Durant el passat mes d’octubre es van dur a terme, a la UIB, unes jornades sobre la restauració d’ecosistemes blaus, promogudes per la càtedra de la Mar de la Fundació Iberostar. Aquesta restauració blava fa referència a ecosistemes marins i litorals, i pretén millorar el seu estat de conservació, com una estratègia per fer front a la crisi climàtica.Per a dur a terme la restauració existeixen dues vies, l’activa (replantació) i la passiva (eliminació d’impactes i protecció). Ambdues es van estar desenvolupant al llarg de les jornades i es va poder crear un espai de reflexió en referència a les necessitats que duen implícites cada una.
Les protagonistes de la jornada van ser les praderies de fanerògames marines, especialment les praderies de Posidònia, Posidonia oceanica. Un hàbitat protegit per Directiva Europea, a més de ser una espècie protegida en l’àmbit estatal i autonòmic.
Un dels enfocaments abordats a la jornada va ser l’econòmic. Es va manifestar la necessitat de poder quantificar en xifres els beneficis que generen hàbitats com les praderies de posidònia i també, el que implica la seva destrucció. El terme “capital natural” engloba tots els beneficis que genera, directa o indirectament, un hàbitat concret, traduint-ho a una xifra econòmica que faciliti la seva comprensió i utilització, a qualsevol dels sectors. Especialment al món empresarial que desenvolupa una gran activitat al medi marí, a través de l’increment de l’oci recreatiu al mar.
La posidònia és reconeguda pels serveis ecosistèmics que genera al planeta i a l’ésser humà. Entre aquests serveis es troba la captació del diòxid de carboni (CO2) dissolt a l’aigua i l’emmagatzematge de carboni en el sediment marí. Això, en el context de crisi climàtica, s’està començant a tenir en compte com una oportunitat d’explotació i ús del servei ecosistèmic, de manera que s’està començant a parlar de crèdits de carboni.
El que més es va repetir durant les jornades és que les praderies de posidònia tenen un gran paper en l’estabilització del cicle del carboni. Ja que emmagatzemen i han emmagatzemat al llarg de la seva vida, una gran quantitat de carboni en el sediment, eliminant-lo així de l’aigua i de l’atmosfera. I això té un valor que es pot traduir en valor econòmic.
Però una cosa és el potencial de captura i emmagatzematge que té una praderia, consolidada i en bon estat de conservació, i l’altra, el potencial que pugui tenir una praderia que s’està formant per restauració activa, és a dir, per replantació. Aquesta última està sotmesa a una gran diversitat de variables que poden fer que la seva viabilitat no sigui bona. Per aquesta raó, la millor opció serà sempre mantenir en bon estat una praderia existent.
La perversitat de compensar a canvi de poder destruir
Això és important que quedi clar, ja que en aquests moments, també es pensa en crèdits de carboni com a una manera de compensar els danys produïts a les praderies. Aquí és on hem d’anar molt alerta. La compensació mai és una opció de conservació, i tampoc és una garantia de restauració de danys.
La millor restauració és aquella que vetlla per l’eliminació de les pressions sobre un hàbitat o ecosistema. Perquè sense l’eliminació de les pressions (com la mala qualitat de l’aigua, o la destrucció directa per fondeig), la replantació tampoc tendrà èxit.
En aquest sentit, hem de manifestar també la nostra preocupació i rebuig per les mesures compensatòries prescrites pels organismes ambientals com a requisit per a l’aprovació de determinats projectes que generen un notable impacte ambiental. La destrucció d’una àrea de praderia madura i ben conservada no es pot compensar amb projectes de plantació a altres zones, pels mateixos arguments que ja hem comentat.
La conservació s’ha de fonamentar en l’eliminació d’impactes
Els científics de l’IMEDEA tenen calculat que l’extensió de Posidònia del Mediterrani occidental s’ha reduït entre un 13 i 38 % des de 1960, això és, per tant, una pèrdua de capital natural. I no només afecta els nivells d’emissions de CO2 que poden ser retornats a l’atmosfera. També suposa una pèrdua de biodiversitat, així com d’altres beneficis que aporten les praderies de posidònia enfront de les conseqüències del canvi climàtic.
Tant les praderies com les restes de posidònia sobre la costa, suposen una barrera de protecció de l’acció del mar. És, per tant, estratègic protegir les praderies de Posidònia així com mantenir a la costa les seves restes, si es vol evitar erosionar i perdre les platges, i disminuir els danys a les infraestructures que es troben al litoral quan hi ha fortes tempestes.
Sembla que és clara la necessitat de protegir i conservar la Posidònia, però l’urgent ara és establir una bona estratègia per fer front a tots els reptes ambientals, de biodiversitat i socials que estan sobre la taula. Però no oblidant quin és l’objectiu, la protecció d’un hàbitat que en bon estat de salut, ofereix una gran quantitat de beneficis al planeta.
Des del Govern Balear, s’està treballant per millorar la protecció de la posidònia i el coneixement d’aquest hàbitat. Són exemples el Decret Posidònia (Decret 25/2018) o el Servei de vigilància del fondeig, així com una cartografia actualitzada de l’hàbitat en format aplicació, fàcil de consultar.
I sembla que aquests esforços estan tenint incidència amb una disminució de la destrucció directa de l’hàbitat, per fondeig, ja que cada vegada hi ha més embarcacions vigilant i es destinen més recursos. No obstant això, pensam que aquest servei es queda una mica curt, perquè el nombre de sancions que s’interposen és molt baix, tenint en compte que són moltes les barques que fan moure al final de la temporada. Segons les dades del Servei, aquest 2023, han estat mogudes 7.578 embarcacions. Ens demanam perquè només s’han aixecat 110 actes d’infracció? Volem saber quins són, per tant, els criteris per sancionar. El fondeig sobre la posidònia, la mala conducta dels patrons de les embarcacions, si es produeix o no dany directe sobre la praderia?
De la mateixa manera que s’està treballant activament per reduir la pressió de fondeig, és urgent que es comenci a treballar més decididament per millorar l’estat de la qualitat de l’aigua del mar. Això implica assegurar les connexions dels habitatges a les xarxes de sanejament, per tal d’evitar infiltracions al mar no tractades. Per millorar la mateixa infraestructura de sanejament. Per tenir unes depuradores amb tractaments terciaris que permetin la reutilització de l’aigua depurada.
Per tant, exigim que el govern de les Illes Balears garanteixi un cicle de l’aigua tancat, on no es perdi aigua perquè aquesta no és utilitzable i sigui abocada al mar, amb dubtoses condicions de qualitat.
