L’acord entre PP i Vox per accelerar la requalificació de sòl rústic a municipis de més de 20.000 habitants amplia i radicalitza el que ja suposava el Decret llei 3/2025, i representa una greu amenaça urbanística i ambiental.
Ignoren de manera temerària la capacitat de càrrega ecològica i social del territori.
Avui, 27 de maig de 2025, es convalidarà al Parlament de les Illes Balears el Decret llei 3/2025, que introdueix els Projectes Residencials Estratègics (PRE) com a mecanisme per agilitzar la construcció d’habitatges, incloent-hi la possibilitat de construir en sòl rústic mitjançant la requalificació d’àrees de transició.
Des del GOB hem qualificat el decret com “la major pilotada urbanística dels darrers 50 anys”, argumentant que, tot i presentar-se com una eina per aconseguir sòl per a habitatges assequibles, en realitat permet als promotors immobiliaris construir un 45% més als seus sòls urbanitzables. El decret modifica radicalment el Pla General de Palma, aprovat fa dos anys, i aquestes modificacions poden suposar un encariment dels habitatges, una reducció de les zones verdes i grans beneficis per als promotors ( https://www.gobmallorca.com/2025/05/15/el-gob-presenta-un-conjunt-desmenes-per-garantir-un-model-urbanistic-sostenible-i-just-a-palma)
Balears en venda: PP i Vox obren la porta a l’especulació massiva sobre sòl rústic
Ahir va trascendir l’acord entre PP i Vox per accelerar la requalificació de sòl rústic a municipis de més de 20.000 habitants. Fet que amplia i radicalitza el que ja suposava el Decret llei 3/2025, i representa una greu amenaça urbanística i ambiental.
Aquest nou acord PP-Vox confirma les pitjors previsions que el GOB havia expressat respecte al Decret llei d’habitatge: una expansió massiva del model especulatiu, disfressat d’habitatge assequible, que posa en perill el territori rústic, trenca amb la planificació urbana racional i ignora les advertències sobre recursos bàsics com l’aigua. El GOB probablement intensificarà la seva oposició i mobilització davant aquesta deriva legislativa, que transforma radicalment l’estructura territorial de les Illes Balears.
Acceleren la destrucció definitiva del sòl rústic.
Es pot establir una relació directa i preocupant entre les diferents normatives que s’estan aprovant a les Illes Balears —impulsades principalment pel Govern de PP i Vox— i que tenen com a denominador comú una transformació profunda i regressiva del sòl rústic, desregulant-lo i convertint-lo en objecte d’especulació sota múltiples pretextos: habitatge, renovables o simplificació administrativa. Totes tenen un patró comú:
- Desregulació del sòl rústic i eliminació d’obstacles legals
- Instrumentalització de problemes reals (habitatge, transició energètica, burocràcia) per afavorir interessos especulatius
- Debilitament del planejament urbanístic i ambiental i de la participació ciutadana
- Submissió del bé comú al lucre privat
Aquesta acumulació normativa no és casual: respon a una estratègia política clara de liberalització del sòl que posa en perill el territori i els recursos naturals, la sobirania alimentària i la nostra resiliència davant la crisi climàtica.
Nova construcció massiva: augment de població i recusos naturals en risc
Les normatives recentment impulsades pel Govern del PP amb el suport de Vox suposen una explosió de nou sòl urbanitzable – especialment greu en el cas del sòl rústic – i tenen implicacions directes sobre el creixement poblacional que promouen, la pressió sobre recursos bàsics com l’aigua, el territori, l’energia i la biodiversitat i ens aboquen al col·lapse del model territorial i la pèrdua de qualitat de vida.
Recodem que el Decret llei 3/2025 ja permet 20.000 nous habitatges només a Palma. Amb l’ampliació als municipis de més de 20.000 habitants, la xifra podria duplicar-se o triplicar-se en el conjunt de les Illes. Estem parlant de un increment potencial de població de 60.000 a 100.000 persones en pocs anys, tenint en compte que l’ocupació mitjana per habitatge és d’entre 2,5 i 3 persones. Aquesta dinàmica no respon a la demanda interna, sinó que obre la porta a una nova onada d’arribades de població atreta per l’oferta immobiliària, sovint de classe mitjana o alta, mentre les rendes locals queden expulsades del mercat.
Pel que fa als recursos naturals, l’ocupació de sòl rústic suposa una pèrdua directa d’espai agrícola, forestal o natural. Una fragmentació ecològica, pèrdua de sòls fèrtils, destrucció del territori i el paisatge, i augment de la dependència alimentària exterior. Palma ja no té prou aigua per acollir 20.000 nous habitatges, segons advertències de tècnics d’Emaya mentre que municipis com Marratxí, Llucmajor o Calvià tenen aqüífers sobreexplotats i dependència elevada de dessaladores, que són molt costoses i amb un greu impacte ambiental. Més població i construcció implica més demanda d’energia elèctrica i mobilitat, en un sistema ja saturat.
El sòl rústic mallorquí és hàbitat clau per a moltes espècies protegides, agrícoles i forestals. La urbanització dispersa trenca corredors ecològics, agreuja la sequera i afavoreix la pèrdua d’ecosistemes mediterranis.
Recordem a més que aquesta estratègia liberalitzadora es suma al potencial de construcció ja existent. Terraferida va comptar les parcel·les existents de més de 14.000 metres quadrats, i va denunciar ja al 2021, que a Mallorca podrien edificar-se al sòl rústic amb el Pla Territorial vigent, 11.200 nous habitatges . Un nombre que podria incrementar-se si es fessin agrupacions de parcel·les. Ara mateix ja hi ha més de 72.000 parcel·les ja edificades.
I que a més, amb el decret llei de simplificació administrativa, la capacitat d’allotjament legal del sòl rústic illenc ja s’incrementà en més de 130.000 persones d’acord amb els càlculs de diferents geògrafs, especialistes i tècnics: per una banda, es calculen unes 50.000 cases il·legals en sòl rústic i per l’altra, l’eliminació de la prohibició de construir en sòl rústic considerat com a Àrea de Prevenció de Riscos (APR) obre la porta a fer aquestes prop de 1.300 cases en un terreny que un temps es dedicava estrictament a la producció agrícola.
Tot plegat ens aboca a una bomba en termes territorials, urbanístics i demogràfics, que accelera el col·lapse, romp definitivament l’equilibri entre població i recursos naturals, destrueix el territori i ignora la capacitat de càrrega ecològica i social de les Illes Balears. El GOB avalua totes les vies possibles per intentar frenar aquest destrossa territorial que, de culminar-se, serà irreversible.
