L’àguila peixatera, Pandion haliaetus, és una espècie preciosa i extraordinària que malauradament està amenaçada a la Mediterrània i a les Illes Balears. Al catàleg nacional d’espècies amenaçades figura amb la categoria de “vulnerable”, mentre al llibre vermell dels vertebrats de les Illes Balears es qualifica com “en perill crític”. De les 21 parelles territorials localitzades a les Illes el 2023, 6 es reprodueixen a Cabrera.
Al Parc Nacional de Cabrera, a més de a la zona de fondeig de la badia del port, es permet el fondeig diürn a una cala del llevant de l’illa. En aquesta zona el camp de boies és de temporada: es retira durant la tardor (ja que a l’hivern les condicions marítimes no són gaire favorables per a la navegació i el fondeig) i es torna instal·lar en començar la nova temporada nàutica.
Just davant aquesta zona de fondeig feia anys que una parella d’àguila peixatera intentava la reproducció, sense èxit, fins que el 2020, gràcies al confinament, varen poder gaudir d’una primavera amb la tranquil·litat necessària i aconseguiren criar polls. A la vista de la situació, els anys posteriors la direcció del parc nacional decidí ajornar unes setmanes la instal·lació del camp de boies, fins que hagués finalitzat la cria de la parella, i això ha facilitat la seva reproducció exitosa els darrers anys.
Però aquest criteri no s’ha aplicat enguany. Així, el 24 d’abril es va procedir a la instal·lació del camp de boies, mentre la parella es trobava en ple procés reproductor (probablement a la meitat del període d’incubació dels ous). Les feines d’instal·lació de les boies, la més propera situada a només 160 metres del niu, causaren l’alarma de la parella que va desatendre els ous durant massa temps, amb unes conseqüències nefastes. L’endemà els adults encara eren al niu, però el desastre ja no tenia remei, ja que la interrupció durant hores de la incubació, i per tant el refredament (o encalentiment si estan exposats al sol directe) dels ous causa la mort dels embrions. Amb posterioritat es va poder comprovar l’abandonament del niu per part de la parella.
Aquesta informació fou recollida per una Agent de Medi Ambient, que el 25 d’abril detectà la situació i l’endemà emeté informe sobre els fets. Així manifesta que “A data de 25 d’abril de 2024 a les 10h es determina la distància de les primeres files de boies paral·leles a la costa on està situat el niu, determinant que, com a mínim, fins a la línia (paral·lela a la costa on s’ubica el niu) formada per les boies B15-B20-B25-B17 (inclosa) es produeix una interferència directa amb el niu que pot condicionar l’èxit reproductor de la parella. Així, hi ha un mínim de 14 boies instal·lades a la zona de fondeig diürn (…) que probablement suposen una interferència incompatible amb l’èxit reproductor de la parella, totes elles instal·lades a una distància inferior a la recomanació que estableix el Pla Terrasse [1].” I conclou que “mantenir instal·lades les boies de fondeig diürn (…) durant l’època de cria de l’àguila peixatera a una distància que interfereix amb la reproducció d’aquesta espècie suposa anteposar l’ús públic a la conservació d’espècies catalogades al Parc Nacional, condicionant l’èxit reproductor de la parella d’àguila peixatera (…)”.
Des del GOB lamentam aquest desastre, perfectament evitable, que atribuïm en primera instància a una manca de previsió i coordinació per part de l’equip gestor del Parc Nacional, ja que en els anys passats la instal·lació d’aquest camp de boies s’havia planificat i dut a terme intentant no afectar la reproducció d’aquesta parella d’àguiles, però que sobretot mostra un conflicte important entre l’ús que el parc nacional ha assignat a aquesta zona i la conservació dels valors naturals que conté.
Davant el que ha succeït, instam a la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural a incloure en el futur PRUG (Pla Rector d’Ús i Gestió), que en aquests moments es tramita, la creació d’una zona de reserva a la cala on es reprodueix aquesta parella d’àguiles peixateres, i l’eliminació d’aquesta zona de fondeig. Consideram, pel conflicte ambiental que implica el manteniment d’aquesta zona de fondeig i les nefastes conseqüències que hem relatat, que el Parc Nacional està incomplint tant la Llei 30/2014 de Parcs Nacionals com el Reial Decret 389/2016 pel qual s’aprova el Pla Director de la Xarxa de Parcs Nacionals. Recordem que, tal com estableix aquesta normativa, “La declaración de un parque nacional tiene por objeto conservar la integridad de sus valores naturales y sus paisajes y, supeditado a ello, el uso y disfrute social (…)”. Prioritzar l’ús públic per davant la conservació dels valors naturals contradiu els objectius com a parc nacional.
[1] Fulletó informatiu sobre el Pla Terrasse de conservació dels rapinyaires de les Illes Balears
