Des del GOB hem registrat avui una sol·licitud formal d’accés a l’expedient complet relatiu al trasllat de residus d’Eivissa a Mallorca, confirmat recentment pel Consell Insular de Mallorca.
Hem demanat tenir accés a tots els informes tècnics i jurídics, així com als convenis i acords formalitzats que sustenten aquesta decisió, en compliment del nostre dret —i el de tota la ciutadania— a la informació pública i ambiental.
Pel GOB, aquesta operació és totalment insostenible, ja que que trasllada el problema de residus d’una illa a una altra amb el suport de 50 milions d’euros públics. La possible importació massiva de residus d’Eivissa i Formentera per ser incinerats a Son Reus ha encès les alarmes entre entitats ecologistes i veïnals. El passat dimarts 15 de juliol, el GOB-Mallorca i l’Associació de Veïns de Son Sardina es varen reunir per abordar aquesta greu amenaça ambiental i veïnal.
Eivissa i Formentera produeixen anualment unes 125.000 tones de residus, de les quals aproximadament del 70% són rebuig, que es abocat a l’abocador de ca na Putxa, al municipi de Santa Eulàlia.
Augmentar la incineració a Mallorca no és una opció per diversos motius:
1. Perquè suposa un retrocés en la jerarquia de residus establerta per la Unió Europea, que prioritza la reducció, la reutilització i el reciclatge per davant de la incineració. Traslladar residus per cremar-los és una solució curtterminista, irresponsable i insostenible a tots els nivells.
2. La incineració genera contaminació atmosfèrica, cendres i escòries tòxiques (un 30% del que s’incinera acaba a l’abocador com a cendre o escòries), a més de contribuir al canvi climàtic. A Mallorca ja patim les conseqüències ambientals i sanitàries de tenir una de les incineradores més grans en relació amb la població que atén. A més, l’abocador cendres cimentades te vida útil fins 2034, si augmenta la incineració es redueix la vida útil de l’abocador generant un problema a 10 anys vista.
3. Aquesta decisió perpetua un model fracassat de centralització de la gestió de residus i la gestió a través de la concessionària TIRME, en comptes de fomentar la responsabilitat insular i local. Eivissa ha de millorar la seva pròpia gestió, amb un Pla Director Sectorial de Residus, i el Govern hauria d’acompanyar aquest procés amb suport tècnic i estratègic, no amb solucions emergència que amaguen la pols davall l’estora.
4. És una contradicció absoluta amb els discursos institucionals sobre sostenibilitat i economia circular. El missatge que es transmet a la ciutadania és que els residus poden “desaparèixer” si es duen a una altra illa, cosa que desincentiva la implicació col·lectiva en una gestió responsable.
Consideram imprescindible que una operació d’aquest abast, amb conseqüències ambientals i econòmiques tan rellevants, es gestioni amb la màxima transparència i amb la informació accessible a la societat.
