És inassumible a dia d’avui que s’ignori l’exigència legislativa d’adaptar el creixement urbanístic a la capacitat hídrica real disponible i Palma no té aigua per tant de creixement.
En un primera valoració del GOB, el decret-llei 3/2025, de 14 de març, de projectes residencials estratègics ja vàrem advertir que el fet d’habilitar, via decret llei, aquest augment de construcció sense les tramitacions pertinents dels instruments urbanístic i per tant, sense estudis d’impacte previs, pot derivar en problemes greus vinculats, per exemple, amb la gestió i disponibilitat dels recursos hídrics, la manca de serveis i dotacions per l’increment de població que significa, la mobilitat i en definitiva, la densificació de la ciutat sense la pertinent planificació.
Aquests darrers dies ha transcendint informació relativa a la manca de disponibilitat d’aigua pels creixements urbanístics prevists a Palma. L’informe de Recursos Hídrics que es va fer per la darrera modificació del PGOU 2023 ja advertia de la no disponibilitat d’aigua pel creixement previst, en les seves darreres fases. Ara, la construcció de cop de 20.000 habitatges més, suposa una temeritat per part de Ajuntament i Govern. No hi ha aigua per 46.000 habitatges nous. La situació hídrica de Palma ja és molt greu per la sobreexplotació dels aqüífers, ja que alguns ja superen els límits legals d’extracció i estan en estat crític. Per altra banda la intrusió marina per la sobreexplotació pot fer impossible la recuperació del aqüífers; i per l’altra, augmentar la dependència creixent de la dessalació, generarà un alt impacte energètic i d’emissions de CO₂.
Davant d’aquests fets el GOB exigeix explicacions i responsabilitats.
Denunciam que s’està “pintant” un creixement a la carta dels interessos inversors, sense adaptar-ho a la capacitat ecològica del territori, en vulneració del principi de gestió sostenible i integrada dels recursos hídrics, hipotecant el futur i destruint la resiliència ambiental de la ciutat ja que l’aigua subterrània és un recurs clau davant sequeres i canvi climàtic, i s’està deteriorant irreversiblement.
Incompliments normatius.
Així l’aplicació del decret-llei agreuja l’incompliment ja actual del Pla Hidrològic pel que fa a la superació dels límits d’explotació fixats (80% màxim recomanat) – actualment l’aqüífer de la Vileta ja es troba a un 112% d’explotació, i el del Pont d’Inca en un 94% -; i també en relació a l’objectiu de recuperació dels aqüífers imposat pel PHIB ja que no es redueix l’extracció sinó que es preveu augmentar-la.
El DL també vulnera l’aplicació de l’art 25.4 i de l’art. 52, de la Llei d’Aigües estatal que regula l’informe preceptiu i vinculant sobre la suficiència i disponibilitat del proveïment d’aigua potable: “pel desenvolupament urbanístic pretès”.
És inassumible a dia d’avui que s’ignori l’exigència legislativa d’adaptar el creixement urbanístic a la capacitat hídrica real disponible.
A més, incompliria alhora la Directiva Marc de l’aigua per incompliment de l’article 4 de “no deteriorament” de les masses d’aigua, ja que els aqüífers estan en un estat químic i quantitatiu deteriorat per sobreexplotació i salinització, fet que s’agreujaria de manera irreversible; i de l’article 11 pel fet de no haver adoptat un pla de gestió integrada, sostenible i preventiva de l’aigua per tal de donar compliment a l’objectiu de bon estat abans de 2027
Per tot això, des del GOB hem sol·licitat que se’ns remetin els informes tècnics, especialment de suficiència hídrica, que per sentit comú haurien d’haver acompanyat l’aprovació d’un decret llei d’aquestes característiques, que modifica els creixements prevists en el PGOU que en la seva tramitació, ja va incorporar un informe de Recursos Hídrics que ja advertia de la manca d’aigua. En cas contrari, ens plantegem la corresponent denúncia davant l’Estat Espanyol i la UE per incompliment del Pla Hidrològic, la Llei d’Aigües i la Directiva Marc en no poder justificar la suficiència hídrica dels nous creixements.
