EL GOB completa l’ofensiva contra les polítiques del Govern Prohens i presentam denúncia formal davant de la Unió Europea per la vulneració de la normativa ambiental europea i, en especial, de la Directiva Marc de l’Aigua.
El GOB Mallorca ha presentat una denúncia formal davant la Comissió Europea per vulneració del Dret de la Unió Europea arran de l’aprovació del Decret llei 3/2025, de 14 de març, d’actuacions urgents destinades a l’obtenció de sòl mitjançant projectes residencials estratègics en el municipi de Palma, la seva convalidació com a Llei 4/2025, de 18 de juliol, d’actuacions urgents destinades a l’obtenció de sòl mitjançant projectes residencials estratègics a les Illes Balears, i diversos preceptes de la Llei 7/2024, d’11 de desembre, de mesures urgents de simplificació i racionalització administratives de les administracions públiques de les Illes Balears.
Aquesta acció completa l’ofensiva jurídica i institucional que el GOB ha desplegat durant els darrers mesos contra els decrets i lleis del Govern Prohens que intervenen de manera profunda en la planificació territorial i urbanística sense garanties plenes de participació, control ambiental i respecte a les competències locals. Després d’haver impulsat la interposició de dos recuros d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional i una denúncia davant ICOMOS pels efectes sobre la Serra de Tramuntana, Patrimoni Mundial, ar presentam denúncia formal davant de la Comissió Europea contra la Comunidad Autónoma de Illes Balears i vulneració del Dret de la Unió Europea en materia ambiental y urbanística
Segons l’entitat, aquestes normes representen una ruptura frontal amb el dret ambiental europeu i posen en risc els recursos naturals bàsics de les Illes, en especial l’aigua, un bé ja sobreexplotat i fonamental, en un context de crisi climàtica perillosament obviat.
Sense acreditació de la suficiència de recursos hídrics.
L’autorització i promoció de grans creixements residencials sense una acreditació suficient de recursos hídrics vulnera la Directiva 2000/60/CE (DMA), en particular el principi de no deteriorament de l’art. 4.
En un context de sobreexplotació estructural d’aqüífers a Mallorca i dependència creixent de la dessalació, la normativa impugnada no exigeix una avaluació hídrica rigorosa i prèvia ni condiciona els creixements a la planificació hidrològica vigent, podent impedir la consecució o el manteniment del bon estat de les masses d’aigua subterrànies i agreujar la intrusió salina.
Ja ho varem alertar quan es va aprovar el Decret Llei 3/2025. Cap de les noves normes condiciona els creixements urbanístics a la planificació hidrològica vigent ni exigeix una avaluació prèvia d’impacte hídric. Això suposa un incompliment flagrant del principi de “no deteriorament” de la Directiva i pot provocar un incompliment sistèmic dels objectius europeus de qualitat de l’aigua.
“El Govern està legislant com si Mallorca tingués recursos infinits. Estam en situació de crisi climàtica que agreujarà la situació d’emergència hídrica, i en lloc de gestionar els límits, s’aproven normes que incentiven el creixement il·limitat”.
Una normativa que desmunta les garanties ambientals i democràtiques
El Decret-llei 3/2025 i la Llei 4/2025 infringeixen la preceptiva Avaluació Ambiental Estratègica exigida per la Directiva 2001/42/CE pel fet de regular un instrument normatiu que reconfigura l’ordenació del territori . permet reclassificacions accelerades, aprovacions “exprés” de grans projectes – sense sotmetre el canvi de marc a una EAE prèvia, integral i participada. La norma fragmenta l’exàmen ambiental remetent-lo a eventuals avaluacions ambientals simplificades “projecte a projecte”, amb el que impedeix valorar els efectes acumulatius i les alternatives raonables al gir normatiu.
A més, exclou o rebaixa informes preceptius —com els del Consell Consultiu o els consells insulars— i s’imposa la prevalença dels PRE (Projectes Residencials Estratègics) per sobre els PGOU, PTI i DOT, la qual cosa anul·la els límits de creixement establerts democràticament.
Aquesta arquitectura normativa contradiu l’objecte i l’efecte útil de la Directiva 2001/42/CE (art. 3 a 6) i buida de contingut la integració primerenca de consideracions ambientals, la participació pública efectiva i el principi de prevenció que recull el Dret europeu.
Desmantellament de la participació pública
La via d’urgència utiitzada per l’aprovació de la normativa i el disseny dels Projectes Residencials Estratègics (PRE) vulneren tels drets del Conveni d’Aarhus i de les Directives 2003/35/CE i 2003/4/CE, en tant que ometen processos d’informació i participació des de fases primerenques (quan totes les opcions estan obertes) i restringeixen els controls institucionals que garanteixen transparència i pluralitat.
A tot això, s’hi afegeix la legalització automàtica per silenci administratiu d’edificacions en sòl rústic, la qual cosa dificulta o impedeix l’accés efectiu a la justícia ambiental (art. 9 d’Aarhus), generant opacitat i inseguretat jurídica per tercers afectats.
Incompliment de la Directiva Hàbitats
La legalització automàtica per silenci i la prescripció abreviada d’infraccions en sòl rústic permet consolidar situacions contràries al planejament sense avaluació prèvia, fins i tot en entorns sensibles o pròxims a Xarxa Natura 2000, contravenint els articles 6.3 i 6.4 de la Directiva 92/43/CEE (Hàbitats), que exigeix avaluació adequada de qualsevol pla o projecte susceptible d’afectar aquests espais.
Un retrocés ambiental incompatible amb el Dret europeu
En conjunt, aquestes normes constitueixen una regressió ambiental sense precedents, contrària als principis de precaució, prevenció i no regressió establerts a l’article 191.2 del Tractat Fundacional de la Unió Europea.
El GOB considera que el Govern balear està erosionant el marc legal de protecció ambiental i el control democràtic sobre el territori, creant inseguretat jurídica i posant en risc les Illes.
Una ofensiva jurídica per defensar el territori
Amb aquesta denúncia davant la Comissió Europea, el GOB culmina una estratègia de defensa integral del territori, que inclou:
- L’impuls de 2 recursos davant el Tribunal Constitucional per vulneració de drets fonamentals i incompliment de normativa bàsica estatal.
- La denúncia davant ICOMOS, organisme assessor de la UNESCO, pels riscos per al Patrimoni Mundial de la Serra de Tramuntana; i
- Ara, la denúncia davant la Comissió Europea per vulneració directa del Dret ambiental europeu i de la Directiva Marc de l’Aigua.
“Aquest conjunt normatiu no sols agredeix el territori, sinó també la democràcia. Davant la destrucció de les garanties ambientals i la irresponsabilitat territorial i climàtica del Govern, el GOB recorrerà a totes les instàncies possibles”.
