La normativa preveu que es pot prohibir aquesta activitat a les zones cremades, per tal d’afavorir la recuperació de la fauna.
Els passats 8 i 16 d’octubre es cremaren al Parc Natural de s’Albufera de Mallorca un total de 171 hectàrees, en dos grans incendis originats a zones molt properes i que, encara que continuen sota investigació, tot apunta a que foren intencionats.
El Pla d’Ordenació de Recursos Naturals (PORN) del parc natural indica, al seu article 103, que “En desenvolupament de l’article 50.2 de la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests, la persona titular de la conselleria competent en matèria forestal, a instància de l’òrgan gestor de l’espai i per motius de conservació, podrà acotar temporalment, en els terrenys cremats, els aprofitaments o activitats incompatibles amb la seva regeneració, particularment la pastura i la caça, per un termini que ha de ser superior a un any, llevat que s’aixequi mitjançant autorització expressa del mateix òrgan.”
La possibilitat de prohibir els aprofitaments cinegètics a zones incendiades té una clara justificació ambiental: en un hàbitat absolutament devastat, i fins que la vegetació es recuperi, la fauna presenta una vulnerabilitat més alta davant el caçador, ja que no hi ha on refugiar-se. Just en aquesta època milers d’aus aquàtiques del centre i nord d’europa es desplacen cap a les zones humides mediterrànies per passar l’hivern. L’àrea recentment cremada, si segueixen les pluges aquesta tardor, aviat està inundada i serà molt atractiva per a les aus… però igualment serà una zona on aquestes aus seran extraordinàriament vulnerables a la caça.
De les 171 hectàrees cremades, unes 60 formen part de la zona d’exclusió del parc, on la caça hi està prohibida. Però la resta, unes 110 hectàrees, es troben dins una zona qualificada d’ús compatible i formen part d’un vedat de caça.
Per això, i atenent al que preveu el PORN, instam al Conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural a prohibir la caça a la zona incendiada durant dos anys, fins que la vegetació s’hagi recuperat a un nivell que permeti que la fauna s’hi pugui refugiar de forma segura.