Entre els objectius del GOB Mallorca es troba la vigilància del compliment de la normativa vigent en el territori. La pesca, tant recreativa com professional, és una de les activitats que es realitzen al medi marí. Així, en la mesura del possible, en feim un seguiment, demanant a les administracions competents informació referent al nombre d’infraccions comeses i de sancions interposades al llarg de l’any.
Per això, en el 2022 vam demanar els expedients sancionadors en matèria de pesca en aigües interiors i en matèria de comercialització. Des del Govern Balear, ens van facilitar les dades de les sancions resoltes durant el 2021 i les xifres van mostrar uns valors de 75 sancions resoltes. Una dada que ens va semblar relativament baixa.
Durant el 2023, vam tornar a demanar aquesta informació i hem aconseguit el registre dels darrers cinc anys (2018 – 2022). Gràcies a això, hem vist com en les aigües del voltant de Mallorca, el nombre de sancions no ha variat gaire al llarg d’aquests anys, essent el nombre total, de 359 sancions. En la següent taula, es mostra una relació del nombre de sancions, de la quantia total del recaptat i del percentatge de sancions interposades dins reserves marines de Mallorca, en cada un dels anys.
Podem veure com, el 2020 va ser l’any en què es van posar més sancions, així i tot, aquestes no corresponen amb les quanties més elevades (37.821 €). La recaptació més alta es va produir durant el 2021, amb un total de 62.301€, tot i que amb un nombre inferior de sancions. Però això, es pot explicar pel fet que en el 2021 es va interposar una sanció a un pescador professional, d’una quantia de 20.249 €. Aquesta sanció respon a l’absència d’etiquetatge de les captures, a no realitzar el pesatge del peix en el punt de venda i a tenir els productes sense nota de venda.
Després d’analitzar les dades, no s’observa que es doni un patró o una tendència clara en el nombre de sancions o en la quantia dels diferents anys. Així i tot, es veu un cert patró en la proporció del nombre de sancions que s’interposen dins les reserves marines de Mallorca. En general, es pot dir que el voltant d’un 36% de les sancions que s’interposen cada any a l’illa de Mallorca, són dins alguna reserva marina. Es detecta una variació, per damunt la mitjana, en el 2019, a causa d’un major nombre de sancions a les RM de Palma i Llevant de Mallorca.
Del conjunt de les reserves marines, el nombre de sancions durant el període de 2018-2022 ha estat de 52 a la RM de Badia de Palma, 40 a la RM del Llevant de Mallorca, 17 a les RM del Toro i Illes Malgrats, 15 a les RM del Migjorn de Mallorca, i 6 sancions dins alguna reserva, on no s’ha donat especificació.
Les sancions van des dels 30 € als 3.000 € aproximadament. Pel que fa a les infraccions més recurrents, no es veu un patró clar, però sí que en general dins les reserves marines les sancions són per pescar dins zones de veda, en horari prohibit, amb un art no permès o fent pesca submarina.
També n’hi ha algunes sancions interposades a centres de busseig per no tenir els centres autoritzats i a restaurants, especialment per no tenir la nota de venda del producte, per absència d’etiquetatge, o en alguns casos, arribar a tenir espècies arponades dins la cambra frigorífica.
Del total de les sancions (359) interposades durant els cincs anys, s’observa com 247 infraccions han estat comeses pel sector de la pesca recreativa, això suposa un 70% del total. A continuació, es pot veure els nombres de denúncies per sectors (el busseig, la comercialització, la pesca professional i la pesca recreativa) a les aigües dels voltants de Mallorca.
Pel que fa a l’actuació dels cossos de vigilància i control del compliment de la normativa de gestió del medi marí i els recursos pesquers, podem veure com aquests són varis, i procedents tant de l’administració autonòmica com estatal. Si més no, durant el 2022 vam demanar a la DG de Pesca i Medi Marí (administració autonòmica) informació més detallada sobre el personal destinat a la vigilància pesquera i ens van dir que a l’illa de Mallorca es disposa de “quatre inspectors/es de pesca, amb el suport de dues patrones d’embarcació, quatre vigilants de reserva marina, tres guardapesca-marítims/patrons de l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears (IRFAP) i tres patrons de suport contractats a través de TRAGSATEC“.
Segons les dades analitzades, observam com el nombre més elevat d’infraccions que han acabat en sanció, han estat detectades pels agents de la guàrdia civil (40%), que, a més, durant el 2020, van trobar-se amb un major nombre d’infraccions. Seguit d’això, . En la següent taula es poden veure amb major detall el nombre de sancions interposades cada any a través dels diferents agents.
Després de fer aquesta exposició de les dades més rellevants, cal fer un poc de reflexió. A Mallorca, surt un valor mitjà de 71,8 sancions per any, amb un total 359 sancions durant els cinc anys. Això continua sent un nombre baix, tenint en compte que la quantitat de llicències de pesca recreativa, que representa el 70% de les infraccions, no ha disminuït. Així com tampoc, ha variat gaire el nombre de pescadors professionals.
Potser es podria pensar que amb els anys, l’activitat dins les reserves marines, que són espais amb majors restriccions pesqueres, ha disminuït. Però el cert és que es manté el percentatge de sancions dins aquestes, al llarg dels anys. Els vigilants de les reserves marines només representen al voltant d’un 19% del pes en la detecció d’infraccions, mentre que són els diferents agents de la guàrdia civil els que més infraccions detecten, ja que actuen tant dins com fora de les reserves marines.
Per tant, podem dir que es produeixen infraccions que acaben en sanció, tant dins com fora de les reserves marines. Així i tot, es manté la necessitat de tenir un fort equip de vigilància, ja que no ha disminuït la tendència dins elles. Això és comprensible, ja que la tendència de la biomassa, en general a les reserves marines de Mallorca és creixent. D’aquesta manera, si es mantenen els recursos pesquers i no s’augmenten les restriccions, l’activitat pesquera no disminuirà. El que falta comprovar són les bones pràctiques de la flota pesquera. Si veritablement, aquestes 71 sancions/any són les úniques infraccions comeses o s’estan cometent més infraccions de les que s’arriben a detectar i sancionar.
Però encara més important és detectar que passa amb els recursos pesquers una vegada arriben a terra. Especialment, durant el procés de comercialització, amb la seva venda i compra per part de peixateries, mercats i restaurants. Des del GOB creiem que es requereix molt més control del que es realitza en els ports i en els espais de compravenda, i també als locals de restauració.
Demanam, per tant, més vigilància i una millora de la traçabilitat dels productes pesquers per tal que tot el peix que es comercialitzi i consumeixi a les nostres illes, s’hagi extret del mar a partir d’unes bones pràctiques i el seu origen en pugui ser fàcilment identificat.
És molt necessari dotar al medi marí i als diferents espais marins protegits, dels mitjans de vigilància i control de les normes reguladores. No només a les reserves marines (que tampoc estan dotades de la vigilància suficient), sinó també a les aigües que presenten altres figures de protecció com els Parcs Naturals i Nacionals o les de la Xarxa Natura 2000.
Les males pràctiques només fan que enfosquir una activitat com la pesca i crear-ne un estigma. Els recursos pesquers s’han de gestionar i això implica regular l’activitat pesquera i la comercialització. Però per poder-ho fer d’una manera efectiva, adequada i proporcionada, és necessari comptar amb dades d’acurades del que està succeint. Així, per poder disposar d’aquestes dades, es requereix una bona proporció/quantitat i coordinació dels diferents agents de l’autoritat que es troben al mar.
