Idò, fa poc, a un extrem sec d'un cocó hi havia acumulat això:
Eren moltes clovelles, uns pocs fruits, llavors, i unes fulles... De Posidonia oceanica, que comunament nomem alga, alga de vidrier, altina, i posidònia.
Que no és realment una alga, sinó un vegetal més complex, una planta amb teixits diferents i órgans, flors, fruits... És una herba molt desenvolupada que s'acostumà a viure a la mar. I es fa grossa! Forma mates i prats submarins, i crea uns microhàbitats tan rics que semblen boscs!
Sa Posidonia oceanica diuen que només viu a sa Mediterrània. O que té família de més posidònies submarines pes sud d'Austràlia. Unes plantes que nomen Posidonla australis, P. ostenfeldii, robertsoniae, sinuosa, angustifolia... Però no sé si alguns noms serien antics, o sinònims, o es van diferenciant tira-tira, segons es coneixen.
A sa foto es veuen ses fulles verdes grosses i a sa seva base una beina, un estoig amb fulloles marrons. Aquesta part, quan s'eixuga i separa, sembla un dard o una ploma d'aucell! A dins hi té una tija fosca recta, dura i gruixada, que és com un tubet. Alguns pocs es bifurquen, com en una branqueta, o potser una lígula, aprop d'on neix sa fulla verda.
A aquests fruits els nomen oliva de mar. Però es fruit no té pinyol, sa seva llavor no té una capa dura i gruixada com una closca. Per això, formalment es fruits de posidònia són baies, i no olives.
En canvi ses olives d'oliveres tenen pinyol, sa llavor recoberta amb una closca dura. I per això no nomen baies, sinó oliva, també dita drupa.
És curiós es fruit que conserva una branqueta, que és un peu o peduncle. I amb unes fulloles just per on s'aferra a sa planta, que nomen bractèoles o bràctea.
Són fruits una mica petits? Seria perquè sa planta florí abans, per a adaptar-se a una temperatura molt càlida?
Aquestes llavors, arrelarien? Se les menjaria algun cranquet?
Es van retornar a sullà on estaven, a s'aigua, després de s'instant de ses fotos.
Vegeu com arrelen ses llavors de posidònia:
Crèdits: Pereda L, Infantes E, Orfila A, Tomas F, Terrados J. (2018) Dispersal of seagrass propagules: interaction between hydrodynamics and substratum type. Marine Ecology Progress Series, 593: 47-59. DOI:10.3354/meps12518 https://www.researchgate.net/publicatio ... ratum_type
Arrelament de posidònia segons passen setmanes.
I dues llavors diferents d'altres plantes submarines mediterrànies, en es cantó adalt a l'esquerra ampliades i amb una altra escala. Sa (b) Cymodocea nodosa i sa (c) Zostera marina
Crèdits: Guerrero-Meseguer L, Sanz-Lázaro C, Marín A (2018) Understanding the sexual recruitment of one of the oldest and largest organisms on Earth, the seagrass Posidonia oceanica. PLoS ONE 13(11) doi:10.1371/journal.pone.0207345 https://journals.plos.org/plosone/artic ... ne.0207345
(A)Fruit de posidònia FP, clovella / NRS, llavor / R1, arrel primària.
(B) WS Llavor d’una setmana R1, arrel primària / H, pèls adhesius / Rh, rizoma / L, fulles.
Sa posidònia pocs anys fa fruits i llavors, i normalment no es reprodueix sexualment amb llavors. Però sí que va com estirant-se molt a poc a poc formant estolons, que són com extensions de tiges o arrels. O sigui, que es clona, crea clons idèntics de sa mateixa planta.
Tal vegada sa reproducció varia més cap a llavors, si sa planta està estressada per sa calor, contaminació, a mal lloc...? I així s'adaptaria millor, gràcies a que sa llavor recombina sexualment. I així podria adaptar-se més diferent i variat. O viatjar a nous llocs i lluny surant...
Crèdit d'aquesta imatge: Pereda L, Infantes E, Orfila A, Tomas F, Terrados J. (2018) Dispersal of seagrass propagules: interaction between hydrodynamics and substratum type. Marine Ecology Progress Series, 593: 47-59. DOI:10.3354/meps12518 https://www.researchgate.net/publicatio ... ratum_type
Si una llavor troba bon lloc torna una planta que s'estén tira-tira clonant-se amb sos estolons, hi creix quilòmetres i hi viu durant milers d'anys. Per exemple, entre Formentera i Eivissa hi ha una planta que ha nascut d'una sola llavor i crescut un bon grapat de quilómetres. I més plantes així... Una d'elles, d'una llavor que nasqué quan la mar era molt més baixa, fa desenes de milers d'anys!
Uau, tan antiga... Anima a imaginar com seria la mar aleshores! En ser tan, tan antic... Seria entre glaciacions, pujant i baixant molt la mar...
Hi hauria vaques marines pasturant? Tatarien i dispersarien ets estolons de posidònia? Potser serien com aes manatís a voreres i rius d'Àfrica i Amèrica...? O un dugong, més mariner? Com s'Hydrodamalis gigas de nou metres que vivien per es Pacífic, fins fa dos segles!? Uuh...
I hi ha altres posidònies gegants i antigues més lluny. Per exemple, pes sud d'Austràlia, sa Posidonla australis, ha ocupat tota una zona espesa de centenars de quilómetres quadrats. Una sola planta d'aquesta espècie hi ocupa centenars de milers de metres quadrats! Que prové de només una sola llavor, de fa un grapat de milers d'anys! Uau!
Per allà també hi havia aquests "fruits d'àliens", hi, hi...
Convenia treure'ls de s'aigo! Idò, anaren cap a dedins des sac boia, i a ses papereres!
Més abans, a sa primavera d'hivern, sí que hi havia sa bona oportunitat per a observar es fems i es fons de roca que queda destapat. Perquè durant la resta de s'any es torna com un prat o mini bosc ombrívol de posidònia.
Es fons sense fulla alta, de fulles de tardor de posidònia, és ideal per a localitzar fems incrustats, o altres afectacions. I per a saber on convé anar amb cura netejant. Per on hi ha nacres, cucs com espirògrafs, formacions de briozous ramificades i delicades com coralls...
Ses beines i arrels arrabassades també s'entremesclen a ses restes de fulles, i de s'alguer, i es residus de plàstics, teixits, fils...
Tot això entremesclat es va decantant segons sa seva dinàmica, per sa forma, sa densitat... Allò dens i rígid fa vaivé diferent a allò més lleuger, o el que es va desfilagant... I a la llarga es formen com borrissols, que es remouen per damunt i alrededor de ses dunetes submarines.
Crèdits d'aquestes dues imatges aferrades: Sanchez-Vidal, A., Canals, M., de Haan, W.P. et al. Seagrasses provide a novel ecosystem service by trapping marine plastics. Sci Rep 11, 254 (2021). https://doi.org/10.1038/s41598-020-79370-3 https://www.nature.com/articles/s41598-020-79370-3
Amb s'anar i tornar de cada ona es flocs de residus entremesclats tendeixen a caure a sa base de ses dunes des fons de la mar. I s'hi agrupen, s'agreguen, emboliquen, es van arrodonint... Tornen com un tubs més o menys opacs i descambuixats que segueixen ses línees de ses dunetes submarines.
És com si la mar amassés es fems i hi fes manualitats, hi, hi... Una mica com noltros cuinam o feim manualitats i cream xurros i fils de pasta, fang, plastilina...
Es residus es van compactant tant amb so vaivé que estrenyen molt ets espais a dins seu. I així acaben capturant bocinets ben fins de fibres, trossets de fils, microplàstics, o grans d'arena...
I quan hi arriben ones de fons grosses ho poden empènyer més cap a sa vorera, o inclús ja a defora s'aigua. I així després ho veim mentre caminam per sa platja.
Crèdits d'imatge, modificada de: Gerardgiraud https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... _sable.jpg
Es flocs de beines i fulloles que rodolen prou pes fons, i entre ses dunetes, es modelen amb so compactar i es desgast.
En es final molts tubs de residus esmicolats tornen esferes de fibra marró. Algunes són esferes gairebé perfectes! Comunament les nomem 'pilotes d'alga' o també es coneixen per ses 'bolles den Neptú'!
Més formalment, a aquestes bolles les nomen egagròpiles. Un poc com a ses bolles peludes de restes no digerides, expulsades per aus i altres animals. O com que semblen de pèls de cabra marró!
Imatge modificada per a fer una broma aquí a partir d'una imatge original de domini públic.
Dispositiu submarí TOP SECRET! Planta "olives" submarines modernes. Quan creixen i maduren com a egagròpiles, les recull, o se les hala! Un plaer de déus, o et molest! Di plaere eeeh... Diu sa cabra, com una danaide de s'aigua! En danès! Cada primavera d'hivern, a sa tardor, ses seves fulles cauen as fons de forma natural. Sa planta deixa anar sa fulla vella quan ja hi creix una mica de sa fulla nova, sa fulla curta de primavera d'hivern.
Sa fulla vella i caiguda està plena d'incrustacions d'animalons amb minerals, i així es forma molta de s'arena.
Se n'acumulen moltíssimes! I si ve una ona, tornen com una sopa densa que costa d'empènyer i la frenen.
Amb sa calma, ses restes de fulles encatifen es racons baixos des fons. I es temporals ho treuen cap a sa vorera! Es fa com una gran entapissada de munts foscs i humits per toooota sa vorera!
Ses restes humides de ses fulles encanten i atreuen as cuquets i animalons filtradors, com es puu.
Hi ja estols de peixos encantats de remenar aquest fons entapissat de fulles. Hi cacen aquest puu de sa foto? O un altre espècie de puu similar, i cuquets...
Potser alguna mena de puu pica i parasita peixos?
Quan nedam recollint fils i plàstics en remull, aixecam es fems des fons marí, i ses restes de fulles aferrades. I aleshores em sembla que surten flotant un caramull de puu, puces o cuques de mar! I són com hiperactives! Em piquen fort a ses parts toves de sa pell, o aferrades entre es cabell des clatell...
Amb ses ones marines calmades ses fulles de posidònia decanten, i s'espai submarí de sa cala torna lluminós, net i polit. És un espectacle veure-hi sa vida nedant i es fons entapissat de fulles. Hi ha moments en que es peixos estan ben actius. Potser passa més es dematí o s'horabaixa, amb so Sol baix...?
Ses caletes marines a recer es tornen com un jardí de vida, o com un camp submarí sense caminois. Plenes de peixos comportant-se com ovelletes jugant i pasturant, porquets grufant, o estols de gallines i gorrionets cercant cucs.
Què deu ajudar, o perjudicar, a sa posidònia?
Tal vegada s'èxit de s'arrelament i des creixement varia segons es tipus de substrat? Si és de grava, arena o roca... O si hi ha disponibilitat d'algun nutrient especial, o algun component des substrat? D'un metall, com es ferro, o altres...?
Art suggerent i humor amb una planta similar, Thalassia testudinum? Retall a baixa resolució d'una imatge creada per Bruce Mozert (aprox. 1950)
Sa temperatura massa alta afecta es creixement de sa posidònia. Però, si es relleu des fons eleva ses corrents fondes fredes, deu patir menys calorassa?
La perjudicam amb...
-Sa calor i onatge pes canvi climàtic i s'efecte hivernacle que provocam.
-Sa terbolor i enterrament pes trànsit d'embarcacions a zones poc fondes, amb ses extraccions i abocaments de materials des fons, escorrenties, removent s'arena de ses dunes, obres que alteren sa dinàmica costera...
-Xocs amb cadenes o àncores, sa pesca, naufragis, residus grossos. Que afecten cobrint, com llaurant arrabassant, i s'erosió amb so vaivé de ses ones...
Amb sos fems més grossos pes fons, i ets onatges extraordinaris, arrabassam s'arrel de sa planta! I li costa segles recuperar-se!
-Abocant contaminants, clavegueram, residus de ramaderia, industrials, urbans, de navegació a motor, salmorres de purificar aigua...
-Afavorint espècies d'algues invasores buidant es llast d'aigües foranes.
-Abocant massa aigües amb excés de residus orgànics o adobs. Que pot perjudicar fent crèixer massa espècies que enterboleixen s'aigua, o asfixiar es fons.
Ses mortaldats i acumulacions massa grosses i duradores de posidònia i algues crea un cercle vicios, amb més acumulacions de restes i a més racons, que poden perjudicar similar, asfixiant es fons. De forma natural i sana succeeix diferent, poc i breu, es dispersa, va a fora o a alguna clariana buida i baixa d'arena. Potser passaria així i torna útil per això as seu cercle de fades? Són ets espais buids rodonencs a s'arena a dins es seus prats, que podrien ser per diversitat de motius, encara incerts: https://ca.wikipedia.org/wiki/Cercle_de_fades
Cal anar amb cura, perquè si s'afecta a una part important de sa planta aquesta no es recupera, o molt lent. I és que creix moooolt a poc a poc! S'estén pocs centímetres en mooolts anys, o segles! En uns pocs segons podem destruir s'avanç de segles enrera, i pes futur!
No és el mateix tallar sa fulla que creix ràpid i que cau a cada tardor, que arrabassar s'arrel o sa tija!
És com trepitjar unes fulles caigudes d'un roure, un ametler o una palmera de garballó. Així s'afecta a sa planta beeeen diferent! És pitjor xermar-ho, tallar es tronc o arrabassar-ho d'arrel! I a més, aquests arbres cada any fan llavors, i sa posidònia no.
Crèdits: Albert kok https://upload.wikimedia.org/wikipedia/ ... donia1.jpg
Sa posidònia és un graaan tresor:
-És del millor alliberant oxígen o acumulant i enterrant gasos d'efecte hivernacle! Més que sa majoria de sa selva, es boscs i moltes algues!
-Aclareix, filtra i neteja s'aigua, acumula i enterra es contaminants i residus pes fons! O els reté i treu a fora la mar.
-Construeix un microhàbitat ben ric! Com un bosc de fulles i tiges ple d'animalons!
-Hi viuen i crèixen molts animals formadors d'arena, inclús de color rosa!
-Ses fulles caigudes i acumulades tornen com una sopa nutritiva!
-Ses restes amuntegades i eixutes a sa platja apantallen es vent. Fan de barrera de s'erosió de ses dunes, i hi capturen s'arena...
-I ses restes eixutes fa mooolt bona olor! És bona per a descansar-hi, un llit com un coixí! I no s'aferra com s'arena!
-S'arrel construeix esculls que frenen ses ones i s'erosió!
-Ses fulles i ses mates frenen ses rompents de ses onotes!
I també sa "sopa" de ses restes de ses fulles!
S'aigua que és com un brou fosc, amb restes de sa planta, frena ses rompents de ses ones.
Imatge de Dimitris Poursanidis, 2014 https://www.climate.gov/media/14821
Sa posidònia construeix esculls que tornen com roca i protegeixen de ses onotes!
Si ho cuidam,
viurem bons capficos!
I sa platja més guapa!
Art suggerent amb una planta similar, Thalassia testudinum? Retall a baixa resolució d'una imatge creada per Bruce Mozert (aprox. 1950)
I qui no ho cuidi,
ja pot anar... A fer capficos amb
sa cabra Di Plaere! 
Nota: Ses dades informàtiques dets arxius de ses imatges corresponen a sa seva darrera edició o còpia. Potser no coincideixen exactament amb sa imatge original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge o tema s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.
