Posidònia, olives de mar, sirenes, foques...(curiositats)
Publicat: dv. abr. 07, 2023 11:52 pm
Sa vorera marina més accidentada fa entrants, com embuts gegants, i cocons, cruis, encletxes, baumes i covetes... Hi cau alguna escorrentia de restes i dolçor, aigua sense sal. O hi arriba el que sura a la mar, segons hi entri vent, s'ona i esquitxos salats.
Idò, fa poc, a un extrem sec d'un cocó hi havia acumulat això:
Eren moltes clovelles, uns pocs fruits, llavors, i unes fulles... De Posidonia oceanica, que comunament nomem alga, alga de vidrier, altina, i posidònia.
Que no és realment una alga, sinó un vegetal més complex, una planta amb teixits diferents i órgans, flors, fruits... És una herba molt desenvolupada que s'acostumà a viure a la mar. I es fa grossa! Forma mates i prats submarins, i crea uns microhàbitats tan rics que semblen boscs!
Sa Posidonia oceanica diuen que només viu a sa Mediterrània. O que té família de més posidònies submarines pes sud d'Austràlia. Unes plantes que nomen Posidonia ostenfeldii, robertsoniae, sinuosa, angustifolia... Però alguns noms serien antics, o sinònims, o es van diferenciant tira-tira, segons s'estudien i descobreixen diferències.
A sa foto es veuen ses fulles verdes grosses i a sa seva base una beina, un estoig amb fulloles marrons. Aquesta part, quan s'eixuga i separa, sembla un dard o una ploma d'aucell! A dins hi té una tija fosca recta, dura i gruixada, que és com un tubet. Alguns pocs es bifurquen, com en una branqueta, o potser una lígula, aprop d'on neix sa fulla verda.
A aquests fruits els nomen oliva de mar. Però es fruit no té pinyol, sa seva llavor no té una capa dura i gruixada com una closca. Per això, formalment es fruits de posidònia són baies, i no olives.
En canvi ses olives d'oliveres tenen pinyol, sa llavor recoberta amb una closca dura. I per això no nomen baies, sinó oliva, també dita drupa.
Són fruits una mica petits? Seria perquè sa planta florí abans, per a adaptar-se a una temperatura molt càlida?
És curiós es fruit que conserva una branqueta, que és un peu o peduncle. I amb unes fulloles just per on s'aferra a sa planta, que nomen bractèoles o bràctea.
I pentura aquestes llavors arrelarien? O potser se la menja algun cranquet...
Tot es va retornar a s'aigua després des moment de ses fotos.
Aquí abaix es mostra com arrela i reprodueix sa llavor. I també adalt a l'esquerra, dues llavors d'altres plantes submarines mediterrànies, sa Zostera marina i sa Cymodocea nodosa.
(a)Arrelament de posidònia segons passen setmanes. (b) Llavor de Cymodocea nodosa (c) Llavor de Zostera marina. Crèdits: Pereda L, Infantes E, Orfila A, Tomas F, Terrados J. (2018) Dispersal of seagrass propagules: interaction between hydrodynamics and substratum type. Marine Ecology Progress Series, 593: 47-59. DOI:10.3354/meps12518 https://www.researchgate.net/publicatio ... ratum_type
(A) Fruit de posidònia, FP, clovella; NRS, llavor; R1, arrel primària.
(B) WS Llavor d’una setmana; R1, arrel primària; H, pèls adhesius; Rh, rizoma; L, fulles. Crèdits: Guerrero-Meseguer L, Sanz-Lázaro C, Marín A (2018) Understanding the sexual recruitment of one of the oldest and largest organisms on Earth, the seagrass Posidonia oceanica. PLoS ONE 13(11) doi:10.1371/journal.pone.0207345 https://journals.plos.org/plosone/artic ... ne.0207345
I per allà també hi havia aquests "fruits d'àliens", hi, hi...
Convenia treure'ls de s'aigo! Idò, cap a dedins des sac boia!
Es xocs amb sos fems més grossos, ses cadenes, àncores, i ets onatges extraordinaris destorben i arrabassen s'arrel de sa planta! I li costa dècades o segles recuperar-se!
Cada primavera d'hivern, sa tardor ses fulles cauen as fons de forma natural. Se n'acumulen moltíssimes, i si ve una ona tornen com una sopa densa que costa d'empènyer i la frenen. Amb sa calma encatifen es racons baixos de fons. I es temporals ho treuen, fan com una gran entapissada de munts foscs i humits per toooota sa vorera!
Ses restes humides encanten i atreuen as cuquets i animalons filtradors, com es puu. Quan nedam recollint fils i plàstics en remull, hi ha dies i punts que en aixecar un fems amb fulles aferrades sembla que surten flotan d'un cau un caramull de puces o cuques de mar hiperactives! I piquen fort! I ben insistents a ses parts toves de sa pell, o aferrades entre es cabell des clatell... I potser també alguna mena de puu parasita o pica as peixots?
Hi ja estols de peixos as qui els encanta remenar aquest fons entapissat de fulles. I potser és perquè hi cacen aquest puu de sa fofo, o un altre espècie de puu similar, i cuquets...Si ses ones marines estan calmades ses fulles de posidònia decanten, i s'espai submarí de sa cala torna lluminós, net i polit.
Nedar a ses cales amb aigua cristalina polida i es fons entapissat de fulles és un espectacle. Hi ha moments de peixos ben actius, sovint amb so Sol baix... Torna com un jardí o un camp submarí sense caminois, ple de peixos comportant-se com ovelletes jugant i pasturant, porquets grufant, o estols de gallines i gorrionets cercant cucs.
Sa fulla vella està plena d'incrustacions d'animalons que en caure forma s'arena.
Sa planta la deixa anar quan ja té fulla nova i curta de primavera d'hivern. Aleshores hi ha una bona oportunitat per a observar es fons de roca que queda destapat, perquè la resta de s'any el tornarà com un prat o mini bosc ombrívol. Quan queda més buid de fulla alta és ideal per a localitzar fems incrustats o afectacions as fons, o saber on convé anar amb cura netejant si hi són ses nacres, es cucs com espirògrafs, es coralls...
Ses beines i arrels arrabassades també s'entremesclen a ses restes de fulles, i de s'alguer, i es residus de plàstics, teixits, fils... I es van decantant segons sa seva dinàmica, per sa forma, sa densitat... Allò dens i rígid fa vaivé diferent a allò més lleuger, o el que es va desfilagant... I es formen com borrissols, que es remouen per damunt i alrededor de ses dunetes submarines.
Crèdits d'aquestes dues imatges aferrades: Sanchez-Vidal, A., Canals, M., de Haan, W.P. et al. Seagrasses provide a novel ecosystem service by trapping marine plastics. Sci Rep 11, 254 (2021). https://doi.org/10.1038/s41598-020-79370-3 https://www.nature.com/articles/s41598-020-79370-3
Amb s'anar i tornar de cada ona es flocs tendeixen a caure a sa base de ses dunes des fons de la mar. I allà s'agrupen, s'agreguen, emboliquen, es van arrodonint... Tornen com un tubs més o menys opacs i descambuixats que segueixen ses línees de ses dunetes submarines.
És com si la mar amassés es fems i hi fes manualitats, hi, hi... Una mica com noltros cuinam o feim manualitats i cream xurros i fils de pasta, fang, plastilina...
Es residus es van compactant tant amb so vaivé que s'estrenyen molt ets espais a dins seu. I així capturen bocinets ben fins de fibres, trossets de fils, microplàstics, o grans d'arena!
Però si hi arriben ones de fons grosses ho poden empènyer cap a sa vorera o defora s'aigua. I així després ho veim mentre caminam per sa platja.
Crèdits d'imatge, modificada de: Gerardgiraud https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... _sable.jpg
Es flocs de beines i fulloles que rodolen prou pes fons i ses dunetes es modelen amb so compactar i es desgast. En es final molts tubs de residus esmicolats tornen esferes de fibra marró. Algunes són esferes gairebé perfectes! Comunament les nomem 'pilotes d'alga' o també es coneixen per ses 'bolles den Neptú'! Més formalment les nomen egagròpiles, com ses bolles peludes de restes no digerides expulsades per aus i altres animals. I semblen com de pèls de cabra marró!
Imatge original de domini public. Modificada aquí (és una broma!)
Dispositiu submarí TOP SECRET! Que planta llavors d'egagròpiles marines modernes. I les recull quan creixen i maduren.
O se les hala! Un plaer de déus, o et molest! Diu sa cabra Di plaere eeh! Com a danaide de s'aigua, en danès!
Sa posidònia pocs anys fa fruits i llavors, i normalment no es reprodueix sexualment amb llavors. Però sí que va com estirant-se molt a poc a poc formant estolons, que són com extensions de tiges o arrels. O sigui, que es clona, crea clons idèntics de sa mateixa planta.
Tal vegada sa reproducció varia més cap a llavors, si sa planta està estressada per sa calor, contaminació, a mal lloc...? I així s'adaptaria millor, gràcies a que ses llavors recombina sexualment i pot adaptar-se més diferent i variat, o viatjar a nous llocs, i lluny surant...
Crèdit d'aquesta imatge: Pereda L, Infantes E, Orfila A, Tomas F, Terrados J. (2018) Dispersal of seagrass propagules: interaction between hydrodynamics and substratum type. Marine Ecology Progress Series, 593: 47-59. DOI:10.3354/meps12518 https://www.researchgate.net/publicatio ... ratum_type
Si una llavor troba bon lloc torna una planta que s'estén tira-tira clonant-se amb sos estolons, hi creix quilòmetres i hi viu durant milers d'anys. Per exemple, entre Formentera i Eivissa hi ha una planta que ha nascut d'una sola llavor i crescut un bon grapat de quilómetres. I més plantes així... Una d'elles, d'una llavor que nasqué quan la mar era molt més baixa, fa desenes de milers d'anys!
Uau, tan antiga anima a imaginar com seria la mar aquí aleshores! En ser tan, tan antic, entre glaciacions, pujant i baixant tant la mar... Hi hauria vaques marines pasturant? Com ara es manatís a voreres i rius a Àfrica i Amèrica... I hi ajudaria, tataria, tastaria i dispersaria ets estolons de posidònia? O potser un dugong, que seria més mariner, com s'Hydrodamalis gigas de nou metres que vivien pes Pacífic fins fa dos segles!? Uuh...
O, altres posidònies mes lluny, per exemple, pes sud d'Austràlia sa Posidonla australis ha ocupat tota una zona espesa de centenars de quilómetres quadrats. I hi ha una sola planta d'aquesta espècie que hi ocupa centenars de milers de metres quadrats. Que prové de només una sola llavor, de fa un grapat de milers d'anys! Uau!
Imatge de Dimitris Poursanidis, 2014 https://www.climate.gov/media/14821
I sa posidònia forma esculls que tornen com roca, fa crèixer sa protecció de ses onotes!
Què deu ajudar o perjudicar a sa posidònia?
Tal vegada s'èxit de s'arrelament i des creixement varia segons es tipus de substrat? Si és de grava, arena o roca...
I sa disponibilitat d'algun nutrient especial o component des substrat? Per exemple un metall, com es ferro, o tants altres...
Art suggerent i humor amb una planta similar, Thalassia testudinum? Retall a baixa resolució d'una imatge creada per Bruce Mozert (aprox. 1950)
Sa temperatura massa alta afecta es creixement de sa posidònia. I si es relleu des fons eleva ses corrents fondes fredes, deu patir menys calorassa?
La perjudicam amb...
-Sa calor i onatge pes canvi climàtic i s'efecte hivernacle que provocam.
-Sa terbolor i enterrament pes trànsit d'embarcacions a zones poc fondes, amb ses extraccions i abocaments de materials des fons, escorrenties, removent s'arena de ses dunes, obres que alteren sa dinàmica costera...
-Xocs amb cadenes o àncores, sa pesca, naufragis, residus grossos. Que afecten cobrint, com llaurant arrabassant, i s'erosió amb so vaivé de ses ones...
-Abocant contaminants, clavegueram, residus de ramaderia, industrials, urbans, de navegació a motor, salmorres de purificar aigua...
-Afavorint espècies d'algues invasores buidant es llast d'aigües foranes.
-Abocant massa aigües amb excés de residus orgànics o adobs. Que pot perjudicar fent crèixer massa espècies que enterboleixen s'aigua, o asfixiar es fons.
Ses mortaldats i acumulacions massa grosses i duradores de posidònia i algues crea un cercle vicios, amb més acumulacions de restes i a més racons, que poden perjudicar similar, asfixiant es fons. De forma natural i sana succeeix diferent, poc i breu, es dispersa, va a fora o a alguna clariana buida i baixa d'arena. Potser passaria així i torna útil per això as seu cercle de fades? Són ets espais buids rodonencs a s'arena a dins es seus prats, que podrien ser per diversitat de motius, encara incerts: https://ca.wikipedia.org/wiki/Cercle_de_fades
Cal anar amb cura, perquè si s'afecta a una part important de sa planta aquesta no es recupera, o molt lent. I és que creix moooolt a poc a poc! Pocs centímetres en mooolts anys! En uns pocs segons podem destruir s'avanç de segles enrera o pes futur.
No és el mateix tallar sa fulla que creix ràpid i que cau a cada tardor, que arrabassar s'arrel o sa tija!
Fent un símil, fácil d'entendre, tallar o trepitjar unes fulles caigudes d'un roure, un ametler o una palmera de garballó, afecta a sa planta beeeen diferent de xermar-ho, tallar es tronc o arrabassar-ho d'arrel! I aquests cada any solen fer llavors, no com sa posidònia...
Crèdits: Albert kok https://upload.wikimedia.org/wikipedia/ ... donia1.jpg
Sa posidònia és un graaan tresor:
-És del millor alliberant oxígen o acumulant i enterrant gasos d'efecte hivernacle! Més que sa majoria de sa selva, es boscs i moltes algues!
-Aclareix, filtra i neteja s'aigua, acumula i enterra es contaminants i residus pes fons! O els reté i treu a fora la mar.
-Construeix un microhàbitat ben ric! Com un bosc de fulles i tiges ple d'animalons!
-Hi viuen i crèixen molts animals formadors d'arena, inclús de color rosa!
-Construeix esculls i forma mates que frenen ses ones i s'erosió!
-Ses restes amuntegades i eixutes a sa platja apantallen es vent. Fan de barrera de s'erosió de ses dunes, i hi capturen s'arena...
-I eixuta fa mooolt bona olor! És bona per a descansar-hi, un llit com un coixí! I no s'aferra com s'arena!
-Ses fulles caigudes i acumulades esporàdicament tornen com una sopa nutritiva! I frena ses rompents d'ones! P. ex. mirau sa foto aquí davall:
S'aigua que és com un brou fosc, amb restes de sa planta, frena ses rompents de ses ones.
Si la cuidam,
viurem bons capficos!
I sa platja més guapa!
Art suggerent amb una planta similar, Thalassia testudinum? Retall a baixa resolució d'una imatge creada per Bruce Mozert (aprox. 1950)
I qui no ho cuidi, ja pot anar...
A fer capficos amb sa cabra Di Plaere!
Nota: Ses dades informàtiques dets arxius de ses imatges corresponen a sa seva darrera edició o còpia. Potser no coincideixen exactament amb sa imatge original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge o tema s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.
Idò, fa poc, a un extrem sec d'un cocó hi havia acumulat això:
Eren moltes clovelles, uns pocs fruits, llavors, i unes fulles... De Posidonia oceanica, que comunament nomem alga, alga de vidrier, altina, i posidònia.
Que no és realment una alga, sinó un vegetal més complex, una planta amb teixits diferents i órgans, flors, fruits... És una herba molt desenvolupada que s'acostumà a viure a la mar. I es fa grossa! Forma mates i prats submarins, i crea uns microhàbitats tan rics que semblen boscs!
Sa Posidonia oceanica diuen que només viu a sa Mediterrània. O que té família de més posidònies submarines pes sud d'Austràlia. Unes plantes que nomen Posidonia ostenfeldii, robertsoniae, sinuosa, angustifolia... Però alguns noms serien antics, o sinònims, o es van diferenciant tira-tira, segons s'estudien i descobreixen diferències.
A sa foto es veuen ses fulles verdes grosses i a sa seva base una beina, un estoig amb fulloles marrons. Aquesta part, quan s'eixuga i separa, sembla un dard o una ploma d'aucell! A dins hi té una tija fosca recta, dura i gruixada, que és com un tubet. Alguns pocs es bifurquen, com en una branqueta, o potser una lígula, aprop d'on neix sa fulla verda.
A aquests fruits els nomen oliva de mar. Però es fruit no té pinyol, sa seva llavor no té una capa dura i gruixada com una closca. Per això, formalment es fruits de posidònia són baies, i no olives.
En canvi ses olives d'oliveres tenen pinyol, sa llavor recoberta amb una closca dura. I per això no nomen baies, sinó oliva, també dita drupa.
Són fruits una mica petits? Seria perquè sa planta florí abans, per a adaptar-se a una temperatura molt càlida?
És curiós es fruit que conserva una branqueta, que és un peu o peduncle. I amb unes fulloles just per on s'aferra a sa planta, que nomen bractèoles o bràctea.
I pentura aquestes llavors arrelarien? O potser se la menja algun cranquet...
Tot es va retornar a s'aigua després des moment de ses fotos.
Aquí abaix es mostra com arrela i reprodueix sa llavor. I també adalt a l'esquerra, dues llavors d'altres plantes submarines mediterrànies, sa Zostera marina i sa Cymodocea nodosa.
(a)Arrelament de posidònia segons passen setmanes. (b) Llavor de Cymodocea nodosa (c) Llavor de Zostera marina. Crèdits: Pereda L, Infantes E, Orfila A, Tomas F, Terrados J. (2018) Dispersal of seagrass propagules: interaction between hydrodynamics and substratum type. Marine Ecology Progress Series, 593: 47-59. DOI:10.3354/meps12518 https://www.researchgate.net/publicatio ... ratum_type
(A) Fruit de posidònia, FP, clovella; NRS, llavor; R1, arrel primària.
(B) WS Llavor d’una setmana; R1, arrel primària; H, pèls adhesius; Rh, rizoma; L, fulles. Crèdits: Guerrero-Meseguer L, Sanz-Lázaro C, Marín A (2018) Understanding the sexual recruitment of one of the oldest and largest organisms on Earth, the seagrass Posidonia oceanica. PLoS ONE 13(11) doi:10.1371/journal.pone.0207345 https://journals.plos.org/plosone/artic ... ne.0207345
I per allà també hi havia aquests "fruits d'àliens", hi, hi...
Convenia treure'ls de s'aigo! Idò, cap a dedins des sac boia!
Es xocs amb sos fems més grossos, ses cadenes, àncores, i ets onatges extraordinaris destorben i arrabassen s'arrel de sa planta! I li costa dècades o segles recuperar-se!
Cada primavera d'hivern, sa tardor ses fulles cauen as fons de forma natural. Se n'acumulen moltíssimes, i si ve una ona tornen com una sopa densa que costa d'empènyer i la frenen. Amb sa calma encatifen es racons baixos de fons. I es temporals ho treuen, fan com una gran entapissada de munts foscs i humits per toooota sa vorera!
Ses restes humides encanten i atreuen as cuquets i animalons filtradors, com es puu. Quan nedam recollint fils i plàstics en remull, hi ha dies i punts que en aixecar un fems amb fulles aferrades sembla que surten flotan d'un cau un caramull de puces o cuques de mar hiperactives! I piquen fort! I ben insistents a ses parts toves de sa pell, o aferrades entre es cabell des clatell... I potser també alguna mena de puu parasita o pica as peixots?
Hi ja estols de peixos as qui els encanta remenar aquest fons entapissat de fulles. I potser és perquè hi cacen aquest puu de sa fofo, o un altre espècie de puu similar, i cuquets...Si ses ones marines estan calmades ses fulles de posidònia decanten, i s'espai submarí de sa cala torna lluminós, net i polit.
Nedar a ses cales amb aigua cristalina polida i es fons entapissat de fulles és un espectacle. Hi ha moments de peixos ben actius, sovint amb so Sol baix... Torna com un jardí o un camp submarí sense caminois, ple de peixos comportant-se com ovelletes jugant i pasturant, porquets grufant, o estols de gallines i gorrionets cercant cucs.
Sa fulla vella està plena d'incrustacions d'animalons que en caure forma s'arena.
Sa planta la deixa anar quan ja té fulla nova i curta de primavera d'hivern. Aleshores hi ha una bona oportunitat per a observar es fons de roca que queda destapat, perquè la resta de s'any el tornarà com un prat o mini bosc ombrívol. Quan queda més buid de fulla alta és ideal per a localitzar fems incrustats o afectacions as fons, o saber on convé anar amb cura netejant si hi són ses nacres, es cucs com espirògrafs, es coralls...
Ses beines i arrels arrabassades també s'entremesclen a ses restes de fulles, i de s'alguer, i es residus de plàstics, teixits, fils... I es van decantant segons sa seva dinàmica, per sa forma, sa densitat... Allò dens i rígid fa vaivé diferent a allò més lleuger, o el que es va desfilagant... I es formen com borrissols, que es remouen per damunt i alrededor de ses dunetes submarines.
Crèdits d'aquestes dues imatges aferrades: Sanchez-Vidal, A., Canals, M., de Haan, W.P. et al. Seagrasses provide a novel ecosystem service by trapping marine plastics. Sci Rep 11, 254 (2021). https://doi.org/10.1038/s41598-020-79370-3 https://www.nature.com/articles/s41598-020-79370-3
Amb s'anar i tornar de cada ona es flocs tendeixen a caure a sa base de ses dunes des fons de la mar. I allà s'agrupen, s'agreguen, emboliquen, es van arrodonint... Tornen com un tubs més o menys opacs i descambuixats que segueixen ses línees de ses dunetes submarines.
És com si la mar amassés es fems i hi fes manualitats, hi, hi... Una mica com noltros cuinam o feim manualitats i cream xurros i fils de pasta, fang, plastilina...
Es residus es van compactant tant amb so vaivé que s'estrenyen molt ets espais a dins seu. I així capturen bocinets ben fins de fibres, trossets de fils, microplàstics, o grans d'arena!
Però si hi arriben ones de fons grosses ho poden empènyer cap a sa vorera o defora s'aigua. I així després ho veim mentre caminam per sa platja.
Crèdits d'imatge, modificada de: Gerardgiraud https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... _sable.jpg
Es flocs de beines i fulloles que rodolen prou pes fons i ses dunetes es modelen amb so compactar i es desgast. En es final molts tubs de residus esmicolats tornen esferes de fibra marró. Algunes són esferes gairebé perfectes! Comunament les nomem 'pilotes d'alga' o també es coneixen per ses 'bolles den Neptú'! Més formalment les nomen egagròpiles, com ses bolles peludes de restes no digerides expulsades per aus i altres animals. I semblen com de pèls de cabra marró!
Imatge original de domini public. Modificada aquí (és una broma!)
Dispositiu submarí TOP SECRET! Que planta llavors d'egagròpiles marines modernes. I les recull quan creixen i maduren.
O se les hala! Un plaer de déus, o et molest! Diu sa cabra Di plaere eeh! Com a danaide de s'aigua, en danès!
Sa posidònia pocs anys fa fruits i llavors, i normalment no es reprodueix sexualment amb llavors. Però sí que va com estirant-se molt a poc a poc formant estolons, que són com extensions de tiges o arrels. O sigui, que es clona, crea clons idèntics de sa mateixa planta.
Tal vegada sa reproducció varia més cap a llavors, si sa planta està estressada per sa calor, contaminació, a mal lloc...? I així s'adaptaria millor, gràcies a que ses llavors recombina sexualment i pot adaptar-se més diferent i variat, o viatjar a nous llocs, i lluny surant...
Crèdit d'aquesta imatge: Pereda L, Infantes E, Orfila A, Tomas F, Terrados J. (2018) Dispersal of seagrass propagules: interaction between hydrodynamics and substratum type. Marine Ecology Progress Series, 593: 47-59. DOI:10.3354/meps12518 https://www.researchgate.net/publicatio ... ratum_type
Si una llavor troba bon lloc torna una planta que s'estén tira-tira clonant-se amb sos estolons, hi creix quilòmetres i hi viu durant milers d'anys. Per exemple, entre Formentera i Eivissa hi ha una planta que ha nascut d'una sola llavor i crescut un bon grapat de quilómetres. I més plantes així... Una d'elles, d'una llavor que nasqué quan la mar era molt més baixa, fa desenes de milers d'anys!
Uau, tan antiga anima a imaginar com seria la mar aquí aleshores! En ser tan, tan antic, entre glaciacions, pujant i baixant tant la mar... Hi hauria vaques marines pasturant? Com ara es manatís a voreres i rius a Àfrica i Amèrica... I hi ajudaria, tataria, tastaria i dispersaria ets estolons de posidònia? O potser un dugong, que seria més mariner, com s'Hydrodamalis gigas de nou metres que vivien pes Pacífic fins fa dos segles!? Uuh...
O, altres posidònies mes lluny, per exemple, pes sud d'Austràlia sa Posidonla australis ha ocupat tota una zona espesa de centenars de quilómetres quadrats. I hi ha una sola planta d'aquesta espècie que hi ocupa centenars de milers de metres quadrats. Que prové de només una sola llavor, de fa un grapat de milers d'anys! Uau!
Imatge de Dimitris Poursanidis, 2014 https://www.climate.gov/media/14821
I sa posidònia forma esculls que tornen com roca, fa crèixer sa protecció de ses onotes!
Què deu ajudar o perjudicar a sa posidònia?
Tal vegada s'èxit de s'arrelament i des creixement varia segons es tipus de substrat? Si és de grava, arena o roca...
I sa disponibilitat d'algun nutrient especial o component des substrat? Per exemple un metall, com es ferro, o tants altres...
Art suggerent i humor amb una planta similar, Thalassia testudinum? Retall a baixa resolució d'una imatge creada per Bruce Mozert (aprox. 1950)
Sa temperatura massa alta afecta es creixement de sa posidònia. I si es relleu des fons eleva ses corrents fondes fredes, deu patir menys calorassa?
La perjudicam amb...
-Sa calor i onatge pes canvi climàtic i s'efecte hivernacle que provocam.
-Sa terbolor i enterrament pes trànsit d'embarcacions a zones poc fondes, amb ses extraccions i abocaments de materials des fons, escorrenties, removent s'arena de ses dunes, obres que alteren sa dinàmica costera...
-Xocs amb cadenes o àncores, sa pesca, naufragis, residus grossos. Que afecten cobrint, com llaurant arrabassant, i s'erosió amb so vaivé de ses ones...
-Abocant contaminants, clavegueram, residus de ramaderia, industrials, urbans, de navegació a motor, salmorres de purificar aigua...
-Afavorint espècies d'algues invasores buidant es llast d'aigües foranes.
-Abocant massa aigües amb excés de residus orgànics o adobs. Que pot perjudicar fent crèixer massa espècies que enterboleixen s'aigua, o asfixiar es fons.
Ses mortaldats i acumulacions massa grosses i duradores de posidònia i algues crea un cercle vicios, amb més acumulacions de restes i a més racons, que poden perjudicar similar, asfixiant es fons. De forma natural i sana succeeix diferent, poc i breu, es dispersa, va a fora o a alguna clariana buida i baixa d'arena. Potser passaria així i torna útil per això as seu cercle de fades? Són ets espais buids rodonencs a s'arena a dins es seus prats, que podrien ser per diversitat de motius, encara incerts: https://ca.wikipedia.org/wiki/Cercle_de_fades
Cal anar amb cura, perquè si s'afecta a una part important de sa planta aquesta no es recupera, o molt lent. I és que creix moooolt a poc a poc! Pocs centímetres en mooolts anys! En uns pocs segons podem destruir s'avanç de segles enrera o pes futur.
No és el mateix tallar sa fulla que creix ràpid i que cau a cada tardor, que arrabassar s'arrel o sa tija!
Fent un símil, fácil d'entendre, tallar o trepitjar unes fulles caigudes d'un roure, un ametler o una palmera de garballó, afecta a sa planta beeeen diferent de xermar-ho, tallar es tronc o arrabassar-ho d'arrel! I aquests cada any solen fer llavors, no com sa posidònia...
Crèdits: Albert kok https://upload.wikimedia.org/wikipedia/ ... donia1.jpg
Sa posidònia és un graaan tresor:
-És del millor alliberant oxígen o acumulant i enterrant gasos d'efecte hivernacle! Més que sa majoria de sa selva, es boscs i moltes algues!
-Aclareix, filtra i neteja s'aigua, acumula i enterra es contaminants i residus pes fons! O els reté i treu a fora la mar.
-Construeix un microhàbitat ben ric! Com un bosc de fulles i tiges ple d'animalons!
-Hi viuen i crèixen molts animals formadors d'arena, inclús de color rosa!
-Construeix esculls i forma mates que frenen ses ones i s'erosió!
-Ses restes amuntegades i eixutes a sa platja apantallen es vent. Fan de barrera de s'erosió de ses dunes, i hi capturen s'arena...
-I eixuta fa mooolt bona olor! És bona per a descansar-hi, un llit com un coixí! I no s'aferra com s'arena!
-Ses fulles caigudes i acumulades esporàdicament tornen com una sopa nutritiva! I frena ses rompents d'ones! P. ex. mirau sa foto aquí davall:
S'aigua que és com un brou fosc, amb restes de sa planta, frena ses rompents de ses ones.
Si la cuidam,
viurem bons capficos!
I sa platja més guapa!
Art suggerent amb una planta similar, Thalassia testudinum? Retall a baixa resolució d'una imatge creada per Bruce Mozert (aprox. 1950)
I qui no ho cuidi, ja pot anar...
A fer capficos amb sa cabra Di Plaere!
Nota: Ses dades informàtiques dets arxius de ses imatges corresponen a sa seva darrera edició o còpia. Potser no coincideixen exactament amb sa imatge original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge o tema s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.