No podem permetre que el sòl rústic i la biodiversitat es converteixin en la moneda de canvi d’un model energètic basat en l’especulació energètica i la invisibilització.
La zona de Sa Marina de Llucmajor, un dels espais agroforestals més importants i ben conservats de Mallorca, està essent ransformada en un gran polígon industrial energètic. Actualment, 627 hectàrees de sòl rústic del terme municipal de Llucmajor —majoritàriament a la Marina— estan en tràmit per acollir centrals fotovoltaiques, el que suposa el 30% del total de la superfície afectada a Mallorca per aquest tipus de projectes (1.910 hectàrees entre instal·lacions en funcionament i en tramitació).
Una zona clau per a la biodiversitat, oblidada per les administracions
La Marina de Llucmajor ha estat tradicionalment preservada gràcies al manteniment de l’activitat agrària i ramadera i una estructura territorial basada en grans finques. Aquestes mateixes característiques, però, l’han convertida en una zona vulnerable a grans projectes energètics, en detriment de zones industrials o urbanes.
Tot i la seva importància ecològica, el Govern no va incloure la zona central de la Marina dins les ZEPA (Zones d’Especial Protecció per a les Aus) declarades el 2019, malgrat les advertències i l’evidència científica aportada pel GOB. Aquesta àrea és considerada actualment la més important de Mallorca per a la conservació de la milana (Milvus milvus), espècie en perill d’extinció.
Un model energètic sense planificació ni criteri ambiental
El desplegament massiu de centrals fotovoltaiques es du a terme sense una planificació territorial ni energètica prèvia. A Llucmajor ja funcionen 7 centrals, i n’hi ha 29 més en tramitació, moltes de les quals superen les 20 hectàrees i fins i tot arriben a les 100 ha, com és el cas de PF Cala Blava 4. En total, més de 440.000 plaques solars podrien cobrir el territori en una xarxa fragmentada però interconnectada.
Aquest model de transició energètica prioritza sòl rústic amb alt valor agrari i ecològic, mentre es descarten opcions més sostenibles com infraestructures públiques, sostres d’edificis o zones industrials. A més, moltes d’aquestes centrals s’estan tramitant com a projectes industrials estratègics i són majors de 4ha la qual cosa implicaria eludir la planificació territorial que prepara el Consell de Mallorca.
Exigim una moratòria i la protecció efectiva de Sa Marina
Davant aquest escenari, des de la Plataforma “Renovables Sí, però així no!” denunciam el sacrifici d’un territori únic, exigim:
- La paralització immediata dels projectes de centrals fotovoltaiques a Sa Marina.
- L’ampliació urgent de la ZEPA Cap Enderrocat – Cap Blanc per incloure la zona central de la Marina.
- Un model de transició energètica planificat, just, participatiu i amb criteris ambientals rigorosos.
No podem permetre que el sòl rústic i la biodiversitat es converteixin en la moneda de canvi d’un model energètic basat en l’especulació energètica i la invisibilització.
A continuació us deixam un llistat dels projectes a data d’abril del 2025:
PARCS FOTOVOLTAICS EN FUNCIONAMENT ( o acabats)
PF CORTADETA
PF SON VALARDELL
PF ES LLOBETS
PF SON QUARTERA
PF CAN XIM
PF GRUN
PF SA CASETA
PF NA CANALS
PF BENNOC
PF SON MISSER
PF SA TORRE
PARCS FOTOVOLTAICS EN TRAMITACIÓ
Imminents:
PF BINIFERRI
PF ALICANTI I
PF ALICANTI II
En tramitació :
1- PF ZORRILLO
2- PF CA S’ELET
3- PF GORILA
4- PF MARMOTA
5- PF ORNITORRINCO
6- PF NA FORANA
7- PF ES CAP BLANC
8- PF MAPACHE I, II i III
9- PF ARMADILLO
10- PF SON MULET
11- PF AGRUPACIÓ FOTOVOLTAICA SON CÀNAVES 1 i SON CÀNAVES 2
12- PF CUGULUTX
13- PF AGRUPACIÓ FOTOVOLTAICA CUGULUTX 1 i CUGULUTX 2
14- PF LLUCMAJOR 1
15- PF LLUCMAJOR 2
16- PF LLUCMAJOR SOLAR
17- PF ES PILARÍ
18- PF CALA BLAVA 1
19- PF CALA BLAVA 2
20- PF CALA BLAVA 3
21- PF CALA BLAVA 4
