El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, del Govern d’Espanya, ha estat treballant, durant el 2023, una nova norma reguladora, el projecte de Reial Decret (RD) per a la conservació de praderies de fanerògames marines en les aigües marines del Mediterrani espanyol.
Des del 12 de setembre fins al 2 d’octubre, ha estat obert el període d’exposició pública, on s’ha pogut consultar l’esborrany del RD i després de revisar-lo el GOB n’ha presentat al·legacions.
En primer lloc, volem transmetre que veiem amb molt bons ulls la iniciativa del Govern central de voler crear una norma general, a tot l’estat, per tal de garantir una millora en la protecció i en l’estat de conservació de dues espècies tan importants pel medi marí i per la biodiversitat del planeta, com són la Posidònia Posidonia oceanica i l’Algueró Cymodocea nodosa. Dues plantes marines, que tot i ja estar protegides com espècies, per normativa estatal, i com a hàbitat, per normativa europea, no compten amb una norma que determi com ha de fer-se tal protecció, que obligui a fer un seguiment del seu estat de conservació, que identifiqui quines actuacions tenen major impacte sobre les praderies o estableixi prohibicions específiques sobre elles.
A les Illes Balears, des del 2018, tenim el ja conegut Decret Posidònia (Decret 1572018), una norma pionera a l’Estat i que, tot i tenir algunes mancances, ha suposat un gran instrument de gestió i protecció per a les praderies de posidònia. Aquest projecte de RD, d’alguna manera, està inspirant el Decret balear i com a GOB, després de determinar, al llarg dels anys, les limitacions que el nostre presenta, hem fet arribar al ministeri les millores que consideram necessàries per a poder garantir que la nova norma sigui un instrument eficaç i que vagi dirigit a resoldre les problemàtiques que pateixen aquestes praderies i que afecta a tot l’ecosistema associat a elles.
Per això, les nostres al·legacions han anat encarades a:
- Posar de manifest que tant la Posidònia com l’Algueró, són plantes marines formadores d’hàbitat que generen grans beneficis ecosistèmics, motiu pels quals és vital garantir la seva protecció i conservació, en tot el territori espanyol.
- Que efectivament, el fondeig sobre aquestes praderies i la retirada de les seves restes són actuacions de pressió que s’han de desenvolupar en aquest RD. Però que aquest RD també ha de treballar i resoldre de manera concreta la problemàtica de la mala qualitat de l’aigua que arriba al mar, medi on es troben aquestes espècies.
- Demanar que es faci un article específic on es tractin i es regulin els emissaris submarins i tots els abocaments d’aigües residuals al mar. Pel que fa als emissaris, aquests tenen un doble impacte, dany físic a la praderia amb la seva infraestructura, i fisiològic amb l’empitjorament de la qualitat de l’aigua. Tots els abocaments irregulars des de la costa, també tenen un gran impacte negatiu al contribuir a l’empitjorament de la qualitat de l’aigua. Aquest RD, incorpora la novetat, la qual celebram, d’obligar a mantenir una distància igual o superior als 2,5 km d’una praderia, per a la instal·lació de noves instal·lacions aqüícoles i punts d’abocament a través de conduccions. Això no obstant, també hem demanat que en aquest RD es reculli la necessitat de què qualsevol instal·lació que generi aigües residuals estigui connectada a la xarxa de sanejament. També que els punts d’abocament en un radi inferior als 2.5 km d’una praderia, com és el cas actual dels emissaris existents, se’n faci un seguiment de l’estat de conservació.
- En referència a la regulació i ordenació del fondeig, el RD aposta per la implantació de fondejos de baix impacte a través de boies unitàries, però especialment de camps de boies. En aquest cas, el que demanam és que qualsevol projecte d’implantació de camps de boies compti amb un estudi de capacitat de càrrega que no només tengui en compte indicadors físics i espacial, sinó també indicadors biològics, on s’identifiqui i es tengui en compte la biodiversitat present en cada espai.
- També, referent al fondeig, hem demanat que el RD inclogui la creació d’un servei de vigilància del fondeig, gestionat i adaptat a cada comunitat autònoma, on es pugui oferir l’adequada vigilància que exigeix aquesta norma. Aquest servei ha d’anar més enllà del servei que hi ha a les Balears, aquest ha de comptar amb capacitat sancionadora efectiva.
- Per acabar, hem demanat algunes millores pel que fa a la gestió de les restes d’aquestes espècies, a les platges. S’ha demanat que es redueixi el període de retirada de les restes a les platges. Per a les platges urbanes, que no es retiri mai abans del mes d’abril, i en les urbanes, que estableixi un període i que aquest no superi el ventall de maig-setembre. Sempre s’ha de requerir una autorització de les administracions competents, per a poder fer-ho.
També hem demanat que es defineixin uns criteris clars per a determinar quan es poden retirar i quan no les restes, així com, uns criteris que determinin quan es pot fer la retirada amb maquinària i quan ha de ser de manera manual.
De nou, volem transmetre que ens sembla una gran iniciativa aquest Real Decret i esperam que la seva tramitació tiri endavant i s’arribi a publicar el RD, i clar, amb el nombre més gran d’al·legacions que hem demanat, incorporades.
