Fan falta compromisos reals i eines efectives per restaurar la naturalesa, i ara és l’ocasió d’adoptar-les
Les Balears encaren el procés amb un important dèficit d’informació científica, a causa de la insuficient dedicació al seguiment de la biodiversitat que patim de forma crònica
La setmana passada assistírem a Madrid a la sessió de participació pública per al disseny del Pla Nacional de Restauració de la Naturalesa organitzada pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, en el marc del procés d’elaboració del Pla Nacional de Restauració de la Naturalesa. Aquest Pla és l’eina amb què l’Estat Espanyol haurà de donar compliment al recent Reglament Europeu de Restauració de la Naturalesa, una normativa d’enorme transcendència que estableix objectius jurídicament vinculants per revertir la pèrdua d’hàbitats, millorar la biodiversitat i incrementar la resiliència dels ecosistemes en tot el territori europeu.
Un Pla Nacional per revertir la degradació ecològica abans de 2050
El nou Reglament europeu estableix objectius vinculants i de gran abast, entre els quals destaca la restauració, abans de 2030, d’almenys el 20% del territori i el 20% de la superfície marina que no es trobin en bones condicions ecològiques a la UE. Les mesures de restauració s’hauran d’aplicar a la totalitat dels hàbitats degradats abans de 2050.
Aquests objectius inclouen la millora dels hàbitats protegits, la recuperació d’ecosistemes fluvials i zones humides, la reversió del declivi dels pol·linitzadors, el reforç de la connectivitat ecològica, la millora dels agroecosistemes i dels boscos, i la promoció d’entorns urbans verds i funcionals.
L’abast d’aquestes mesures és enorme: a escala estatal, afecta un volum molt significatiu d’hàbitats que actualment es troben en estat desfavorable i que requeriran planificació, inversions, seguiment i una coordinació administrativa sense precedents. A Espanya, els diagnòstics tècnics presentats durant la reunió mostren que més del 60% dels hàbitats d’interès comunitari es troben en estat desfavorable, cosa que fa imprescindible una planificació rigorosa i un compromís real de totes les administracions.
Compromisos i calendari exigent
El Reglament fixa fites molt clares:
- 2030: restauració d’un percentatge substancial (almenys un 30%) de la superfície d’hàbitats terrestres en mal estat i d’ecosistemes clau, incloent-hi, zones humides, boscos i espais agrícoles. Tindrà prioritat en aquest període la restauració dels hàbitats inclosos als espais que ja estan integrats dins la xarxa Natura 2000 (ZEC, LIC i ZEPA).
- 2040: ampliació del nombre d’ecosistemes restaurats i consolidació del bon estat ecològic.
- 2050: assoliment de la restauració de tots els ecosistemes degradats que necessiten intervenció.Per complir aquests objectius, les administracions hauran d’establir programes de cartografia precisa, sistemes de seguiment, mecanismes per evitar el deteriorament de les zones restaurades i mesures de gestió efectives en espais protegits i no protegits.
El paper determinant de les comunitats autònomes
Durant la reunió, es va remarcar que la responsabilitat de l’execució de les actuacions recaurà majoritàriament en les comunitats autònomes, que hauran d’identificar les àrees prioritàries, implementar mesures, monitoritzar resultats i assegurar el compliment de les fites marcades.
Malgrat aquesta responsabilitat central, a la reunió es comentà que fins ara el grau de compromís autonòmic és baix, i que moltes comunitats —incloses les Balears— no han demostrat la implicació que requereix un procés d’aquesta magnitud.
A la trobada de Madrid hi van assistir representants d’algunes administracions autonòmiques, però la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural del Govern de les Illes Balears no hi va ser present, fet que consideram especialment preocupant donat que serà l’administració responsable de planificar i executar les mesures a l’arxipèlag.
A les Balears ens agafa sense els deures fets
Una de les fases més urgents que han de dur a terme les comunitats autònomes és la determinació dels espais on serà prioritari intervenir per a restaurar hàbitats naturals en mal estat de conservació o en tendència desfavorable, així com les intervencions sobre l’hàbitat per recuperar espècies que es troben sota graus d’amenaça.
Malauradament, i ho venim denunciant reiteradament, fins ara a les Balears no s’ha dedicat l’esforç suficient a monitoritzar l’estat dels hàbitats i les espècies. Ni tan sols a elaborar els obligatoris plans de gestió de tots els espais de la xarxa Natura 2000 (que ja haurien d’haver estat aprovats com a tard el 2012). Aquesta manca de destinació de recursos a la monitorització i planificació de la biodiversitat, causada per la manca d’interès dels diferents governs, ens ha abocat a una situació de manca de base informativa rigorosa i de suficient capacitat tècnica per abordar els compromisos urgents que ara s’han d’assumir. Per part del GOB es va exposar aquest dèficit davant el grup de participació, una problemàtica que també pateixen altres territoris.
Una oportunitat per millorar ecosistemes degradats de les Balears
Tot i aquesta situació desfavorable en que ens trobam, volem destacar que el nou Reglament europeu i el Pla estatal són una oportunitat única per impulsar la recuperació d’espais naturals balears que pateixen processos de degradació, especialment hàbitats litorals i zones humides sotmeses a pressions urbanístiques, alteracions hidrològiques o regressió ecològica. La restauració ecològica pot permetre recuperar funcionalitat, biodiversitat i capacitat d’adaptació davant el canvi climàtic.
Instam el Govern a actuar
Davant aquest escenari, el GOB insta la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural a:
- participar activament en les pròximes fases d’elaboració del Pla Nacional de Restauració;
- manifestar públicament el seu compromís amb el desplegament de les mesures obligatòries;
- destinar recursos suficients per garantir que les Illes Balears compleixen els objectius i aprofiten plenament aquesta oportunitat reforçar mecanismes de monitorització i planificació gestora de la biodiversitat, i poder envestir així els processos de degradació ambiental.El GOB continuarà fent seguiment del procés i aportant criteris per assegurar que el Pla Nacional esdevingui una eina realment transformadora, tant per al territori com per a la biodiversitat de les Illes Balears.
