Les entitats ecologistes exigim un gir radical en el Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic de les Illes Balears (PTECC)

El GOB i les entitats que conformen la Plataforma Renovables Sí, Però Així NO,  hem presentat al·legacions contundents al Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic (PTECC) impulsat pel Govern balear, alertant que el pla actual no aborda amb la suficient ambició les causes estructurals de la crisi climàtica i energètica a les illes.

Els informes presentats denuncien una desconnexió greu entre la diagnosi i les mesures proposades, destacant la manca de concreció i compromisos vinculants. Des de les entitats consideram que el pla “reconeix el problema però evita tocar els interessos econòmics dominants”.

Principals crítiques i propostes de les entitats:

1. Manca de mesures concretes i vinculants.  El pla reconeix els riscos del canvi climàtic, però no defineix accions clares ni limitacions reals a les activitats més impactants, com el creixement turístic, urbanístic o l’explotació del sòl rústic. Per altra banda, els sectors que generen la major part de les emissions de CO₂ (transport aeri i marítim) a les illes han quedat fora del pla, malgrat consumir grans quantitats d’energia i tenir un impacte ambiental directe.
   
2. Rebuig a la instal·lació massiva de renovables en sòl rústic.  El PTECC preveu 1.533 MW fotovoltaics en sòl rústic, però sense criteris d’exclusió ambiental ni jerarquies d’ubicació. La pressió renovable està esdevenint un nou vector d’especulació i artificialització. Per això exigim  una normativa urbanística clara que prohibeixi projectes en sòl rústic de valor agrari o ambiental i la regulació estricta del seu emplaçament i jerarquia de priorització clara, deixant el sòl rústic com a darrera opció i en condicions d’excepcionalitat. 
3. Moratòria a noves infraestructures que impliquin artificialització del territori. Demanam una moratòria a urbanitzacions, línies elèctriques, parcs solars o infraestructures logístiques que suposin nova ocupació de sòl verge. I reclamam que el PTECC incorpori un catàleg d’espais agraris o ecològics a protegir i mecanismes de desclassificació de sòl urbanitzable.
   
4. Absència de límits al creixement turístic i urbanístic. El model econòmic basat en el turisme massiu i la construcció no és qüestionat pel PTECC. No es contemplen mesures de decreixement ni es vinculen les emissions a la capacitat de càrrega del territori.
5. Manca d’avaluació ambiental estratègica. Les entitats exigeixen una AAE vinculant per a totes les accions derivades del Pla, així com una anàlisi dels impactes acumulatius i dels riscos ambientals.
   
6. Crítica a la dependència energètica externa. El pla confia massa en una segona connexió elèctrica amb la península, debilitant la sobirania energètica de les illes. Reclamam una aposta per un model descentralitzat, amb autoconsum, comunitats energètiques locals i aprofitament d’espais ja urbanitzats.
   
7. Infrafinançament de la conservació. Gran part del finançament recau en accions tecnològiques com la mobilitat elèctrica o l’hidrogen, mentre que la transició social i ecològica real —com l’impuls a la sobirania alimentària o la rehabilitació energètica— queda infrafinançada.
   A. Només un 5,9% del pressupost es dedica a la protecció del medi natural i un 0,25% a educació, recerca i participació.
   B. Proposam destinar més del 10% al Pilar 3 (resiliència ecològica) i augmentar fins al 5% el pressupost destinat a educació ambiental i innovació.
8. Governança i participació. Demanam la creació d’un òrgan formal de seguiment ambiental i participació ciutadana, amb veu vinculant i auditories independents i proposam  un observatori ciutadà del PTECC i una publicació periòdica d’informes d’avaluació.
   

Per una transició energètica justa

El PTECC no aborda de manera realista ni valenta els factors estructurals que amenacen el territori i el clima de les Illes Balears. Sense decreixement turístic, protecció efectiva del territori i una governança participada, la transició serà incompleta i injusta.

GOB i Plataforma instam al Govern balear a revisar profundament el PTECC, a aturar l’aprovació del PTECC en la seva redacció actual i obrir un procés de revisió amb garanties ambientals, socials i de participació ciutadana. Sense un gir valent, avisen, la transició energètica pot acabar reproduint les desigualtats i els impactes que vol corregir. Cal incorporar  propostes que garanteixin una transició energètica justa, ecològica i socialment arrelada a les necessitats reals del territori.