Ahir es va publicar al BOIB el decret llei del Partit Popular. Un text sense precedents pel que fa a la desregulació normativa, més enllà de la qüestió de la legalització d’edificacions en sòl rústic i aparcaments municipals il·legals.
Una desregulació sense precendents.
El text modifica més de 50 normes afectant el seu articulat, derivant-se d’aquestes operacions amb bisturí, conseqüències greus pel que fa a les garanties de protecció dels recursos naturals i del sòl i amb greus conseqüències també pel que fa a l’afectació tan bèstia al marc normatiu existent amb una mesura totalment antidemocràtica com és un decret-llei. Un decret-llei que per altra banda, no justifica en absolut la urgència més enllà de l’evitació del debat social i polític d’un canvi sense precedents en la regulació del marc normatiu.
El decret-llei modifica entre altres i pel que fa a afectacions greus sobre la realitat territorial i ambiental: la Llei Agrària, la LECO, la llei de Reserva de la Biosfera de Menorca, la llei de sòl rústic, la llei turística, la llei de Ports de les Illes Balears, la llei de canvi climàtic, la llei de caça i pesca, la llei de projectes industrials estratègics, l’atribució competències als Consells en urbanisme i habitabilitat, la llei del sòl rústic, la llei de mines, la llei d’habitatge, la llei d’urbanisme i la de carreteres.
Així es genera una total indefensió relativa als principis de protecció que implicava aquest cos normatiu, deixant sense coherència efectiva tota la ordenació territorial, urbanística i sectorial i sense avaluar les conseqüències i impactes brutals que aquesta desregulació tendrà sobre els recursos i la realitat territorial. És una veda oberta a la inversió i devastació del territori i dels recursos sense impediments i sense precedents, especialment greu en un context de crisi ecosocial.
Des del GOB consideram que l’abast d’aquest despropòsit desregulador NO pot fer-se a través d’un mecanisme tan antidemocràtic com un decret-llei que entra en vigor només amb la decisió del Consell de Govern. Aquest serà un dels principals motius de l’anàlisi d’accions legals per part del GOB.
Sòl rústic: la devastació definitiva.
Igualment i pel que fa a les afectacions al sòl rústic, hem detectat que no només es tracta de la legalització de les edificacions i tot el que això comporta respecte al principi d’igualtat, la seguretat jurídica i la no avaluació de les repercussions ambientals de reconèixer i incorporar totes les il·legalitats i els seus usos posteriors (residencial o turístic), sinó que a més obri noves possibilitats, modificant articulat que:
1. Permet l’habitatge en APR (Àrees de Prevenció de Riscos), amb els riscos que això pot arribar a implicar: recordem per exemple el cas de la torrentada de Sant Llorenç i el que pot implicar tenir habitatges construïts en APR d’Inundacions en els propers anys.
2. Augmenta l’edificabilitat del sòl rústic de manera que s’hi puguin construir i consolidar edificacions de grans dimensions: xaletarros en sòl rústic.
Sense Comissió de Medi Ambient i sense anàlisi de les repercussions sobre les generacions futures
I sobretot, eliminen definitivament la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears i modifiquen la Llei de Benestar de les Generacions Presents i Futures, fruit d’una Iniciativa Legislativa Popular legitimada per més de 12.000 signatures arreu de les Illes i la deixen gairebé sense efectes pel que fa a l’aplicació de la perspetiva de justícia intergeneracional sobre les polítiques actuals que la varen inspirar i que varen ser aprovats per majoria Parlamentària.
Pel que fa a la Llei de Benestar de Generacions Futures eliminen els supòsits als quals els seria d’aplicació l’avaluació de l’impacte sobre generacions futures, i eliminen les funcions més importants previstes a la Llei del que ha de ser la Comissió de Benestar de les Generacions Futures. Així,
1. Eliminen la vinculació als principis i objectius de la llei que estaven prevists:
Els procediments d’elaboració normativa.
Els plans territorials i el plans directors sectorials.
Els contractes d’obres del sector públic per una quantia igual o superior a 5.000.000 euros.
Els plans estratègics de subvencions a què es refereix l’article 8.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions,
que contenguin línies el pressupost de les quals superi 1.000.000 euros.
Els projectes que siguin declarats d’utilitat pública o d’interès general i el projecte industrial estratègic o d’interès autonòmic previst
a la normativa sectorial corresponent.
Ara es limiten a dir que els principis de benestar “inspiraran” l’activitat política. Un cinisme inhaudit vist només el contingut d’aquest decret-llei.
2. Eliminen l’elaboració d’informe i avaluació d’aquest, eliminant tot el redactat de l’article 6.
3. Eliminen les principals funcions de la Comissió, pel que fa a l’avaluació i la deixen com a simple òrgan d’assessorament.
És constitucional?
Des del GOB consideram que l’abast de les conseqüències del decret, l’afectació a principis d’igualtat, seguretat i protecció ambiental, i la forma (decret-llei) en que s’imposa, no són de rebut i estam analitzant totes les vies per exigir una suspensió cautelar dels efectes d’aquesta norma i impugnar-la davant el Tribunal Constitucional.
