Fauna marina, temperatura i cura litoral nedant jugant
Publicat: dj. oct. 13, 2022 8:47 pm
.
Flocs mucilaginosos alliberats, i que abans entapissaven es fons, davall filtracció de reg amb residus lixiviats. Cala Lliteres, prop 39.71999°N, 3.46101°E en mapa clicnt a www.what3words.com/prestatgeries.agilitats.atzar
Temperatura, nigulets submarins i peixos forans
Durant sa canícula aquí s'ompleix tot de calma i baf, alta temperatura humida.
És difícil caminar de dia, inclús per a fer un capfico.
Ses onades de calor, abans extraordinàries, ara normals. Sa dorsal d'anticicló africana queda estacionària durant dies. Mor es vent, sobretot es de nord. La mar superficial no refreda, s'escalfa profunda, i contagia sa costa urbana. Ses nits, sense mínimes prou templades, són tòrrides (>25 °C) o infernals (>30 °C). S'insuficient pic de recuperació de cansanci per calor altera es cicle circadià de descans, fatiga i afecta a sa salut.
Es diu que s'ha trastocat s'embat, es vent de mar cap a terra diari, típic d'estiu. Es vessant i sa cala on s'acumulen es fems i grumers es comanden diferent. O, remoure s'aigua tèrbola i verda estancada a sa vorera.
Cranc sabater afamegat, amb so metabolisme energètic activat per sa calor.
Em menjava sa pell des peu. Quines pessigolles!
El feia fugir, però en no res tornava per sorpresa. Quins espants!
Es darrers anys, sa temporada de calor perdura, i arriba setmanes abans. Activa es metabolisme d'animalons, van afamegats, i hi ha mortaldats.
Es contaminants i fems incontrolats afecten, i sa microvida torna més patògena i resistent. Quan es superen 27 o 28°C peixets diferents ens mosseguen ses cames, i triam nedar relaxats vestint pantalons llargs de nou.
Sa pell, tan calenta i xopa torna tova, fàcil de ferir; una simple erosió, cau de cultiu d'infeccions. S'ha de tractar abans, millor, i mantenir sa cura limita es bany, o nedar recollint fems.
Proliferen soques adaptades a latituds càlides, i en un entorn amb residus de medicines, urbans o de granges, ses agressives o resistents, que ens tornen sa pell amb cel·lulitis, perillosa una ferideta, o sa neteja i consum de marisc.
També hi ha floracions d'algues com filaments, i/o algun mantell mucilaginós, d'aspecte semblant a Ostreopsis, però costa saber són tòxiques.
Adaptat per a propòsit didàctic altruista de
https://villefranche-sur-mer.fr/lostreopsis-ovata⬅️
Un mantell d'aspecte similar cobreix fons marí a poca profunditat. Com en tandes, durant unes setmanes d'estiu, inici de tardor o final de primavera. Es desprén, dispersa i enterboleix platges enllà.
Per mi que prefereix florir on hi ha llum i calor, o on arriben residus o contaminants, i on queden a recer de vents sortints cap a mar obert. P. ex. calonet de s'Escull, 39.72006N, 3.45909E en mapa a www.what3words.com/navals.formatget.refrigeri
Per a això, va bé cuidar i netejar aigües poc profundes, somes, entre esculls i cocons. Mantenir unes bones condicions per a sa vida netejadora, d'animalons filtradors, com es copèpodes, plàncton de crustacis, puu, cranquets, gambetes...
És vergonyós observar que es maltracten gratant amb pedres, pals i gambaners fregant fort arreu. Jugant com mariscant, es mantenen dins poals, en una forma de pesca alliberant, normalment. Queden estressats i ferits. És un mal model observat per altres i copiat. A davant de gran afluència de vianants i banyistes, repetit i habitual en certes hores i dies. P. ex. dins zona marina des Parc Natural de Llevant, a Cala Agulla, en un racó d'esculls, a 39.7210°N, 3.4550°E en mapa www.what3words.com/enfortida.bombins.boirat I en es Coconar, prop na Ferradura, dins reserva marina, a 39.7079N, 3.4609E en mapa www.what3words.com/popularment.isard.irritada També excavant pedres i amuntegant-les. Just aquí, rompent i trepitjant crostes de vermet mediterrani, Dendropoma petraeum? D. lebeche?, protegit, com a vulnerable. I arrabassant arrels d'herba submarina, algueró, Cymodocea nodosa adaptada a flor d'aigua soma càlida.
A sa tardor típica, de sempre, s'atmosfera i enterra es refreden setmanes abans que la mar, coves i subsol. Darrerament, la mar es manté calenta a sa tardor i bona part d'hivern. Es capficos allarguen sa temporada,
independents de sa meteorologia, d'hora, Sol, vent o pluja. I es banyistes i nedadors triam poca roba, àgil i fina. 🏖 
Mélanie Juza, Aina García-Gómez, Llúcia Ribot, Rosa Rodríguez (2023) TIAMAT: a marine observatory of global change in the Spanish National Parks network. [Web app]. Balearic Islands Coastal Observing and Forecasting System, SOCIB (CC BY-NC-SA 4.0) https://apps.socib.es/observatoriotiama ... oceano.htm
Es desgel àrtic reflecteix menys sa calor, i crea un cercle viciós d'escalfament. La mar i aire s'hi s'escalfa relativament més. També es debilita es vòrtex de corrents en alçada girant es pol nord. Sembla que això destirota, ondula es corrents en jet polars. Ses baixes pressions i bosses d'aire fredes des nord ens entren amb més incertesa, i ens alteren es clima d'aquí.
Tanta calor acumulada a s'aigua atlàntica i mediterrània va a s'aire, pot crear una gran massa calenta ascendent, amb potència. Ara, hi ha menys freqüència de vent, pluja i escorrentia, però quan es suma amb tanta energia ascendent hi ha més contrast en alçada. I sa meteorologia ens torna proporcionalment violenta, de més tempestes de llamps o torrencials, inclús fenòmens similars a esclafits de vent huracanat local.
A pics, apareix rissaga diferent, un meteotsunami, en llocs nous. Cada cala embuta, amplifica o ressona diferent amb so fuxe de ses ones i corrents. Com si ho respirés en tandes, un ritme propi. En voreres profundes s'ona és baixa, però es front xoca potent.
Ses rissagues danyen i fereixen. Com una mortal, a Cala Egos, de Santanyí, es 16 juliol de 2018.
Arribà feble as nord, a sa Punta de Cala Gat, de Capdepera. En un vessant sud, profund, hi tocà baixa, però veloç i potent. Formà bufadors rars, uns esquits de pocs metres que destacaven. Observants es minutet previ as capfico, el vaig cancel·lar, de bona sort.
Es fenòmens violents meteorològics també remouen i incontrolen es fems. Intentam evitar ets ensurts de sortir de s'aigua massa correntsos, esquivant objectes, escorrenties, sa rompent de ses ones extraordinàries, petits fiblons, esclafits, patir per llamps...
Tempesta elèctrica amb sa majoria de llamps entre 15:00 i 15:30 h. Possiblement alguna branca dets assenyalats matà a dos banyistes eixuts defora de s'aigua.
Convé aprofitar es millor lloc per a observar i recollir escombraries nedant, amb seguretat, menys perillós, i a gust. Per exemple, quan ha plogut, la mar té una capa tèrbola dolça superficial, i per a distingir fems surant, va bé enfonsar-se i mirar amunt. Això, ens enreda i refreda, o cal prendre altres precaucions per contaminacions, i si ens apropam as fons, que fereix més si hi ha vaivé d'ones de fons, terbolor o bimbolles a sa rompent.
També sa neteja es complica per motius humans diversos, s'ambient i interès recreatiu massiu, de serveis, s'estil consumista, disbauxa, o sa tendència a estades puntuals i esporàdiques. De gent amb diferents recursos, costums urbanes, i en com perceben o el que esperen de s'entorn, i es coneixement des costums locals, idiomes... També per negocis, s'urbanisme i dificultats per a evitar abocaments d'aigües contaminades.
A vegades ens costa més adaptar-mos a sa calor. Per exemple, si no entrenam a ses hores de més calor es mesos abans de sa canícula. I si no trobam un lloc prou tranquil i fresc en s'estiu.
S'escalfament per canvi climàtic ens augmenta sa inactivitat, minva sa productivitat. I quedar quiet per sa calor durant setmanes, també afecta a sa salut i mata: https://doi.org/10.1016/S2214-109X(25)00472-3
Desitjam un entorn diferent, adaptatiu, convenient per a sobreviure sa xafogor. Per exemple, valoram una cala urbana propera petita, ombrívola, profunda, de substrat amb enfonyalls, agrest i prou vertical. On pugi corrent profund fred, o suri surgència dolça d'aigua natural neta freda. Ui, quina pau i que bé s'hi està en s'estiu! Ideal per a capficos.
Adaptat de XKCD https://xkcd.com/3220 (CC BY-NC)
Potenciar sa iniciativa 
fresca i rica. 
🌡 Es baf i calorassa la milloren.🛳
Evitar fred, triant vorera càlida
Per a nedar, trobam més temperatura a s'aigua de tardor, que ve de s'estiu, que no de primavera d'estiu, que ve freda de s'hivern. Quan ha plogut i fet vent, sa davallada de temperatura es recupera abans, perquè no està tan freda a uns pams de profunditat com en primavera.
Sa temperatura superficial marina a sa vorera varia prou segons ses circumstàncies. És útil encertar es bon moment i lloc, per a allargar es capfico amb menys roba, còmodes i segurs. Millor adaptats, per a cuidar s'entorn netejant s'aigua nedant, passant gust.
El més senzill, és triar es moment i lloc amb més calma, assolejat, somer. Ses temperatures marines superficials màximes de cada dia pugen més a ses cales que queden a recer de vents, corrents, ones i esquits, i amb un fons de poca profunditat extens, horitzontal i pla.
Es màxim de temperatura marina de cada dia és prop d'una hora després des migdia solar. Si no canvia per una pluja, niguls, vent, corrents, ones... O, és més prest davall acantilats alts que creen ombres abans des migdia.
Mélanie Juza, Aina García-Gómez, Llúcia Ribot, Rosa Rodríguez (2023) TIAMAT: a marine observatory of global change in the Spanish National Parks network. [Web app]. Balearic Islands Coastal Observing and Forecasting System, SOCIB (CC BY-NC-SA 4.0) https://apps.socib.es/observatoriotiama ... oceano.htm
Temperatura marina superficial observada i prevista en models. A certa distància de sa costa, en mar oberta.
Sa de 2026 a https://www.socib.es/users/mjuza/observ ... mod_es.png 
Però arran de costa, sa temperatura varia:
○ Menor, on es relleu submarí prou vertical eleva corrents d'aigües profundes o ones de fons arribant. I en un racó a ombra, amb vent, rompents esquitant, bimbolles i aerosol evaporant-se. On un torrent, baixant o surgència aporta aigua dolça, que sura tot i estar més freda. O, davall capes d'aigua verda o bruta, mig "opaca".
○ Major, a sa vorera poc fonda, extensa, plana i horitzontal, a recer, amb calma de vent i ones, assolejada. O, damunt d'una capa d'aigua tèrbola, mig "opaca".
A s'inici de sa tardor i s'octubre, si s'aigua superficial està calmada, s'arriba almenys a 25-26°C de màxim diari. Però sa meteorologia més imprevisible i sobtada destorba es capfico. I as Sol, no ens encalentim tant com a finals de primavera, perquè va més inclinat. Es dia dura entre unes onze i dotze hores, no catorze o quinze. Es fred dets horabaixes o sa matinada influeixen més.
A principi de novembre, la mar arriba a uns 23°C, però davallarà a 19°C en unes setmanes. I es mínim anual seria d'uns 14-15°C, entre a finals de febrer o inici de març, variant segons meteorologia, però sembla que s'avança.
De tardor, quan fa bon dia, amb calma i Sol, en aigua superficial a 25°C, bastanta gent sana, sense roba càlida de natació, podria nedar tira-tira o banyar-se activament, almenys dues hores. Gairebé com en una piscina de natació esportiva, a uns 24-26°C, diferents de ses d'esbarjo, relaxació, teràpia o aprenentatge, a 27-29°C.
Altra cosa és s'adaptació personal as fred, i s'hàbit, o s'activació escalfant uns minuts. O, es metabolisme energètic en es ritme circadià, setmanal i mensual. O, s'escalfor i fred per s'activitat, sa motricitat de sa pràctica. És clau sa intensitat i sa duració, si hi ha pocs desplaçaments o si enfonsam prou es cap i cos. Si ens movem i netejam pausats, en un racó amb tacte, delicadesa i gentilment amb sos animals. Quan ens movem poc i fa fred, ens cal més brevetat, equipament de roba i preparació. P. ex. netejant estona amb poc desplaçament, en un entrant brut amb baixants de pluvials, ombrívol davall acantilats, que és embut de vents i corrents.
S'adaptació personal as fred millora instintivament, amb s'hàbit, i es record proper positiu de nedar en aigua freda. També, modul sa fisiologia imaginant vívidament, sobretot durant es minuts just abans de nedar. Inclús dramatitzant exagerant, com un clown casolà, o amb una cançó i ball a ritme creixent.
I és util banyar-se progressivament, aprofitar sa resposta reflexa as fred. Submergint parts des cos sensibles, irrigades prop de sa pell, com ho són es coll, eixelles, ingles... O sa cara nua, sense cobrir-la amb sa màscara durant uns deu segons. Anant alerta a poder triar arran de vorera aigua neta salada, evitant contaminants i patògens en es nas i ulls.
També, a s'inici des nedars, convé estar atents a sa resposta corporal i sa propiocepció. Observar com arriben, diferent cada dia, ses adaptacions funcionals i motrius. Alguna sorprenent, i sana, en haver passat uns cinc minuts en remull.
Milloram abans, practicant en situacions de poc risc. Per exemple, usant boia de senyalització on surar, prop on fer peu, a la vista de socorristes. Si avançam amb valentia as perill, conquerint pors, sense que ets espants ens governin. Amb ull a massa males experiències que ens formin límits abstractes en es propers dies. Nedant, es pànic és del més perillós.
Racons refredats degut a s'orografia, corrent, esquits i ones de fons
Sa superfície de la mar s'escalfa si hi ha molta calma, Sol i poc vent. Hi crea una franja calenta. A pocs centímetres de profunditat es contrast de temperatures és gran, i com més profund, més freda.
Ets esquits de ses rompents d'ones i es vent evaporant la mar davallen sa temperatura. També, sa roca esquitxada i exposada a vent es torna gèlida. I terra endins, s'oratge amb aerosol d'ones refreda quilòmetres.
Sense vent, la mar es manté càlida, si no arriben corrents i ones de fons, que afloren s'aigua freda profunda, en trobar s'obstacle de roca submergida. 🌡 Dependrà des moment, de sa direcció i s'orografia. Per exemple, a sotacorrent (a darrere) de ses puntes de sa costa flueix formant rotors i calmes. Vist des de fora, hi pot semblar calmat, però en nedar-hi es noten vaivens breus, potents i freds profunds.
Fixau-vos que d'enfora la mar amb ones de fons sembla relativament calmada, comparada amb ones de vent, que rompen més, remogudes a la vista. Però ses de fons aixequen s'arena i residus des fons, enterboleixen s'aigua, i eleven s'aigua fonda freda en tocar sa pendent des litoral, i rompent potent a sa vorera.
Escorrentia acumulada de calabruixada arran de mar. Tardor de 2021.
Mar refredat per ses precipitacions, surgències i abocaments dolços
S'aigua dolça i freda de sa pluja baixa sa temperatura de sa superfície de la mar. La pot refredar dos o tres graus de cop, o més. A s'inici de primavera d'hivern es recupera prest, perquè la mar tèbia té molta massa, 'inèrcia' de calor. Però a mitjans de novembre no tant, per sa inclinació i manca de Sol, o que es van encadenant episodis de pluges, vents forts i freds de nord.
S'aigua dolça de sa pluja pesa menys, és menys densa i sura més. Per no tenir sa sal, encara que sigui més freda que la mar. Aquí s'aigua torna molt més densa per sa sal que per sa fredor. I si és dolça congelada, com calabruix, encara flota més.
També arriba a la mar s'aigua dolça i freda des de terra amunt. Per exemple, d'un vessament o un abocament a una pluvial. De sobrants de regadius, gespa o cultius. I de netejar o regar pistes esportives, alguna de gespa artificial amb bocins de cautxú, i de rentar cotxos, bugades a terrasses, o de comerços. I de carrers amb excrements, o sa neteja d'animals a comerços abocant, o granges amb abocaments de residus de ramaderia a torrents. I piscines o pous negres abocant arran de mar, o en es subsol a cavitats o grutes marines. I sa neteja d'aceres, carrers i terrasses, platges de piscines.
O aigua bruta per incidències i pèrdues des clavegueram cap a ses pluvials, quan es saturen. Per pluges torrencials, o embossos deguts a fulles i branques caigudes, o ses tovalloletes. I és que ens es clavegueram fins tot apareixen lones, mobles i matalassos.
En principi, ets emissaris d'aigües residuals filtrades abocarien i dispersarien poca brutor, i lluny de sa vorera. Però a pics s'embossen o espenyen, es saturen, i aboquen a torrents, voreres, dins la mar aprop...
Vegeu molts nedadors que pateixen per aigua bruta, a UK:
https://theconversation.com/why-we-keep ... ers-277120
(en català, p. ex. copiaferrant s'adreça a https://translate.google.com)
Per a contrastar, escoltau una entrevista de com és sa natació en una mar neta:
https://www.3cat.cat/3cat/nedar-al-cap- ... o/1279431/ 
S'aigua bruta dolça sura tal com s'aigua natural subterrània neta que arriba a la mar un temps després de ploure, que brolla i ascendeix d'una surgència submergida en es fons.
Ses plomes o ventalls bruts, sa seva taca, pot mesurar més d'un quilòmetre, segons es vent i s'ona, i arribar a sa vorera i acumular-se en es calonet a on nedam.
🏞
S'aigua dolça flota bastanta estona sense mesclar-se amb sa salada. Per sobre de la mar, durant hores, o més, si és molta i hi ha calma. S'estén com si fos una taca d'oli, escampant-se fina. S'acumula en es racons i entrants de sa costa arrecerats des vents sortints. Així, en certs moments, voreres i calonets, sa superfície de la mar torna dolça i freda. Hi queda com aturada, tot i ser dins la mar. Forma una bassa freda i estancada, com aïllada de sa gran extensió d'aigua més càlida i salada.
🌩On cau o brolla aigua dolça, s'aigua superficial de la mar calmada es manté freda, i es dissol lentament. Si hi arriben corrents i ones, dispersa abans.
Es punts freds dolços de la mar afecten mooolt a es capficos. Sa seva diferència de temperatura és gran, i en pocs metres de separació. Es noten prest a sa pell i en es cos, i més si es neda sense tratge, hi, hi. 
Adpatat de XKCD.com https://imgs.xkcd.com/comics/deep_end_2x.png
Aquest croquis, serviria? Idò, s'humor va bé per a tolerar es fred.
Capficos cercant sa caloreta durant sa tardor,
i veient sa dolçor de s'aigua mirant amb sos ulls!
Quan es neda a mar obert, i es passa a nedar a un racó on s'acumula aigua freda dolça surant, es pateix per es canvi de temperatura. Convé fixar-s'hi! 
S'aigua dolça a la mar, i sa seva fredor, es poden veure d'una mica lluny, observant amb ulleres de nedar. No només es percep de prop amb sa fredor a sa pell, es sabor o sa coïssor en ets ulls.
Hi ha una capa d'aigua translúcida surant, degut a es canvi de sal i densitats. És veu com s'efecte similar a s'aire, que apareix a damunt d'un sortidor vessant gasolina, o aferrat a una carretera calentíssima.
Es dies que plou, on arriba aigua dolça, a la mar apareix una capa tèrbola o translúcida superficial. Nedant per sa superfície es veu s'entorn submarí borrós, inclús si ens miram ses mans. Però, basta baixar es cap a uns pams de profunditat per a tornar a veure-hi bé. 
Davall sa franja superficial és un entorn totalment salat, d'igual densitat, sense s'efecte òptic tèrbol. I, en enfonsar-se un poc més i mirar cap amunt, es clissa es fems surant, per sa panoràmica i per evitar sa terbolor.
On hi ha aigua dolça freda surant, també notam que s'aigua a devers un o dos pams, completament salada, és més càlida que sa dolça més superficial. ☺ Es sent manco fred nedant a devers un pam o dos! També a ses parts des cos com es cap, que estarien molt refredades per evaporació i vent fred, si no fa Sol.
Però s'aigua a devers un metre i mig o dos ja està més freda. O també es sent més fred després d'evaporar-se de nou s'aigua a sa pell des cap, si abans quedava menys refredada, escalfada per Sol sense vent.
Si es neda d'hivern en un racó marí amb aigua dolça freda acumulada surant, i es va a mar oberta, pentura hi ha més gustet! Fora des redol tancat dolç i fred, s'aigua completament salada superficial és més càlida i nítida! 
Una situació diferent, molt localitzada, succeeix en es punt exacte on hi ha ses surgències, fonts, submarines d'aigües dolces. Es seu flux és fred, però va pujant cap a sa superfície perquè és sense sal, poc densa. I tot es seu trajecte submarí vertical i aferrat alrededor és manté borrós i fred. Si passam nedant de través a sa seva taca, notam es vaivé de fred.
Ses surgències marines es poden veure nedant, una mica de lluny amb ulleres de nedar, i també solen tenyir de verdet sa vorera. Permeten acabar es capficos amb sa pell més dolça. En s'estiu de mar calentota poden alleugerir sa fatiga per baf. 
Si estan a sa vorera, ofereixen un bany refrescant, 
o omplint-ne una bossa, treure's sa sal de sa pell en acabar de nedar. ✌Algunes surgències servirien per a omplir sa cantimplora. Anant amb molt ull a si convé potabilitzar, i a contaminacions antigues terra amunt, de filtracions, vessaments d'aigües brutes o lixiviats de residus.
Foto sobre s'erosió, aprofitant s'efecte de sa perspectiva, que torna com gros es tall.
I també hi ha tels i nigulets dolços colorits,
per s'aigua dolça que arriba a la mar. S'aprecien mirant horitzontalment, just a sa part baixa de sa capa dolça translúcida surant. És una franja fina, com un tel verdós, en algun moment marró, grogós. En alguns punts, amb brillantors o onetes, un micromoviment intern. Es va estenent o difuminant, normalment en un grapat d'hores, un dia, o dos.
No sé si és degut a arribar aigua tèrbola d'argila, i un efecte fisic d'intercanvis de sals, superposicions i decantacions per ses densitats, de ploure pols o de remoure pols a sa vorera, o potser és microvida?
Aquí un altre efecte, molt major i comú:
Racó de platja urbana popular on va s'escorrentia de dutxes salades. Verdor de microalgues superficials.
Hi ha un tipus de color verdós comú, estacional, després de setmanes de Sol, i calma sense ones en es racons de ses cales. Són floracions, blooms de microalgues no tòxiques.
Però s'hi fan controls de qualitat, perquè s'ombra de sa verdor surant i sa calor canvien s'activitat de plantes des fons i hi minven s'oxigen.
En racons calmats, amb filtracions d'aigües brutes, gran afluència de bany, si no arriben corrents i ones netejant, hi podria haver hipòxia des fons, acumular detritus, i provovar gran mortaldat, eutrofització, amb aparició de microbis més tòxics.
Es micro i nanoplàstics ho empitjoren, amb més mortaldat quan fa calor. Modifiquen sa quantitat d'algues, nutrients, CO2, oxígen, trasparència i color de s'aigua. Vegeu p. ex. https://doi.org/10.1016/j.hazmp.2025.100032, o també:
Adaptat de Kvale, K., Prowe, A.E.F., Chien, CT. et al. Zooplankton grazing of microplastic can accelerate global loss of ocean oxygen. Nat Commun 12, 2358 (2021). https://doi.org/10.1038/s41467-021-22554-w
O, hi ha altres canvis de color per cicles estacionals a mar oberta, quan molt més de plàncton torna tota la mar de to verdós o groguenc, fins a bastanta fondària, almenys cinc o deu metres.
A final d'estiu o inici de tardor, moren poblacions d'algues, per haver menys hores de llum, més inclinació des Sol, o si ve aire fred. Per exemple, uns dies llavonses de ses primeres pluges torrencials molt fredes. Varia segons s'hora, és circadià, per sa migració vertical de zooplàncton. O també va segons corrent, si hi ha detritus, restes orgàniques.
CC BY-SA Thoral, F., Pinkerton, M.H., Montie, S. et al. Marine darkwave as an event-based framework to assess unusual periods of reduced underwater light availability. Commun Earth Environ 7, 4 (2026). https://doi.org/10.1038/s43247-025-03023-4
I hi ha nigulets blancs, que es poden confondre amb un fets de micro bimbolletes d'agulla, però aquests són blancs sense bimbolles.
Són com bromes o boirines submarines superficials, ocupant almenys milers de metres de litoral. I en alguns punts fa com un nigulet que davalla devers un metre. Serien restes ja mig dissoltes de grans ventalls d'aigua dolça bruta que ha caigut o arribat surant, o de ploure pols?
Altres són nigulets blancs de pocs metres d'ample aturats aprop de sa superfície. Per exemple on arriba un broll d'aigua dolça neta després de ploure una mica. Es veuen bé quan la mar està calmada. Es poden observar des de uns metres lluny. No nedant a sobre, on veuríem tot boirós, blanquinós.
En unes hores o un dia, es nigulet es va desfent, va baixant a mig pam, i creix fins a devers uns dos pams de fondària. Per mi que serien per contrast de salinitat, temperatura, amb poca brutor o pols.
També hi ha nigulets similars per microplàncton, de reproducció d'animals...
⚗
Aprop dets entrants de ses voreres hi ha baixants de pluvials, i nigulets blancs similars. Ull, que sovint són aigües dolces brutes. Fan bafs que maregen, irriten si hi ha contacte llarg a parts sensibles i ferides, o quan sortim de s'aigua, perquè s'evaporació concentra sa contaminació a sa pell.
Poden aparèixer de cop, per exemple amb un vessament. I contenir residus de lixiviats, llims contaminats, partícules de brutors, detergents, lleixius, alguicides, biocides, floculants. A vegades provenen netejar a terraces, piscines, contenidors de fems, o cotxos! I aboquen poals i s'aigua bruta enterra, es carrer o en es conductes de ses aigües pluvials. ☣
Altra cosa són ses capes finíssimes que suren a ses calmes i es vent escampa. Poden ser de pols de terres, o si tenen un to grogós o verdós en primavera solen ser de pol·len des pins.
Peró si són capes iridiscents, com aquí a sa foto, és mala senyal! Serien capes de contaminació molt tòxica que s'escampa.
Possiblement de greixos de motors que perden olis, benzina, gasoil... O es residus de vernis de petroli que es va desfent, es chapapote.
Es poden observar ses partícules més denses enfonsant-se si miram prop on neix sa taca. Per exemple, a devora una embarcació que vessa aigua bruta amb restes olis en un moll.
Ats anys 70 o 80s, es banyistes caminant per cales o platges de Mallorca gairebé sempre acabàvem amb vernis aferrat en es peus.
No tot es vernis seria de xapapote de petroli que arribaria surant de la mar fins a sa vorera. Algun seria de monstre de claveguera, fatberg https://es.wikipedia.org/wiki/Fatberg en grums de greix i altres residus urbans i d'escorrentia abocats des de terra.
Vegeu un estudi de ses bolles de monstre de claveguera a platges autralianes moderneshttps://doi.org/10.64628/AA.ecjc5gfwf
Font: Raindwick City Council https://www.randwick.nsw.gov.au/about-u ... identified
Es tels i nigulets d'un episodi de pluja es van dispersant, dissolvent i difuminant-se a la mar. S'efecte i sa durada varien una mica, segons el que contengui s'aigua i sa quantitat, es contrast de temperatures, s'hora, sa llum, si hi ha molta microvida, s'època, contaminacions... I, sobretot, de si hi ha ones i vent.
Gif de geocities.com/Heartland/Valley/1371/shfish2.gif
Calor, llum i afectacions a vida petitona filtradora, es menjar de peixos.
🌡
A ses voreres calmades es percep millor sa formació a s'aigua de diferents tels verdosos, o ses boirines blanquinoses. No tot són brutors, algunes vegades són reproduccions, ous i esperma d'animals...
Alguns dies, sa vida marina petitona pot ser molt intensa en ets entrants de ses voreres, entre esculls, en es cocons o basses. Pot variar segons ses ones, si acumulen restes o les remouen, si hi ha oxigenació. Influeixen a sa vida que hi viu, com es crancs,
o a sa que hi flota, com es plàncton de larves, ous, gambetes, 
copèpodes, rotífers...
També hi influeix s'aigua freda dolça que arriba amb una pluja o escorrentia. I s'aigua bruta, que sura més.
Sa llum artificial, i es renou de ses barques, ses ombres de ses visites, o el que van trepitjant ho poden alterar.
Inclús es Sol i sa Lluna hi influeixen bastant a aquestes capes superficials, per sa calor, i per sa quantitat i tipus de llum.
Sa llum de sa Lluna és freda, blava o actínica. No és intensa, però sí potenta. Marca diferent es colors, i possiblement ets animals que veuen es colors en llum ultravioleta la noten prou. Sa lluna és com un senyal per a començar etapes de vida marina.🌡
Sa lluna és com sa llum ultravioleta a una sala de ball, que torna llampants a alguns colors, i ens inspira a festejar!? Hi, hi!
Inclús ens inspira una llum de lluna artificial de planetari,
vegeu https://youtu.be/-3VMlzuvMf8 
Sa lluna, o sa falta de lluna, fa de senyal, i de cupido animal!
Sa llum influeix en peixos, plàncton, pesca i festeig.
Vegeu p. ex.
https://doi.org/10.3389/fmars.2025.1476524)
Sa migració vertical diària i de nit, és descomunal. Es major moviment de biomassa des planeta. Llegiu p. ex. https://ca.wikipedia.org/wiki/Migraci%C ... i%C3%A0ria
A partir de certa temperatura d'aigua, també (>27-29°C?) com de cop, es fems i contaminants afecten més a sa vida. As menjar de peixos, musclos i crancs filtrant, sa microvida i zooplàncton que filtren moltíssima aigua, nanoplàstics amb additius tòxics i contaminants adherits. 
En canvi, es plàstics afecten proporcionalment menys i es degraden lent, a llocs freds, foscs, calmats, ombrívols, fondos o poc airejats, lluny de sa vorera.
Bimbolles grosses que perduren, per residus d'abocaments d'una embarcació fondejada prop de sa vorera. Es noten més es dies sense vent, o si aquest ve cap a terra.
Més brillantors, típiques, enterboleixen sa visió i suren. Tals com es nigulets breus de bimbolletes de xocs, on piquen ses ones. O si em passa arran s'hèlix d'alguna embarcació, o una moto aquàtica a jet. Venint directe de lluny, i fent una gran ona, tal com derraparia un cotxe, inclús copeja.
Similars a unes poques persones submergides en moto subaquàtica vermella (≈seabob, underwater scooter) que a pics m'agredeixen, xocant fort i repetit frontalment, en es pit o passant per sobre des cos. Abans passaven a màxima velocitat fregant es cos. A pics cegant, dispersant un gran nigul de bimbolletes d'aire comprimit que duien dissimulat, petit o a dedins s'aparell. Es conductor en respirava poc, per un tubet, a més fondària. Només un, que actuava com un fanfarró, i un com abusiu, i una com una similar copejant accelerant i repetit, amb grans rialles sàdiques. Sempre sols, d'un en un, per ventura en un moment separats d'algun grup.
Normalment, una estampida de peixos a davant els delata.
Es comporten com alliçonant, castigant i divertint-se, (!) assetjant, i envoltant, espantant, ofegant per pànic. Tot de manera descaradament intencionada. Probablement actuen més així per a intimidar, provocar, confondre...
Sense disculpar-se, ni justificant-se de forma raonable. S'excusen amb embolics de tenir dret a gaudir de llibertat natural, no limitats, i que fa tres lustres que ho practiquen.
Cometen infraccions agredint així, i navegant temeraris, i a tota velocitat on fa anys que es restringeix, i on cal permís per a bussejar en un temps i zona, que superen.
Es nigulets més dinàmics només duren uns segons o poques hores, depenent de si continuen picant fort ses ones.
I és curiós que alguns peixos trien aquestes ones amb nigulets de bimbolles. Ses oblades (Oblada melanura) hi cerquen, i piquen ats hams surant de pescadors que ho aprofiten. Elles neden per ses rompents, com jugant, surfejant subaquàticament, hi, hi. 
Espumes acumulades de detritus orgànics.
A vegades també es fa molt visible s'espuma surant, feta de sa matèria orgànica microscòpica, de micro vida, o sa seva mortaldat i de detritus. Es veu fàcil a ses esteles d'embarcacions es dies de calma. Per mi que deu ser més comuna llavors de sa mort des blooms de vida, amb un contrast de fred, o zona on sura s'aigua dolça.
En alguna vorera s'acumula molta espuma. On es ones i vents arribant piquen fort durant hores o dies, i atraquen una "festa d'espuma" natural. Per mi que seria després d'una mortaldat, per una pluja amb fred i poca llum de tardor o hivern.
Alguna espuma no seria tan natural, de contaminants artificials. En voreres on havia arribat aigua residual amb restes orgàniques. I es que inclús se'n tira dedins grutes marines, o per tubs davallant baixants.
I ull, que certes espumes, esquitxos i aerosols de bimbolles possiblement porten més contaminants tensioactius, surfactants. Alguns són contaminants "per sempre", com PFOS i PFAS, afegits a plastificants, rodes de cotxe, plàstics, de productes de neteja i molts altres.
Vegeu p. ex. "Una illa escocesa remota té la contaminació per PFAS més alta d'Escòcia, relacionada amb l'escuma oceànica" clicant a
https://www.envirolink.org/2026/06/02/r ... cean-foam/
Des d'emissaris, sa contaminacions que creen espumes suren i floten llargues distàncies, inclús centenars o milers de quilòmetres. Finalment, esquitxades entre ones o roques, ens tornen terra amunt com aerosols. Alguns contaminants per sempre causen patologies greus a baixíssima concentració, o es transfereixen a ses següents generacions via reproducció!
Fems recollits de s'aigua arran costa nedant de travessia amb sacs boia. Aprofitant una calma marina enmig de dies d'ones de fons que els van desenterrar o desincrustar. Alguns de naufragis moderns embarrancats. Na Ferradura, 2023.
🖼
🏝🏖
És com un popurri que es va trobant més en ets entrants marins. Zones amb baixants d'aigua dolça aprop, o d'aigües brutes o tèrboles. Llocs arraconats des vents sortints, amb residus acumulats durant llargs períodes, junt amb objectes que arriben flotant, com fustes o plàstics antics, o nous. Hi ha alguns fems que passat un temps es desfan fàcil, es poblen com d'un substrat, amb incrustacions i plaques de microvida.
A ses voreres, es fems pateixen més xocs, canvis de temperatura o llum. Estar tot flotant tan junt i acumulat n'accelera s'erosio, o almenys és diferent. Ses ones des temporals els esmicolen o els tornen vells abans. S'enfonsen, si guanyen vida aferrada i pes. O és al revés, un tapís d'algues miceoscòpiques fan bimbolles i els tornen a fer surar, almanco uns dies.
Amb sos xocs, es fems tornen petitonets. Es micro i nanoplàstic tornen com "espurnes" salades, aerosols, i pugen esquitats a s'aire, es dispersen amunt.
Es fems petitó, encara que sigui dens, flota a s'aire. En es món d'allò molt petitó, hi ha altres interaccions físiques. Per a ses busques, moure's per s'aire, és similar a noltros nedant remant, i com en melmelada.
Es micro plàstics i detritus esquitats van aire amunt, volant per tot es planeta, tansporten altres tòxics captats, i microvida més patògena aferrada, o resistent. Per exemple, moltíssima pols des pneumàtics, que ja té es seus propis contaminants per sempre molt tòxics.
I com més petits es plàstics són, més poden penetrar per tot es cos d'animals i persones. I més superfície d'intercanvi físic i biològic tenen respecte as pes, mooolta superfície.
Imatge de: Microplastic Human Dietary Uptake from 1990 to 2018 Grew across 109 Major Developing and Industrialized Countries but Can Be Halved by Plastic Debris Removal. Xiang Zhao and Fengqi You. Environmental Science & Technology 2024 58 (20), 8709-8723 (Figura 3) CC-BY-NC-ND 4.0 https://pubs.acs.org/doi/10.1021/acs.est.4c00010
Mapa de microplàstic en dieta i aire -exterior, supòs.
S'aire en interiors està més contaminat per pols, fum o microplàstics. I ens afecta estona i d'aprop. Flota des desgast de milers d'objectes, matalassos, coixins, roba, envasos, mobles, trispol, parets, productes d'higiene i neteja, cuinar, bricolatge...
Es fum respirat ens afecta per tenir partícules i toxines, i repetit en cuines, focateres o foguenyes.
Ull, que respirar restes des fum de tota casta de llenya és molt tòxic i contaminant! Tot es fum d'incendis forestals, de cuinar, foguenyes, fogateres, foguerons festius...
També ens exposam menjant allò fumat o cuinat amb fum de llenya. Més, cremant plàstic, carbons o plantes molt tòxiques. És una intoxicació i absorció diferent, però s'hi acumulen ses toxines.
Per exemple, vegeu un menjar, tofu fumat,
de plàstics cremats:
https://www.nytimes.com/2019/11/14/worl ... astic.html
https://www.sciencedirect.com/science/a ... 8023000146
Tant a terra com a s'aigua, es fems s'acumulen més on hi ha recer des vents i corrents sortints.
Amb sa calor i altres efectes diferents, sa microvida més patògena o resistent s'adapta i multiplica més. L'ajuda sa presència de restes de medicaments o clavegueram. Queda més aferrada a es microplàstics vells, on s' acumulen triturats. I allò tan petit, pot fer més mal. És gegantina sa seva superfície d'intercanvi respecte as pes i volum.
Es peixos es senten atrets per ses olors de sa microvida que creix en es trossets de fems i plàstics, hi noten gustets orgànics, com de menjar. Els masteguen com a xiclets, els escupen, però no sempre.
Vegeu un animal tastant plàstic tirat, com xiclet:
https://featureassets.amuniversal.com/a ... 5056a9545d
(vinyeta sense relació, de Gary Larson, www.thefarside.com)
Què ha de tragar cada animal marí per a morir?
(Probabilitat 90%, segons https://doi.org/10.1073/pnas.2415492122)
Una au, sis peces de cautxú sintètic més petites que un pèsol. Una tortuga gran, 342 bocinets de mida d'un pèsol de plàstics tous, bosses. Un catxalot gran, 28 peces més petites que una pilota de tenis.
Segons https://doi.org/10.1038/s41598-018-36585-9, en aus, es plàstics tous i flonjos creen més adherències, obturacions i infeccions.
S'aigua superficial tèrbola i salobre desenfoca ses fotos. Aquesta s'ha retallat, saturat de color i contrast, per a destacar dues femelles de peix lloro/vella.
Es peixos s'adapten a sa calor, a diferents velocitats, o no. 
Es peixos poden apreciar i distingir aquests efectes visibles i invisibles, olors, sons, canvis meteorològics, d'ones, sa salinitat, sa temperatura de la mar... Actuen diferent si hi ha residus i detritus, microvida patògena, i si senten dolor.
Com a ses persones, a alguns peixos els agrada s'aigua càlida. Hi poden desenvolupar sa població, ampliar es territori on reposen, s'alimenten o reprodueixen.
Amb sa calor alguns animals canvien es moviments, expressions, sa seva conducta refinada, o de color!
Quan sa temperatura de la mar puja a més de 27 o 28°C, diversos peixos ens mosseguen sa pell. Se'ns atraquen per s'esquena, o per on sa llum els mimetitza. I just un instant després fugen entre altres peixos. Així ho fan ses oblades petites dissimulant. Mirades des de fora de s'aigua costen molt de veure.
Ull amb ses infeccions de ferides petites i mossegades quan la mar està calenta. I sembla que empitjoren amb sa contaminació, microplàstics i microvida més patògena i resistent. Convé netejar prest qualsevol ferida, fer sa cura i protegir-la.
Amb so increment de temperatures marines a Balears, al llarg dets anys es va observant població d'espècies de zones i mars càlides.
Aquí davall, exemples de peixos, vertebrats i vida aquàtica gran pròpia d'aigua càlida. Alguna forana, al·lòctona, invasora, o perillosa.
Molta més vida diferent petita arriba flotant i s'aboca des llast de bucs que arriben de lluny, però es coneix i controla relativament poc, i és complicat. És microscòpica o petitona, com larves, microplàncton, algues, bacteris i virus marins. Quan creix o s'adapta prou aquí, o torna invasora, llavonses sí que es sap o coneix més. Es controlen més unes poques espècies de microvida patògena, potser Vibrio, variants d'E. coli, Shigella spp. I més a certs ports, platges de banyistes, o pesca i marisc cultivat. Una alga invasora, dita okamurae, ja ha afectat prou es litoral des sud peninsular.
Aquí davall, dues femelles adultes de papagai/lloro/vella, Sparisoma cretense. Farien devers 15-20 i 20-25 cm:
Semblaven peixos relaxats, indiferents, nedant prop de sa superfície. Mantenien certa distància, almenys a un metre. Menjaven algues, amb parsimònia, si no els destorbava, ni hi anava aprop o cap a ells directament.
Per mi deuen ser més acolorides es dies de festeig, per calor, o quan estan relaxades? Són diferents des mascles color gris-blau.
Es peixos lloro, omnívors, vorejaven "picotejant" extrems de plantes i d'algues plenes d'animalons aferrats. Un moviment similar a bancs de saupa Salpa salpa, vegetariana, que menja sa porció vegetal de sa posidònia i algues.
Es papagai/lloro/vieja, Sparisoma cretense era una espècie més comuna a altres zones des mediterrani. En canvi, a Balears fins fa un grapat d'anys era rara, o absent.
Fa un lustre que se n'observa més a Balears, degut a sa temperatura més càlida de la mar.
Es colors vius recorden altres espècies, com es Labrus mixtus, que popularment nomem paregut, papagai/lloro/tord ver/gallet de rei/grívia/xuclà.
També té colors vius un altre peix forà, fadrí/donzella, Thalassoma pavo. Sa calor l'ha tornat comú a la mar Balear des de fa unes dècades. Era propi d'altres mars més càlides, i en pocs anys s'ha multiplicat ràpid aquí, i més cada any. No té escates tan grosses, i és una mica més brillant, no tan mat. De tamany més petit, i comportament ben actiu, frenètic!
Donzella és un nom comú, que coincideix entre dues espècies, que també coincideixen en costums, colors diferents entre sexes o en es progrés des canvi de sexe. I a més són peixos que poden ser de forma i tamany un mica similar:
Aquí una foto amb ses dues espècies curiosejant juntes mentre recollia un carretó de supermercat fa anys.
Adalt a la dreta dos fadrins/donzella (Thalassoma pavo) femelles, amb ses seves cinc bandes transversals, verticals, clares o blavoses i fines. Es mascles no apareixen aquí, i només presenten només una banda tranversal, vertical, i és més gruixada i ben aprop de ses brànquies i és ben colorida, blava i vermellosa.
I abaix a l'esquerra una donzella (Coris julis) femella. Es mascle seria de color més clar i ataronjat, però tampoc apareix aqui.
Es fadrins i donzelles em segueixen i curiosegen es fems que vaig a tocar i agafar! Són una mica pesats! Hi, hi
Prop de ses dues femelles de papagai/lloro/"vieja", Sparisoma cretense hi havia aquestes llaunes i roba espanyada. Per davall d'unes roques que sobresurten, on van es pescadors de canya.
I hi ha altres espècies relacionades amb s'escalfament marí. Per exemple:
●Més saupa, Sarpa salpa
Crèdits: Yamil J.R CC0 https://www.inaturalist.org/observations/239229039
Segons de què s'alimenten, menjar-ne ens pot ser tòxic, al·lucinogen. Masteguen puntes verdes de Posidònia oceanica i algueró (Cymodocea nodosa). I algues, p. ex. marrons ramificades, unes espècies des pèl sauper/herba saupera (Cystoseira spp). També controlen una invasora, des gènere Caulerpa -per ventura al·lucinogen?
● Més llampuga, Coryphaena hippurus
Crèdits: VicJ Fotosub CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/254903389
Es fems grans surant les atreuen -coincidim, hi, hi.
● Més espet, Sphyraena viridensis
Yamil J.R CC0 https://www.inaturalist.org/observations/240965329
De gairebé un metre i un pam, o semblen més grossos, per s'astorament, hi, hi.
● Més moles similars a alatxa, Sardinella aurita? que competeix o modifica pesqueres d'anxova/seitó, o sardina/sarda, Sprattus sprattus?
Crèdits: aggelinanaf CC BY https://www.inaturalist.org/observations/179941322
Serviola americana, Seriola fasciata que voregen poc profund en estols diversos. O, solitàries prop objectes surant, peixos grossos i seguint persones nedant decidides.
Crèdits: alzzal CC BY-NC https://www.inaturalist.org/photos/153345589
Més rajada violeta en vorera a poca fondària. Al revés de sa rajada clavellada, Raja undulata, que tria es fred.
Crèdits: Michael Bommerer CC BY https://www.inaturalist.org/observations/239996218
Més serviola d'aigues profundes, Seriola rivoliana adultes vorejant, fugaces i tímides, en petit banc.
Theodoros Alexandropoulos https://www.inaturalist.org/photos/4924911
Es cuc de foc, forà, té pèls calcificats fràgils tòxics, i ens pot desmaiar. Es treuen eixuts amb alcohol, aferrats a cinta adhesiva.
Tomas Pocius CC0 https://www.inaturalist.org/photos/262542610
Cucs de foc i campana de grumer.
Un aleví de peix ballesta/surer (Balistes capriscus?) forà que s'enfadà quan li vaig treure es refugi amb que arribà.
De majors, viuen a més fondària, però n'he vist vorejant repetit, per a roegar fustes, a menys de dos metres de profunditat. Podrien ferir cultius de musclos.
Crèdits: Adalt, evangrimes CC BY https://www.inaturalist.org/photos/8725638 Abaix, JamesLaFontaine CC BY https://www.inaturalist.org/observations/249785627
Lobotes surinamensis, atlàntic. Un de petit estava passiu i quiet en entrants calmats, entre fems surant i dedins recipients. S'indignà en llevar-li. I un altre dia, un em mossegà una cama. O, en vaig veure un de major lluny.
Però potser confonc algun petit amb una salpa brasilera, Kyphosus sectatrix:
ed_flagler CC BY-NC https://www.inaturalist.org/photos/449436316
Salpa brasilera de petita.
Rahul Joshi CC0 https://www.inaturalist.org/photos/29747497
Sa salpa brasilera ens mossegaria cames en s'estiu? Més es peixos propis d'aquí, no forans. En aigua a més de 27 °C ses oblades, repetit, si em despist. I altres peixets, sovint no tan fort, com un toc.
Crèdits: Phil Hastings CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/1958340
Un peix rem, Regalecus russellii en es Pacífic. Es Regalecus glesne seria atlàntic tropical i rar aquí, però més probable per s'escalfament marí. Fa pocs anys, un gros xocà a roques de ponent, a Mallorca.
Però, aquest no ens mossega, o sí? Ui, ui...
A vegades ses espècies arriben en buc, quan n'aboquen buidant s'aigua de llast.
O, des mar Roig, i oceà Índic, arriben via Canal de Suez ses espècies lessepianes.
No, de plaça i metro de Lesseps, a Barna, on ell també ajudà.
Es cranc aranya/pla, Percnon gibbesi , de mars càlides, atlàntic, però també lessepià. Aquí, forà invasor, ara comú per s'escalfament marí des de fa unes dècades. Aquests dos estaven amb molts altres a Cala Rajada.
Em sembla que algun pic he observat algun peixet forà lessepià, però que l'hauria confós amb un surer de petit. Tal vegada algun peix conill, Siganus sp.
Foto: Falk Viczian Solarboot-Projekte gGmbH (CC BY-NC) https://www.inaturalist.org/observations/253814511
Peix Gitano Críptic, lessepià, adaptat a Mediterrània central. Competirien amb dorades, Sparus aurata.
Foto by sloow (CC BY-NC) https://www.inaturalist.org/observations/250354013
Peix llima reticulat, lessepià, a sa Mediterrània central. Similar a un surer, neda prop es substrat.
Crèdits: 1. Jofre CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/35034329 2. Chris Taklis CC BY https://www.inaturalist.org/observations/62307264 3. tomatix CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/252417904
Belone svetovidovi seria més comuna a s'oceà. Es trompeta/corneta, amb franges tranversals de dos tons, més ample, gran i solitari, lessepià... Per mi que n'he vist almenys un aquí.
Crèdits: 1. Diego Almendras G. CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/38316890 2. Daniel CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/197031650 3. Ingo Rogalla CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/256170892 4. shahar chaikin CC BY https://www.inaturalist.org/observations/149535869
1. Sphoeroides pachygaster, bola. 2. Lagocephalus lagocephalus, bola, atlàntic. 3. Diodon hystrix, porc espí. 4. Lagocephalus sceleratus, bola platejat, lessepià.
No menjar! 
Rar aquí. N'he vist dos, o un repetit, a Capdepera fa pocs anys, i dues escultures com es seu jaç de corteig, una flor d'arena a sis metres de fondària. I fa més de deu anys, tres ressecs, o un repetit, a Formentera. Però pus.
Hatem Moushir CC BY-SA https://upload.wikimedia.org/wikipedia/ ... shir_1.JPG
Es peix escorpí/lleó, agressiu d'espines tòxiques. Lessepià, adaptat fins as sud-est d'Itàlia. Aquí absent, però n'havia observat un gran fa més de deu anys, en una platja pitiüsa popular, en roques a poca fondària, com malalt. Abocat d'un megaiot?
Suggeriments
● Danubi blau de La Trinca
https://youtu.be/mYPqWmfRV-A 
● Consumir, de María Nada:
https://youtu.be/4HE2xNKKpmg
○ Crema solar i microplàstics tornen tòxic es crom (!) https://pubs.acs.org/doi/10.1021/acs.estlett.2c00689
● Erin Brockovich (2000) diferenciant crom:
https://youtu.be/mKAE8I6j_Fc
○ Es Sol i nanoplàstics tornen reactius metalls, creen estrés oxidatiu https://pubs.acs.org/doi/10.1021/acsnano.2c05803
Dispensador de bossa popocà vandalitzat. De medicaments, en trob més des nous, plens.
.
Flocs mucilaginosos alliberats, i que abans entapissaven es fons, davall filtracció de reg amb residus lixiviats. Cala Lliteres, prop 39.71999°N, 3.46101°E en mapa clicnt a www.what3words.com/prestatgeries.agilitats.atzar
Temperatura, nigulets submarins i peixos forans
Durant sa canícula aquí s'ompleix tot de calma i baf, alta temperatura humida.
És difícil caminar de dia, inclús per a fer un capfico.Ses onades de calor, abans extraordinàries, ara normals. Sa dorsal d'anticicló africana queda estacionària durant dies. Mor es vent, sobretot es de nord. La mar superficial no refreda, s'escalfa profunda, i contagia sa costa urbana. Ses nits, sense mínimes prou templades, són tòrrides (>25 °C) o infernals (>30 °C). S'insuficient pic de recuperació de cansanci per calor altera es cicle circadià de descans, fatiga i afecta a sa salut.
Es diu que s'ha trastocat s'embat, es vent de mar cap a terra diari, típic d'estiu. Es vessant i sa cala on s'acumulen es fems i grumers es comanden diferent. O, remoure s'aigua tèrbola i verda estancada a sa vorera.
Cranc sabater afamegat, amb so metabolisme energètic activat per sa calor.
Em menjava sa pell des peu. Quines pessigolles!
El feia fugir, però en no res tornava per sorpresa. Quins espants!
Es darrers anys, sa temporada de calor perdura, i arriba setmanes abans. Activa es metabolisme d'animalons, van afamegats, i hi ha mortaldats.
Es contaminants i fems incontrolats afecten, i sa microvida torna més patògena i resistent. Quan es superen 27 o 28°C peixets diferents ens mosseguen ses cames, i triam nedar relaxats vestint pantalons llargs de nou.
Sa pell, tan calenta i xopa torna tova, fàcil de ferir; una simple erosió, cau de cultiu d'infeccions. S'ha de tractar abans, millor, i mantenir sa cura limita es bany, o nedar recollint fems.
Proliferen soques adaptades a latituds càlides, i en un entorn amb residus de medicines, urbans o de granges, ses agressives o resistents, que ens tornen sa pell amb cel·lulitis, perillosa una ferideta, o sa neteja i consum de marisc.
També hi ha floracions d'algues com filaments, i/o algun mantell mucilaginós, d'aspecte semblant a Ostreopsis, però costa saber són tòxiques.
Adaptat per a propòsit didàctic altruista de
https://villefranche-sur-mer.fr/lostreopsis-ovata⬅️ Un mantell d'aspecte similar cobreix fons marí a poca profunditat. Com en tandes, durant unes setmanes d'estiu, inici de tardor o final de primavera. Es desprén, dispersa i enterboleix platges enllà.
Per mi que prefereix florir on hi ha llum i calor, o on arriben residus o contaminants, i on queden a recer de vents sortints cap a mar obert. P. ex. calonet de s'Escull, 39.72006N, 3.45909E en mapa a www.what3words.com/navals.formatget.refrigeri
Per a això, va bé cuidar i netejar aigües poc profundes, somes, entre esculls i cocons. Mantenir unes bones condicions per a sa vida netejadora, d'animalons filtradors, com es copèpodes, plàncton de crustacis, puu, cranquets, gambetes...
És vergonyós observar que es maltracten gratant amb pedres, pals i gambaners fregant fort arreu. Jugant com mariscant, es mantenen dins poals, en una forma de pesca alliberant, normalment. Queden estressats i ferits. És un mal model observat per altres i copiat. A davant de gran afluència de vianants i banyistes, repetit i habitual en certes hores i dies. P. ex. dins zona marina des Parc Natural de Llevant, a Cala Agulla, en un racó d'esculls, a 39.7210°N, 3.4550°E en mapa www.what3words.com/enfortida.bombins.boirat I en es Coconar, prop na Ferradura, dins reserva marina, a 39.7079N, 3.4609E en mapa www.what3words.com/popularment.isard.irritada També excavant pedres i amuntegant-les. Just aquí, rompent i trepitjant crostes de vermet mediterrani, Dendropoma petraeum? D. lebeche?, protegit, com a vulnerable. I arrabassant arrels d'herba submarina, algueró, Cymodocea nodosa adaptada a flor d'aigua soma càlida. A sa tardor típica, de sempre, s'atmosfera i enterra es refreden setmanes abans que la mar, coves i subsol. Darrerament, la mar es manté calenta a sa tardor i bona part d'hivern. Es capficos allarguen sa temporada,
independents de sa meteorologia, d'hora, Sol, vent o pluja. I es banyistes i nedadors triam poca roba, àgil i fina. 🏖 
Mélanie Juza, Aina García-Gómez, Llúcia Ribot, Rosa Rodríguez (2023) TIAMAT: a marine observatory of global change in the Spanish National Parks network. [Web app]. Balearic Islands Coastal Observing and Forecasting System, SOCIB (CC BY-NC-SA 4.0) https://apps.socib.es/observatoriotiama ... oceano.htm
Es desgel àrtic reflecteix menys sa calor, i crea un cercle viciós d'escalfament. La mar i aire s'hi s'escalfa relativament més. També es debilita es vòrtex de corrents en alçada girant es pol nord. Sembla que això destirota, ondula es corrents en jet polars. Ses baixes pressions i bosses d'aire fredes des nord ens entren amb més incertesa, i ens alteren es clima d'aquí.
Tanta calor acumulada a s'aigua atlàntica i mediterrània va a s'aire, pot crear una gran massa calenta ascendent, amb potència. Ara, hi ha menys freqüència de vent, pluja i escorrentia, però quan es suma amb tanta energia ascendent hi ha més contrast en alçada. I sa meteorologia ens torna proporcionalment violenta, de més tempestes de llamps o torrencials, inclús fenòmens similars a esclafits de vent huracanat local.
A pics, apareix rissaga diferent, un meteotsunami, en llocs nous. Cada cala embuta, amplifica o ressona diferent amb so fuxe de ses ones i corrents. Com si ho respirés en tandes, un ritme propi. En voreres profundes s'ona és baixa, però es front xoca potent.
Ses rissagues danyen i fereixen. Com una mortal, a Cala Egos, de Santanyí, es 16 juliol de 2018.
Arribà feble as nord, a sa Punta de Cala Gat, de Capdepera. En un vessant sud, profund, hi tocà baixa, però veloç i potent. Formà bufadors rars, uns esquits de pocs metres que destacaven. Observants es minutet previ as capfico, el vaig cancel·lar, de bona sort.
Es fenòmens violents meteorològics també remouen i incontrolen es fems. Intentam evitar ets ensurts de sortir de s'aigua massa correntsos, esquivant objectes, escorrenties, sa rompent de ses ones extraordinàries, petits fiblons, esclafits, patir per llamps...
Tempesta elèctrica amb sa majoria de llamps entre 15:00 i 15:30 h. Possiblement alguna branca dets assenyalats matà a dos banyistes eixuts defora de s'aigua.
Convé aprofitar es millor lloc per a observar i recollir escombraries nedant, amb seguretat, menys perillós, i a gust. Per exemple, quan ha plogut, la mar té una capa tèrbola dolça superficial, i per a distingir fems surant, va bé enfonsar-se i mirar amunt. Això, ens enreda i refreda, o cal prendre altres precaucions per contaminacions, i si ens apropam as fons, que fereix més si hi ha vaivé d'ones de fons, terbolor o bimbolles a sa rompent.
També sa neteja es complica per motius humans diversos, s'ambient i interès recreatiu massiu, de serveis, s'estil consumista, disbauxa, o sa tendència a estades puntuals i esporàdiques. De gent amb diferents recursos, costums urbanes, i en com perceben o el que esperen de s'entorn, i es coneixement des costums locals, idiomes... També per negocis, s'urbanisme i dificultats per a evitar abocaments d'aigües contaminades.
A vegades ens costa més adaptar-mos a sa calor. Per exemple, si no entrenam a ses hores de més calor es mesos abans de sa canícula. I si no trobam un lloc prou tranquil i fresc en s'estiu.
S'escalfament per canvi climàtic ens augmenta sa inactivitat, minva sa productivitat. I quedar quiet per sa calor durant setmanes, també afecta a sa salut i mata: https://doi.org/10.1016/S2214-109X(25)00472-3
Desitjam un entorn diferent, adaptatiu, convenient per a sobreviure sa xafogor. Per exemple, valoram una cala urbana propera petita, ombrívola, profunda, de substrat amb enfonyalls, agrest i prou vertical. On pugi corrent profund fred, o suri surgència dolça d'aigua natural neta freda. Ui, quina pau i que bé s'hi està en s'estiu! Ideal per a capficos.
Adaptat de XKCD https://xkcd.com/3220 (CC BY-NC)
Potenciar sa iniciativa 
fresca i rica. 
🌡 Es baf i calorassa la milloren.🛳
Evitar fred, triant vorera càlida
Per a nedar, trobam més temperatura a s'aigua de tardor, que ve de s'estiu, que no de primavera d'estiu, que ve freda de s'hivern. Quan ha plogut i fet vent, sa davallada de temperatura es recupera abans, perquè no està tan freda a uns pams de profunditat com en primavera.
Sa temperatura superficial marina a sa vorera varia prou segons ses circumstàncies. És útil encertar es bon moment i lloc, per a allargar es capfico amb menys roba, còmodes i segurs. Millor adaptats, per a cuidar s'entorn netejant s'aigua nedant, passant gust.
El més senzill, és triar es moment i lloc amb més calma, assolejat, somer. Ses temperatures marines superficials màximes de cada dia pugen més a ses cales que queden a recer de vents, corrents, ones i esquits, i amb un fons de poca profunditat extens, horitzontal i pla.
Es màxim de temperatura marina de cada dia és prop d'una hora després des migdia solar. Si no canvia per una pluja, niguls, vent, corrents, ones... O, és més prest davall acantilats alts que creen ombres abans des migdia.
Mélanie Juza, Aina García-Gómez, Llúcia Ribot, Rosa Rodríguez (2023) TIAMAT: a marine observatory of global change in the Spanish National Parks network. [Web app]. Balearic Islands Coastal Observing and Forecasting System, SOCIB (CC BY-NC-SA 4.0) https://apps.socib.es/observatoriotiama ... oceano.htm
Temperatura marina superficial observada i prevista en models. A certa distància de sa costa, en mar oberta.
Sa de 2026 a
https://www.socib.es/users/mjuza/observ ... mod_es.png 
Però arran de costa, sa temperatura varia:
○ Menor, on es relleu submarí prou vertical eleva corrents d'aigües profundes o ones de fons arribant. I en un racó a ombra, amb vent, rompents esquitant, bimbolles i aerosol evaporant-se. On un torrent, baixant o surgència aporta aigua dolça, que sura tot i estar més freda. O, davall capes d'aigua verda o bruta, mig "opaca".
○ Major, a sa vorera poc fonda, extensa, plana i horitzontal, a recer, amb calma de vent i ones, assolejada. O, damunt d'una capa d'aigua tèrbola, mig "opaca".
A s'inici de sa tardor i s'octubre, si s'aigua superficial està calmada, s'arriba almenys a 25-26°C de màxim diari. Però sa meteorologia més imprevisible i sobtada destorba es capfico. I as Sol, no ens encalentim tant com a finals de primavera, perquè va més inclinat. Es dia dura entre unes onze i dotze hores, no catorze o quinze. Es fred dets horabaixes o sa matinada influeixen més.
A principi de novembre, la mar arriba a uns 23°C, però davallarà a 19°C en unes setmanes. I es mínim anual seria d'uns 14-15°C, entre a finals de febrer o inici de març, variant segons meteorologia, però sembla que s'avança.
De tardor, quan fa bon dia, amb calma i Sol, en aigua superficial a 25°C, bastanta gent sana, sense roba càlida de natació, podria nedar tira-tira o banyar-se activament, almenys dues hores. Gairebé com en una piscina de natació esportiva, a uns 24-26°C, diferents de ses d'esbarjo, relaxació, teràpia o aprenentatge, a 27-29°C.
Altra cosa és s'adaptació personal as fred, i s'hàbit, o s'activació escalfant uns minuts. O, es metabolisme energètic en es ritme circadià, setmanal i mensual. O, s'escalfor i fred per s'activitat, sa motricitat de sa pràctica. És clau sa intensitat i sa duració, si hi ha pocs desplaçaments o si enfonsam prou es cap i cos. Si ens movem i netejam pausats, en un racó amb tacte, delicadesa i gentilment amb sos animals. Quan ens movem poc i fa fred, ens cal més brevetat, equipament de roba i preparació. P. ex. netejant estona amb poc desplaçament, en un entrant brut amb baixants de pluvials, ombrívol davall acantilats, que és embut de vents i corrents.
S'adaptació personal as fred millora instintivament, amb s'hàbit, i es record proper positiu de nedar en aigua freda. També, modul sa fisiologia imaginant vívidament, sobretot durant es minuts just abans de nedar. Inclús dramatitzant exagerant, com un clown casolà, o amb una cançó i ball a ritme creixent.
I és util banyar-se progressivament, aprofitar sa resposta reflexa as fred. Submergint parts des cos sensibles, irrigades prop de sa pell, com ho són es coll, eixelles, ingles... O sa cara nua, sense cobrir-la amb sa màscara durant uns deu segons. Anant alerta a poder triar arran de vorera aigua neta salada, evitant contaminants i patògens en es nas i ulls. També, a s'inici des nedars, convé estar atents a sa resposta corporal i sa propiocepció. Observar com arriben, diferent cada dia, ses adaptacions funcionals i motrius. Alguna sorprenent, i sana, en haver passat uns cinc minuts en remull.
Milloram abans, practicant en situacions de poc risc. Per exemple, usant boia de senyalització on surar, prop on fer peu, a la vista de socorristes. Si avançam amb valentia as perill, conquerint pors, sense que ets espants ens governin. Amb ull a massa males experiències que ens formin límits abstractes en es propers dies. Nedant, es pànic és del més perillós.
Racons refredats degut a s'orografia, corrent, esquits i ones de fons
Sa superfície de la mar s'escalfa si hi ha molta calma, Sol i poc vent. Hi crea una franja calenta. A pocs centímetres de profunditat es contrast de temperatures és gran, i com més profund, més freda.
Ets esquits de ses rompents d'ones i es vent evaporant la mar davallen sa temperatura. També, sa roca esquitxada i exposada a vent es torna gèlida. I terra endins, s'oratge amb aerosol d'ones refreda quilòmetres.
Sense vent, la mar es manté càlida, si no arriben corrents i ones de fons, que afloren s'aigua freda profunda, en trobar s'obstacle de roca submergida.
🌡 Dependrà des moment, de sa direcció i s'orografia. Per exemple, a sotacorrent (a darrere) de ses puntes de sa costa flueix formant rotors i calmes. Vist des de fora, hi pot semblar calmat, però en nedar-hi es noten vaivens breus, potents i freds profunds.Fixau-vos que d'enfora la mar amb ones de fons sembla relativament calmada, comparada amb ones de vent, que rompen més, remogudes a la vista. Però ses de fons aixequen s'arena i residus des fons, enterboleixen s'aigua, i eleven s'aigua fonda freda en tocar sa pendent des litoral, i rompent potent a sa vorera.
Escorrentia acumulada de calabruixada arran de mar. Tardor de 2021.
Mar refredat per ses precipitacions, surgències i abocaments dolços
S'aigua dolça i freda de sa pluja baixa sa temperatura de sa superfície de la mar. La pot refredar dos o tres graus de cop, o més. A s'inici de primavera d'hivern es recupera prest, perquè la mar tèbia té molta massa, 'inèrcia' de calor. Però a mitjans de novembre no tant, per sa inclinació i manca de Sol, o que es van encadenant episodis de pluges, vents forts i freds de nord.
S'aigua dolça de sa pluja pesa menys, és menys densa i sura més. Per no tenir sa sal, encara que sigui més freda que la mar. Aquí s'aigua torna molt més densa per sa sal que per sa fredor. I si és dolça congelada, com calabruix, encara flota més.
També arriba a la mar s'aigua dolça i freda des de terra amunt. Per exemple, d'un vessament o un abocament a una pluvial. De sobrants de regadius, gespa o cultius. I de netejar o regar pistes esportives, alguna de gespa artificial amb bocins de cautxú, i de rentar cotxos, bugades a terrasses, o de comerços. I de carrers amb excrements, o sa neteja d'animals a comerços abocant, o granges amb abocaments de residus de ramaderia a torrents. I piscines o pous negres abocant arran de mar, o en es subsol a cavitats o grutes marines. I sa neteja d'aceres, carrers i terrasses, platges de piscines.
O aigua bruta per incidències i pèrdues des clavegueram cap a ses pluvials, quan es saturen. Per pluges torrencials, o embossos deguts a fulles i branques caigudes, o ses tovalloletes. I és que ens es clavegueram fins tot apareixen lones, mobles i matalassos.
En principi, ets emissaris d'aigües residuals filtrades abocarien i dispersarien poca brutor, i lluny de sa vorera. Però a pics s'embossen o espenyen, es saturen, i aboquen a torrents, voreres, dins la mar aprop...
Vegeu molts nedadors que pateixen per aigua bruta, a UK:
https://theconversation.com/why-we-keep ... ers-277120
(en català, p. ex. copiaferrant s'adreça a https://translate.google.com)
Per a contrastar, escoltau una entrevista de com és sa natació en una mar neta:
https://www.3cat.cat/3cat/nedar-al-cap- ... o/1279431/
S'aigua bruta dolça sura tal com s'aigua natural subterrània neta que arriba a la mar un temps després de ploure, que brolla i ascendeix d'una surgència submergida en es fons.
Ses plomes o ventalls bruts, sa seva taca, pot mesurar més d'un quilòmetre, segons es vent i s'ona, i arribar a sa vorera i acumular-se en es calonet a on nedam.
🏞
S'aigua dolça flota bastanta estona sense mesclar-se amb sa salada. Per sobre de la mar, durant hores, o més, si és molta i hi ha calma. S'estén com si fos una taca d'oli, escampant-se fina. S'acumula en es racons i entrants de sa costa arrecerats des vents sortints. Així, en certs moments, voreres i calonets, sa superfície de la mar torna dolça i freda. Hi queda com aturada, tot i ser dins la mar. Forma una bassa freda i estancada, com aïllada de sa gran extensió d'aigua més càlida i salada.
🌩On cau o brolla aigua dolça, s'aigua superficial de la mar calmada es manté freda, i es dissol lentament. Si hi arriben corrents i ones, dispersa abans.
Es punts freds dolços de la mar afecten mooolt a es capficos. Sa seva diferència de temperatura és gran, i en pocs metres de separació. Es noten prest a sa pell i en es cos, i més si es neda sense tratge, hi, hi.
Adpatat de XKCD.com https://imgs.xkcd.com/comics/deep_end_2x.png
Aquest croquis, serviria? Idò, s'humor va bé per a tolerar es fred. Capficos cercant sa caloreta durant sa tardor,
i veient sa dolçor de s'aigua mirant amb sos ulls!
Quan es neda a mar obert, i es passa a nedar a un racó on s'acumula aigua freda dolça surant, es pateix per es canvi de temperatura.
Convé fixar-s'hi! 
S'aigua dolça a la mar, i sa seva fredor, es poden veure d'una mica lluny, observant amb ulleres de nedar. No només es percep de prop amb sa fredor a sa pell, es sabor o sa coïssor en ets ulls.
Hi ha una capa d'aigua translúcida surant, degut a es canvi de sal i densitats. És veu com s'efecte similar a s'aire, que apareix a damunt d'un sortidor vessant gasolina, o aferrat a una carretera calentíssima.Es dies que plou, on arriba aigua dolça, a la mar apareix una capa tèrbola o translúcida superficial. Nedant per sa superfície es veu s'entorn submarí borrós, inclús si ens miram ses mans.
Però, basta baixar es cap a uns pams de profunditat per a tornar a veure-hi bé. 
Davall sa franja superficial és un entorn totalment salat, d'igual densitat, sense s'efecte òptic tèrbol.
I, en enfonsar-se un poc més i mirar cap amunt, es clissa es fems surant, per sa panoràmica i per evitar sa terbolor.On hi ha aigua dolça freda surant, també notam que s'aigua a devers un o dos pams, completament salada, és més càlida que sa dolça més superficial. ☺ Es sent manco fred nedant a devers un pam o dos! També a ses parts des cos com es cap, que estarien molt refredades per evaporació i vent fred, si no fa Sol.
Però s'aigua a devers un metre i mig o dos ja està més freda. O també es sent més fred després d'evaporar-se de nou s'aigua a sa pell des cap, si abans quedava menys refredada, escalfada per Sol sense vent.
Si es neda d'hivern en un racó marí amb aigua dolça freda acumulada surant, i es va a mar oberta, pentura hi ha més gustet!
Fora des redol tancat dolç i fred, s'aigua completament salada superficial és més càlida i nítida! 
Una situació diferent, molt localitzada, succeeix en es punt exacte on hi ha ses surgències, fonts, submarines d'aigües dolces. Es seu flux és fred, però va pujant cap a sa superfície perquè és sense sal, poc densa. I tot es seu trajecte submarí vertical i aferrat alrededor és manté borrós i fred. Si passam nedant de través a sa seva taca, notam es vaivé de fred.
Ses surgències marines es poden veure nedant, una mica de lluny amb ulleres de nedar, i també solen tenyir de verdet sa vorera. Permeten acabar es capficos amb sa pell més dolça. En s'estiu de mar calentota poden alleugerir sa fatiga per baf. 
Si estan a sa vorera, ofereixen un bany refrescant, 
o omplint-ne una bossa, treure's sa sal de sa pell en acabar de nedar. ✌Algunes surgències servirien per a omplir sa cantimplora. Anant amb molt ull a si convé potabilitzar, i a contaminacions antigues terra amunt, de filtracions, vessaments d'aigües brutes o lixiviats de residus.Foto sobre s'erosió, aprofitant s'efecte de sa perspectiva, que torna com gros es tall.
I també hi ha tels i nigulets dolços colorits,
per s'aigua dolça que arriba a la mar. S'aprecien mirant horitzontalment, just a sa part baixa de sa capa dolça translúcida surant. És una franja fina, com un tel verdós, en algun moment marró, grogós. En alguns punts, amb brillantors o onetes, un micromoviment intern. Es va estenent o difuminant, normalment en un grapat d'hores, un dia, o dos.No sé si és degut a arribar aigua tèrbola d'argila, i un efecte fisic d'intercanvis de sals, superposicions i decantacions per ses densitats, de ploure pols o de remoure pols a sa vorera, o potser és microvida?
Aquí un altre efecte, molt major i comú:
Racó de platja urbana popular on va s'escorrentia de dutxes salades. Verdor de microalgues superficials.
Hi ha un tipus de color verdós comú, estacional, després de setmanes de Sol, i calma sense ones en es racons de ses cales. Són floracions, blooms de microalgues no tòxiques.
Però s'hi fan controls de qualitat, perquè s'ombra de sa verdor surant i sa calor canvien s'activitat de plantes des fons i hi minven s'oxigen.
En racons calmats, amb filtracions d'aigües brutes, gran afluència de bany, si no arriben corrents i ones netejant, hi podria haver hipòxia des fons, acumular detritus, i provovar gran mortaldat, eutrofització, amb aparició de microbis més tòxics.
Es micro i nanoplàstics ho empitjoren, amb més mortaldat quan fa calor. Modifiquen sa quantitat d'algues, nutrients, CO2, oxígen, trasparència i color de s'aigua. Vegeu p. ex. https://doi.org/10.1016/j.hazmp.2025.100032, o també:
Adaptat de Kvale, K., Prowe, A.E.F., Chien, CT. et al. Zooplankton grazing of microplastic can accelerate global loss of ocean oxygen. Nat Commun 12, 2358 (2021). https://doi.org/10.1038/s41467-021-22554-w
O, hi ha altres canvis de color per cicles estacionals a mar oberta, quan molt més de plàncton torna tota la mar de to verdós o groguenc, fins a bastanta fondària, almenys cinc o deu metres.
A final d'estiu o inici de tardor, moren poblacions d'algues, per haver menys hores de llum, més inclinació des Sol, o si ve aire fred. Per exemple, uns dies llavonses de ses primeres pluges torrencials molt fredes. Varia segons s'hora, és circadià, per sa migració vertical de zooplàncton. O també va segons corrent, si hi ha detritus, restes orgàniques.
CC BY-SA Thoral, F., Pinkerton, M.H., Montie, S. et al. Marine darkwave as an event-based framework to assess unusual periods of reduced underwater light availability. Commun Earth Environ 7, 4 (2026). https://doi.org/10.1038/s43247-025-03023-4
I hi ha nigulets blancs, que es poden confondre amb un fets de micro bimbolletes d'agulla, però aquests són blancs sense bimbolles.Són com bromes o boirines submarines superficials, ocupant almenys milers de metres de litoral. I en alguns punts fa com un nigulet que davalla devers un metre. Serien restes ja mig dissoltes de grans ventalls d'aigua dolça bruta que ha caigut o arribat surant, o de ploure pols?
Altres són nigulets blancs de pocs metres d'ample aturats aprop de sa superfície. Per exemple on arriba un broll d'aigua dolça neta després de ploure una mica. Es veuen bé quan la mar està calmada. Es poden observar des de uns metres lluny. No nedant a sobre, on veuríem tot boirós, blanquinós.
En unes hores o un dia, es nigulet es va desfent, va baixant a mig pam, i creix fins a devers uns dos pams de fondària. Per mi que serien per contrast de salinitat, temperatura, amb poca brutor o pols.
També hi ha nigulets similars per microplàncton, de reproducció d'animals...
⚗
Aprop dets entrants de ses voreres hi ha baixants de pluvials, i nigulets blancs similars. Ull, que sovint són aigües dolces brutes. Fan bafs que maregen, irriten si hi ha contacte llarg a parts sensibles i ferides, o quan sortim de s'aigua, perquè s'evaporació concentra sa contaminació a sa pell.Poden aparèixer de cop, per exemple amb un vessament. I contenir residus de lixiviats, llims contaminats, partícules de brutors, detergents, lleixius, alguicides, biocides, floculants. A vegades provenen netejar a terraces, piscines, contenidors de fems, o cotxos! I aboquen poals i s'aigua bruta enterra, es carrer o en es conductes de ses aigües pluvials. ☣
Altra cosa són ses capes finíssimes que suren a ses calmes i es vent escampa. Poden ser de pols de terres, o si tenen un to grogós o verdós en primavera solen ser de pol·len des pins.
Peró si són capes iridiscents, com aquí a sa foto, és mala senyal! Serien capes de contaminació molt tòxica que s'escampa.
Possiblement de greixos de motors que perden olis, benzina, gasoil... O es residus de vernis de petroli que es va desfent, es chapapote.
Es poden observar ses partícules més denses enfonsant-se si miram prop on neix sa taca. Per exemple, a devora una embarcació que vessa aigua bruta amb restes olis en un moll.
Ats anys 70 o 80s, es banyistes caminant per cales o platges de Mallorca gairebé sempre acabàvem amb vernis aferrat en es peus.
No tot es vernis seria de xapapote de petroli que arribaria surant de la mar fins a sa vorera. Algun seria de monstre de claveguera, fatberg https://es.wikipedia.org/wiki/Fatberg en grums de greix i altres residus urbans i d'escorrentia abocats des de terra.
Vegeu un estudi de ses bolles de monstre de claveguera a platges autralianes modernes
https://doi.org/10.64628/AA.ecjc5gfwfFont: Raindwick City Council https://www.randwick.nsw.gov.au/about-u ... identified
Es tels i nigulets d'un episodi de pluja es van dispersant, dissolvent i difuminant-se a la mar. S'efecte i sa durada varien una mica, segons el que contengui s'aigua i sa quantitat, es contrast de temperatures, s'hora, sa llum, si hi ha molta microvida, s'època, contaminacions... I, sobretot, de si hi ha ones i vent.
Gif de geocities.com/Heartland/Valley/1371/shfish2.gif
Calor, llum i afectacions a vida petitona filtradora, es menjar de peixos.
🌡
A ses voreres calmades es percep millor sa formació a s'aigua de diferents tels verdosos, o ses boirines blanquinoses. No tot són brutors, algunes vegades són reproduccions, ous i esperma d'animals...
Alguns dies, sa vida marina petitona pot ser molt intensa en ets entrants de ses voreres, entre esculls, en es cocons o basses. Pot variar segons ses ones, si acumulen restes o les remouen, si hi ha oxigenació. Influeixen a sa vida que hi viu, com es crancs,
o a sa que hi flota, com es plàncton de larves, ous, gambetes, 
copèpodes, rotífers... També hi influeix s'aigua freda dolça que arriba amb una pluja o escorrentia. I s'aigua bruta, que sura més.
Sa llum artificial, i es renou de ses barques, ses ombres de ses visites, o el que van trepitjant ho poden alterar.
Inclús es Sol i sa Lluna hi influeixen bastant a aquestes capes superficials, per sa calor, i per sa quantitat i tipus de llum.
Sa llum de sa Lluna és freda, blava o actínica. No és intensa, però sí potenta. Marca diferent es colors, i possiblement ets animals que veuen es colors en llum ultravioleta la noten prou. Sa lluna és com un senyal per a començar etapes de vida marina.
🌡Sa lluna és com sa llum ultravioleta a una sala de ball, que torna llampants a alguns colors, i ens inspira a festejar!? Hi, hi!
Inclús ens inspira una llum de lluna artificial de planetari,vegeu
https://youtu.be/-3VMlzuvMf8 
Sa lluna, o sa falta de lluna, fa de senyal, i de cupido animal!
Sa llum influeix en peixos, plàncton, pesca i festeig.
Vegeu p. ex.
https://doi.org/10.3389/fmars.2025.1476524)Sa migració vertical diària i de nit, és descomunal. Es major moviment de biomassa des planeta.
Llegiu p. ex. https://ca.wikipedia.org/wiki/Migraci%C ... i%C3%A0riaA partir de certa temperatura d'aigua, també (>27-29°C?)
com de cop, es fems i contaminants afecten més a sa vida. As menjar de peixos, musclos i crancs filtrant, sa microvida i zooplàncton que filtren moltíssima aigua, nanoplàstics amb additius tòxics i contaminants adherits. 
En canvi, es plàstics afecten proporcionalment menys i es degraden lent, a llocs freds, foscs, calmats, ombrívols, fondos o poc airejats, lluny de sa vorera.
Bimbolles grosses que perduren, per residus d'abocaments d'una embarcació fondejada prop de sa vorera. Es noten més es dies sense vent, o si aquest ve cap a terra.
Més brillantors, típiques, enterboleixen sa visió i suren. Tals com es nigulets breus de bimbolletes de xocs, on piquen ses ones. O si em passa arran s'hèlix d'alguna embarcació, o una moto aquàtica a jet. Venint directe de lluny, i fent una gran ona, tal com derraparia un cotxe, inclús copeja.Similars a unes poques persones submergides en moto subaquàtica vermella (≈seabob, underwater scooter) que a pics m'agredeixen, xocant fort i repetit frontalment, en es pit o passant per sobre des cos. Abans passaven a màxima velocitat fregant es cos. A pics cegant, dispersant un gran nigul de bimbolletes d'aire comprimit que duien dissimulat, petit o a dedins s'aparell. Es conductor en respirava poc, per un tubet, a més fondària. Només un, que actuava com un fanfarró, i un com abusiu, i una com una similar copejant accelerant i repetit, amb grans rialles sàdiques. Sempre sols, d'un en un, per ventura en un moment separats d'algun grup.
Normalment, una estampida de peixos a davant els delata.
Es comporten com alliçonant, castigant i divertint-se, (!) assetjant, i envoltant, espantant, ofegant per pànic. Tot de manera descaradament intencionada. Probablement actuen més així per a intimidar, provocar, confondre...
Sense disculpar-se, ni justificant-se de forma raonable. S'excusen amb embolics de tenir dret a gaudir de llibertat natural, no limitats, i que fa tres lustres que ho practiquen.
Cometen infraccions agredint així, i navegant temeraris, i a tota velocitat on fa anys que es restringeix, i on cal permís per a bussejar en un temps i zona, que superen.
Es nigulets més dinàmics només duren uns segons o poques hores, depenent de si continuen picant fort ses ones.
I és curiós que alguns peixos trien aquestes ones amb nigulets de bimbolles. Ses oblades (Oblada melanura) hi cerquen, i piquen ats hams surant de pescadors que ho aprofiten. Elles neden per ses rompents, com jugant, surfejant subaquàticament, hi, hi. 
Espumes acumulades de detritus orgànics.
A vegades també es fa molt visible s'espuma surant, feta de sa matèria orgànica microscòpica, de micro vida, o sa seva mortaldat i de detritus. Es veu fàcil a ses esteles d'embarcacions es dies de calma. Per mi que deu ser més comuna llavors de sa mort des blooms de vida, amb un contrast de fred, o zona on sura s'aigua dolça.
En alguna vorera s'acumula molta espuma. On es ones i vents arribant piquen fort durant hores o dies, i atraquen una "festa d'espuma" natural. Per mi que seria després d'una mortaldat, per una pluja amb fred i poca llum de tardor o hivern.
Alguna espuma no seria tan natural, de contaminants artificials. En voreres on havia arribat aigua residual amb restes orgàniques. I es que inclús se'n tira dedins grutes marines, o per tubs davallant baixants.
I ull, que certes espumes, esquitxos i aerosols de bimbolles possiblement porten més contaminants tensioactius, surfactants. Alguns són contaminants "per sempre", com PFOS i PFAS, afegits a plastificants, rodes de cotxe, plàstics, de productes de neteja i molts altres.
Vegeu p. ex. "Una illa escocesa remota té la contaminació per PFAS més alta d'Escòcia, relacionada amb l'escuma oceànica" clicant a
https://www.envirolink.org/2026/06/02/r ... cean-foam/
Des d'emissaris, sa contaminacions que creen espumes suren i floten llargues distàncies, inclús centenars o milers de quilòmetres. Finalment, esquitxades entre ones o roques, ens tornen terra amunt com aerosols. Alguns contaminants per sempre causen patologies greus a baixíssima concentració, o es transfereixen a ses següents generacions via reproducció!
Fems recollits de s'aigua arran costa nedant de travessia amb sacs boia. Aprofitant una calma marina enmig de dies d'ones de fons que els van desenterrar o desincrustar. Alguns de naufragis moderns embarrancats. Na Ferradura, 2023.
🖼
🏝🏖És com un popurri que es va trobant més en ets entrants marins. Zones amb baixants d'aigua dolça aprop, o d'aigües brutes o tèrboles. Llocs arraconats des vents sortints, amb residus acumulats durant llargs períodes, junt amb objectes que arriben flotant, com fustes o plàstics antics, o nous. Hi ha alguns fems que passat un temps es desfan fàcil, es poblen com d'un substrat, amb incrustacions i plaques de microvida.
A ses voreres, es fems pateixen més xocs, canvis de temperatura o llum. Estar tot flotant tan junt i acumulat n'accelera s'erosio, o almenys és diferent. Ses ones des temporals els esmicolen o els tornen vells abans. S'enfonsen, si guanyen vida aferrada i pes. O és al revés, un tapís d'algues miceoscòpiques fan bimbolles i els tornen a fer surar, almanco uns dies.
Amb sos xocs, es fems tornen petitonets. Es micro i nanoplàstic tornen com "espurnes" salades, aerosols, i pugen esquitats a s'aire, es dispersen amunt.
Es fems petitó, encara que sigui dens, flota a s'aire. En es món d'allò molt petitó, hi ha altres interaccions físiques. Per a ses busques, moure's per s'aire, és similar a noltros nedant remant, i com en melmelada.
Es micro plàstics i detritus esquitats van aire amunt, volant per tot es planeta, tansporten altres tòxics captats, i microvida més patògena aferrada, o resistent. Per exemple, moltíssima pols des pneumàtics, que ja té es seus propis contaminants per sempre molt tòxics.
I com més petits es plàstics són, més poden penetrar per tot es cos d'animals i persones. I més superfície d'intercanvi físic i biològic tenen respecte as pes, mooolta superfície.
Imatge de: Microplastic Human Dietary Uptake from 1990 to 2018 Grew across 109 Major Developing and Industrialized Countries but Can Be Halved by Plastic Debris Removal. Xiang Zhao and Fengqi You. Environmental Science & Technology 2024 58 (20), 8709-8723 (Figura 3) CC-BY-NC-ND 4.0 https://pubs.acs.org/doi/10.1021/acs.est.4c00010
Mapa de microplàstic en dieta i aire -exterior, supòs.
S'aire en interiors està més contaminat per pols, fum o microplàstics. I ens afecta estona i d'aprop. Flota des desgast de milers d'objectes, matalassos, coixins, roba, envasos, mobles, trispol, parets, productes d'higiene i neteja, cuinar, bricolatge...
Es fum respirat ens afecta per tenir partícules i toxines, i repetit en cuines, focateres o foguenyes.
Ull, que respirar restes des fum de tota casta de llenya és molt tòxic i contaminant! Tot es fum d'incendis forestals, de cuinar, foguenyes, fogateres, foguerons festius...
També ens exposam menjant allò fumat o cuinat amb fum de llenya. Més, cremant plàstic, carbons o plantes molt tòxiques. És una intoxicació i absorció diferent, però s'hi acumulen ses toxines.
Per exemple, vegeu un menjar, tofu fumat,
de plàstics cremats: https://www.nytimes.com/2019/11/14/worl ... astic.html
https://www.sciencedirect.com/science/a ... 8023000146Tant a terra com a s'aigua, es fems s'acumulen més on hi ha recer des vents i corrents sortints.
Amb sa calor i altres efectes diferents, sa microvida més patògena o resistent s'adapta i multiplica més. L'ajuda sa presència de restes de medicaments o clavegueram. Queda més aferrada a es microplàstics vells, on s' acumulen triturats. I allò tan petit, pot fer més mal. És gegantina sa seva superfície d'intercanvi respecte as pes i volum.
Es peixos es senten atrets per ses olors de sa microvida que creix en es trossets de fems i plàstics, hi noten gustets orgànics, com de menjar. Els masteguen com a xiclets, els escupen, però no sempre.
Vegeu un animal tastant plàstic tirat, com xiclet:
https://featureassets.amuniversal.com/a ... 5056a9545d
(vinyeta sense relació, de Gary Larson, www.thefarside.com)
Què ha de tragar cada animal marí per a morir?
(Probabilitat 90%, segons https://doi.org/10.1073/pnas.2415492122)
Una au, sis peces de cautxú sintètic més petites que un pèsol. Una tortuga gran, 342 bocinets de mida d'un pèsol de plàstics tous, bosses. Un catxalot gran, 28 peces més petites que una pilota de tenis.
Segons https://doi.org/10.1038/s41598-018-36585-9, en aus, es plàstics tous i flonjos creen més adherències, obturacions i infeccions.
S'aigua superficial tèrbola i salobre desenfoca ses fotos. Aquesta s'ha retallat, saturat de color i contrast, per a destacar dues femelles de peix lloro/vella.
Es peixos s'adapten a sa calor, a diferents velocitats, o no. 
Es peixos poden apreciar i distingir aquests efectes visibles i invisibles, olors, sons, canvis meteorològics, d'ones, sa salinitat, sa temperatura de la mar... Actuen diferent si hi ha residus i detritus, microvida patògena, i si senten dolor.
Com a ses persones, a alguns peixos els agrada s'aigua càlida. Hi poden desenvolupar sa població, ampliar es territori on reposen, s'alimenten o reprodueixen.
Amb sa calor alguns animals canvien es moviments, expressions, sa seva conducta refinada, o de color!
Quan sa temperatura de la mar puja a més de 27 o 28°C, diversos peixos ens mosseguen sa pell. Se'ns atraquen per s'esquena, o per on sa llum els mimetitza. I just un instant després fugen entre altres peixos. Així ho fan ses oblades petites dissimulant. Mirades des de fora de s'aigua costen molt de veure.
Ull amb ses infeccions de ferides petites i mossegades quan la mar està calenta. I sembla que empitjoren amb sa contaminació, microplàstics i microvida més patògena i resistent. Convé netejar prest qualsevol ferida, fer sa cura i protegir-la.
Amb so increment de temperatures marines a Balears, al llarg dets anys es va observant població d'espècies de zones i mars càlides.
Aquí davall, exemples de peixos, vertebrats i vida aquàtica gran pròpia d'aigua càlida. Alguna forana, al·lòctona, invasora, o perillosa.
Molta més vida diferent petita arriba flotant i s'aboca des llast de bucs que arriben de lluny, però es coneix i controla relativament poc, i és complicat. És microscòpica o petitona, com larves, microplàncton, algues, bacteris i virus marins. Quan creix o s'adapta prou aquí, o torna invasora, llavonses sí que es sap o coneix més. Es controlen més unes poques espècies de microvida patògena, potser Vibrio, variants d'E. coli, Shigella spp. I més a certs ports, platges de banyistes, o pesca i marisc cultivat. Una alga invasora, dita okamurae, ja ha afectat prou es litoral des sud peninsular.
Aquí davall, dues femelles adultes de papagai/lloro/vella, Sparisoma cretense. Farien devers 15-20 i 20-25 cm:
Semblaven peixos relaxats, indiferents, nedant prop de sa superfície. Mantenien certa distància, almenys a un metre. Menjaven algues, amb parsimònia, si no els destorbava, ni hi anava aprop o cap a ells directament.
Per mi deuen ser més acolorides es dies de festeig, per calor, o quan estan relaxades? Són diferents des mascles color gris-blau.
Es peixos lloro, omnívors, vorejaven "picotejant" extrems de plantes i d'algues
plenes d'animalons aferrats. Un moviment similar a bancs de saupa Salpa salpa, vegetariana, que menja sa porció vegetal de sa posidònia i algues.Es papagai/lloro/vieja, Sparisoma cretense era una espècie més comuna a altres zones des mediterrani. En canvi, a Balears fins fa un grapat d'anys era rara, o absent.
Fa un lustre que se n'observa més a Balears, degut a sa temperatura més càlida de la mar.
Es colors vius recorden altres espècies, com es Labrus mixtus, que popularment nomem paregut, papagai/lloro/tord ver/gallet de rei/grívia/xuclà.
També té colors vius un altre peix forà, fadrí/donzella, Thalassoma pavo. Sa calor l'ha tornat comú a la mar Balear des de fa unes dècades. Era propi d'altres mars més càlides, i en pocs anys s'ha multiplicat ràpid aquí, i més cada any. No té escates tan grosses, i és una mica més brillant, no tan mat. De tamany més petit, i comportament ben actiu, frenètic!
Donzella és un nom comú, que coincideix entre dues espècies, que també coincideixen en costums, colors diferents entre sexes o en es progrés des canvi de sexe. I a més són peixos que poden ser de forma i tamany un mica similar:
Aquí una foto amb ses dues espècies curiosejant juntes mentre recollia un carretó de supermercat fa anys.
Adalt a la dreta dos fadrins/donzella (Thalassoma pavo) femelles, amb ses seves cinc bandes transversals, verticals, clares o blavoses i fines. Es mascles no apareixen aquí, i només presenten només una banda tranversal, vertical, i és més gruixada i ben aprop de ses brànquies i és ben colorida, blava i vermellosa.
I abaix a l'esquerra una donzella (Coris julis) femella. Es mascle seria de color més clar i ataronjat, però tampoc apareix aqui.
Es fadrins i donzelles em segueixen i curiosegen es fems que vaig a tocar i agafar! Són una mica pesats! Hi, hi
Prop de ses dues femelles de papagai/lloro/"vieja", Sparisoma cretense hi havia aquestes llaunes i roba espanyada. Per davall d'unes roques que sobresurten, on van es pescadors de canya.
I hi ha altres espècies relacionades amb s'escalfament marí. Per exemple:
●Més saupa, Sarpa salpa
Crèdits: Yamil J.R CC0 https://www.inaturalist.org/observations/239229039
Segons de què s'alimenten, menjar-ne ens pot ser tòxic, al·lucinogen. Masteguen puntes verdes de Posidònia oceanica i algueró (Cymodocea nodosa). I algues, p. ex. marrons ramificades, unes espècies des pèl sauper/herba saupera (Cystoseira spp). També controlen una invasora, des gènere Caulerpa -per ventura al·lucinogen?
● Més llampuga, Coryphaena hippurus
Crèdits: VicJ Fotosub CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/254903389
Es fems grans surant les atreuen -coincidim, hi, hi.
● Més espet, Sphyraena viridensis
Yamil J.R CC0 https://www.inaturalist.org/observations/240965329
De gairebé un metre i un pam, o semblen més grossos, per s'astorament, hi, hi.
● Més moles similars a alatxa, Sardinella aurita? que competeix o modifica pesqueres d'anxova/seitó, o sardina/sarda, Sprattus sprattus?
Crèdits: aggelinanaf CC BY https://www.inaturalist.org/observations/179941322
Serviola americana, Seriola fasciata que voregen poc profund en estols diversos. O, solitàries prop objectes surant, peixos grossos i seguint persones nedant decidides.
Crèdits: alzzal CC BY-NC https://www.inaturalist.org/photos/153345589
Més rajada violeta en vorera a poca fondària. Al revés de sa rajada clavellada, Raja undulata, que tria es fred.
Crèdits: Michael Bommerer CC BY https://www.inaturalist.org/observations/239996218
Més serviola d'aigues profundes, Seriola rivoliana adultes vorejant, fugaces i tímides, en petit banc.
Theodoros Alexandropoulos https://www.inaturalist.org/photos/4924911
Es cuc de foc, forà, té pèls calcificats fràgils tòxics, i ens pot desmaiar. Es treuen eixuts amb alcohol, aferrats a cinta adhesiva.
Tomas Pocius CC0 https://www.inaturalist.org/photos/262542610
Cucs de foc i campana de grumer.
Un aleví de peix ballesta/surer (Balistes capriscus?) forà que s'enfadà quan li vaig treure es refugi amb que arribà.
De majors, viuen a més fondària, però n'he vist vorejant repetit, per a roegar fustes, a menys de dos metres de profunditat. Podrien ferir cultius de musclos.
Crèdits: Adalt, evangrimes CC BY https://www.inaturalist.org/photos/8725638 Abaix, JamesLaFontaine CC BY https://www.inaturalist.org/observations/249785627
Lobotes surinamensis, atlàntic. Un de petit estava passiu i quiet en entrants calmats, entre fems surant i dedins recipients. S'indignà en llevar-li. I un altre dia, un em mossegà una cama. O, en vaig veure un de major lluny.
Però potser confonc algun petit amb una salpa brasilera, Kyphosus sectatrix:
ed_flagler CC BY-NC https://www.inaturalist.org/photos/449436316
Salpa brasilera de petita.
Rahul Joshi CC0 https://www.inaturalist.org/photos/29747497
Sa salpa brasilera ens mossegaria cames en s'estiu? Més es peixos propis d'aquí, no forans. En aigua a més de 27 °C ses oblades, repetit, si em despist. I altres peixets, sovint no tan fort, com un toc.
Crèdits: Phil Hastings CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/1958340
Un peix rem, Regalecus russellii en es Pacífic. Es Regalecus glesne seria atlàntic tropical i rar aquí, però més probable per s'escalfament marí. Fa pocs anys, un gros xocà a roques de ponent, a Mallorca.
Però, aquest no ens mossega, o sí? Ui, ui... A vegades ses espècies arriben en buc, quan n'aboquen buidant s'aigua de llast.
O, des mar Roig, i oceà Índic, arriben via Canal de Suez ses espècies lessepianes.
No, de plaça i metro de Lesseps, a Barna, on ell també ajudà.Es cranc aranya/pla, Percnon gibbesi , de mars càlides, atlàntic, però també lessepià. Aquí, forà invasor, ara comú per s'escalfament marí des de fa unes dècades. Aquests dos estaven amb molts altres a Cala Rajada.
Em sembla que algun pic he observat algun peixet forà lessepià, però que l'hauria confós amb un surer de petit. Tal vegada algun peix conill, Siganus sp.
Foto: Falk Viczian Solarboot-Projekte gGmbH (CC BY-NC) https://www.inaturalist.org/observations/253814511
Peix Gitano Críptic, lessepià, adaptat a Mediterrània central. Competirien amb dorades, Sparus aurata.
Foto by sloow (CC BY-NC) https://www.inaturalist.org/observations/250354013
Peix llima reticulat, lessepià, a sa Mediterrània central. Similar a un surer, neda prop es substrat.
Crèdits: 1. Jofre CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/35034329 2. Chris Taklis CC BY https://www.inaturalist.org/observations/62307264 3. tomatix CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/252417904
Belone svetovidovi seria més comuna a s'oceà. Es trompeta/corneta, amb franges tranversals de dos tons, més ample, gran i solitari, lessepià... Per mi que n'he vist almenys un aquí.
Crèdits: 1. Diego Almendras G. CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/38316890 2. Daniel CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/197031650 3. Ingo Rogalla CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/256170892 4. shahar chaikin CC BY https://www.inaturalist.org/observations/149535869
1. Sphoeroides pachygaster, bola. 2. Lagocephalus lagocephalus, bola, atlàntic. 3. Diodon hystrix, porc espí. 4. Lagocephalus sceleratus, bola platejat, lessepià.
No menjar!
Rar aquí. N'he vist dos, o un repetit, a Capdepera fa pocs anys, i dues escultures com es seu jaç de corteig, una flor d'arena a sis metres de fondària. I fa més de deu anys, tres ressecs, o un repetit, a Formentera. Però pus.
Hatem Moushir CC BY-SA https://upload.wikimedia.org/wikipedia/ ... shir_1.JPG
Es peix escorpí/lleó, agressiu d'espines tòxiques.
Lessepià, adaptat fins as sud-est d'Itàlia. Aquí absent, però n'havia observat un gran fa més de deu anys, en una platja pitiüsa popular, en roques a poca fondària, com malalt. Abocat d'un megaiot? 
Suggeriments
● Danubi blau de La Trinca
https://youtu.be/mYPqWmfRV-A 
● Consumir, de María Nada:
https://youtu.be/4HE2xNKKpmg ○ Crema solar i microplàstics tornen tòxic es crom (!) https://pubs.acs.org/doi/10.1021/acs.estlett.2c00689
● Erin Brockovich (2000) diferenciant crom:
https://youtu.be/mKAE8I6j_Fc ○ Es Sol i nanoplàstics tornen reactius metalls, creen estrés oxidatiu https://pubs.acs.org/doi/10.1021/acsnano.2c05803
Dispensador de bossa popocà vandalitzat. De medicaments, en trob més des nous, plens.
.
Perquè en mirar des d'un punt de vista zenital costa de veure es fems en es laterals, inclús a poc fons o surant entre s'aire i s'aigua. 
Es fems descontrolat i contaminant és un problema complicat de resoldre i d'assumir a sa societat moderna, que incomoda.
🏖
És difícil de compaginar amb sa inèrcia de tant de consum, estil de vida urbà, i massificació d'oci d'evasió de caps de setmana o de temporada.
per ses informacions i costums, de ses divulgacions dets estudis i recerques, i a sa globalitat de s'educació quotidiana, en sentit ampli.
I pot tenir implicacions en es nostro paper social, a es lloc de feina i a es sous, o si crea esforços i despesa, o pot afectar a sa imatge o es prestigi, a sa credibilitat i confiança... 
I sa resposta a es problema va canviant, potser per ses diferents normes i sa distribució de responsabilitats i competències, sa burocràcia, sa gestió... 
🗄I és important com sa percepció i ses solucions varien segons es desig de mantenir sa prioritat a continuar incrementant es sector de transports i mercaderies, es turístic, constructiu o immobiliari, productiu, econòmic...
🏗🛠
A la llarga s'evitació i desatenció ens pot modificar automatismes, tant, tant, com a sa percepció. 
pot servir i agradar una pràctica lúdica amb s'objectiu de cercar fems. Es descobriment i sa solució es vivèncien i son significatius, d'interès. 
És ben diferent de practicar s'altre joc i lleure habitual, com un passeig o un capfico amb sos objectius més comuns i típics d'oci, turístics o esportius, on trobar i observar un fems descontrolat dificulta s'objectiu des plaer i s'evita.
👁I jugant a cercar fems s'atè i es percep i 'veu' diferent! I més si es joc és agradable, i ens hi apropam amb predisposicions i s'equipament adequat, si és factible... 
P. ex.
Es poden descobrir o revisar fàcil amb un capfico. I si han quedat desenganxats es poden extreure. I per exemple es poden pujar ràpid, com movent una ala planejant, o bé estirant amb politges penjant des de sacs boies a sa superfície. I finalment 'tot es regal' 
És similar amb sos residus antròpics, humans, 
Podent provenir de cultiu sostenible i de comerç més just 
🌧 O si ha plogut o calabruixat fa poc encara baixa més, i per tota la mar... 🌩🌧
O una caputxa fina de natació... I es guants i escarpins 
de natació, que son amb una superfície rugosa a s'aigua, que facilita impulsar-la. 
i minva sa 'conducció' de calor o temperatura alta cap a es medi. 
Es dies de més fred es pot afegir un abrig extra, com un guardapits interior molt fi, de 0'5-2 mm. I que sigui ben adherent, possiblement sense cap forro interior. I si no hi pot ser un forro tèrmic interior adherent, pot servir una micona en es seu exterior, perquè es guardapits interior queda cobert pes tratge. I també es guardapits interior permet separar millor es cos respecte a ses cremalleres des tratge, i de ses seves filtracions d'aigua. 
destinats a sa competició esportiva. 
El més indicat per a capturar fems nedant podria ser una combinació de peces per a OWS. Si no, de triatló o swimrun, corregint tanta flotació equilibrada, per a un estil de natació realment ben natural, que no sigui més flotant a ses cames. Normalment si no, tenen més de 2mm a cames, més de 3mm a cuixes o cadera...
I així deçà és més viable i comú, de sèrie, trobar tratges més secs i estancs de busseig. I tenen més varietat d'adaptacions per a fer pipí. O fins i tot és factible afegir-hi peces més rígides, per exemple amb calefacció elèctrica! 
Però aquestes alternatives puntuals no van tan bé per a nedar surant estona. Si es neda prou potser ja va millor dur roba d'OWS, o si no, de swimrun o triatló.
Per exemple, es vestits d'immersió d'apnea o pescasub són més estancs o cálids i per a poca intensitat d'esforç, amb patró i materials de flexibilitat o resistència diferents. Però solen tenir massa gruix a llocs clau per a sa natació surant, com per exemple a ses espatlles i laterals des tronc. Amb ells costa bastant impulsar amb sos braços. Tenen ses extremitats i articulacions relativanent més gruixades, rígides o flotants, i frenen més sa flexió des braços i cames. I floten tant que cal fer més força per a enfonsa'ls en impulsar i nedar per sa superfície. I tot això afecta a s'equilibri i sa dinàmica de flotació general. Van pitjor per a moure o baixar sa cadera i ses cames en diferents estils de natació, a sa braça, es girs àgils surant, en inclinar-se, a ses frenades o acceleracions, en nedar cap enrera... 
☺ 
sa gimnasta Simone Biles o es comediant saltimbanqui Harold Lloyd
d'una embarcació embarrancada es 2020.
♧
🌡
Per es tubs, amb flux veloç de ses clavegueres i pluvials. 
Són com visites per sorpresa 
de monstres greixosos i amorfs de tovalloletes. Com unes fonts ufanes fosques, però bufant pudentes des banys. 
~~~> 
l'acollia una graaan serp distingida que s'arrufava recollint es caps mirant avall i enrera. 
clicant a 
Uns des nodes tan antics només serien una elevació pelada, però altres una torre de defensa amb canons i tot. Es comunicaven amb variacions de foc, fum, canonada de fogueig, inclinant branca, palma... o potser, no ho sé del cert per a tots es llocs, un ram en es Pujolet del Ram (Eivissa, 38.9652N, 1.2491E), sa Torre del Ram (Menorca, 40.0121N, 3.8090E), o a sa Fita Autèntica 'del Ram' (Mallorca, 39.6521N, 2.5520E)
🛡
Idò, com seria una fogatera ideal? Una estrella plana ventilant o girant, de cistelles de ceràmica refractària? Amb carbó vegetal a altíssima temperatura, separada entre parets i pàmpols reflectants? I com a obturador ocultant-ne sa llum, una manta, biombo o persiana de làmines girant? 
P. ex. en una formació en línia, o un triangle.
conjunt celebrant-ho, 
fins i tot un "fax": 
que els suma i combina en un quadre de Polibi.
Ehem... de feix de microones reflectint-se a sa tropopausa. Especialment valuós post explosió nuclear -que no succeí! I es node, estava a sa Base d'USA a s'Enclusa (Menorca, 39.9973N, 4.0054E) 
Uuh!
