https://www.onamediterrania.cat/program ... dcast_4318
Els ocells a Amics Arbres d'Ona Mediterrània
-
Joan Vicenç
- Member
- Entrades: 682
- Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
- Ubicació: Alaró
- Contacta:
Els ocells a Amics Arbres d'Ona Mediterrània
La majoria d'ocells tenen durant la seva vida una estreta relació relació amb els arbres, no cal estendre's molt en aquesta evidència. De fet, es necessiten uns als altres, de la mateixa manera aquesta col·laboració s'estén a tot l'ecosistema del planeta, potser amb l'excepció, d'una espècie, la nostra. Qui som nascuts a Mallorca, en especial a pobles de la part forana o de la fora vila que resta de Palma, generalment hem viscut una experiència ben particular, no sempre harmoniosa, amb els ocells. Personalment, amb altres amics, esperàvem l'arribada dels rupits i tords per parar-los garbellets amb cucs de rossinyol i anar a fer el coll i estendre-hi els filats per agafar tords i qualque cega. A l'estiu, gàbies enganadores, filats, visc... tot valia alhora de caçar. Quin desastre! I amb tot, en molts de nosaltres aquesta febre caçadora es convertí en passió per l'observació, per el coneixement, la fotografia, la divulgació, la lluita per a la conservació...
https://www.onamediterrania.cat/program ... dcast_4318
https://www.onamediterrania.cat/program ... dcast_4318
Re: Els ocells a Amics Arbres d'Ona Mediterrània
.
Quines lectures i curiositats!
S'ha gaudit molt! Gràcies, Joan Vicenç
Es detall final des noms d'aucells també és com un tresor. S'au de "sa por de sa bufera" em recordà dubtes divertits. Des "Botaurus sp." en diuen coses a
https://lugarespiritual.blogspot.com/20 ... o.html?m=1 
O vídeos rebufant, clicant a
https://youtu.be/Ql5f5QFc2Is?t=39 
(en es temps 00m40s des vídeo)
https://youtu.be/TSn2wmfR9M0
Quins rebufs i singlotots! Uuuh!
https://youtu.be/4kP35_uRljQ
Escoltar-ho devia espantar, si estava oculta enmig des pantants i albuferes.
Popularment es mesclarien pronunciacions, explicacions, llegendes de més fenòmens?
Des bufar de bous o búfales d'aigua? O, que si deim de pressa "sa bufera" sona com "s'albufera"? Tot i que "albufera" vengués de s'àrab "al•buhayra" -llacuna- hi havia qui la nomia bufera.
Bones curiositats i arts
Quines lectures i curiositats!
S'ha gaudit molt! Gràcies, Joan Vicenç
Es detall final des noms d'aucells també és com un tresor. S'au de "sa por de sa bufera" em recordà dubtes divertits. Des "Botaurus sp." en diuen coses a
https://lugarespiritual.blogspot.com/20 ... o.html?m=1 
O vídeos rebufant, clicant a
https://youtu.be/Ql5f5QFc2Is?t=39 
(en es temps 00m40s des vídeo)
https://youtu.be/TSn2wmfR9M0 Quins rebufs i singlotots! Uuuh!
https://youtu.be/4kP35_uRljQ Escoltar-ho devia espantar, si estava oculta enmig des pantants i albuferes.
Popularment es mesclarien pronunciacions, explicacions, llegendes de més fenòmens?
Des bufar de bous o búfales d'aigua? O, que si deim de pressa "sa bufera" sona com "s'albufera"? Tot i que "albufera" vengués de s'àrab "al•buhayra" -llacuna- hi havia qui la nomia bufera.
Bones curiositats i arts
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. gen. 20, 2025 10:44 pm, en total s’ha editat 4 vegades.
-
Joan Vicenç
- Member
- Entrades: 682
- Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
- Ubicació: Alaró
- Contacta:
Re: Els ocells a Amics Arbres d'Ona Mediterrània
Gràcies, molt interessants les teves observacions. Salut!
Re: Els ocells a Amics Arbres d'Ona Mediterrània
Per si inspira, n'escric aquí una versió de ficció futurista,
per a passar gust:
S̴͇͆̇̈̀̈̉̄͐̃̒̏̽̿̕̕Ḁ̶̷̢̢̢̪͈͎̙̖̭̻̩̼̥̯̥̺̘͍͚͔̯̰͉̼̤̪̙̯̭̺̹̳̜̩̱̙̤̱̭̘̾̒̓͆̅̽̀̅̐̉̀́̒̈́̅̓̀̄̏̽̉̓͒̽̋̔͊̈́̎̒͘̚͜͜͟͜͡ P̷̢̛̱̼̣̲̼̜͉̜̞͍̻͚̝͈͔̜̻͓̮̩͇̮̣̹̝̟̾̑͐̾̀̋̾̏́̏̓̓̌̔͒͛͜͝͡Ơ̴̧̳̙̪̹̺̪̜̞̹̙͖̘̲̩̖̟̯͇̈́͐̀̐̀́̋̂͂͋͂͠͝R̸̡̫̪̙̻̝̹͕̮̘̠̭̩͖͔̠̥̱͈̖͖̼̙̺̈̊̎͑̎̌͒̉̈͒̒̆̏̓̀͆̊̈́̉̃̒͗̽̐́͗̉͘͝͝ ̴̨̝̻̩͕̘̒̋̐̓͆͋̀̑̾͗͂͛͂̍̇̃͗̒͋ D̵̨̨̰͈̝̦̰͙̥̱̮̰̝̱̭̱̮̲͕͓͇̆̈́̈͛̋̀̽͑͒̽͌͋͑̓̔̐̄̒̇͌͛̕̚̕̕͠͡͝͡͡ͅE̵̳͎̮͖̗͍̹̦̣̙̺̝͐ S̵̢̬̣̠̗̙̖̳̻̉̋͆̓̈́͋̒̈́̓̎͛̌̃̆̕̚Ą̵̧̛̩̜̰̠̣̹̯̳̳̼͈̻̀̇̓̈́̓̋̐̿͒̂̽̏͋̾͊̿̂̂̆͗͋͊̕͘͟͠ B̷̢̛̛͚̪͇͓̠͙̣̼̞͎̏̾̔̾̅́̍͂̀̄̿͌̿̍̊̿̈́̆̿̀̚͘̚̚͜͟͠͝ͅƯ̸̡̰̝̱̺̤̝̩͙͉͙͔̟̜̟̲̣͔̘͍̝̠̦̟̼̏̔̇͂̀̉̈́̂̓͑͊̂̔̆͊̉̄͑̐̚̕̕͘͜͜͝͠ͅF̷̧̘̝̪̤̟̟̽̅̊͆̓̎͒͑̂̒̏̾̋͡E̸̫̳͔̣͇̦͍̩̳̼̤̲̫̒̓̿͛͊͌͌͌̎̒̔̐̚̚͜͝͝R̶̡̢͉̘͔͓͔̫̯̥̻͔͇̜̣̜̘̳͛̀̈́̄͊́͂̃̅̅̇́Ą̷̵̡̙̲̹̬͇͈͙̠̥̼͔̩̦̬̝̳̝͙͇̰̫̥̞̥̝͉̏̃̉̕͜ 2̶̧͍͉̤͙̮̣̲͈͔̻̬̰͓͛̔͗͗͒̍̾͌̃͠ͅ0̷̛̛̙͚͉̻̖̖͔̙͎̆͑̂͊͛̀̔̏̓̂̊̍̏͗͑̚̚͝3̵̢͙̳̝̳͎̣͎̫͈́̇̔̍̃0̴̨̦̹͖̝̬͈͍̇͆̈́̍͛̃̐̔̈́͂͊͌̈́͂̃͆̓̃̐͝
Sa por de sa Bufera 2030
Ses aigos de s'albufera des febrer de l'any 30 són un llit de serenor i pau sense moscards. Esquivant noticiers, hi hiverna un estranger ric, de malnom Mr. Don Al Trempó. Un pescador més supersticiós que valent, però anit temptarà sa sort intentant pescar una anguila fresca. Es calendari marca Lluna plena.
Té sa gelera buida, com ca seva. Es personal de servei ha fuit -no han cobrat! L'ha inspirat "trobar" un senalló de pesca antic, de fibres d'espart resseques. "Agafat" d'un antic escar i llaüt de fusta castigats. D'un mallorquí confiat... o escanyat, es tords volen baixos, i no arregla es pestell rovellat ballant amb ses portes. Ai, ai...
Don Al, troba que ha de viure privilegiat i s'anima armat amb so senalló. Colca un cibertruc amb robotaxi. Un obsequi de totterreny de calefació a tope. As seu pas, sent que s'inclinen amb sa boca oberta! No com el badallen per cansívol mirant avall empegueïts, uf!
Hi fa conjunt amb so seu magnetisme animal... i es rellotge de polsera antic, de platí i esfera luminescent.
Herències de gran casa de tolerància! Hi, hi.
Amb això, cala una benzinera grossa atrotinada tancada de capvespre. No hi ha clients...
Antigament, també tendria èxit es seu minisúper, sa boutique de gàdgets, juguetes de platja i souvenirs. Per a venir a netejar es cotxo, passar s'estona menjant patatilles, aparcar defora i nyam-nyam.
Ara, es magatzem de sa gasolinera està ple de productes desfasats... bateries de liti caducades, mapes de carretera... o capells mexicans amb calimotxo de sangria i ventilador solar!
Quines modes rares!
Actualment, només es coets que van a s'espai avancen cremant combustibles. A la fi! I són naus a hidrogen! Només s'enlairen des volcà Chimborazo. Si van mooolt lluny, surten durant equinoccis... quan no destorben sa recollida regional d'aigos termals boira i neu, que és una delícia!
Es dies de cada dia, es volcà ensinistrat és com qualsevol des centenars de megacanons geotèrmics que hi ha al món. Però de canonàs més capaç... un gran mega raïl electromagnètic muntanya amunt! No és com sa típica centrifugadora de càpsules espacials, normaleta i a peu pla.
Cada canó dispara una càpsula per minutet, cap a s'estratosfera. Allà dalt, vessa aeroplàncton artificial i es desfà. O cau, i llavonses es reutilitza s'envàs.
Cadascuna aboca al cel trilions de nanoflocs i filets minerals reflectants. De calcita, alumini, titani, sofre, diamants... fets en part de cenres de fems, animals i humans. Tira-tira, poca broma!
Idò, així volem refredar es planeta. Que ja estam cansats de tanta calor i de baf!
Pocs vehicles poden cremar benzina a s'illa. I n'hi ha pocs de combustió pirata. Es motors toquen ser elèctrics, i automàticament s'ajunten es trens guagua variats, sobretot des Consell. Vegeu-ne uns antics, clicant a
https://youtu.be/UJZIyzUyfNA 
i ja se menaven totsols, vegeu:
https://youtu.be/ZwzKn6XRH70 
Qui matina massa, dorm en es llit viatger automàtic, fins arribar a sa feina o s'escola. Vegeu un prototip antic:
https://youtu.be/2pgufgtBdaI 🛏
Per a ses vacances n'hi ha un molt més gros. I navega com un dron!
Què diví és colcar un llit volador per damunt des niguls! I de nit, mirant estels!
Quan tot va bé, es vehicles circulen més amb roda de via de ferro. S'enfonyen per es túnels de totxos de fong. On s'hi cultiven bolets o madura formatge vegetal. Es va aprofitant es buid per davall de ses antigues avingudes i carreteres. Ara recobertes de parcs, rutes verdes... formen una xerxa de connexió de vida silvestre, espais naturals, camps a foravila o boscs. Quin goig d'animalons que van i venen sense por, ni atropellaments!
CC0 https://pxhere.com/es/photo/935153
Don Al s'atura devora des sortidors de sa benzinera. Hi desconnecta sa màquina expenedora. Ella, també s'inclina empesa pes cibertruc vibrant! I, amb una pedrota, també també manté sa boca oberta. Li "regala" un parell de begudes i paquets de cucs coreans de pesca.
Amb ells, anit, intentarà pescar sense petards indiscrets, que sempre estotja a bord.
Mr. Trempons, copia i aplica uns trucs més... de s'antiga Companyia Internacional Ambiciosa, (CIA) de molts professionals i‿responsables en labors de camp. Força sa porta des bany amb una bona vibració grossota, i...
espavila es coreans en es vàter. Aigo a fons!
En coreans rebetjats queden estotjats en un pot de vidre de dedins des senalló, amb pa i formatge eixuts. Els ho reblaneix amb un roiet de beguda energètica... i s'endinya la resta amb un parell de glops, glub-glub!
Acabant, s'espanta! Despistat, no hi ha mirat gaire... bevent glops, s'ha confós de pot! Ahhhh! Quin regust amarg a cuc!
Don Al Trempós, rebenta, treu suc de cuc per es nas, vòmit... i es compixa mesclant altres líquids negres de per darrera! Quin memeu!
Quan recupera s'alè... per si un cas, fa neteja a fons. "Elimina" a s'excusat ses proves de sa malifeta. Hi tira es calçons blancs bruts, tovalloletes higièniques, sa llauna, envoltoris, plàstics amb serradís aferrat i pudent...
Un remolí gros s'ho traga tot, i fa un rotot. Tot seguit però, es vàter gemega profund! Es nivell va amunt i avall en onotes! Catapum! Uui, ui...
No millora empenyent-hi amb un èmbol fet de la resta des paquet de tovalloletes! I pica tant sa palanca, que es vàter no atura de brollar!
Sa sopa merdosa ja vessa! A sobre, s'activació de sa cisterna va conjunta amb la resta d'excusats i urinaris. És una gran font ufana! Oh my God!
Es disseny i manteniment són tan antics i descuidats que s'embós s'encomana en cadena!
Es revolucionen ses aigos brutes afluents i efluents influents, d'urinaris, i d'excusats de gènere incert! Sa porqueria retorna embós amunt per ets embornals, desguassos i piques des bany... també cap es magatzem i sa bugaderia.
Bruuummmm!
Sa merda vola lliure, ses tapes des sifons estan tretes, i sa velocitat ascendent supera ses corbes des pocs sifons que han deixat -però alguns rectes!
Això és can Bum!
Es paviment vibra com una escola Fràguel mallorquina de ximbombes i xeremies!
Apareixen guèisers i tornados cada pic més tutifruti d'un i altre aubellons. Ses ones inclinen i rodolen bidons, columnes de caixes, estanteries...
Ooooh! Quin desgavell!
No sona alarma de codi marró, però en Don Al intenta fogir d'una espiral turbulenta, que li sembla una pota de calamar gegant, xucla tormells!
Obri sa porta estirant un pam d'espuma i sopa de detergents... treu es cap, i el frega una fragància que alça es vol! Calabruix de vidrets de botella de vinagre rebentada, en caure damunt de pots oberts de sosa càustica!
Fiu-fliu, fum-fum, això és l'infern!
A la de tres, i sense respirar, surt as passadís i es baralla amb ses fregones. Idó, elles van de bon rollo! L'estiren a ballar amb sos barrals de greix i es cilindres de paper d'eixugar mans desenrotllats, envoltant sacs de serradís.
Quin maremàgnum!
Sa coreografia interpreta sa comparsa d'un caragol gegant. Sa gran bèstia! I es crea una hèlix que fa butró i se berena sa paret de cartó pedra.
Per darrera, en es fons des forat, nota una aparició!
Un fantasma de bellumes elèctriques!
S'ésser misteriós el saluda des d'un portal de dimensió desconeguda, com un forat negre espacial, del més enllà!
És un moixet, i xinès! Allitat, covat en un poalet de borrissols d'oli de motor. L'envolta un niaró més gran, tot de potets de dissolvents, pintures... i bateries de liti bussejant, capolades! Una rosca de sals escalfades per botelletes d'àcid de bateria de plom!
Això rebenta!
Uuuhhhh!
Amb un pas fals de dansa des cigne emblanquinat, Don Al aconsegueix virar i esquivar es butró. Escapar des caragol de ball, i a la fi fer un respir a fora.
Sa pell li va tornant estirada, jove i polida, de bebè. Li couen ses celles, ses pipelles i tot, i s'esquitxa amb moviments de twist sense arrues en es genolls.
S'està tornant clar, com albí!
Una reencarnació den Michael Jackson ballant davall sa Lluna... que sa nit crema!
Parteix correntsos, arranca, i no se creu que es cibertruc trabuca sa màquina expenedora... impactant sa base de closca amb clovella rovellada repintada des sortidor de gasolina!
Cruia, i ja aigobarreja combustible!
Au idò, a córrer!
Adaptatd'IA generativa, Craiyon V4 https://www.craiyon.com
En poques hores s'hi conjugarà una massa viscosa verda calenta descomunal amb bimbolles gegants i més resplendor que es pleniluni. Es megablandiblub adherent anirà reptant tira-tira quilòmetres per branques de pluvials i clavegueres d'aigos brutes mixtes... surant amunt i avall, realimentant-se engolint bateries de vehicles, s'enllumenat...
I oops, toma sa xurreria de fira, idò i així, amb lo bons que feia es xurros! Ai, ai! I ara com aguantaran ses guàrdies? -pensen, es qui fan feina de nit.
Sa depuradora de sa badia quedarà setmanes contaminada amb sa pasta bollint solidificada, i durant anys sorgirà com petroli o gas inflamable gratis des banys i de ses cuines de ses cases baixes. No tot ha de ser dolent!
En uns mesos de dinamita rebentant monstres de pastís de claveguera... es veïnats evacuats no voldran tornar de Formentor! Almanco fins acabar sa temporada!
Serà fenomenal! Una joia de sa bona sort! Perquè per a acontentar, i evitar pagar tropecents milions, sa benzinera els hi avança gratis s'estada a Formentor!
Amb serveis de luxe!
Centenars de robots de transport, cura, neteja i esbarjo, o es des bufet, tan moderns que fan ets ulls grossos quan n'ompls sa carmanyola!
Vegeu un vídeo des robotanimadors,
clicant a
https://youtu.be/fn3KWM1kuAw 
I tenen molts més petits detalls! Massatgistes de sis braços i milers de tentacles antiestrès!
Et preparen dutxa, tovalloles i trispol de marbre calents entre ullastres i llentiscles arran de piscina natural a la mar! Tries es peix que et pesquen, i te'l cuinen lent en una parrillada sense fum, damunt pedres incandescents de calor solar acumulada... uau!
Mliu92 https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... rtruck.jpg CC BY SA
Un avantpassat des cibertruc
Mr. Don Al condueix victoriós amb so botí de cuc... amb diligència, es robotaxi pren es comandament, mentre ell es vesteix de pescador. Es coreans es retorcen com uns ballarins gats botant marjades -que no existeixen, diu es GPS.
Finalment, es fars commocionats ja ni pampalluguen. Es robotaxi, en un darrer sospir, piula que sa llum de Lluna l'ha frenat a bon port. Tan bé, que ni ho sap, amb ses dues rodes centrifugant profund es fang des destí a s'estany.
Sense robotaxi lúcid, i amb s'olor des socarrims que aspira, Don Al tampoc nota... que es dos perden bona part des contacte... i es seny des mòbil no l'il·lumina prou, com per a valorar es danys col·laterals de s'allunatge.
Es vaivé de sa càrrega en es maleter, ha esqueixat sa llinterna frontal... i en tot cas, quan la tanca perd una pila de botó. I, tanmateix, ja venia descarregada, i sulfatada.
Don Al Trempós ja està frustrat! Té coïssor, gana i mosseguera! Però abans de pescar, decidit... estotja es rellotge luminescent antic -és massa d'anar vestit queda urbà!
Primer, ell gaudirà des moment! Amb estil!
Uns pocs pensaments de filosofia... com un vigilant estelar a damunt des capó!
Cercant estels i planetes... a contrallum de ple de Lluna! -tant és, reconeix es mateixos sempre, cap, fa temps que perdé es nord. Ni el sabria trobar.
Pes mòbil, li parla filosofant profund en Zoroastre, en un codi de tam-tam revolucionat.
En Trempons nota que evoluciona pujant s'espiral musical esglaonada... I ara ja és un ésser superior! Transcendeix tal com sa monea a sa peli de s'Odissea de 2001!
Adaptat de CC BY https://www.pexels.com/ca-es/foto/natur ... t-3765594/ i film "2001: A Space Odyssey" (1968) Per a propòsit didàctic altruista. De distribuidora o estudis on s'ha produït.
VÍDEO clicant a
https://youtu.be/1Q_VQM2IFGk 
Cansat pegant cops damunt des cotxo, sent que aquesta filosofia resol sa frustració a gust.
Es cos encara li cou, irritat amb cremor. Enllumenat des paisatge, llunàtic, a tentines... cerca més beguda. Però no es fixa en es bruf que ha fet sa llauna energètica foradada xocant, ni es cucs arruixats des pot de vidre tombat mal tancat.
Enceta sa llauna energètica apegalosa, sense saber que està mig buida. I no es sorprèn afinant que... realment és com diuen! A sa Lluna ets objectes pesen menys!
Tampoc encerta apreciant es regust amarg des mals records que quedaven aferrats des cucs coreans aplanats vomitant.
Mr. Trempós, es disposa decidit a pescar ses millors anguiles que s'albufera li pugui oferir. Flota al·lucinant, ingràvid i feliç, i avança espantant capellans d'anèl·lids abatuts.
Davalla des capó sentint-se un homo nuu natural i primigeni, amb e̶t̶s̶-o̶u̶s̶ ̶a̶r̶r̶i̶b̶a̶n̶t̶ sos peus enterra. Va ben abrigat per tecnologia competent d'arrel ancestral.
Ell s'apropa a ser un fenomen que, per a la resta d'humanitat, més limitada, semblaria salvatge, i verge!
Don Al està inclús més excitat que sa colla de cucs supervivents. Ells, van a la seva... encerten es bingo sortejant es laberint de forats entre fibres de senalló. S'aboquen de cap cap as buid, cridant Iiiuuupi!
Serà sa primera generació que viurà silvestre a sa natura,
Iuuupiii!
Es llum des mòbil difumina sa foscor entre es canyís. Se sent com un astròleg pioner explorant cap a on enfocar, entre s'espai de matèria fosca que oculta sa llum dets estels llampants -en realitat, llum de llamps, de sa tempesta que venia i no veu. I ara ja trona...
El que Mr. Trempó endemés ignora, és que comparteix escenari amb na Pau! De mitja ascendència de bou d'aigo, i més personalitat que molts humans.
Na Pau no és una búfala qualsevol, ha nascut a s'albufera, i té es costum peculiar de visitar sa seva antiga i estimada Bufera quan sa nostàlgia l'envaeix, com una adolescent escapant-se a una festa.
Adaptat de Ebang D Handy girl
Biodinàmic va bé! Vehicle Amfibi de Bufera (V.A.B.)
VÍDEO clicant a
https://youtu.be/QpQwbdEafYQ?t=182 
Però, vet aquí que aquesta nit es cel ha decidit crear es seu propi xou. Uns nigulots es congreguen com espectadors en un teatre tapant s'espectacle lunar. Es llamps llunyans comencen una funció estroboscòpica, i na Pau, que mai ha sigut fan de ses discoteques, galopa d'un costat a un altre mugint s'instant abans d'ensumar es tro, com assajant una òpera búfala a ritme de llamp.
Don Al, sent es clamor despistat, concentrat en sa pesca no engana ses anguiles amb so llum des mòbil i s'únic tros de cuc trobat escabetxat. Sa seva imaginació, més desbaratada i veloç que es peus travelant, mescla ous amb caragols. Suma es ressons des trons i es bramuls de na Pau, i els transforma en s'ardor de suor freda aclaparat d'udols espectrals.
"Oh, my God! Mal spirit! No calor! Jesús Sant Antoni!" crida, amb tal encegament que es xisclos rebotarien en es més bondadosos des sants del Cel i tot.
En un acte digne de ses olimpíades de trempar es pànic, travessa es canyissars en remull! Des calfred de s'aigo gelada a s'engonal, s'imaginaria una espurna d'anguila elèctrica, perquè d'un bot espetega a sa síquia fonda com si fos un matalàs amb molta ploma. (!) Enviant es senalló amb ses claus i es llum des telèfon a un capfico i vol sense retorn!
En aquestes que na Pau, aliena as caos que ha provocat, se sent segura arribant as porxo de s'antiga casa refugi a sa Bufera. Copeja sa porta amb sa peülla, com es tocs de timbre llavonses d'oblidar ses claus, però de s'elegància de dama distingida.
"Qui hi ha?", pregunta des de dins en Nito. Ell sí que té necessitat, va més just que sa pell del nas, i temorós de qui retruca de vesprada.
Sense resposta, es silenci és tan profund que es grills aturen s'alenar. Llavors des segon toc sense respondre, en Nito guaita per sa finestra, com qui espera veure un mala ànima i, en canvi, clissa sa seva bona Pau amb cara de "Em deixes passar, o què?".
Amb s'alegria de qui troba un tresor en es jardí, en Nito exclama "Uro! Na Pau!". Agafant-la gentil per ses banyes la condueix a sa païssa, i li serveix un festí digne d'una reina. "Guapa, que no és mel això? Mem si va bé. Ui, et veig com inflada. Pentura un dia soparé pa eixut amb llet?". Entre sospirs i endormiscat, se'n va a jeure. Somiarà llet quallada fermentada, i formatget fresc. Deixa na Pau feliç mastegant i remenant sa coa, més eixerida que un gínjol.
Don Al des trempós, xop i tremolós enfila es llums de sa plaça des poble. Per es carrerons i cases on passa lleva sa son de ses orelles, escampa històries enginyant sa cortesia i escalfors des millors esperits i des seus beures. Els adverteix des perill de s'esperit des mal per es voltants de sa Bufera. Glorifica es bé des foc purificador per a sa neteja final de sa brutor que fa amagatall i negror (!)
Quin bèstia de piròman! -pensa tothom.
Uns relats, més inflats que un globus aerostàtic, que l'endemà mateix converteixen na pacífica Pau en una llegenda local.
I així és com es relat de qui viuria a la Lluna (o Mart) transforma una ximple búfala d'aigo nostàlgica en es fantasma de terror més improbable de sa història de sa Bufera.
Com diuen en es poble: "Si vols saber si és vera, demana per ca na Pau... però a sullà no et sorprenguis si et respon un bou."
Imatge CC BY https://get.pxhere.com/photo/forest-fen ... 169886.jpg
Idò, sa moguda anà més enllà en poques setmanes...
Fa dies que a sa mancomunitat hi ha un problema gros de seguretat i ambiental. Diuen que aprop de sa Bufera encara hi pastura sa massa gegant verda, i que fa por si t'enganxa!
Es totterreny havia quedat com abandonat, més profund, camuflat entre es canyissars. En remull, s'aigua salobre escalfa ses bateries, que ja fan pont.
S'oloreta a pa i formatge calentó davallà entre es canyís, fins es niu d'un ratoliniu. El despertà afamegat i hiperactiu, i ell foradà una junta des vehicle. En un no res hi penetrà es degotís de sa roada, esquitxos salobres o sa serena condensada, i s'acumularen a ses arrues de sa moqueta.
Fermentava tot en un suc, amb excrements, bitxos morts i es lixiviats de sa pila de botó sulfatada perduda des llum frontal, restes des suc energètic amb molles de pa, formatge de búfala, vòmits de cucs...
En aquestes bossetes amb detrits, sa moqueta ha florit, va quedant envoltada d'un tel, una membrana transpirant. Es brou hi fermenta calentó, vitalment!
Arriba a fer tanta calor, que inicia sa ignició des petard encerat per a pescar d'estranquis que s'havia perdut, engrunat i escatat. No explota bé, però així mateix reparteix guspires com un coet borratxo!
S'incendia sa moqueta i ses butaques, i es rellotge antic torra as forn ses busques, treu fums com una olla a pressió!
S'alarma de calor reinicia una IA, que percep s'ambient rarot, imatges interiors de microfauna navegant a sa càmera, de tot color, iridescents! Niant per racons i pasturant bolets i floridures. Li semblen ous àlien amb vels singlotant sang! Nota que ses bateries fan pont, encalenteixen aigo salobre! I ets analitzadors d'alè capten vapors o flaires rarots, de descomposició, alcohol i marihuana! Acabant, es detectors de combustió i fums van fora corda, llavonses de llums incandescents, com de míssil de pólvora!
Don Al, en rebre es regal des cibertruc, hi havia tapat una de ses càmeres interiors, per a privacitat.
Per casualitat, això ara li va perfecte a sa IA... així pot comptar es puntets des sensor que s'activen per qualsevol radiació que travessi es tap de xiclet de menta (tal com fan ses càmeres des telèfons amb s'aplicació GammaPix)
Idò! Es cotxo està ple de fums de ses busques luminiscents des rellotge antic rebentat... vapors de sals alliberades flotant, de fósfor luminiscent, i Radi-226 radioactiu!
Sa IA estima que s'entorn està moooolt radioactiu! Dedueix que... ha sobreviscut a un atac dets àliens narcotraficants porcs, que han explotat un míssil amb bomba bruta nuclear radiactiva aprop, amb efecte maremoto!
I com és lògic, engega s'assistent IA, amb bons contactes i veus, telefonant a tooots ets equips d'emergència a la vegada... sa policia, bombers, forestals, d'alerta química, radiològica i biològica, d'explosius, estupefaents, de duanes o diplomàtics!
Es bombers no podran apagar es vehicle encès ni es dubtes des motiu. Filant prim, hi trobaran es rellotge de busques radioactives recaragolades socorrades, i... inspirats per es registres informàtics i des sensors de fum i imatge a bord... analitzant a fons es carbons, sospitaran de... vòmits amb cafeïna, taurina i cucs! Explosius o munició! Marihuana!
No es sabria diferenciar si es carbó seria de cànnabis -marihuana- o cànem. Però llavonses, van clissar es senalló flotant allà aprop, fet de fibres d'espart de cànem... igualet, igualet, as robat de s'escar des llaüt mallorquí durant sa darrera Lluna plena!
Llavonses de recerques profundes, s'unanimitat de ses forces decidirà enviar factures, i còpies des vídeos filmats per es robottaxi. Remarcant s'excursió accidentada a sa benzinera i s'escar on es robà es senalló.
Ets advocats de sa benzinera estan encantats amb so descobriment, finalment Don Al Trempós haurà de pagar una bona part des danys.
Com per art de màgia, s'amplia s'estada dets afectats, i residint amb més luxes a Formentor... amb s'accés lliure de visites d'amics! S'hi esplaia i berena mig poble, foravila i tot!
I, de postres, es publicaran imatges aclarint que, com a molt... es possibles sospitosos d'esperit des mal a sa Bufera, serien com uns sabotejadors famosos enredant ses claus, que es veuen clicant a:
https://assets.amuniversal.com/317efdd0 ... 5056a9545d 
(imatge creada, sense relació, per Gary Larson, a thefarside.com)
Imatge: J. Carles Tormo i Copete https://atzenetamemoriagrafica.blogspot.com/2013 CC BY SA
Senalló, senalla o cabassos d'espart.
Per bona sort el món ha canviat bastant, i no hi han intervingut massa ses flotes esquimals armades amb so canó electromagnètic de bolles congelades a punt per a disparar. Ens miraven de lluny, "Llarga vida als Pobles Esquimals!" corejaven des d'alta mar en xava perfecte.
Tanmateix, sa badia ja estava més tranquil·la de fa anys. Sobretot des que es drons submarins des vigilants de sa posidònia immobilitzaren àncores de bucs. I amb pilotes i xurros de càrrega autoinflable els embossaren i confinaren es forats de sortida de gasos, betums i aigües brutes. A desenes de megaiots i megacreuers, dos portaavions, tres petroliers, i més, des grossos. Llavonses ses naus no decomissades escamparen sa boira.
Ara ses naus foranes ja no són tan descuidades com abans, o no han tornat.
En canvi, sa flota esquimal sí que cuida la mar. Ens respecten es costum nou de no menjar vell marí. I animen molt, sobretot d'ençà que ells guanyaren sa gran guerra internacional de 2027. Conqueriren fàcil el món amb arts diversos. D'amor lliure, i d'apagar ets incendis a les braves, amb bolles de gel ultrafred encapsulades d'aerogel d'ocre enfornat. O ses ancianes sàvies, cooperant amb intuïcions misterioses observant aurores boreals i australs.
Pronosticaren amb encert s'impacte de sa gran mega tempesta solar. De marabuntes de rates urbanes com grèmlins roegant cables o sistemes refrigerants. I ses migracions de lèmmings kamikazes en es conductes de ventilació.
Hi hagué sa gran caiguda mundial de s'electrònica i telecomunicacions. Es telèfons, ordinadors i satèl·lits quedaren fregits per es vent solar. I es bancs de criptomonedes i criptodivises...
De la nit al dia ets esquimals es van tornar es més rics i poderosos, uau!
D'aquesta crisi ens ve que es referents internacionals de mida i comerç ara siguin més esquimals. Seguim sa cotització des barril d'arengades, sa tassa de moniato, sa llauna de sardines, o es parell de xítxeros!
Ets esquimals ens troben interessants, tal vegada perquè fa moltes dècades que ja no menjam vell marí (!). I això que encara estam patint sa fam d'aquesta postguerra. Ens hem menjat totes ses cabres, i es darrer boc. Ens el halàrem tot i que era ben dur, de dalt Cavall Bernat! El davallà un pastanagó penjant d'un quadricòpter, hi, hi.
A noltros també ens agrada això esquimal de passar gust jugant cooperant. I sa confiança, s'amor lliure sense parlar, i s'expressió així de sentiments tan variats. Ens costa mostrar emocions en tantes llengües esquimals, atractives i exòtiques, hi, hi.
Imatge: Maite Sastre https://antojoentucocina.com/receta/lic ... llorquinas CC BY NC
Botella de licor d'herbes dolces.
Es diu que Mr. Don Al Trempó deu haver partit d'incògnit, o que no saben res d'ell... En es final de sa nit de Lluna plena, anava taaan torrat que xerrava encara més rar. Avorria es veïnats i s'anaven quedant adormits a sa taula, no el servien.
Ningú imaginà que, amb so fred, Don Al fogiria vestit de camisó i bata. I no els ha tornat, ni sa botella d'herbes!
Ell, irritat i espitós, en voltar sa cantonada vegé fum a una ximenea. Botà es mur de sa finca de Dame Karin Von Sadisstisschen -una vídua rica, na Frau des Moixos la diuen, de Can Galvànic, es seu mosso robot.
Don Al, sortí d'una torrentera amb sa marca de metres de batzers i es camisó en tires. Arribà a sa mansió, trobà oberta sa porta de sa cuina, anà as rebost i s'embetumà de iogur es cos.
"A la fi!", pensà, aliviat de sa cremor de pell. Li brollà una riallota de befa, poc alegre, i un suspirot que acabà amb plor trist.
Don Al des trempós s'acubà, gairebé nuu entre tires brutes de camisó. Quedà estirat com s'estora, davant de sa foganya de sa cuina.
Collage d'imatges: SS d'Auschwitz. Cascall a https://www.inaturalist.org/photos/395336448.
Sa mare cridà intentant aturar s'enquadrament imprevist. Sa foto d'aquest motiu naturalista.
Abaix a la dreta, una flor de cascall. S'herba que na Karin rebia per a gaudir de bells somnis de nit, o per a sa migdiada.
Sa càmera, sa mà i sa panxa de sa fotógrafa van fer un regiró. S'inmortalitzà també a sa mare cridant correntsos, i a la resta d'excursionistes, sa SS d'Auschwitz!
Posteriorment, a darrera des paper de sa foto, na Karin anotà:
Sa meva primera foto, 1944. Sa Flor des Somniangelets, sa SS Auschwitz.
Na Karin, avui se sent una mica més sorda i cega. Però és una jove gimnasta de noranta-dos anys disciplinats. Ballant de petita ja ajudava a sa mare, a ses dutxes des camp d'Auschwitz, (!) fins a gairebé es vuit anys, que complí a Sud-àfrica. Uns records feliços, per es que sempre ha cercat comprensió. Ha quedat ben totasola d'ençà que se n'anà -fogí, espantadíssim- el que per a ella era es seu estimat cinquè "marit", es seu caçador "bòer". De joveneta, havia sigut es seu ídol... un enèrgic carnisser dedins des costellams d'elefantes gegants africanes!
Ella viu redempció acollint qualsevol moixet que li arriba a sa finca. I menys amargor refugiant es nou "moixet" blanc, comparegut dormidet davant de sa foganya. Un negre albí sensepapers, caigut en s'alcoholisme!
Un albí! Sa casta més humil d'Àfrica! Està convençuda de que, si el trobessin, ses autoritats l'extraditarien! Acabaria entre caníbals, tallat a poc a poc. Un bocinet a cada lluna vella, per a rejovenir-la amb ofrenes en escaldums. Vegeu,
https://www.ultimahora.es/noticias/loca ... nismo.html
https://theconversation.com/attacks-on- ... ers-251275
https://montoliu.naukas.com/2025/06/13/ ... albinismo/
Idò, na Karin ja li ho ha arreglat tot. D'ara endavant es "moixet" blanc no haurà de patir més, ni evitar sa cremor des Sol vagant de nit pidolant.
Es mossos robot el cuidaran indefinidament, discretament, en secret. Roncarà de gust vivint en un tonell foradat des celler. Però no podrà tornar a pujar i sortir defora, ni gronyir! Amb so programa DominaTrixxie l'ensinistraran i controlaran sempre. Corretja curta, aigo amb gotes de cascall i morrió de bondage. I a passar gust, bon "moixet"!
Collage de https://www.pexels.com/ca-es/foto/maske ... n-5187564/ https://www.pexels.com/ca-es/foto/disfr ... l-5187489/
Es robot és autèntic i real, vegeu
vídeo a https://youtu.be/I44_zbEwz_w 
En Galvànic fent gimnàstica, sense uniforme de mosso.
A na Karin li agrada mirar. Quins jocs d'ensinistrament tan sensuals! -diu ella. Es bons dies, també hi juga fort amb un fuet. Apunta o corregeix quan, segons ella, es "moixet" albí percussiona a destemps i malament "Somni d'una nit d'estiu". Si descompassa es seu tercer homo, (!?) es músic vienès, difunt i momificat, (!) que li toca perfecte es violí des de dins d'un altre tonell. (!?)
Mentrestant, sense dir res, en Galvànic ja ha contactat per a vendre un dit de peu "albí", i un bocí d'orella, a uns mossos robots llunyans!
𝓕𝒾
■○●■●■■○■●■●●■○■○●●■●■●■●■
PS1:
Per si algú amb millor (tele)càmera vol llegir anells fent un volt,
avui ds 15/03/2025 aquests estaven arran de passeig per a vianants:
(Es tretze números són cada localització en graus i decimals, de latitud i longitud)
PS2:
Fins fa almenys uns dies uns estols de gavines diverses nedaven intens, girant remant, com cercant alguna cosa lenta i poc visible fins a devers un pam fondària. Ho capturaven picant molt de pressa! No era es gest lent que fan quan beuen. Però sí que semblava una presa petitíssima o transparent i fluida. Ho "mastegaven" poc, i s'ho tragaven, diria que amb cara de passar un bon gust, i ho repetien entusiasmades, hi, hi.
No menjaven es caramulls morts que hi ha ara enterra a sa vorera de Velella velella en es cicle de vida on són pòlips en colònia, dita barqueta de Sant Pere. Tampoc em semblà que aleshores capturessin ses barquetes mortes o vives que nedaven surant.
Però era fàcil que m'equivoqués mirant des de damunt amb binocles. I en remull ses barquetes vives són així, més turgents, esteses i fluides.
Un crustaci de puu, i restes i barquetes de Sant Pere, pòlips de Velella velella que suraven a la mar de Capdepera.
Per ventura ses gavines cacessin altre plàncton relacionat amb sa darrera posta de ses barquetes? Que són milers d'individus Velella velella en es cicle de vida on només es faran grossos com una (micro)medusa, nedant per lliure amb algues simbionts a dedins des cos, i potser a almenys aquest pam de fondària.
𝓢𝓪𝓵𝓾𝓽, 𝓲 𝓫𝓸𝓷𝓮𝓼 𝓸𝓷𝓮𝓼
per a passar gust:
S̴͇͆̇̈̀̈̉̄͐̃̒̏̽̿̕̕Ḁ̶̷̢̢̢̪͈͎̙̖̭̻̩̼̥̯̥̺̘͍͚͔̯̰͉̼̤̪̙̯̭̺̹̳̜̩̱̙̤̱̭̘̾̒̓͆̅̽̀̅̐̉̀́̒̈́̅̓̀̄̏̽̉̓͒̽̋̔͊̈́̎̒͘̚͜͜͟͜͡ P̷̢̛̱̼̣̲̼̜͉̜̞͍̻͚̝͈͔̜̻͓̮̩͇̮̣̹̝̟̾̑͐̾̀̋̾̏́̏̓̓̌̔͒͛͜͝͡Ơ̴̧̳̙̪̹̺̪̜̞̹̙͖̘̲̩̖̟̯͇̈́͐̀̐̀́̋̂͂͋͂͠͝R̸̡̫̪̙̻̝̹͕̮̘̠̭̩͖͔̠̥̱͈̖͖̼̙̺̈̊̎͑̎̌͒̉̈͒̒̆̏̓̀͆̊̈́̉̃̒͗̽̐́͗̉͘͝͝ ̴̨̝̻̩͕̘̒̋̐̓͆͋̀̑̾͗͂͛͂̍̇̃͗̒͋ D̵̨̨̰͈̝̦̰͙̥̱̮̰̝̱̭̱̮̲͕͓͇̆̈́̈͛̋̀̽͑͒̽͌͋͑̓̔̐̄̒̇͌͛̕̚̕̕͠͡͝͡͡ͅE̵̳͎̮͖̗͍̹̦̣̙̺̝͐ S̵̢̬̣̠̗̙̖̳̻̉̋͆̓̈́͋̒̈́̓̎͛̌̃̆̕̚Ą̵̧̛̩̜̰̠̣̹̯̳̳̼͈̻̀̇̓̈́̓̋̐̿͒̂̽̏͋̾͊̿̂̂̆͗͋͊̕͘͟͠ B̷̢̛̛͚̪͇͓̠͙̣̼̞͎̏̾̔̾̅́̍͂̀̄̿͌̿̍̊̿̈́̆̿̀̚͘̚̚͜͟͠͝ͅƯ̸̡̰̝̱̺̤̝̩͙͉͙͔̟̜̟̲̣͔̘͍̝̠̦̟̼̏̔̇͂̀̉̈́̂̓͑͊̂̔̆͊̉̄͑̐̚̕̕͘͜͜͝͠ͅF̷̧̘̝̪̤̟̟̽̅̊͆̓̎͒͑̂̒̏̾̋͡E̸̫̳͔̣͇̦͍̩̳̼̤̲̫̒̓̿͛͊͌͌͌̎̒̔̐̚̚͜͝͝R̶̡̢͉̘͔͓͔̫̯̥̻͔͇̜̣̜̘̳͛̀̈́̄͊́͂̃̅̅̇́Ą̷̵̡̙̲̹̬͇͈͙̠̥̼͔̩̦̬̝̳̝͙͇̰̫̥̞̥̝͉̏̃̉̕͜ 2̶̧͍͉̤͙̮̣̲͈͔̻̬̰͓͛̔͗͗͒̍̾͌̃͠ͅ0̷̛̛̙͚͉̻̖̖͔̙͎̆͑̂͊͛̀̔̏̓̂̊̍̏͗͑̚̚͝3̵̢͙̳̝̳͎̣͎̫͈́̇̔̍̃0̴̨̦̹͖̝̬͈͍̇͆̈́̍͛̃̐̔̈́͂͊͌̈́͂̃͆̓̃̐͝
Sa por de sa Bufera 2030
Ses aigos de s'albufera des febrer de l'any 30 són un llit de serenor i pau sense moscards. Esquivant noticiers, hi hiverna un estranger ric, de malnom Mr. Don Al Trempó. Un pescador més supersticiós que valent, però anit temptarà sa sort intentant pescar una anguila fresca. Es calendari marca Lluna plena.
Té sa gelera buida, com ca seva. Es personal de servei ha fuit -no han cobrat! L'ha inspirat "trobar" un senalló de pesca antic, de fibres d'espart resseques. "Agafat" d'un antic escar i llaüt de fusta castigats. D'un mallorquí confiat... o escanyat, es tords volen baixos, i no arregla es pestell rovellat ballant amb ses portes. Ai, ai...
Don Al, troba que ha de viure privilegiat i s'anima armat amb so senalló. Colca un cibertruc amb robotaxi. Un obsequi de totterreny de calefació a tope. As seu pas, sent que s'inclinen amb sa boca oberta! No com el badallen per cansívol mirant avall empegueïts, uf!
Hi fa conjunt amb so seu magnetisme animal... i es rellotge de polsera antic, de platí i esfera luminescent.
Herències de gran casa de tolerància! Hi, hi.
Amb això, cala una benzinera grossa atrotinada tancada de capvespre. No hi ha clients...
Antigament, també tendria èxit es seu minisúper, sa boutique de gàdgets, juguetes de platja i souvenirs. Per a venir a netejar es cotxo, passar s'estona menjant patatilles, aparcar defora i nyam-nyam.
Ara, es magatzem de sa gasolinera està ple de productes desfasats... bateries de liti caducades, mapes de carretera... o capells mexicans amb calimotxo de sangria i ventilador solar!
Quines modes rares!
Actualment, només es coets que van a s'espai avancen cremant combustibles. A la fi! I són naus a hidrogen! Només s'enlairen des volcà Chimborazo. Si van mooolt lluny, surten durant equinoccis... quan no destorben sa recollida regional d'aigos termals boira i neu, que és una delícia!
Es dies de cada dia, es volcà ensinistrat és com qualsevol des centenars de megacanons geotèrmics que hi ha al món. Però de canonàs més capaç... un gran mega raïl electromagnètic muntanya amunt! No és com sa típica centrifugadora de càpsules espacials, normaleta i a peu pla.
Cada canó dispara una càpsula per minutet, cap a s'estratosfera. Allà dalt, vessa aeroplàncton artificial i es desfà. O cau, i llavonses es reutilitza s'envàs.
Cadascuna aboca al cel trilions de nanoflocs i filets minerals reflectants. De calcita, alumini, titani, sofre, diamants... fets en part de cenres de fems, animals i humans. Tira-tira, poca broma!
Idò, així volem refredar es planeta. Que ja estam cansats de tanta calor i de baf!
Pocs vehicles poden cremar benzina a s'illa. I n'hi ha pocs de combustió pirata. Es motors toquen ser elèctrics, i automàticament s'ajunten es trens guagua variats, sobretot des Consell. Vegeu-ne uns antics, clicant a
https://youtu.be/UJZIyzUyfNA 
i ja se menaven totsols, vegeu:
https://youtu.be/ZwzKn6XRH70 
Qui matina massa, dorm en es llit viatger automàtic, fins arribar a sa feina o s'escola. Vegeu un prototip antic:
https://youtu.be/2pgufgtBdaI 🛏
Per a ses vacances n'hi ha un molt més gros. I navega com un dron!
Què diví és colcar un llit volador per damunt des niguls! I de nit, mirant estels!
Quan tot va bé, es vehicles circulen més amb roda de via de ferro. S'enfonyen per es túnels de totxos de fong. On s'hi cultiven bolets o madura formatge vegetal. Es va aprofitant es buid per davall de ses antigues avingudes i carreteres. Ara recobertes de parcs, rutes verdes... formen una xerxa de connexió de vida silvestre, espais naturals, camps a foravila o boscs. Quin goig d'animalons que van i venen sense por, ni atropellaments!
CC0 https://pxhere.com/es/photo/935153
Don Al s'atura devora des sortidors de sa benzinera. Hi desconnecta sa màquina expenedora. Ella, també s'inclina empesa pes cibertruc vibrant! I, amb una pedrota, també també manté sa boca oberta. Li "regala" un parell de begudes i paquets de cucs coreans de pesca.
Amb ells, anit, intentarà pescar sense petards indiscrets, que sempre estotja a bord.
Mr. Trempons, copia i aplica uns trucs més... de s'antiga Companyia Internacional Ambiciosa, (CIA) de molts professionals i‿responsables en labors de camp. Força sa porta des bany amb una bona vibració grossota, i...
espavila es coreans en es vàter. Aigo a fons!
En coreans rebetjats queden estotjats en un pot de vidre de dedins des senalló, amb pa i formatge eixuts. Els ho reblaneix amb un roiet de beguda energètica... i s'endinya la resta amb un parell de glops, glub-glub!
Acabant, s'espanta! Despistat, no hi ha mirat gaire... bevent glops, s'ha confós de pot! Ahhhh! Quin regust amarg a cuc!
Don Al Trempós, rebenta, treu suc de cuc per es nas, vòmit... i es compixa mesclant altres líquids negres de per darrera! Quin memeu!
Quan recupera s'alè... per si un cas, fa neteja a fons. "Elimina" a s'excusat ses proves de sa malifeta. Hi tira es calçons blancs bruts, tovalloletes higièniques, sa llauna, envoltoris, plàstics amb serradís aferrat i pudent...
Un remolí gros s'ho traga tot, i fa un rotot. Tot seguit però, es vàter gemega profund! Es nivell va amunt i avall en onotes! Catapum! Uui, ui...
No millora empenyent-hi amb un èmbol fet de la resta des paquet de tovalloletes! I pica tant sa palanca, que es vàter no atura de brollar!
Sa sopa merdosa ja vessa! A sobre, s'activació de sa cisterna va conjunta amb la resta d'excusats i urinaris. És una gran font ufana! Oh my God!
Es disseny i manteniment són tan antics i descuidats que s'embós s'encomana en cadena!
Es revolucionen ses aigos brutes afluents i efluents influents, d'urinaris, i d'excusats de gènere incert! Sa porqueria retorna embós amunt per ets embornals, desguassos i piques des bany... també cap es magatzem i sa bugaderia.
Bruuummmm!
Sa merda vola lliure, ses tapes des sifons estan tretes, i sa velocitat ascendent supera ses corbes des pocs sifons que han deixat -però alguns rectes!
Això és can Bum!
Es paviment vibra com una escola Fràguel mallorquina de ximbombes i xeremies!
Apareixen guèisers i tornados cada pic més tutifruti d'un i altre aubellons. Ses ones inclinen i rodolen bidons, columnes de caixes, estanteries...
Ooooh! Quin desgavell!
No sona alarma de codi marró, però en Don Al intenta fogir d'una espiral turbulenta, que li sembla una pota de calamar gegant, xucla tormells!
Obri sa porta estirant un pam d'espuma i sopa de detergents... treu es cap, i el frega una fragància que alça es vol! Calabruix de vidrets de botella de vinagre rebentada, en caure damunt de pots oberts de sosa càustica!
Fiu-fliu, fum-fum, això és l'infern!
A la de tres, i sense respirar, surt as passadís i es baralla amb ses fregones. Idó, elles van de bon rollo! L'estiren a ballar amb sos barrals de greix i es cilindres de paper d'eixugar mans desenrotllats, envoltant sacs de serradís.
Quin maremàgnum!
Sa coreografia interpreta sa comparsa d'un caragol gegant. Sa gran bèstia! I es crea una hèlix que fa butró i se berena sa paret de cartó pedra.
Per darrera, en es fons des forat, nota una aparició!
Un fantasma de bellumes elèctriques!
S'ésser misteriós el saluda des d'un portal de dimensió desconeguda, com un forat negre espacial, del més enllà!
És un moixet, i xinès! Allitat, covat en un poalet de borrissols d'oli de motor. L'envolta un niaró més gran, tot de potets de dissolvents, pintures... i bateries de liti bussejant, capolades! Una rosca de sals escalfades per botelletes d'àcid de bateria de plom!
Això rebenta!
Uuuhhhh!
Amb un pas fals de dansa des cigne emblanquinat, Don Al aconsegueix virar i esquivar es butró. Escapar des caragol de ball, i a la fi fer un respir a fora.
Sa pell li va tornant estirada, jove i polida, de bebè. Li couen ses celles, ses pipelles i tot, i s'esquitxa amb moviments de twist sense arrues en es genolls.
S'està tornant clar, com albí!
Una reencarnació den Michael Jackson ballant davall sa Lluna... que sa nit crema!
Parteix correntsos, arranca, i no se creu que es cibertruc trabuca sa màquina expenedora... impactant sa base de closca amb clovella rovellada repintada des sortidor de gasolina!
Cruia, i ja aigobarreja combustible!
Au idò, a córrer!
Adaptatd'IA generativa, Craiyon V4 https://www.craiyon.com
En poques hores s'hi conjugarà una massa viscosa verda calenta descomunal amb bimbolles gegants i més resplendor que es pleniluni. Es megablandiblub adherent anirà reptant tira-tira quilòmetres per branques de pluvials i clavegueres d'aigos brutes mixtes... surant amunt i avall, realimentant-se engolint bateries de vehicles, s'enllumenat...
I oops, toma sa xurreria de fira, idò i així, amb lo bons que feia es xurros! Ai, ai! I ara com aguantaran ses guàrdies? -pensen, es qui fan feina de nit.
Sa depuradora de sa badia quedarà setmanes contaminada amb sa pasta bollint solidificada, i durant anys sorgirà com petroli o gas inflamable gratis des banys i de ses cuines de ses cases baixes. No tot ha de ser dolent!
En uns mesos de dinamita rebentant monstres de pastís de claveguera... es veïnats evacuats no voldran tornar de Formentor! Almanco fins acabar sa temporada!
Serà fenomenal! Una joia de sa bona sort! Perquè per a acontentar, i evitar pagar tropecents milions, sa benzinera els hi avança gratis s'estada a Formentor!
Amb serveis de luxe!
Centenars de robots de transport, cura, neteja i esbarjo, o es des bufet, tan moderns que fan ets ulls grossos quan n'ompls sa carmanyola!
Vegeu un vídeo des robotanimadors,
clicant a
https://youtu.be/fn3KWM1kuAw 
I tenen molts més petits detalls! Massatgistes de sis braços i milers de tentacles antiestrès!
Et preparen dutxa, tovalloles i trispol de marbre calents entre ullastres i llentiscles arran de piscina natural a la mar! Tries es peix que et pesquen, i te'l cuinen lent en una parrillada sense fum, damunt pedres incandescents de calor solar acumulada... uau!
Mliu92 https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... rtruck.jpg CC BY SA
Un avantpassat des cibertruc
Mr. Don Al condueix victoriós amb so botí de cuc... amb diligència, es robotaxi pren es comandament, mentre ell es vesteix de pescador. Es coreans es retorcen com uns ballarins gats botant marjades -que no existeixen, diu es GPS.
Finalment, es fars commocionats ja ni pampalluguen. Es robotaxi, en un darrer sospir, piula que sa llum de Lluna l'ha frenat a bon port. Tan bé, que ni ho sap, amb ses dues rodes centrifugant profund es fang des destí a s'estany.
Sense robotaxi lúcid, i amb s'olor des socarrims que aspira, Don Al tampoc nota... que es dos perden bona part des contacte... i es seny des mòbil no l'il·lumina prou, com per a valorar es danys col·laterals de s'allunatge.
Es vaivé de sa càrrega en es maleter, ha esqueixat sa llinterna frontal... i en tot cas, quan la tanca perd una pila de botó. I, tanmateix, ja venia descarregada, i sulfatada.
Don Al Trempós ja està frustrat! Té coïssor, gana i mosseguera! Però abans de pescar, decidit... estotja es rellotge luminescent antic -és massa d'anar vestit queda urbà!
Primer, ell gaudirà des moment! Amb estil!
Uns pocs pensaments de filosofia... com un vigilant estelar a damunt des capó!
Cercant estels i planetes... a contrallum de ple de Lluna! -tant és, reconeix es mateixos sempre, cap, fa temps que perdé es nord. Ni el sabria trobar.
Pes mòbil, li parla filosofant profund en Zoroastre, en un codi de tam-tam revolucionat.
En Trempons nota que evoluciona pujant s'espiral musical esglaonada... I ara ja és un ésser superior! Transcendeix tal com sa monea a sa peli de s'Odissea de 2001!
Adaptat de CC BY https://www.pexels.com/ca-es/foto/natur ... t-3765594/ i film "2001: A Space Odyssey" (1968) Per a propòsit didàctic altruista. De distribuidora o estudis on s'ha produït.
VÍDEO clicant a
https://youtu.be/1Q_VQM2IFGk 
Cansat pegant cops damunt des cotxo, sent que aquesta filosofia resol sa frustració a gust.
Es cos encara li cou, irritat amb cremor. Enllumenat des paisatge, llunàtic, a tentines... cerca més beguda. Però no es fixa en es bruf que ha fet sa llauna energètica foradada xocant, ni es cucs arruixats des pot de vidre tombat mal tancat.
Enceta sa llauna energètica apegalosa, sense saber que està mig buida. I no es sorprèn afinant que... realment és com diuen! A sa Lluna ets objectes pesen menys!
Tampoc encerta apreciant es regust amarg des mals records que quedaven aferrats des cucs coreans aplanats vomitant.
Mr. Trempós, es disposa decidit a pescar ses millors anguiles que s'albufera li pugui oferir. Flota al·lucinant, ingràvid i feliç, i avança espantant capellans d'anèl·lids abatuts.
Davalla des capó sentint-se un homo nuu natural i primigeni, amb e̶t̶s̶-o̶u̶s̶ ̶a̶r̶r̶i̶b̶a̶n̶t̶ sos peus enterra. Va ben abrigat per tecnologia competent d'arrel ancestral.
Ell s'apropa a ser un fenomen que, per a la resta d'humanitat, més limitada, semblaria salvatge, i verge!
Don Al està inclús més excitat que sa colla de cucs supervivents. Ells, van a la seva... encerten es bingo sortejant es laberint de forats entre fibres de senalló. S'aboquen de cap cap as buid, cridant Iiiuuupi!
Serà sa primera generació que viurà silvestre a sa natura,
Iuuupiii!
Es llum des mòbil difumina sa foscor entre es canyís. Se sent com un astròleg pioner explorant cap a on enfocar, entre s'espai de matèria fosca que oculta sa llum dets estels llampants -en realitat, llum de llamps, de sa tempesta que venia i no veu. I ara ja trona...
El que Mr. Trempó endemés ignora, és que comparteix escenari amb na Pau! De mitja ascendència de bou d'aigo, i més personalitat que molts humans.
Na Pau no és una búfala qualsevol, ha nascut a s'albufera, i té es costum peculiar de visitar sa seva antiga i estimada Bufera quan sa nostàlgia l'envaeix, com una adolescent escapant-se a una festa.
Adaptat de Ebang D Handy girl
Biodinàmic va bé! Vehicle Amfibi de Bufera (V.A.B.) VÍDEO clicant a
https://youtu.be/QpQwbdEafYQ?t=182 
Però, vet aquí que aquesta nit es cel ha decidit crear es seu propi xou. Uns nigulots es congreguen com espectadors en un teatre tapant s'espectacle lunar. Es llamps llunyans comencen una funció estroboscòpica, i na Pau, que mai ha sigut fan de ses discoteques, galopa d'un costat a un altre mugint s'instant abans d'ensumar es tro, com assajant una òpera búfala a ritme de llamp.
Don Al, sent es clamor despistat, concentrat en sa pesca no engana ses anguiles amb so llum des mòbil i s'únic tros de cuc trobat escabetxat. Sa seva imaginació, més desbaratada i veloç que es peus travelant, mescla ous amb caragols. Suma es ressons des trons i es bramuls de na Pau, i els transforma en s'ardor de suor freda aclaparat d'udols espectrals.
"Oh, my God! Mal spirit! No calor! Jesús Sant Antoni!" crida, amb tal encegament que es xisclos rebotarien en es més bondadosos des sants del Cel i tot.
En un acte digne de ses olimpíades de trempar es pànic, travessa es canyissars en remull! Des calfred de s'aigo gelada a s'engonal, s'imaginaria una espurna d'anguila elèctrica, perquè d'un bot espetega a sa síquia fonda com si fos un matalàs amb molta ploma. (!) Enviant es senalló amb ses claus i es llum des telèfon a un capfico i vol sense retorn!
En aquestes que na Pau, aliena as caos que ha provocat, se sent segura arribant as porxo de s'antiga casa refugi a sa Bufera. Copeja sa porta amb sa peülla, com es tocs de timbre llavonses d'oblidar ses claus, però de s'elegància de dama distingida.
"Qui hi ha?", pregunta des de dins en Nito. Ell sí que té necessitat, va més just que sa pell del nas, i temorós de qui retruca de vesprada.
Sense resposta, es silenci és tan profund que es grills aturen s'alenar. Llavors des segon toc sense respondre, en Nito guaita per sa finestra, com qui espera veure un mala ànima i, en canvi, clissa sa seva bona Pau amb cara de "Em deixes passar, o què?".
Amb s'alegria de qui troba un tresor en es jardí, en Nito exclama "Uro! Na Pau!". Agafant-la gentil per ses banyes la condueix a sa païssa, i li serveix un festí digne d'una reina. "Guapa, que no és mel això? Mem si va bé. Ui, et veig com inflada. Pentura un dia soparé pa eixut amb llet?". Entre sospirs i endormiscat, se'n va a jeure. Somiarà llet quallada fermentada, i formatget fresc. Deixa na Pau feliç mastegant i remenant sa coa, més eixerida que un gínjol.
Don Al des trempós, xop i tremolós enfila es llums de sa plaça des poble. Per es carrerons i cases on passa lleva sa son de ses orelles, escampa històries enginyant sa cortesia i escalfors des millors esperits i des seus beures. Els adverteix des perill de s'esperit des mal per es voltants de sa Bufera. Glorifica es bé des foc purificador per a sa neteja final de sa brutor que fa amagatall i negror (!)
Quin bèstia de piròman! -pensa tothom.
Uns relats, més inflats que un globus aerostàtic, que l'endemà mateix converteixen na pacífica Pau en una llegenda local.
I així és com es relat de qui viuria a la Lluna (o Mart) transforma una ximple búfala d'aigo nostàlgica en es fantasma de terror més improbable de sa història de sa Bufera.
Com diuen en es poble: "Si vols saber si és vera, demana per ca na Pau... però a sullà no et sorprenguis si et respon un bou."
Imatge CC BY https://get.pxhere.com/photo/forest-fen ... 169886.jpg
Idò, sa moguda anà més enllà en poques setmanes...
Fa dies que a sa mancomunitat hi ha un problema gros de seguretat i ambiental. Diuen que aprop de sa Bufera encara hi pastura sa massa gegant verda, i que fa por si t'enganxa!
Es totterreny havia quedat com abandonat, més profund, camuflat entre es canyissars. En remull, s'aigua salobre escalfa ses bateries, que ja fan pont.
S'oloreta a pa i formatge calentó davallà entre es canyís, fins es niu d'un ratoliniu. El despertà afamegat i hiperactiu, i ell foradà una junta des vehicle. En un no res hi penetrà es degotís de sa roada, esquitxos salobres o sa serena condensada, i s'acumularen a ses arrues de sa moqueta.
Fermentava tot en un suc, amb excrements, bitxos morts i es lixiviats de sa pila de botó sulfatada perduda des llum frontal, restes des suc energètic amb molles de pa, formatge de búfala, vòmits de cucs...
En aquestes bossetes amb detrits, sa moqueta ha florit, va quedant envoltada d'un tel, una membrana transpirant. Es brou hi fermenta calentó, vitalment!
Arriba a fer tanta calor, que inicia sa ignició des petard encerat per a pescar d'estranquis que s'havia perdut, engrunat i escatat. No explota bé, però així mateix reparteix guspires com un coet borratxo!
S'incendia sa moqueta i ses butaques, i es rellotge antic torra as forn ses busques, treu fums com una olla a pressió!
S'alarma de calor reinicia una IA, que percep s'ambient rarot, imatges interiors de microfauna navegant a sa càmera, de tot color, iridescents! Niant per racons i pasturant bolets i floridures. Li semblen ous àlien amb vels singlotant sang! Nota que ses bateries fan pont, encalenteixen aigo salobre! I ets analitzadors d'alè capten vapors o flaires rarots, de descomposició, alcohol i marihuana! Acabant, es detectors de combustió i fums van fora corda, llavonses de llums incandescents, com de míssil de pólvora!
Don Al, en rebre es regal des cibertruc, hi havia tapat una de ses càmeres interiors, per a privacitat.
Per casualitat, això ara li va perfecte a sa IA... així pot comptar es puntets des sensor que s'activen per qualsevol radiació que travessi es tap de xiclet de menta (tal com fan ses càmeres des telèfons amb s'aplicació GammaPix)
Idò! Es cotxo està ple de fums de ses busques luminiscents des rellotge antic rebentat... vapors de sals alliberades flotant, de fósfor luminiscent, i Radi-226 radioactiu!
Sa IA estima que s'entorn està moooolt radioactiu! Dedueix que... ha sobreviscut a un atac dets àliens narcotraficants porcs, que han explotat un míssil amb bomba bruta nuclear radiactiva aprop, amb efecte maremoto!
I com és lògic, engega s'assistent IA, amb bons contactes i veus, telefonant a tooots ets equips d'emergència a la vegada... sa policia, bombers, forestals, d'alerta química, radiològica i biològica, d'explosius, estupefaents, de duanes o diplomàtics!
Es bombers no podran apagar es vehicle encès ni es dubtes des motiu. Filant prim, hi trobaran es rellotge de busques radioactives recaragolades socorrades, i... inspirats per es registres informàtics i des sensors de fum i imatge a bord... analitzant a fons es carbons, sospitaran de... vòmits amb cafeïna, taurina i cucs! Explosius o munició! Marihuana!
No es sabria diferenciar si es carbó seria de cànnabis -marihuana- o cànem. Però llavonses, van clissar es senalló flotant allà aprop, fet de fibres d'espart de cànem... igualet, igualet, as robat de s'escar des llaüt mallorquí durant sa darrera Lluna plena!
Llavonses de recerques profundes, s'unanimitat de ses forces decidirà enviar factures, i còpies des vídeos filmats per es robottaxi. Remarcant s'excursió accidentada a sa benzinera i s'escar on es robà es senalló.
Ets advocats de sa benzinera estan encantats amb so descobriment, finalment Don Al Trempós haurà de pagar una bona part des danys.
Com per art de màgia, s'amplia s'estada dets afectats, i residint amb més luxes a Formentor... amb s'accés lliure de visites d'amics! S'hi esplaia i berena mig poble, foravila i tot!
I, de postres, es publicaran imatges aclarint que, com a molt... es possibles sospitosos d'esperit des mal a sa Bufera, serien com uns sabotejadors famosos enredant ses claus, que es veuen clicant a:
https://assets.amuniversal.com/317efdd0 ... 5056a9545d 
(imatge creada, sense relació, per Gary Larson, a thefarside.com)
Imatge: J. Carles Tormo i Copete https://atzenetamemoriagrafica.blogspot.com/2013 CC BY SA
Senalló, senalla o cabassos d'espart.
Per bona sort el món ha canviat bastant, i no hi han intervingut massa ses flotes esquimals armades amb so canó electromagnètic de bolles congelades a punt per a disparar. Ens miraven de lluny, "Llarga vida als Pobles Esquimals!" corejaven des d'alta mar en xava perfecte.
Tanmateix, sa badia ja estava més tranquil·la de fa anys. Sobretot des que es drons submarins des vigilants de sa posidònia immobilitzaren àncores de bucs. I amb pilotes i xurros de càrrega autoinflable els embossaren i confinaren es forats de sortida de gasos, betums i aigües brutes. A desenes de megaiots i megacreuers, dos portaavions, tres petroliers, i més, des grossos. Llavonses ses naus no decomissades escamparen sa boira.
Ara ses naus foranes ja no són tan descuidades com abans, o no han tornat.
En canvi, sa flota esquimal sí que cuida la mar. Ens respecten es costum nou de no menjar vell marí. I animen molt, sobretot d'ençà que ells guanyaren sa gran guerra internacional de 2027. Conqueriren fàcil el món amb arts diversos. D'amor lliure, i d'apagar ets incendis a les braves, amb bolles de gel ultrafred encapsulades d'aerogel d'ocre enfornat. O ses ancianes sàvies, cooperant amb intuïcions misterioses observant aurores boreals i australs.
Pronosticaren amb encert s'impacte de sa gran mega tempesta solar. De marabuntes de rates urbanes com grèmlins roegant cables o sistemes refrigerants. I ses migracions de lèmmings kamikazes en es conductes de ventilació.
Hi hagué sa gran caiguda mundial de s'electrònica i telecomunicacions. Es telèfons, ordinadors i satèl·lits quedaren fregits per es vent solar. I es bancs de criptomonedes i criptodivises...
De la nit al dia ets esquimals es van tornar es més rics i poderosos, uau!
D'aquesta crisi ens ve que es referents internacionals de mida i comerç ara siguin més esquimals. Seguim sa cotització des barril d'arengades, sa tassa de moniato, sa llauna de sardines, o es parell de xítxeros!
Ets esquimals ens troben interessants, tal vegada perquè fa moltes dècades que ja no menjam vell marí (!). I això que encara estam patint sa fam d'aquesta postguerra. Ens hem menjat totes ses cabres, i es darrer boc. Ens el halàrem tot i que era ben dur, de dalt Cavall Bernat! El davallà un pastanagó penjant d'un quadricòpter, hi, hi.
A noltros també ens agrada això esquimal de passar gust jugant cooperant. I sa confiança, s'amor lliure sense parlar, i s'expressió així de sentiments tan variats. Ens costa mostrar emocions en tantes llengües esquimals, atractives i exòtiques, hi, hi.
Imatge: Maite Sastre https://antojoentucocina.com/receta/lic ... llorquinas CC BY NC
Botella de licor d'herbes dolces.
Es diu que Mr. Don Al Trempó deu haver partit d'incògnit, o que no saben res d'ell... En es final de sa nit de Lluna plena, anava taaan torrat que xerrava encara més rar. Avorria es veïnats i s'anaven quedant adormits a sa taula, no el servien.
Ningú imaginà que, amb so fred, Don Al fogiria vestit de camisó i bata. I no els ha tornat, ni sa botella d'herbes!
Ell, irritat i espitós, en voltar sa cantonada vegé fum a una ximenea. Botà es mur de sa finca de Dame Karin Von Sadisstisschen -una vídua rica, na Frau des Moixos la diuen, de Can Galvànic, es seu mosso robot.
Don Al, sortí d'una torrentera amb sa marca de metres de batzers i es camisó en tires. Arribà a sa mansió, trobà oberta sa porta de sa cuina, anà as rebost i s'embetumà de iogur es cos.
"A la fi!", pensà, aliviat de sa cremor de pell. Li brollà una riallota de befa, poc alegre, i un suspirot que acabà amb plor trist.
Don Al des trempós s'acubà, gairebé nuu entre tires brutes de camisó. Quedà estirat com s'estora, davant de sa foganya de sa cuina.
Collage d'imatges: SS d'Auschwitz. Cascall a https://www.inaturalist.org/photos/395336448.
Sa mare cridà intentant aturar s'enquadrament imprevist. Sa foto d'aquest motiu naturalista.
Abaix a la dreta, una flor de cascall. S'herba que na Karin rebia per a gaudir de bells somnis de nit, o per a sa migdiada.
Sa càmera, sa mà i sa panxa de sa fotógrafa van fer un regiró. S'inmortalitzà també a sa mare cridant correntsos, i a la resta d'excursionistes, sa SS d'Auschwitz!
Posteriorment, a darrera des paper de sa foto, na Karin anotà:
Sa meva primera foto, 1944. Sa Flor des Somniangelets, sa SS Auschwitz.
Na Karin, avui se sent una mica més sorda i cega. Però és una jove gimnasta de noranta-dos anys disciplinats. Ballant de petita ja ajudava a sa mare, a ses dutxes des camp d'Auschwitz, (!) fins a gairebé es vuit anys, que complí a Sud-àfrica. Uns records feliços, per es que sempre ha cercat comprensió. Ha quedat ben totasola d'ençà que se n'anà -fogí, espantadíssim- el que per a ella era es seu estimat cinquè "marit", es seu caçador "bòer". De joveneta, havia sigut es seu ídol... un enèrgic carnisser dedins des costellams d'elefantes gegants africanes!
Ella viu redempció acollint qualsevol moixet que li arriba a sa finca. I menys amargor refugiant es nou "moixet" blanc, comparegut dormidet davant de sa foganya. Un negre albí sensepapers, caigut en s'alcoholisme!
Un albí! Sa casta més humil d'Àfrica! Està convençuda de que, si el trobessin, ses autoritats l'extraditarien! Acabaria entre caníbals, tallat a poc a poc. Un bocinet a cada lluna vella, per a rejovenir-la amb ofrenes en escaldums. Vegeu,
https://www.ultimahora.es/noticias/loca ... nismo.html https://theconversation.com/attacks-on- ... ers-251275 https://montoliu.naukas.com/2025/06/13/ ... albinismo/ Idò, na Karin ja li ho ha arreglat tot. D'ara endavant es "moixet" blanc no haurà de patir més, ni evitar sa cremor des Sol vagant de nit pidolant.
Es mossos robot el cuidaran indefinidament, discretament, en secret. Roncarà de gust vivint en un tonell foradat des celler. Però no podrà tornar a pujar i sortir defora, ni gronyir! Amb so programa DominaTrixxie l'ensinistraran i controlaran sempre. Corretja curta, aigo amb gotes de cascall i morrió de bondage. I a passar gust, bon "moixet"!
Collage de https://www.pexels.com/ca-es/foto/maske ... n-5187564/ https://www.pexels.com/ca-es/foto/disfr ... l-5187489/
Es robot és autèntic i real, vegeu
vídeo a
https://youtu.be/I44_zbEwz_w 
En Galvànic fent gimnàstica, sense uniforme de mosso.A na Karin li agrada mirar. Quins jocs d'ensinistrament tan sensuals! -diu ella. Es bons dies, també hi juga fort amb un fuet. Apunta o corregeix quan, segons ella, es "moixet" albí percussiona a destemps i malament "Somni d'una nit d'estiu". Si descompassa es seu tercer homo, (!?) es músic vienès, difunt i momificat, (!) que li toca perfecte es violí des de dins d'un altre tonell. (!?)
Mentrestant, sense dir res, en Galvànic ja ha contactat per a vendre un dit de peu "albí", i un bocí d'orella, a uns mossos robots llunyans!
𝓕𝒾
■○●■●■■○■●■●●■○■○●●■●■●■●■
PS1:
Per si algú amb millor (tele)càmera vol llegir anells fent un volt,
avui ds 15/03/2025 aquests estaven arran de passeig per a vianants:
(Es tretze números són cada localització en graus i decimals, de latitud i longitud)
PS2:
Fins fa almenys uns dies uns estols de gavines diverses nedaven intens, girant remant, com cercant alguna cosa lenta i poc visible fins a devers un pam fondària. Ho capturaven picant molt de pressa! No era es gest lent que fan quan beuen. Però sí que semblava una presa petitíssima o transparent i fluida. Ho "mastegaven" poc, i s'ho tragaven, diria que amb cara de passar un bon gust, i ho repetien entusiasmades, hi, hi.
No menjaven es caramulls morts que hi ha ara enterra a sa vorera de Velella velella en es cicle de vida on són pòlips en colònia, dita barqueta de Sant Pere. Tampoc em semblà que aleshores capturessin ses barquetes mortes o vives que nedaven surant.
Però era fàcil que m'equivoqués mirant des de damunt amb binocles. I en remull ses barquetes vives són així, més turgents, esteses i fluides.
Un crustaci de puu, i restes i barquetes de Sant Pere, pòlips de Velella velella que suraven a la mar de Capdepera.
Per ventura ses gavines cacessin altre plàncton relacionat amb sa darrera posta de ses barquetes? Que són milers d'individus Velella velella en es cicle de vida on només es faran grossos com una (micro)medusa, nedant per lliure amb algues simbionts a dedins des cos, i potser a almenys aquest pam de fondària.
𝓢𝓪𝓵𝓾𝓽, 𝓲 𝓫𝓸𝓷𝓮𝓼 𝓸𝓷𝓮𝓼
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dt. oct. 14, 2025 4:35 am, en total s’ha editat 132 vegades.
(humor) Els ocells a Amics Arbres d'Ona Mediterrània
Hola,
M'aniria bé una guia així!
I és com deis, que arbres i aucells estan molt relacionats. O també, que de patecos ens confondríem més matant algun aucell.
De petits i acabats de caure de s'arbre tot és més confós.
Vegeu:
CC BY-NC Will McDonald (Toronto, Ontario, Canadà) https://www.threadless.com/search?artist=mcdanger
Però normalment, almenys es kiwis, els caçaríem quan encara no els hi han crescut ses potes ni bec, si estan verds, o si són un ou, com aquests:
CC0 https://pxhere.com/en/photo/842483
OUS DE KIWI ? Apteryx sp https://ca.wikipedia.org/wiki/Kiwi_(ocell)
Diuen que aquests ous oberts es recullen en es darrer quart creixent de Lluna d'estiu. Llavonses es coven i giren a davall de Sol i Lluna, però resguardant-los de qualsevol roada o pluja.
Si tot va bé, quan vegi sa Lluna plena naixerà es fruit pelut verd de kiwi! Compareix de matinada!
Si estava fecundat, en uns dies li creixeran a poc a poc ses potes, i després es bec.
Si no li creixen, es kiwi pelut també es pot obrir i menjar de postres.
Deu ser de bon de veres? Jo no ho he aconseguit del tot encara. Almanco no amb ses potes de kiwi.
Hi, hi.
Gràcies, a veure si trob i seguesc una bona guia!
𝒮𝓪𝓁𝓾𝓉 𝒾 𝒷𝓸𝓃𝓪 ℴ𝓷𝓪
BONUS EXTRA
D'entre unes figueres africanes, sa Ficus wakefieldii era sa més eficaç per a captar CO2 i convertir-ho en pedra! Vegeu:
https://conf.goldschmidt.info/goldschmi ... aper/26094
.
M'aniria bé una guia així!
I és com deis, que arbres i aucells estan molt relacionats. O també, que de patecos ens confondríem més matant algun aucell.
De petits i acabats de caure de s'arbre tot és més confós.
Vegeu:CC BY-NC Will McDonald (Toronto, Ontario, Canadà) https://www.threadless.com/search?artist=mcdanger
Però normalment, almenys es kiwis, els caçaríem quan encara no els hi han crescut ses potes ni bec, si estan verds, o si són un ou, com aquests:
CC0 https://pxhere.com/en/photo/842483
OUS DE KIWI ? Apteryx sp
https://ca.wikipedia.org/wiki/Kiwi_(ocell)Diuen que aquests ous oberts es recullen en es darrer quart creixent de Lluna d'estiu. Llavonses es coven i giren a davall de Sol i Lluna, però resguardant-los de qualsevol roada o pluja.
Si tot va bé, quan vegi sa Lluna plena naixerà es fruit pelut verd de kiwi! Compareix de matinada!
Si estava fecundat, en uns dies li creixeran a poc a poc ses potes, i després es bec.
Si no li creixen, es kiwi pelut també es pot obrir i menjar de postres.
Deu ser de bon de veres? Jo no ho he aconseguit del tot encara. Almanco no amb ses potes de kiwi.
Hi, hi.Gràcies, a veure si trob i seguesc una bona guia!
𝒮𝓪𝓁𝓾𝓉 𝒾 𝒷𝓸𝓃𝓪 ℴ𝓷𝓪
BONUS EXTRA
D'entre unes figueres africanes, sa Ficus wakefieldii era sa més eficaç per a captar CO2 i convertir-ho en pedra!
Vegeu: https://conf.goldschmidt.info/goldschmi ... aper/26094.