El Ple del Tribunal Constitucional ha decidit admetre a tràmit el recurs presentat contra la Llei balear 7/2024, anomenada de simplificació administrativa però que en realitat amaga moltes disposicions de gran retrocés per l’ordenació territorial.
Quan es va aprovar aquesta Llei, van ser molts els actors socials que ho consideraren una vulneració de principis bàsics de dret i una regressió en matèria de protecció territorial i ambiental sense precedents.
Antecedents
Des de l’aprovació del decret-llei de simplificació administrativa el GOB ja va alertar de les implicacions que la seva aplicació i posterior desenvolupament com a Llei, tendrien en termes de regressió en la protecció territorial i ambiental a les Illes.
El mes de maig de 2024 vàrem presentar un estudi de consideracions jurídiques relatives a diverses causes de potencial inconstitucionalitat del Decret Llei anomenat de Simplificació administrativa.
Quan el decret-llei es va tramitar i aprovar com a projecte de Llei vàrem veure agreujades agreujat algunes de les seves pitjors determinacions com a conseqüències de tot el procés d’esmenes plantejades per VOX i el propi Partit Popular.
Després d’una aprovació esperpèntica de Llei, seguida de decrets llei per arreglar els despropòsits derivats de les votacions en el Ple, el GOB va instar als partits de l’oposició a activar la via del recurs per mitjà dels seus diputats al Congrés.
Més de 50 diputats de PSOE, SUMAR-MES i PODEMOS i un ampli front de la societat civil, van ajuntar-se per presentar un Recurs d’inconstitucionalitat, basat fonamentalment en diferent jurisprudència existent, de sentències prèvies del Tribunal Constitucional sobre qüestions similars a les que la Llei balear planteja.
Les causes centrals
El procés de legalització general d’edificacions i usos irregulars en sòl rústic ocupa un lloc principal a la fonamentació del Recurs, en entendre que vulnera el principi d’igualtat entre la ciutadania. Recordem que la citada Llei planteja una amnistia generalitzada a les infraccions urbanístiques en sòl rústic.
Sota el discurs de voler regularitzar petites edificacions en rústic, la realitat és que hi ha grans xalets construïts de manera il·legal que podrien veure incrementat espectacularment el seu valor immobiliari. Es tracta d’un premi als infractors, en detriment de tota la gent que ha fet bé les coses. Una qüestió que xoca frontalment contra la igualtat de la ciutadania davant les lleis i que llença un missatge terrible cara a la societat.
D’altra banda, la figura del silenci positiu per afavorir encara més aquesta legalització, es considera una regressió ambiental de primer ordre i torna a ser discriminatori davant la gent que tramita llicències habituals (que només són viables si tenen un pronunciament positiu explícit de les institucions públiques).
Més incertesa legal
A la ja important incertesa que les modificacions balears han generat als cossos tècnics i jurídics que treballen en matèria territorial, ara s’hi afegeix que s’accepti a tràmit un Recurs de presumpta inconstitucionalitat.
El Govern de Marga Prohens ha volgut amagar aquestes disposicions sota la convocatòria d’un Pacte per a la Sostenibilitat. Però mentre la gent, de bona voluntat, es reunia i aportava propostes de millora a l’actual situació de saturació, el Govern, sempre per la via del Decret Llei que no permet cap tipus de participació, ha anat canviant les regles del joc per afavorir minories privilegiades. Avui, el Pacte per la Sostenibilitat és només una operació publicitària que s’impulsa periòdicament, mentre que la legislació canviada haurà de passar el sedàs del Tribunal Constitucional.
Des de les entitats que han impulsat aquest recurs – entre les que hi figuren, juntament amb els GOB de Mallorca, Menorca i Eivissa, l’associació Amics de la Terra, Pla de Mallorca XXI, Fundació Iniciatives del Mediterrani, OCB, Federació d’Associació de Veïns i Veïnes de Palma, Col·lectiu Alternatives, CCOO, Stei-Intersindical – s’espera que la seva resolució permeti frenar la política de desregulació territorial a cops de decrets llei que s’està convertit en el modus operandi d’aquest Govern.
