de 2mm a cames, més de 3mm a cuixes o cadera...
Però si es va a explorar recorreguts llargs, aleshores es poden triar es més comuns de flotació natural, que tot i que no es digui, és prou flotant a sa cintura i amb ses cames de 3 mm...
I més succeeix a la resta de tratges de triatló, sa gran majoria, que encara són més de nedar amb molt suport baix, elevant bastant sa cintura i peus. Però ull, que amb ells es neda amb una mena d'efecte com de ser una taula de surf, o un matalàs inflable. Que ens frena per a girs estrets, fer marxa enrera... O una mena d'efecte "tente en pie, o tentetieso", però al revés, que ens tomba, i ens frena poder netejar estant vertical, mantenir-se en joli, enjòlits...

Hi ha pocs tratges de natació refinats en alguns detalls que convenen per a nedar durant hores. I a vegades cal combinar peces, triar vestits de dues peces, o personalitzar parts de forma creativa i casolana...  No és ben bé com per exemple amb sos equips per a busseig tècnic i per a immersions llargues i fredes (no de nedar en superfície). Que serien activitats per a més baixa intensitat d'esforç i menys moviment. I així deçà és més viable i comú, de sèrie, trobar tratges més secs i estancs de busseig. I tenen més varietat d'adaptacions per a fer pipí. O fins i tot és factible afegir-hi peces més rígides, per exemple amb calefacció elèctrica!


Calabruixada acumulada arran de mar. Tardor de 2021.


Si fa poc fred, o es neda poca estona, pot bastar una roba llarga elàstica de natació, molt emprada de protecció solar i de meduses.
També es podrien arribar a emprar vestits d'aigua de moltes altres activitats. Per exemple es pot solucionar alguna neteja puntual nedant, desplaçant-se poc surant, just amb un neoprè de surf, kitesurf, snorkeling, barranquisme, navegació, busseig, apnea, pescasub...  Però aquestes alternatives puntuals no van tan bé per a nedar surant estona. Si es neda prou potser ja va millor dur roba d'OWS, o si no, de swimrun o triatló.
Per exemple, es vestits d'immersió d'apnea o pescasub són més estancs o cálids i per a poca intensitat d'esforç, amb patró i materials de flexibilitat o resistència diferents. Però solen tenir massa gruix a llocs clau per a sa natació surant, com per exemple a ses espatlles i laterals des tronc. Amb ells costa bastant impulsar amb sos braços. Tenen ses extremitats i articulacions relativanent més gruixades, rígides o flotants, i frenen més sa flexió des braços i cames. I floten tant que cal fer més força per a enfonsa'ls en impulsar i nedar per sa superfície. I tot això afecta a s'equilibri i sa dinàmica de flotació general. Van pitjor per a moure o baixar sa cadera i ses cames en ets estils variats de natació, a sa braça, es girs àgils surant, en inclinar-se, a ses frenades o acceleracions, en nedar cap enrera... Per tant no va tan bé per a capturar fems a raconets estrets i poc fondos. I també es frena més es moviment des braç per a sa captura manual freqüent i àgil, quan apareixen molts de fems petits flotant junts com en un nigulet. A més, sa roba d'apnea és dissenyada per a una activitat de menys freqüència, volum i intensitat de flux respiratori que sa natació. I en ser un vestit més sec i cálid, és més rígid o compressor, i això esgota encara més quan es practica neteja nedant surant amb més intensitat d'exercici i ventilació respiratòria. I més de similar quan es neda, tresca i grimpa per sa vorera...


A vegades es podria triar una aleta una mica més llarga, no d'entrenament de natació ni retallada, sinó ja tan llarga com d'snorkeling, busseig o apnea. Per a netejar a distàncies molt curtes, amb potència i velocitat. I recollir fems separats uns metres entre sí. Amb pocs cicles d'impuls de braços a aigua per a manipular o capturar.
Una aleta normal o llarga no serveix tant. Normalment es requereix fer més cicles freqüents impulsant amb sos braços, i desplaçar-se girant entre fems abundants rodejant aprop es nedador, com formant un nigul o estol dens i gros. Ni aquesta aleta llarga va gaire bé per a trepitjar sa vorera, ni grimpar entre roques. Ni per a nedar àgil girant entre raconets estrets, on cal fer canvis de direcció en molt poc espai.

Una situació peculiar és quan molts fems van apareixent a un metre o dos de fondària. I per a netejar-ho cal submergir es cos breu i repetit, menys de cinc segons potser. Almenys submergint es cap, encara que es peus freguin sa superfície de la mar. Aleshores pot ser útil es tratge de natació més estanc, sobretot a sa cremallera i en es coll.
I si es fems submergits son molts i acumulats a una sola zona a un o dos metres de fons, potser serviria un petit llast a sa cintura. Però es pes sol ser un llast, en sentit figurat, no només literalment... Només ho empraria si no enredés massa estotjar o penjar es plom des sac boia, ni a sa pràctica i trajectes nedant surant. O sigui, ho empraria més quan es neteja només en un punt i de fems submergit.




Femsukí de nedar vorejant amb sacs boia de Cala Lliteres a Cala Agulla, amb tratge de natació en aigües obertes (OWS) tèrmic molt prim, de ~1'5-3'5 mm. En aigua a ~13'8-14'2°C, però durant poc temps pes racons més freds. Tres hores nedant, quatre banyat. I bany nuu final, tooot petitonet.
I ja després, canvi a roba seca, i separar es fems a papereres. Es més voluminós, electrònic o reutilitzable quedà a la vista per allà aprop. Arrecerat d'ones i vents, destacat apart, vistós o mig senyalitzat. Accessible per a serveis de neteja urbana.
Noooo vaig trobar billets o doblers... I tanmateix es de 500 euros eren invisibles o estarien bruts, quedarien malament a ses fotos, hi, hi...
Dg 12 febrer 2023.


I ja és un altre tema, ben diferent, no de natació, sa pràctica de netejar submergit més freqüent i bastant més temps que cinc segons, submergits inclús durant minuts. On encaixarien millor es tratges i equipaments típics d'apnea (immersió a pulmó), pescasub (pesca subaquàtica) o es de bussos o submarinisme. I és bona afició, perquè mar avall així deçà també es treu mooooolt i de toooot fent submarinisme! Però no és un tema de natació, sinó de desplaçar-se en immersions. Seria per a escriure a altres missatges, temes o històries!
I també és una altra història quan es neteja fent surf a rem, navegant, o terra amunt, grimpant i nedant per torrents amb prou aigua i gorgs freds. Son pràctiques diferents, on va millor un vestit d'aigua amb detalls apropiats per a cada entorn i activitat...

Es deport (esbarjo) de sa natació i grimpar atén d'aprop es fems descontrolats que van apareixent o ocultant-se freqüentment, surant dispersos en estols marins, o acumulats a raconets poc fondos i ses voreres.
Nooooo és com netejar es fons de la mar més fonda!
A sa superfície o a flor d'aigua es fems marins s'acumulen o dinamitzen més amb ses corrents! S'hi degraden més i ràpid, il·luminats pes Sol i es contrast de temperatures. 🌬🌦🌡 I a ses voreres se capolen i s'esmicolen ràpid! Estan més implicats en interaccions i erosions mecàniques potents que els desgraden, copejats amb estructures de sa costa, embolicants a plantes, o picotejats per escoletes d'animals... I viceversa, es fems suquí també afecten a tot això!
I suquí abunda i s'acumula més fems acabat d'arribar a la mar, més nou i sencer, amb més contaminants 'per sempre', menys cobert de vida. Es fa més accessible i viable observar i recollir es fems en un bon moment.
I practicar sa neteja grimpant o nedant per sa vorera també aporta un tipus d'exercici i entreteniment prou dinàmic i variable!
I vet aquí que fins i tot hi ha rumors de què algú molt àgil per sa vorera un dia va aconseguir capturar fems en un moviment llegendari! Que perseguí i capturà un fems rodolant, en caçà d'un bot un altre volant, i en caure a s'aigua en pescà varis flotant i de submergits!!   Tot d'un pic!! Hi, hi☺   
Seria com un Ronaldinho, sa gimnasta Simone Biles o es comediant saltimbanqui Harold Lloyd


Ets animals silvestres, urbans o de companyia i ses persones, varien de comportament durant sa primavera d'hivern. I amb sa calma fora de massificació turística. Ses platges urbanes tornen més adequades per a què ens passegin es cans. Però ull no tornin un pipicà! Ni a algunes platges i litoral que són zona de parc natural no permesa per a cans, que no es vigilen tant...
Ses merdes a sa platja d'arena o pedreta rodonenca, compliquen caminar, asseure o nedar-hi!
Un dia de fa anys, en aquesta platgeta n'hi havia almanco cinquanta a la vista! I unes restes de canyes serviren com de banderí, i senyalitzar-ne dotzenes! Marcar i expressar una protesta, inclús de manera còmica


És pràctic conèixer sa limitació i es benefici de cada roba i equipament, perquè pot servir per a variar amb encert, i adaptar-se jugant passant gust.
Segons ses circumstàncies, a pics costa apreciar quin equip és es més idoni. Va bé experimentar, variar i combinar opcions, o inclús fer adaptacions personals casolanes. I és com una recerca i estratègia això de conèixer, triar i experimentar entre equipament per a un ús alternatiu com és sa neteja nedant. ❤
A més sa disponibilitat dets equips i models depèn des preus i des mercat, del més demanat, de ses tendències i estils més practicats.
Per sort es material i ses pràctiques han variat bastant en unes dècades. Hi ha més gent variada que ho coneix o s'apropa a fer activitats i capficos a la mar d'hivern, i van apareixent opcions.

Salut i bons capficos
curiosos cuidant i gaudint!



Aquests hams estaven a devers uns metre de profunditat en es centre de sa platja urbana.
Era en s'hivern, serien un perill i risc per a qui es banya tot l'any.
Fent broma, si m'enganxen ets hamots, seria una pesca fantasma, o sa pesca d'un fantasma?



A dalt i abaix, dues fotos de dos munts de jugar unes hores nedant amb sacs boia. De fems suquí Na Ferradura. La mar era baixa, amb minves o baixes. Aigüa a ~14°C. Aire en calma i entorn assolellat, es dilluns 20 febrer 2023.


Es conjunt de sa peça de fibra és dens degut a es canvi de marxes, s'eix i s'hèlix. Era submergit a uns pams de fondària, a mal lloc, entre esculls i afectant un entorn únic i delicat. Extret surant, i traslladat nedant amb sos sacs boia. Fa poc més d'un any que se separà des motor pesat i intern que encara és a sullà. I aprop hi ha altres peces encaixades similar, que son pesades i denses, des casc o un motor auxiliar, de dos velers embarrancats un estiu fa uns anys. I més restes, per exemple unes tuberies de plàstic ben gruixades i grosses, mig enterrades. Per mi que d'antigues baixants d'aigües residuals, abandonades, molt comunes per sa costa.

Detall de foto i fems explicat fa anys, a viewtopic.php?p=18387&sid=3ab75bcb8c015 ... fdb#p18387




Nota: Ses dades dets arxius de ses imatges corresponen a sa seva darrera edició/còpia. No coincideixen exactament amb sa imatge original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge o tema s'aprofita millor si llegint s'és comprensiu i generós. Reeditat aquí mateix a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama. Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, o mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant
Els crèdits de text i imatges d'aquest missatge que no són propis s'indiquen al seu peu.
Les imatges i text propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No es permet copiar-les, estotjar-les, emailar-les, ni en privat, sense permís únic i individual per escrit. Mai a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives privatives. Especialment, mai a Facebook, Meta, Twitter, X, tiktok, Telegram, Signal, Instagram, WhatsApp...

Restes després de sa borrasca Juliette

Crèdits imatge: modificat de WINDY.com
Previsió de ràfegues de vent de sa darrera passada final de sa borrasca Juliette, per a les 14h dt 28 Febrer 2023.



Restes a platja urbana dies després de sa borrasca Juliette. En avisar, es serveis professionals ho recolliren prest.
Si no incomoda massa veure-ho, es contrast emocional de sa imatge pot ajudar a sensibilitzar des temporals extrems pes canvi climàtic.



Fems recollit nedant aprop de s'Agulló, a sa seva vessant de Cala Agulla. Quasi tots eren pes fons marí, entre roques, arena i restes de posidònia. Ds 11 mç 2023.

Sullà pes fons submergit hi havia més fems de fibra de vidre. Es tros més gros vist faria uns quatre metres quadrats de mida mal presa.

(PS: Ses restes des casc desenterrades es 2024 després de sa tempesta Dorothea)
Semblaven trossos des casc d'una embarcació petita espenyada anys enrere. Que s'han desenterrat i alliberat ara amb sos temporals d'ones.
A aprox. 3 m de fondària i coordenades GD (LAT, LNG) 39.7250, 3.4534 / GMS 39°43'30"N, 3°27'12"E (WGS 84), devers sa zona marcada a sa foto aèria:

Crèdit: modificat de Govern de les Illes Balears https://ideib.caib.es

És un fons d'arena entre roques polides, sense ocultar entre plantes o altres formacions grosses de vida creixent a la vista. S'arena s'hi va desplaçant vertical, potser devers un metre.
Pes voltants hi ha almenys dos pesos morts de fondeig de fa anys amb s'anella metàl·lica sencera. Un és una pedra quadrada enterrada, i s'altre és un cilindre gros de ciment, potser d'uns 50 litres, si no ho record malament. I hi ha restes d'un ancoratge de cinta fermada a sa roca, potser de fa anys.

(PS: Ses restes des cilindre desenterrades es 2024 després de sa tempesta Dorothea)

Si hi ha bona sort de moviments d'arena, i aquest fems no s'enterren o s'encaixen massa, també es podrien apropar a sa vorera. Per a tornar-ho més accessible a serveis de neteja comuns. Sa peça major es podria moure tira-tira nedant amb equipament lleuger, elevant-la amb ajuda de sacs boia surant i politges. O entre varis nedadors de forma veloç, de forma pareguda a com es mou una ala planejant.



Aleshores aquest racó estava arrecerat des vent, i sa temperatura de s'aigua marina a sa vorera ja pujava a un 14-15°C.

Sa temperatura marina superficial ha anat davallant fins a finals de febrer o primers de març. Pes març frena sa tendència i ja va ascendint.
Ja ve sa primavera!

Bons capficos jugant cuidant la mar!


■○■●■●■○■○■●■●○■○■○■●■■●●●■■○■●■●■


PS, Dia 7 d'abril recollint fems allà mateix, nedant sense tratge uns 45 minuts en aigua ~16°C. Una mostra del que hi havia:


S'arena des fons a dos i tres metres s'havia mogut prou allà. Possiblement ses restes de fibra de vidre grosses desenterrades amb Juliette explicades aquí abans, han tornat a quedar cobertes d'arena..
Supòs que s'arena es desplaçarà i es desenterraran de nou i similar, quan hi entrin unes ones amb sa fondària i direcció convenient. Però pot torbar-se molts mesos, anys, o no...






Nota: Ses dades informàtiques dets arxius de ses imatges corresponen a sa seva darrera edició o còpia. Potser no coincideixen exactament amb sa imatge original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest tema s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.
Els crèdits de text i imatges d'aquest missatge que no són propis s'indiquen al seu peu.
Les imatges i text propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No es permet copiar-les, estotjar-les, emailar-les, ni en privat, sense permís únic i individual per escrit. Mai a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives privatives. Especialment, mai a Facebook, Meta, Twitter, X, tiktok, Telegram, Signal, Watsapp...

.

Fotos d'animalons marins, algun animalot, o "animalades"...
I de meteorologia cuidant la mar nedant i grimpant.
De fa poc, uns mesos, o menys.



Ou de tauronet. Fallit, sense eclosió. Ses onotes el van treure de la mar i està ressec.
Es va deixar allà on es va trobar, a sa vorera marina eixuta.



Un peix morena caçant en un racó estret, entre esculls. La mar estava baixa per un anticicló, una minva habitual durant cada hivern.

Era un mal moment i lloc per a destorbar-la! I aquest animal era més gros i actiu que s'ou de tauronet, hi, hi...



Erosió de platja i avaria d'emissari d'aigües residuals, fa un grapat de mesos.
I el van reparar quan passà es temporal d'ones:





Flor vista entre cocons des parc natural.
A vegades trob restes com de rituals, de galls sense cap, no tan "belles", ehem...

Flocs de fils de pesca que rodolaven per es fons submarí:

Aquesta casta d'embolics s'enganxen a formacions, plantes, algues... I les arrabassen, esmicolen i maten, i tornen a enganxar a una altra. Van fent pesca fantasma durant anys i anys!
I a devora hi havia més fems, com d'animals gamberros:




I hi havia molts més "souvenirs". En mostr uns pocs més de sa zona, o d'aprop.

●Un fems recollit trescant:


Ha estat molts mesos davall des passeig voramar.

●Cadires "submarines", i fems recollits de s'aigua.


( serien de nedadors de pell fina, o cansins?)

●Art urbà i esquitx de tovalloleta "submarina"


●"Roda submarina" pescada amb fils penjant des de sacs boia surant a sa superfície.

Decorada per a senyalitzar-la, i no assustar a qui la vegi mentre passeja.
( Nooo, sa roda nooo pot passejar totasola... Ella queda quieta, esperant un cotxo que la vulgui dur de passeig)




🌬Meteorologia remoguda de finals de febrer.
S'aire des nord gèlid ve a gran alçada, i contrasta amb s'aire marí càlid a davall que intenta pujar.


Crèdits: AEMET www.aemet.es
Ones previstes per a les 13h de 28 febrer de 2024.


Crèdits: WINDY www.windy.com
Ràfegues previstes per a 6h dc 28 febr 2024.

Aquesta boreasca, dita Dorothea, a Mallorca no ha provocat tant de vent, fred, precipitacions, i ones de fons com Juliette, des mateixos dies de l'any passat. I menys ona de fons, més de vent de nord, però és una direcció i vaivé as que aquesta costa està avesada i no l'afecta tant.
Però no convé atracar-s'hi massa!

Ses ones màximes esporàdiques sorprenen més que s'ona major durant s'episodi d'arribada dets efectes de sa tempesta. S'instant d'arribada de ses ones màximes és més per atzar, incert, i suceeixen pocs pics as dia o episodi.
S'ona màxima pot superar el doble d'alçada que sa major, sa que indica es mapa, molt més freqüent.
També superen aquestes alçades ses ones que van xocant a sa vorera exposada i ses rompents. I molt més ets esquitxos i aerosols, allà on els espitja es vent.
Ses ones més altes i de fons també sorprenen perquè aixequen noves pedres des fons. O inunden a llocs diferents, amb molt més retorn d'aigua arrastrant de terra cap la mar.
I aleshores es pot patir lesió evitant i travelant per una ona, o un esquitx d'aigua imprevist, i una pedra esquitxada, es flux inundant...





Restes recollides nedant després des temporal de Dorothea.



Allguna resta de vela blanca, que em semblà des veler embarrancat es desembre més as nord de Cala Agulla. I s'ha desincrustat des fons sa peça grossa de fibra de vidre i resina sintètica, d'una embarcació embarrancada es 2020.
I s'hamaca colorida, es cendrer de coco i es trabuc de pim-pam-pum de jugueta, està claríssim, serien d'un pirata, o un corsari!



■○■●□●■●■●●●●●■●■○○■○■●●●●□□●●
PS:





Roca amb algues i foradets des cucs marins de vermet mediterrani Dendropoma petraeum (espècie protegida, amenaçada vulnerable)
I a devora, hi havia plastiaglomerat / plastitar/ plasticrosta
i vernis / betum de petroli/ chapapote...

Plastipedra de plàstic cremat/incinerat.
Són fotos de peces d'algun des vernis, o com betum, plàstic cremat... Des que ha quedat aferrat, que era més vell, antic o ressec... Des que embrutava menys per a sa foto. Es més oliós costava de moure i fotografiar, però n'hi havia poc. Només n'he recollit alguns, i a diferents llocs. I costa aturar-se tant per a netejar-se ses mans o s'equipament, i continuar nedant amb prou calor, transportant-ho...



Fems recollits nedant, de 0-2m de fondària. Sa bossota groga també... Però el més gros observat estava mig enterrat o incrustat, i no s'ha recollit. Zona de bany de Cala Agulla, 3 abril 2024.

♡♧ Bons capficos cuidant la mar



Fems recollits de s'aigua amb sacs boia, nedant per devers sa zona de bany. A aquesta roda feia anys que l'observava, però es desenterrava rarament i poca estona. Cala Agulla, abril 2024.




Nota: Ses dades informàtiques dets arxius d'imatges corresponen a sa darrera edició/còpia. No coincideixen exactament amb s'original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge s'aprofita millor si llegint s'és comprensiu i generós. Reeditat aquí mateix, i a sobre del que hi començà com un esbós de guió, més difícil d'entendre que un telegrama. Teclejat amb dificultats ergonòmiques, en un mini teclat tàctil a pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant
S'indiquen els crèdits de text i imatges no propis.
El tex i imatges propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No copiar-ho, estotjar ni emailar sense permís únic i individual per escrit. Ni a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives i privatives. Mai a Facebook, Meta, Twitter, X, TikTok, Telegram, Signal, Instagram, WhatsApp...

.





Interaccions amb cavallet marí, fems i grumers en un crepuscle tard.

Es primers dies de juliol són ben llargs, es crepuscles i sa claror s'endinsen a sa nit i l'escurcen. Encara es pon es Sol més tard de les nou i quart.
Enguany han arribat més pluges i calitja amb pols. Mar alta i rissagues, ones marines de fronts llargues i ràpides sense vent, sorprenents, com una mena de meteotsunami.
Són capvespres i nits de calors tòrrides o tropicals. I continuades, que limiten es cicles i cims des descans, de sa recuperació, s'adaptació o enfortir-se.
Aquestes circumstàncies motiven a nedar tard, i estona...



S'aigua marina calenta afecta a sa vida de ses voreres. Se la veu activa, amb fam que l'envalenteix i descobreix cranquets frenètics, peixets, pops...
S'ompl sa vorera de residus nous nous i locals de sa massificació urbana i caiguts amb ses darreres escorrenties. O n'arriben de vells i de lluny amb sos vents més des sud. S'acumulen en es vessants que durant uns dies reben es vent entrant. Especialment davall de ses voreres altes, amb s'aigua a recer des vent sortint.
S'oci i turisme grossos destorben més, amb comportaments fora corda, d'interessats, de deixadesa... Renous i banyistes arreu, i embarcacions, espants, massa llums de nit, i potentes! Música forta, crits com tribals, i raigs làser o focus de colors des terrats i cel amunt!
S'entorn litoral torna més destirotant per a animals marins i aus, per as descans, sa son...



En netejar la mar nedant és més entre terbolors, residus, brutors flotant... I grumers i restes de filaments urticants!
A davall dets acantilats hi ha més ombres i foscor, xocs d'ones... I hi costa enfocar es retrat des fems surant en vaivé, i en no voler emprar es flaix, per a no destorbar.

A s'auba i capvespre s'observen animals marins diferents, o en circumstàncies peculiars. Per exemple, ses rajades i espets s'atraquen més. Tal com es moixos, que tornen atrevits. I més quan em veuen dedicat a remenar i pescar brutoretes. Hi volen ensumar, pellucar... Aferrats i com ballant, o jugant tal com fan es canets i porquets en es fang, hi hi...
Coses que costen d'explicar, entendre o de creure, inclús amb una foto. Que també poden ser situacions desagradables...



Avui capvespre de dimecres 3 juliol de 2024 nedava a sa zona marina d'ús limitat des Parc natural de la Península de Llevant. On ses ones havien atracat i acumulat un estol de fems surant, a davall un acantilat.

Era tot de bosses i fils flotant, bocins de films o bosses de plàstics incolors vells, suro blanc... Fulles i tiges verdes de posidònia amb una altra planta marina amb ses arrels, sa Cymodocea nodosa amb algues ramificades d'herba saupera amb ses bolletes surant. Una mescla arrancada des fons, per alguna àncora o des descart d'una pesca?
A més, devers una dotzena de grumers ben urticants, Pelagia noctiluca, envoltaven es fems surant!
I entremig hi havia atrapat un peix cavallet de mar, Hippocampus hippocampus? Embolicat i enganxat més de mig cos a dedins un floc de residus adherents. De fibres, fils, cordes i restes de tovalloletes o pedaços bruts. Amb una capa i bolles de greix adhesiu, una pasta groguenca amb un poc de vernis o taques d'olis. I bolletes de plàstic velles, algunes com de suro blanc.
Semblava fatigat, pentura sufocat, intoxicat per algun residu? Lesionat per un trauma? El pujaren massa ràpid enganxat a una xarxa?

Astorava veure així a aquest animal tan rar i bell.
Normalment és fugisser, mimètic, i està a més fondària. A pics en veia un parell de petits lluny, durant pocs segons. Aferrats o pujant i baixant ben atracats a una fulla llarga d'una mata grossa de posidònia. Com colcant un ascensor seguint una guia, a un edifici de pepes fet de vegetals, hi, hi...

Ses meduses estaven vives, s'atracaven fent voltes, s'apropaven a menys d'un metre de distància des floc, i hi passaven per sobre. Fregaven es plàstics amb sos tentacles de filaments, però de menys de dos pams, perquè n'anaven perdent.
M'ha semblat que ens notaven o assetjaven, a mi i as cavallet marí!

Quina situació més delicada!


Crèdits imatge: adaptat de https://caib.es/sites/espaisnaturalspro ... ant-21675/
Localització des cavallet marí afectat a zona marina d'ús limitat des parc natural.

Idò, he netejat s'estol de restes, separat fems en uns quants trajectes. Amb esperes observant-ho, tira-tira, amb molta precaució per a ell... I jo nedava només mig protegit des grumers o des youtubers, tiktokers... Amb so cabell llarg, barba i bones ulleres de nedar. Però sense aletes, ni tratge ni guans...
Poca broma amb sos filaments urticants!

Aclarint s'esrolnde fems, a la fi he separat a poc a poc es floc amb so cavallet, i lluny de sa zona des grumers i ombres.



A lloc amb més visió i espai tranquil podia tractar s'embolic amb cura. I es floc s'ha anat desfent, es peix s'ha alliberat de ses restes grosses!
Però li han quedat unes fibres fines aferrades i grumolls de greix o vernis. Per a això, l'hi he atracat a sa pell uns films suaus de plàstic relativament nets i flonjos. Sense estirar ni ferir, amb atenció, gentilment...
Es greix s'ha transferit a es plàstic!
Finalment, ses brutors menudes han anat cap a fora! Esquitxades, les he separat amb tacte i un flux molt fort d'aigua.
Es cavallet ha quedat ben lliure i polit! Vegeu ses dues fotos. Net de fibretes de tovalloletes, greix, oli o vernis!
Per mi que ha quedat content, agraït! Movia sa coa i tot!



Es cavallet marí, després de sa neteja. En mostr dues fotos on se'l reconeix. Sense flaix, comprimides i editades elevant llum i color.



I fent broma...


Noooo era un cavallet marí de plàstic de jugueta sense bateries!


Tanmateix a sa foto no se li veu sa marca d'identificació naturalista que tenia. No era un anell d'identificació com ses de ses potes de ses aus. Sinó unes lletres amb relleu, un codi gravat a sa panxa:
"MADEI NUK"
Idò, és una bona observació! Un cavallet marí migrador!

Ep, això darrer és broma!
És cavallet marí era ben viu, de veres...







Suggeriment



La Ponyo al penya-segat (2008) Hayao Miyazaki. Producció de Studio Ghibli.
Una pel·lícula entranyable, bella i acurada.

GRATIS clicant a https://www.3cat.cat/3cat/la-ponyo-al-p ... o/6290413/ fins a 12/04/2025
(Potser hi preferireu evitar sa pantalla inicial de registre. Amb una recàrrega i sense guilletes. Ni localització a estranger, real o virtual)







Nota: Ses dades informàtiques dets arxius d'imatges corresponen a sa darrera edició/còpia. No coincideixen exactament amb s'original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge s'aprofita millor si llegint s'és comprensiu i generós. Reeditat aquí mateix, i a sobre del que hi començà com un esbós de guió, més difícil d'entendre que un telegrama. Teclejat amb dificultats ergonòmiques, en un mini teclat tàctil a pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant
S'indiquen els crèdits de text i imatges no propis.
El tex i imatges propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No copiar-ho, estotjar ni emailar sense permís únic i individual per escrit. Ni a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives i privatives. Mai a Facebook, Meta, Twitter, X, TikTok, Telegram, Signal, Instagram, WhatsApp...

.




Exemple de columnes de pluja. D'una altra pluja comuna, menys intensa, vista en octubre 2024

P͛͛͛l͛o͛v͛i͛a͛ a 1332 litres per hora i metre quadrat?

Possiblement sa major calor enterra i energia ascendent per es canvi climàtic tendeix a crear més precipitació intensa, breu i local. Vegeu
https://doi.org/10.1038/s41586-025-08647-2

Avui dimecres 4 de setembre a Balears hi havia possibilitats de tempestes importants. Que arribarien des sud-oest i es desenvoluparien a lloc incert, breus i molt localitzades. Amb més intensitat de pluja que ses torrentades d'ahir, o alguna pluja torrencial de setmanes enrera. I ràfagues gairebé huracanades. Com esclafits de vents i pluja?
Però es matí i migdia es mapes d'observació mostraven es nuclis de tempesta potents mar Balear enllà, sense arribar a Mallorca. S'anaven movent tira-tira més cap as nord-est, no cap a Balears, situades a es seu sud-est.


Imatge adaptada de www.windy.com Intensitat de precipitació segons radar. Dc 4/09/2024 10:06 (hora local d'estiu GMT+2)

Es radar indicava vaivens de pluges, que apareixien mooooolt fortes i breus en uns punts petits molt localitzats dedins des nuclis. Potser alguns de menys de cinc minuts i menys de tres quilòmetres quadrats, ben petitons.
Amb intensitats de devers 700, 800, 900 l/m²/h, per dedins de sa zona més activa. I han durant hores, variant més o menys així i desplaçant-se. Arribaven a marcar 1332 litres per metre quadrat i hora d'intensitat!
Supòs que seria per algun error.



Dues imatges adaptades de WINDY www.windy.com
Ull a ses imatges falses i errors de radar!

Es diu que alguns des majors rècords mundials d'intensitat de pluja són de precipitacions recollides durant un minut. De devers 31 o potser 38 litres recollits en un minut i metre quadrat. Equivalents a uns 1860 i 2280 per hora i metre quadrat.
Vegeu "El índice n de la precipitación intensa" de Robert Monjo https://www.divulgameteo.es/uploads/Indice-n.pdf
Dit extrapolant, amb mesures equivalents, perquè es van recollir només durant un minut. Amb pluviòmetres de menys d'un metre quadrat. I estaven a lloc fix, enterra...
Es pluviòmetres a un lloc fix és poc probable que puguin coincidir i registrar es moments i punts mooolt localitzats amb major intensitat de sa pluja que sorgeixen a dedins d'un nucli de tempesta, que va en moviment, variables a cada pocs segons...
Tal vegada es podrien mesurar més dades amb pluviòmetre desplaçant-se en vehicles, boies, vaixells, drons, sondes? Supòs que hauria de ser in aparell molt especial, no com es típic d'un embut vertical. Potser de mesura de sa pluja que interromp una llum làser, com a algun aeroport.



Imatge adaptada de www.windy.com
Intensitat de precipitació segons radar. Dc 4/09/2024 11:40 (hora local d'estiu GMT+2)

Aquestes intensitats supòs que estarien multiplicades per algun error de s'algoritme. O a vegades en es límits des radar, o franges, i zones on s'encavalquen dos radars. Inclús errors en recarregar o actualitzar s'observació de sa web, o girar sa pantalla des dispositiu mòbil.

O era una broma com aquesta:

Crèdits imatge: humor adaptat de XKCD https://xkcd.com/831 CC BY-NC
No ho crec! Però s'acudit sí que en fa broma, hi, hi.


Amb tot, i sigui com sigui, es niguls de dimecres eren espectaculars! A aquestes dues fotos assenyal ses ones gravitatòries concèntriques més visibles. Per mi que també n'hi hauria a la resta de tempesta. Però que no quedarien tant a ombra des nigulots majors i amb contrasts, sinó a ses zones amb massa llum per a sa foto.

Imatge adaptada de www.windy.com
Sa temperatura indicada no seria enterra, sinó des niguls. Dimecres 4/09/2024 10:03 h (hora local d'estiu GMT+2)


Foto modificada, des METEOSAT de dimecres 4/09/2024 08:45 h (hora local d'estiu GMT+2) Rebuda per cortesia de J.C.S. des Servei Meteorològic de Catalunya, Meteocat.
Vegeu més detalls des nigulot, a una piulada des Meteocat:
https://x.com/meteocat/status/1835656496857715047


Finalment avui dimecres ses tempestes no s'han format ni apropat a Balears tant com es preveia. Han anat passant de llarg per la mar. Aparentment a ses fotos i radar es nuclis majors s'han desfet un poc i han anat baixant d'intensitat cap a es nord-est. I arribat as sud de França. Almenys a Marsella han inundat bastant alt es carrers. I anaren cap as nord-est.
[Pocs dies i setmanes després coincidirien altres tempestes i moltes pluges torrencials en es centre d'Europa]

🌡🌪

Tanta calor i vapor d'aigua a sa fi d'estiu van fent, cel amunt. Tot és més actiu i energètic.
🌡 Aquestes setmanes amb la mar tant calenta, amb sol i aire teb, sense vents freds des nord a nivell d'enterra. Durant es dia molt vapor d'aigua puja ràpid i ben amunt. On contrasta amb aire molt fred, i ses gotes condensen o congelen ràpid. Amb tant volum i energia acumulada, crea corrents de vents violents, tempestes de llamps, calabruix i pluja torrencial.

Amb so escalfament per es gasos d'efecte hivernacle i es canvi climàtic, sa meteorologia violenta té més volum, intensitat i freqüència. O incertesa, si arriba aire molt fred en alçada fora corda, d'algun corrent en jet destirotat des pol nord cap as sud, o davallada d'aire fred des nord. Degut a estar més afectat es clima i s'escalfament des pol nord i sud, i ses corrents i masses d'aire fred que els envolten. S'endinsen destirotats ondulant cap as tròpics!

S'escalfament marí ha crescut molt, provocat per es gasos amb efecte hivernacle. Provinents des gasos residu de s'ús i extracció de combustibles fòssils, i també un poc vendria d'altres fonts que sa natura crea.


IPCC 2007 https://www.ipcc.ch/report/ar4/wg1/chan ... ve-forcing


Adaptat de: 2025 GRID-Arendal https://www.grida.no/resources/6608 CC BY NC SA


Adaptat de: ESA 2011 GMES MACC-II project. Envisat’s Sciamachy instrument https://www.esa.int/ESA_Multimedia/Imag ... ic_methane
Metà observat a s'aire

Es metà a s'aire ha crescut molt en pocs anys, com es CO2. I és un "metà nou" que s'ha creat ara. NO és tant de "metà antic", creat fa milenis i que s'ha alliberat fa poc.
Molt des "metà nou" prové de moooolts microbis que l'estan creant ara.
Vegeu: https://www.pnas.org/doi/10.1073/pnas.2411212121

Que hi hagi tant de "metà nou" a s'aire sembla que podria ser degut a sa calor i es CO2, combinacions des clima extrem alterat. Inclús perquè a ses zones fredes es ferro d'enterra es tornaria més biodisponible. Serien un conjunt d'efectes que activaren aquesta gran producció mundial de metà per part de microbis.
P. ex. a zones fredes, vegeu https://doi.org/10.1038/s43247-022-00407-8
Patzner, M.S., Logan, M., McKenna, A.M. et al. Microbial iron cycling during palsa hillslope collapse promotes greenhouse gas emissions before complete permafrost thaw. Commun Earth Environ 3, 76 (2022)

I és ben diferent es "metà antic", perquè sa majoria està retingut en es clarats des fons submarí o congelat en es permafrost. Seria es protagonista de sa hipòtesi des gatell de metà. Que ve a dir que s'escalfament el podria alliberar de cop. I com que cada molècula de metà provoca més efecte hivernacle, comparada amb sa de CO2... En no res provocaria molt efecte hivernacle, o l'acceleraria. El que, fent un símil, seria com prémer un gatell per a fer un tret.
Però s'efecte des metà a s'atmosfera perduraria menys que es dds CO2. Sa molècula de metà a s'aire es sol desfer prest, en uns anys. Bastant abans del que sa natura tarda en captar xino-xano ses molècules de CO2 a s'aire.


■■●□□■■■○■●■■■■■■●□□○■●□□○○○■■■□□□○■●●■■》■●

I ja fent broma,

Crèdits imatge: humor adaptat de XKCD https://xkcd.com/1487 CC BY-NC


Aquest embut navegant ha xuclat es nigulots fent cercles davant de Barcelona!?

Imatge adaptada de sa IA de Craiyon v4 Beta 2024 https://www.craiyon.com
Propulsió de sa nàutica d'elit per un embut!
Prototip per a 2025 TOP SECRET!
Test efectuat a davant de Barcelona durant sa Copamérica'24.

Imatge adaptada de sa IA de Craiyon v4 Beta 2024 https://www.craiyon.com
Embut que atreu tempestats Titàniques, a cops de pedal de biciclistes:
"-A s'inici ens costa bombejar pedalant. Però si s'embut fila un nigul, aleshores es tub hi fa sifó! I la resta de nigulots baixen totsols! Vaja si empenyen! Navegam volaaaant! Es dia que ens entri un 'corrent en jet' navegarem a 80 nusos!"
Urooo!

Ep, això darrer de ses Tempestats Titàniques EMBUTADES, és humor ficció!
Metàfores des greenwashing o fraus de 60 milions d'euros!? Vegeu p. ex.:
https://beteve.cat/societat/no-copa-ame ... a-directa/

https://www.vilaweb.cat/noticies/plataf ... barcelona/

https://directa.cat/la-plataforma-contr ... la-platja/





Crèdits imatge: humor adaptat de XKCD https://xkcd.com/2965 CC BY-NC







○○○○●■■■●□○□■●■○□○■●■○□○■●■○□○○○○○○○



Insert PS:

A Balears es rècord de pluja recollida en mitja hora era de devers 88 litres/m², amb una intensitat de 176 l/h/m², a Sineu es 2012. I durant sa passada nit de ds 21 a dg 22 set 2024 a Menorca, un pluviòmetre hauria recollit una intensitat de 188 l/h/m²? Però no sé si s'interval seria d'uns segons, deu minuts, mitja hora...
Vegeu https://x.com/balearicsmeteo/status/1837610677957001540

O també hi ha registres altíssims d'altres pluges torrencials al llarg de l'any. Per exemple a Girona i Mallorca fa no res:

Imatge adaptada de Balears Meteo www.balearsmeteo.com



Imatges adaptades de www.windy.com

No sé si alguna lectura d'aquestes darreres imatges seria per un error, supòs que sí, tant de radar com de pluja recollida.

Es pluviòmetres de lectura automàtica més comuns i no homologats són més incerts. Donen més error amb pluges molt intenses, per avaria, saturació i estimació. És més confiable un registre de pluviòmetre homologat, o almenys calibrat/corregit. I convé que sigui ben precís, per a extrapolar a una hora des de volums d'aigua petits i d'intervals breus.

Darrerament, s'han popularitzat ses estacions automàtiques i hi ha més possibilitats de recollir una ploguda extraordinària. Sobretot si es valora es registre a cada pocs segons, per a diferenciar una pluja breu i intensa. Un fenomen molt local, de menys de dos quilòmetres quadrats. Precipitacions sobtades d'un racó en un nucli de tempesta que es mou i va variant de forma. Que costa més de coincidir, registrar i observar, perquè varia molt en uns centenars de metres, i passa de pressa. O si cau a zona oculta darrere de cortines de pluja, niguls, cims o de nit.
Ens pot afectar si cau a sa capcelera de torrent per sobre nostre.


Imatge de Meteoclimatic www.meteoclimatic.net (CC BY-NC-ND) Exemple de registre d'intensitat de pluja extrema.

Es sensors i programari àgils i robusts amb dades de s'entorn recents, podrien ajudar a alertar d'inundacions a ses conques de recollida petites. Almanco uns segons abans d'algunes inundacions.
Per a inundar, és clau sa velocitat de pas des nucli de tempesta, i sa intensitat de pluja, i sa quantitat que es va acumulant. I també altres factors, com per exemple es relleu, s'orografia, s'extensió de sa conca de recollida, de sa permeabilitat i urbanisme o ses barreres d'escorrentia. Inclús si s'aigua de pluja es deriva a clavegueres, o si estan avariades o embossades, es nivells de canals i tubs pluvials, o tancs de tempesta.
Si plou torrencialment a només una micro conca de recollida, aquesta és tan petita que potser no apareix en es radar ni pluviòmetres. I si és breu sa intensitat queda difuminada a s'interval de cinc o deu minuts de radar i pluviòmetres.

Vegeu una aplicació relacionada, sa RiscBal-App, clicant a
https://youtu.be/dnv3bGZz_cQ
Amb dades de càlculs, registres i sensors variats, i probabilitats d'inundació segons conques de recollida, i més detalls útils.



Text a sobre d'imatge de windy.com Radar d'intensitat de precipitació, ampliant moooolt es mapa.
Potser també seria útil un programari que avisi quan un radar fiable mostri una pluja molt intensa i petita. I prest, si és aprop de sa capcelera d'una micro conca de recollida a sobre nostre. Si no, costa de descobrir-la en es radar. Fins i tot ampliant mooolt sa imatge. Perquè sa intensitat, punt i brevetat estan mimetitzats. Queden com difuminats entre sa pluja àmplia i menys intensa alrededor, i s'interval de temps llarg de lectura.



Atendre a previsions i avisos, i estar a l'aguait de canvis...
És important atendre i respectar ats avisos de meteorologia i inundació, com un semàfor, i de ses recomanacions i precaucions. I emetre i rebre ses alertes/alarmes d'emergència de forma àgil. Com es sistema EU/ES-Alert, amb s'alerta UE nivell 1. Que no es pot desactivar des telèfon mòbil, a diferència de ses (pre-) alertes de nivell 2, 3, 4, o d'informació i altres. O ses senyals com de semàfor i panells informatius electrònics a zones inundables, megàfons o sirenes.
P. ex. vegeu dues notícies relacionades, d'una pluja intensa de nit a sa capcelera muntaya amunt de Cadequès. Que baixà i provocà torrentada sa riera senyalitzada amb semàfor d'inundació. I es cotxos que s'endugué la taponaren, i s'inundaren baixos, i ses clavegueres brollaven per es banys. Clicant a:
https://www.3cat.cat/3cat/un-temporal-a ... o/1223855/

https://www.3cat.cat/3cat/la-pluja-prov ... o/6309279/

Altres "senyals" arriben físicament des d'altres "serveis" Es des tubs comunicants amb flux veloç per ses clavegueres i banys. Com visites per sorpresa de monstres greixosos i amorfs de tovalloletes.
Com fonts ufanes fosques bufant pudentes des serveis.
A unes altres inundacions o pluges a Menorca també brollaven aigües brutes des banys de domicilis. Vegeu:
https://www.menorca.info/menorca/local/ ... nells.html



Imatge adaptada de WINDY www.windy.com Temperatura des niguls. Apareix en roig sa temperatura menor (° C roig fosc < groc < verd < blau < gris) Gota freda/DANA, que va coincidir amb pluja intensa. Es matí s'aigua acumulada i s'escorrentia aturà carreteres i inundà es port de Manacor.




Crèdits: imatge modificada de WINDY.com Predicció de llamps alrededor de sa DANA i pluges de dia 29 a València.


Crèdits: imatge modificada. Informatiu especial TV3 3cat.cat posterior a sa DANA i pluja torrencial a València dia 29 d'octubre.


Imatge modificada de: AVAMET Associació Valenciana de Meteorologia (CC BY-NC-SA) https://www.avamet.org/activitats.php?i ... 09&art=885
Sa pluja torrencial rècord de sa DANA, coincidí damunt de conques de recollida cap a sa ciutat de València.




Imatge modificada de: autor desconegut. València, novembre 2024.
Pintada a pancarta, de protesta i reconeixement.

Apunt d'una observació interessant.


Puu aferrat a una branca surant a la mar, 2025.

Gavines caçaven puu esquitxat per una rissaga
(dia 19 juny 2024)

Una mena de rissaga, també dita meteotsunami, esquitxava puu, que són crustacis diversos, d'isòpodes, d'amfípodes... I unes gavines aprofitaven per a caçar-ho, de s'espècie gavina de bec vermell / roja / corsa / d'Audouin, Larus audouinii.


Gavina d'Audouin. Foto de fa anys, a Cala Agulla.

Bastant abans de sa rissaga ses gavines i corbs marins estaven posats damunt dets esculls, a tocar de s'aigua calmada, prop d'aquest lateral i recer de sa platja de Cala Agulla.



Però, de cop, ses aus es comportaren estrany!
Es corbs marins nedaren cap a sa vorera en es centre de sa platja, on no descansen gairebé mai. Caminaren arena amunt arran i entre banyistes, i s'aturaren a roques altes eixutes lluny de s'aigua.
I ses gavines, que aquestes aquí sí que sempre van per tot, també fogiren dets esculls, se situaren a s'arena alta, a uns cinc metres de s'aigua i de munts de restes acumulades "d'alga", sa planta posidònia.

Després el cel s'encapotà, plovia sense vent i sonaven trons de llamps a pocs quilòmetres. Partiren unes processons improvisades i accelerades de pocs centenars de banyistes, i sa cala es buidà en no res. Es corbs marins s'apretaven davall sa pluja, agrupats damunt sa cresta de roca, enmig de s'arena, i en es centre de sa platja. Que rar!

Idò, arribà una tanda de rissaga, tal vegada aproximadament a les sis i mitja, no ho vaig anotar. Era com una "inundació", es flux s'acumulava cap a sa platja, o ses ones s'encavalcaven. En uns segons la mar pujà, menys de mig metre, devers un pam.
Excepte a sa rompent, que destacava, la mar semblava plana, sense ones! Però eren ones de moooolts metres de longitud, llargues, cadascuna ocupava molta superfície horitzontal. De poca amplitud, sumaven poca alçada.
Quina rompent estranya! Ses ones eren ràpides, potents i intenses. Amb impuls explossiu on trobaven estretors o xoc amb paret de roca i munt de posidònia. I d'això, també suraven onetes laterals, de rebots fugaços, com ecos per on era més pla.
O, on s'havia inundat, es retorn davallant creava escorrentia, surant o submergida. I sense vaivé, arrossegava de tot, i directe cap a mar enllà.
Sorgien remolins nous seguint es relleus des fons. Sense es vaivé o s'anar i tornar típic d'ones normals, més curtes. En es moments més calmats la mar de lluny semblaria encara més plana, però estava plena d'onetes o d'ondulacions rares, depenent de sa fondària, es flux, rebots...



En tocar sa vorera, s'ona veloç xocava diferent en es munts de restes de posidònia acumulada. Hi desferrava poques fulles grosses, només gratava algun bocinet. Idò, entre es bocinets esquitxava puu amb gran impuls! L'elevava tal com puja al cel un coet o una bala de canó, i queia a uns metres, damunt s'arena i restes eixutes de posidònia. Sa rompent diria que era tan especial que sorprenia més crustacis del normal.

En un clicar d'ulls ses gavines s'hi apropaven corrent i el capturaven, abans que s'enterrés o ocultés. Igual feien mitja volta, sense botar ni volar. Giraven coa cap amunt, per mi que per allunyar-se de s'espant i perill de sa rompent, o aconseguir panoràmica. O que temien s'ona, però l'observaven atentes, l'aprofitaven per a capturar es crustacis.
Per exemple, una gavina propera en va menjar almenys mitja dotzena en devers mitja hora. I defensava aquest lloc devora des munt de fulles de posidònia, espantà sa competència.
En aquesta cacera caminava veloç i girava repetit. Amb gests còmics, segons es ritme d'esquitxades sobtades, variava de rumb tan de pressa que semblava encalçar mosques! O com de peli de zombis, o d'exorcismes! Per això nooo s'avisa es Centre Recuperació de Fauna! Ses gavines són així, peculiars.
Se remenaven com en Charlot perseguit per policia o pillos.
Fa un segle, es caminar divertit d'una gavina inspiraria en Chaplin?



Després d'aquestes darreres fotos, arribà una altra tanda d'ones similars, per ventura un pelineu més altes. S'endugué alguns d'aquests fems de plàstics que feia uns minuts que acabava de col·locar aquí, per a retratar. Els havia tret de s'aigua nedant prèviament as llamps, poc més d'una hora endarrera.
Es vespre i nit sa rissaga arribà a altres llocs, i major,
vegeu https://www.menorca.info/menorca/local/ ... della.html









■○■●■○■●■●■●■■○○■■●●■■●■○■●■■○











Pedaços, tovalloletes o gases bruts i més fems. Recollits nedant de s'aigua a zona abalisada per a bany de sa platja de Son Moll, a menys de 3 m de fondària.. Arribats via clavegueram o escorrentia? Agost 2024. Recollits nedant una mitja hora, amb dificultats entre roques i arena remogudes per ones. En quedaren bastants d'aferrats per damunt de roques a defora de s'aigua.
Després de pluges fortes aquí aquesta quantitat és normal. A vegades en recollia més del triple. P. ex.:

Fems, pedaços, tovallons o gases bruts detritus i petites restes aferrades. Nooo eren fulles de posidònia ni algues. Recollits de la mar, flotant a 0-3m de fondària. Un a un, a mà, nedant amb sacs boia. Son Moll, tardor 2022.


Fems recollits de s'aigua, a mà, nedant amb sacs boia. Cala Agulla.



Es poden fullejar més temes similars en es fòrum, per exemple a:

Posidònia, olives de mar, sirenes, foques.
viewtopic.php?t=4900

Cuidar litoral. Neteja nedant amb sacs boia i grimpant. Info, provant trucs, històries
viewtopic.php?t=4769

Art d'IA per a inspirar, i cuidar es litoral jugant
viewtopic.php?t=4866

Fems marins recollits jugant grimpant i nedant. Estiu/tardor, 2022
viewtopic.php?t=4870

Fems marins recollits jugant grimpant i nedant. Primavera, 2023
viewtopic.php?t=4911

Bitxos marins i esbarjo cuidant es litoral nedant i grimpant
viewtopic.php?t=4872






Temperatura elevada a s'aire a ombra en gener:

Adaptat de temperatura 9 i 10 gener 2024 a Capdepera. Font: AEMET https://www.aemet.es/es/eltiempo/observacion


I he aprofitat aquesta "caloreta de gener" per a nedar sense tratge. I femsukinar això. Si no s'esmicolaria en unes 36 h, quan hi romprien onotes de vent directes de ràfegues de 90-100 km/h.


Adaptat de AEMET www.aemet.es
Es gener, millor nedar de nit, quan bufa de ponent! (És broma!)









Nota: Ses dades dets arxius informàtics de ses imatges corresponen a sa seva darrera edició/còpia. No coincideixen exactament amb s'arxiu de sa imatge original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge o tema s'aprofita millor si llegint s'és comprensiu i generós. Reeditat aquí mateix a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama. Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, o mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant
Els crèdits de text i imatges d'aquest missatge que no són propis s'indiquen al seu peu.
Les imatges i text propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No es permet copiar-les, estotjar-les, emailar-les, ni en privat, sense permís únic i individual per escrit. Mai a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives privatives. Especialment, mai a Facebook, Meta, Twitter, X, tiktok, Instagram, WhatsApp...