No es pot negar ni obviar la saturació i la massificació que estan patint els espais naturals any rere any, tant des de terra com des del mar. Una situació d’impacte extrem que va en augment.
El litoral és un indret del que tots volem gaudir. Això no obstant, els espais naturals són llocs als que hem d’accedir amb respecte i cura per tal de no alterar la seva estabilitat. El renou, el poteig, la destrucció dels hàbitats, la contaminació o l’alteració del comportament de la fauna, són conseqüències que es deriven de la presència humana, descontrolada, en aquests espais.
L’episodi de col·lapse de la platja d’Es Carbó, que les xarxes socials van fer ressò el passat dissabte 3 d’agost, és un exemple, però no és un fet aïllat. Aquesta és una realitat que es repeteix cada estiu, especialment en el mes d’agost, quan hi ha el màxim de persones a l’illa, i a les Balears.
Es Carbó es pot considerar una platja natural, al estar allunyada de la zona urbana. Per això no està abalisada, i no hi queda delimitada la zona de bany. Quan això no passa, es considera que la zona de bany de la platja, correspon als 200 m d’amplada a la vorera. El passat dissabte, aquesta platja va ser ocupada pràcticament fins a la línia de costa per un gran nombre d’embarcacions. Aquest fet és un símptoma de què hi ha més embarcacions que espai a les nostres cales. Si els banyistes, no poden accedir a l’aigua sense perill de col·lisió a una embarcació, quelcom estam fent malament.
Les imatges virals mostren clarament com un paisatge que hauria de ser protegit i respectat, és transformat en un escenari d’abús turístic i mediambiental.
L’arrel del problema: la manca de limitacions i el creixement incontrolat del turisme nàutic
L’augment del nombre d’embarcacions al mar es veu afavorit per la falta de regulació efectiva del seu ús. Les facilitats que avui dia existeixen per accedir al mar, amb una embarcació, sense tenir-ne cap tipus de coneixement són cada vegada majors.
No hauria de ser possible poder anar a la mar sense cap tipus de certificació que no demostri que hi ha algun tipus de coneixement. Sempre és necessari el coneixement al mar, però especialment en el moment d’entrar en una cala i fondejar. Saber on fer-ho per a no fer malbé el fons marí, saber quanta corda alliberar perquè l’embarcació estigui segura, la distància a la resta d’embarcacions i tot un seguit de variables i factors a tenir en compte.
Per descomptat, tota aquesta informació és desconeguda per infinitat de persones que a través d’empreses de lloguer sense llicència de navegació, fomenten i facilitin el viure “una experiència al mar”. És així com s’acaben tenint accidents. Un altre exemple, també recent, és el de quatre amics que llogaren una llanxa i l’acabaren omplint d’aigua entre rialles i gravant-ho en vídeo per pujar-ho a les xarxes socials. Fins a on hem arribat?
Fondejar una embarcació a la vorera de la costa (zona rocosa) no té perquè ser una actuació perjudicial, i és per això que a nivell general, no està prohibit. Pot estar prohibit si l’espai està regulat, a través d’alguna figura de protecció, com els espais naturals protegits. També si hi ha alguna espècie protegida com la Posidonia oceanica i s’han col·locat boies pel fondeig. Cal recordar, que sobre la Posidònia està totalment prohibit fondejar, independentment de si la praderia es troba dins d’alguna figura de protecció.
Dins les zones de bany no abalisades, el que no es pot fer és navegar a velocitats superior de 3 nusos. Així i tot, el sentit comú i el respecte hauria de prevaldre per damunt la resta, estigui o no prohibit el fondeig. Però estam en una situació en que hem perdut el sentit comú i tothom vol poder fer el que vol. Per això trobam embarcacions que fondejen posant en perill la seguretat dels banyistes.
És intolerable però, que davant l’absència de seguretat cap als usuaris de la platja i l’impacte que es produeix als valors naturals, les administracions competents no actuin. Des del GOB hem posat una denúncia a la Direcció General de Costes i litoral, així com hem instat a l’Ajuntament de Ses Salines a que com a solució urgent, abalisi la platja per tal d’impedir-ne el fondeig, dins la zona de bany.
Davant aquesta situació, quines alternatives tenim?
Les restriccions sembla que no agraden a ningú, però el fet és que davant una situació extrema s’ha d’actuar i s’han de posar límits. Si realment volem tenir uns espais naturals ben protegits i conservats es requereixen mesures de gestió coordinades i planificades estratègicament. És el moment de ser valents i actuar.
Des del GOB creiem convenient que es reguli el nombre d’embarcacions que accedeixen a les platges, això no necessàriament ha de fer-se sempre amb boies de fondeig, sinó amb personal encarregat de la vigilància i el control. La velocitat de navegació és un dels altres grans problemes, ja que tot i les limitacions normatives, aquestes no es compleixen. Les motos d’aigua generen grans alteracions a la fauna que es troba nidificant en els penya-segats i a la costa, ja que tot i no poder apropar-se a menys de 200 m de la vorera (sigui platja o zona rocosa) són moltes les que ho fan, i a grans velocitats, incomplint la normativa.
Les aigües de les Balears i les de Mallorca requereixen un ordenament del sector nàutic urgent. La Conselleria del Mar i del Cicle de l’Aigua, el passat mes de juny va crear la Mesa Nàutica de les Illes Balears. Un òrgan de consulta que ha deixat fora la representació de les entitats de conservació, fet que vàries organitzacions hem recorregut i que esperam que es tengui en compte i poguem tenir l’oportunitat seure’ns amb la resta d’agents implicats per poder fer-hi feina.
La representació de les entitats de conservació en aquesta mesa és vital per a assegurar que les decisions preses, no només afavoreixin el desenvolupament de les activitats nàutiques, sinó que també respectin i protegeixin l’entorn natural.
