Port des Canonge, cala Deià, Bungalow, casetes des Capellans, piscina Mar i Paz… són exemples de les resistències a perdre les concessions per instal·lacions i estructures ubicades al domini públic. Els usos, lucratius o particulars, al domini públic no poden ser defensats per les institucions i partits amb arguments històrics o patrimonials, que amaguen la realitat dels usos privatius que es pretenen perpetuar en aquests espais.
El canvi climàtic és una realitat i l’adaptació de la costa de les Illes a aquesta realitat una de les assignatures més complexes que caldrà abordar amb responsabilitat.
Aquesta setmana hem tengut notícia de la pretensió de Mes per Mallorca, d’Impulsar una iniciativa perquè el Parlament de les Illes Balears sol·liciti una modificació de la Llei de costes per evitar que el Ministeri per la Transició Ecològica executi la demolició dels escars des Port des Canonge.
Els arguments que es pretenen són patrimonials, però els usos que s’estan donant a aquests escars són totalment privatius i fins i tot en algun cas de lloguer turístic. El GOB recorda que ja hi ha dues sentències de 2012 i 2013 (podeu consultar-la aquí) i que en ambdós casos s’ha descartat la conservació d’aquestes estructures construïdes dins el domini públic marítim- terrestre de Costes. Tot això parteix del 2009 quan es varen denegar les concesions d’ocupació dels terrenys pel “marcat caràcter regressiu” del tram de costa en el que estan. La denegació prioritza el dret d’ús públic i gratuït de la platja i conclou que la capa no té en aquest punt amplitud suficient, motiu pel qual les casetes d’escars interrompen l’ús públic.
Al Port des Canonge, hem vist encimentades brutals per rampes a la platja, ocupacions per noves construccions, i s’hi donen usos que no són propis com habitatge o lloguer turístic.
