Ara que el Consell de Mallorca impulsa la modificació 4 del PTM, la Plataforma “Renovables Sí, però així NO!” aporta els criteris generals, les zones d’inclusió i d’exclusió que s’han de considerar per establir les Zones de Desenvolupament Prioritari.
Tanmateix insisteixen però 1) en la moratòria fins a tenir-la aprovada, i 2) en l’eliminació de la consideració de les centrals fotovoltaics com a Projectes Industrials Estratègics: una via prioritària per a grans megacentrals sense cap criteri ni territorial, ni estratègic, ni energètic, ni ambiental.
Tenim coneixement que des del Departament de Territori del Consell de Mallorca s’està treballant en la Modificació núm. 4 del Pla Territorial de Mallorca que inclourà la planificació de les Zones de Desenvolupament Prioritari de centrals de producció d’energia renovable, segons el que estableix l’article 46 de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica.
Les entitats i persones que conformen aquesta Plataforma hem reiterat des de fa temps la necessitat de la planificació territorial del desplegament de les energies renovables a Mallorca, atenent criteris energètics, climàtics i ambientals. Des de 2020 i davant l’allau de la tramitació de projectes fotovoltaics majoritàriament en sòl rústic, venim demanant una moratòria, condicionada al fet de disposar d’aquesta planificació.
Per contra però el que ha succeït és una desregulació de les autoritzacions de centrals fotovoltaiques que han incrementat el nombre de projectes, i hectàrees a partir de la modificació de la Llei de Projectes Industrials Estratègics que va possibilitar que els projectes renovables fossin considerats projectes estratègics de caràcter industrial i poguessin ubicar-se excepcionalment en sòl rústic.
Malauradament aquesta excepció s’ha convertit en norma. A hores d’ara, la implantació de les energies renovables s’ha basat gairebé exclusivament en grans instal·lacions industrials i molt poc en potència total en teulades i comunitats energètiques, d’una forma desordenada, buscant major benefici de les empreses i llocs de major rapidesa d’implantació, deixant de banda altres variables importants com són la protecció del paisatge, els ecosistemes, la biodiversitat i la participació local de la població en les decisions. Aquest desenvolupament en grans instal·lacions s’ha realitzat, en part, en detriment de petites instal·lacions a pimes i indústries. Tot això ens deixa el següent panorama que tenim estudiat i anam actualitzant des de la Plataforma:
En aquest sentit celebram la tramitació d’aquesta modificació del Pla Territorial per tal de poder determinar les zones de desenvolupament prioritari, entenent que aquestes haurien d’estar situades preferentment fora del sòl rústic i complir, com a mínim, amb els criteris que determina la llei de canvi climàtic en el seu article 46.
Així mateix advertim però, que de no derogar-se l’article referent a les renovables de la llei de projectes industrials estratègics, aquesta planificació tindrà uns efectes mínims en l’ordenació real d’aquestes infraestructures industrials tan rellevants per a la transició energètica.
Què demanam. CRITERIS GENERALS DE LA PLANIFICACIÓ
A banda dels criteris establerts per l’article 46.2 de la Llei de Canvi Climàtic, demanam que es tenguin en compte els següents criteris específics en la delimitació d’aquestes zones, els quals aporten coherència, racionalitat, sentit comú i respecte cap infinitat de normes i plans que protegeixen el sòl rústic:
En termes generals, des d’aquesta Plataforma es planteja al Consell de Mallorca un desplegament en forma de taca d’oli sobre i al voltant d’espais antropitzats, tal i com indica la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d’urbanisme de les Illes Balears en el seu article 3.2.
Per tant, el que es planteja des d’aquesta Plataforma és una zonificació amb seny a zones antropitzades com a zones de desenvolupament prioritari, i que sigui considerat com un ús més dins la superposició d’usos als espais urbans, maximitzant instal·lacions a espais urbans, a teulades d’edificacions, a infraestructures i teulades de naus o d’activitats industrials , així com a sòl industrial, comercial i turístic, i minimitzar-les a sòl rústic comú circumdant.
ZONES D’INCLUSIÓ A LA PLANIFICACIÓ
2.1) INCLUSIÓ del sòl urbà i de les àrees destinades a infrastructures com a zones de desenvolupament prioritari, atès que la generació d’energia és una activitat industrial compatible amb els usos urbans, turístics i altres usos destinats a infrastructures i/o serveis. La instal·lació de panells solars ha de realitzar-se prioritàriament a cobertes d’edificis privats i públics, aparcaments, naus industrials, grans equipaments, centres comercials, infraestructures de transport, hídriques, de residus etc.
2.2) INCLUSIÓ i priorització del sòl industrial com a zona de desenvolupament prioritari . L’activitat de producció energètica resulta una activitat industrial i alhora el consum energètic de la indústria a Mallorca és molt significativa, i és necessari incloure el sòl industrial en la planificació : polígons industrials, centres comercials, etc.
2.3) INCLUSIÓ de les zones degradades com a zones de desenvolupament prioritari. Això implica determinar el potencial d’aquest tipus de zones que podrien ser aptes i d’ús prioritari pel desenvolupament de les renovables. Vegeu el següent estudi de l’Observatorio de sostenibilidad i Aliente:
https://www.observatoriosostenibilidad.org/informes/renovables-sostenibles-2022/
ZONES D’EXCLUSIÓ A LA PLANIFICACIÓ
2.4) EXCLUSIÓ de totes les zones protegides per a qualsevol normativa ambiental , sigui per la normativa de les Illes Balears, estatal o europea com la Llei 1/1991 de 30 de Gener, d’espais naturals i de règim especial protecció de les Illes Balears, Xarxa Natura 2000 (zones ZEC , LIC i ZEPA) , espais naturals declarats amb les figures de protecció corresponents. Aquestes zones han d’estar ben delimitades a la modificació del PTM
2.5) EXCLUSIÓ del sòl rústic protegit pels planejaments municipals, atès que aquest tipus de sòl presenta uns valors ambientals i culturals que han de ser preservats i que aquestes zones han estat delimitades en funció de la voluntat dels habitants dels diferents municipis de Mallorca. Recordem que l’article 45 de la Llei 10/2019 indica: «Les instal·lacions d’energia renovable s’han d’adequar a les normes territorials i urbanístiques i se’ls ha de reconèixer l’ús compatible amb els usos propis del sòl rústic de règim comú.». L’aspecte «L’aptitud ambiental i territorial per acollir les instal·lacions» establerta a l’art 46 no ho permetria.
2.6) EXCLUSIÓ de les zones d’aptitud baixa establertes al Pla Director Sectorial Energètic de les IB actualment vigent, quant a que presenten un major nombre de característiques ambientals o territorials que suposen alguna limitació. Aquestes zones han d’estar ben delimitades a la modificació del PTM
2.7) EXCLUSIÓ de qualsevol zona situada a menys de 1 km de qualsevol espai natural protegit per la Llei 1/1991, de 30 de gener, d’espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d’especial protecció de les Illes Balears i de la Xarxa Natura 2000 (LIC i ZEPA), atès que no es poden modificar les característiques del context d’un ecosistema protegit. Una transformació de la zona adjacent a una zona protegida afecta greu i directament a les espècies que hi habiten, fragmentant el seu hàbitat. Donat que bona part dels espais protegits per les esmentades disposicions es situen a zones que per la seva orografia no han estat transformades i que la transició no és instantània, es donaria resposta a l’aspecte «L’orografia, l’extensió, l’accessibilitat i altres característiques de la zona i el seu entorn.» de l’art. 46. Igualment, es ben sabut que a les centrals fotovoltaiques es poden produir incendis i aquests es podrien propagar a les zones protegides.
2.8) EXCLUSIÓ de les zones de protecció de riscos APR d’ incendis, d’esllavissada i d’erosió, ja que solen tenir fortes pendents augmentant els riscos durant la instal·lació i desmuntatge, així com evidentment en les APR d’inundació o zones potencialment inundables definides al PHIB, ja que les plaques poden provocar un “efecte tap” i cal recordar que els seus components són considerats residus perillosos. El seu alliberament a zones on pot córrer aigua podrien acabar contaminant sòls i aqüífers situats a molta distància
2.9) EXCLUSIÓ de qualsevol zona situada a menys de 400 m d’una APR d’incendis, APR esllavissada, APR erosió, APR risc d’inundació tal i com s’ha justificat al punt anterior.
2.10) EXCLUSIÓ de qualsevol parcel·la que hagi percebut en els darrers 5 anys ajudes de la PAC, atès que es tracta de parcel·les fèrtils per a la producció primària i que no podem comprometre sòl fèrtil necessari per garantir la sobirania i seguretat energètica en un context de crisi climàtica. L’aspecte de l’Art. 46 «La baixa productivitat o interès agrari de la zona» no ho permetria.
2.11) EXCLUSIÓ de les parcel·les a sòl rústic de valor agrari i ramader amb l’objectiu de prioritzar l’activitat econòmica del sector primari d’agricultura i ramaderia.
2.12) EXCLUSIÓ de qualsevol zona situada a menys de 500 m de béns d’interès cultural o béns catalogats i els seus entorns de protecció, a més dels arbres singulars declarats com a tals per la normativa vigent. Alterar el context del patrimoni dificulta la seva interpretació, malmet els seus valors i atempta contra la història i la identitat d’un poble.
2.13) EXCLUSIÓ de qualsevol zona situada a menys de 500 m de jaciments o zones arqueològiques protegides per la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del Patrimoni històric de les Illes Balears.
2.14) EXCLUSIÓ de les zones forestals i les zones de valor paisatgístic tal com se recomana en el Conveni de Protecció del Paisatge
2.15) Establiment d’una àrea de protecció dels efectes de les centrals sobre les parcel·les adjacents, que impliqui una distància mínima en tot el perímetre de la parcel·la objecte de la central de 70 m des de la partió cadastral fins a la primera filera de plaques.
ALTRES CONSIDERACIONS
1. L’aspecte o criteri de l’art. 46 «disponibilitat o proximitat de capacitat de xarxa per evacuar l’energia generada, o les infraestructures de xarxa que esdevindrien necessàries.», es considera que no ha de ser aplicat, ja que aquest implica una concentració de centrals industrials als municipis on existeixin subestacions. El que s’ha de plantejar és una distribució coherent als voltants dels espais antropitzats de cada un dels municipis, evitant concentracions a determinats indrets.
2. Dels plànols d’ordenació de l’esborrany de maig de 2024 de la modificació Núm 4 del PTI, als que hem pogut tenir accés, es desprèn que el Consell de Mallorca està duent a terme una zonificació basada en l’ocultació de les centrals a espais no visibles i d’alt valor ambiental. A la següent imatge es pot observar com les grans finques de les faldes de la Serra de Tramuntana (Declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO), amb un alts valors ambientals i de protecció es consideren zones de desenvolupament prioritari i, en canvi, les zones urbanes, industrials i adjacents a polígons industrials, infraestructures i nuclis urbans no es consideren zones de desenvolupament prioritari. Aquest plantejament d’ocultació de les centrals és incorrecte i contrari a la LUIB.
En aquest sentit, i en vista als objectius establerts pel 2.050 pel Pla Director Sectorial, volem incidir en la necessitat que la població visualitzi el cost territorial i ambiental de l’energia que consumeix i entengui que aquesta sostenibilitat no és la que s’ha venut.
3. S’ha d’incloure a la modificació 4rta del Pla territorial de Mallorca una normativa i planificació clara en el sòl urbà, periurbà i sòl industrial per la ubicació d’energies renovables fotovoltaiques i micro eòliques. És important incloure que un percentatge del consum energètic s’ha d’obtenir mitjançant la instal·lació d’energies renovables netes per autoconsum.
4. Finalment s’ha d’exigir la derogació de la possibilitat de tramitar centrals fotovoltaics a través de la declaració com a projectes industrials estratègics, al marge de la planificació territorial, energètica i urbanística i entrant en conflicte greu amb els usos del sòl que haurien de ser exclusivament agraris.
