Fauna marina, temperatura i cura litoral nedant jugant
Publicat: dj. oct. 13, 2022 8:47 pm
.
Flocs mucilaginosos flotant. Abans, entapissaven es fons, davall lixiviats de reg de gespa. Cala Lliteres, 39.71999°N, 3.46101°E, en mapa clicant a www.what3words.com/prestatgeries.agilitats.atzar
Temperatura, nigulets submarins i peixos forans
Durant sa canícula, costa caminar carregat per anar a fer un capfico a la mar. Però necessitam moure'ns, per salut, no quedar massa quiets durant hores i dies.
Sa calma i baf ens inunda d'alta temperatura humida.
Ses onades de calor, abans extraordinàries, ara normals. Sa dorsal d'anticicló africana s'atraca i queda estacionària. Mor es vent, sobretot de nit, i sumam poc flux de nord fresc sec.
La mar no ens refreda, s'escalfa profunda, contagia ses zones urbanes on, a més, patim efecte illa de calor. Es va irradiant calor estotjada, en nits consecutives sense mínimes templades a s'aire, tropicals (>20 °C) o tòrrides (>25 °C) amb sensació de temperatura infernal (>30 °C) per s'alta pressió atmosfèrica, poc oratge o ventilació, s'humitat, irradiació... O ens ve per sorpresa algun esclafit càlid, sec, amb ràfegues fortes.
S'insuficient pic de recuperació de cansanci per calor altera es cicle circadià de descans, s'acumula dies i fatiga, afecta greu a sa salut.
Es diu que s'ha trastocat o minvat s'embat, es vent de mar cap a terra diari. Variaria es vessant on s'acumulen fems i grumers, o remoure s'aigua tèrbola i verda estancada a sa vorera.
Em menjava sa pell des peu! Quines pessigolles! I el feia fugir, però en no res tornava per sorpresa, quins espants!
Cranc sabater amb metabolisme energètic activat per sa calor. Afamegats, pateixen o moren. Sa calor arriba setmanes abans, sa primavera torna estiu.
Es contaminants i es fems incontrolats, en aigua que supera cert llindar de temperatura, afecten mooolt més a sa vida marina. O, ja abans, a devers 27 o 28°C, peixets diferents, afamegats, ens mosseguen ses cames. Per a nedar relaxats, vestim pantaló llarg de nou.
Sa pell, tan calenta torna tova, és fàcil de ferir. Una erosió a la mar és cau de cultiu d'infeccions. S'ha de tractar abans, amb cura. Mantenir-la neta, o eixuta, limita es banys, i recollir escombraries surant en entrants marins bruts.
Davall ses baixants de tubs de pluvials és un entorn amb residus de carrers, medicines, tractaments, neteges, lixiviats...
Prolifera sa vida adaptada a latituds càlides, i microvida seleccionada, resistent, agressiva. Alguna soca podria crear una cel·lulitis pitjor a sa pell o tornar perillosa una ferideta i sa neteja i consum de marisc.
També hi ha floracions d'algues com filaments, i/o algun mantell mucilaginós, d'aspecte semblant a Ostreopsis. Però, només mirant, costa identificar-les, o averiguar si serien tòxiques:
Adaptat per a propòsit didàctic altruista de
https://villefranche-sur-mer.fr/lostreopsis-ovata⬅️
Un mantell d'aspecte similar cobreix fons marí a poca profunditat. Es desprén, dispersa i enterboleix platges enllà. En tandes, d'estiu, inici de tardor o final de primavera. On hi ha llum i calor, potser on arriben residus, p. ex. calonet de s'Escull, 39.72006N, 3.45909E a www.what3words.com/navals.formatget.refrigeri
Per a això, va bé cuidar molt bé i netejar ses aigües somes, entre esculls i cocons, bones condicions per a filtradors, copèpodes, crustacis, puu, cranquets, gambetes...
És vergonyós observar que es maltracten gratant amb pedres, pals i gambaners fregant fort arran. Jugant, guardats en poal i alliberats, estressats i ferits. És un mal model, davant gran afluència de banyistes, repetit i habitual en certes hores i dies. P. ex. dins zona marina des Parc Natural de Llevant, a Cala Agulla, en un racó d'esculls, a 39.7210°N, 3.4550°E en mapa www.what3words.com/enfortida.bombins.boirat
O, en es Coconar, prop na Ferradura, dins reserva marina, a 39.7079N, 3.4609E en mapa www.what3words.com/popularment.isard.irritada També excavant pedres i amuntegant-les. Devers aquí, rompent i trepitjant crostes de vermet mediterrani, Dendropoma petraeum, D. lebeche...? Un cuc mooolt protegit per normes, una espècie vulnerable.
I mouen pedres, afectant a llarg plaç, o directament, destapant, arrabassant, excavant... Just aquí, a ses arrels de s'herba submarina algueró, Cymodocea nodosa, adaptada a flor d'aigua soma càlida. I ull, que en s'hivern costa saber-ne s'extensió, perquè té poques fulles, i noves, curtes i fines.
A sa tardor típica, de sempre, s'atmosfera i enterra es refreden setmanes abans que la mar, coves i subsol. Darrerament, la mar es manté prou més calenta a sa tardor i bona part d'hivern. Es capficos allarguen sa temporada,
independents de sa meteorologia, d'hora, Sol, vent o pluja. I es banyistes i nedadors triam poca roba, àgil i fina. 🏖 
Mélanie Juza, Aina García-Gómez, Llúcia Ribot, Rosa Rodríguez (2023) TIAMAT: a marine observatory of global change in the Spanish National Parks network. [Web app]. Balearic Islands Coastal Observing and Forecasting System, SOCIB (CC BY-NC-SA 4.0) https://apps.socib.es/observatoriotiama ... oceano.htm
Es desgel àrtic reflecteix menys sa calor, i crea un cercle viciós d'escalfament. La mar i aire s'hi escalfa relativament més. També es debilita es vòrtex de corrents en alçada girant es pol nord. Sembla que això destirota, ondula es corrents en jet polars. Ses baixes pressions i bosses d'aire fredes des nord ens entren amb més incertesa, i ens alteren es clima d'aquí.
Tanta calor acumulada a s'Atlàntic i Mediterrània crea una gran massa d'aire calent ascendent, amb potència. Sense vent fort evaporant mar o aridesa, hi ha menys pluja, però amb tanta energia ascendent, més contrast en alçada. Sa meteorologia ens torna proporcionalment violenta, tempestes de llamps o torrencials, inclús fenòmens similars a esclafits de vent local huracanat.
A pics, rissaga, meteotsunami, en llocs nous. Cada cala embuta, amplifica o ressona diferent es flux d'ones i corrents. Com respirat en tandes, a un ritme propi. En voreres profundes s'ona és baixa, però hi xoca potent, inunda alt, i es buida retornant arrastrant de tot.
Ses rissagues danyen i fereixen. Com una mortal, a Cala Egos, de Santanyí, es 16 juliol de 2018.
Arribà feble as nord, a sa Punta de Cala Gat, de Capdepera. En un vessant sud, profund, hi tocà baixa, però veloç i potent. Formà bufadors rars, uns esquits de pocs metres que destacaven. Observants es minutet previ as capfico, el vaig cancel·lar, de bona sort.
Es fenòmens violents meteorològics també remouen i incontrolen es fems. Intentam evitar ets ensurts de sortir de s'aigua massa correntsos, esquivant objectes, escorrenties, sa rompent de ses ones extraordinàries, petits fiblons, esclafits, patir per llamps...
Tempesta elèctrica amb sa majoria de llamps entre 15:00 i 15:30 h. Possiblement alguna branca dets assenyalats matà a dos banyistes eixuts defora de s'aigua.
Convé aprofitar es millor lloc per a observar i recollir escombraries nedant, amb seguretat, menys perillós, i a gust. Per exemple, si la mar té una capa tèrbola o dolça superficial, vaivé d'ones i bimbolles rompent, per a distingir fems surant, en va bé enfonsar-mos i mirar amunt. Això, ens enreda, refreda, o cal prendre altres precaucions per contaminacions, o si ens apropam as fons, que fereix.
Es complica per motius humans diversos, s'interès recreatiu massiu, consumista des medi natural com un parc de lleure, sa disbauxa, excessos, i estades puntuals esporàdiques, amb diferents recursos, coneixements, percepció, costums o idiomes. També per negocis, s'urbanisme i dificultats per a evitar abocaments d'aigües contaminades.
A vegades ens costa més adaptar-mos a sa calor. Per exemple, si no entrenam a ses hores de més calor es mesos abans de sa canícula. I si no trobam un lloc prou tranquil i fresc en s'estiu.
S'escalfament per canvi climàtic ens augmenta sa inactivitat, minva sa productivitat. I quedar quiet per sa calor durant setmanes, també afecta a sa salut i mata: https://doi.org/10.1016/S2214-109X(25)00472-3
Desitjam un entorn adaptatiu, convenient per a sobreviure sa xafogor. Per exemple, valoram una cala urbana propera petita, ombrívola, profunda, de substrat amb enfonyalls, agrest i prou vertical. On pugi corrent profund fred, o suri surgència dolça d'aigua natural neta freda. Ui, quina pau i que bé s'hi està en s'estiu! Ideal per a capficos.
Adaptat de XKCD https://xkcd.com/3220 (CC BY-NC)
Cal potenciar aquesta idea
fresca de luxe. 🛳
🌡
Es baf i calorassa la milloren.
Evitar fred, triant vorera càlida
Per a nedar, trobam més temperatura a s'aigua de tardor, que ve de s'estiu, que no de primavera d'estiu, que ve freda de s'hivern. Quan ha plogut i fet vent, sa davallada de temperatura es recupera abans, perquè no està tan freda a uns pams de profunditat com en primavera.
Sa temperatura superficial marina a sa vorera varia prou segons ses circumstàncies. És útil encertar es bon moment i lloc, per a allargar es capfico amb menys roba, còmodes i segurs. Millor adaptats, per a cuidar s'entorn netejant s'aigua nedant, passant gust.
El més senzill, és triar es moment i lloc amb més calma, assolejat, somer. Ses temperatures marines superficials màximes de cada dia pugen més a ses cales que queden a recer de vents, corrents, ones i esquits, i amb un fons de poca profunditat extens, horitzontal i pla.
Es màxim de temperatura marina de cada dia, normalment, és devers unes hores després des migdia solar. Però pot desplaçar-se per una pluja, canvis en niguls, vent, corrents, ones...
Mélanie Juza, Aina García-Gómez, Llúcia Ribot, Rosa Rodríguez (2023) TIAMAT: a marine observatory of global change in the Spanish National Parks network. [Web app]. Balearic Islands Coastal Observing and Forecasting System, SOCIB (CC BY-NC-SA 4.0) https://apps.socib.es/observatoriotiama ... oceano.htm
Temperatura marina superficial observada i prevista en models. A certa distància de sa costa, en mar oberta.
Sa de 2026 a https://www.socib.es/users/mjuza/observ ... mod_es.png 
Però arran de costa, sa temperatura varia:
○ Menor, on es relleu submarí prou vertical eleva corrents d'aigües profundes o ones de fons arribant. I en un racó a ombra, amb vent, rompents esquitant, bimbolles i aerosol evaporant-se. On un torrent, baixant o surgència aporta aigua dolça, que sura tot i estar més freda. O, davall capes d'aigua verda o bruta, mig "opaca".
○ Major, a sa vorera poc fonda, extensa, plana i horitzontal, a recer, amb calma de vent i ones, assolejada. O, damunt capa tèrbola.
A s'inici de sa tardor i s'octubre, si s'aigua superficial està calmada, s'arriba almenys a 25-26°C de màxim diari. Però sa meteorologia més imprevisible i sobtada destorba es capfico. I as Sol, no ens encalentim tant com a finals de primavera, perquè va més inclinat. Es dia dura entre unes onze i dotze hores, no catorze o quinze. Es fred dets horabaixes o sa matinada influeixen més.
A principi de novembre, la mar arriba a uns 23°C, però davallarà a 19°C en unes setmanes. I es mínim anual seria d'uns 14-15°C, entre a finals de febrer o inici de març, variant segons meteorologia, però sembla que s'avança.
De tardor, quan fa bon dia, amb calma i Sol, en aigua superficial a 25°C, bastanta gent sana, sense roba càlida de natació, podria nedar tira-tira o banyar-se activament, almenys dues hores. Gairebé com en una piscina de natació esportiva, a uns 24-26°C, diferents de ses d'esbarjo, relaxació, teràpia o aprenentatge, a 27-29°C.
Altra cosa és s'adaptació personal as fred, i s'hàbit, o s'activació escalfant uns minuts. O, es metabolisme energètic en es ritme circadià, setmanal i mensual. O, s'escalfor i fred per s'activitat, sa motricitat de sa pràctica. És clau sa intensitat i sa duració, si hi ha pocs desplaçaments o si enfonsam prou es cap i cos. Si ens movem i netejam pausats, en un racó amb tacte, delicadesa i gentilment amb sos animals. Quan ens movem poc i fa fred, ens cal més brevetat, equipament de roba i preparació. P. ex. netejant estona amb poc desplaçament, en un entrant brut amb baixants de pluvials, ombrívol davall acantilats, que és embut de vents i corrents.
S'adaptació personal as fred millora instintivament, amb s'hàbit, i es record proper positiu de nedar en aigua freda. També, modul sa fisiologia imaginant vívidament, sobretot durant es minuts just abans de nedar. Inclús dramatitzant exagerant, com un clown casolà, o amb una cançó i ball a ritme creixent.
I és util banyar-se progressivament, aprofitar sa resposta reflexa as fred. Submergint parts des cos sensibles, irrigades prop de sa pell, com ho són es coll, eixelles, ingles... O sa cara nua, sense cobrir-la amb sa màscara durant uns deu segons. Anant alerta a poder triar arran de vorera aigua neta salada, evitant contaminants i patògens en es nas i ulls.
També, a s'inici des nedars, convé estar atents a sa resposta corporal i sa propiocepció. Observar com arriben, diferent cada dia, ses adaptacions funcionals i motrius. Alguna sorprenent, i sana, en haver passat uns cinc minuts en remull.
Milloram abans, practicant en situacions de poc risc. Per exemple, usant boia de senyalització on surar, prop on fer peu, a la vista de socorristes. Si avançam amb valentia as perill, conquerint pors, sense que ets espants ens governin. Amb ull a massa males experiències que ens formin límits abstractes en es propers dies. Nedant, es pànic és del més perillós.
Racons refredats degut a s'orografia, corrent, esquits i ones de fons
Nedant, notam que superfície de la mar s'escalfa bastant si fa Sol, calma d'ona i poc vent. En es primers centímetres o pam, són ses temperatures màximes diàries ses que realment destaquen respecte as primer o segon metre. No es nota tanta diferència en sa temperatura mitjana. I s'escalfa i diferencia menys si està ennigulat, amb vent, ones, és lloc a ombra, de nit...
O, a qui fa una immersió, a més d'uns tres metres, es refredament va canviant cada pic menys per cada metre davallat. A bastanta fondària, sobtat a sa capa termoclina, que es desplaça estacionalment, i on xoca a sa vorera vertical, on també es difumina una mica.
S'evaporació de la mar davalla sa temperatura de sa superfície, en es primer mil·límetre de fondària, major amb so vent. També a sa roca esquitxada i exposada a vent, es torna gèlida, i es retorn dets esquits de ses rompents d'ones. Terra enllà, s'oratge amb aerosol d'ones refreda prous quilòmetres en s'hivern.
Corrents i ones de fons, d'aigua profunda més freda, pugen en trobar sa pendent i s'obstacle de roca submergida. Si arriben en es racó superficial on nedam, ens el refreden. 🌡 Dependrà des moment, de sa direcció i s'orografia. Per exemple, a sotacorrent (a darrere) de ses puntes de sa costa flueix formant rotors. Vist des de fora, hi pot semblar calmat, però en nedar-hi es noten vaivens breus, potents i freds profunds.
Mirant s'aigua mar enllà, sembla relativament calmat quan hi ha ones de fons. Són ondulacions amples, però profundes, mouen molta massa amunt i avall. Aquesta mar, en tocar sa vorera, proporcionalment més, s'eleva, romp potent, remou es fons, puja terra enllà, i torna a davallar arrastrant juguetes entre castells d'arena, o crea corrents de retorn.
Comparant, ses ones de vent solen ser curtes i vistoses, remouen sa superfície llunyana o la rompen. I desplacen quilòmetres as fems, pilotes i grumers que suren més superficials.
Es surfers i socorristes ho diferencien prest -i ses pagellides.
Escorrentia acumulada de calabruixada arran de mar. Tardor de 2021.
Pluja, surgències i abocaments refredant
S'aigua dolça de pluja baixa sa temperatura superficial marina de cop. A s'inici de primavera d'hivern (tardor) es recupera prest, la mar tèbia té massa, 'inèrcia'. Però a mitjans de novembre no tant, i per sa inclinació i manca de Sol, o es van encadenant episodis de pluja i vents forts i freds secs de nord, evaporant de pressa la mar, refredant.
S'aigua dolça, sense sal, menys densa, sura, encara que estigui freda. La mar és més densa per sal que per fredor.
També cauen vessaments o abocaments a torrents i tubs de pluvials, inclús coves marines. De regadius, gespa, cultius, ramaderia, pistes esportives, gespa artificial amb cautxú, de renovar-ne en alguna piscina, filtracions de pous negres... O sa neteja d'aceres, carrers i terrasses de bars, platges de piscines, rentar cotxos, bugades, esbandir xampú d'animals de companyia peluts en algun comerç... O incidències des clavegueram cap a pluvials, per pluges torrencials, o embossos per branques caigudes, tovalloletes, greix, lones, mobles o matalassos, uau!
Es Noudiari.es (CC BY-NC) https://www.noudiari.es/local-ibiza/la- ... s-salines/
+Infos:
https://www.noudiari.es/local-ibiza/de- ... -vertidos/
https://www.vilaweb.cat/noticies/proble ... es-fecals/
https://www.periodicodeibiza.es/pitiusa ... tidos.html
En principi, en altres depuradores i des d'emissaris submarins d'aigües residuals filtrades, es dispersaria poca brutor. Però a pics s'embossen, espenyen, saturen, i s'aboquen clavegueres a torrents i platges.
Vegeu molts nedadors que pateixen per aigua bruta, a UK:
https://theconversation.com/why-we-keep ... ers-277120
(en català, p. ex. copiaferrant s'adreça a https://translate.google.com)
Per a contrastar, una entrevista de com és de sà nedar en mar neta:
https://www.3cat.cat/3cat/nedar-al-cap- ... o/1279431/ 
Suggeriment musical inspirador 
🏖🏗
Jo vinc d'un silenci - Raimon
https://youtu.be/4skMnle8R1c 
S'aigua dolça residual tractada o bruta que arriba a la mar, hi sura similar a s'aigua de pluja, o a sa que brolla i ascendeix d'una surgència natural neta submergida.
Si creix, té sa forma d'una ploma o ventall, i pot mesurar més d'un quilòmetre, segons la dispersi per es vent i s'ona, o arriba i s'acumula en es calonet on ens banyam.
🏞
Sura estona sense mesclar-se, hores o més, si és molta i hi ha calma. S'acumula en entrants arrecerats des vents sortins. Així, en certs moments, sa superfície de la mar en una cala, torna dolça i freda, una bassa estancada, aïllada de sa gran extensió d'aigua càlida salada. 🌩 Peró, si hi arriben corrents i ones, dispersa abans.
Es punts freds dolços de la mar afecten mooolt a es capficos. Sa seva diferència de temperatura és gran, i en pocs metres de separació. Es noten prest a sa pell i en es cos, i més si es neda sense tratge, hi, hi. 
Adpatat de XKCD.com https://imgs.xkcd.com/comics/deep_end_2x.png
Aquest croquis, serviria? Idò, s'humor va bé per a tolerar es fred. 
Capficos cercant sa caloreta durant sa tardor,
i veient sa dolçor de s'aigua mirant amb sos ulls!
Quan es neda a mar obert, i es passa a nedar a un racó on s'acumula aigua freda dolça surant, es pateix per es canvi de temperatura. Convé fixar-s'hi! 
S'aigua dolça a la mar, i sa seva fredor, es poden veure d'una mica lluny, observant amb ulleres de nedar. No només es percep de prop amb sa fredor a sa pell, es sabor o sa coïssor en ets ulls.
I si són d'aigua dolça bruta de popó o tèrbola de llims i fangs, inclús es veuen caminant o navegant!
Si hi ha una capa d'aigua dolça neta surant, sempre es translúcida, degut as canvi de densitat. Similar a s'aire damunt gasolina, o una carretera calentíssima.
Es dies que plou apareix i, nedant, veig borrós s'entorn submarí, inclús ses mans. Però des de davall sa franja, a uns pams de profunditat, s'hi veu bé, 
en un entorn d'igual densitat. I, en mirar amunt, s'hi clissa millor es fems surant, per sa panoràmica i evitar s'efecte òptic.
S'aigua a dos pams, completament salada, és més càlida que sa dolça superficial. ☺ Es sent manco fred nedant submergit! I més si fa vent, quan es cap es refreda per evaporació ràpida. Però, a devers un metre i mig o tres, ja està més freda. O, en tornar a pujar, ens refredarem més, en evaporar-se s'aigua, sobretot si abans es Sol ens escalfava sense vent.
Si es passa a nedar en mar més oberta, pentura hi ha gustet! Si fora des redol tancat dolç i fred d'una cala, s'aigua superficial és completament salada, està més càlida i nítida! 
En es punt exacte on hi ha ses surgències submarines, que són com fonts d'aigües dolces, es flux fred puja, sense sal, poc dens, amb trajecte vertical borrós.
Ses surgències també tenyeixen de verdet ses voreres. Permeten acabar es capficos amb sa pell menys salada, o alleugerir es cansanci des baf, 
en un bany refrescant. 
També, si no hi ha ona i habilitat, omplir una bossa per a treure's sa sal de sa pell en acabar de nedar. ✌Algunes surgències grans enmig de la mar, o arran dedins entrants calmats, serveixen per a omplir sa cantimplora. Amb ull a si convé potabilitzar, o a contaminacions antigues terra amunt, de filtracions, vessaments d'aigües brutes, de lixiviats de residus vells...
Foto sobre s'erosió, aprofitant s'efecte de sa perspectiva, que torna com gros es tall.
A vegades, hi ha tels i nigulets dolços colorits
submergits a sa cara de davall d'una nova capa d'aigua dolça amb llims, arena fina com picadís, argila... Mirant horitzontalment, s'hi aprecia una franja fina, com un tel que evoluciona entre verdós, marronós, grogós... Amb uns punts petitoníssims, brillantors i onetes, un micromoviment intern. Després sa capa ja es va estenent o difuminant, normalment en un grapat d'hores o un dia.
No sé si és degut a arribar aigua tèrbola d'argila, i un efecte fisic d'intercanvis de sals, superposicions i decantacions per ses densitats, de ploure pols o de remoure pols a sa vorera, o potser és microvida?
Aquí un altre efecte, molt major i comú:
Racó de platja urbana popular on va s'escorrentia de dutxes salades. Verdor de microalgues superficials.
Hi ha un tipus de color verdós comú, estacional, després de setmanes de Sol i calma sense ones en es racons de ses cales. Són floracions, blooms de microalgues no tòxiques.
Però s'hi fan controls de qualitat, perquè s'ombra de sa verdor surant i sa calor canvien s'activitat de plantes des fons i hi minven s'oxigen.
En racons calmats, amb filtracions d'aigües brutes, gran afluència de bany, si no arriben corrents i ones netejant, hi podria haver hipòxia des fons, acumular detritus, i provovar gran mortaldat, eutrofització, amb aparició de microbis més tòxics.
Es micro i nanoplàstics ho podrien empitjorar, amb més mortaldat quan fa calor. Modifiquen sa quantitat d'algues, nutrients, CO2, oxígen, transparència i color de s'aigua. Vegeu p. ex. https://doi.org/10.1016/j.hazmp.2025.100032, o també:
Adaptat de Kvale, K., Prowe, A.E.F., Chien, CT. et al. Zooplankton grazing of microplastic can accelerate global loss of ocean oxygen. Nat Commun 12, 2358 (2021). https://doi.org/10.1038/s41467-021-22554-w
O, hi ha altres canvis de color per cicles estacionals en mar oberta. De molt plàncton que torna tota la mar de to verdós o groguenc. Fins a bastanta fondària, almenys cinc o deu metres.
I a final d'estiu o inici de tardor, moren poblacions d'algues. Per haver menys hores de llum, més inclinació des Sol, o si ve aire fred. Per exemple, uns dies llavonses de ses primeres pluges torrencials molt fredes. Varia segons s'hora, és circadià, per sa migració vertical de zooplàncton. O també va segons corrent, si hi ha detritus, restes orgàniques.
CC BY-SA Thoral, F., Pinkerton, M.H., Montie, S. et al. Marine darkwave as an event-based framework to assess unusual periods of reduced underwater light availability. Commun Earth Environ 7, 4 (2026). https://doi.org/10.1038/s43247-025-03023-4
I hi ha nigulets blancs, que es poden confondre amb micro bimbolletes d'agulla, però no en tenen. Com bromes o boirines submarines superficials en milers de metres de vorera. I en alguns punts es nigulet fa un cap que davalla devers un metre. Serien restes mig dissoltes de grans ventalls d'aigua dolça bruta o de pluja, amb pols?
Altres són nigulets blancs de pocs metres d'ample aturats aprop de sa superfície. Per exemple on arriba un broll d'aigua dolça neta després de ploure una mica. Es veuen bé quan la mar està calmada. Es poden observar des de uns metres lluny. No nedant a sobre, on veuríem tot boirós, blanquinós.
En unes hores o un dia, es nigulet es va desfent, va baixant a mig pam, i creix fins a devers uns dos pams de fondària. Per mi que serien per contrast de salinitat, temperatura, amb poca brutor o pols.
També hi ha nigulets similars per microplàncton, de reproducció d'animals...
⚗
Aprop dets entrants de ses voreres hi ha baixants de pluvials, i nigulets blancs similars. Ull, que sovint són aigües dolces brutes. Fan bafs que maregen, irriten si hi ha contacte llarg a parts sensibles i ferides, o quan sortim de s'aigua, perquè s'evaporació concentra sa contaminació a sa pell.
Poden aparèixer de cop, per exemple amb un vessament. I contenir residus de lixiviats, llims contaminats, partícules de brutors, detergents, lleixius, alguicides, biocides, floculants. A vegades provenen netejar a terraces, piscines, contenidors de fems, o cotxos! I aboquen poals i s'aigua bruta enterra, es carrer o en es conductes de ses aigües pluvials. ☣
Altra cosa són ses capes finíssimes que suren a ses calmes i es vent escampa. Poden ser de pols de terres, o si tenen un to grogós o verdós en primavera solen ser de pol·len des pins.
Peró si són capes iridiscents, com aquí a sa foto, és mala senyal! Serien capes de contaminació molt tòxica que s'escampa.
Possiblement de greixos de motors que perden olis, benzina, gasoil... O es residus de vernis de petroli que es va desfent, es chapapote.
Es poden observar ses partícules més denses enfonsant-se si miram prop on neix sa taca. Per exemple, a devora una embarcació que vessa aigua bruta amb restes olis en un moll.
Ats anys 70 o 80s, es banyistes caminant per cales o platges de Mallorca gairebé sempre acabàvem amb vernis aferrat en es peus.
No tot es vernis seria de xapapote de petroli que arribaria surant de la mar fins a sa vorera. Algun seria de monstre de claveguera, fatberg https://es.wikipedia.org/wiki/Fatberg en grums de greix i altres residus urbans i d'escorrentia abocats des de terra.
Vegeu un estudi de ses bolles de monstre de claveguera a platges autralianes moderneshttps://doi.org/10.64628/AA.ecjc5gfwf
Font: Raindwick City Council https://www.randwick.nsw.gov.au/about-u ... identified
Es tels i nigulets d'un episodi de pluja es van dispersant, dissolvent i difuminant-se a la mar. S'efecte i sa durada varien una mica, segons el que contengui s'aigua i sa quantitat, es contrast de temperatures, s'hora, sa llum, si hi ha molta microvida, s'època, contaminacions... I, sobretot, de si hi ha ones i vent.
Gif de geocities.com/Heartland/Valley/1371/shfish2.gif
Calor, llum i afectacions a vida petitona filtradora, es menjar de peixos.
🌡
A ses voreres calmades es percep millor sa formació a s'aigua de diferents tels verdosos, o ses boirines blanquinoses. No tot són brutors, algunes vegades són reproduccions, ous i esperma d'animals...
Alguns dies, sa vida marina petitona pot ser molt intensa en ets entrants de ses voreres, entre esculls, en es cocons o basses. Pot variar segons ses ones, si acumulen restes o les remouen, si hi ha oxigenació. Influeixen a sa vida que hi viu, com es crancs,
o a sa que hi flota, com es plàncton de larves, ous, gambetes, 
copèpodes, rotífers...
També hi influeix s'aigua freda dolça que arriba amb una pluja o escorrentia. I s'aigua bruta, que sura més.
Sa llum artificial, i es renou de ses barques, ses ombres de ses visites, o el que van trepitjant ho poden alterar.
Inclús sa Lluna hi influeix. Sa llum freda, blava o actínica. No és intensa, però potenta. Marca diferent es colors, i possiblement ets animals que veuen colors diferents, com sa llum ultravioleta, notin prou es canvi. Un senyal per a començar una etapa més de sa vida marina.🌡
És com sa llum d'una sala de ball, que torna llampants alguns colors, i ens inspira a festejar? Una llum de lluna i de nit ben feta, artificial de planetari, ens inspira coses ben belles,
vegeu https://youtu.be/-3VMlzuvMf8 
Sa lluna, o sa falta de lluna, fa de senyal, com de cupido,
en peixos, plàncton, pesca festejant, hi, hi.
Vegeu p. ex.
https://doi.org/10.3389/fmars.2025.1476524
Sa migració vertical diària i de nit, és descomunal. Es major moviment de biomassa des planeta. Llegiu p. ex. https://ca.wikipedia.org/wiki/Migraci%C ... i%C3%A0ria
A partir de certa temperatura d'aigua, també (>27-29°C?) com de cop, es fems i contaminants afecten més a sa vida. As menjar de peixos, musclos i crancs filtrant, sa microvida i zooplàncton que filtren moltíssima aigua, nanoplàstics amb additius tòxics i contaminants adherits. 
En canvi, es plàstics afecten proporcionalment menys i es degraden lent, a llocs freds, foscs, calmats, ombrívols, fondos o poc airejats, lluny de sa vorera.
Bimbolles grosses que perduren, per residus d'abocaments d'una embarcació fondejada prop de sa vorera. Es noten més es dies sense vent, o si aquest ve cap a terra.
Més brillantors, típiques, enterboleixen sa visió i suren. Tals com es nigulets breus de bimbolletes de xocs, on piquen ses ones. O si em passa arran s'hèlix d'alguna embarcació, o una moto aquàtica a jet. Venint directe de lluny, i fent una gran ona, tal com derraparia un cotxe, inclús copeja.
Similars a unes poques persones submergides en moto subaquàtica vermella (≈seabob, underwater scooter) que a pics m'agredeixen, xocant fort i repetit frontalment, en es pit o passant per sobre des cos. Abans passaven a màxima velocitat fregant es cos. A pics cegant, dispersant un gran nigul de bimbolletes d'aire comprimit que duien dissimulat, petit o a dedins s'aparell. Es conductor en respirava poc, per un tubet, a més fondària. Només un, que actuava com un fanfarró, i un com abusiu, i una com una similar copejant accelerant i repetit, amb grans rialles sàdiques. Sempre sols, d'un en un, per ventura en un moment separats d'algun grup.
Normalment, una estampida de peixos a davant els delata.
Es comporten com alliçonant, castigant i divertint-se, (!) assetjant, i envoltant, espantant, ofegant per pànic. Tot de manera descaradament intencionada. Probablement actuen més així per a intimidar, provocar, confondre...
Sense disculpar-se, ni justificant-se de forma raonable. S'excusen amb embolics de tenir dret a gaudir de llibertat natural, no limitats, i que fa tres lustres que ho practiquen.
Cometen infraccions agredint així, i navegant temeraris, i a tota velocitat on fa anys que es restringeix, i on cal permís per a bussejar en un temps i zona, que superen.
Es nigulets més dinàmics només duren uns segons o poques hores, depenent de si continuen picant fort ses ones.
I és curiós que alguns peixos trien aquestes ones amb nigulets de bimbolles. Ses oblades (Oblada melanura) hi cerquen, i piquen ats hams surant de pescadors que ho aprofiten. Elles neden per ses rompents, com jugant, surfejant subaquàticament, hi, hi. 
Espumes acumulades de detritus orgànics.
A pics flota espuma surant, o se'n veu més a ses calmes, en esteles d'embarcacions. Per mi que deu ser per matèria orgànica microscòpica, microvida i mortaldat, detritus... Llavors de sa mort des blooms de vida, per un contrast de fred, o una zona on sura s'aigua dolça freda, bruta...
I en alguna vorera s'acumula molta espuma! On es ones i vents arribant piquen fort durant hores o dies, i atraquen una "festa d'espuma" natural. Per mi que tanta, seria després d'una gran mortaldat, per una pluja amb fred i es canvi estacional, amb poca llum de tardor o hivern.
Altra espuma sí que seria poc natural o de contaminants artificials. On havia arribat i acumulat aigua residual amb residus orgànics, sabons... I es que inclús se'n tira dedins grutes marines, o per tubs davallant baixants pluvials.
I ull, que certes espumes, esquitxos i aerosols de bimbolles possiblement porten més contaminants tensioactius, surfactants. Alguns són contaminants "per sempre", com PFOS i PFAS, afegits a plastificants, rodes de cotxe, plàstics, de productes de neteja i molts altres.
Vegeu p. ex. "Una illa escocesa remota té la contaminació per PFAS més alta d'Escòcia, relacionada amb l'escuma oceànica" clicant a
https://www.envirolink.org/2026/06/02/r ... cean-foam/
Ses contaminacions que creen espumes suren i floten llargues distàncies, inclús centenars o milers de quilòmetres. Ens arriben esquitxades entre ones o roques, i van terra amunt en aerosol.
Ull! Alguns contaminants per sempre causen patologies greus a baixíssima concentració. Inclús es transfereixen a ses següents generacions via reproducció!
Fems d'aigua arran, aprofitant una calma entre de dies d'ones de fons que els desenterraren o desincrustaren. Alguns d'embarrancats. Na Ferradura, 2023.
🖼
🏝🏖
Tot un popurri d'interaccions en entrants amb baixants d'aigua dolça, brutes o tèrboles. Arraconats de vents sortints, amb residus acumulats llargs períodes, objectes arribant flotant, com fustes i plàstics antics.
Fems incontrolats surant a la mar mesos o anys, es poblen com d'un substrat, amb incrustacions i plaques de microvida. En arribar a ses voreres, algun plàstic gairebé es desfà amb un toc, però no normalment. Però tots pateixen molts més xocs, canvis de temperatura, o hi ha altra llum. Flotant acumulats en un entrant, n'accelera s'erosio, o almenys és diferent que a mar oberta. I ses rompents de ses ones els esmicolen, o els erosionen i envelleixen abans.
S'enfonsen es que guanyen es pes de sa vida aferrada. O, al revés, un tapís microscòpic amb bimbolles els tornen a surar unes hores o dies.
I esmicolats, tornen ben petitonets, micro i nanoplàstic. Esquits amb "espurnes" salades, aerosols bruts que es dispersen aire amunt i terra enllà.
Allò més petitó, encara que sigui dens, flota a s'aire. És un món apart! Amb altres interaccions físiques. Per a ses busques, moure's per s'aire, és similar a noltros nedar remant, i en melmelada!
Així, microplàstics i detritus esquitats van aire amunt, volen per tot es planeta! I transporten tòxics captats, o microvida patògena resistent. O, per exemple, moltíssima pols des pneumàtics ja té es seus propis contaminants per sempre, mooolt tòxics.
Com més petits són es plàstics respirats o menjats, més penetren per tot es cos d'animals i persones. Amb una superfície d'intercanvi físic i biològic respecte as pes descomunal!
Imatge de: Microplastic Human Dietary Uptake from 1990 to 2018 Grew across 109 Major Developing and Industrialized Countries but Can Be Halved by Plastic Debris Removal. Xiang Zhao and Fengqi You. Environmental Science & Technology 2024 58 (20), 8709-8723 (Figura 3) CC-BY-NC-ND 4.0 https://pubs.acs.org/doi/10.1021/acs.est.4c00010
Mapa de microplàstic en dieta i aire -exterior, supòs.
S'aire en interiors està més contaminat per pols, fum o microplàstics. I ens afecta estona i d'aprop. Flota des desgast de milers d'objectes, matalassos, coixins, roba, envasos, mobles, trispol, parets, productes d'higiene i neteja, cuinar, bricolatge...
Es fum respirat ens afecta per tenir partícules i toxines, i repetit en cuines, focateres o foguenyes.
Ull, que respirar restes des fum de tota casta de llenya és molt tòxic i contaminant! Tot es fum d'incendis forestals, de cuinar, foguenyes, fogateres, foguerons festius...
També ens exposam menjant allò fumat o cuinat amb fum de llenya. Més, cremant plàstic, carbons o plantes molt tòxiques. És una intoxicació i absorció diferent, però s'hi acumulen ses toxines.
Per exemple, vegeu un menjar, tofu fumat,
de plàstics cremats:
https://www.nytimes.com/2019/11/14/worl ... astic.html
https://www.sciencedirect.com/science/a ... 8023000146
Tant a terra com a s'aigua, es fems s'acumulen més on hi ha recer des vents i corrents sortints.
Amb sa calor i altres efectes diferents, sa microvida més patògena o resistent s'adapta i multiplica més. L'ajuda sa presència de restes de medicaments o clavegueram. Queda més aferrada a es microplàstics vells, on s' acumulen triturats. I allò tan petit, pot fer més mal. És gegantina sa seva superfície d'intercanvi respecte as pes i volum.
Es peixos es senten atrets per ses olors de sa microvida que creix en es trossets de fems i plàstics, hi noten gustets orgànics, com de menjar. Els masteguen com a xiclets, els escupen, però no sempre.
Vegeu un animal tastant plàstic tirat, com xiclet:
https://featureassets.amuniversal.com/a ... 5056a9545d
(vinyeta sense relació, de Gary Larson, www.thefarside.com)
Què ha de tragar cada animal marí per a morir?
(Probabilitat 90%, segons https://doi.org/10.1073/pnas.2415492122)
Una au, sis peces de cautxú sintètic més petites que un pèsol. Una tortuga gran, 342 bocinets de mida d'un pèsol de plàstics tous, bosses. Un catxalot gran, 28 peces més petites que una pilota de tenis.
Segons https://doi.org/10.1038/s41598-018-36585-9, en aus, es plàstics tous i flonjos creen més adherències, obturacions i infeccions.
S'aigua superficial tèrbola i salobre desenfoca ses fotos. Aquesta s'ha retallat, saturat de color i contrast, per a destacar dues femelles de peix lloro/vella.
Es peixos s'adapten a sa calor, a diferents velocitats, o no. 
Es peixos poden apreciar i distingir aquests efectes visibles i invisibles, olors, sons, canvis meteorològics, d'ones, sa salinitat, sa temperatura de la mar... Actuen diferent si hi ha residus i detritus, microvida patògena, i si senten dolor.
Com a ses persones, a alguns peixos els agrada s'aigua càlida. Hi poden desenvolupar sa població, ampliar es territori on reposen, s'alimenten o reprodueixen.
Amb sa calor alguns animals canvien es moviments, expressions, sa seva conducta refinada, o de color!
Quan sa temperatura de la mar puja a més de 27 o 28°C, diversos peixos ens mosseguen sa pell. Se'ns atraquen per s'esquena, o per on sa llum els mimetitza. I just un instant després fugen entre altres peixos. Així ho fan ses oblades petites dissimulant. Mirades des de fora de s'aigua costen molt de veure.
Ull amb ses infeccions de ferides petites i mossegades quan la mar està calenta. I sembla que empitjoren amb sa contaminació, microplàstics i microvida més patògena i resistent. Convé netejar prest qualsevol ferida, fer sa cura i protegir-la.
Amb so increment de temperatures marines a Balears, al llarg dets anys es va observant població d'espècies de zones i mars càlides.
Aquí davall, exemples de peixos, vertebrats i vida aquàtica gran pròpia d'aigua càlida. Alguna forana, al·lòctona, invasora, o perillosa.
Molta més vida diferent petita arriba flotant i s'aboca des llast de bucs que arriben de lluny, però es coneix i controla relativament poc, i és complicat. És microscòpica o petitona, com larves, microplàncton, algues, bacteris i virus marins. Quan creix o s'adapta prou aquí, o torna invasora, llavonses sí que es sap o coneix més. Es controlen més unes poques espècies de microvida patògena, potser Vibrio, variants d'E. coli, Shigella spp. I més a certs ports, platges de banyistes, o pesca i marisc cultivat. Una alga invasora, dita okamurae, ja ha afectat prou es litoral des sud peninsular.
Aquí davall, dues femelles adultes de papagai/lloro/vella, Sparisoma cretense. Farien devers 15-20 i 20-25 cm:
Semblaven peixos relaxats, indiferents, nedant prop de sa superfície. Mantenien certa distància, almenys a un metre. Menjaven algues, amb parsimònia, si no els destorbava, ni hi anava aprop o cap a ells directament.
Per mi deuen ser més acolorides es dies de festeig, per calor, o quan estan relaxades? Són diferents des mascles color gris-blau.
Es peixos lloro, omnívors, vorejaven "picotejant" extrems de plantes i d'algues plenes d'animalons aferrats. Un moviment similar a bancs de saupa Salpa salpa, vegetariana, que menja sa porció vegetal de sa posidònia i algues.
Es papagai/lloro/vieja, Sparisoma cretense, mediterrani, més comuna aqui, fa un lustre.
De colors vius, s'aspecte recorda a altres, com Labrus mixtus, papagai /lloro/tord ver/gallet de rei/grívia/xuclà. I un altre forà, fadrí/donzella, Thalassoma pavo, comú de fa dècades, de mars càlides. No tan mat, més petit i frenètic!
Donzella és nom comú en dues espècies amb colors diferents entre sexes, i similars costums, forma i tamany:
Mentre recollia un carretó de supermercat...Adalt a la dreta,dos fadrins/donzella (Thalassoma pavo) femelles, amb cinc bandes transversals, verticals, clares o blavoses fines. Es mascles no apareixen, amb una banda gruixada prop brànquies, blava i vermellosa.
I abaix a l'esquerra una donzella (Coris julis) femella. Es mascle seria clar ataronjat, però no apareix.
Es fadrins i donzelles em segueixen i curiosegen es fems que vaig a tocar i agafar! Són una mica pesats! Hi, hi
Prop de ses dues femelles de papagai/lloro/"vieja", Sparisoma cretense hi havia aquestes llaunes i roba espanyada. Per davall d'unes roques que sobresurten, on van es pescadors de canya.
I hi ha altres espècies relacionades amb s'escalfament marí. Per exemple:
●Més saupa, Sarpa salpa
Crèdits: Yamil J.R CC0 https://www.inaturalist.org/observations/239229039
Segons de què s'alimenten, consumir-ne és tòxic, al·lucinogen.
Masteguen puntes verdes de posidònia, i algueró, Cymodocea nodosa. I vertaderes algues, com pèl sauper/herba saupera, Cystoseira spp.
Ajuden as control a població d'una invasora, des gènere Caulerpa, al·lucinògen?
● Més llampuga, Coryphaena hippurus
Crèdits: VicJ Fotosub CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/254903389
Es fems surant les atreuen, com a mi, hi.
● Més espet, Sphyraena viridensis
Yamil J.R CC0 https://www.inaturalist.org/observations/240965329
De gairebé un metre i un pam, o semblen més grossos, per s'astorament, hi, hi.
● Més moles similars a alatxa, Sardinella aurita? Que competeix o modifica pesqueres d'anxova/seitó, o sardina/sarda, Sprattus sprattus?
Crèdits: aggelinanaf CC BY https://www.inaturalist.org/observations/179941322
Serviola americana, Seriola fasciata que voregen poc profund en estols diversos. O, solitàries prop objectes surant, peixos grossos o seguint un nedador decidit.
Crèdits: alzzal CC BY-NC https://www.inaturalist.org/photos/153345589
Més rajada violeta en vorera a poca fondària. Al revés de sa rajada clavellada, Raja undulata triant fred.
Crèdits: Michael Bommerer CC BY https://www.inaturalist.org/observations/239996218
Més serviola d'aigues profundes, Seriola rivoliana adultes vorejant, fugaces i tímides, en petit banc.
Theodoros Alexandropoulos https://www.inaturalist.org/photos/4924911
Es cuc de foc, forà, té pèls calcificats fràgils tòxics, i ens pot desmaiar. Es treuen eixuts amb alcohol, aferrats a cinta adhesiva.
Tomas Pocius CC0 https://www.inaturalist.org/photos/262542610
Cucs de foc i campana de grumer.
Un aleví de peix ballesta/surer (Balistes capriscus?) forà que s'enfadà quan li vaig treure es refugi amb que arribà.
De majors, viuen a més fondària, però n'he vist vorejant repetit, per a roegar fustes, a menys de dos metres de profunditat. Podrien ferir cultius de musclos.
Crèdits: Adalt, evangrimes CC BY https://www.inaturalist.org/photos/8725638 Abaix, JamesLaFontaine CC BY https://www.inaturalist.org/observations/249785627
Lobotes surinamensis, atlàntic. Un de petit estava passiu i quiet en entrants calmats, entre fems surant i dedins recipients. S'indignà en llevar-li. I un altre dia, un em mossegà una cama. O, en vaig veure un de major lluny.
Però potser confonc algun petit amb una salpa brasilera, Kyphosus sectatrix:
ed_flagler CC BY-NC https://www.inaturalist.org/photos/449436316
Salpa brasilera de petita.
Rahul Joshi CC0 https://www.inaturalist.org/photos/29747497
Sa salpa brasilera ens mossegaria cames en s'estiu? Més es peixos propis d'aquí, no forans. En aigua a més de 27 °C ses oblades, repetit, si em despist. I altres peixets, sovint no tan fort, com un toc.
Crèdits: Phil Hastings CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/1958340
Un peix rem, Regalecus russellii des Pacífic.
Regalecus glesne, atlàntic tropical, aquí rar, però probable per s'escalfament. Fa pocs anys, un gros xocà en roques de ponent de Mallorca.
Però, aquest no ens mossega, o sí? Ui, ui...
A vegades ses larves s'aboquen de s'aigua de llast de bucs, sense filtrar. O via Canal de Suez, ses espècies lessepianes.
No, de plaça i metro de Lesseps, a Barna, on ell també ajudà.
Es cranc aranya/pla, Percnon gibbesi , de mars càlides, atlàntic, o lessepià? Invasor, de fa ja dècades. Aquests dos de sa foto, entre mooolts altres a Cala Rajada.
Em sembla que he observat algun lessepià, o m'he confós amb un surer... un peix conill, Siganus sp.?
Foto: Falk Viczian Solarboot-Projekte gGmbH (CC BY-NC) https://www.inaturalist.org/observations/253814511
Peix Gitano Críptic, lessepià, ja a Mediterrània central. Competint amb daurades, Sparus aurata.
Foto by sloow (CC BY-NC) https://www.inaturalist.org/observations/250354013
Peix llima reticulat, lessepià, a sa Mediterrània central. Però neda prop es substrat.
Crèdits: 1. Jofre CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/35034329 2. Chris Taklis CC BY https://www.inaturalist.org/observations/62307264 3. tomatix CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/252417904
Belone svetovidovi seria més comuna a s'oceà. De trompeta/corneta, lessepià, per mi que n'he vist un aquí.
Crèdits: 1. Diego Almendras G. CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/38316890 2. Daniel CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/197031650 3. Ingo Rogalla CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/256170892 4. shahar chaikin CC BY https://www.inaturalist.org/observations/149535869
1. Sphoeroides pachygaster, bola. 2. Lagocephalus lagocephalus, bola, atlàntic. 3. Diodon hystrix, porc espí. 4. Lagocephalus sceleratus, bola platejat, lessepià.
No menjar! 
Rar aquí. N'he vist dos, o un repetit, a Capdepera fa pocs anys, i dues escultures com es seu jaç de corteig, una flor d'arena a sis metres de fondària. I fa més de deu anys, tres ressecs, o un repetit, a Formentera. Però pus.
Hatem Moushir CC BY-SA https://upload.wikimedia.org/wikipedia/ ... shir_1.JPG
Es peix escorpí/lleó, agressiu d'espines tòxiques. Lessepià, adaptat fins as sud-est d'Itàlia. Aquí absent, però n'havia observat un gran fa més de deu anys, en una platja pitiüsa popular, en roques a poca fondària, com malalt... De peixera de megaiot? Un no gaire lluny, hores abans, abocà un poal amb aigua i algun contingut que em semblà similar as peixot.
Suggeriments
● Danubi blau de La Trinca
https://youtu.be/mYPqWmfRV-A 
● Consumir, de María Nada:
https://youtu.be/4HE2xNKKpmg
○ Crema solar i microplàstics tornen tòxic es crom (!) https://pubs.acs.org/doi/10.1021/acs.estlett.2c00689
● Erin Brockovich (2000) diferenciant crom:
https://youtu.be/mKAE8I6j_Fc
○ Es Sol i nanoplàstics tornen reactius as metalls, creen estrés oxidatiu https://pubs.acs.org/doi/10.1021/acsnano.2c05803
Dispensador de bossa popocà vandalitzat. De medicaments, en trob més des nous, plens.
🌡
Quina temperatura màxima, a devers 1 m de fondària!
Adaptat per propòsit altruista didàctic, de (c) SOCIB https://www.socib.es/ca/que-fem/observa ... o-pollensa a sa gràfica clicant a
https://viewers-system.apps.socib.es/vi ... om_type=xy i zoom a dia 24 a les 16:00 h UTC (18:00 h local d'estiu, UTC+2)
És des mareògraf a Pollença, en es club nàutic des port.
I mar enllà, prop 39.563°N, 2.096°E, a unes deu milles nàutiques a l'oest de s'illa Dragonera:
Adaptat per propòsit altruista didàctic, de (c) Puertos del Estado www.puertos.es a
https://portus.puertos.es/PortusData/rt ... =WaterTemp i zoom a dia 5-08-2026 a les 16:00 h GMT, UTC (18:00 h local d'estiu UTC+2)
No m'indicà sa terbolesa, canviant "params=Visibility" a s'enllaç.
Possible rècord absolut:
https://nitter.net/AEMET_Baleares/statu ... 2244362666
Alguna boia exterior medeix sa temperatura marina a tres metres de profunditat. (!)
© IEO-Santander www.ieo-santander.net www.boya-agl.st.ieo.es/boya_agl/plataforma.html
Seria com aquesta boia? Diferents fonts deien que ses boies fixes exteriors prenen sa temperatura a uns 2.5 o 3 m.
.
Flocs mucilaginosos flotant. Abans, entapissaven es fons, davall lixiviats de reg de gespa. Cala Lliteres, 39.71999°N, 3.46101°E, en mapa clicant a www.what3words.com/prestatgeries.agilitats.atzar
Temperatura, nigulets submarins i peixos forans
Durant sa canícula, costa caminar carregat per anar a fer un capfico a la mar. Però necessitam moure'ns, per salut, no quedar massa quiets durant hores i dies.
Sa calma i baf ens inunda d'alta temperatura humida.
Ses onades de calor, abans extraordinàries, ara normals. Sa dorsal d'anticicló africana s'atraca i queda estacionària. Mor es vent, sobretot de nit, i sumam poc flux de nord fresc sec. La mar no ens refreda, s'escalfa profunda, contagia ses zones urbanes on, a més, patim efecte illa de calor. Es va irradiant calor estotjada, en nits consecutives sense mínimes templades a s'aire, tropicals (>20 °C) o tòrrides (>25 °C) amb sensació de temperatura infernal (>30 °C) per s'alta pressió atmosfèrica, poc oratge o ventilació, s'humitat, irradiació... O ens ve per sorpresa algun esclafit càlid, sec, amb ràfegues fortes.
S'insuficient pic de recuperació de cansanci per calor altera es cicle circadià de descans, s'acumula dies i fatiga, afecta greu a sa salut.
Es diu que s'ha trastocat o minvat s'embat, es vent de mar cap a terra diari. Variaria es vessant on s'acumulen fems i grumers, o remoure s'aigua tèrbola i verda estancada a sa vorera.
Em menjava sa pell des peu! Quines pessigolles! I el feia fugir, però en no res tornava per sorpresa, quins espants!
Cranc sabater amb metabolisme energètic activat per sa calor. Afamegats, pateixen o moren. Sa calor arriba setmanes abans, sa primavera torna estiu.
Es contaminants i es fems incontrolats, en aigua que supera cert llindar de temperatura, afecten mooolt més a sa vida marina. O, ja abans, a devers 27 o 28°C, peixets diferents, afamegats, ens mosseguen ses cames. Per a nedar relaxats, vestim pantaló llarg de nou.
Sa pell, tan calenta torna tova, és fàcil de ferir. Una erosió a la mar és cau de cultiu d'infeccions. S'ha de tractar abans, amb cura. Mantenir-la neta, o eixuta, limita es banys, i recollir escombraries surant en entrants marins bruts.
Davall ses baixants de tubs de pluvials és un entorn amb residus de carrers, medicines, tractaments, neteges, lixiviats...
Prolifera sa vida adaptada a latituds càlides, i microvida seleccionada, resistent, agressiva. Alguna soca podria crear una cel·lulitis pitjor a sa pell o tornar perillosa una ferideta i sa neteja i consum de marisc.
També hi ha floracions d'algues com filaments, i/o algun mantell mucilaginós, d'aspecte semblant a Ostreopsis. Però, només mirant, costa identificar-les, o averiguar si serien tòxiques:
Adaptat per a propòsit didàctic altruista de
https://villefranche-sur-mer.fr/lostreopsis-ovata⬅️ Un mantell d'aspecte similar cobreix fons marí a poca profunditat. Es desprén, dispersa i enterboleix platges enllà. En tandes, d'estiu, inici de tardor o final de primavera. On hi ha llum i calor, potser on arriben residus, p. ex. calonet de s'Escull, 39.72006N, 3.45909E a www.what3words.com/navals.formatget.refrigeri
Per a això, va bé cuidar molt bé i netejar ses aigües somes, entre esculls i cocons, bones condicions per a filtradors, copèpodes, crustacis, puu, cranquets, gambetes...
És vergonyós observar que es maltracten gratant amb pedres, pals i gambaners fregant fort arran. Jugant, guardats en poal i alliberats, estressats i ferits. És un mal model, davant gran afluència de banyistes, repetit i habitual en certes hores i dies. P. ex. dins zona marina des Parc Natural de Llevant, a Cala Agulla, en un racó d'esculls, a 39.7210°N, 3.4550°E en mapa www.what3words.com/enfortida.bombins.boirat
O, en es Coconar, prop na Ferradura, dins reserva marina, a 39.7079N, 3.4609E en mapa www.what3words.com/popularment.isard.irritada També excavant pedres i amuntegant-les. Devers aquí, rompent i trepitjant crostes de vermet mediterrani, Dendropoma petraeum, D. lebeche...? Un cuc mooolt protegit per normes, una espècie vulnerable.
I mouen pedres, afectant a llarg plaç, o directament, destapant, arrabassant, excavant... Just aquí, a ses arrels de s'herba submarina algueró, Cymodocea nodosa, adaptada a flor d'aigua soma càlida. I ull, que en s'hivern costa saber-ne s'extensió, perquè té poques fulles, i noves, curtes i fines.
A sa tardor típica, de sempre, s'atmosfera i enterra es refreden setmanes abans que la mar, coves i subsol. Darrerament, la mar es manté prou més calenta a sa tardor i bona part d'hivern. Es capficos allarguen sa temporada,
independents de sa meteorologia, d'hora, Sol, vent o pluja. I es banyistes i nedadors triam poca roba, àgil i fina. 🏖 
Mélanie Juza, Aina García-Gómez, Llúcia Ribot, Rosa Rodríguez (2023) TIAMAT: a marine observatory of global change in the Spanish National Parks network. [Web app]. Balearic Islands Coastal Observing and Forecasting System, SOCIB (CC BY-NC-SA 4.0) https://apps.socib.es/observatoriotiama ... oceano.htm
Es desgel àrtic reflecteix menys sa calor, i crea un cercle viciós d'escalfament. La mar i aire s'hi escalfa relativament més. També es debilita es vòrtex de corrents en alçada girant es pol nord. Sembla que això destirota, ondula es corrents en jet polars. Ses baixes pressions i bosses d'aire fredes des nord ens entren amb més incertesa, i ens alteren es clima d'aquí.
Tanta calor acumulada a s'Atlàntic i Mediterrània crea una gran massa d'aire calent ascendent, amb potència. Sense vent fort evaporant mar o aridesa, hi ha menys pluja, però amb tanta energia ascendent, més contrast en alçada. Sa meteorologia ens torna proporcionalment violenta, tempestes de llamps o torrencials, inclús fenòmens similars a esclafits de vent local huracanat.
A pics, rissaga, meteotsunami, en llocs nous. Cada cala embuta, amplifica o ressona diferent es flux d'ones i corrents. Com respirat en tandes, a un ritme propi. En voreres profundes s'ona és baixa, però hi xoca potent, inunda alt, i es buida retornant arrastrant de tot.
Ses rissagues danyen i fereixen. Com una mortal, a Cala Egos, de Santanyí, es 16 juliol de 2018.
Arribà feble as nord, a sa Punta de Cala Gat, de Capdepera. En un vessant sud, profund, hi tocà baixa, però veloç i potent. Formà bufadors rars, uns esquits de pocs metres que destacaven. Observants es minutet previ as capfico, el vaig cancel·lar, de bona sort.
Es fenòmens violents meteorològics també remouen i incontrolen es fems. Intentam evitar ets ensurts de sortir de s'aigua massa correntsos, esquivant objectes, escorrenties, sa rompent de ses ones extraordinàries, petits fiblons, esclafits, patir per llamps...
Tempesta elèctrica amb sa majoria de llamps entre 15:00 i 15:30 h. Possiblement alguna branca dets assenyalats matà a dos banyistes eixuts defora de s'aigua.
Convé aprofitar es millor lloc per a observar i recollir escombraries nedant, amb seguretat, menys perillós, i a gust. Per exemple, si la mar té una capa tèrbola o dolça superficial, vaivé d'ones i bimbolles rompent, per a distingir fems surant, en va bé enfonsar-mos i mirar amunt. Això, ens enreda, refreda, o cal prendre altres precaucions per contaminacions, o si ens apropam as fons, que fereix.
Es complica per motius humans diversos, s'interès recreatiu massiu, consumista des medi natural com un parc de lleure, sa disbauxa, excessos, i estades puntuals esporàdiques, amb diferents recursos, coneixements, percepció, costums o idiomes. També per negocis, s'urbanisme i dificultats per a evitar abocaments d'aigües contaminades.
A vegades ens costa més adaptar-mos a sa calor. Per exemple, si no entrenam a ses hores de més calor es mesos abans de sa canícula. I si no trobam un lloc prou tranquil i fresc en s'estiu.
S'escalfament per canvi climàtic ens augmenta sa inactivitat, minva sa productivitat. I quedar quiet per sa calor durant setmanes, també afecta a sa salut i mata: https://doi.org/10.1016/S2214-109X(25)00472-3
Desitjam un entorn adaptatiu, convenient per a sobreviure sa xafogor. Per exemple, valoram una cala urbana propera petita, ombrívola, profunda, de substrat amb enfonyalls, agrest i prou vertical. On pugi corrent profund fred, o suri surgència dolça d'aigua natural neta freda. Ui, quina pau i que bé s'hi està en s'estiu! Ideal per a capficos.
Adaptat de XKCD https://xkcd.com/3220 (CC BY-NC)
Cal potenciar aquesta idea
fresca de luxe. 🛳 🌡
Es baf i calorassa la milloren.
Evitar fred, triant vorera càlida
Per a nedar, trobam més temperatura a s'aigua de tardor, que ve de s'estiu, que no de primavera d'estiu, que ve freda de s'hivern. Quan ha plogut i fet vent, sa davallada de temperatura es recupera abans, perquè no està tan freda a uns pams de profunditat com en primavera.
Sa temperatura superficial marina a sa vorera varia prou segons ses circumstàncies. És útil encertar es bon moment i lloc, per a allargar es capfico amb menys roba, còmodes i segurs. Millor adaptats, per a cuidar s'entorn netejant s'aigua nedant, passant gust.
El més senzill, és triar es moment i lloc amb més calma, assolejat, somer. Ses temperatures marines superficials màximes de cada dia pugen més a ses cales que queden a recer de vents, corrents, ones i esquits, i amb un fons de poca profunditat extens, horitzontal i pla.
Es màxim de temperatura marina de cada dia, normalment, és devers unes hores després des migdia solar. Però pot desplaçar-se per una pluja, canvis en niguls, vent, corrents, ones...
Mélanie Juza, Aina García-Gómez, Llúcia Ribot, Rosa Rodríguez (2023) TIAMAT: a marine observatory of global change in the Spanish National Parks network. [Web app]. Balearic Islands Coastal Observing and Forecasting System, SOCIB (CC BY-NC-SA 4.0) https://apps.socib.es/observatoriotiama ... oceano.htm
Temperatura marina superficial observada i prevista en models. A certa distància de sa costa, en mar oberta.
Sa de 2026 a
https://www.socib.es/users/mjuza/observ ... mod_es.png 
Però arran de costa, sa temperatura varia:
○ Menor, on es relleu submarí prou vertical eleva corrents d'aigües profundes o ones de fons arribant. I en un racó a ombra, amb vent, rompents esquitant, bimbolles i aerosol evaporant-se. On un torrent, baixant o surgència aporta aigua dolça, que sura tot i estar més freda. O, davall capes d'aigua verda o bruta, mig "opaca".
○ Major, a sa vorera poc fonda, extensa, plana i horitzontal, a recer, amb calma de vent i ones, assolejada. O, damunt capa tèrbola.
A s'inici de sa tardor i s'octubre, si s'aigua superficial està calmada, s'arriba almenys a 25-26°C de màxim diari. Però sa meteorologia més imprevisible i sobtada destorba es capfico. I as Sol, no ens encalentim tant com a finals de primavera, perquè va més inclinat. Es dia dura entre unes onze i dotze hores, no catorze o quinze. Es fred dets horabaixes o sa matinada influeixen més.
A principi de novembre, la mar arriba a uns 23°C, però davallarà a 19°C en unes setmanes. I es mínim anual seria d'uns 14-15°C, entre a finals de febrer o inici de març, variant segons meteorologia, però sembla que s'avança.
De tardor, quan fa bon dia, amb calma i Sol, en aigua superficial a 25°C, bastanta gent sana, sense roba càlida de natació, podria nedar tira-tira o banyar-se activament, almenys dues hores. Gairebé com en una piscina de natació esportiva, a uns 24-26°C, diferents de ses d'esbarjo, relaxació, teràpia o aprenentatge, a 27-29°C.
Altra cosa és s'adaptació personal as fred, i s'hàbit, o s'activació escalfant uns minuts. O, es metabolisme energètic en es ritme circadià, setmanal i mensual. O, s'escalfor i fred per s'activitat, sa motricitat de sa pràctica. És clau sa intensitat i sa duració, si hi ha pocs desplaçaments o si enfonsam prou es cap i cos. Si ens movem i netejam pausats, en un racó amb tacte, delicadesa i gentilment amb sos animals. Quan ens movem poc i fa fred, ens cal més brevetat, equipament de roba i preparació. P. ex. netejant estona amb poc desplaçament, en un entrant brut amb baixants de pluvials, ombrívol davall acantilats, que és embut de vents i corrents.
S'adaptació personal as fred millora instintivament, amb s'hàbit, i es record proper positiu de nedar en aigua freda. També, modul sa fisiologia imaginant vívidament, sobretot durant es minuts just abans de nedar. Inclús dramatitzant exagerant, com un clown casolà, o amb una cançó i ball a ritme creixent.
I és util banyar-se progressivament, aprofitar sa resposta reflexa as fred. Submergint parts des cos sensibles, irrigades prop de sa pell, com ho són es coll, eixelles, ingles... O sa cara nua, sense cobrir-la amb sa màscara durant uns deu segons. Anant alerta a poder triar arran de vorera aigua neta salada, evitant contaminants i patògens en es nas i ulls. També, a s'inici des nedars, convé estar atents a sa resposta corporal i sa propiocepció. Observar com arriben, diferent cada dia, ses adaptacions funcionals i motrius. Alguna sorprenent, i sana, en haver passat uns cinc minuts en remull.
Milloram abans, practicant en situacions de poc risc. Per exemple, usant boia de senyalització on surar, prop on fer peu, a la vista de socorristes. Si avançam amb valentia as perill, conquerint pors, sense que ets espants ens governin. Amb ull a massa males experiències que ens formin límits abstractes en es propers dies. Nedant, es pànic és del més perillós.
Racons refredats degut a s'orografia, corrent, esquits i ones de fons
Nedant, notam que superfície de la mar s'escalfa bastant si fa Sol, calma d'ona i poc vent. En es primers centímetres o pam, són ses temperatures màximes diàries ses que realment destaquen respecte as primer o segon metre. No es nota tanta diferència en sa temperatura mitjana. I s'escalfa i diferencia menys si està ennigulat, amb vent, ones, és lloc a ombra, de nit...
O, a qui fa una immersió, a més d'uns tres metres, es refredament va canviant cada pic menys per cada metre davallat. A bastanta fondària, sobtat a sa capa termoclina, que es desplaça estacionalment, i on xoca a sa vorera vertical, on també es difumina una mica.
S'evaporació de la mar davalla sa temperatura de sa superfície, en es primer mil·límetre de fondària, major amb so vent. També a sa roca esquitxada i exposada a vent, es torna gèlida, i es retorn dets esquits de ses rompents d'ones. Terra enllà, s'oratge amb aerosol d'ones refreda prous quilòmetres en s'hivern.
Corrents i ones de fons, d'aigua profunda més freda, pugen en trobar sa pendent i s'obstacle de roca submergida. Si arriben en es racó superficial on nedam, ens el refreden.
🌡 Dependrà des moment, de sa direcció i s'orografia. Per exemple, a sotacorrent (a darrere) de ses puntes de sa costa flueix formant rotors. Vist des de fora, hi pot semblar calmat, però en nedar-hi es noten vaivens breus, potents i freds profunds.Mirant s'aigua mar enllà, sembla relativament calmat quan hi ha ones de fons. Són ondulacions amples, però profundes, mouen molta massa amunt i avall. Aquesta mar, en tocar sa vorera, proporcionalment més, s'eleva, romp potent, remou es fons, puja terra enllà, i torna a davallar arrastrant juguetes entre castells d'arena, o crea corrents de retorn.
Comparant, ses ones de vent solen ser curtes i vistoses, remouen sa superfície llunyana o la rompen. I desplacen quilòmetres as fems, pilotes i grumers que suren més superficials.
Es surfers i socorristes ho diferencien prest -i ses pagellides.
Escorrentia acumulada de calabruixada arran de mar. Tardor de 2021.
Pluja, surgències i abocaments refredant
S'aigua dolça de pluja baixa sa temperatura superficial marina de cop. A s'inici de primavera d'hivern (tardor) es recupera prest, la mar tèbia té massa, 'inèrcia'. Però a mitjans de novembre no tant, i per sa inclinació i manca de Sol, o es van encadenant episodis de pluja i vents forts i freds secs de nord, evaporant de pressa la mar, refredant.
S'aigua dolça, sense sal, menys densa, sura, encara que estigui freda. La mar és més densa per sal que per fredor.
També cauen vessaments o abocaments a torrents i tubs de pluvials, inclús coves marines. De regadius, gespa, cultius, ramaderia, pistes esportives, gespa artificial amb cautxú, de renovar-ne en alguna piscina, filtracions de pous negres... O sa neteja d'aceres, carrers i terrasses de bars, platges de piscines, rentar cotxos, bugades, esbandir xampú d'animals de companyia peluts en algun comerç... O incidències des clavegueram cap a pluvials, per pluges torrencials, o embossos per branques caigudes, tovalloletes, greix, lones, mobles o matalassos, uau!
Es Noudiari.es (CC BY-NC)
https://www.noudiari.es/local-ibiza/la- ... s-salines/+Infos:
https://www.noudiari.es/local-ibiza/de- ... -vertidos/ https://www.vilaweb.cat/noticies/proble ... es-fecals/ https://www.periodicodeibiza.es/pitiusa ... tidos.htmlEn principi, en altres depuradores i des d'emissaris submarins d'aigües residuals filtrades, es dispersaria poca brutor. Però a pics s'embossen, espenyen, saturen, i s'aboquen clavegueres a torrents i platges.
Vegeu molts nedadors que pateixen per aigua bruta, a UK:
https://theconversation.com/why-we-keep ... ers-277120
(en català, p. ex. copiaferrant s'adreça a https://translate.google.com)
Per a contrastar, una entrevista de com és de sà nedar en mar neta:
https://www.3cat.cat/3cat/nedar-al-cap- ... o/1279431/
Suggeriment musical inspirador 
🏖🏗
Jo vinc d'un silenci - Raimon
https://youtu.be/4skMnle8R1c 
S'aigua dolça residual tractada o bruta que arriba a la mar, hi sura similar a s'aigua de pluja, o a sa que brolla i ascendeix d'una surgència natural neta submergida.
Si creix, té sa forma d'una ploma o ventall, i pot mesurar més d'un quilòmetre, segons la dispersi per es vent i s'ona, o arriba i s'acumula en es calonet on ens banyam.
🏞
Sura estona sense mesclar-se, hores o més, si és molta i hi ha calma. S'acumula en entrants arrecerats des vents sortins. Així, en certs moments, sa superfície de la mar en una cala, torna dolça i freda, una bassa estancada, aïllada de sa gran extensió d'aigua càlida salada. 🌩 Peró, si hi arriben corrents i ones, dispersa abans.
Es punts freds dolços de la mar afecten mooolt a es capficos. Sa seva diferència de temperatura és gran, i en pocs metres de separació. Es noten prest a sa pell i en es cos, i més si es neda sense tratge, hi, hi.
Adpatat de XKCD.com https://imgs.xkcd.com/comics/deep_end_2x.png
Aquest croquis, serviria? Idò, s'humor va bé per a tolerar es fred. 
Capficos cercant sa caloreta durant sa tardor,
i veient sa dolçor de s'aigua mirant amb sos ulls!
Quan es neda a mar obert, i es passa a nedar a un racó on s'acumula aigua freda dolça surant, es pateix per es canvi de temperatura.
Convé fixar-s'hi! 
S'aigua dolça a la mar, i sa seva fredor, es poden veure d'una mica lluny, observant amb ulleres de nedar. No només es percep de prop amb sa fredor a sa pell, es sabor o sa coïssor en ets ulls.
I si són d'aigua dolça bruta de popó o tèrbola de llims i fangs, inclús es veuen caminant o navegant! Si hi ha una capa d'aigua dolça neta surant, sempre es translúcida, degut as canvi de densitat. Similar a s'aire damunt gasolina, o una carretera calentíssima.Es dies que plou apareix i, nedant, veig borrós s'entorn submarí, inclús ses mans.
Però des de davall sa franja, a uns pams de profunditat, s'hi veu bé, 
en un entorn d'igual densitat. I, en mirar amunt, s'hi clissa millor es fems surant, per sa panoràmica i evitar s'efecte òptic.S'aigua a dos pams, completament salada, és més càlida que sa dolça superficial. ☺ Es sent manco fred nedant submergit! I més si fa vent, quan es cap es refreda per evaporació ràpida.
Però, a devers un metre i mig o tres, ja està més freda. O, en tornar a pujar, ens refredarem més, en evaporar-se s'aigua, sobretot si abans es Sol ens escalfava sense vent. Si es passa a nedar en mar més oberta, pentura hi ha gustet!
Si fora des redol tancat dolç i fred d'una cala, s'aigua superficial és completament salada, està més càlida i nítida! 
En es punt exacte on hi ha ses surgències submarines, que són com fonts d'aigües dolces, es flux fred puja, sense sal, poc dens, amb trajecte vertical borrós. 
Ses surgències també tenyeixen de verdet ses voreres. Permeten acabar es capficos amb sa pell menys salada, o alleugerir es cansanci des baf, 
en un bany refrescant. 
També, si no hi ha ona i habilitat, omplir una bossa per a treure's sa sal de sa pell en acabar de nedar. ✌Algunes surgències grans enmig de la mar, o arran dedins entrants calmats, serveixen per a omplir sa cantimplora. Amb ull a si convé potabilitzar, o a contaminacions antigues terra amunt, de filtracions, vessaments d'aigües brutes, de lixiviats de residus vells...Foto sobre s'erosió, aprofitant s'efecte de sa perspectiva, que torna com gros es tall.
A vegades, hi ha tels i nigulets dolços colorits
submergits a sa cara de davall d'una nova capa d'aigua dolça amb llims, arena fina com picadís, argila... Mirant horitzontalment, s'hi aprecia una franja fina, com un tel que evoluciona entre verdós, marronós, grogós... Amb uns punts petitoníssims, brillantors i onetes, un micromoviment intern. Després sa capa ja es va estenent o difuminant, normalment en un grapat d'hores o un dia. No sé si és degut a arribar aigua tèrbola d'argila, i un efecte fisic d'intercanvis de sals, superposicions i decantacions per ses densitats, de ploure pols o de remoure pols a sa vorera, o potser és microvida?
Aquí un altre efecte, molt major i comú:
Racó de platja urbana popular on va s'escorrentia de dutxes salades. Verdor de microalgues superficials.
Hi ha un tipus de color verdós comú, estacional, després de setmanes de Sol i calma sense ones en es racons de ses cales. Són floracions, blooms de microalgues no tòxiques.
Però s'hi fan controls de qualitat, perquè s'ombra de sa verdor surant i sa calor canvien s'activitat de plantes des fons i hi minven s'oxigen.
En racons calmats, amb filtracions d'aigües brutes, gran afluència de bany, si no arriben corrents i ones netejant, hi podria haver hipòxia des fons, acumular detritus, i provovar gran mortaldat, eutrofització, amb aparició de microbis més tòxics.
Es micro i nanoplàstics ho podrien empitjorar, amb més mortaldat quan fa calor. Modifiquen sa quantitat d'algues, nutrients, CO2, oxígen, transparència i color de s'aigua. Vegeu p. ex. https://doi.org/10.1016/j.hazmp.2025.100032, o també:
Adaptat de Kvale, K., Prowe, A.E.F., Chien, CT. et al. Zooplankton grazing of microplastic can accelerate global loss of ocean oxygen. Nat Commun 12, 2358 (2021). https://doi.org/10.1038/s41467-021-22554-w
O, hi ha altres canvis de color per cicles estacionals en mar oberta. De molt plàncton que torna tota la mar de to verdós o groguenc. Fins a bastanta fondària, almenys cinc o deu metres.
I a final d'estiu o inici de tardor, moren poblacions d'algues. Per haver menys hores de llum, més inclinació des Sol, o si ve aire fred. Per exemple, uns dies llavonses de ses primeres pluges torrencials molt fredes. Varia segons s'hora, és circadià, per sa migració vertical de zooplàncton. O també va segons corrent, si hi ha detritus, restes orgàniques.
CC BY-SA Thoral, F., Pinkerton, M.H., Montie, S. et al. Marine darkwave as an event-based framework to assess unusual periods of reduced underwater light availability. Commun Earth Environ 7, 4 (2026). https://doi.org/10.1038/s43247-025-03023-4
I hi ha nigulets blancs, que es poden confondre amb micro bimbolletes d'agulla, però no en tenen. Com bromes o boirines submarines superficials en milers de metres de vorera. I en alguns punts es nigulet fa un cap que davalla devers un metre. Serien restes mig dissoltes de grans ventalls d'aigua dolça bruta o de pluja, amb pols?Altres són nigulets blancs de pocs metres d'ample aturats aprop de sa superfície. Per exemple on arriba un broll d'aigua dolça neta després de ploure una mica. Es veuen bé quan la mar està calmada. Es poden observar des de uns metres lluny. No nedant a sobre, on veuríem tot boirós, blanquinós.
En unes hores o un dia, es nigulet es va desfent, va baixant a mig pam, i creix fins a devers uns dos pams de fondària. Per mi que serien per contrast de salinitat, temperatura, amb poca brutor o pols.
També hi ha nigulets similars per microplàncton, de reproducció d'animals...
⚗
Aprop dets entrants de ses voreres hi ha baixants de pluvials, i nigulets blancs similars. Ull, que sovint són aigües dolces brutes. Fan bafs que maregen, irriten si hi ha contacte llarg a parts sensibles i ferides, o quan sortim de s'aigua, perquè s'evaporació concentra sa contaminació a sa pell.Poden aparèixer de cop, per exemple amb un vessament. I contenir residus de lixiviats, llims contaminats, partícules de brutors, detergents, lleixius, alguicides, biocides, floculants. A vegades provenen netejar a terraces, piscines, contenidors de fems, o cotxos! I aboquen poals i s'aigua bruta enterra, es carrer o en es conductes de ses aigües pluvials. ☣
Altra cosa són ses capes finíssimes que suren a ses calmes i es vent escampa. Poden ser de pols de terres, o si tenen un to grogós o verdós en primavera solen ser de pol·len des pins.
Peró si són capes iridiscents, com aquí a sa foto, és mala senyal! Serien capes de contaminació molt tòxica que s'escampa.
Possiblement de greixos de motors que perden olis, benzina, gasoil... O es residus de vernis de petroli que es va desfent, es chapapote.
Es poden observar ses partícules més denses enfonsant-se si miram prop on neix sa taca. Per exemple, a devora una embarcació que vessa aigua bruta amb restes olis en un moll.
Ats anys 70 o 80s, es banyistes caminant per cales o platges de Mallorca gairebé sempre acabàvem amb vernis aferrat en es peus.
No tot es vernis seria de xapapote de petroli que arribaria surant de la mar fins a sa vorera. Algun seria de monstre de claveguera, fatberg https://es.wikipedia.org/wiki/Fatberg en grums de greix i altres residus urbans i d'escorrentia abocats des de terra.
Vegeu un estudi de ses bolles de monstre de claveguera a platges autralianes modernes
https://doi.org/10.64628/AA.ecjc5gfwfFont: Raindwick City Council https://www.randwick.nsw.gov.au/about-u ... identified
Es tels i nigulets d'un episodi de pluja es van dispersant, dissolvent i difuminant-se a la mar. S'efecte i sa durada varien una mica, segons el que contengui s'aigua i sa quantitat, es contrast de temperatures, s'hora, sa llum, si hi ha molta microvida, s'època, contaminacions... I, sobretot, de si hi ha ones i vent.
Gif de geocities.com/Heartland/Valley/1371/shfish2.gif
Calor, llum i afectacions a vida petitona filtradora, es menjar de peixos.
🌡
A ses voreres calmades es percep millor sa formació a s'aigua de diferents tels verdosos, o ses boirines blanquinoses. No tot són brutors, algunes vegades són reproduccions, ous i esperma d'animals...
Alguns dies, sa vida marina petitona pot ser molt intensa en ets entrants de ses voreres, entre esculls, en es cocons o basses. Pot variar segons ses ones, si acumulen restes o les remouen, si hi ha oxigenació. Influeixen a sa vida que hi viu, com es crancs,
o a sa que hi flota, com es plàncton de larves, ous, gambetes, 
copèpodes, rotífers... També hi influeix s'aigua freda dolça que arriba amb una pluja o escorrentia. I s'aigua bruta, que sura més.
Sa llum artificial, i es renou de ses barques, ses ombres de ses visites, o el que van trepitjant ho poden alterar.
Inclús sa Lluna hi influeix. Sa llum freda, blava o actínica. No és intensa, però potenta. Marca diferent es colors, i possiblement ets animals que veuen colors diferents, com sa llum ultravioleta, notin prou es canvi. Un senyal per a començar una etapa més de sa vida marina.
🌡És com sa llum d'una sala de ball, que torna llampants alguns colors, i ens inspira a festejar?
Una llum de lluna i de nit ben feta, artificial de planetari, ens inspira coses ben belles, vegeu
https://youtu.be/-3VMlzuvMf8 
Sa lluna, o sa falta de lluna, fa de senyal, com de cupido,
en peixos, plàncton, pesca festejant, hi, hi.Vegeu p. ex.
https://doi.org/10.3389/fmars.2025.1476524Sa migració vertical diària i de nit, és descomunal. Es major moviment de biomassa des planeta.
Llegiu p. ex. https://ca.wikipedia.org/wiki/Migraci%C ... i%C3%A0riaA partir de certa temperatura d'aigua, també (>27-29°C?)
com de cop, es fems i contaminants afecten més a sa vida. As menjar de peixos, musclos i crancs filtrant, sa microvida i zooplàncton que filtren moltíssima aigua, nanoplàstics amb additius tòxics i contaminants adherits. 
En canvi, es plàstics afecten proporcionalment menys i es degraden lent, a llocs freds, foscs, calmats, ombrívols, fondos o poc airejats, lluny de sa vorera.
Bimbolles grosses que perduren, per residus d'abocaments d'una embarcació fondejada prop de sa vorera. Es noten més es dies sense vent, o si aquest ve cap a terra.
Més brillantors, típiques, enterboleixen sa visió i suren. Tals com es nigulets breus de bimbolletes de xocs, on piquen ses ones. O si em passa arran s'hèlix d'alguna embarcació, o una moto aquàtica a jet. Venint directe de lluny, i fent una gran ona, tal com derraparia un cotxe, inclús copeja.Similars a unes poques persones submergides en moto subaquàtica vermella (≈seabob, underwater scooter) que a pics m'agredeixen, xocant fort i repetit frontalment, en es pit o passant per sobre des cos. Abans passaven a màxima velocitat fregant es cos. A pics cegant, dispersant un gran nigul de bimbolletes d'aire comprimit que duien dissimulat, petit o a dedins s'aparell. Es conductor en respirava poc, per un tubet, a més fondària. Només un, que actuava com un fanfarró, i un com abusiu, i una com una similar copejant accelerant i repetit, amb grans rialles sàdiques. Sempre sols, d'un en un, per ventura en un moment separats d'algun grup.
Normalment, una estampida de peixos a davant els delata.
Es comporten com alliçonant, castigant i divertint-se, (!) assetjant, i envoltant, espantant, ofegant per pànic. Tot de manera descaradament intencionada. Probablement actuen més així per a intimidar, provocar, confondre...
Sense disculpar-se, ni justificant-se de forma raonable. S'excusen amb embolics de tenir dret a gaudir de llibertat natural, no limitats, i que fa tres lustres que ho practiquen.
Cometen infraccions agredint així, i navegant temeraris, i a tota velocitat on fa anys que es restringeix, i on cal permís per a bussejar en un temps i zona, que superen.
Es nigulets més dinàmics només duren uns segons o poques hores, depenent de si continuen picant fort ses ones.
I és curiós que alguns peixos trien aquestes ones amb nigulets de bimbolles. Ses oblades (Oblada melanura) hi cerquen, i piquen ats hams surant de pescadors que ho aprofiten. Elles neden per ses rompents, com jugant, surfejant subaquàticament, hi, hi. 
Espumes acumulades de detritus orgànics.
A pics flota espuma surant, o se'n veu més a ses calmes, en esteles d'embarcacions. Per mi que deu ser per matèria orgànica microscòpica, microvida i mortaldat, detritus... Llavors de sa mort des blooms de vida, per un contrast de fred, o una zona on sura s'aigua dolça freda, bruta...
I en alguna vorera s'acumula molta espuma! On es ones i vents arribant piquen fort durant hores o dies, i atraquen una "festa d'espuma" natural. Per mi que tanta, seria després d'una gran mortaldat, per una pluja amb fred i es canvi estacional, amb poca llum de tardor o hivern.
Altra espuma sí que seria poc natural o de contaminants artificials. On havia arribat i acumulat aigua residual amb residus orgànics, sabons... I es que inclús se'n tira dedins grutes marines, o per tubs davallant baixants pluvials.
I ull, que certes espumes, esquitxos i aerosols de bimbolles possiblement porten més contaminants tensioactius, surfactants. Alguns són contaminants "per sempre", com PFOS i PFAS, afegits a plastificants, rodes de cotxe, plàstics, de productes de neteja i molts altres.
Vegeu p. ex. "Una illa escocesa remota té la contaminació per PFAS més alta d'Escòcia, relacionada amb l'escuma oceànica" clicant a
https://www.envirolink.org/2026/06/02/r ... cean-foam/
Ses contaminacions que creen espumes suren i floten llargues distàncies, inclús centenars o milers de quilòmetres. Ens arriben esquitxades entre ones o roques, i van terra amunt en aerosol.
Ull! Alguns contaminants per sempre causen patologies greus a baixíssima concentració. Inclús es transfereixen a ses següents generacions via reproducció! 
Fems d'aigua arran, aprofitant una calma entre de dies d'ones de fons que els desenterraren o desincrustaren. Alguns d'embarrancats. Na Ferradura, 2023.
🖼
🏝🏖Tot un popurri d'interaccions en entrants amb baixants d'aigua dolça, brutes o tèrboles. Arraconats de vents sortints, amb residus acumulats llargs períodes, objectes arribant flotant, com fustes i plàstics antics.
Fems incontrolats surant a la mar mesos o anys, es poblen com d'un substrat, amb incrustacions i plaques de microvida. En arribar a ses voreres, algun plàstic gairebé es desfà amb un toc, però no normalment. Però tots pateixen molts més xocs, canvis de temperatura, o hi ha altra llum. Flotant acumulats en un entrant, n'accelera s'erosio, o almenys és diferent que a mar oberta. I ses rompents de ses ones els esmicolen, o els erosionen i envelleixen abans.
S'enfonsen es que guanyen es pes de sa vida aferrada. O, al revés, un tapís microscòpic amb bimbolles els tornen a surar unes hores o dies.
I esmicolats, tornen ben petitonets, micro i nanoplàstic. Esquits amb "espurnes" salades, aerosols bruts que es dispersen aire amunt i terra enllà.
Allò més petitó, encara que sigui dens, flota a s'aire. És un món apart! Amb altres interaccions físiques. Per a ses busques, moure's per s'aire, és similar a noltros nedar remant, i en melmelada!
Així, microplàstics i detritus esquitats van aire amunt, volen per tot es planeta! I transporten tòxics captats, o microvida patògena resistent. O, per exemple, moltíssima pols des pneumàtics ja té es seus propis contaminants per sempre, mooolt tòxics.
Com més petits són es plàstics respirats o menjats, més penetren per tot es cos d'animals i persones. Amb una superfície d'intercanvi físic i biològic respecte as pes descomunal!
Imatge de: Microplastic Human Dietary Uptake from 1990 to 2018 Grew across 109 Major Developing and Industrialized Countries but Can Be Halved by Plastic Debris Removal. Xiang Zhao and Fengqi You. Environmental Science & Technology 2024 58 (20), 8709-8723 (Figura 3) CC-BY-NC-ND 4.0 https://pubs.acs.org/doi/10.1021/acs.est.4c00010
Mapa de microplàstic en dieta i aire -exterior, supòs.
S'aire en interiors està més contaminat per pols, fum o microplàstics. I ens afecta estona i d'aprop. Flota des desgast de milers d'objectes, matalassos, coixins, roba, envasos, mobles, trispol, parets, productes d'higiene i neteja, cuinar, bricolatge...
Es fum respirat ens afecta per tenir partícules i toxines, i repetit en cuines, focateres o foguenyes.
Ull, que respirar restes des fum de tota casta de llenya és molt tòxic i contaminant! Tot es fum d'incendis forestals, de cuinar, foguenyes, fogateres, foguerons festius...
També ens exposam menjant allò fumat o cuinat amb fum de llenya. Més, cremant plàstic, carbons o plantes molt tòxiques. És una intoxicació i absorció diferent, però s'hi acumulen ses toxines.
Per exemple, vegeu un menjar, tofu fumat,
de plàstics cremats: https://www.nytimes.com/2019/11/14/worl ... astic.html
https://www.sciencedirect.com/science/a ... 8023000146Tant a terra com a s'aigua, es fems s'acumulen més on hi ha recer des vents i corrents sortints.
Amb sa calor i altres efectes diferents, sa microvida més patògena o resistent s'adapta i multiplica més. L'ajuda sa presència de restes de medicaments o clavegueram. Queda més aferrada a es microplàstics vells, on s' acumulen triturats. I allò tan petit, pot fer més mal. És gegantina sa seva superfície d'intercanvi respecte as pes i volum.
Es peixos es senten atrets per ses olors de sa microvida que creix en es trossets de fems i plàstics, hi noten gustets orgànics, com de menjar. Els masteguen com a xiclets, els escupen, però no sempre.
Vegeu un animal tastant plàstic tirat, com xiclet:
https://featureassets.amuniversal.com/a ... 5056a9545d
(vinyeta sense relació, de Gary Larson, www.thefarside.com)
Què ha de tragar cada animal marí per a morir?
(Probabilitat 90%, segons https://doi.org/10.1073/pnas.2415492122)
Una au, sis peces de cautxú sintètic més petites que un pèsol. Una tortuga gran, 342 bocinets de mida d'un pèsol de plàstics tous, bosses. Un catxalot gran, 28 peces més petites que una pilota de tenis.
Segons https://doi.org/10.1038/s41598-018-36585-9, en aus, es plàstics tous i flonjos creen més adherències, obturacions i infeccions.
S'aigua superficial tèrbola i salobre desenfoca ses fotos. Aquesta s'ha retallat, saturat de color i contrast, per a destacar dues femelles de peix lloro/vella.
Es peixos s'adapten a sa calor, a diferents velocitats, o no. 
Es peixos poden apreciar i distingir aquests efectes visibles i invisibles, olors, sons, canvis meteorològics, d'ones, sa salinitat, sa temperatura de la mar... Actuen diferent si hi ha residus i detritus, microvida patògena, i si senten dolor.
Com a ses persones, a alguns peixos els agrada s'aigua càlida. Hi poden desenvolupar sa població, ampliar es territori on reposen, s'alimenten o reprodueixen.
Amb sa calor alguns animals canvien es moviments, expressions, sa seva conducta refinada, o de color!
Quan sa temperatura de la mar puja a més de 27 o 28°C, diversos peixos ens mosseguen sa pell. Se'ns atraquen per s'esquena, o per on sa llum els mimetitza. I just un instant després fugen entre altres peixos. Així ho fan ses oblades petites dissimulant. Mirades des de fora de s'aigua costen molt de veure.
Ull amb ses infeccions de ferides petites i mossegades quan la mar està calenta. I sembla que empitjoren amb sa contaminació, microplàstics i microvida més patògena i resistent. Convé netejar prest qualsevol ferida, fer sa cura i protegir-la.
Amb so increment de temperatures marines a Balears, al llarg dets anys es va observant població d'espècies de zones i mars càlides.
Aquí davall, exemples de peixos, vertebrats i vida aquàtica gran pròpia d'aigua càlida. Alguna forana, al·lòctona, invasora, o perillosa.
Molta més vida diferent petita arriba flotant i s'aboca des llast de bucs que arriben de lluny, però es coneix i controla relativament poc, i és complicat. És microscòpica o petitona, com larves, microplàncton, algues, bacteris i virus marins. Quan creix o s'adapta prou aquí, o torna invasora, llavonses sí que es sap o coneix més. Es controlen més unes poques espècies de microvida patògena, potser Vibrio, variants d'E. coli, Shigella spp. I més a certs ports, platges de banyistes, o pesca i marisc cultivat. Una alga invasora, dita okamurae, ja ha afectat prou es litoral des sud peninsular.
Aquí davall, dues femelles adultes de papagai/lloro/vella, Sparisoma cretense. Farien devers 15-20 i 20-25 cm:
Semblaven peixos relaxats, indiferents, nedant prop de sa superfície. Mantenien certa distància, almenys a un metre. Menjaven algues, amb parsimònia, si no els destorbava, ni hi anava aprop o cap a ells directament.
Per mi deuen ser més acolorides es dies de festeig, per calor, o quan estan relaxades? Són diferents des mascles color gris-blau.
Es peixos lloro, omnívors, vorejaven "picotejant" extrems de plantes i d'algues
plenes d'animalons aferrats. Un moviment similar a bancs de saupa Salpa salpa, vegetariana, que menja sa porció vegetal de sa posidònia i algues.Es papagai/lloro/vieja, Sparisoma cretense, mediterrani, més comuna aqui, fa un lustre.
De colors vius, s'aspecte recorda a altres, com Labrus mixtus, papagai /lloro/tord ver/gallet de rei/grívia/xuclà. I un altre forà, fadrí/donzella, Thalassoma pavo, comú de fa dècades, de mars càlides. No tan mat, més petit i frenètic!
Donzella és nom comú en dues espècies amb colors diferents entre sexes, i similars costums, forma i tamany:
Mentre recollia un carretó de supermercat...Adalt a la dreta,dos fadrins/donzella (Thalassoma pavo) femelles, amb cinc bandes transversals, verticals, clares o blavoses fines. Es mascles no apareixen, amb una banda gruixada prop brànquies, blava i vermellosa.
I abaix a l'esquerra una donzella (Coris julis) femella. Es mascle seria clar ataronjat, però no apareix.
Es fadrins i donzelles em segueixen i curiosegen es fems que vaig a tocar i agafar! Són una mica pesats! Hi, hi
Prop de ses dues femelles de papagai/lloro/"vieja", Sparisoma cretense hi havia aquestes llaunes i roba espanyada. Per davall d'unes roques que sobresurten, on van es pescadors de canya.
I hi ha altres espècies relacionades amb s'escalfament marí. Per exemple:
●Més saupa, Sarpa salpa
Crèdits: Yamil J.R CC0 https://www.inaturalist.org/observations/239229039
Segons de què s'alimenten, consumir-ne és tòxic, al·lucinogen.
Masteguen puntes verdes de posidònia, i algueró, Cymodocea nodosa. I vertaderes algues, com pèl sauper/herba saupera, Cystoseira spp. Ajuden as control a població d'una invasora, des gènere Caulerpa, al·lucinògen?
● Més llampuga, Coryphaena hippurus
Crèdits: VicJ Fotosub CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/254903389
Es fems surant les atreuen, com a mi, hi.
● Més espet, Sphyraena viridensis
Yamil J.R CC0 https://www.inaturalist.org/observations/240965329
De gairebé un metre i un pam, o semblen més grossos, per s'astorament, hi, hi.
● Més moles similars a alatxa, Sardinella aurita? Que competeix o modifica pesqueres d'anxova/seitó, o sardina/sarda, Sprattus sprattus?
Crèdits: aggelinanaf CC BY https://www.inaturalist.org/observations/179941322
Serviola americana, Seriola fasciata que voregen poc profund en estols diversos. O, solitàries prop objectes surant, peixos grossos o seguint un nedador decidit.
Crèdits: alzzal CC BY-NC https://www.inaturalist.org/photos/153345589
Més rajada violeta en vorera a poca fondària. Al revés de sa rajada clavellada, Raja undulata triant fred.
Crèdits: Michael Bommerer CC BY https://www.inaturalist.org/observations/239996218
Més serviola d'aigues profundes, Seriola rivoliana adultes vorejant, fugaces i tímides, en petit banc.
Theodoros Alexandropoulos https://www.inaturalist.org/photos/4924911
Es cuc de foc, forà, té pèls calcificats fràgils tòxics, i ens pot desmaiar. Es treuen eixuts amb alcohol, aferrats a cinta adhesiva.
Tomas Pocius CC0 https://www.inaturalist.org/photos/262542610
Cucs de foc i campana de grumer.
Un aleví de peix ballesta/surer (Balistes capriscus?) forà que s'enfadà quan li vaig treure es refugi amb que arribà.
De majors, viuen a més fondària, però n'he vist vorejant repetit, per a roegar fustes, a menys de dos metres de profunditat. Podrien ferir cultius de musclos.
Crèdits: Adalt, evangrimes CC BY https://www.inaturalist.org/photos/8725638 Abaix, JamesLaFontaine CC BY https://www.inaturalist.org/observations/249785627
Lobotes surinamensis, atlàntic. Un de petit estava passiu i quiet en entrants calmats, entre fems surant i dedins recipients. S'indignà en llevar-li. I un altre dia, un em mossegà una cama. O, en vaig veure un de major lluny.
Però potser confonc algun petit amb una salpa brasilera, Kyphosus sectatrix:
ed_flagler CC BY-NC https://www.inaturalist.org/photos/449436316
Salpa brasilera de petita.
Rahul Joshi CC0 https://www.inaturalist.org/photos/29747497
Sa salpa brasilera ens mossegaria cames en s'estiu? Més es peixos propis d'aquí, no forans. En aigua a més de 27 °C ses oblades, repetit, si em despist. I altres peixets, sovint no tan fort, com un toc.
Crèdits: Phil Hastings CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/1958340
Un peix rem, Regalecus russellii des Pacífic.
Regalecus glesne, atlàntic tropical, aquí rar, però probable per s'escalfament. Fa pocs anys, un gros xocà en roques de ponent de Mallorca.
Però, aquest no ens mossega, o sí? Ui, ui... A vegades ses larves s'aboquen de s'aigua de llast de bucs, sense filtrar. O via Canal de Suez, ses espècies lessepianes.
No, de plaça i metro de Lesseps, a Barna, on ell també ajudà.Es cranc aranya/pla, Percnon gibbesi , de mars càlides, atlàntic, o lessepià? Invasor, de fa ja dècades. Aquests dos de sa foto, entre mooolts altres a Cala Rajada.
Em sembla que he observat algun lessepià, o m'he confós amb un surer... un peix conill, Siganus sp.?
Foto: Falk Viczian Solarboot-Projekte gGmbH (CC BY-NC) https://www.inaturalist.org/observations/253814511
Peix Gitano Críptic, lessepià, ja a Mediterrània central. Competint amb daurades, Sparus aurata.
Foto by sloow (CC BY-NC) https://www.inaturalist.org/observations/250354013
Peix llima reticulat, lessepià, a sa Mediterrània central. Però neda prop es substrat.
Crèdits: 1. Jofre CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/35034329 2. Chris Taklis CC BY https://www.inaturalist.org/observations/62307264 3. tomatix CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/252417904
Belone svetovidovi seria més comuna a s'oceà. De trompeta/corneta, lessepià, per mi que n'he vist un aquí.
Crèdits: 1. Diego Almendras G. CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/38316890 2. Daniel CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/197031650 3. Ingo Rogalla CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/256170892 4. shahar chaikin CC BY https://www.inaturalist.org/observations/149535869
1. Sphoeroides pachygaster, bola. 2. Lagocephalus lagocephalus, bola, atlàntic. 3. Diodon hystrix, porc espí. 4. Lagocephalus sceleratus, bola platejat, lessepià.
No menjar!
Rar aquí. N'he vist dos, o un repetit, a Capdepera fa pocs anys, i dues escultures com es seu jaç de corteig, una flor d'arena a sis metres de fondària. I fa més de deu anys, tres ressecs, o un repetit, a Formentera. Però pus.
Hatem Moushir CC BY-SA https://upload.wikimedia.org/wikipedia/ ... shir_1.JPG
Es peix escorpí/lleó, agressiu d'espines tòxiques.
Lessepià, adaptat fins as sud-est d'Itàlia. Aquí absent, però n'havia observat un gran fa més de deu anys, en una platja pitiüsa popular, en roques a poca fondària, com malalt... De peixera de megaiot? Un no gaire lluny, hores abans, abocà un poal amb aigua i algun contingut que em semblà similar as peixot. 
Suggeriments
● Danubi blau de La Trinca
https://youtu.be/mYPqWmfRV-A 
● Consumir, de María Nada:
https://youtu.be/4HE2xNKKpmg ○ Crema solar i microplàstics tornen tòxic es crom (!) https://pubs.acs.org/doi/10.1021/acs.estlett.2c00689
● Erin Brockovich (2000) diferenciant crom:
https://youtu.be/mKAE8I6j_Fc ○ Es Sol i nanoplàstics tornen reactius as metalls, creen estrés oxidatiu https://pubs.acs.org/doi/10.1021/acsnano.2c05803
Dispensador de bossa popocà vandalitzat. De medicaments, en trob més des nous, plens.
🌡Quina temperatura màxima, a devers 1 m de fondària!
Adaptat per propòsit altruista didàctic, de (c) SOCIB https://www.socib.es/ca/que-fem/observa ... o-pollensa a sa gràfica clicant a
https://viewers-system.apps.socib.es/vi ... om_type=xy i zoom a dia 24 a les 16:00 h UTC (18:00 h local d'estiu, UTC+2) És des mareògraf a Pollença, en es club nàutic des port.
I mar enllà, prop 39.563°N, 2.096°E, a unes deu milles nàutiques a l'oest de s'illa Dragonera:
Adaptat per propòsit altruista didàctic, de (c) Puertos del Estado www.puertos.es a
https://portus.puertos.es/PortusData/rt ... =WaterTemp i zoom a dia 5-08-2026 a les 16:00 h GMT, UTC (18:00 h local d'estiu UTC+2)No m'indicà sa terbolesa, canviant "params=Visibility" a s'enllaç.
Possible rècord absolut:https://nitter.net/AEMET_Baleares/statu ... 2244362666Alguna boia exterior medeix sa temperatura marina a tres metres de profunditat. (!)
© IEO-Santander www.ieo-santander.net www.boya-agl.st.ieo.es/boya_agl/plataforma.html
Seria com aquesta boia? Diferents fonts deien que ses boies fixes exteriors prenen sa temperatura a uns 2.5 o 3 m.
.
Perquè en mirar des d'un punt de vista zenital costa de veure es fems en es laterals, inclús a poc fons o surant entre s'aire i s'aigua. 
Es fems descontrolat i contaminant és un problema complicat de resoldre i d'assumir a sa societat moderna, que incomoda.
🏖
És difícil de compaginar amb sa inèrcia de tant de consum, estil de vida urbà, i massificació d'oci d'evasió de caps de setmana o de temporada.
per ses informacions i costums, de ses divulgacions dets estudis i recerques, i a sa globalitat de s'educació quotidiana, en sentit ampli.
I pot tenir implicacions en es nostro paper social, a es lloc de feina i a es sous, o si crea esforços i despesa, o pot afectar a sa imatge o es prestigi, a sa credibilitat i confiança... 
I sa resposta a es problema va canviant, potser per ses diferents normes i sa distribució de responsabilitats i competències, sa burocràcia, sa gestió... 
🗄I és important com sa percepció i ses solucions varien segons es desig de mantenir sa prioritat a continuar incrementant es sector de transports i mercaderies, es turístic, constructiu o immobiliari, productiu, econòmic...
🏗🛠
A la llarga s'evitació i desatenció ens pot modificar automatismes, tant, tant, com a sa percepció. 
pot servir i agradar una pràctica lúdica amb s'objectiu de cercar fems. Es descobriment i sa solució es vivèncien i son significatius, d'interès. 
És ben diferent de practicar s'altre joc i lleure habitual, com un passeig o un capfico amb sos objectius més comuns i típics d'oci, turístics o esportius, on trobar i observar un fems descontrolat dificulta s'objectiu des plaer i s'evita.
👁I jugant a cercar fems s'atè i es percep i 'veu' diferent! I més si es joc és agradable, i ens hi apropam amb predisposicions i s'equipament adequat, si és factible... 
P. ex.
Es poden descobrir o revisar fàcil amb un capfico. I si han quedat desenganxats es poden extreure. I per exemple es poden pujar ràpid, com movent una ala planejant, o bé estirant amb politges penjant des de sacs boies a sa superfície. I finalment 'tot es regal' 
És similar amb sos residus antròpics, humans, 
Podent provenir de cultiu sostenible i de comerç més just 
🌧 O si ha plogut o calabruixat fa poc encara baixa més, i per tota la mar... 🌩🌧
O una caputxa fina de natació... I es guants i escarpins 
de natació, que son amb una superfície rugosa a s'aigua, que facilita impulsar-la. 
i minva sa 'conducció' de calor o temperatura alta cap a es medi. 
Es dies de més fred es pot afegir un abrig extra, com un guardapits interior molt fi, de 0'5-2 mm. I que sigui ben adherent, possiblement sense cap forro interior. I si no hi pot ser un forro tèrmic interior adherent, pot servir una micona en es seu exterior, perquè es guardapits interior queda cobert pes tratge. I també es guardapits interior permet separar millor es cos respecte a ses cremalleres des tratge, i de ses seves filtracions d'aigua. 
destinats a sa competició esportiva. 
El més indicat per a capturar fems nedant podria ser una combinació de peces per a OWS. Si no, de triatló o swimrun, corregint tanta flotació equilibrada, per a un estil de natació realment ben natural, que no sigui més flotant a ses cames. Normalment si no, tenen més de 2mm a cames, més de 3mm a cuixes o cadera...
I així deçà és més viable i comú, de sèrie, trobar tratges més secs i estancs de busseig. I tenen més varietat d'adaptacions per a fer pipí. O fins i tot és factible afegir-hi peces més rígides, per exemple amb calefacció elèctrica! 
Però aquestes alternatives puntuals no van tan bé per a nedar surant estona. Si es neda prou potser ja va millor dur roba d'OWS, o si no, de swimrun o triatló.
Per exemple, es vestits d'immersió d'apnea o pescasub són més estancs o cálids i per a poca intensitat d'esforç, amb patró i materials de flexibilitat o resistència diferents. Però solen tenir massa gruix a llocs clau per a sa natació surant, com per exemple a ses espatlles i laterals des tronc. Amb ells costa bastant impulsar amb sos braços. Tenen ses extremitats i articulacions relativanent més gruixades, rígides o flotants, i frenen més sa flexió des braços i cames. I floten tant que cal fer més força per a enfonsa'ls en impulsar i nedar per sa superfície. I tot això afecta a s'equilibri i sa dinàmica de flotació general. Van pitjor per a moure o baixar sa cadera i ses cames en diferents estils de natació, a sa braça, es girs àgils surant, en inclinar-se, a ses frenades o acceleracions, en nedar cap enrera... 
☺ 
sa gimnasta Simone Biles o es comediant saltimbanqui Harold Lloyd
d'una embarcació embarrancada es 2020.
♧
🌡
Per es tubs, amb flux veloç de ses clavegueres i pluvials. 
de monstres greixosos i amorfs de tovalloletes. Com unes fonts ufanes fosques, però bufant pudentes des banys. 
~~~> 
l'acollia una graaan serp distingida que s'arrufava recollint es caps mirant avall i enrera. 
clicant a 
Uns des nodes tan antics només serien una elevació pelada, però altres una torre de defensa amb canons i tot. Es comunicaven amb variacions de foc, fum, canonada de fogueig, inclinant branca, palma... o potser, no ho sé del cert per a tots es llocs, un ram en es Pujolet del Ram (Eivissa, 38.9652N, 1.2491E), sa Torre del Ram (Menorca, 40.0121N, 3.8090E), o a sa Fita Autèntica 'del Ram' (Mallorca, 39.6521N, 2.5520E)
🛡
Idò, com seria una fogatera ideal? Una estrella plana ventilant o girant, de cistelles de ceràmica refractària? Amb carbó vegetal a altíssima temperatura, separada entre parets i pàmpols reflectants? I com a obturador ocultant-ne sa llum, una manta, biombo o persiana de làmines girant? 
P. ex. en una formació en línia, o un triangle.
conjunt celebrant-ho, 
fins i tot un "fax": 
que els suma i combina en un quadre de Polibi.
Ehem... de feix de microones reflectint-se a sa tropopausa. Especialment valuós post explosió nuclear -que no succeí! I es node, estava a sa Base d'USA a s'Enclusa (Menorca, 39.9973N, 4.0054E) 
Uuh!
